viernes, 1 de julio de 2016

CEMENTIRI D’AVINYONET DE PUIGVENTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

M`aturava – acostumo a fer-ho per arreu , al cementiri d’ Avinyonet de Puigventós, recordo sempre un text al petit fossar de Salelles al Bages, en quina porta hi ha un rètol que diu :

Aturat oh caminant
I prega a Déu per nosaltres
Si vols que desprès els altres
Per tu facin altre tant


Retratava la capella del Sant Crist, al que acompanya en aquest edifici dessolat una imatge de la Verge dels Dolors.



Les capelles del nostres cementiris amb els moderns tanatoris, i la descreença de la ciutadania, han esdevingut en molts casos, magatzem de mals endreços.

D’això, de la descreença de la ciutadania, n’és en bona part responsable Isidro Gomá y Tomás (La Riba, Tarragona, 19 de agosto de 1869 - Toledo, 22 de agosto de 1940), Cardenal Primat que recolzava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTYIM de la II república, i en beneïa tots els excessos. Ell, i la memòria dels ciutadans que des de les hores es malfia dels eclesiàstics.

El sacrifici del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), no ha pogut compensar les morts i vexacions que s’infligien a la ciutadania amb la benedicció de tants i tants clergues que cremen avui l infern.

Llegia amb delectació :
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92879/168630
No hi ha cap dada del cementiri.

També Avinyonet de Puigventós sentia la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !!!!

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA SOCIETAT LA UNIÓ TERRADENCA?. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava la façana de l'edifici de la Societat la Unió Terradenca ,on llueix un plafó ceràmic amb la data de construcció: 1916.


La descripció tècnica ens diu ; edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en una sola planta baixa. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat bastit en maons i amb els brancals arrebossats i pintats. A banda i banda hi ha dos estrets finestrals rectangulars, amb la llinda feta amb maons disposats a sardinell i l'ampit fet amb rajola vidrada verda. Damunt d'aquestes obertures hi ha cinc petites finestres d'arc de mig punt bastides amb maons i amb l'ampit de rajola. A la part superior del parament hi ha un plafó de ceràmica vidrada amb el nom de l'establiment i, sota seu, una fornícula motllurada amb un altre plafó amb la representació de Sant Isidre Llaurador. Damunt seu hi ha l'any de construcció, 1916. La façana està rematada per un coronament esglaonat decorat amb motllures. A l'interior destaca una gran sala coberta amb encavalcada de fusta i, al fons, un espai d'escenari obert mitjançant un gran arc carpanell.

La construcció està arrebossada i pintada de color rosat.

No trobava cap dada d’aquest edifici a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=terrades&page=1

ens agradarà tenir coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte d’aquest edifici.

L’absència – sistemàtica – d’aquesta informació a la major part dels edificis que es construïen am anterioritat a la dictadura franquista, ratlla amb la paranoia. I , la persistència d’aquest desconeixement quatre decennis desprès de la mort del sàtrapa amb el cretinisme més absolut.

lunes, 27 de junio de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Querol, al Camp Sobirà de Tarragona, l’església i el fossar ocupen la part més alta del turó al voltant del qual s'estén el nucli de Querol.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu que té una estructura irregular, producte de les modificacions que ha experimentat al llarg del temps. És d'una sola nau amb capelles laterals, volta de canó apuntat a la nau i apuntat i de creueria a les capelles, i coberta de teula a dues vessant. L'absis és semioctogonal i presenta a la part inferior la sagristia.

L'accés es realitza per una façana lateral que es troba davant del cementiri. Presenta porta d'arc de mig punt, adovellada, a la part inferior de la qual són visibles uns grans carreus regulars, segurament d'època romànica. Damunt la teulada s'eleva la torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. L'església s'il•lumina mitjançant escasses obertures, algunes d'elles atrompetades.

M’explicaven que els habitants ‘ habituals’ de Querol son una mitja dotzena escassa de persones, en aquest indret l’absència de ‘ Catalunya’ és manifesta.

domingo, 26 de junio de 2016

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGA LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ A LA PEDANIA DE CA L’AVI DE SUBIRATS?.

No trobava cap dada al Mapa de Patrimoni de Subirats http://patrimonicultural.diba.cat/# de l’edifici que aixopluga avui la Capella de sant Sebastià a la pedania de Ca l’Avi.


Per la seva estructura intueixo que havia servit com escola – potser abans de la dictadura franquista , i/o durant alguns dels llarguíssims anys que va durar, com a conseqüència del pacte que el dictador havia fet amb el diable, tot i passejar sovint sota pal•li - . Ens agradarà tenir noticia de la història d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La representació política a l’Ajuntament no fa pensar en una acció hostil contra el patrimoni històric i/o artístic, el cert però, és que d’ençà de la mort del sàtrapa no s’ha tot el que es podia en aquest àmbit a Subirats.

Identificar amb una placa aquells edificis que aixoplugaven les escoles publiques abans de la dictadura franquista, no suposaria - necessariament – la ruïna economia de Subirats, ni de cap dels municipis de Catalunya. No fer-ho, si més no, fa pensar que hi ha un interès en ‘polític’ en que aquesta informació no surti a la llum.

sábado, 25 de junio de 2016

LA CASA RIGOL TOBELLA DE SANT SADURNI D’ANOIA, EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava l’edifici d'estil modernista d'una sola crugia, que fa angle per l'eixamplament del carrer Raval de Sant Sadurní d’Anoia.



La descripció ens diu que té dues façanes que fan cantonada, fet que s'aprofita per crear una simetria entre elles. L'eix està marcat per un pinacle, més ample a la base, i acabat amb un floró que corona l'edifici. A més d'aquesta simetria, la unitat de la façana queda reforçada per un balcó corregut al primer pis.

L'edifici té planta baixa, dos pisos, i acaba amb un terrat que es tanca amb una barana de ferro decorada amb els mateixos motius que el balcó.

Destaquen les línies sinuoses tant a les baranes com en les motllures que emmarquen les obertures o els relleus sota les finestres.

L’autor fou Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), que atendria l’encàrrec de Francesc Rigol i Tubella. Miquel Madorell i Rius fou nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, i és l'autor d’algunes de les obres més representatives del modernisme de la vila, son obra seva els edificis de les Escoles Noves, i el de l’Ateneu. http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/11.pdf

Sant Sadurní d’Anoia més enllà del cava, té altres atractius que des del meu particular punt de vista, no es ‘saben vendre’ com caldria.

viernes, 24 de junio de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE VALLDEPERES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. PONTILS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.
En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Felicitava – com toca fer-ho el dia 26-06-2016 – al Joan Montagut Salat, i sortia el tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, m’enviava imatges de l’escola Pública de Valldeperes, al terme de Pontils, a la comarca de la Conca de Barbera, Tarragona, i m’explica que el text i fotos els enviava la Montserrat Rumbau Serra, historiadora, que té un secció a la web “Tribus de la Segarra", on col•labora amb els seus escrits.


"A Valldeperes, en temps de la guerra, van fer l’escola que hi ha davant mateix del poble, però a l’altre cantó de la carretera, agafant material del santuari de Sant Magí de la Brugfanya : pedres, marbre i rajoles. Eren 11 alumnes, de Valldeperes i de les masies del voltant, i tots eren de diferents edat”.

"En acabar la guerra, l’escola de Valldeperes va estar uns anys tancada, i la canalla van haver d’anar a Sant Magí, on el rector donava classes,

l'escola a Valldeperes es va fer en terreny del Goberna de Montalegre, el professor en aquells anys era el Sr. Pau.

El més sorprenent del Sr. Pau és que era un capellà, un claretià dels de Cervera, i que no li va passar res.

Diuen que tothom sabia que ho era, i que mai li van fer res.

Hi ha qui diu que ningú sabia que ho era i per això no li va passar res.

I també hi ha qui diu que la Generalitat el va posar allà de mestre i va demanar que sobretot no li passés res i que se’l protegís.

El fet és que va fer de mestre, que era molt apreciat per tothom i ajudava als veïns en la sega i ningú el va molestar.

Després de la guerra, va ajudar a sortir de la presó a veïns de la zona."

Montserrat Rumbau Serra

Que a Valldeperes, Pontils , Conca de Barberà, Tarragona, aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

El sostre demogràfic de Pontils s’assolia al cens de 1857 amb 1030 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 123 habitants, el percentatge de pèrdua de població supera amb escreix, els que patien Hiroshima, Nagasaki, o Txernòbil, en aquells casos la desgràcia tenia relació amb l’energia nuclear, en el de Pontils, amb la dependència del REINO DE ESPAÑA

L’edifici de l’escola de Valldeperes, Pontils, a la Conca de Barberà, com la de Pavia, Talavera, a la Segarra, tenen l’aspecte dels edificis escolars que es feien seguint els models i/o projectes que es facilitaven primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i desprès des de la Generalitat durant la II República. Ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Edifici de l'escola de Pavia. Talavera. La Segarra. Lleida.

En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 936 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

ESCOLES DE SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Anava fins a Subirats a la comarca del Penedès sobirà, en els 55,92 km² del seu terme municipal hi havia escola almenys a :


Ca l'Avi. Ara acull la capella de Sant Sebastià.


Can Batista


Can Cartró


Lavern


Ordal. En el seu lloc s'aixecava un edifici de vivendes.


Sant Pau d'Ordal

I potser també a Cantallops i en altres pedanies, sou pregats de fer-nos-ho saber

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

A la vista dels Grups Politics presents al consistori no trobava cap raó – ideològica – per no incloure els edificis de les antigues escoles – que tenen avui funcions de caire social – dins del Catàleg de Patrimoni històric.

Agrairé als subiratencs que en tingui coneixement que em facin saber en quina data s’inauguraven les escoles i qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Que a Subirats aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

Si no apareix la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts