miércoles, 1 de abril de 2015

D’ESCOLES I ALTRES REFLEXIONS

Llegia que l’edifici de les carmelites Vedruna a Sabadell, s’inaugurava a el 30 de novembre de 1905 , la descripció ens diu que té un d’estil modernista senzill, i que s’aixecava sota la direcció de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) - trobem referències seves com a Bernardo Pejoan o Pijoan - . En els 110 anys posteriors , la casa les ha vistes de tots ‘els colors’, i s’ha anat modificant i ampliant segons les noves necessitats.



José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 18 de febrer de 1950) expressava la voluntat del seu Partit de ESPAÑOLIZAR als estudiants catalans; fer però, una interpretació reduccionista del terme ESPAÑOLIZAR és un greu error, perquè ultra la repressió contra Catalunya i els catalans, ESPAÑOLIZAR també és deixar morir als malats d’hepatitis C, a les persones dependents, als que pateixen ‘malalties rares’, aplicar l’iva del 21% a les despeses bàsiques i a la industria cultural mentre és bonifiquen les ‘corrides de braus’, recolzar a les grans empreses i els bancs, contemplant com es suïciden els ciutadans abocats a la misèria, als que es priva del dret a una defensa efectiva dels seus drets ....., ESPAÑOLIZAR és un terme maleït arreu, perquè tothom l’associa a retallades, nepotisme, corrupció,...

Aquest any 2015 volíem reivindicar la memòria de les escoles PÚBLIQUES anteriors al PP, perquè almenys a Catalunya el desig de millora personal i social és un anhel col•lectiu secular.

Sabadell en va disposar de tres.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

Les Ordres religioses jugaven un important paper en aquest àmbit, i no defugim dedicar-los – quan sigui possible – un capítol especial; totes elles tenen però, arxius i persones, que poden fer aquesta tasca de divulgació, cosa que no succeeix dissortadament en l’àmbit públic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 30 de marzo de 2015

ESCOLA PÚBLICA DE SANT JORDI DESVALLS. EL GIRONÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

De Sant Jordi Desvalls ens diu l’enciclopèdia ‘municipi del Gironès, al límit amb el l’Empordanet, estès a la riba esquerra del Ter, al sector accidentat per turons que separen les conques d’aquest riu i del Fluvià.

L’escola pública fou projectada l’any 1932 , per l’Emili Blanch i Roig , (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) que figura a la llista dels arquitectes que patien la represàlia del , franquisme : http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm



No son aquestes de Sant Jordi Desvalls, les úniques escoles públiques que s’aixecaven a Catalunya en els anys previs al segon feixisme , 1939-1978, tant cert però, com que el dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica ‘ demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

A Catalunya TOTHOM ha tingut ocasió de veure almenys una escola. No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

ESCUELA NACIONAL. ARTEDÓ. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar una fotografia de la ESCUELA NACIONAL d’Artedó.


L’enciclopèdia ens diu a l’entrada Artedó : Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 metres d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.

El villare Artedone és documentat el 902. Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’.

Al segle XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap.

No trobava cap referència a l’edifici de la ESCUELA NACIONAL, i ho demanaré a l’Ajuntament.

En aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica ‘ demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

A Catalunya TOTHOM ha tingut ocasió de veure almenys una escola.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

QUE EN SABEM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS AL FRANQUISME QUE S’AIXECAVEN A LES TERRES DEL ‘ FORAT NEGRE’ ?.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

En la meva recerca – que és qualsevol cosa menys senzilla – advertia l’existència d’un important nombre de ‘forats negres’ , el Solsonès, la Segarra, el Berguedà, l’ Urgell sobirà, els Pallars, la major part de comarques de Tarragona,... , coincideix força amb els indrets que ‘tradicionalment’ han estat oblidats almenys des del II feixisme ( dictadura de Franco ) fins al dia d’avui.

Advertia també que la ‘memòria històrica’ no forma part de les ‘priorats’ en una bona part dels nostres Ajuntaments :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/que-en-sabeu-de-les-escoles-publiques.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/el-silenci-inadmissible.html

La llista serà dissortadament més llarga,i això malgrat el fet que una bona dels regidors i/o alcaldes son persones nascudes a Catalunya de pares catalans.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/que-en-sabeu-de-lescola-publica-de-sant.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/que-en-sabeu-de-lescola-publica-dels.html


No son aquestes que ens manquen, les úniques escoles públiques que s’aixecaven a Catalunya en els anys previs al segon feixisme , 1939-1978, tant cert però, com que el dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

En aquesta tasca de recuperar la ‘memòria històrica ‘ demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

A Catalunya TOTHOM ha tingut ocasió de veure almenys una escola. No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail. com

domingo, 29 de marzo de 2015

ESCOLES VELLES DE BANYOLES. MUSEU DARDER.CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ESTANY. BANYOLES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que l’edifici de les ‘ Escoles Velles’ de Banyoles , situat a la Plaça dels Estudis, 2, s’inaugurava l’any 1890, no trobava enlloc cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Des de l’any 1990 l’edifici acull el Museu Darder , on s’exposen les col•leccions que cedia el veterinari y taxidermista barcelonès Francesc Darder i Llimona (1851-1918), i l’Espai d' interpretació de l'Estany.

Aquesta dèria nostra de recuperar la ‘memòria històrica’, topa amb una dolorosa realitat, des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

IN MEMORIAM. L’ESCOLA DE ‘REGIONES DEVASTADAS’ DE GANDESA. LA TERRA ‘NOBLE’ . TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havíem – amb l’ajuda inestimable del Joan Serra Saún – fet un article sobre les escoles de Gandesa http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/04/escuelas-nacionales-de-gandesa-la-terra.html ens quedava però, explicar l’episodi de les ‘escoles de ‘Regiones Devastadas’
http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:GeoHis-Vjmas/Documento.pdf
http://fernandocos.blogspot.com.es/2011/07/servicio-nacional-de-regiones.html

L'edifici que ara és el Museu de la Batalla de l'Ebre, és el que va fer l’any 1928, l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971), el qual va quedar molt malmès després de dita batalla en quedar sense teulada.

A darreries de l’any 1938, es va demanar per part dels mestres, al Comandant del batalló que es va quedar a Gandesa , amb la tasca de recollir el material militar aprofitable, i els projectils i/o bombes sense explotar, que fes arreglar la teulada, petició que va atendre, i aprofitant el fet que a Bot (poble veí), tenien vies de tren que havien emprat per portar el tren per la Batalla de l'Ebre, es va fer un terrat a les escoles enlloc de la teulada tradicional. Ens agradarà tenir noticia d’aquest Comandant a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Aquest terrat fet sense l'assessorament tècnic pertinent, l’any 1944 es va ensorrar parcialment una nit, les autoritats però , van fer tancar les escoles, i repartir els alumnes en altres locals repartits per la localitat.

Des de Regiones Devastadas que al ensems havien fet un edifici per l'antiga abadia ensorrada, la caserna de la guàrdia civil, i un edifici de pisos, es va optar per fer unes ‘Escoles Noves", que son les de la fotografia. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor d’aquest efímer edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Aquest edifici fet aproximadament sobre l’any 1947, al cap de deu anys també és va ensorrar, i atesa la manca de qualitat de la construcció foren enderrocades totalment, en el seu lloc com que el pati era molt gran, s’aixecaven les actuals escoles les ‘ terceres’ i l'Institut, i altre cop es rehabilitaven les escoles de any 1928, refent la teulada com havia estat originàriament.


L’Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971), havia fet una ‘bona feina’ , que resistiria els estralls del conflicte bèl•lic, la ‘Pax franquista’ , i fins la ‘ Democraciola’ que en el breu període de 1978 a 2015 ha aconseguit fet retrocedir el país fins als pitjors dies de la dècada dels anys 40 del segle XX.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 27 de marzo de 2015

LA TORRE LARIBAL / ESCOLA DEL BOSC. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que el Josep Laribal Lastortras (Barcelona 1839 - 1904), Periodista i advocat. Va exercir com a jutge i també com a advocat, tot i que ell preferia ser considerat periodista, ja que va arribar a ser el director i propietari del diari republicà El Diluvio (1881-1895). Fidel a les seves idees, fou enterrat en la secció lliure del nou cementiri de Montjuïc, o sigui en el recinte civil.

Va ser l'amo dels Banys Orientals i de la finca enjardinada de la Font del Gat a Montjuïc. El 1909, un any després de la seva mort, la seva família va vendre la finca a l'Ajuntament de Barcelona, fet pel qual se'l coneix, ja que aquest espai ha acabat prenent el nom de Jardins de Laribal.

No trobava cap dada relativa al mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici conegut com la Torre Laribal, i més tard, com l’Escola del Bosc. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L'arquitecte Antoni Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876 - 1947) va ser l'encarregat de dirigir les obres de reforma i ampliació. La nova escola presentava unes magnífiques vistes sobre la ciutat amb el barri del Poble Sec en primer terme.

Finalment el 8 de maig de 1914 es va poder inaugurar l'Escola del Bosc. Rosa Sensat i Vila (El Masnou, 1873 - Barcelona, 1961) va ser l'encarregada de dirigir aquell projecte pedagògic renovador i avançat on s'intentava explicar als alumnes el perquè de les coses a través del contacte amb la realitat i l'experimentació.

L'any 1921 l'arquitecte municipal Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 - Barcelona, 14 de juliol de 1968), hi va fer el projecte d'ampliació amb un pavelló masculí de dues plantes d'estil noucentista.


A darreries dels 1960's, en els governs de José María de Porcioles Colomer ( Amer, Girona, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, Barcelona, 3 de setembre de 1993) la torre Laribal va ser enderrocada quan es va procedir a una nova ampliació del recinte.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com