SANT PERE DE TORRES D’ALÀS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRA. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

L’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval i història de l’Art, i  va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona. Havia fet però una tasca gegantina a la comarca de l’Urgell sobirà,  l’Enciclopèdia Catalana   se’n ha fet ressò

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/968

Sant Pere de Torres d’Alàs , és un temple d’origen romànic, situat als afores del nucli, juntament amb el cementiri i la vella rectoria, que retratava l’any  1985 l’Antonio Moras Navarro.  

Es tracta d’un temple d’una sola nau capçada a nord-oest per un absis semicircular i amb coberta de fusta a doble vessant, sostinguda per una encavallada que sosté el llosat de la teulada. La porta d’accés es troba en arc de mig punt i amb dovelles, i a la part alta de la façana hi ha una finestra quadrangular de biaix simple. El conjunt està cobert per un llosat a doble vessant i la coberta està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. El parament exterior és de ciment, força irregular i hi ha restes de morter de calç

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/sant-pere-de-torres-dalas-alas-i-cerc.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-torres-alas-i-cerc

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-pere-alas-i-cerc-alt-urgell/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La tasca gegantina de l’Antonio Moras Navarro ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

La GEC digital,  l’hi dedica una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro  (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

 

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l’apòstol Sant Pere  i    Sant Antoni dela  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESGLESIA DE MAS SARANYANA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL . BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  Llegia de l’església de Sant Miquel situada al costat del mas de Saranyana , que retratava l’any 1987, l’Antonio Moras Navarro ( Barcelona , 15 de juny de 1951 + Barcelona , 15 d'octubre del 2016 )  que no s’ha trobat cap notícia documental, d’aquest edifici  que  actualment es troba en un estat tant  ruïnós, que  el seu altar fou traslladat a l’església de Sant Serni d’Ogern, de la qual depenia

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15474

Edifici de planta rectangular, sense absis diferenciat, del qual ha desaparegut totalment la seva coberta i el sostre, format per una volta de rajol. Ha quedat reduït als murs perimetrals, en els quals es conserva la motllura ornamental, de guix, d’on arrencava la volta.

La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada, mentre que al mur de ponent hi ha un ull de bou circular, i un campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i polits, però molt erosionats, disposats uniformement. S’aprecia un canvi d’aparell en la part alta dels murs, construïts amb carreu petit.

És molt probable que la part baixa dels murs correspongui a una obra medieval, de data molt avançada, ja dins el segle XIII, mentre que la part alta devia respondre a la reforma en la qual es construí la volta

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-saranyana-bassella

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar els Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Des de la meva infància he sentit que " qui no estrena res per nadal, no res val ", i així any rere any, he anat estrenant, mitjons, roba interior, camises,..., aquest any 2025 però, l'estrena serà més sonada,  enviaré a comunicacio@enciclopedia.cat  dades de l’Antonio Moras Navarro perquè es facin ressò de l’activitat gegantina, en l’àmbit del Patrimoni Històric.  

L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.

Antonio Moras Navarro va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.​

El 1979 obtingué la llicenciatura en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval. El 1988 assolí la segona llicenciatura, en la mateixa facultat, especialitat Història de l'Art.​

Va ser mestre de primària entre 1978 i 2006, a més de col·laborar en la preparació de llibres de text per a l’escola

Des de l’any 1982, Moras Navarro va ser col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, documentant i fotografiant prop de 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Urgell sobirà .​

Va crear un arxiu personal extens, dedicat especialment a l’art romànic català, i va contribuir decisivament a la memòria fotogràfica i documental de la comarca de l'Urgell sobirà i del Pirineu. ​

La seva mirada artística, rigorosa i sensible, ha esdevingut referent indiscutible en l’estudi del patrimoni històric de Catalunya.

Va publicar el 1989 el “Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola” a la Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat.

El 2004, a la col·lecció juvenil “Quan la Terra era plana” de Barcanova, va narrar les dures condicions de vida dels pagesos medievals, una mostra del seu compromís amb la divulgació de la història.

La seva tasca gegantina ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro

(Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM ESGLÉSIA DE SANT PERE. ARSÈGUEL. L’URGELL SOBIRÀ, LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37750

Les restes de l'església de Sant Pere d'Arsèguel configuren un recinte de planta rectangular, de capçalera plana orientada a llevant i coberta enrunada des de fa molt temps. Els murs més ben conservats són els de tramuntana i ponent, mentre que el mur de migdia, on hi havia la porta d'accés, està parcialment ensorrat. La forma triangular del coronament del mur de ponent fa pensar en l'existència d'una coberta de fust de doble vessant, sense volta, tot i que no es pot saber del cert.

El parament dels murs està fet a base de carreus toscament desbastats col·locats en filades més o menys regulars. Tant a l'interior com a l'exterior de l'església hi ha restes de d'arrebossat de calç.

No sabem com era la porta pel que fa a la resta d'obertures resta la meitat inferior d'una finestra de doble esqueixada al mur de migdia i una altra finestra situada a la capçalera és coronada per un arc de mig punt.

