martes, 25 de noviembre de 2014

LA TORRE DEL BARÓ. SANT MARTÍ D’ALBARS. LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

Llegia que la dita ‘Torre del Baró’ a Sant Martí d’Albars, va ser construïda probablement entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El projecte inicial era un edifici de reminiscències modernistes format per quatre torres situades als quatre extrems i un edifici central amb pati interior. Del projecte inicial només se'n va construir una petita part.


Cap dada del seu promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu ; edifici de grans dimensions, format per diversos volums adossats, de diferents alçades, formant una planta de "L". Originalment, va ser projectat com un gran edifici de planta quadrada amb quatre torres quadrades de major alçada als extrems. Del projecte, però, només se'n va acabar realitzant una part, que correspon a l'edifici actual. Aquest està format per planta baixa i dos pisos, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i irregular i carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la porta principal. La resta d'obertures estan emmarcades amb maó. Les teulades són a quatre vessants en la torre de l'extrem nord i de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, en els altres dos cossos dedicats a habitatge. La façana principal, orientada al sud-est, presenta tres parts diferenciades que corresponen al volum central i a les dues torres adossades als extrems. El volum central presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus treballats. A banda i banda hi ha una finestra emmarcada amb maó vist que forma senzilles motllures. El primer i segon pis d'aquest volum estan construïts amb maó i formen dues galeries. La del primer pis està formada per tres grans finestrals, delimitats a banda i banda per pilars dobles de maó. La galeria del segon pis, de menors dimensions, està formada per sis obertures separades per pilars de maó. A banda i banda del volum central trobem les torres que ocupen els extrems. Són pràcticament simètriques, tot i que la de l'extrem dret és de major alçada i teulada a quatre vessants, i la de l'esquerra comparteix alçada i teulada amb el volum central. Les dues torres, que sobresurten lleugerament del volum central, presenten una idèntica tipologia de finestra que es repeteix a la planta baixa i el primer pis. Són finestres està totalment emmarcades amb maó, formant una separació a la part superior i un pilar al mig de la part inferior, de manera que queda dividida en tres parts. Tant a la part superior com a l'inferior el maó està col•locat formant senzilles motllures, entre les que es compta una línia que ressegueix tota la part superior de la finestra, a mode de guardapols. A la torre de la dreta trobem dues finestres d'aquest tipus a la planta baixa i dues més al primer pis. Al segon pis hi ha tres esveltes obertures separades per pilars de maó que formen una galeria. A la torre de l'esquerra es repeteix la mateixa distribució, tot i que la galeria del segon pis és de menors dimensions i les dues finestres de l'extrem esquerre estan tapiades. La façana nord-est presenta també tres parts, tot i que la part dreta, a on hi hauria d'haver una torre, està ocupada per un volum d'un sol pis. La part de l'esquerra, que correspon a la torre, presenta una distribució idèntica a la façana principal, tot i que la finestra esquerra del primer pis està tapiada. La part central de la façana, formada només de planta baixa, presenta una porta de nova construcció a l'esquerra i una finestra emmarcada amb maó a la dreta. El volum de la dreta presenta únicament dues obertures emmarcades amb maó, la de l'esquerra de les quals de grans dimensions. La façana nord-oest, parcialment recoberta d'heura, presenta només dos volums. El de l'esquerra amb dues finestres emmarcades amb maó i el de la dreta sense obertures. La façana sud-oest presenta a la dreta una de les torres, d'idèntica distribució a la façana principal, tot i que la finestra de la dreta de la planta baixa està tapiada. En aquesta torre, però, hi ha una planta inferior a causa del desnivell del terreny, a nivell de soterrani, amb una porta emmarcada amb maó i fusta i una estructura annexa de maó i teulada a una vessant.

Quan fèiem la visita la finca transmetia sensació d’abandó.

lunes, 24 de noviembre de 2014

SANT JULIÀ DE LLIÇA D’AMUNT. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Julià de Lliça d’Amunt.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i separada de les laterals per dos arcs de dues columnes. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja, l'arc triomfal de mig punt. Al segle XVI es van afegir les capelles laterals. Del mateix temps és el campanar i el portal. La portada és rectangular i coronada per un frontó en forma de venera i representacions de caps esculpits. El campanar és una torre de dos cossos. El primer de paredat i el segon de carreus on s'obren arc apuntats, balustrada i gàrgoles. Mènsules situades a la nau lateral de la dreta, en el vèrtex de la volta d'aresta. En una d'elles es representa la figura d'un àngel fins a mig cos, a l'altra hi ha la representació d'un animal amb unes grans banyes corbades, i també la figura d'un àngel. Cal remarcar la decoració escultòrica d'elements arquitectònics a tot l'edifici: capitells decorats amb motius vegetals, clau de volta en el sotacor on es representa el colom de l'esperit sant, i els caparrons que apareixen a la portada.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de la reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CRISTÒFOL DE LLIÇA D’AVALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Cristòfol de Lliça d’Avall, un indret ‘voltat de soledats’ en els dies que corren.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE CA L’AVI. LES PLANES. BARCELONA. CATALUNYA

L’Antoni Calvo Uribe ens delecta sempre amb meravelloses troballes , moltes quasi al costat de casa, i en certa forma ‘ invisibles’ per a una majoria de nosaltres.



Aquest és el cas de la dita Capella de ca l’Avi , a les Planes, abans [les Planes de Vallvidrera] indret del que en diu l’Enciclopèdia ; sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

No trobava cap informació d’aquesta Capella, i em posava en contacte amb mossèn Pere Grau Andreu, que m’explicava la gestació ‘ voluntariosa’ d’aquest projecte, del que la capella en forma part. M’explica que l’advocació del Santíssim, no aconseguia imposar-se sobre la designació ‘tradicional’ de Ca l’Avi.

La propera setmana intentarà esbrinar les dades de l’arquitecte que signava els plànols.

Tenim el costum de cloure els escrits amb un ‘ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ‘ , ni cal dir-ho ho reiterem en relació a aquesta capella que és un espai on a tothora, podreu trobar consol a les vostres tribulacions.

domingo, 23 de noviembre de 2014

PONT MEDIEVAL DE CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi FerCom‎ retratava les restes del pont medieval de Camarasa, que estava fet de pedra regular i arcs de descàrrega amb dovelles regulars i arc apuntat, tenia 7 arcs, se’n conserven però, tant sols un de sencer , i algunes restes dels pilars dels altres arcs.


En la descripció que Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - mateix lloc, 1812), va fer d’aquestes terres el 1788 , parla, entre d’altres coses, del pont romànic, segons la tradició d’origen romà, “de siete ojos, mal conservado y se cobra peazgo”

El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1921 des d’una perspectiva que avui potser no fora possible. Les pedres com podeu imaginar no se les va endur l’aigua i/o el vent.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC. BERGA.

La Maria Mayans Font retratava l’església del convent de Sant Francesc, és un edifici de grans dimensions de caràcter historicista construït després de la guerra civil (1936- 1939). Està estructurat en tres naus amb voltes de creueria, la central més alta que les laterals en les que s'hi obren capelles.


La façana és a llevant amb una sola porta d'arc apuntat i un rosetó. Les naus són rematades amb absis poligonals. El parament és a base de carreus de pedra ben escairats units amb morter deixats a la vista. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.

L’any 1245 es va fundar el primer monestir de framenors de Berga, no reeixí però, fins a l’any 1330 gràcies a la protecció reial. Les obres començaren el 1333 al costat de la muralla de la vila, extramurs.

Fou remodelat als segles XVII i XVIII i s'obrí una nova porta al mur de llevant que anul•là la capçalera i l'interior fou decorat amb retaules barrocs.

Amb l’exclaustració del segle XIX l'edifici passà a ser caserna militar fins que l’any 1909 retornà la comunitat.
La guerra civil (1936- 1939) afectà tant l'edifici que s'hagué d'enderrocar.

Passat el conflicte bèl•lic es féu l'edifici actual en un neogòtic molt pobre, no trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte tècnic.

Les dependències conventuals es reconvertiren en escola de formació professional l’any 1969.

Els darrers pares franciscans marxaran el 30.11.2014, i encara no està clar, en quina situació quedaran les instal•lacions conventuals.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DEL MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau retratava parcialment la façana de l’església parroquial de Montseny, advocada a Sant Julià, de la que ens la descripció tècnica que encara conserva restes importants de l'església primitiva, consagrada el segle XII. Està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. La portada té un arc rebaixat. Amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc. És de carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpta de l'any 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767. Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. El campanar és de torre quadrada, de carreu i paredat. En l'actualitat es troba arrebossada i emblanquinada. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes. Una sola nau. El campanar és l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composada per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt, les dovelles i la clau són de petites dimensions. És del segle XII. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.


El Josep Salvany Blanch retratava el poble l’any 1914.

I Baldomer Gili i Roig. Museu d'Art Jaume Morera, reproduïa una imatge de l’any 1900, del llegat de Dolors Moros.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com