Les
desamortitzacions al llarg de la història del Regne d’Espanya mostren un mateix
patró: l'Estat apropiant-se o privatitzant béns i drets presents o futurs sota
el pretext del progrés o de la modernització.
Amb Carles III,
la secularització dels cementiris fou una primera apropiació simbòlica del
sagrat, transformant un espai espiritual en domini administratiu. Mendizábal,
al segle XIX, convertí el patrimoni eclesiàstic i comunal en mercaderia
liberal, trencant lligams socials en nom de la racionalitat econòmica.
Al segle XXI, la
desamortització prengué una forma menys visible però més profunda: la
substitució del salari mínim per l’IPREM sota Zapatero va “vendre” drets
socials disfressats d’indicadors tècnics; i en aquests
dades hem tingut noticia que les comunitats governades pel PP han desmantellat
el dret universal a la salut, retornant-lo al mercat i a la condició de
privilegi.
De les terres i
els ossos fins als drets i la cura del cos, les desamortitzacions espanyoles
marquen una mateixa trajectòria: desmantellar
tot allò que s’havia aconseguit amb
lluita i sacrificis els ciutadans, el que
s’anomenava el bé comú , i “ regalar-lo “ al mal dit mercat perquè sigui objecte d’un benefici particular.
Ara per arreu, la
condició d’emigrant s’assimila a la de delinqüent, s’erosiona així el fonament mateix de les llibertats
civils. Aquesta confusió converteix la por en criteri polític, justifica la
vigilància i la discriminació, i prepara el terreny per a la sospita generalitzada:
avui és l’emigrant qui és vigilat, demà però, el “criteri “ serà qualsevol
altre que es desviï del patró dominant.
Quan els nazis
van venir a buscar els comunistes, els gitanos , els republicans espanyols ..
vaig guardar
silenci,
perquè jo no era
comunista, ni gitano, ni exiliat republicà
espanyol. ..
Quan van
empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar
silenci,
perquè jo no era
socialdemòcrata,
Quan van venir a
buscar els sindicalistes,
no vaig
protestar,
perquè jo no era
sindicalista,
Quan van venir a
buscar els jueus,
no vaig
protestar,
perquè jo no era
jueu,
Quan van venir a atonyar als catalans
No vaig
protestar,
Perquè jo no era
català
Quan els jueus
van endegar el genocidi dels palestins
No vaig protestar
,
Perquè no era
palestí
Quan van deixar a
les dones sense controls sanitaris
No vaig
protestar,
Perquè jo no era
dona
Quan van venir a
buscar-me,
no hi havia ningú
més que pogués protestar.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpg)
.jpeg)
