sábado, 6 de junio de 2020

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE PERTEGÀS. SANT CELONI. EL MONTSENY JUSSÀ/ VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit en arribàvem fins a la que va ser la primera església parroquial del terme, fins que es va construir l'actual.


Els primers documents que en fan referència són del segle XI.

Aleshores el nucli urbà encara no estava format, i el terme no s'anomenava Sant Celoni sinó Pertegàs, nom de l'afluent de la Tordera que passa a prop de la capella.

Els celonins, en aquella època, habitaven en masies disperses i es trobaven els diumenges a l'església, on celebraven el culte i també resolien els problemes comuns.

L'edifici originari era una església romànica senzilla d'una nau amb coberta de volta de canó apuntat, que és la part que s'ha conservat.

Durant l'època medieval el poble de Sant Celoni va anar creixent, aprofitant la seva bona situació al peu del camí ral, a mig camí entre Barcelona i Girona.

Amb l'increment de població l'esglesiola romànica va quedar petita i en època gòtica, es van dur a terme importants reformes i ampliacions per augmentar la seva capacitat.

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici religiós, actualment és d’ una sola nau, els arcs tapiats que indiquen però , que tenia naus laterals, la fabrica doncs tenia planta de creu llatina, no té absis, les restes que queden però, a la part exterior ens permeten pensar que en tenia i àdhuc que hi havia una sagristia. La façana té una porta amb arc de mig punt i a sobre una finestra d'arc de mig punt amb vidres. No està arrebossada ni pintada.

L'interior és molt senzill i aquí sí que es veu els arcs que donaven accés a les naus laterals ara tapiades.

Foto del interior. Jordi Contijoch Boada

La coberta és a dues vessants.

Després de traslladar la parròquia a la nova església, s'inicià la decadència de Sant Martí de Pertegàs.

Dècades desprès, s'anomenava també, capella de Sant Erasme perquè s'hi venerava aquest Sant.

Sembla que els celonins tenen “debilitat” pels bisbes estrangers ; Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours ; Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia.

Quan al topònim Pertegàs, trobava una reflexió molt interessant; "Solum autem quodcunque coloniæ est assignatum, id universum Pertica appellatur" = el sòl delimitat de qualsevol colònia s'anomena Pertica, si teniu una millor expliació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

El diccionari català valencià balear, acull una tesis quasi coincident; Pertegàs , derivat etimològicament del llatí medieval perticācĕu, ‘perxada’, nom d'una mesura longitudinal equivalent a dues passes. En provençal pertegàs també significava la perxa on tenien guardades les ballestes (Rom. Forsch. xxiii, 674).

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

Estem més tips de les restriccions a la llibertat ambulatòria imposats pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Això, i l’ocultació de les dades noms, cognoms,.., de les víctimes de la Covid,19 , no els ho perdonaré mai.

El temps de presó domiciliari no ens els retornaran, les dades de les víctimes de la Covid. 19 esperem que les publiquin més aviat que tard, amagar aquesta informació NO ÉS una de les competències que la Constitución de 1978 reconeix a l’Administració.

jueves, 4 de junio de 2020

EL PONT REFET I ALTRES MERAVELLES DE SANT CELONI QUE NO PODEU DEIXAR DE VISITAR. EL MONTSENY JUSSÀ/ VALLÈS ORIENTAL.

Ens portava fins a Sant Celoni al Joan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, el fet d’haver de passar la ITV del vehicle desprès dels TRES llarguíssims mesos, d’arrest domiciliari a que ens havia sotmès el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Superat aquesta tràmit ens arribàvem fins al Pont REFET , al que curiosament es coneix per arreu com el PONT PENJAT DE SANT CELONI , al que dedicàvem fa alguns anys una publicació :


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/el-pont-trencat-de-sant-celoni-la-seva.html


Sant Celoni té MOLT per a veure/viure:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-marti-sant.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/sant-llorenc-de-vilardell-valles.html


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/04/ermita-de-sant-nicolau-i-sant-ponc-de.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/sant-cebria-i-sant-roc-de-fuirosos-sant.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/que-en-sabeu-de-lescut-antic-de-sant.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/09/que-en-sabeu-de-lhotel-suis-de-sant.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escola-soler-de-vilardell-sant-celoni.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/04/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lescola.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/04/lencerclada-capella-del-sant-crist-del.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/07/lesglesia-de-sant-esteve-lantic-terme.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/01/rectoria-de-sant-marti-de-pertegas-sant.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/01/esglesia-de-sant-marti-de-pertegas-sant.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/francesc-sabate-llopart-in-memoriam.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/01/can-ramis-sant-celoni-montseny-jussa.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/07/rectoria-de-sant-esteve-dolzinelles.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/santa-maria-del-puig-penjadis-io-de.html


Sant Celoni acollia les restes mortals de Francesc Sabaté i Llopart (l'Hospitalet de Llobregat, 30 de març del 1915 - Sant Celoni, 5 de gener del 1960).

Recordava haver vist anys enrere al racó on hi ha les seves restes i les d’altres persones no identificades aquest mural. Certament els temps estan canviant, i no per millorar, oi?.

Tornen, de fet continuen és mes precís, els “Error establishing a database connection” a http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/
Està clar que això NO ÉS CASUALIAT

Insistim, continuarem fidels al servei d’aquest poble.

Feta la visita, retornàvem al Vallès Occidental on ens esperava per dinar a la Fonda Rius de Sant Llorenç Savall, el Pere Albert Carreño.

A primera hora de la tarda, rebria una visita més a la casa del carrer del Calvari,15.

La crisis de la Covid.19 ha despertat l’interès per poblacions com Sant Llorenç Savall, situades en un entorn natural, a les envistes de Sant Llorenç del Munt i del Montcau, i regat per les aigües del riu Ripoll que neix en aquest terme.

martes, 26 de mayo de 2020

LA MARE QUE LA VA ....

És aquesta una expressió molt nostrada que denota enuig, sorpresa, decepció,....

Al llarg dels anys, he tingut ocasió de constatar que “ la mare que el va/ la va ,..”, és en moltes ocasions conscient de que la seva progènie no actua de forma correcta, o fins i tot que és de la pell de Barrabàs. Sempre, sempre, sempre, desprès del reconeixement sovint explícit, apareixia un ‘però’ que no admet cap discussió “ és el meu fill/filla”.

Si admetem que és obligació dels progenitors fer costat a la seva descendència – en TOTS ELS CASOS - , el recurs d’identificar una persona que no ens agrada amb el lloc on va néixer, hauria de semblar-nos d’una estultícia supina, oi?.

Feu un repàs als tòpics :

Andalusos
https://www.losreplicantes.com/articulos/topicos-andalucia-andaluces-siesta-fiesta-ole/

Aragonesos
https://www.eljueves.es/vinetas/aragon-explicado-a-no-aragoneses_976

Castellans
https://www.eljueves.es/vinetas/castilla-y-leon-explicada-a-no-castellanos-leoneses_2326

Catalans
https://www.elviajerofisgon.com/magazine/los-7-topicos-que-definen-a-un-catalan
/

Extremenys
https://www.eljueves.es/temazo/extremadura-explicada-los-extremenos_2159

Gallecs
https://www.eljueves.es/temazo/galicia-explicada-los-gallegos_1394/5

Bascos
https://www.eljueves.es/temazo/pais-vasco-explicado-a-no-vascos_1256

http://www.eurolinguastudy.com/blog/topicos-de-espana-region-por-region/

Hi ha pobles com Barcelona, la Pobla de Segur, la Roca del Vallès,… , que més enllà de que un dels seus veïns és un ‘famosete polític’ , tenen una història i un patrimoni que els converteix en llocs d’obligada visita.

Quan els visiteu, recordeu :

1. Les mares SEMPRE fan costat als seus fills/filles
2. El pobles son innocents per les accions u omissions dels seus naturals
3. Eviteu parlar de política, gaudireu més i millor de la visita.

Ara a quasi tothom li han aixecat l’arrest domiciliari, i el deixen sortir al carrer i fins moure’s per la regió sanitària – que ningú sap massa que és - , properament, si Déu vol, podreu anar a altres regions sanitàries, i algun dia podreu circular lliurement per Catalunya , i potser, potser ,potser, també per la resta del món.


Això de la Covid. 19 ens ho posa tot molt complicat, oi?. La mare que la va ....

lunes, 25 de mayo de 2020

IN MEMORIAM. ESCOLA DELS GERMANS MARISTES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. CAN CAULES. PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Els Germans Maristes de les Escoles, arribaven a Pontós de la ma de l’hereu del III, i últim , marques de la Quadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), que el venia CA N'OLIVER VELL, conegut també Cal Monjo, i més modernament com Edifici dels Germans Maristes.

https://issuu.com/aias-editorial/docs/llibre_alt_empord__web/145?fbclid=IwAR0oZ6txjg70BNw5TDo6nJK48sA0DndEOZEieqZKAgeFBVRc3Q3PJEFzXFk

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2710/pontos-placa-dels-germans-maristes/203329.html

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/


Llegia que la casa havia estat Noviciat, les obres les duia a terme l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 – Figueres, 13 de juny de 1978.


En les primeres dècades del segle XX, els Germans Maristes havien exercit la docència a Can Caules, de la que no en trobava cap imatge.

Es fa menció d’un llibre – sembla que editat únicament en paper - en el que es documenta la presència dels Germans Maristes de les Escoles a Pontós.

Agriré infinitament rebre noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , si fos possible, demanar no fa pobre, imatges de l’escola de Can caules ‘ La Soborna’

Catalunya us ho agrairà.

CASTELL DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/

Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.

El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.

Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.


A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.

A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.

Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.


El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.

El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.


A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.

A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.

Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.

El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.

Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.

sábado, 23 de mayo de 2020

DIVULGAR EL PATRIMONI HISTÒRIC DE FORMA ORIGINAL.

L’ Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973 ), té – com molts de nosaltres – una “debilitat” pel patrimoni històric, en el seu cas però, en fa divulgació mitjançant la música.


Escolteu-lo en el marc incomparable del runam de Vallsanta al terme de Guimerà, a la comarca de l’Urgell.

https://www.youtube.com/watch?v=4KHNJh0GljI&feature=share&fbclid=IwAR3jhb8TrorCgzeyWVeoDeG99a9XU0bhzP8m3DNha451tblnRHktjlJoc2s


A Sant Miquel de Montclar.

https://www.youtube.com/watch?v=v3zxnlgWbH0&feature=share&fbclid=IwAR0xIXVmB8gH_vCcrhNyR3RDzwAdcveSqA_BStrI0bvzc1TiPW4URC3O2cU

A Sant Pere de Sabella.

https://www.youtube.com/watch?v=Y_xAxgkAnxE&feature=share&fbclid=IwAR0lCNYogWyXhXkpgoWAcK6t4eDH4wa_ARE3uWwy4SxCg5gGqnqjVvvKEcc

A la font de Sant Magí de la Brufaganya.

https://www.youtube.com/watch?v=JbEdTf9YXhU&feature=share&fbclid=IwAR3jhb8TrorCgzeyWVeoDeG99a9XU0bhzP8m3DNha451tblnRHktjlJoc2s

Com m’agradaria quan arribes a qualsevol d’aquests indrets, i tants i tants altres de Catalunya, coincidir amb l’ Òscar Jaume Peña Ginés, o amb altres artistes, que si més no per un moment retornen la vida als venerables testimonis del nostre passat.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/10/vallsanta-i-el-cister-lurgell.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/capella-de-sant-miquel-del-castell-de.html


http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2012/4/30_La_petita_esglesia_romanica_de_Sant_Pere_de_Sabella_i_el_seu_entorn.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/sant-magi-de-la-brufaganyaconca-de.html?fbclid=IwAR008WnO3XR-fuRTaeOSuvIZ6KosDJOim5Tj84BjJnkOz7s5ue4JkAPbM98

Espero tenir ocasió, les muntanyes no es troben, però els homes si, de conèixer a l’Òscar Jaume Peña Ginés, en algun dels indrets màgics de Catalunya

martes, 12 de mayo de 2020

A LA MÈMORIA DELS MORTS SILENCIATS

Passen els dies, les setmanes i el mesos, i el silenci sobre el nombre de víctimes i la seva identitat es continua mantenint :
http://www.funerariatorra.com/info_difunts.php


Hi ha dades però, que ens permeten per extrapolació , aventurar un possible nombre de víctimes.

Quan a la seva identitat, si les famílies ens ho fan saber, ho publicarem al Diari de Castellar del Vallès.

El nostre condol a TOTES les famílies que han perdut un esser estimat en aquest llarguíssim període d’arrest domiciliari i toc de queda a la que ens sotmet el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.

Catalunya 60976 11248 18,45 %
Castellar 230 42,44 ESTIMACIÓ
Polinya & Sentmenat 98 18,08 ESTIMACIÓ
SANT LLORENÇ més de 40 victimes

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20200511/coronavirus-catalunya-ultima-hora-casos-7949013

https://m.facebook.com/ignasigimenez/video_grid/

TOTS els que a dia d’avui decideixin sobre la llibertat, la vida i la morts dels seus coetanis haurien de meditar en allò que es recull a Siràcida 4:

No privis el pobre del que necessita per a viure,
no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
No facis sofrir l’home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misèria.
No empitjoris la situació d’un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,
no giris la cara al pobre.
No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
perquè, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarà la seva pregària.


I no oblidar mai, el que es diu a Romans, 12 ;

“Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”


Amén.