sábado, 17 de agosto de 2019

CAN CORBELLA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

El món desapareix davant dels nostres ulls, i massa sovint, no tenim ocasió de recollir imatges d'aquesta transformació/destrucció.

Això, succeïa- entre molts indrets - amb la masia Corbella, al terme aleshores del Talladell, annexionat avui a Tàrrega, amb el clàssic l'argument de l'estalvi administratiu, aquesta tesidefensada pels governs més corruptes, sempre m'ha semblat unaforma més de l'infinit menyspreu , vers el patrimoni d'aquesta raça maleïda.


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/8312/rec/4
Vista d’una masia del Talladell situada a la carretera de Madrid, entre Cervera i Tàrrega
Gallardo i Garriga, Antoni, 1889-1943

Em confirmàvem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) que l’any 1983 el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930) retratava una capella que es mantenia dempeus fins a l’ull de bou, a la masia de la Corbella.

La capella estava advocada a Santa Maria.

https://latartraneta.wordpress.com/2017/12/03/tarrega-i-lespai-fisic-el-projecte-de-tracat-de-la-nova-carretera-finals-del-segle-xviii-4/
Agrairem infinitament rebre, en el seu cas, confirmació d’aquestes dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 11 de agosto de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA . ERMITA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS. SANTPEDOR. EL BAGES.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) a les escales de l'església de Sant Francesc d'Assís de Santpedor ,documentada des del segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les mateixes autoritats de la vila. L'any 1605 s'hi instal·là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent de la capella.


La devoció a Sant Francesc culminà l'any 1693 , quan arriben aSantpedor els monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.
L'any 1936 en destruí el retaule renaixentista i la imatge antiga d'aquesta capella.

Patrimoni Gencat
en diu; construcció religiosa: Petita capella d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre el mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d'augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

lunes, 29 de julio de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE VILAC. VIELHA E MIJARAN. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel, publica una fotografia de l'església de Sant Fèlix de Vilac, d'estil romànic, originària dels segles XII i XII, amb portal romànic amb un timpà d'interès especial i un retaule gòtic.L'horari de missa és el 1r i 3r dissabte de cada mes a les 17.00 .


L'església fou edificada en el segle XII seguint el mateix model que en la del Bossòst, si bé en la seva construcció s'empraren elements anteriors (visibles a la façana). El seu aparell regular i molt ben escairat, poc freqüent a la Val, fan suposar que es constituí amb abundància de medis. En el curs del segle XVI, la capçalera sofrí importants transformacions, essent enderrocats els absis romànics. Durant el segle XIX aquesta fou novament modificada, adquirint el seu aspecte actual.

Patrimoni Gencat en diu; L'església parroquial de Sant Feliu, situada als afores del nucli, al lloc de l'antic castell, del qual el campanar era una torre de defensa, és un edifici d'origen romànic (segles XII-XIII) reformat en èpoques posteriors. L'edifici presideix una plaça que fa de mirador. És de planta basilical (26'70 m de llarg per 11'15 m d'ample), de tres naus, la central coberta amb volta de canó, i de quart de cercle les laterals, reforçades per arcs torals i separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars. De la volta arranca una petita cornisa decorada amb boles en relleu. A llevant trobem l'actual presbiteri octogonal cobert per una cúpula amb llanterna que és una obra del segle XIX. A l'extrem d'aquest, al 1829, segons consta a la façana, es construí la sagristia.

El Jordi Contijoch Boada publica un excel·lent recull d'imatges.

La portada romànica s'obre al mur de migdia i és formada per quatre arquivoltes de mig punt en degradació, llises però encerclades per un guardapols escacat amb cordatges trenats, només una arquivolta conserva la seva columna de fust exempt i monolític que descansa sobre una base àtica bastant alta i amb un capitell cúbic amb entrellaçats. La imposta llisa es perllonga en la llinda monolítica. El timpà de marbre, en forma semicircular que reposa sobre la llinda rectangular de pedra, envoltat per un arc de mig punt adovellat que correspon a l'arquivolta inferior de la portalada, representa el Pantocràtor. L'execució escultòrica d'aquest timpà és força arcaica i recorda el de la portalada de l'església de Bossòst. Damunt del portal hi ha encastada una pedra amb un crismó i dues roses.

Al centre del mur de ponent s'aixeca el campanar de torre gòtic de planta quadrada, de tres pisos. El superior presenta dues finestres d'arcs apuntats a cada costat i l'inferior té una única finestra per cara amb tres arcs en degradació sostinguts per columnes.

A l'interior conserva diversos elements d'època romànica. Una pica baptismal que té la part superior decorada per un fris continuat on un monstre alat es mossega la cua formant una cinta continua ondulant de poc relleu que dóna la volta a la pica. Entre les ondulacions hi ha trèvols i pinyes. La part inferior de la pica, on fa l'ondulació, està decorada amb una figura humana molt estranya, amb uns ull enormes, dret, amb les cames i els peus representats de perfil i la resta de front i tocant-se el cap amb la mà esquerra. La resta de la pica està decorada amb arcuacions molt estilitzades. El pedestal és format per una columna amb quatre bordons. La base està decorada amb petites semiesferes en relleu.

També hi ha una pica beneitera amb dues franges horitzontals, amb incisions romboïdals molt profundes a la part superior i semiesferes a la part inferior. el pedestal, d'uns 45 cm d'alçada, format per una columna central d'uns 20 cm de diàmetre, rodejada de quatre columnetes exemptes que es recolzen a cada un dels angles de la base de forma cúbica.

Hi ha quatre peus d'altar

1-. Situat a la segona capella sota el presbiteri octogonal. Està construït d'un sol bloc monolític de pedra, de planta quadrada, amb una semicolumna a cada angle que es recolza sobre una base i que està rematat per un alt capitell amb una sèrie de línies horitzontals a la part central flanquejades per escacats.

2-. Situat a la primera capella sota el presbiteri octogonal. És un bloc monolític de pedra, de superfície llisa excepte una obertura al centre que sembla que podria havia fet funcions de reliquiari.

3-. Situat a la capella central esquerra del presbiteri. És un bloc de pedra monolítica, de planta quadrada amb una semicolumna de poc relleu a cada angle i, al mig, un atlant molt barroer esculpit. La part inferior, a manera de base, no presenta gairebé decoració i a la part superior apareix un capitell força alt i sense decoració. L'atlant apareix representat frontalment, sostenint el capitell amb el cap i les dues mans, amb les cames separades.

4-. Situat al centre del presbiteri. Bloc monolític de pedra, de planta quadrada i una columna semicircular a cada angle. Entre aquestes hi ha esculpida una columna central amb quatre semiesferes en relleu acusat, dues a la part superior i dues a l'inferior. Aquesta part central es recolza sobre una basa decorada amb un rectangle en baix relleu on hi ha una creu esculpida. La part superior, a manera de capitell, està decorada amb dos cercles separats per un eix format per cinc incisions quadrades. Fa uns 90 cm d'alçada x 42 cm d'ample i 32 cm de gruix.

També s'hi conserven una talla policromada de la Mare de Déu de Gràcia, de transició al gòtic (segle XIII), una creu processional d'argent sobredaurat (segle XVIII), així com cinc plafons d'un antic retaule gòtic, amb sant Miquel i la Dormició de Maria. de factura excel·lent, atribuït al "mestre de Vielha" o Pere Despallargues ( .Molins de Rei, Baix Llobregat, abans del 1490 — Barcelona?, després del 1527)

A la sagristia trobem cinc plafons d'un retaule gòtic, en molt mal estat de conservació. Representen un Sant Miquel, la Visitació, l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Dormició de Maria. Les taules presenten diferències en l'execució, el que fa pensar en diverses mans.

viernes, 26 de julio de 2019

SANT JAUME DE LA BUSQUETA. DIT ANTIGAMENT DE VALLVERD. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

Anava a l'aplec de Sant Jaume de Vallverd, ermita de la qual en diu el Mapa de Patrimoni; probablement fou lacapella del casal o domus de Vallverd, ja existent l'any 1190.






En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya.

Consta en estat de ruïna l'any 1736.

Als anys 70 l'actual propietari,Joan Grau i Tarruell (Sabadell, 10 de febrer de 1934), que ho és també de la masia de la Busqueta, en féu la restauració a partir de les pedres originals.

Arran d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals.

Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals.

Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76.

martes, 23 de julio de 2019

IN MEMORIAN D'UN PERÍODE FOSC EN LA HISTÒRIA DE BLANES I DEL MÓN

Joan Portas Perpiñà pública avui una imatge per al record de les conseqüències d'una època on tothom va sortir perdent d'una manera o una altra
Em sembla oportú adjuntar-os la carta que la jerarquia nacionalcatòlica enviava als bisbes del mon:
http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html


D'aquells dies foscos, avui es recorda més el silenci còmplice dels "bons", que les accions dutes a terme pels 'dolents'; Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) aixecava la seva veu per advertir que l'església catòlica estava posant les bases d'una fortíssima secularització i descreença.

El temps li donava la raó, i posava en evidència la Jerarquia nacional-catòlica que bescanviava l'evangeli per algunes tasses de xocolata amb crostons (crostó, en singular), que són dauets de pa fregit que se serveixen com a guarnició de sopes, cremes, purés ,...

Malgrat els seus pecats, serà més fàcil que algun bisbe nacionalcatòlic entri al cel, a què ho facin els que recolzaven l'aplicació de l'article 155 contra Catalunya i els catalans.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

domingo, 21 de julio de 2019

MONUMENT A LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT MÀRTIR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. LLUIS COMPANYS i JOVER

Retratava el Monument en memòria del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover(el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)


Està format per quatre barres d'acer , consten, d'uns 2 metres d'alçada, i tenen una forma sinuosa, que suggereixen les quatre barres de la bandera catalana. L'autor és en Joan Miquel Martínez Piera, 'Quelot' (Barcelona, 1963), artista plàstic multidisciplinari que té l'estudi a Sant Llorenç Savall.

El monument, el primer de caràcter públic no religiós de la població, fou instal·lat el 13 de gener de 2007


Sant Llorenç Savall és un poble viu i acollidor situat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, a la part sobirana de la comarca del Vallès Occidental. TOTHOM ÉS BENVINGUT

TEATRE CINEMA GOYA - TEATRE ARMENGOL. BELLPUIG. L'URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Anàvem a Guimerà, estàvem convocats a les 11,00 a l'edifici de la Cort del Batlle on es duria a terme la reunió Ordinària i Extraordinària de l'Associació Guimera.info, el Tomàs Irigray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, sortíem del Vallès Occidental a les 7,00, esmorzàvem a la Panadella, a la Parada, i ens arribàvem fins a Bellpuig i altres indrets a retratar alguns edificis de caràcter patrimonial.

Del TEATRE CINEMA GOYA - TEATRE ARMENGOL, ens diu Patrimoni Gencat ;edifici de grans proporcions molt proper al centre de la vila. La façana del teatre és resolta en tres cossos horitzontals i tota ella és en obra vista de totxos. Als dos cossos laterals hi ha dos flancs de totxana d'obra vista descrivint superposats rectangles voluminosos. Al cos central, entre pilastres adossades, s'hi obren tres portes damunt de les quals hi ha oberts finestrals perfectament ordenats. Aquestes pilastres adossades superiorment i a la part mitja de la façana sustenten un entaulament de cornisa elevada on s'hi pot llegir el rètol de "Teatre Armengol". Aquest cos central és rematat superiorment per una nova cornisa que s'adapta als diferents volums horitzontals, sobresortint lateralment i enfonsat centralment. La part superior de la façana és coberta per un frontó triangular.


El teatre consta dels espais següents: la platea (a doble alçada), l'amfiteatre (en voladís), el vestíbul, la caixa escènica i altres dependències auxiliars. La decoració interior és classicista.

La construcció d'aquest edifici data entre 1940-1949. Es tracta d'un equipament per activitats de lleure com projeccions cinematogràfiques i representacions teatrals que tenien un important pes en la vida sociocultural de país abans de l'arribada de la televisió als anys 60.

L'arquitecte, Manel Cases Llamona, va néixer a Lleida el 1900 i al 1924 obtingué el títol d'arquitectura; la seva obra constructiva més fèrtil es concentra a Lleida i rodalia malgrat que l'arquitecte també va poder participar en obres a Barcelona i Palma de Mallorca.

Ens agradarà tenir notícia del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Manel Cases Llamona,i si fos possible rebre una imatge fotografica a l'email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar aquestes dades ; Manel Cases Llamona ( LLeida, 1900 - Palma de Mallorca, 21.10.1974). Ens mancarà únicament la fotografia.

S'ha fet des del feixisme i es fa des del panfeixisme una excel·lent tasca de destrucció de la memòria històrica, defensem però, que les persones honrades no TENIM CAP OBLIGACIÓ de participar, oi?.