EL SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SABADELL ABANS DE L’ALÇAMENT DE MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO.

 

Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] retratava l’any 1925,     Vista de la Salut de Sabadell

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/9304/rec/26

L’edifici no apareix en cap altra fotografia:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Santuari%20La%20Salut%20a%20Sabadell/page/1

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/reconstruccio-santuari-salut-1939-1953/

No fa cap referència a la destrucció :

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona#google_vignette

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la contesa bèl·lica  , entre el 1939 i 1940 , per l’arquitecte  Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960), el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.

De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976) (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003)  . Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat  (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell Mundet (Barcelona, 1834 - Barcelona, 31 de desembre de 1889)

 https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/05/santuari-de-nostra-senyora-de-la-salut.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

 Que  la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DE MIJARAN.

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922), retratava l’any 1902, absis de l'església de la Marededéu de Mijaran , mal dia Santa Maria , per influència herètica de l’església catòlica del REINO. El Concili d’Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/23010/rec/9

Aquesta és  una de les poques imatges  que tenim d’aquest temple, que es va utilitzar com a polvorí, en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que es saltaria pels aires l’abril de 1938  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/santa%20maria%20de%20mijaran

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-mig-aran-viella.html

Que  la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CASTILLÓ DE TOR. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Desconegut, categoria que creava la dictadura franquista  en el tràmit de digitalitzar els arxius catalans, retratava Castillo de Tor , entre 1895 i 1925, el poble de Castilló de Tor amb la Noguera de Tor en primer terme

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/28199/rec/1

Ens agradarà tenir noticia d’aquest “ deconegut”, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs i la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic del Pont de Suert, s’assolia  al cens de 1960  amb 4639 ànimes , 175  de les quals vivien a Castilló de Tor, es tancava l’exercici 2023 amb 2.371 habitants de dret, 9  dels quals consten com a residents a Castilló de Tor.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) descriu Castelló de Tor dient que és en el vessant sud-est d'un turó, a la riba dreta del riu Flum de Tor; deia que estava perfectament ventilat, i que té un clima fred, que produeix calenturas pútridas i inflors a causa dels aires humits i freds que hi regnen tothora. El poble, segons ell, estava format per set unides a l'església, en part a la plana, i en part a la costa del turó. L'església era dedicada a Sant Esteve, i té categoria de parròquia. L'any 2023 es trobava en un estat lamentable, amb la volta completament esfondrada

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18203

El cementiri, fora del poble, era en un lloc que no podria produir perjudicis al poble; hi havia també una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-castello.html

Esmenta el riu com a subministrament d'aigua per a regar prats i horts, fins a uns 30 o 35 jornals de terra de segona classe, a més de moure un molí fariner, que només funciona a temporades. La terra és tota de segona i tercera qualitat, pedregós a la part muntanyosa i amb bastant de bosc, tot i que no espès. S'hi collia blat, ordi, sègol, hortalisses i pastures, que eren la collita principal. S'hi criava bestiar de llana, eugues, porcs i bous i vaques, així com mules necessàries per a les feines del camp. S'hi feia abundosa de llana de la millor qualitat. Consten 31 habitants l‘any 1845

 Que  la Marededéu , el protomàrtir Sant Esteve   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  amazics, illencs,  gitanos,, asturians , aragonesos ,  valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

IN MEMORIAM. EL GRAN CASINO DE CARDEDEU, EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Carmen Lara Navas, de la que ens  agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava l’antic Casino de Cardedeu, l’edifici disposava d'un teatre amb 440 butaques, 22 llotges, 2 proscenis i 1 amfiteatre amb 150 seients. També constava d'un saló-cafè, un restaurant, una sala de jocs, una terrassa i un jardí.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/202671

Ramón Puig Gairalt (Hospitalet de Llobregat, 1886-Barcelona, 1937) era l’autor del Casino de Cardedeu, promogut per Jaume Campmajor, fabricant de Sabadell, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs

Va fer funcions d’escola en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

Hi va haver un temps en que la mesura de l'èxit era tenir un llotja al Liceu i una torre a Cardedeu.  

Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.

CAN MÀRGENS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA MARGARIDA . LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS

 

La Carmen Lara Navas, de la que ens  agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava can Màrgens i la seva capella advocada a Santa Margarida.

 

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/203457

Màrgens és el nom del cognom de la família, però tot ve perquè la casa estava “supra margine” o com es diu més tard en català “a sobre el marge”

No sabia trobar els Goigs d’aquesta capella, si existeixen sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28794

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17580

https://www.garbuix.com/2018/01/macompanyeu-a-can-margens/

 Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.

Que Santa Margarida    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TENIU IMATGES DE LA CAPELLA DE LA CASA GRAN DE MONTBUI , ADVOCADA AL SAGRAT COR? L’ANOIA

 

Antoni Pladevalli Font (Taradell, 1934) retratava l’edifici  i senyorial a la Plaça Major, de Montbui a la comarca de l’Anoia,  Patrimoni Gencat en diu, edifici  de planta rectangular i dos pisos.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86451

La façana principal dona a la Plaça Major del poble i presenta un portal amb enormes dovelles; aquesta façana ha sofert algunes transformacions en portes i finestres.

Hi ha una galeria al migdia amb un oratori o capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

Interiorment ha estat transformada. Coberta a quatre vessants i amb teula àrab.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1589

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4784

https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran

Que  el Sagrat Cor   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

TENIU DADES D’AQUESTS EDIFICIS QUE EL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC IDENTIFICA COM CAN TORRES?. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

El Servei del Patrimoni Arquitectònic,  publica una fotografia , Can Torres, Gelida, el Penedès sobirà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93198

https://jardinsijardiners.iec.cat/gelida-can-torras-jardi/

http://www.gelida.org/masiesgelida/torres.htm

Esperem les vostres noticies a l'email castellardiari@gmail.com