Rebia un e.mail del Centre d'Estudis Canetencs, en el que en relació al Santuari de la Misericòrdia d'aquesta Vila del Maresme, em diuen;
Benvolgut Sr. Mora;
Som el Centre d'Estudis Canetencs, potser ens recordarà perquè fa cert temps li vam enviar algun comentari referent a la Capella de l'Hospital Guillem Mas / de la Divina Pastora de Canet de Mar.
Aquesta setmana vam localitzar a través de la web: Relats en Català un escrit sobre el Santuari de la Misericòrdia del nostre poble. L'enllaç és el següent:
http://relatsencatala.cat/relat/santuari-de-la-marededeu-de-la-misericordia-de-canet-de-mar-el-maresme/1046362
Veiem que hi ha algun error històric a l'escrit. Per tal de fer-li arribar les esmenes, preferim copiar-li l'escrit i marcar-li amb altre color els comentaris i correccions (color blau).
"Em cridava molt l’atenció l’esvelt edifici de planta rectangular del Santuari de la marededéu de la Misericòrdia de Canet de Mar amb dos campanars; la façana és neogòtica, i s’observen al llarg de la fàbrica els contraforts i l'absis.
La devoció a la Verge de la Misericòrdia està documentada des del 1520 (no és el 1520 sinó el 1660, poc després del pas de la pesta bubònica (1652-1654) per la nostra població) ,en aquells es va fer portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana (la llegenda diu que un mariner de Canet va portar la primera imatge, però tot queda en llegenda. Segons les nostres indagacions, la primera imatge venerada com a Verge de la Misericòrdia a mitjans de segle XVII, era la reconversió d'una antiga imatge d'una Verge del Roser - inclús portava un nen Jesús-. Ara bé, si aquesta primitiva Verge del Roser va ser la portada de Trieste, això no ho sabem pas!!) que va presidir l'església nova que es va bastir a la vil·la el 1591. (És cert que a Canet l'any 1591 es va iniciar les obres de construcció del 2on Temple Parroquial, que és l'actual - Església Parroquial de Sant Pere, Sant Pau i Sant Benet-. El 1er datava del 1461, - església Parroquial de Sant Pere i Sant Pau - i era davant mateix de les escales d'accés a l'actual Santuari de la Misericòrdia. Quan uns quants anys després del 1591 es va consagrar el nou temple parroquial, el Bisbe va prohibir treure cap imatge ni sant del vell temple, per tant fins ben bé a principis del s. XVIII qui presidien l'antic temple eren les imatges de Sant Pere i Sant Pau, i la veneració de la imatge de la Verge de la Misericòrdia es feia en un retaule lateral de la nau. I no va ser fins a la segona dècada del 1700 quan gràcies a l'esforç del Paborde de l'ermita (capellà encarregat de l'edifici), que es deia Mossèn Marià Martínes, va impulsar unes reformes de l'antic temple, i la realització d'un nou retaule, aquest sí, presidit per l'antiga i petita imatge de la Verge de la Misericòrdia (la reconvertida d'una Verge del Roser). I pocs anys després, l'any 1732, es van beneir una nova imatge, obra de l'escultor barceloní Josep Font, seguint les indicacions i traces de la Sra. Madrona Clarina. Aquesta és la famosa imatge de la Verge de la Misericòrdia (imatge barroca) que, juntament amb l'antiga imatge petita, es van traslladar l'any 1857 al nou Santuari i ambdues es van perdre amb l'incendi de la Guerra Civil.)
Un segle i escaig més tard, l'any 1703, la Misericòrdia, esdevingué santuari i ermita, moment en que va ser proclamada la patrona del poble; l’any 1732 s’entronitzà una nova imatge. (Tot i que l'any 1853-1857 es realitzés l'imponent temple actual, encara l'hem d'anomenar ermita, i no és fins a l'any 1907 quan podrem parlar de Santuari. Això és degut al fet que l'any 1907 gràcies a l'autorització del Vaticà, el Bisbe de Girona, Francesc de Pol, va coronar canònicament la imatge. Per tant a partir d'aleshores ja es coneix el temple com a Santuari.)
L'actual edifici va ser alçat el 1853 per l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867), és una de les primeres obres d'estil neogòtic construïdes a Catalunya
(Gran part del cost de la construcció va ser sufragada per donacions de canetencs residents a l'illa de Cuba, d'entre elles un gran llegat testamentari de Carles Pasqual i Puig)
Té una sola nau, de planta rectangular. La porta té arquivoltes ogivals i una rosassa estrellada al timpà. Damunt la porta s'alça un cos triangular que s'eleva frontalment sobre la nau, flanquejat per dos gruixuts pinacles.
L’espai interior va patir danys molt seriosos en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39, el foc va afectar tota l’ornamentació de fusta, les pintures, la coberta i la imatge barroca de la verge. (Quan s'inaugurà el nou temple l'any 1857, només es trobava decorat el Cambril, amb pintures dels artistes barcelonins Ribó i Milapeix. El marbre del presbiteri era de Coín (Malaga), i el del cambril era de Carrara. No va ser fins a l'any 1881 quan es pogué portar a terme la decoració integra de la nau, la decoració dels paraments, i els quadres de fusta del presbiteri van anar a càrrec del pintor vigatà García Robles, el mateix Ribó del 1857 va pintar dos grans quadres allargats (un a cada costat de la nau, just sota els dos grans rosetons), en una es representava les obres de misericòrdia (donar aliment a l'afamat, enterrar als morts, visitar als malalts.....) i en l'altre els peregrins visitant la Verge. També dir-li que a cada columna del presbiteri hi havia unes imatges de personatges de l'antic testament, i al costat de l'altar hi havia dos àngels pregant, tot obra de Venanci Vallmitjana).
La imatge destruïda – de la que ens agradarà veure’n alguna fotografia – ens expliquen que fou reproduïda un cop passat el conflicte bèl·lic. A les Advocacions homònimes de Reus, i Moià, la verge és portadora de l’Infant. (Després de la guerra es va fer una nova imatge, pagada pel canetenc Jaume Llorens (en oferiment a una prometença de salvar la vida durant la guerra), i realitzada per l'escultor LLuís Agullol).
Entre 1997 i 2001 es van fer les pintures , que recorden les que hi havia al temple; enlloc s’esmenta el nom de l’artista, ( els pintors, que l'any 2013 també van repintar majoritàriament el cambril, van ser la família Musach, de la població de Centelles) del que també ens agradarà tenir-ne informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Annexa a l'església hi ha una casa de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües, destinada avui al servei del santuari, i que devia ser la casa dels ermitans, i/o del prevere resident" (Correcte, és coneguda per "la casa dels ermitans". Es va construir uns quants anys després del temple, l'any 1866).
Adjuntem en aquest correu una imatge de la Verge (barroca) que es va perdre el juliol del 1936.
Esperant ser-li d'utilitat, i restant a la seva disposició.
Rebi una cordial salutació.
Atentament;
Centre d'Estudis Canetencs
i en el seu nom: Sergi Alcalde, membre de Junta del CEC
Centre d'Estudis Canetencs
Casa Museu Domènech i Montaner - c/ Saüc nº 2 (Baixos)
(08360) - Canet de Mar (Barcelona)
www.centreestudiscanetencs.org
centreestudiscanetencs@gmail.com
Les nostres fonts habitualment són les de Patrimoni Gencat i/o les de Catàleg de Patrimoni en aquelles poblacions que en disposen.
Ho publiquem de forma íntegra, amb la nostra gratitud al Centre d'Estudis Canetencs.
La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.
Calia formatejar el disc dur.
Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
