Rebia unes fotografies del Joan Serra Saún, d’aquest conjunt arquitectònic, del Santuari de la Marededéu dels Àngels, datat dels segles XVI i XVII, compost per l’església, l’hostal, el mirador, el pou i altres construccions annexes.
No trobava cap dada de l’anterior nom de la població, que assolia el seu sostre demogràfic, 4122 veïns al cens de 1887, i que tancava l’any 2013 amb 2.066 habitants.
Llegia que en aquesta ubicació en que està actualment el Santuari, va existir, des del segle XV, una ermita dedicada a sant Antoni Abat i sant Pau Ermità, absorbida per la nova construcció, realitzada a partir de 1580 i finalitzada en 1623.
El procés de construcció va ser el següent:
Al segle XV, en l’actual emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels, es construeix una ermita dedicada a sant Antoni Abat i sant Pau; en aquest edifici que hom s’imagina menut , ens diu la tradició que l’any 1584, un ermità, dit Sebastià, troba, a la concavitat de l’altar de l’ermita de sant Antoni, una imatge de la Mare de Déu, la qual cosa és considerada com un fet extraordinari, l’ermità acudeix a comunicar-ho al patriarca Ribera, bisbe de València, avui sant Joan de Ribera.
El 25 d’octubre de 1585, es produeix, per Vicent Cerdà, la donació de l’ermita i de la muntanya als jurats de Sant Mateu.
Entre 1585 i 1590, es construeix la casa hostal.
Entre 1590 i 1600, es construeix l’absis.
El 2 d’agost de 1592, es beneeix la primera capella.
A finals de 1602, es contracta amb Llàtzer de Reinaga la construcció de dos trams amb quatre capelles.
En 1609, el francès Bernat Cumba, constructor de la Torre del Palomar, contracta per 690 lliures, i un termini de sis anys, la continuació de les obres, consistents a allargar dos trams més la nau i incorporar el cor i la façana. La fi dels treballs s’endarrereix fins a 1623.
En 1685, es modifica l’obra en suprimir dues capelles al costat de l’absis, per construir-hi el creuer i el cimbori. S’afaiçona una nova portada a l’església, de pedra calcària blanca, amb pilastres, cornisa i caps d’àngels al costat del va. També es construeixen la barbacana i el mur emmerlat.
En 1690, l’escultor de Castelló, Llàtzer Catani contracta, per 819 lliures, la construcció del retaule major sense daurar.
La ceràmica pintada de Vicent Redón, que cobria tot el paviment, és de 1691.
El pintor de Vinaròs, Vicent Guilló contracta, en 1692, per 100 lliures cadascun, la realització de dos grans llenços de 3,20 per 5 metres per al creuer. Els finalitza en 1694. Tracten de dos fets importants de la troballa de la figura de la Mare de Déu: el descobriment de la imatge i la visita al patriarca Joan de Ribera.
De 1692 a 1693, s’ornamenta l’interior pels mestres d’obres Josep i Felip Serrano, de València. Construeixen un fals sostre, o volta, decorat amb talles de guix d’estil xorigueresc.
En 1694, s’inaugura, amb solemnes festes, la nova decoració i l’ampliació.
De 1725 a 1730, el Gremi de Llauradors sufraga el daurat del retaule major i la construcció del campanar, que substitueix a un modest campanar de cadireta.
Casimir Bort contracta, al desembre de 1737, la realització d’un orgue per 250 lliures. El finalitza l’any següent.
En 1797, Tomàs Comós, organista de Sant Mateu, restaura l’orgue per 100 pesos.
En 1866, una comunitat de 160 persones, que formen la Societat de l’Oliverar i Redona de la Mare de Déu dels Àngels adquireixen, en subhasta, la desamortitzada finca de la Mare de Déu, s’encarreguen del manteniment dels edificis, culte i finca
El 13 de desembre de 1918, la nit de santa Llúcia, un voraç incendi destrueix l’interior de l’ermita, els ornaments d’aquesta i la figura original de la Mare de Déu dels Àngels.
En 1921, el papa Benedicte XV beneeix, al Vaticà, la nova imatge, esculpida en marbre de Carrara, pel professor Anacleto Brunetto. Continuen les obres de restauració i recuperació dels danys produïts per l’incendi.
El 30 d’abril de 1924, arriba a Sant Mateu la nova imatge de la Mare de Déu, que s’entronitza en 1925.
En 1957, s’encarrega a
Daniel Chillida Ballester , de Cervera del Maesttat , la realització de l’actual retaule barroc del santuari.
En 1968, es fa arribar el fluid elèctric al santuari.
En 1974, es col•loquen al creuer dos grans murals de 8 x 4 metres, realitzats per Álvaro Subirana. Són olis de to sépia, pintats sobre làmines d’alumini i donats per la família Boix-Rocafort.
En 1976, és asfaltat el camí de l’ermita amb la col•laboració de l’Ajuntament, la Caixa Rural i la Germandat de Llauradors.
La imatge de la Mare de Déu és baixada a Sant Mateu els anys 1950, 1975 i 2000, coincidint amb els 25è, 50è i 75è aniversaris de l’entronització de la imatge. També ho va ser en 1964, coincidint amb els preparatius d’una missió.
En 1984, es va celebrar el quart centenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu dels Àngels. Els carrers de la població, que va recórrer en processó la imatge de la Verge, baixada al poble, van ser guarnits de manera espectacular.
Des de 1985, fins avui dia, no es detenen les obres de millora i reforma del santuari i de l’entorn d’aquest. Han sigut enllosades les places de l’Ermita i del Lledoner, es construeixen escales, arcs de pedra, s’enllosa el camí de pujada i es col•loquen capelletes amb les estacions del Via Crucis, a la vora camí pel qual puja la romeria.
En 1992, es va col•locar el nou paviment ceràmic realitzat per Ramón Conill, còpia de l’anterior, realitzat en 1691 per Vicent Redón
Es tracta d’una església d’arquitectura renaixentista i decorat barroc del segle XVII. La nau central està coberta amb volta. Té capelles laterals, creuer, cúpula, cor, sagristia i cambril, on es venera la imatge de la titular.
La portada treballada de l’església consta d’un arc de mig punt i arquivoltes amb relleus representant figures d’àngels. Dues pilastres decorades amb motius geomètrics flanquegen l’arc.
Una altra part del conjunt de l’ermita és l’hostal. Es tracta d’un edifici amb planta en ela, unit a l’ermita. La construcció de l’edifici està datada en 1590.
Destaquen les quadres i el gran saló de la planta principal.
La festivitat de la Mare de Déu dels Àngels se celebra el segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció.
Us deixo un enllaç molt interessant pel que fa al patrimoni Històric de Sant Mateu :
http://www.santmateu.com/ciudad/monumentos/monumentos_val.pdf
Sembla que sortosament el conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes contra la II República Española, i al que amb l’excepció de
l’Arquebisbe de Tarragona, recolzava TOTA la Jeràrquica catòlica, no va tenir cap efecte en aquest Santuari de la Marededéu dels Àngels.
