ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. GIRONA

 

Llegia que el marquès de la Cuadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, 1797 – Barcelona, 1879),  en morir havia deixat el seu palau destinat a una obra pietosa. El gran casal amb el corresponent jardí era situat al carrer de l'Albereda. Els marmessors del difunt marquès consideraren que el millor destí per aquella finca seria utilitzar-la com a solar per aixecar-hi el projectat temple.

La senyora Dolors Reitg de Baylina va fer donació de tres cases amb els respectius jardins, contigües al casal del marquès, situades més a la banda nord. Entre unes i altres propietats, hi havia un carrer que també va ser incorporat al solar amb autorització de l'Ajuntament. Tot el conjunt proporcionava un solar amplíssim en el qual s'hi podria encabir el conjunt dels elements projectats, un temple de considerables proporcions, una residència destinada a la comunitat encarregada del culte, i unes escoles confessionals.

Els primers plànols varen ser de l'arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona, 1866 – Girona, 14 de enero de 1947), de l'any 1886. A la mort de l'arquitecte les obres foren dirigides pel mestre d'obres Francesc Salvat i Juncosa i, a partir de 1892 la direcció passà a l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938).  

https://dadescat.com/2021/04/01/salvat-i-juncosa-francesc/

Francesc Salvat Juncosa , que era el sots president de l'Apostolat de l'Oració, va cedir el que li corresponia pels seus treballs del projecte i direcció de l'obra.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21260

Les escultures són de Bonaventura Llauradó.

https://www.pedresdegirona.com/esglesia_sagrat_cor_premsa.htm

A l'interior Rafael Masó_Valentí  (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) va projectar una reforma de l'altar major de la qual només es varen realitzar les reixes. Aquestes varen ser retirades l'any 1965 i actualment es conserven al Museu d'Art i al claustre de la Catedral de Girona

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Jesús  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional;  els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món,; i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA LA VILA. PALAMÓS. L’EMPORDANET

 

Autor : Rafael Sánchez Echevarría

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

Ens agradarà rebre una imatge del  Rafael Sánchez Echevarría a l’email castellardiari@gmail.com , i alguna dada de la seva experiencia vital

https://agora.xtec.cat/escolalavilapalamos/lescola/historia/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11703

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palam%C3%B3s+&page=5&pos=42

Les Escoles Municipals de Palamós es varen construir l'any 1931 segons el projecte de Rafael Sánchez Echevarria. L'edifici es va inaugurar el 1933.

L'any 1955 Claudi Díaz  Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985)  , com a arquitecte escolar, redacta un projecte de reforma que durà a terme Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) a partir de 1957, com a nou arquitecte escolar.

Edifici de planta baixa i pis, de considerables proporcions, perfectament simètric. La façana consta de nou cossos amb un basament continu de pedra. El cos central, amb 6 finestres (3 de rectangulars i 3 de mig punt) està avançat. A banda i banda d'aquest cos, trobem dos cossos iguals, també de 6 finestres cadascun. Té dues entrades, totes dues per rampa, amb arc de mig punt.

La façana posterior és més senzilla pel que fa a motlluratge i material, però igual de simètrica. Presenta dues ales laterals avançades i dues porxades (3 arcs centrals i 2 de laterals) que comuniquen amb el pati.

La coberta és de teula àrab a dues aigües.

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan.  

CASA RAMON FARIGOLA. OLOT. LA GARROTXA

 La casa de Ramon Farigola  va ser projectada per  Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , Sadurní Brunet Pi (1886-1958)   hi va dur a terme una proposta decorativa per a la façana que, en essència, encara presenta clares reminiscències modernistes en els motius florals, en el recurs de les curvatures, en el forjat de la balconada i, també, en les columnes de totxo, que eren una característica personal de l’autor. Però realment cal constatar una diferència important allunyada d’aquest estil, que és el desajust que es produeix entre fons i forma, és a dir, l’ornamentació suposa un detall més cosmètic que real, més sobreposat com una pell artificial que no pas com una necessitat inherent a la proposta arquitectònica. Sigui com sigui, va servir per embellir notablement una casa menuda, situada a la vora de l’antiga estació de tren, que va ubicar en els baixos un bar, tal com testimonia el rètol de «Bar Estación de R.F.» elaborat pel mateix Brunet. 

Actualment l’edifici encara es conserva però ha perdut, precisament, tota l’ornamentació i només es pot apreciar la silueta d’on estava situada

CASA PAGÈS. OLOT. LA GARROTXA

Llegia que  el projecte de la casa Pagès i el de la casa Farigola estaven signats per Josep Esteve Corredor   (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , que va exercir d’arquitecte municipal d’Olot entre els anys 1923 i 1934. 

En lloc d’una casa seria més apropiat parlar d’un grup de tres domicilis promoguts per Josep Pagès en un espai que s’estava començant a urbanitzar entre els carrers de Francesc Montsalvatge i la plaça de Jaume Balmes, d’Olot.

 Era un conjunt que presentava un disseny una mica pintoresc i de regust alpí o d’alta muntanya, amb una pronunciada inclinació en dues teulades, que va provocar certa revolada crítica. No hi ha documents que permetin establir quina va ser l’aportació específica de Brunet però —si ens remetem al seguiment fotogràfic— tot fa pensar que ben probablement es va fer càrrec de la direcció d’obres. En canvi, no hi ha constància d’una proposta decorativa destacable. 

En el transcurs del temps l’edifici ha està modificat i, respecte al dibuix inicial, només podem resseguir una de les accentuades teulades i petits detalls decoratius en ceràmica a l’ampit de les finestres.

Vista general de la casa Pagès, 2018 (ACGAX. Col·lecció d’imatges de l’ACGAX. Autor: Quim Roca)

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE ALPICAT, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. SEGRIÀ.

 

https://www.territoris.cat/articulo/segria/alpicat-tanca-culte-lesglesia-sant-bartomeu-per-lleus-desprendiments-coberta/20190218130847054824.html

https://www.alpicat.cat/el-municipi/patrimoni-arquitectonic/edificis-religiosos/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14217

Església de tres naus amb la central més elevada i amb contraforts. Als peus es troba la façana, d'estil barroc, amb un portal d'arc escarser motllurat, amb dues pilastres a banda i banda que aguanten una cornisa molt malmesa a sobre del qual es troben, als extrems, dos petits pinacles rematats en boles. Aquesta façana compta a més a més amb dues obertures circulars situades a l'eix central i dues volutes als costats. La façana acaba en forma semicircular i queda rematada per una cornisa amb poc voladís. El campanar reconstruït l'any 1988 aprofitant una important obra de millora de l’edifici, és de base quadrada continuada en octogonal i acabada amb una balustrada o mirador.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Bartomeu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA 

TENIU IMATGES DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CORNELLA DE TERRI QUE S’AIXECAVEN PER L’ARQUITECTE ISIDRE BOSCH BATALLÉ ?. PLA DE L’ESTANY

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cornella&page=2&pos=19

Llegia que fins a la construcció, l'any 1924, de les Escoles, a Cornellà de Terri les nenes assistien a l'escola de les monges Dominiques de l'Anunciata (instal·lades des de 1904 i que abandonaren la vila en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco )  i els nens a l'escola nacional ubicada als baixos de l'edifici de l'antic Ajuntament (a la plaça, ara Centre Cultural).

Les condicions dels locals de l'escola nacional, queden de manifest l'any 1921 quan un informe mèdic alerta del seu mal estat.

 Tres anys després, es construeixen als afores del poble les noves escoles segons projecte de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960)

Amb la construcció l'any 1971 de l'escola comarcal (actualment CEIP La Vall, reg. 5059), l'edifici de les antigues escoles és abandonat.

L'edifici, que fou enderrocat, presentava planta rectangular amb un gran pati a la part del davant.

 Tant el pati com l'edifici estava dividit en dues parts, la dels nens i la de les nenes.

En el seu solar s'hi construeix el nou edifici de l'Ajuntament.

 https://www.guimera.blog/tribuna/escoles-publiques-de-cornella-del-terri-ravos-sant-andreu-pla-de-lestany-girona-catalunya/

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalane

 

 

FUNDACIÓ ESCOLA ABADESSA EMMA. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escola&adreca=&poblacio=ripoll&page=1&pos=2

https://ampaabadessaemma.blogspot.com/2008/12/una-mica-dhistoria.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escoles-a-sant-joan-de-les-abadesses

L'actual escola Fundació Escola Abadessa Emma és el resultat de la fusió de l’Escola Parroquial i l’Escola de les Germanes Carmelites. Les primeres notícies de l’escola parroquial són de 1935, quan el rector de la parròquia, Mossèn Sanglas, i el Batlle de Sant Joan, Francesc Arnau, van obrir una escola als locals situats al passeig Macià (ara del Comte Guifré). Mentre que les Carmelites s'havien establert a Sant Joan el 30 d’octubre de 1843, quan varen obrir un col·legi per a nenes. L'any 1974, l'escola parroquial, que havia anat canviant de locals, es va establir al mateix edifici del col·legi de les Germanes Carmelites, formant un sol centre ABADESSA EMMA, que des de 1985 rep el nom de FUNDACIÓ ESCOLA ABADESSA EMMA.

 

Edifici projectat per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) , i realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona Brunet, també conegut com a Santiago Espona i Brunet (Barcelona, 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958) fou un industrial, col·leccionista d'art, bibliòfil i mecenes català, molt vinculat a la Junta de Museus i fill il·lustre de Sant Joan de les Abadesses.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia» 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern