Es tracta d’un edifici rectangular, cobert amb teula àrab, amb porta adovellada, i un campanar de factura moderna, per lq seva ubicació podem considerar-la una més de les esglesioles de l’ermitori de Montserrat.
Una rondalla dona compte que per aquest indret a mitja vessant entre la carena de Casajoana i el riu Llobregat, a les envistes de Viladordis, solia passar un bergant, mal educat i pocavergonya, que presumia de cavaller – aleshores com ara, de porc i de senyor se’n ha de venir de mena – que quan s’acostava a l’ermita llençava tota mena de paraules irrespectuoses i malsonants contra el màrtir de Cesarea.
Diuen les cròniques que en una de les ocasions en que blasmava al sant i fins a Déu nostre senyor, el cavall va ser presa d’una inusual excitació, adreçant-se perillosament a la cinglera rocosa, eren endebades els esforços de l’arrogant bergant, que veia com s’acostava a l’abisme.
Va entendre que tot succeïa com a càstig per les ofenses fetes, i amb desesperació va dirigir la mirada a l’ermita, i va demanar a sant Romà alhora que el seu perdó, que intercedís perquè ell i el cavall poguessin sortir vius d’aquell tràngol.
Miraculosament quan estaven a punt d'estimbar-se per la cinglera, el cavall amb les s dues potes del darrere, va fer un fort salt rectificant la seva posició , salvant-se així ell , i el fins aleshores insolent genet d'una mort segura.
Diuen que encara es poden veure les petjades de ferradura del cavall gravades a la roca, i del bergant penedit, s’explica que va demanar entrar en religió al Monestir de Sant Benet de Bages, on desprès d’una vida plena de virtuts – amb una particular devoció a Sant Romà - va lliurar l’ànima al Senyor.
Antonio, de PRAT res de res, en tot cas serà PRATS.
ResponderEliminarAh, veig que no es tingut espera en que t'enviés les fotos sense el logotip de "Per camins del Bages".
Bé, em sembla molt correcta, però també tenies la possibilitat d'enquadrar-les i fer el retall corresponent, a fi de no veure la signatura. Rep una forta abraçada.
Joan Escoda i Prats.