AHIR TOCAVA BRINDAR, AVUI PLORAR.

Diuen que l’ínfer està empedrat de bones intencions, s’assembla doncs la Constitució de 1978 que està plena de paràgrafs amables, Dret a la Vivenda, Dret a la Feina, Dret a la Salut, Dret a l’educació, Dret a la dignitat de persones, Dret a la justícia, dret a ... , però que alhora permet ; desnonaments , amb o sense suïcidi dels ocupants ; acomiadaments massius ; tancament de centres sanitaris, retallades de prestacions sanitàries, i augment exponencial de les llistes d’espera ; obligació als catalans de rebre educació en llengua castellana – perquè aquest dret NOMÉS el tenen en realitat els CASTELLANO PARLANTS - ; dret a regirar contenidors, a passar fam, a dormir a la intempèrie, a veure com els infants creixen desnodrits, a pidolar ajuda a Càritas, als Serveis social, als carrers ,... ; Dret a plorar de ràbia quan et diuen que si tens ingressos superiors a 8.000€ ja pots litigar de ‘ric’ ; imagino que vosaltres recordeu també alguns dels ‘drets ‘ que la constitució dona a uns, en contra dels altres, i com els representants politics ahir brindàveu alegrement perquè això continuí així pels segles dels segles.

Hi ha encara un text més antic que diu ;

"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."