CAPELLA DE SANT ROC. OCEJA. LA CATALUNYA SOTA DOMINI DE LA MAL DITA REPUBLICA FRANCESA

 

El Vicent Miralles Tortes, pública una fotografia de la  capella de Sant Roc a Oceja, abans ermita ,  és coneguda i es troba a prop d’un gran recinte sanitari, flanquejada per dos grans plataners.

Aquesta zona combina elements culturals catalans i francesos en plena comarca de l'Alta Cerdanya i és un punt de pas dins de rutes d’excursionisme que creuen la frontera entre França i Espanya a peu

Si existeixen, ens agradarà rebre  a l’email castellardiari@gmail.com  un exemplar dels Goigs, i dades tècniques, històriques i si fos possible, imatges del interior  

L’odi dels mal dits republicans francesos,  envers les llengües i cultures, que controlen encara " manu militari "  supera amb escreix el dels REINO DE LA CORRUPCIÓN.

Que sant Roc  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CASA DEL BARÓ DE MUR JOAN MANEL FORS OLIVER. PATRIMONI DESAPAREGUT DE PINEDA DE MAR. EL MARESME

 

Llegia que la família Fors, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a Can Fors, on actualment es troba emplaçada l’oficina de CaixaBank.

Gràcies a la documentació familiar històrica que es conserva a l’Arxiu Municipal, procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan segle XVI.

 La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia.

L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà).

A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, conservant però,  les propietats de Pineda, on estiuejaven regularment.

Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, encarregava al seu gendre,  l’arquitecte Josep Font Gumà,  que l’any  1895 es va casar amb Bàrbara M. de Fors i Cuenca, l’edifici del  carrer de Mar, n. 88-90 / Justícia, n. 1, enderrocat l’any 1997.

https://www.diputatsmancomunitat.cat/els-diputats/font-i-guma-josep/

La imatge de la casa forma part del inventari dut a terme pel Valentí Pons Toujouse.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/pineda-de-mar/tots/torre-sant-jordi

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE SURP. RIALB/RIALP. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Fotografies. Jordi Contjoch Boada

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria es troba aïllada als afores del nucli de Surp, al costat del cementiri. És una construcció d'una sola nau seguida d'un arc presbiteral i que enllaça amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes que el divideixen en tres sectors. En el sector central, una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada il·lumina l'interior. La nau és coberta per un embigat de fusta de perfil poligonal. La nau ha estat alterada per afegits posteriors: una capella i la sagristia, al costat de tramuntana, i una capella i l'espai del baptisteri al costat de migdia. Als peus de la nau s'obre la porta de factura moderna molt senzilla, formada per un arc rebaixat. Al nord d'aquesta, s'aixeca la magnífica torre campanar de secció quadrangular i constituïda per dos pisos separats a l'exterior per arcuacions i una finestra en cada una de les quatre cares de la torre. Les finestres del primer pis són geminades mentre que les del pis superior són senzilles. Actualment, algunes es troben cegades. Corona el campanar un petit capitell de llicorella a quatre aigües. Els paraments són construïts amb pedra tallada en blocs paral·lelepípedes de reduïdes dimensions.

Les pintures murals romàniques que la decoraven es troben repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Toledo Museum of Art a Ohio (EUA). L'autoria i el moment de creació d'aquestes obres és incert. Alguns estudis les relaciones amb el mestre del Judici Final, que pintà parts de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, al segle XII, tot i que probablement foren pintades per un grup d'artistes-pintors influïts per l'obra d'aquesta mestre.

Les pintures murals foren substituïdes per un retaule barroc. Aquest però, ha cedit modernament seu lloc a l'absis a unes reproduccions dels fragments que es conserven de les pintures originals. També a l'interior trobem dues piques beneiteres, que semblen ser de l'època de construcció de l'edifici.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-sant-iscle-i-santa-victoria-surp.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-surp-rialb

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21760

Parlar dels Pallars  inevitablement ens fa evocar el pas del sanguinari “Carnisser del Pallars”, i les seves maleïdes tropes per aquestes terres, va ser MOLT  més devastador, que  Othar el Cavall d’Àtila . Els Pallars , Catalunya, esperen la reparació d’aquells fets criminals.

https://www.pallarsdigital.cat/noticia/19610/els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

https://www.youtube.com/watch?v=6gasCRxZbA4

Per a quan un programa de CRIMS I CRIMINALS  de l'exercit franquista ?.

http://www.frontdelpallars.com/morts

Per la gent civil que feien el comboi se sabé que a Roní obriren una gran rasa al tros de padrí, conegut com el «de part de l’església» i l’usaren com a fossa comuna per enterrar-hi els morts, però les baixes van ser tantes que desbordaren qualsevol previsió i calgué prendre una altra solució: cremar els cadàvers. A la mateixa finca, els posaven en munts, els regaven de gasolina i els incineraven. Això durà un bon nombre de dies.

https://www.rialp.cat/el-municipi/els-pobles/roni

El Pallars sobirà, el jussà , la Ribagorça, l'Urgell sobirà,..,  els Pirineus catalans,  conserven encara un valuós patrimoni que cal divulgar.  El turisme de sol, alcohol,..,  se’l poden quedar els de Barcelona, i els pobles costaners,  la vegueria dels Pirineus té un potencial formidable que cal “ explotar”  de forma racional. 

Que sant Iscle i santa Victòria  elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL BEC. PARRÒQUIA DE SALARSA. CAMPRODON

 

https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf

Llegia del Bec a la parroquia de Salarsa; Gran conjunt arquitectònic format pel mas, amb dos volums de teulats a dos vessants, i la pallissa, amb un gran volum de teulat a dos vessants.

Caldria esmentar també dos petits adossats a la façana de llevant del mas, i un petit cobert davant d´aquest. Hi ha sobretot dues coses destacables d´aquest gran mas: primer, la façana meridional del mas, que presenta planta, pis i golfes, essent formada la planta per quatre grans arcs de pedra, que arreceren a sota maquinària i galliners, i les golfes formades per set arcs de pedra, i en segon lloc, la pallissa, de grans dimensions, de planta i dos pisos, amb grans arcs de pedra a les obertures de la planta i del segon pis.

A llevant de la pallissa hi ha avui el femer en el que havia estat l´era.

Nogueres, fruiters, i sobretot grans roures , pels voltants.

Consta com a propietari , la fitxa no està actualitzada , Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014) Responsable del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, entre el1975 i el 1986.

IN MEMORIAM. EL PONT DE SELLES. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 Avui desaparegut sota les aigües de l’embassament d’Escales, conservem la memòria d'una obra clau per a les comunicacions entre el Pla de Suert i les valls pirinenques de la Noguera Ribagorçana amb la Terreta, la Baixa Ribagorça i les planes de la Noguera i Lleida, a través de l’estret d’Escales.

Aquest pont - que pensem s'aixecava a l'edat mitjana  - era molt més que una estructura arquitectònica, perquè fou via de pas, comercial i vincle cultural entre els territoris ribagorçans a través del congost d'Escales.

La seva presència perdura en la memòria oral i col·lectiva, quan es contemplen o naveguen les aigües de l'embassament.

Sembla que desapareixen també les dades històriques, oi?: 

Està clar però, que no a causa de l'embassament d’Escales, sinó clarament per l'odi irracional vers Catalunya, la seva llengua i la seva historia.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE DARNIUS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fotografia.Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982)

Llegia de l’Església parroquial de Darnius, situada al centre del poble,  advocada a l’Assumpció d ela Marededéu, mal dita Santa Maria  pel heretges que neguen validesa al concili d’Efes de l’any 431;  temple d'una nau de planta rectangular i absis semicircular. Notem que l'única dissonància respecte d'aquest esquema és la sagristia, de planta també rectangular, que es troba al costat de tramuntana de la capçalera. L'accés al temple es realitza a través de dues portes situades al mur de migdia. La més notable s'obre a llevant, i presenta dos arcs en degradació, llinda i timpà. Totes les finestres són de doble esqueixada i d'arcs monolítics de mig punt. Damunt la façana occidental s'observen les pilastres del campanar de cadireta romànic, el qual en el segle XVII fou substituït per la torre que avui encara s'aixeca a l'extrem nord de la façana. Aquesta emergència arquitectònica té planta quadrada i la seva part superior quatre obertures amb arcs de mig punt i coberta apiramidada. A l'interior trobem una volta apuntada. Tot i que no és visible en planta s'aconsegueix marcar una clara separació entre la nau i el presbiteri gràcies a l'arc triomfal, doble i també apuntat. L'aparell de tot l'edifici està compost per carreus de granit ben escairats. Uns cossos sobremuntats damunt els murs romànics ens indiquen una intervenció durant els segles XVI o XVII. Aquesta es realitzà per dotar al temple d'elements que contribuïssin a la seva defensa militar (matacà sobre la porta, espitlleres en els murs afegits, etc.)

Al mur de migdia s'obren les dues portes, una d'elles, la situada més a llevant, presenta dos arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà. En aquest darrer observem una decoració en baix-relleu d'un notable interès iconogràfic. Es tracta d'un crismó emmarcat per una orla que representa el sol i dues petites estrelles de vuit puntes, una a cada banda. La lectura del crismó ens permet assegurar que estem davant una representació de la Trinitat. Així, la P superior s'identifica amb el Pare; l'alfa i l'omega amb el Fill; la lletra restant, la S, amb l'Esperit Sant. El crismó ha deixat de ser un monograma de Crist per ser un monograma de la Trinitat. Aquest canvi en el seu significat ja el trobem a Jaca, i a altres temples peninsulars d'inicis del romànic. El fet que el crismó aparegui emmarcat pel sol és una referència més al misteri de la Trinitat.

Fotografia. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982)

En aquest sentit, cal recordar que és  un dels símils il·lustratius que Roldàn donà al musulmà Ferragut per demostrar-li l'existència de la Trinitat és el de l'astre solar.

Les estrelles representen, amb les vuit puntes, les idees d'eternitat i pas a una nova vida.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-darnius

 Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE YASO. BIERGE. SOMONTANO DE BARBASTRO. OSCA. L’ARAGÓ.

 

L’Església parroquial de Yaso, al terme de Bierge, que retratava la Ana Sanchez Lafarga , advocada a l’apòstol Sant Andreu,  originàriament  era una església romànica, de la qual es conserva el perímetre, amb un absis semicircular orientat a l'est i nau única, realitzats en carreuat. En època barroca el temple va ser ampliat amb l'afegit de dues grans capelles cupulades al primer tram de la nau, a manera de transsepte; així mateix, tot el perímetre original va ser sobreedificat  i es va substituir la volta. També s'hi va construir una torre, que va ser adossada a la part central del costat de l'Epístola.

 

L'església romànica original està realitzada amb carreu, mentre que el recreixement barroc és de tàpia, reforçat amb cadenes de carreus, més alguna ocasional de maó. També són de carreuat les capelles laterals afegides, que estan coronades per llanternes de maó.

 

A l'exterior, destaca la diferència d'obra i materials entre l'edifici original i el seu recreixement, separats a més per la cornisa original romànica, de pedra, motllurada en nasella i sustentada per petits gossos de llaura convexa del mateix material. Sobre l'absis semicircular original, la part afegida adopta, a més, una forma poligonal.

 

També, els grans volums quadrangulars de les capelles afegides al començament de la nau. Estan coronades per grans llanternes hexagonals de maó. A cadascun dels seus draps s'obre una obertura en arc de mig punt. Les cobreixen sostres a sis aigües, molt rebaixades, sobre cornisa de maó disposada en cantonada

 

La portada s'obre a l'hastial. És una obertura en arc de mig punt trasdossat per un guardapols molt ressaltat.

 

A l'interior, consta de nau única, en el primer tram de la qual s'obren les capelles laterals a manera de transsepte, i capçalera semicircular lleugerament més baixa.

 

La capçalera està coberta amb volta de cambra d'esfera romànica original. La nau ho fa amb una volta de mig canó lleugerament rebaixada, també producte de la reforma barroca, dividida en tres trams per torals rebaixats que baixen en un senzill entaulament motllurat i escalonat que recorre tot el perímetre de la nau.

 

Les capelles s'obren al primer tram de la nau a través de senzilles embocadures de mig punt. Són espais quadrangulars coberts per cúpules gaionades sobre petxines molt similars a les de la propera església de Morrano. Compten amb una profusa decoració en guix: a les petxines, sants de mig embalum envoltats per garlandes i marc vegetal; en l'arrencada de les voltes, caps alats de putti; i als nervis de la cúpula, relleus de caràcter vegetal. Una de les capelles presenta també pintures murals contemporànies a la seva construcció, relacionades amb una família cognominada Sánchez: escuts, medallons…

 

També la nau conserva pintures ornamentals barroques, amb motius de garlandes, medallons, elements geomètrics…

 

Al costat de l'Epístola s'obren a més dos buits senzills. El primer, a la part central, en arc rebaixat, dóna accés a la torre. El segon, més cap als peus, adovellat, conserva al seu interior la pila baptismal.

 

Té cor alt als peus, amb front pla.

 

La torre està adossada a tocar de l'Epístola. Té planta quadrada i el seu alçat no presenta particions. A la part superior s'obren senzilles obertures en arc de mig punt per a campanes, un per cada drap.

Sembla que fa funcions de local social.

Si existeixen ,agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/HUESCA_Yaso.pdf

https://somontano.org/bierge

https://www.bierge.es/espacios-e-instalaciones-municipales/-/asset_publisher/8eep3Hz3SAuR/content/id/7244696

https://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-007-058-047/Iglesia/de/San/Andr%C3%A9s.html

Que l’apòstol Sant Andreu Elevi  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural, i pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA