CAPELLA DE SANTA ENGRACIA. LES OLUGUES. LA SEGARRA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel retratava la Capella advocada a Santa Engracia al municipi de les Olugues, a la comarca de la Segarra, havia estat anteriorment advocada a la Marededéu de Gràcia ; trobada sota un pi , segons explica la tradició, i on habità l'ermità Joan Castellet entre d'altres.

L’any 1419 està documentat que obtenen un permís papal de Martí V per engrandir la capella, que serà cedida finalment als frares agustins de Cervera

Es troba situada a l'entrada del centre urbà. Possiblement fou construïda en època medieval tot i que ha sofert diverses modificacions. Conserva la coberta a dues aigües, amb els murs construïts amb paredat arrebossat i pintat a la part de la façana. La porta està formada per un arc de mig punt rebaixat, amb una gran mènsula classicista a la part central. Per sobre de la porta d’accés es pot observar un petit òcul per il•luminar l'interior i un rètol amb la següent inscripció: "Ermita de Santa Engràcia. 1956".

A la part superior de la façana d’aquest petit edifici d’estructura clarament ‘ trentina’ s'aixeca un petit campanar d'espadanya d'un sol ull coronant l'edifici.

La lletra Engracia / Gràcia s’assembla força, però la música és certament dissonant, pel que fa a l’ Engracia, Santa , Verge i Màrtir, de la que ens diu el Martirologi Romà: A Saragossa, a la Hispania Tarraconense, Espanya, Santa Engracia, verge i màrtir, va patir durs suplicis, quedant-li les nafres com a testimoni del seu martiri. († s.IV)

Etimològicament: Engracia = Aquella que es troba en estat de gràcia, és d'origen llatí.