Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor , que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
La descripció tècnica ens diu que l’església de Sant Cristòfol de Vespella es troba situada en un pla entre camps de conreu al nord de del serrat del Rector.
L'edifici és format per una espaiosa nau rectangular rematada al nord amb un absis carrat, amb un campanar de torre adossat al nord-oest i una rectoria adossada a l'est que oculta tota la façana est de l'església. L'església està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La façana principal es troba orientada al sud i queda parcialment encaixada per un cos que sobresurt de la rectoria adossada a l'est. Conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha la inscripció "VESPELLA" i la data de 1759 emmarcada en sanefes.
Sobre la clau hi ha un carreu quadrat integrat al mur amb un relleu que consisteix en dos ocells que sostenen una campana subjectada en motius florals. Sobre el portal hi ha una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i sobre aquesta una imposta recorre la façana delimitant un espai triangular a mode de frontó dins el qual hi ha una rosassa de menors dimensions emmarcada amb blocs de pedra bisellada. A la part esquerra de la façana hi ha un rellotge de sol i diverses plaques amb inscripcions, molt erosionades. La façana oest, que té el cementiri tancat just al davant, conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i actualment tapiada. La façana nord que correspon a l'absis conté una obertura circular sota teulada i una canal formada amb un monòlit de pedra treballada que sobresurt a la part dreta. A l'esquerra hi ha un cos adossat, la sagristia, amb teulada d'una vessant i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. El campanar, de torre, està bastit amb murs de maçoneria de pedra sense arrebossar, amb pedra de petites dimensions a la meitat inferior i de majors dimensions a partir del nivell de la teulada de l'església. A la part superior forma una imposta de pedra motllurada sobre la qual hi ha obertures d'arc de mig punt allargades, emmarcades amb pedra treballada i arc d'obra. El campanar queda coronat amb teulada de quatre vessants amb element esfèric de pedra i creu de ferro al capdamunt. A la façana oest del campanar hi ha un carreu integrat al mur amb la data de 1782 inscrita.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario