Del poble de Torrent , a la comarca de l’Empordanet [ això de Baix i Alt, traducció del castellà ALTO/BAJO , substitueix els mots catalans SOBIRÀ/ JUSSÀ, amb absoluta complaença de totes les ‘patums’ de la nostra ‘ cultureta' ], llegim a l’enciclopèdia catalana ; el nucli és format per una trentena de cases agrupades entorn del temple parroquial. Hi ha alguns carrerons estrets i molt curts i una gran esplanada o plaça a la sortida de la porta medieval del recinte del castell. L’església parroquial de Sant Vicenç, documentada des del segle XIV, havia estat sufragània de Sant Feliu de Boada. L’edifici, de considerables dimensions, fou bastit al segle XVIII. És d’una nau amb capelles laterals i absis poligonal. A la façana occidental de l’església hi ha la porta. La nau, la capçalera i les capelles laterals són cobertes amb voltes de llunetes. El campanar, al costat de migdia del temple, és una torre de planta quadrada.
Del castell de Torrent resten drets alguns vestigis del seu recinte murat. El portal, a llevant, és de mig punt i de gran dovellatge; al seu damunt hi havia restes d’un gran matacà, que ha estat reconstruït. A l’angle NE del recinte hi ha una torre circular que no conserva la part superior.
Algunes cases del poble tenen llindes amb inscripcions del segle XVIII; alguns ràfecs de teulada decorats són de la mateixa centúria. La festa major de la població s’escau pel primer dissabte de setembre.
De l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament, i anteriorment les Escoles, no se’n fa esment.
Sabeu quan es va fer aquest edifici ?.
Qui en el va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?
Quan va deixar la seva funció ?
Al llarg dels anys he retratat alguns dels molts edificis escolars de Catalunya, previs en algun cas al primer feixisme – Dictadura de Primo de Rivera - , o ‘beneits’ en el breu parèntesis de democràcia , dignitat , i justícia que va representar la II República Española, i fins alguns dels primers anys ‘triomfals’ del segon feixisme – Dictadura de Franco - ; molts tenen avui una destinació allunyada – quan no contradictòria – amb l’esperit que els feia aixecar, hi ha però un fet que ‘ els unifica’, des de TOTES les administracions – fins les posteriors a l’any 1978 – s’ha fet TOT EL POSSIBLE per a fer-los invisibles.
No és casualitat aquest ‘oblit’, té en el cas de Catalunya una clara intenció, la de fondre la nostra ‘identitat pròpia’ mitjançant la eliminació dels elements físics que la sustenten.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471 que d’edifici fou construït als anys 30, i rehabilitat per acollir l’ajuntament l’any 1999
No hay comentarios:
Publicar un comentario