viernes, 23 de junio de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL PAPIOLET. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Rebia un email del Christian Knoph des de la Casa de Cultura de Sant Jaume dels Domenys, a la comarca del Penedès jussà, en relació a la publicació :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html

En el llibre "Domenys del Penedès (1936-1939)" hem trobat la següent informació:

L’escola del Papiolet fou construïda l’any 1918 i la de Lletger, l’any 1925.

De la documentació del Papiolet (Actes del Sindicato Agrícola), hem trobat el següent:

Acta de 2 de gener de 1919 on es diu que Pedro Marti Jané Farré ha pagat per la construcció de l’escola i la casa habitació del mestra, 4.453 pessetes/ 26,76€ , i el Sindicat es compromet a pagar-li anualment l’ interès d’aquesta quantitat (267 pessetes/ 1,60€).

En Pere Martí és un veí del poble, l’escola es va construir sense cap intervenció de l’ajuntament. Més tard es demana que l’ajuntament pagui aquestes quantitats, cosa que es va aconseguir.



Us adjuntem unes fotografies de l’estat actual de l’escola del Papiolet.

De l’escola de Lletger encara cerquem.

Salut.

Com es recull a Lluc, 7,9 , i sense cap ànim de ser profeta a la meva terra, de la boníssima tasca del Christian Knoph , només puc dir "us asseguro que ni a Israel he trobat una fe semblant."

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades de TOTS ELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA de Catalunya a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARENYS DE LLEDÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. TEROL.

Entrava en terres de Terol; d’Arenys de Lledó trobava ‘La población del municipio ha descendido notablemente, desde los 759 habitantes en 1900, pasando por los 595 en 1950 y los 212 a finales del 2016’.

Preguntava en castellà, donde estaba la escuela antes de la Guerra?, i em contestaven en català; vingui amb mi, i m’ensenyaven la que havia estat escola de nens.


Intueixo que hi havia també una escola de nenes, potser al local que aixopluga ara el CAP.

No faré, tinc massa feina a Catalunya, cap recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de l’Aragó, o del País Valencià, i menys encara de la República Absolutista Francesa.

Si algú d’aquestes terres vol endegar la recerca de la seva memòria històrica, pot començar amb l’escola d’Arenys de Lledó.

jueves, 22 de junio de 2017

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE PRAT DE COMTE . LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Prat de Comte, a la comarca dita de la Terra Alta.

Quan al topònim, li passa a Prat de Comte, com a Villanueva del Arzobispo, segons diuen a Terol ‘ que no es NUEVA y no tiene ARZOBISPO’ , doncs aquesta població de la Terra Alta o no trobàvem cap aborigen per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, ni està en un PRAT, ni té COMTE.

Topava amb uns treballadors d’alguna empresa subsidiària relacionada amb la llum i/o el telèfon, i acabava entenen que no eren d’allà – cosa que era notòria, val a dir-ho - , fins ara per viatjar per Catalunya, la llengua catalana servia MOLT per a les terres interiors, i POC o GENS per les terres properes al mar. Haurem d’aprendre suajilí, àrab, romanès,,...,?. En alguns indrets al costat del mar, si no saps alemany, anglès, .., ja tens dificultats per comunicar.

De tornada del Santuari de la Fontcalda m’aturava al fossar municipal, on retratava – a traves del vidre empolsinat – la capella del Sant Crist.





No trobava cap dada de l’autor d’aquest element patrimonial, l’experiència ens diu que acostumava a fer-ho el mestre d’obres i/o l’arquitecte municipal. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 20 de junio de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU. ALÓS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge per la comarca de la Noguera, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava parcialment i no sense dificultats tècniques, la façana de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alòs Balaguer.


Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un edifici aïllat que té l'antiga rectoria adossada vers l'oest i un petit parc enjardinat.

La façana principal actual, al nord, té un escàs interès arquitectònic. Compta amb una porta moderna o molt restaurada adovellada amb arc de mig punt. Per sobre està coronada pel campanar, una torre de dos cossos, l'inferior de base quadrangular i el superior de base octogonal a l'exterior i quadrangular a l'interior

Es tracta d'una església orientada al sud, d'una nau amb capelles a banda i banda, de menys alçada. La nau central i el creuer estan coberts per volta de canó i els braços del creuer amb volta d'aresta. L'absis s'obre a la nau amb un arc de triomf de mig punt. Hi ha una sagristia amb sostre pla i, al costat de l'epístola, una capella amb volta de canó. El cor d'obra està situat als peus. Als murs interiors de la nau hi ha pilastres adossades. Al costat de l'evangeli hi ha el campanar. Als peus de l'església hi ha una connexió amb la casa del costat, l'antiga rectoria.

A l'interior hi ha dos retaules gòtics de pedra policromada dels segles XIV-XV.


Retaule en una capella lateral. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010


El que fa de retaule major conserva millor la policromia. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

L'aparell de l'edifici és heterogeni, amb carreus grans i ben escairats en trams inferiors de l'exterior de l'absis, mentre que en d'altres punts l'aparell és menys regular. La teulada, a doble vessant, està coberta amb teula àrab.

Quan al topònim Alós, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa una procedència de iber ALBA , pastura, amb el significat ‘ lloc de pastures’.

El diccionari català valència balear cita una cosmografia del segle IX, en la que apareix com ALOSUM i ALOSUS. L’existència d’un Alós d’Isil a la Vall d’Aneu, no permet descartar apriorísticament el sentit ‘ lloc d’óssos’

I encara, l’Antonio Mora Vergés – que subscriu – defensa que el prefix al-, té un origen àrab.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava cap esser humà - això dissortadament ha estat una constant en aquest viatge – per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, esperem rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

lunes, 19 de junio de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'ANYA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Sota un sol d’injusticia retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església parroquial de Santa Maria d'Anya, al al bell mig del nucli d'Anya, agregat del municipi d'Artesa de Segre, a la confluència entre el carrer Major i la plaça de l'Església. Es tracta d'un edifici aïllat amb una casa adossada al sud-est. Compta amb una planta quadrangular amb una sola nau i absis.


L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

La façana principal compta amb una gran porta adovellada en arc de mig punt, just per sobre s'hi observa una petita finestra de la que es va fer un petit rosetó a al tram superior. El campanar, de cadireta de doble obertura, està rematat per una espadanya rematada per un petit arc de mig punt que compta amb una inscripció (1732). A costat i costat del campanar s'hi observen les traces de la darrera restauració, que afectaren sobretot a la teulada i al tram superior de la façana. La teulada, a doble vessant, està totalment reformada i modifica amb materials constructius actuals. Tan sols la teulada de l'absis compta encara amb lloses de pissarra.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2010

L'absis, situat al nord-est i enfrontat a la façana, és semicircular i s'hi pot observar una finestra espitllera descentrada de l'eix principal.

Els paraments són heterogenis, la façana compta amb un aparell constructiu regular amb blocs ben escairats i homogenis. Mentre que la resta de la construcció intercala blocs regulars amb d'altres de grans dimensions.

Anya fou municipi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre.


Retratava un magnífic edifici a la Plaça Major del que dissortadament no en trobava cap referència, sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.

Quan al topònim, Anya, s’anomenava ANGA l’any 1121, AGNA l’any 1209 i AYNA l’any 1278.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa la seva procedència del llatí ANGIA DEVESA’.

El diccionari català valència balear, recull la possible derivació del llatí ‘ ANGÛLUS’ , ANGLE.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

SANT SALVADOR D’ALENTORN. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Sota un sol d’injusticia retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església parroquial de Sant Salvador d'Alentorn, agregat d'Artesa de Segre.


Més enllà de les declaracions ‘politiques’ els fils penjant davant d’aquesta església, insisteixen tossudament en l’actuació perversa del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un temple aïllat, amb una nau principal i sengles de laterals, amb un petit edifici adossat al nord-est que forma part del conjunt parroquial. Tanmateix, al nord hi ha un petit parc arbrat.

La façana principal té un portal de mig punt amb grans dovelles de pedra. A la clau hi ha la inscripció de la probable construcció de l'església, 1637, amb la inscripció "Salvator Mundi". Al damunt hi ha una fornícula barroca i un rosetó motllurat. Dues finestres de mig punt flanquejant la porta. A la paret nord i a la sud, hi ha dues finestres tapiades.

A prop del carener de la teulada s'hi aixeca un campanar, esvelt i coronat per una creu cristiana, aixamfranat a les cantonades i cobert amb una cúpula de pedra barroca. La coberta de la nau és a dues vessants amb teula àrab.

L'aparell constructiu és molt regular, amb carreus mitjans grans que no varien en quasi tot l'edifici. No obstant, l'edifici adossat posteriorment, sí compta amb un aparell més heterogeni i amb les juntures de ciment a vista i arrebossat vermellós.

Estic meravellat del fet que els autors de la fitxa de patrimoni, no poguessin accedir al interior del temple, ara a l’any 2017 trobar esglésies tancades és un fet habitual, a l’any 1985, malgrat la secularització creixent, que agafava embranzida des de la mort del sàtrapa, tancar els temples era inhabitual.

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim Alentorn, el prefix al , com en el cas d’Alós, ens fa pensar en un origen sarraí, no en trobava cap referència enlloc, i dissortadament en aquesta xarxa en la que des del ‘tontisme’ es defensa que s’hi troba tot, no trobareu ni l'Onomasticon Cataloniae, ni cap dels diccionaris etimològics. Ens agradarà tenir noticies – fefaents – de l’origen d’aquests noms de lloc a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

domingo, 18 de junio de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT FELIU DE CODINES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem tingut el goig de trobar persones com el Josep Cassart, que em feia arribar una imatge, amb aquest comentari ; per fi et puc enviar la foto de les antigues escoles de Sant Feliu de Codines, d'abans de la guerra civil. És l'edifici de l'esquerra de la foto amb la reixa de ferro a l'entrada.


(arxiu Josep Cassart)

Reprodueixo de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/12/07/pagina-9/33217795/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20las%20escuelas%20de%20San%20Feliu%20de%20Codinas

Edición del martes, 08 julio 1930, página 9

Los premios repartidos son los siguientes; Escuela Nacional de de Ordal-Subirats; Escuela nacional de Vinyoles- Escuela de Orís; Escuela nacional número 2 de Tordera; Colegio Grieles de Villanueva y Geltrú Escuela nacional de Canet de Mar; Escuela Ateneo Obrero, de Badalona; Escuela nacional número 2, de Sabadell; Escuela nacional de Santa Coloma de Gramanet; Escuela nacional número 1, de Berga; Escuela nacional de San Pedro de Riudevitlles; Escuela nacional número 1, de Tarrasa; Escuela nacional de San Lorenzo de Savall; Escuela nacional de Esplugas de Llobregat; Escuela nacional número de Tordera; Colegio Romeu, de Hospitalet de Llobregat ; Escuela nacional número 3, de sabadell; Escuela nacional número 1, de Cardedeu ; Escuela nacional de Vacarises ; Ateneo San feliuense, de San Feliu de Llobregat; Escuela nacional graduada (grados segundo y tercero de Masnou; Escuela nacional de Masquefa; escuela nacional de Barbará; Escuela nacional Gornal-Castellet; Colegio del Sagrado Corazón de Jesús, de Sitges; escuela nacional numero de San Feliu de Codinas; Escuelas Pompeia de Hospitalet.

D’algunes d’aquestes escoles hem pogut trobar-ne imatges i/o dades, en moltes ocasions parcials, ens manca la data en que s’inauguraven, l’arquitecte autor del projecte, i en molts casos conèixer la ‘història’ fins a la seva demolició.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , a Catalunya, abans de la dictadura franquista hi havia escoles a TOTES les poblacions, viles i ciutats, la Generalitat restablerta l’any 1978 no en té dades perquè el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no les hi va donar. Recordeu alguns episodis recents de ‘col•laboració’ del PP amb Catalunya ?.

http://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Oferim la informació que hem aconseguit https://issuu.com/1coneixercatalunya , tant a l’actual Administració Pública catalana, com a qualsevol ciutadà i/o entitat , que tingui interès en recuperar aquest espai de la nostra ‘memòria històrica’.