Els Maristes a Badalona

Els Maristes a Badalona

Resum dels textos del llibre '1903-2003 MARISTES,100 Anys a Badalona...'

Badalona (1903)
Badalona, a principis de segle, en plena febre industrial, creava constantment noves fàbriques i tallers, obria comerços sense parar i establiments que, per nutrir.los, com que era insuficient la mà d’obra local, venien obrers d’enllà de l’Ebre, d’Alcanar i Ulldecona, principalment.
La ciutat tenia aleshores 19.254 habitants. En l’aspecte industrial destacava el ram tèxtil, en el qual encara hi havia matriculats prop de 150 tallers a mà. Tanmateix, les grans firmes, com Josep Valls Ybern; Mitjans i Cia; Cañellas i Cia; S. en C; Joaquim Montalt i Fita; Soler i Biosca; Antoni Aparicio; vídua de Guixeras i Cia; etc, ja disposaven de maquinària moderna

Quant als col·legis, Badalona disposava, sense comptar els oficials, amb tres centres culturals: el “Liceu Hispano-francès”, “L’Ateneu Obrer” i destacant per damunt de tots el cèlebre Col·legi de 1er i 2on ensenyament “col·legiat” dels Srs. Solà, agregat a l’Institut Provincial de Barcelona, instal·lat al carrer de Sant Bru, números 2 i 4, dirigit  per D. Josep Solà i Seriol, amb pensionistes i externs.

L’incessant creixement de la vila va fer que fossin insuficients els instituts pedagògics de què disposava la ciutat i va ser, precisament en aquest moment crític, quan la Congregació Marista es va instal·lar a Badalona

Els primers Maristes  arriben a Badalona

Als arxius dels Maristes de Roma es guarden els anuaris del col·legi. El cronista descriu amb pinzellades pintoresques, vives i atraients la bella Bétulo, notes que indiquen un profund afecte i una positiva satisfacció.
Badalona és una ciutat d’unes 25 o 30 mil ànimes, situada a la costa de Llevant i a 8 km de Barcelona, en un lloc agradable i pintoresc, limitada pel mar i la muntanya, tan bonica com un robí encastat en la preciosa diadema de pobles que coronen el litoral català.

El notable increment que durant l’última meitat del segle passat va protagonitzar la ciutat Comtal va fer que els fins aleshores pobles que l’envoltaven es transformessin en poblades barriades en les quals a mesura que s’enfilaven xemeneies de les seves mil fàbriques també s’hi aglomeraven infinitat de famílies treballadores i àvides d’interessos, més que no pas de fe i religió..

Una ciutat de tants alts vols necessitava centres docents capaços de proporcionar a la seva joventut la instrucció adequada i per això era necessari que alguna orde religiosa s’encarregués d’aquesta empresa, i un cúmul de circumstàncies admirables van declinar la fundació al nostre Institut. El col·legi es va establir al carrer del Temple l’any 1903 amb 4 germans. La situació del col·legi era immillorable. Era a un lloc relativament cèntric i proper a l’església, i amb una casa capaç, còmoda i gairebé luxosa, amb totes les dependències necessàries. Tot això, amb l’ajuda de Déu i dels esforços dels primers germans, prometia al col·legi un estat de prosperitat que no havia de minvar malgrat la competència dels altres col·legis de la localitat.

El Germà Hippolytus vincula la fundació de Badalona amb els fets ocorreguts a França l’any 1903.

El relat sobri del Germà Moisès obre, no obstant, la porta per a ordenar les poques dades que aporta el document original:

“Com que els Germans Maristes estaven establerts en poblacions com Mataró, Vic, Torelló, Centelles, Rubí, Canet, Lloret, Igualada, Badalona no havia de ser menys”.

Per altra banda, segons afegeix el Germà Moisès, era una població interessant per a implantar una obra educativa marista:
“Una de les poblacions que crida l’atenció dels Germans Maristes fou Badalona. És aquesta una ciutat de provenir pels seus productes agrícoles, la seva abundant pesca i encara més per les creixents i variades indústries, i a més afavorida per la proximitat de la gran urbs de Barcelona, que la converteixen en un centre d’atracció on conflueixen gents d’altres regions que busca una solució per la vida.
Aquest augment constant de població no afavoreix la cultura religiosa i la formació cristiana i les generacions noves estan seriosament amenaçades .

Immediatament, els germans es posen a la feina. No és principi de curs acadèmic, però els mesos que queden serviran per experimentar les respostes de la gent i examinar les necessitats dels nens. S’obre matrícula al gener per als alumnes externs. Disposem d’una dada econòmica comparativa: els alumnes satisfaran les mòdiques quotes de 4, 8 i 12 reals mensuals, segons l’edat escolar. D’entrada, s’admetran també alumnes “vigilats”, és a dir, que estudien i preparen les classes, fan els deures sota l’ajuda vigilant d’un dels germans. És curiós que aquesta faceta s’hi afegeix immediatament, a partir de l’1 de febrer de 1904, gairebé segur a suggerència o petició  d’alguns pares necessitats que els seus fills romanguin unes hores més a l’escola perquè ells encara treballen quan els seus fills ja han acabat l’horari escolar.

El Superior de la nova comunitat és el germà Gelasio, vingut del col·legi Valldemia, que alhora va ser substituït el curs següent pel germà Pablo José. Les classes es feien a la planta baixa perquè la primera encara no estava arreglada. Les dues classes inicials les regentaven el germà Director i el germà Agapius. Hi havia un tercer germà jove, Juli Vallbona, encarregat de les “temporalitats”, nom molt gràfic per indicar que s’ocupava de la cuina i dispesa de la comunitat. Alhora que exercia aquest necessari servei, donava algunes classes, però sobretot aprenia com feien les classes els més veterans. Poc a poc es va encarregar d’una secció de la classe més nombrosa, i finalment va ser professor titular.

Directorat del germà Bernabé (1909-1916)

El germà Bernabé ocupa un lloc destacat en la història de l’obra Marista a Badalona. En dues ocasions és nomenat director del centre i les dues en circumstàncies compromeses. La primera arriba just fins la celebració del centenari de la fundació de l’Institut (1817-1917); en el segon, precedeix la guerra civil, (1929-1936).
(Germà Bernabé ( Casimir Riba Pi))
Curs 1910-1911. Hi havia en aquesta època 170 alumnes distribuïts en 5 classes, 1er d’octubre. El 23 de juny hi va haver la inauguració solemne de la Capella.
El propietari de la casa, L. Ignasi de Ventós, va pagar l’altar d’estil gòtic i molt esvelt. Presideix la imatge de la Immaculada de Murillo, és de talla i el seu cost és de 500 pessetes, tot i que per circumstàncies providencials es va obtenir per 200.

Tot i que li dedicarem un apartat per a fer-li una breu ressenya, en historiar el seu segon mandat, 1929-1936, no podem silenciar aquí que, en acabar el seu primer període, fent el germà Bernabé ressò d’un moviment iniciat en diversos col·legis, (Sant Josep de Mataró), es va dedicar a organitzar l’Associació d’Antics Alumnes. Aviat va cristal·litzar la idea en una realitat fecunda la influència benèfica de la qual va donar fruits de seguida, dels quals en deixarem constància en altres etapes.

Directorat del germà Millán.

En el curs 1915-1916 el germà Bernabé, bon promotor de l’obra marista de Badalona, va deixar pas en la direcció del centre al germà Millán. .
En aquest curs que deixa el germà Bernabé, s’assenyala una dada significativa per a les cròniques: en la processó de “Corpus”, organitzada per la ciutat, van desfilar pels carrers de Badalona tots els alumnes del col·legi, que eren 250, xifra a què no s’havia arribat mai

Els màrtirs.

La comunitat del curs 1935-36 la formaven els seg üents germans: Bernabé (Director), Juli, Antibe, Gumersindo, José Román, Víctor Nemesio, Macario José i Amando Luís. Val la pena seguir les seves passes amb una mica d’atenció. El germà Bernabé dirigia la comunitat de Badalona per segona vegada, i es trobava ja al final del seu sexenni de mandat constitucional.
La comunitat de germans maristes del carrer del Temple, de nou membres, es mantenia tranquil·la, sense nervis especials, a l’empara del que deia la població. El germà Antonino, protagonista en un altre escenari, però per això mateix excel·lent testimoni dels fets en general, va recollir en uns paràgrafs inoblidables aquests preludis de fets tràgics i luctuosos .

Germans que van ser martiritzats.

(Germà Bernabé (Casimir Riba Pi), 1877-1936; germà Juli (Josep Vallbona Sanou), 1880-1936; germà Macario José (Tomás Moreno Claramonte), 1911-1936; germà Gumersindo ( Teodoro Moleres Azpilicueta), 1889, 1936.

http://www.maristes.cat/champ/provisional/index.php?option=com_content&view=article&id=234&Itemid=106