jueves, 18 de octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA PER ALS REFUGIATS DE LES ARENES. LA CASA SAMARANCH. SANT ESTEVE DE CASTELLAR.

https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2

Francisco Samaranch Purcell era capità de la marina mercant i en assistir al casament a Sant Llorenç d’un dels seus mariners, va tenir ocasió de visitar el paratge de Les Arenes que li va agradar tant que, poc temps després va començar les obres de construcció d’una casa juntament amb la seva esposa, Luisa Suñol Purcell.

La casa de la família Samaranch fou la primera en edificar-se en el nucli de Les Arenes on només estava construïda l’antiga masia de Can Barceló.
Quan esclata la Guerra Civil la família Samaranch es trobava d’estiueig a la casa i van aconseguir escapar a França i d’allà, traslladar-se a Portugal, més concretament a Lisboa on la família tenia fixada la residència. Un cop la casa fou deshabitada és ocupada i transformada en escola; l’escola era mixta per als fills dels refugiats que procedien de Madrid.



La directora de l’escola era la Sra. Anita Soler i la seva germana n’era l’auxiliar. Tot i que aquesta escola fou creada per la mainada, les persones grans que volien també hi podien assistir en les seves hores de lleure. Malgrat que la casa de la família Samaranch fou emprada com a escola, un cop va acabar la guerra es van poder recuperar els mobles en bon estat de conservació.

Inicialment, la casa estava il·luminada amb gas carbur. Mai va tenir masoveria i una mica allunyada de la casa es troba una mina d’aigua amb una bomba de bombeig per fer arribar l’aigua a la casa.

En l’actualitat la casa és propietat de Francisca Duran Samaranch.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

QUI SE’N RECORDA DE LA POLÈMICA DE LA CARA DE FRANCO AL FRESC DEL PRESBITERI DE SANTA MARIA DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA.

Mn. Miquel Àngel Ferrés Fluvià, actual rector de Figueres. http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?
idm=1&subpagina=3&subseccio=1&c_parroquia=116&fitxa=2&cerca_parroquia=1&nom_parroquia=109Figueres,SagradaFamilia

Sortia als papers, no per la seva activitat religiosa, sinó per una decisió relacionada amb les pintures que Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) pintava al presbiteri, i a les que dedicàvem una publicació :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/tresors-de-santa-maria-assumpta-de_28.html



El cura de Blanes ordena pintar barba a una pintura de Franco

https://elpais.com/diario/2000/05/06/catalunya/957575250_850215.html?fbclid=IwAR3j9HiIUugi_cDfTwsHDOaHMRRuMi6HGaA-K5quEChFU0qViyLAJccQqHA

El párroco de Blanes retira la barba que mandó pintar a un supuesto retrato de Franco
https://elpais.com/diario/2000/05/14/catalunya/958266449_850215.html?fbclid=IwAR1h_lqSgikWNSvpSje383ShvRIxg9xFfz6f8BEVbPxzbPzqGdRueP5azgk

La polèmica començava i acabava ràpidament.

El tema de l’aparició de la cara del sàtrapa -real o suposada- és recurrent:

Franco en un altar
https://elpais.com/diario/2004/07/18/cvalenciana/1090178300_850215.html

Els artistes NO ES PODEN INVENTAR CARES, això és tant evident que tothom troba lògic que per exemple a l’església de Sant Antoni de Mura a la Comarca del Bages, els àngels pintats en un fresc, siguin els que aleshores eren infants. I que les imatges del timpà de l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, que a dreta i a esquerra observen admirades i devotes a la Mare de Déu, son sens dubte una bona part dels castellarencs de darreries del segle XIX.

El ‘escàndol’ habitualment es farisaic.

És del tot aliè a la història Mn. Enric Roura Sabà, actual rector de Blanes, al que agrairíem infinitament però, que ens permetés retratar amb detall el fresc , i concretament la imatge de Sant Tomàs d’Aquino, per comprovar si Jaume Busquets Mollera ( Girona, 1904 + Barcelona, 1968) va prendre efectivament com a model al dictador.

En el món de la publicitat la màxima aspiració és que parlin de la marca, del producte, o de la persona, ni que sigui bé!

miércoles, 17 de octubre de 2018

DE LA CAPELLA DE SANT I MARC I SANTA BÀRBARA A LA DE SANT PAU DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, per retratar l’església que durant anys va donar servei religiós al nucli de Sant Pau a Manresa.




