martes, 26 de julio de 2016

IN MEMORIAN DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE MONT-ROIG. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp jussà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a :

http://ressomont-rogenc.cat/les-escoles-a-mont-roig-emili-soler-i-agusti-sarda-fins-1936/

Les noves escoles es construirien al carrer de la Pica número 3, on també hi hauria l’Ajuntament. Sembla ser que cap a inicis del segle XIX, en un dels primers anys, les escoles ja funcionaven en aquest nou indret.



Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Camp jussà de Tarragona.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 998 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

lunes, 25 de julio de 2016

SANT BARTOMEU D’ALIÓ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava al Josep Olivé Escarré amb el fons del campanar de l’església parroquial d’Alió, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, advocada a Sant Bartomeu.


Llegia que la parròquia fou originàriament una vicaria mitral que depenia del rector de Valls.

Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579, l'arquebisbe Antoni Agustí Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) va fer sufragània seva la parròquia de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll.

La construcció de l'església actual, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció on figura l'any 1767. El ‘creixement’ té relació amb l’entrada de Catalunya en el comerç amb les colònies americanes, al que Felip V ens havia barrat l’accés. Acostumem a dir que aquests edificis es feien amb els ‘diners d’Amèrica’.

Fou beneïda el 1769.


Ajuntament i antigues escoles.


Recollia imatges de l’edifici de l’ajuntament – que havia acollit les escoles abans de la dictadura franquista -, i de l’edifici de la Cooperativa.

domingo, 24 de julio de 2016

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE PAÜLS DE FLAMISELL. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Josè Verges publicava una fotografia de l’església parroquial de Paüls de Flamisell, al terme de la Torre de Capdella, a la comarca del Pallars jussà, advocada Sant Iscle i Santa Victòria.


La descripció ens diu; edifici d'una nau, de planta rectangular amb capelles i sagristia als laterals. La porta és a ponent, amb un senzill arc de mig punt, finestra per il•luminar el cor i campanar de secció quadrada cantoner a ponent. A les cantonades, sota l'arrebossat, s'observen uns carreus ben treballats d'època anterior. El campanar és posterior, amb quatre finestres i arcs de mig punt.

Trobava com edificis religiosos a la Torre de Capdella :

Mare de Déu del Boix
Mare de Déu del Coll, o de la Mare de Déu de Guiró
Sant Andreu d'Astell
Sant Esteve d'Antist
Sant Iscle de Paüls de Flamisell
Sant Joan Baptista de Guiró
Santa Maria d'Espui
Capella de la Puríssima de Molinos
la Purificació d'Oveix
Mare de Déu de la Plana de Mont-ros
Mare de Déu del Far
Sant Cristau, o Sant Cristòfol d'Oveix
Sant Esteve de Mont-ros
Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí
Sant Joan Evangelista de Beranui
Sant Julià d'Espui
Sant Marc de Pobella
Sant Martí de Capdella
Sant Martí de la Torre, o de Ballmoll
Sant Miquel de Pobellà
Sant Pere d'Aiguabella
Sant Pere de Castell-estaó
Sant Pere Màrtir de la Masia Beneta
Sant Vicenç de Cabdella

Ah!, i no és una relació exhaustiva.

El topònim de Paüls de Flamisell, té clares referències a l’aigua, així Paüls, etimològicament deriva del llatí palūdes, ‘llacunes’, i Flamisell ho fa de flumicellu, ‘riuet’.

Dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hi havia a la Torre de Capdella i al Pallars jussà, no en tenim tanta informació, està clar que aquí i arreu de Catalunya, s’ha fet una gran tasca pel que fa a ‘esborrar’ la memòria històrica.

A les persones que encara viuen en aquestes terres, i a les que ocasionalment van a visitar-les els pregaria que ens fessin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Ens cal recuperar la memòria històrica.

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE LES POBLES?. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Retratava sota un sol d’injustícia l'església parroquial de les Pobles, al terme d’ Aiguamúrcia al Cam sobirà de Tarragona, que està advocada a Santa Maria.



La descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular format per tres naus, la central més elevada que les altres dues. la façana té tres cossos que es corresponen amb les naus interiors. En el de l'esquerra s'eleva el campanar, de planta quadrada, sense coberta. La porta d'accés, en el cos central, és d'arc de mig punt resseguida per una línia d'imposta que es perllonga en els cossos laterals. Tres finestres d'arc de mig punt, la central més elevada i coronada amb cornisa, es troben distribuïdes en els tres cossos. La coberta, de teula, és a doble vessant. El material és una combinació de pedra i maó, aquest últim emprat com a element decoratiu.

El nucli de Les Pobles va tenir parròquia pròpia des de la fi del segle XIX, en desvincular-se de la de Santes Creus, i en constituir-se com a parròquia el que fins aleshores havia estat una vicaria.

Plantejada la necessitat de la construcció d'una església, es va fer un projecte l'any 1882, signat per l'arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , projecte que no es va dur a terme.

L'actual església, sota l'advocació de Santa Maria, es va edificar l'any 1920, no trobava cap dada del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 22 de julio de 2016

COL•LEGI IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LES AGUSTINES MISIONERES DE GAVÀ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista , especialment al Llobregat jussà, on s’ha fet una gran tasca pel que fa a ‘desfer la memòria de la Mancomunitat de Catalunya, i la Generalitat en els anys de la II República', per la qual cosa felicitem als capitostos feixistes i cleptofeixistes que ho duien a terme, aquí i arreu de Catalunya. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que el Col•legi Immaculada Concepció es va fundar al 1907. Respon a la necessitat d'educació de la infància i joventut femenina de Gavà. La Sra. Àngela Roca Soler ( Manlleu, 1880 + 1960 ) persona d'extraordinaris valors humans i cristians, dóna a la Comunitat d'Agustines Missioneres el terreny i subvenciona la construcció del primer edifici del centre actual, posteriorment les Agustines Missioners realitzen la construcció de dos edificis més i un poliesportiu.



No trobava cap dada de l’autor de l’edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1950 Na Àngela Roca Soler es dirigí al Col•legi Sagrada Família de Barcelona per demanar que una comunitat religiosa es fes càrrec d'un centre escolar per a l’educació dels fills del treballadors de la fàbrica Roca Radiadors a Gavà.

El 12 d'octubre de 1952 va arribar la comunitat dels Germans de la Sagrada Família de Belley. "El Colegio de los Hermanos", com és conegut a Gavà, va tenir molta acceptació pel tipus d'educació i d'ensenyament que oferia. En aquells primers anys totes les matèries eren impartides pels Germans i, com que era un col•legi petit, el tracte amb els alumnes i pares era extraordinàriament familiar


L’Ajuntament de Gavà ha dedicat un carrer a la seva memòria.

http://centrehistoriadegava.blogspot.com.es/2015/07/qui-va-ser-langela-roca.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=roca-soler-angela

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 994 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

jueves, 21 de julio de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE PONTONS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Em quedava clar que Pontons tenia escola abans de la dictadura franquista, no tant la seva ubicació exacta que una veïna situava a l’edifici de l’Ajuntament.



Per descomptat cap dada a la llista de ‘monuments de Pontons’.

Ens agradarà rebre confirmació i/o la fotografia en el seu cas de l’edifici que aixoplugava les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de l’autor de la capella de la Mercè, situada al costat de Villa Mercedes, i de la que ens diu patrimoni Gencat; lla Mercè es troba situada al nucli urbà de Pontons, al costat mateix de la riera, gairebé sota un pont.


És una construcció d'una sola nau, amb dues capelles laterals. La coberta és amb volta de maó pla sustentada per arcs parabòlics.

És d'un llenguatge neomodernista.

La construcció es duia a terme durant la dictadura franquista, i m’explicaven – en clau escatològica – els motius pels quals es va aixecar.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 989 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp sobirà de Tarragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives als edificis on s'impartia l'ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven on era l’escola del poble de Santes Creus, que retratava des de l’ombra dels xiprers del pati del Palau de l’Abat.



Em deien que hi ha avui encara una llar d’infants al mateix edifici.


Havia retratat :

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DEL PLA DE MALLEU. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

L’EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LES POBLES . AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

M’explicaven que l’edifici dels caçadors de l’Albà havia estat l’escola. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Selma – avui despoblada i abandonada – hi havia escoles, si alguna persona en té imatges agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les d’ Aiguamúrcia son avui la casa de Turisme Rural, el Xiprer.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 986 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.