El conjunt es troba envaït per la vegetació que fa perillar l'estructura. Fora del temple hi ha un mur baix fet amb pedra seca que és possible que fes de tanca de l'església.

Aquesta capella apareix documentada en la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, l’any 1092, que li deixà una part de les terres que tenia a la vila d’Arsèguel per al servei de la seva lluminària.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-darseguel

Quan al Topònim Arsèguel :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=4061

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goig a  l’email castellardiari@gmail.com

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.i 27

Avui 27.12.2025 és el dia dels botxins :

https://guimera.blog/contesnadal/27-12-el-dia-dels-botxins/

Els innocents atenen allò que es disposa a Romans, 12-10; No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Senyor, esperem amb ànsia, fins a desesperació l’acompliment del que diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Que l’apòstol Sant Pere,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  urgellencs , llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir Catalunya davant del món,  migrants contra migrants

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN BOU, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

Llegia  que L’any 1884 es va construir una capella privada a la pairalia de Can Bou, al terme de Subirats Advocada a Santa Maria, no hem trobat cap imatge de l’edifici, ni de l’advocació a  que estaba dedicada, d’una  i altra cosa, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l‘email castellariari@gmail.com

Ah!, si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Era una capella d'una sola nau, amb teulada a dues vessants, un gran portal de totxo, amb un ull de bou a sobre, sense campanar.

l'heretat va passar al comte de Lavern, Pedro Gerardo Maristany y Oliver ( El Masnou, 12-1- 1863 + Barcelona, 23 de juliol de 1926  )

Que la Marededéu    elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EXISTEIX ENCARA LA CAPELLA DEL MAS ALBONS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU ?. . MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1986 la capella del Mas Albons , advocada a la Marededéu,  ens agradarà, si existeix rebre a l’email castellardiari@gmail.com  una imatge  aquesta  Marededéu, i  posats a demanar, els seus Goigs.

Llegia;  edifici d'una sola nau, situada sobre un penyal i capçada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó que sosté un llosat de doble vessant. Una porta en arc de mig punt s'obre a la façana principal, situada a llevant, la qual és coronada per un ull de bou circular i rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. Es troba arrebossada a l'interior, mentre que l'exterior el parament és a pedra vista, de reble. La façana de llevant està precedida per un petit clos adossat a l'església.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15629

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT ROMÀ DEL VILARS. ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA

 

Fins no fa pas gaire temps, aquest edifici es trobava en un estat de conservació deplorable, amb la coberta esfondrada i la part superior dels murs també malmesa. Si hom observa bé l’edifici per l’exterior, és ben visible encara, per l’aspecte de la pedra, la part de mur antiga i l’estat en què es trobava, abans d’ésser restaurat. Una restauració discutida ha aconseguit almenys salvar l’edifici d’una ruïna segura. L’església fou coberta amb fusta, amb unes bigues robustes que uneixen els murs de migjorn i de tramuntana, de les quals puja una altra biga que actua de puntal a les altres bigues que marquen el doble vessant de la teulada i sostenen la coberta. A la part de ponent i rematant el mur fou construït un campanar d’espadanya d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt adovellat, fet amb pedra tosca; no és original.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/sant-roma-dels-vilars-escaldes.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Trobava els de Sant Romà de Vila, a Encamp

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sant-roma-sant-roma-de-vila.html

El patrimoni moble de sant Romà es distribuïa almenys entre :

l'església parroquial de Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany es conserva un retaule provinent de Sant Romà dels Vilars, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.bondia.ad/cultura/casa-de-la-vall-com-no-l-has-vist-mai-i-com-no-la-tornaras-a-veure

I almenys un  Sant Sopar procedent de Sant Romà dels Vilars al despatx del Síndic  a la Casa de la Vall, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Dels bens de l’església, com del porc, malgrat la pesta porcina, s’aprofita tot.

Bens de campana, Deu els dona i el dimoni els escampa

Que sant Romà elevi a l’Altíssim la pregaria dels  andorrans ,  lançanencs,   trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.

L’any 2025 havia estat dur ;  les llargues sessions de quimioteràpia   que  provocaven,  fatiga, problemes intestinals  i limitacions diàries , i que ens  feien  valorar  el fet de superar cada sessió com una petita victòria.  En teníem  programada una pel dia 10 de desembre.

Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena,  Josep amatent  com sempre,  els Reis sense camells,  plens però , de misteri, l’àngel lluminós,  el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família ,  amb les seves hàbils  mans i l’excepcional  sentit dels colors i  les proporcions,  va confegir el pessebre que romandria  al menjador, el  millor racó de la casa.

 Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res;  des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé,  les necessitats del  cor i del cos.

Tots, tots, esperem sempre  un miracle;  i quin millor que  una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».

Aquella nit,  quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.​

Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho  de gratitud.

Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una  millora inesperada,  no hi havia cap dubte,  el miracle s’havia dut a terme amb  el moviment de les figures.

La família va plorar,  va riure i es  van abraçar , estrenaven – i era moltíssim –  no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal