lunes, 22 de septiembre de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE FIGUEROLA D'ORCAU. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.CATALUNYA

No trobava cap fotografia del Josep Salvany Blanch, i intentava - sense gaire èxit - retratar aquesta església envoltada de carrerons estrets, que consta d'una sola nau amb absis semicircular i coberta a dos vessants


La descripció tècnica explica que les estructures bàsiques són clarament romàniques: nau única, amb absis semicircular a la capçalera i porta a ponent, coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. Damunt de la porta, a més, hi ha una finestra d'ull de bou circular. Tot plegat és obra del segle XII, en el moment que podríem anomenar de plenitud del romànic.


Està documentada des del 1314 amb l'advocació original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigué dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, però en aquest darrer any se li retornà l'advocació original. Conserva un retaule del segle XVIII, que se salvà de les destruccions de les guerres posteriors.

No tinc clar que en l'actualitat continuï mantenint - ni que sigui de forma esporàdica - activitats de culte, el centre 'històric' de Figuerola d'Orcau, almenys en la nostra visita al setembre de 2014, fa por.

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT. FIGUEROLA D'ORCAU. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la mal dita Capella de la Marededéu del Prat a Figuerola d'Orcau, llegia que s'aixecava al segle XVII , i es reconstruïa - amb els diners d'Amèrica - al segle XVIII, la descripció tècnica diu ;edifici de planta rectangular amb contrafort en un dels murs laterals. El portal principal, força modificat,és format per un arc rebaixat coronat per un guardapols amb teulada a doble vessant. Al damunt hi ha un òcul circular, un rellotge de sol i, sobre la teulada, un campanar d'espadanya d'un sol ull. A l'interior, la nau és coberta amb volta de llunetes sobre una cornisa força ampla, d'estil classicitzant i formada per diverses motllures. La teulada de l'església és a dues aigües, tot i que a l'extrem de la capçalera és interrompuda per un cimbori afegit posteriorment.


La portada originària era d'arc de mig punt adovellat, segons algunes fotografies de començaments del segle XX, que no sabia trobar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com .

SANT VICENÇ I/O SANT JOAN BAPTISTA D'ORCAU. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch retratava l'any 1920 la que ell anomena ' església de Sant Vicenç d'Orcau' , i que llevat d'error és l'antiga església parroquial de l'abandonat barri vell de Sant Joan.



La descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb arcs torals a l'interior i capçada per un absis semicircular i coberta de lloses a dos vessants. Petit creuer format per dues absidioles que sobresurten del perímetre de la planta. Finestres espitllerades i campanar de cadireta. Portal adovellat de mig punt. Tota l'obra és de pedra ben carreuada de diferents dimensions.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com, alhora demanarem a l'Arxiu Gavin, que en faci llum, en l'advocació d'aquesta església, i ens confirmi - en el seu cas - que parlem del mateix edifici.

LA ISOLADA ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LA TORRE DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

El conjunt format per l’Església parroquial dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, el seu cementiri, l'antic Ajuntament, l'escola, i les restes d'algunes cases escampades és tot el que resta avui d'aquest indret que fins quasi a darreries del segle XX va ser la ' Capital' de la Baronia de Rialb .




La descripció tècnica explica que la construcció primitiva de l’església tenia unes dimensions de 10 per 18 metres, i l’amplada interior al primer pla és de 7’4 metres, avui de l’absis només en queda l’inici de la corba, d’uns 90 centímetres, i està ocupat per la sagristia i un cos d’edifici de planta trapezoïdal, el parament és de blocs regulars, d’uns 18 centímetres de gruix, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior, la portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i, i les restes d'algunes dovelles petites, entre la porta i el campanar hi ha una altra espitllera d’una esqueixada i arc monolític , el campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior. A ponent, l’església està tapada per la casa rectoral - quasi de tot enrunada - que comunica amb l’església a nivell de paviment.


El pantà que s'enduia la vida d'aquest indret està quasi a tocar de la Plaça.

SANTA MARGARIDA DE BENAVENT DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava lateralment l'església de Santa Margarida de Benavent de la Conca, al Pallars jussà, del lloc trobava : «A Barcelona hi ha barques, | a Tarragona hi ha peix, | a València hi ha taronges | i a Benavent no hi ha res»; el poble es troba arrecerat sota els cingles de Comiols, fins al punt que no veuen el sol fins quasi al migdia.


De Santa Margarida trobava; temple originalment romànic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de mitjan segle XVIII - amb els diners d'Amèrica ' comença a rebre diverses afectacions que la transformaren completament. Es conserven alguns elements, de l'edifici primitiu, com la major part del mur nord, però la nau, els absis, la sagristia, etcètera, foren refets del tot. Actualment és d'una sola nau rectangular, i la majoria de parets són de l'obra del XVIII.

Al costat oposat de la porta hi ha el fossar.


Prop de l'església retratava un carrer porxat.

domingo, 21 de septiembre de 2014

SANT ESTEVE DE PARETS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Demanava a l'Antoni Calvo Uribe alguna fotografia de l'exterior de l'església parroquial de Parets del Vallès, advocada a Sant Esteve; la tinc vista i retratada, però en el seu moment no vaig fer l'article, i això perquè en massa ocasions el llegir ens fa perdre l'escriure, oi?


La descripció tècnica ens diu que és un edifici neoromànic. La nau central es desenvolupa a partir de l'absis del segle XIII, on neix el creuer que suporta el campanar. Té tres naus de volta d'aresta separades per arcs de mig punt i capelletes laterals de volta de canó. Els vint-i-dos capitells que separen les naus historien la vida de Crist. El campanar és quadrat per tres cossos separats per arcuacions llombardes; en el segon i en el tercer hi ha buits de mig punt.



Al centre de l'absis hi ha el retaule de Sant Esteve, realitzat per Frederic Marés i Deulovol , i l'arquitecte Francesc Folguera Grassi l'any 1947.

l' església fu consagrada l'any 1947, i venia a substituir a la vella, destruïda el 20 de Juliol de 1936, com un ' dany col·lateral' més de la sedició exitosa dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española.


L'absis d'aquesta nova construcció és el mateix que el de l'anterior església i per tant data del segle XIII.

Fancesc Folguera Grassi va comptar amb la participació d'en Frederic Marès i Deulovol, i d'en Josep Obiols i Palau

SANT GERVASI DE L'HERETAT DE LA GUÀRDIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. LLEIDA. CATALUNYA

Advertia com en el cas de Santa Eulàlia de Pomanyons que s'alça damunt d'una base de material modern, això, i els acabats ' Walt Disney' en fan pensar en que també fou 'reconstruïda' quan s'alçava - en benefici de la Catalunya costanera - el pantà de Rialb.


La pàgina 'Oficial' de la Baronia de Rialb diu ; Ermita de Sant Girvés de la Torra del segle X, és una església d'estructura basilical amb tres naus cobertes amb voltes de canó, de perfil semicircular.

La porta, resolta amb arc de mig punt, conserva el llindar amb les traces d'obertura i tancament llises i sense ornamentació i han perdut els ràfecs originals, llevat dels absis, on es conserven fragments molt malmesos de la decoració, formada per un fris d'arcuacions llombardes.


La fixa tècnica de patrimoni diu ; edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent. Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carrerons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall. Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada.

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.

Ens agradarà tenir coneixement de l'arquitecte - que suposem el mateix que el de Santa Eulàlia de pomanyons - que dirigia la ' reconstrucció.

Demanarem a l'Arxiu Gavin imatges d'aquesta ermita de Sant Gervasi o Girvés, com també de Santa Eulàlia de Pomanyons.