Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a :
http://www.setmanarilebre.cat/opinio/lescola-de-remolins/?id=4338
Abans de la Guerra Civil, la disponibilitat de centres públics d'ensenyament a Tortosa –excloent els barris rurals i les pedanies– es limitava a la Mercè, Remolins, la petita escola de Sant Llàtzer i el centre Daniel Mangrané de Jesús. Hi havia també escoles, algunes unitàries, a diversos indrets, però de forma molt precària, sovint en magatzems, sense les mínimes condicions d'habitabilitat i higiene. La situació era especialment deplorable als pobles del Delta, aleshores pertanyents al terme de Tortosa, on va arribar a haver una escola a l'illa de Buda.
Des de principis del segle XX consta l'existència d'una escola unitària de nois a Remolins. Estava instal•lada en construccions molt precàries, un pavelló provisional, a la vora i el mateix espai que la presó del Partit Judicial. La presó s'havia instal•lat allí el 1848, al que anteriorment, des del 1712, havia estat convent del Miracle dels Carmelitans Descalços al carrer de Santa Anna, vora la parròquia de Sant Jaume. Durant la Guerra tot quedà enderrocat.
La construcció d'una nova escola a Remolins es va incloure dins el pla de reconstrucció de Tortosa per Regiones Devastadas. Tot i que l'Ajuntament demanava unes instal•lacions als afores del barri i amb més espais, finalment es va optar per fer un edifici nou al mateix solar. Les obres es van realitzar entre 1941 i 1942 amb un pressupost inicial de 569.780 pessetes, segons projecte de l'arquitecte Eduardo Torrallas López, quantitat que se sobrepassaria amb escreix. En el moment de ser acabada (l'Escola de Ferreries no ho seria fins a sis anys després) era l'escola més moderna i funcional de la ciutat, constava de dos plantes amb aules assolellades i espaioses, una galeria exterior i un pati interior de jocs i esbarjo sota les muralles del castell. En reobrir el centre, en fou director David Carles, a qui va succeir Fermín Viladrich, però un dels més recordats fou Àngel Aznar, arribat el 1957 procedent de Sant Jaume d'Enveja, casat amb M. Cinta Febrer, mestra de la Mercè i pares d'una nissaga d'ensenyants encara en actiu. L'edifici ha estat objecte de diverses actuacions i millores al llarg dels anys, però sempre mantenint l'esquema inicial.
http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=stamp;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1998%5C199810%5C19981021%5C98O21-105.xml;id=0002146982
Sou pregats de fer-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les escoles que s’esmenten : la Mercè, la petita escola de Sant Llàtzer , el centre Daniel Mangrané de Jesús, i l’escola a l'illa de Buda. Per descomptat agrairem la tramesa de les escoles anteriors a la dictadura franquista de qualsevol altra població d’aquesta comarca i/o de qualsevol població de Catalunya
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
No hay comentarios:
Publicar un comentario