Llegia que fou construïda l’any 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara.

El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau.

Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.

Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.

Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.

El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.

https://musiquesdemanresa.blogspot.com/2016/01/altres-goigs-de-manresa-i.html
https://www.monestirs.cat/monst/bages/ba15spau.htm
https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf

Capella gòtica, adossada a la casa, que conserva en part vestigis de l'antiga residència dels jesuites (galeria d'arcs que dóna a la façana del riu). La capella presenta una nau única, de petites dimensions i força reformada. Coberta amb dues voltes de creueria, amb claus escolpides. Absis nervat, de forma poligonal a l'interior que no es manifesta a l'exterior. Els nervis de les voltes arrenquen de mènsules escolpides amb figures humanes i d'àngels. Altar barroc, daurat. A l'exterior no presenta cap element d'interès.


Senzill portali campanar de cadireta, elements disposats a la façana nord. Murs arrebossats i pintats


Retratava també la ‘nova’ església de Sant Pau que s’aixecava l’any 1962 pels veïns en la seva majoria relacionats amb l’activitat constructiva - , i que segons m’expliquen té com la capella homònima una minsa activitat religiosa.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No en trobava referencia de cap d’ambdós a la llista de monuments : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa

Des del ‘tontisme’ es defensa que avui la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?

sábado, 13 de octubre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSARI DE CAN FONOLLET. LES FONTS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Plovia lleument,’ sirimiri’ en deia l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), memòria viva de les Fonts, quan quasi al migdia del dissabte 13.10.2018, deixava el vehicle damunt l’era enrajolada de Can Fonollet, des de on es divisa el campanar de la capella de la Mare de Déu del Rosari, advocació molt arrelada a les Fonts, i que comparteixen la capella de Can Falguera, i l’Església Parroquial de la que m’explicaven que el projecte de l’església de la Mare de Déu del Roser, al nucli de les Fonts, fou de l’arquitecte Joan Baca Reixac ( Ripollet, 1905 - Terrassa, 2003) , la construcció de l’edifici s’aturava en els anys 1936-1939; aquesta circumstància feia que bona part dels materials preparats per fer l’obra, es ‘distraguessin’ per acabar formant part d’algunes obres privades.

En la represa de la construcció Joan Baca Reixac, va comptar amb la col·laboració del seu fill , l’arquitecte Joan Baca Pericot, nascut a Terrassa l’any 1934.


Ens absteníem d’apropar-nos a la capella, retratada pel Joaquim Verdaguer i Caballé, en el seu blog :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/07/masia-de-can-fonollet.html

Li demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), si les tenen, imatges del interior de la capella a l’època en que s’hi feia culte.

Havíem xerrat força estona l’Artur Travesa Solsona ( Barcelona, 15 de juliol de 1928), i l’Antonio Mora Vergés; en treia com a conclusió que serà MOLT difícil, assolir si més no, una relació – que no Catàleg – dels edificis amb interès històric i/o monumental; la divisió de les Fonts entre Sant Quirze i Terrassa – que treballa per crear el districte VII- és perjudicial per als veïns que depenen de Sant Quirze de Terrassa, IMPOSTOS MÉS CAR i MENORS SERVEIS, com exemple el majors de 65 anys del sector de Terrassa, poden utilitzar el transport públic de forma gratuïta.

Fer realitat el desig LES FONTS, UN SOL POBLE, sembla quasi impossible, assolir però, LES FONTS, UN SOL BARRI, demana únicament una renuncia per part de Sant Quirze; malgrat les reticències dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA, aquesta decisió s’hauria de plantejar A TOTS els veïns de les FONTS, i acceptar la decisió que en resulti.

Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella, promotor, autor, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 9 de octubre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MONELLS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’enciclopèdia catalana ens diu ; Monells, poble del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922. Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars.

El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences.

A la fi del segle XVII era lloc reial.

L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona.

El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles.

Modernament ha estat restaurat; és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat.

Formà un municipi independent fins l’any 1973.

L’antic terme comprenia, a més, el veïnat de Sies.

No trobava cap referència a les escoles.

