IN MEMORIAM DEL PRIMER EDIFICI DE L’ESCOLA LLISSACH DE SANTPEDOR. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Serafina de Jover i de Llissach, filla de Antoni Jover i Sans, de la família fundadora de la Banca Jover, i Concepció Llissach i Fransoy, fundà les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.

LLegia a :
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=2793

Més d'un segle d'història conservant l'essència de l'Escola Cristiana

El centre va arrencar la seva activitat el mes de desembre del 1898 sota la responsabilitat dels Germans de la Salle que van estar-hi al capdavant fins l'any 1968, quan els darrers germans van deixar el col•legi. En aquell moment, tres mestres seglars van fer-se càrrec de la continuïtat del projecte mentre, de forma paral•lela, les Germanes del Sagrat Cor assumien l'ensenyament de les nenes al vell edifici del carrer Sant Antoni.

Arran d'un canvi en la legislació es produeix, el curs 1973-1974, la fusió de les dues escoles Llissach. Aquest fet implicarà el desplaçament dels nois al nou edifici que les Germanes del Sagrat Cor havien estrenat feia pocs anys. Les noves dependències s'havien construït a l'esforç i la visió de futur de Mossèn Rafael Guixà. Amb tot, la consolidació del projecte provoca que l'escola es quedi petita i, durant anys, són moltes les famílies que no poden accedir a l'escola per falta de places.

Mossèn Rafael és un dels personatges clau en l'evolució de la Fundació Llissach, al capdavant de la qual continuarà fins l'anh 1984, quan és rellevat del càrrec de rector de la parròquia de la vila, l'any 1984. Onze anys més tard, les Germanes del Sagrat Cor completen també el seu procés de retirada gradual i l'any 1995 la totalitat de l'equip docent serà seglar tot i que l'escola mantidrà la relació de dependència amb el rector de la parròquia fins l'any 2004 en què es nomenarà també un seglar per a administrar-la

El Xavier Codina Balletbo, em feia arribar una imatge, amb el seguent comentari ; col•legi ,dels germans de Sant Joan Baptista de la Salle, va ser escola fins al any 1968 quan amb la llei 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa, del Ministro, José Luis Villar Palasí (Valencia, 30 de octubre de 1922 - Madrid, 7 de mayo de 2012) va a passar ser escola mixta religiosa, posteriorment es va fer una nova escola nova, i aquest edifici va quedar abandonat. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA DE MONT-ROS. TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Patrimoni Gencat ens diu que l'escola de Mont-rós presenta una planta rectangular i disposa de dos nivells inferiors comunicats per una única escala. Exteriorment, la composició de l'escola té un clar eix de simetria marcat per la porta d'accés a l'edifici al damunt de la qual hi ha un balcó que es repeteix als extrems de l'immoble. En canvi a les altres tres façanes no s'estableix cap criteri compositiu i les obertures, quan apareixen, són fruit únicament del programa interior de l'edifici. Així la façana nord és completament opaca, mentre que les altres dues (est i oest) només presenten dues obertures per cada banda.

Pel que fa al funcionament interior de l'edifici, un cop travessada la porta d'accés, es genera un vestíbul amb la presència de l'escala de volta d'aresta. Aquest espai també determina la distribució de la planta baixa en dues meitats:

L'àrea de la dreta fou utilitzada com a gran aula i sala d'actes, amb la disposició d'un petit escenari que permetia la projecció de pel•lícules, actuacions teatrals, etc...

L'àrea de l'esquerra funcionà també com a aula a partir d'un únic accés des del vestíbul. En el seu extrem oposat, es disposà un cos de serveis que fou modificat a principis dels anys 1960.

El forjat que suporta la planta pis és constituït per un embigat de fusta unidireccional que cobreix la llum d'uns 7 m d'amplada. Sobre aquestes bigues es recolzen les biguetes de fusta que originen els revoltons ceràmics a base de dues filades de maó. En la part del vestíbul d'accés, on hi ha l'escala de comunicació, es canvia el sentit de l'estructura i s'utilitza el formigó armat per tal de resoldre la jàssera que separa el cos de l'escala de la resta del vestíbul.

http://www.torredecapdella.org/fotos/licitacions/projectes_esc__mont_r__s.pdf

L'escola de Mont-ros forma part dels equipaments que es van construir en motiu de la implantació de les Centrals Hidràuliques. Es caracteritza per ser l'inici d'una xarxa de centres d'ensenyament que s'estén per la vall Fosca que fan una pedagogia avançada per a la seva època. El pedagog Artur Martorell va organitzar-hi les Colònies Escolars d'Estiu a la vall de Cabdella.

A l'immoble hi ha dues plaques commemoratives:

A) La primera a la jàssera central davant de les escales: "al fill adoptiu de Monros D. Eugeni Maëder generós protector d'aquestes escoles. Acord de l'ajuntament en sessió del 16 IV 1922"

B) La segona és fruit de les reformes portades a terme sota la dictadura franquista dins el "Plan Nacional de Construcciones escolares año 1959"

Si feu una consulta a la wikipedia ‘ llista de monuments del Pallars Jussà’, veureu que recull ÚNICAMENT :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/escola-publica-de-llimiana-pallars.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-convent-de-la-sagrada.html
I l’escola de Mont-ros.

Està clar que hi havia MOLTES MÉS ESCOLES, almenys una a cada parròquia, tant clar com que des de l’1 d’abril de 1939, des de l’àmbit local s’ha estat fent una tasca d’anorreament de la memòria històrica, que lluny d’acabar-se amb la mort del sàtrapa, conserva la seva inèrcia diabòlica fins al dia d’avui. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

LA CAPELLA DE SANTA FILOMENA DEL MAS DE L’ENRIQUETA. GARCIA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

La Marta Lloret retratava l‘any 2009 les restes de la capella del Mas de l’Enriqueta, sense advocació coneguda, situada al paratge de les Sènies, a l'altre costat del riu Ebre, a tocar de l'encreuament de camins del Pas de l'Ase, del Barranc de Roianos i del Pas de la Barca, al terme de Garcia, a la comarca de Ribera d’Ebre.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; petita capella, encarada cap a la casa. És de planta rectangular amb absis no marcat en planta, i estava coberta amb volta de canó, havent quedat aquesta enderrocada. Al centre de la nau s'observen les restes d'un arc toral suportat sobre una cornisa i pilastres, i a la part de l'absis un altar-retaule amb fornícula custodiat amb columnes i pilastres de capitells jònics. S'hi accedeix per un portal d'arc carpanell, damunt del qual hi ha un òcul i un campanar d'espadanya d'un sol ull quadrangular rematat amb una creu.

El parament dels murs de la capella és de pedra lligada amb morter, on s'hi conserven restes de l'arrebossat original

Li demanarem l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) ; recordem que prop d’aquí va nàixer Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) eclesiàstic català, fundador de la Companyia de Santa Teresa o Teresianes.

En la resposta deia el Josep Sansalvador Castellet , Capella de Santa Filomena. De com arribava fins a la comarca de la Ribera d’Ebre el culte d’aquesta màrtir ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. FLIX. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Faltaven alguns minuts per a les 14,00 hores quan retratava la façana de l’església de l’Assumpció, coneguda també com “l’església nova” que es va construir sobre les restes de l'església vella de Flix, aixecada després que Ramon Berenguer IV conquerís Flix vers el 1154.

Llegia a patrimoni Gencat que l'any 1908, seguint el projecte de l'enginyer i tècnic de la fàbrica Ignasi Marinelo, es va construir la capella del Sagrat Cor o del Santíssim. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l'altar major de l'església i part de la façana foren destruïts, i tot l'edifici reconvertit en mercat, omplint de terra l'interior per així anivellar-lo.

L'altar no fou reconstruït fins l'any 1939 (posteriorment, l'any 1982 es va instal•lar un nou) i la façana es va refer vers el 1958 seguint el model antic.

L'any 1956 es varen acabar les obres del campanar sota la direcció de l'arquitecte Javier Peña. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest tècnic.

L'any 1965 es va desprendre d'una de les voltes de creuria l'escut de Flix de finals del segle XVI o principis del segle XVII, que actualment es pot apreciar en una de les parets de una capella. A l'interior també destaca un orgue construït per la gent del poble l'any 1999 i els escuts de dues importants famílies de Flix: Els Castellví , l'escut dels Castellví està format per un plafó rectangular de pedra amb l'ampit motllurat, amb el motiu central dins d'una orla ovalada emmarcada per motius decoratius geomètrics i vegetals. L'interior de l'orla està dividit en dues parts, a l'esquerra un castell coronat per tres torretes i a la dreta la representació d'un freixe; i els Oriol, l'escut de la família Oriol, està format per un plafó quadrat de pedra, amb el motiu central circular envoltat de motllures geomètriques. A l'interior del cercle hi ha representada una flor de lis amb cinc estrelles i tres boles i, al seu costat, una mena de palma o motiu decoratiu vegetal.

La casa rectoral i el saló parroquial, adossats a la paret sud-est de l'església, foren inaugurats el 15 d'octubre del 1976.

Vers l'any 1989 es va inaugurar el rellotge del campanar finançat per l'ajuntament i l'any 2002 es va canviar una de les campanes.

Dinàvem al restaurant L´Ànima , situat al costat de la carretera a l’entrada de Flix, venint des d’Ascó. Absolutament recomanable.

EL CASTELL CARLÍ DE FLIX. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Retratava de lluny el Castell Carlí de Flix que s’aixecava l’any 1837, després de la destrucció del castell sarraí de Flix , topònim que hom defensa que procedeix etimològicament del llatí flĕxu, ‘revolt’, en un lloc diferent que el sarraí.

Aquest fou construït a instàncies del comte de Morella i General, Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Regne Unit, 24 de maig de 1877), que l'utilitzà durant la primera guerra Carlina per protegir la dreta de l'Ebre. Per això els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada, camí de l'exili el 2 de juny de 1840.

Vers el 1872 i 1873, durant la tercera guerra, el castell fou restaurat. El 19 de juny de 1875 va ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gámir y Maladeñ, i s'hi instal•là una guarnició liberal fins el 28 de juny de 1876. A partir d'aquest moment va ser abandonat.

L'Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l'acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, va iniciar les obres de restauració de la zona perimetral i l'àmbit interior del Castell de Flix el juliol de l'any 2009. Aquestes obres es dividiren en dues fases dutes a terme a través del protocol de l'1% cultural.

Els treballs es centraren bàsicament en els coronaments dels murs, refent-se només en cas de risc d'ensorrament, restaurant-los amb una actuació homogènia amb els murs originals. Els revestiments es mantingueren en la mesura del possible, com també els impactes dels projectils existents. També es va reconstruir la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament, i s'excavaren els fossats fins a la cota original. S'instal•laren dues plataformes de fusta amb la funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre, a la que s'accedeix a través d'una escala també de nova construcció. Així mateix es dotà la fortificació d'il•luminació exterior i interior. A la zona interior del castell hi un nucli de serveis destinats als visitants, i el projecte preveu també la reconstrucció de la cisterna que abastia d'aigua tota la fortificació, si el seu estat actual en permet la reutilització. La inauguració de la primera fase de la restauració del castell es dugué a terme el setembre de 2010.

M’hauria agradat veure la suda de Flix, està clar però, que el que no pot ser, no pot ser, oi ?.

Flix tenia 3374 veïns al cens de l’any 1930, i no havia localitzat cap edifici escolar d’aquella època, al tancament de l’any 2014 hi constaven 3.795 habitants, i les escoles es localitzen prop de l’entrada al costat de la carretera. Sou pregats de fer-nos arribar imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a l’email coneixercatalunya@gmail.com

RIBA-ROJA D’EBRE. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PÚBLIQUES, RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Llegia a :
http://riba-roja.cat/municipi/historia-de-riba-roja/#toggle-id-4

El segle XX s’iniciava amb la construcció de la Casa de la Vila, un edifici en el qual hi havia les oficines municipals i també les escoles.

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com l’autor d’aquest edifici del que patrimoni Gencat ens diu; edifici aïllat de planta quadrangular que està compost per quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc rebaixat, que a la planta baixa són biforades. L'accés principal es fa per un gran portal emmarcat amb pedra, sobre el qual hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La resta de finestrals del primer pis estan acabats amb balustrada. Remata l'edifici un capcer quadrangular i ceràmic molt senzill, dins el qual hi un escut blasonat amb corona mural de vila. La façana principal presenta carreus a la planta baixa i maçoneria als pisos superiors, amb una cornisa motllurada que defineix els nivells de forjat. La resta de façanes estan arrebossades i pintades.

Trobava el projecte signat per Francisco Monrava Soler a l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs d'aquest arquitecte.

Des de l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona [ arxiu.tar@coac.net ] em contestaven ; va néixer el 25 de setembre de 1888 a Tarragona i morí el 15 de febrer de 1968 a Tarragona. L’any 1912 obtení el títol d’arquitecte.

Deia en un comentari a una persona que col•labora en aquesta tasca de documentar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ; avui hi ha - sense cap mena de dubte - més places escolars que en aquella època, hi ha però, MENYS EDIFICIS ESCOLARS, ja que el model educatiu actual, tendeix a la concentració. Això que possiblement presenta alguns elements positius, provoca entre altres coses el desarrelament dels infants de la seva comunitat originaria, segons la meva modesta opinió.

L’oblit d’aquest patrimoni, ha estat una feina gegantina desenvolupada bàsicament durant la dictadura franquista, que s’ha continuat però – amb indissimulat entusiasme - em aquesta ‘democraciola’ que ha excel•lit com exemple d’estultícia i corrupció pel que fa a les seves elits politiques.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU. GARCIA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

La parròquia de la Nativitat de la MaredeDéu de Garcia és documentada l'any 1279, data en què el seu capellà pagà 60 sous de dècima papal.

L'any 1314 fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paulhac 1310-1316.

L'església romànica va ser substituïda per una altra l'any 1663, segons consta a la portalada.

La segona església va ser bombardejada l'any 1936 per les tropes feixistes, insurrectes contra el govern LEGÍTIM de la II República, i des de llavors resta abandonada.

La porta de l’església advocada a la Nativitat de la Mare de Déu, va ser arrancada per situar-la a l’església nova advocada a Santa Maria, que s’aixeca a la part baixa del poble.

Havia tingut un retaule d'Escala-Dei, obra de Francesc Ribalta (Solsona, Lleida, 1565-Valencia, 1628) , que es va cremar, i un altar major plateresc.

Situada a la part alta de la població, al costat del turó on algunes fonts situen el desaparegut castell de Garcia, la descripció de patrimoni Gencat ens diu; església de planta rectangular amb absis poligonal. Consta d'una sola nau, amb cinc tramades separades amb arcs torals i capelles laterals, havent perdut la coberta. Estava coberta amb volta de creueria, de la qual només se'n conserven els primers trams. Els nervis descansen sobre una cornisa i pilastres, situades entre els arcs de mig punt de les capelles. La part de l'absis també està enrunada. La portalada va ser arrencada després de la guerra civil per incorporar-la a la nova església situada a la part baixa del poble. Sobre d'aquesta hi ha una rosassa. Les façanes laterals presenten quatre grans contraforts que sostenen les capelles. El campanar, de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, es troba adossat a l'absis. Els nivells de forjat estan delimitats amb cornises, i la part superior s'obre amb pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior del temple és la pedra vista amb restes d'arrebossat, i les cantonades amb carreus escairats.

Fa funcions de ‘quarto de mals endreços’ del Consistori de Garcia.

Fotografia del Raul Pastó Ceballos .Juliol 2020

Des d’aquesta alçada on la devastació se’ns fa evident, es copsa tot el sentit de l’expressió ‘a sants i a minyons, no els prometis si no els dons’, els homes no han apaivagat encara la colera de Déu pels terribles excessos de la mal dita ‘ Cruzada’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) em rectifiquen l’advocació de l’església que trobava a : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029016.xml

L'advocació no es la Nativitat de Deu, sinó la Nativitat de la Marededéu. Déu no va nèixer, ha existit sempre.

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 NO estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

QUE EN SABEU DEL XALET DE CAL VILA DE BOVERA?. LES GARRIGUES. LLEIDA.

