IN MEMORIAM DE LA VILLA ESCOLITA. EL TORELLÓ QUE EL TEMPS I LA INCURIA S’ENDUGUEREN. OSONA

 

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2011_una_passejada_per_torell_.pdf

La torre de la Villa Escolita, construïda probablement a finals de la dècada de 1890 per l'industrial Manuel Colomer Vives  (casat amb Escolàstica Llopis i pare d'Escolàstica Colomer), representa un exemple notable d'arquitectura industrial privada d'autor desconegut, lligada a l'expansió fabril catalana de finals del XIX. Aquesta estructura, vinculada a la fàbrica cal Feyner (adquirida per Colomer el 1889 segons fonts històriques com les de Fortià Solà), va desaparèixer durant la dècada de 1950 amb l'ampliació de les naus industrials, un procés comú en la transformació del paisatge industrial català.

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2006_notes_sobre_ind_stria_a_torell_.pdf

Segons el padró de 1905 a la torre Villa Escolita hi vivia la família Colomer Llopis, integrada per Manuel Colomer (nascut el 27 de desembre de 1878), Escolàstica Llopis Giro (nascuda el 25 de juny de 1877), el cunyat de Manuel (Domingo Llopis Giro) i els joves Manuel (de set anys), Escolàstica (de sis anys) i Montserrat (d’un any).

Manuel Colomer i Llopis, fou un aviador català. Va ser un pioner de l'aviació comercial espanyola. El setembre del 1918, amb 23 anys, gràcies a una subvenció de l'Aeri Club de Catalunya, va iniciar el curs de pilot a l'aeròdrom de La Volateria, obtenint així el títol de pilot a finals del mes de setembre del 1919, just dues setmanes abans del seu aterratge d'emergència al Camp d'en Gorina a la Creu Alta de Sabadell.

El 1911 la família va créixer amb l’arribada d’Elsa Colomer Llopis. Van residir en aquesta torre com a mínim fins al 1914, ja que en el padró d’aquest any encara hi estan inscrits.

Poc documentada visualment avui dia, forma part del Fons Abans.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/torello/tots/villa-escolita-casa-fayne-manuel-colomer-vives

 Sou pregats de fer-nos saber el nom de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

 

CAPELLA DEL SANATORI ANTITUBERCULÓS DE TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://terrassadigital.cat/capelles-ocultes-3-5-la-ciutat-sanatorial/

L'antic Hospital del tòrax, conegut com a Sanatori de Terrassa, es troba a la zona del Pla del Bonaire.

S'estructura a partir de diferents cossos que parteixen d'una plaça porticada. A l'ala sud trobem una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós Elías (Tarrasa, 4 de junio de 1918 - Vendrell, 1 de mayo de 1971)

Que la Marededéu, que inspirava sens dubte al Domènec Ferran Gómez ha endegar aquesta acció, faci que  s'encomani arreu de Catalunya.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe.

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor

L’AMAGADA CAPELLA DE L’ESEIAAT – UPC. TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/07/13/capella-universitat-terrassa/?fbclid=IwY2xjawRS00tleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe97TcrZdaHS6VjIkVuzfb_RGKmyWxt2MGsDhCafRA8FrnnEuUb83e_zrZ6iE_aem_LTZ8od_YD1haF_Ii_3W8wQ

La sala d’actes de l’Eseiaat -UPC, a imatge d’aquelles habitacions tapiades per amagar perseguits en els dies foscos que sguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, també guarda un secret. No és un secret inconfessable, a l’inrevés, és molt confessable i, potser, més d’una confessió s’hi devia fer allà en els dies grisos de la postguerra. Una capella, que es manté gairebé en perfecte estat de revista, es pot descobrir darrere de les cortines d’aquesta sala d’actes que acull reunions, presentacions, rodes de premsa i altres activitats. Però, a la dècada dels 40, que sembla que és quan es va crear, també podia ser un espai per a la missa, les oracions i altres rituals de la litúrgia catòlica

La capella mostra un Sant Crist sobre l’altar i està flanquejat per dues portes, amb pintures de sants. A una posa “S. Antonius Mª Claret”, i de l’autor es diu que és Carles Company (FECIT). L’altra correspon a “S. Joseph Opifex” i l’autor va ser Jordi Serra (MCMLIX). Segons sembla, eren alumnes de l’escola d’Arts i Oficis.

L’any 2002, un dels conserges de la casa, Xavi Soto, va trobar en aquesta capella dues llaunes amb un contingut més que valuós. Les llaunes contenien pel·lícules amb les primeres imatges que es recorden, sobre l’Escola Industrial. Un tresor incalculable rescatat.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe. 

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor

 

LA CAPELLA DE LA VILA D’ALPENS AL TERME DE LLUÇÀ, ESTÀ ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER O A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS?. EL LLUÇANÈS

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila

No podia accedir al Catàleg de Masies 

Llegia de la capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila, edifici d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. 

La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció "Magdalena Vila" i una data del segle XVII parcialment erosionada. 

Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Ens dol l’evident abandó pel que fa a la documentació del Patrimoni històric, particularment el vinculat a la pràctica religiosa 

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em confirmava :  Marededéu del Roser.

El feixisme considerava " meritori " menystenir " - de qualsevol forma  - el Patrimoni Històric de Catalunya  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT DE CAN GINEBREDA, ARA MAGATZEM D’EINES DEL CAMP. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html

Llegia de  la imatge de la Marededéu de la Salut que era  una delicada talla de fusta de l'època barroca,  que havia estat deixada per un francès allotjat a la masia de can Ginebreda.

Josep Font i Ginebreda va fer construir una capella al costat de la font de la seva finca, un cop traslladada la imatge a l'església del Castell, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.

Els rectors de la parròquia –  dels que diu la fama que cremem al infern -  van  aconseguir traslladar la imatge a l'església del Castell ,  amb el resultat tràgic que tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936 com a conseqüència directa de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels       gelidelencs ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE PINEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. AVINYÒ. EL BAGES

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-pineda

De la capella de la Pineda al terme d’Avinyò,  llegia ; edifici de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana.

La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia.

A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura.

Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-i-goigs.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  avinyonencs  , noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ADÉU A DÉU?

L’experiència religiosa que cohesionava els veïns al voltant d’una creença comuna o d’un espai sagrat (l’ermita, l’oratori, la capella) fou progressivament substituït per una experiència domèstica, privada i passiva.

Qui no recorda la imatge del Sant Sopar als menjadors de les cases?. 

Aquell símbol de comunitat, fe i ritual compartit , donarà pas  a la omnipresència de la televisió, símbol de  consum, entreteniment i uniformització cultura,  i ens  mostra com la religió, que abans impregnava la vida quotidiana, fou substituïda per una nova fe laica: la de la imatge i la comunicació massiva.

La victòria del franquisme, malgrat la seva retòrica catòlica, no va revitalitzar una religiositat popular autèntica, sinó que la va buidar de sentit, convertint-la en un instrument de control social.

Quan el règim s’afebleix, la desafecció no és només política, sinó també espiritual: la població abandona les pràctiques tradicionals, però no troba una nova espiritualitat pròpia. La televisió —amb el seu llenguatge homogeni, centralitzador i espectacular— ocupa literalment i simbòlicament el lloc del sant sopar.

La llum de l'infinit,

no té forma i només en pren.

per bé o per mal, en entrar en un recipient.

Per tant, tot depèn

de nosaltres

Hem de fer el millor que puguem

per donar a la llum de Déu

forma de benedicció

i no forma de maledicció. 

Nachman de Breslau (Medzhybizh, 4 d’abril de 1772 — Uman, 16 d’octubre de 1810)