Tampoc a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=monells

Ni, a https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Cru%C3%AFlles,_Monells_i_Sant_Sadurn%C3%AD_de_l'Heura

Les escoles – en general – no han estat mai considerades ‘ patrimoni monumental’, ni majoritàriament tema d’interès per als partits polítics. La possibilitat de manipular a les persones es directament proporcional a la seva manca de formació, ras i curt, com menys educació MILLOR.

M’explicaven a ca l’Arcadi, a la Plaça de Monells, que l’escola estava en un dels edificis que integren aquest establiment de restauració, i que conserven encara la taula de la mestra. Amb el Josep Olivé Escarré al centre d ela imatge, retratava la façana de l’edifici que acollia l’escola de Monells.


Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans per completar la relació d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres aportacions, imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

lunes, 8 de octubre de 2018

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE MADREMANYA. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Maldem des de fa anys per completar – tasca MOLT difícil – la relació d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. Ni havia de religiosos, des de les rectories de moltes parròquies, fins als edificis ad hoc que aixecaven les Ordres religioses dedicades a l’ensenyament, Escolapis, Maristes, Jesuïtes,..., i les seves versions femenines; n’hi havia de privats – normalment en edificis particulars, encara que també n’hi va haver algun de monumental -; de Públics, aixoplugats sovint en edificis privats, compartint espai amb l’Ajuntament, i des de la Mancomunitat en edificis específics, .., i pel món agrícola es troba aquí i allà, el testimoni d’eminents ‘mestres de sequer’; des del ‘tontisme feixista’ s’ha fet una tasca gegantina perquè aquesta informació es perdés, n’hem localitzat més de 1200, ho centralitzàvem a https://issuu.com/1coneixercatalunya , dissortadament aquesta pàgines ‘gratuïtes’ sempre acaben posant impediments a la gratuïtat, i seguim amb els blocs de Google :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/

A Madremanya retratàvem l’edifici de l’Ajuntament o Casa del Comú, obra de Martí Sureda i Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890)- informació que ens facilitat el Valentí Pons Toujouse- , pensem que també aquí, i potser, potser, també a la rectoria de Sant Esteve s’impartia docència abans de que s’aixequessin per mans anònimes els edificis de les escoles, transformats avui en vivendes.




De tot plegat en demanarem informació al Consistori, madremanya@madremanya.cat




També, també dels promotors i dels autors de Can Vinyes, declarat BCIL

Madremanya i tots els poblets petits, tenen en el patrimoni històric, una bona opció per fer-se visibles, caldria elaborar i publicitar els corresponents Catàlegs, i no sempre bàsicament per qüestions econòmiques això és possible. Els Departament de Cultura dels Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, REINO DE ESPAÑA, tenen aquí una responsabilitat inajornable.

Esperem les respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 6 de octubre de 2018

CAN CARRERAS - CAN GIC – CAN GOMAR. MILLARS. MADREMANYA. EL GIRONES. CATALUNYA

Retratava la casa antigament coneguda com a Can Gic, al nucli de Millars, al terme de Madremanya, a la comarca del Girònes.


Hi ha notícies de l'any 1480 de Francesc Gic i el 1580 de Jaume Gic.

Al segle XX pertanyia a la família Triadú i va ser adquirida per Carles de Gomar i Mangrané (1916 - Barcelona 1999). (1916 - Barcelona 1999), que en va encarregar la restauració a l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) a la dècada dels 60 del segle XX, en el moment més àlgid de la dictadura franquista.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres crugies paral·leles, tres plantes i teulada a dues vessants amb caiguda a la façana principal i posterior. La noble façana principal té un portal dovellat amb escut a la clau i galeria correguda de nou arcs sota el ràfec de la teulada. A la dreta es troba el porxo que servia de graner. La casa ha estat modificada i s'han utilitzat elements d'altres construccions de la contrada.


Quan al topònim MADREMANYA, el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament probablement del llatí matre magna, ‘gran mare’, que era un apel·latiu de la deessa Cibeles (Aebischer, BDC, xxii, 36).

MILLARS (sovint escrit Millàs).
|| 1. topon. a) Poblet agregat al municipi de Madremanya (Gir.). Etimològicament del llatí mīliāres, ‘camps de mill’.


Demanarem dades a madremanya@madremanya.cat de l’autor entre altres dels edificis de les escoles publiques – avui habitatges socials -, i de Can Vinyes

Un consell, poseu Madremanya a l’agenda de llocs de Catalunya d’obligada visita