M’aturava per retratar l’edifici anomenat Xalet de Cal Vila al poble de Bovera, a la comarca de les Garrigues, la descripció de patrimoni Gencat ens diu ; vivenda unifamiliar de planta baixa i pis, de planta quadrada i coberta amb una teulada a quatre aigües de teula. En destaca sobretot el porxo d'entrada de la façana principal, a mode d'atri. La part superior és una terrassa amb balconada de ferro rematada als angles per dues boles de pedra respectivament. La façana està tota arrebossada i els llocs destacats com la cornisa, obertures... són d'un vermellós teula. A totes les façanes hi ha una distribució simètrica i ordenada de les obertures.

Tota la casa està rodejada per una petita banda de maons, record de les bandes llombardes romàniques. La casa està envoltada per un petit jardí i tot el recinte està enreixat alternat amb pilones d'obra en consonància amb la resta de l'edificació.

Tot i que una mica reformat, el seu aspecte original manté el caràcter constructiu de les edificacions de principis de segle XX, fetes amb un gust modernista, en el sentit d'innovació, i popular.

Cap dada relativa al seu autor, ni al moment històric en que s’aixecava l’edifici, recordar – si cal fer-ho – que estem a les Garrigues, prop de Déu, però MOLT, MOLT lluny de Barcelona.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el promotor, i qui el mestre d’obres i/o arquitecte, aquesta informació marca la diferència subtil, entre un país civilitzat, i la tristíssima realitat actual de Catalunya, malgrat ser infinitament millor que la del REINO DE ESPAÑA.

No trobava ningú per a preguntar-li on eren les escoles públiques abans de la dictadura franquista; Bovera tenia al cens de 1930, 814 veïns, i es tancava l’any 2014 amb 290 habitants, s’ha perdut un 64,37% de la població gràcies a les ‘ bones pràctiques politiques’ seguides durant la dictadura franquista , i l’anomenada ‘ Democraciola ‘ que ha permès al REINO DE ESPAÑA assolir el campionat MUNDIAL d’estultícia i corrupció pel que fa a les seves elits politiques

L’INTERNACIONAL, L’HOTEL ‘PROVISIONAL’ DE L‘EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA DE 1888

Llegia a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hotel_Internacional

Que l’edifici es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant de la Capitania General.

Tenia planta i quatre pisos de 150m. per 35m. i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Tenia capacitat per a 2.000 hostes en 600 habitacions i 30 apartaments per famílies nombroses.

La construcció va començar a mitjan desembre de 1887 i el 14 de febrer de 1888 s'acabaven les obres d'edificació, si bé els acabats interiors i la decoració es va allargar fins finals de març de 1888.

A mitjan gener es va decidir treballar de nit, fent servir divuit grans focus elèctrics i es van estructurar les brigades de personal que en total estaven formades per 650 paletes i peons, 100 fusters i 40 guixaires.[

La inauguració oficial va ser el 5 d'abril de 1888 i es va obrir al públic el 12 d'abril.

L'edifici dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) havia tingut una bona acollida per part dels ciutadans i una bona part del sector intel•lectual que el consideraven una obra d'art representativa de la nova arquitectura.

El seu caràcter efímer però, havia comportat determinades actuacions de difícil marxa enrere. La ubicació s'havia fet en uns terrenys cedits de forma temporal pel port que no eren estables com per a allotjar una construcció permanent. A més l'edifici no comptava amb fonaments, sinó que estava assentat sobre una estructura metàl•lica feta expressament per aportar estabilitat i, per últim, els materials utilitzats eren de qualitat pensada per una durada limitada.

Així, tot i que el seu fi estava predeterminat, es va organitzar un moviment de defensa que va començar ja abans d'estar acabat. Un cop acabada l'exposició es varen produir moltes tensions per canviar la situació, involucrant al ministre amb una oferta de venda de l'edifici, arribant la discussió a les Corts Espanyoles, amb una sessió molt tensa en què es confirma l'ordre d'enderrocament, que va començar l'1 de maig de 1889, una mica més d'un any després de la seva inauguració.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE SANT JOAN LES FONTS. LA GARROTXA. GIRONA

Les capelles dels fossars acostumen a estar advocades al Sant Crist, com és el cas de la de Sant Joan les Fonts, a la comarca de la Garrotxa.

Llegia a :
http://www.elcami.cat/camipedia/cronologia-de-fets-importants-sant-joan-les-fonts

la construcció del nou cementiri de Sant Joan les Font es duia a terme l’any 1885, i l’any 1891 , El 1 de Desembre de 1891 comença la construcció de la nova església al centre de la població.

En ambdós casos no consta qui en va ser l’arquitecte, dada que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la visita que feia al fossar , situat ara al costat d’una industria, que alhora que soroll deixa l’aire impregnat d’una forta olor, pensava que a Sant Joan les Fonts, els difunts no poden descansar en pau.

Advertia una capella de Sant Crist – sense parets - situada a la zona ‘nova’ , i minses restes dels nínxols ‘històrics’ a la part més antiga.

A Catalunya no ens calen enemics, amb només la ‘ mala feina’ dels amics ja en tenim prou per a no aixecar cap, oi ?.
Reiterava – una vegada més – la meva pregaria, Senyor, allibera el teu poble !!!!

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANTA MARIA D’OLÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MOIANÈS.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Estic a l’espera de rebre des de l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló la fotografía de l’edifici que acollia l’escola pública a que feia referencia una nota que publicava a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

El consistori Olonenc ‘ no està per la feina’ , i m’arribava fins a Santa Maria d’Oló, on afortunadament em trobava a la Montserrat Roca Bordó, que m’explicava on estava l’escola, dada que em confirmaria posteriorment l’actual propietari.

Deia en un comentari a una persona que col•labora en aquesta tasca de documebtar els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista ; avui hi ha - sense cap mena de dubte - més places escolars que en aquella època, hi ha però, MENYS EDIFICIS ESCOLARS, ja que el model educatiu actual, tendeix a la concentració. Això que possiblement presenta alguns elements positius, provoca entre altres coses el desarrelament dels infants de la seva comunitat originaria, segons la meva modesta opinió.

Santa Maria d’Oló gaudeix avui d’un nou edifici escola, no dissortadament tants i tants altres nuclis de població, que veuen marxar a la quitxalla al mati, per retornar a mitja tarda – com si formessin ja part de la classe treballadora - , i que fas anys i panys, que només ocasionalment senten el soroll d’una pilota als seus carrers, i/o la cridòria dels infants enjogassats.

Ha estat una feina gegantina desenvolupada bàsicament durant la dictadura franquista, que s’ha continuat però – amb indissimulat entusiasme - em aquesta ‘democraciola’ que ha excel•lit com exemple d’estultícia i corrupció pel que fa a les seves elits politiques.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista, que en força ocasions els acullen avui també .

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. SANTA MARIA DE CASTELLAR DE LA MUNTANYA. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA

Volia fer la primera sortida ‘llarga’ desprès de la pielonefritis a l’antic poble rural de Castellar de la Muntanya, a l’extrem oriental del municipi de la Vall de Bianya.

L’església es troba al mig d’un pendent muntanyenc. Per arribar-hi cal agafar la pista que travessa, a Sant Joan les Fonts, la riera de Bianya, s’enfila per la serra de Vivers i acaba a l’església de Santa María. Tot i referències anteriors, el temple és una mostra del romànic garrotxí del segle XII.

La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular a la façana de llevant.

L’accés al temple es troba a migdia, on hi ha una porta senzilla, ja que la originaria fou treta l’any 1977 per col•locar-la a l'església parroquial d'Oix, en aquesta ocasió es desvestia a la Mare de Déu, per vestir a Sant Llorenç.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/search?q=Oix

M’expliquen que l'interior del temple és enguixat, i el seu estat de conservació és molt lamentable. En demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

El petit fossar ensorrat en la seva major part conserva algunes làpides de marbre.

El campanar és en forma de torre, amb teulat a dues vessants. És d'època més tardana a la construcció del temple.

Va ser l’església parroquial del poble rural de Castellar de la Muntanya, situat a l'aiguavés nord de la serra que separa la riera de Bianya i la de Colldecarrera, coneguda també com de Castellar.

Apareix esmentada a un document de l'any 1001 segons el qual Arnau Gaufred, Arnau Isarn i altres executors testamentaris d'un difunt anomenat Guillem, fan donació al monestir de Sant Pere de Camprodon d'un mas situat a Castellar, prop de l'església. L'any 1079 apareix esmentada com "Sancte Mari de Castellario" en el document pel qual Udalard, vescomte de Bas, i la seva muller Ermesendis cedien al monestir de Sant Víctor de Marsella el cenobi de Sant Joan les Fonts i les esglésies que li estaven subjectes.

Ens oferien un got d’aigua a la Rectoria de Santa de Maria de Castellar, convertida avui en un allotjament rural.
http://www.rectoriacastellar.com/cat/valle.html

Ens recomanaven arribar-nos fins al Restaurant Ca la Nàsia de Llocalou,
http://www.calanasia.cat/

Seguíem el consell i degustàvem un remenat d'espàrrecs i bolets i un bacallà amb samfaina excel•lents en un menú de menys de 12 €

Ens encantarà rebre imatges de la Mare de Déu de a Muntanya que es venerava en aquesta església, i dels seus goigs, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/09/santa-maria-de-castellar-de-la-muntanya.html

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DEL CASTELL DE CASTELLBELL. CASTEBELL I EL VILAR. BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat em feia arribar unes fotografies de la capella romànica advocada a Sant Miquel, que forma part del conjunt del Castell de Castellbell, dalt d’un turó que el Llobregat envolta formant un meandre, al terme de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.

Llegia que actualment està quasi enrunada, ja que malgrat el seu caràcter sagrat , degué ser destruïda l'any 1719 pel seu propietari d'aleshores, Josep d'Amat i de Junyent (?-1730): 2n marquès de Castellbell, 3r marquès de Castellmeià, a fi que no fos ocupat pels miquelets que venien de França per promoure una insurrecció general.

Capella romànica, no en trobem cap documentació fins a l'any1685 quan en una visita del bisbe Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704), es descriuen les capelles i esglésies dependents de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell.

Sant Miquel és segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Marcel•lí em feia arribar un excel•lent treball de l’ historiador local Joan Valls Pueyo, publicat al Brogit de Castellbell i el Vilar

IN MEMORIAN. CAPELLA DE SANT MAMET DE BACARDIT. FONOLLOSA. EL BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat retratava l’any 2013 les runes de l’església de Sant Mamet de Bacardit, al terme de Fonollosa, a la comarca del Bages

La primera documentació escrita on apareix citada data del 14 d'octubre de l'any 950, quan el comte de Barcelona Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Castelltallat, al lloc anomenat "Cans", junt amb les esglésies de Santa Maria del Grau, Sant Pere i Sant Mamet amb el conjunt de les seves terres.
Trobem successives mencions al temple en documentació dels anys 1015, 1026 i 1057.[AA.DD. 1984: 250] Molt probablement la seva condició no passà mai de capella rural, i amb el pas dels anys va anar quedant abandonada i desprovista de culte.

Al segle XVII molt probablement ja era enrunada, doncs l'any 1685 el culte ja s'havia traslladat al nou temple edificat al costat del mas Bacardit.

Les ruïnes de l'antiga capella de Sant Mamet, situada a la serra de Sant Mamet, entre els masos Bacardit i Casalot, presenten actualment un estat d'abandonament. De l'antiga capella es conserva tota la planta, de tipus rectangular amb petit absis semicircular, part de les parets, detalls del portal i d'un finestral en la part davantera.

L'edifici conservat presenta dos moments constructius clarament diferenciats. Al primer moment deuríem la construcció de la nau, feta amb blocs de pedra sense polir i de formes irregulars, recollits a la mateixa zona , i en el segon hi emmarcaríem l'absis semicircular, aixecat utilitzant blocs de pedra polida, i la volta, que arrencaria d'una cornisa que separa les dues obres. [VILLEGAS, 1982: 101] L'estructura més antiga, que conformaria la nau, fou aprofitada posteriorment, molt probablement a cavall entre els segles XII-XIII, per aixecar l'absis i cobrir el temple. Al mur de migdia s'hi obria el portal, rematat amb un arc de mig punt fet amb dovelles esculpides a la seva part inferior amb motius molt simples, com ara botons i relleus allargassats. A ponent s'obriria un petit finestral amb doble escaix per donar claror a la nau.[VILLEGAS, 1982: 102] El pas de la nau a l'absis es fa per mitjà d'un plec de reducció que fa la degradació, i al seu interior dos graons eleven la zona de l'altar, a l'absis, respecte la nau. Davant la porta, s'observen encara el que podrien ser les restes de l'antic atri.

Existeix encara una ‘nova’ capella de Sant Mamet erigida probablement pel propietari del lloc, Josep Bacardit, segons consta en una acta de 1685, quan el bisbe de Vic, Antoni Pasqual Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704). visità la parròquia de Fonollosa, que retrataven els amics de Catalunya Medieval.

Per la festivitat de Sant Mamet, màrtir de Capadòcia, que se celebra cada 17 d'agost, antigament es feia un gran aplec als seus voltants, agrupant-s'hi gent de les poblacions de Camps, Fonollosa i Castelltallat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLA DE NENES DE PREMIÀ DE DALT. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Llegia de la dita casa del terçó, o Casa de les Monges de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme ; Escola de les Nenes (1890), avui Casal Parroquial. L'origen de la paraula Terçó es troba en la tercera part del impost que a l'edat mitjana es lliurava a l'església, i que es dipositava al temple, al clergat i a la seu episcopal.

L'edifici va ser destruït per una torrentada; l'any 1740 va ser reconstruït pel prevere Gabriel Martí.

Al segle XIX, amb la desamortització, l'ajuntament de Premià de Dalt va prendre possessió de la casa del terçó, tot i que el Ministeri d'Hisenda va resoldre que la propietat quedés en mans eclesiàstiques : El 31 d'agost de 1890 va ser beneïda com a Escola de les Nenes que fins llavors no anaven a l'escola, a càrrec de cinc monges mercedàries, situació que va continuar fins al 1920.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CASA NATAL DE SANT MIQUEL DELS SANTS. VIC

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar unes imatges de la casa natal de Sant Miquel dels Sants, que es troba al carrer homònim, conegut antigament com carrer de Sant Hipòlit.

Sant Miquel era fill d'Enric Argemí, que habitava en aquest carrer. Va néixer el 1591. La casa natal del devot trinitari es transformà en part per a destinar-la a capella, reservant l'altra part per habitació del Sant. La transformació i construcció de la capella es realitzà l'any 1799. Data, doncs, de les darreries del segle XVIII. Es desconeix el mestre d'obres.

La Capella de nau única està adossada al cos de la casa natal de Sant Miquel dels Sants, avui convertida en convent.

L'accés a la capella es pot fer per l'interior de la casa, pel primer pis, o bé pel carrer de Sant Miquel. La façana segueix la construcció de la casa però està emmarcada per uns esgrafiats que envolten l'únic òcul que dóna llum a l'església, un òvul de petites dimensions emmarcat amb pedra. Al damunt hi ha una fornícula on s'ubica el Sant emparat per una petxina. Als laterals hi ha unes làpides en les quals es parla dels preceptes a seguir per a obtenir indulgències. La façana és arrebossada i pintada. L'interior és decorat amb motius florals esgrafiats.

A l'habitació-oratori de Sant Miquel dels Sants es conserven un seguit de pintures realitzades al segle XX per Llucià Costa Bosch (Vic, 1883-1942).

L'estat de conservació és bo. Conserva un retaule del taller Reial així com un retaule del segle XVII de Sant Miquel a l'absis. A l'oratori trobem un retaule de Sant Miquel del segle XX.

Segons , Joaquim Salarich i Verdaguer ( 1816-1884 ), en aquesta casa hi va viure durant un temps el canonge Jaume Collell i Bancells (Vic, 16 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. ESCOLA I/O ESTUDI DE LA VALL D’ORA. NAVÈS. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

La Maria Moncal recollia una imatge de l’estudi i/o escola de la Vall d’Ora, inaugurada l’any 1920; la Vall d'Ora, és coneguda també com la Valldora, un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà.

http://estampes-mariamoncal.blogspot.com.es/2013/06/de-la-valldora-busa-i-sant-pere-de.html

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imatges dels edificis que acollien les escoles de Pegueroles, la Linya i la Selva.

També voldríem saber la data en que s’aixecaven les escoles de d’Ardèvol, la Coma, Freixinet , Lladurs, Llobera i Sant Climent, que formen part de la ZER del Solsonès.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...