EL PONT GÒTIC DE CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES

Hem escrit en força ocasions del terme de Castellbell i el Vilar, vegeu una relació feta a corre-cuita:

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/can-forrellat-castellbell-i-el-vilar.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-jaume-dit-de-marganell-en-terme-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-vicenc-de-castellbell-prop-del.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/07/santa-maria-del-vilar-terme-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/esglesia-de-la-sagrada-familia-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-cristofol-castellbell-bages.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-desconeguda-casa-de-joan-vial-la.html

El Genís Frontera i Vila, Tècnic de l'Àrea de Serveis a les persones de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, em feia arribar la següent informació:

Juan Vial Solsona , lliurava l'ànima al Senyor , un dia del mes de Gener de l'any 1915.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/06/25/pagina-5/33343844/pdf.html?search=Juan%20Vial%20Solsona

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/esglesies-anonimes-castellbell-i-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/la-torre-del-amo-de-la-colonia-bures.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/el-cafe-bures-castellbell-i-el-vilar.html

Del Pont Gòtic no sabia trobar res, malgrat que la memòria en diu que hi ha un text amb imatges en blanc i negre cedides pel Brogit, en tot cas aprofitava per retratar al Josep Olivé Escarré davant d'aquesta infraestructura que té la forma dels tradicionalment anomenats "d'esquena d'ase". El parament exterior és molt homogeni i ben treballat, fet amb carreus de gres. Algunes parts, però, han estat refetes amb còdols i morter de calç. Està estructurat en quatre arcades d'obertura desigual, l'amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s'acosten al centre. La més ampla té 30 metres. I és la que sosté la clau del pont. Les arcades descansen sobre tres pilars de secció quadrangular i presenten els carcanyols cecs. Cada pilar té adossat, aigües amunt, un tallamar rectangular i , aigües avall, un esperó també rectangular. La caixa del pont té una amplada de 3,55 metres , amb dos ampits d'uns 40 centímetres.

Les dades històriques recollides a la fitxa tècnica ens diuen que aquest pot fou construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l'any 1452. se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se'ls sancionava. El pont no ha sofert transformacions profundes al llarg del temps i manté les característiques originàries de l'època medieval en què fou erigit. Amb tot, al segle XVII, es construí un paviment nou a la caixa; al segle XVIII és reféu el primer arc, es reparà el pilar on descansava aquest arc i es construí un nou paviment. És possible que aquesta reconstrucció coincidís amb l'incendi intencionat del Castell de Castellbell, que el 1719 va provocar el seu propietari, J. Amat i Planella, per impedir que els "Miquelets" francesos se n'apoderessin. Al segle XIX s'hi feren noves obres que coincidiren amb la fundació de la fàbrica Burés (1874). Entre els anys 1984-87 el pont ha estat restaurat.

M'expliquen - potser és orgull de poble - que ha resistit tots els embats del Llobregat, cosa que no han fet els altres ponts més moderns.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com