VISITA A SANTA MARIA. TURÓ DE TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL

Pujàvem fins al turó de Tagamanent, el Josep Olivé Escarré de 88 anys, i l’Antonio Mora Vergés de 63; en arribar dalt, el Josep em confessava que ho havia assolit gràcies a la Marededéu de l’Ajuda, advocació a la que des de jove té una gran devoció; li confessava que des del primer moment havia ‘intuït’, que comptàvem amb un excepcional guia ; jo havia fet el camí de pujada al seu darrere, i faria la baixada al seu davant.

Com quasi sempre ens havia precedit el Josep Salvany Blanch, que visitava l’indret l’any 1926.

Des de mitjans del segle XVIII, tot i que s'havia construït la casa rectoral – amb els diners d’americà - , l'església va entrar en un progressiu estat d'abandonament accentuat a l'inici del segle XIX quan el lloc és definitivament abandonat; el traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848), i la línia ferroviària de Granollers a Vic (1875), en foren la causa principal.

Als anys 1940, la parroquialitat es va traslladar a l’església de Santa Eugènia del Congost.

El Josep recordava davant d’un parells de joves excursionistes, una anècdota que s’explicava d’algun dels rectos de Santa Maria de Tagamanent; en ocasió d’una visita Pastoral, el prevere va insistir al Senyor bisbe en ensenyar-li l’indret, i quan fa havien fet tres tombs, el prelat va dir amablement que ‘ja li semblava haver-ho vist tot’, moment en el que prevere , li va comentar ‘ doncs imaginis la meva situació, que porto aquí dalt un grapat d’anys’, sembla que ben aviat li va arribar l’ordre de trasllat a una parròquia de la ‘ terra plana’.

Havia trobat dues imatges - en llocs diferent - que podrien ser de la Santa Maria, que es venerava a Tagamanent, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava dissortadament cap dels Goigs d’aquesta advocació.