miércoles, 4 de mayo de 2016

ÉS AQUESTA LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE LA MAMBLA?. ORÍS. OSONA

Trobava una minsa informació de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, a la Mambla, al terme d’Orís, a la comarca d’Osona, s’explica que existia ja l’any 1585 ,i que fou ampliada i convertida en ajuda parroquial d’Orís, i que tenia cementiri propi propi l’any 1878.


No tenia clar que estes retratant la capella de la mare de Déu de Gràcia, en primer lloc perquè no hi ha cap element físic que ho corrobori, en segon lloc perquè no figura a la llista de ‘ monuments ‘ d’Orís, i en tercer lloc – per no fer-ho més llarg – perquè no hi ha cap rastre d’un cementiri.

Si queda alguna persona orisenca o no que pugui confirmar i/o aclarir l’advocació d’aquesta capella, i afegir-hi un xic més d’història, és pregat de fer-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

martes, 3 de mayo de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLES DELS OMELLONS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell. Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà (Urgell) al NE.

El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi.

El darrer cens de la II República comptava 465 persones, i el tancava l’exercici 2014 amb 232 habitants. S’ha perdut en el període la dictadura feixista, els anys de cleptofeixisme i la ‘Democraciola’ un 50,11 de la població, i això malgrat trobar-se relativament aprop de la capital de les Garrigues i de l’Espluga Calba, que manté encara la Cooperativa de Generes de punt John Fils.

M’indicaven on eren les escoles, l’edifici acull avui un Bar, la Casa de la Vila, el consultori Mèdic ,...


Ens queden encara algunes poblacions de les Garrigues ,l’ Albagés, Arbeca, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, Puiggròs, el Soleràs, ... , fem una crida molt especial als veïns, i/o a les persones nascudes en aquestes poblacions, perquè ens facin arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us en deurà una.

IN MEMORIAM. ESCOLES DE TARRÉS. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues. El terme municipal és a l'est de la comarca, perllongant-se de la serra del Tallat i la serra de Vilobí. Limita al nord amb el municipi de Fulleda, a l'oest amb Vinaixa, i a l'est i al sud amb Vimbodí i Poblet, aquest darrer ja de la comarca de la Conca de Barberà.

Tarrés tenia 310 habitants al cens de l’any 1930 – el darrer abans de al dictadura franquista -, i tancava l’exercici 2014 amb 105 habitants. Aquesta pèrdua del 66,13% de veïns, es dona únicament al Pirineu i/o en indrets com Txernòbil, és un èxit de les politiques del feixisme i del cleptofeixisme que aquesta ‘Democraciola’ no ha sabut – hi volgut – esmenar.

L’edifici que acollia les escoles, acull avui la seu dels ADF.
http://tarresaldia.blogspot.com.es/2011/11/renovacio-duna-part-del-magatzem-de-les.html


Ens agradarà tenir noticia de quan es feia l’edifici, i de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DEL PUJOL DEL RECÓ. LA COMA I LA PEDRA. EL SOLSONÈS.LLEIDA

El Marceli Puigdellivol Prat em feia arribar unes fotografies fetes en ocasió d’una caminada a la Coma i Pedra, anant cap el Clot de l’ infern, de l’'església de Sant Andreu de Pujol del Recó, que fou coneguda antigament amb el nom de Sant Andreu de Mossoll (nom de la riera propera a l'església).

Una de les primeres notícies que tenim d'aquesta església, correspon a l'any 1050 i s'esmenta com a església del monestir de Sant Llorenç de Morunys en una relació dels béns d'aquest monestir: "Et in Mosullo ipsa ecclesia de Sancti Andree et mansione dominica et alaudem et vineas".

L'any 1103, Ramon Miró feu donacions al monestir de Santa Maria de Solsona entre les quals s'esmenta el terme de Sant Andreu (possiblement no l'església), entre altres possessions a la Vall de Lord; Solsona aconseguia així limitar i voltar les possessions del monestir rival de Sant LLorenç de Morunys. L' església pertanyia al monestir de la Vall de Lord al segle XV: dos priors del monestir s'anomenen Benet i Bernat de Sant Andreu de Mossoll i la veïna casa de Sant Andreu de Mossoll, havia de servir a l'església procurant que s'hi celebressin misses i amb el delme de la dita casa, il•luminar l'església. Els hereus de la casa de Sant Andreu de Mossoll, veïna a l'església, pagaren l'any 1335, 100 sous per la ratificació de l'establiment fet pel prior de Sant Llorenç de Morunys. L' any 1343 l'abat de Tavèrnoles i de Sant Llorenç de Morunys ratificà als homes de Linyà els censos, drets i redits que aquests rebien de moltes parròquies de la Vall de Lord, entre les quals hi havia Sant Andreu de Mossoll.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església romànica d'una sola nau amb absis quadrat cobert amb volta de canó i més estret que la nau de l'església, també coberta amb volta de canó i en part enfonsada - Francesc Regàs Iglésias de l’Associació cultural de la Vall del Lord, explica en el seu treball sobre aquesta església, que la volta va caure als any 50 del segle XX - . Un senzill arc triomfal separa la nau de l' absis, orientat a llevant. El parament és de pedres escairades i col•locades en fileres, més senzill en tot l'edifici que el de la volta. Al mur de tramuntana, hi han dos arcosolis adovellats amb arc de mig punt i a l' absis, hi ha un petit nínxol per a col•locar l' imatge del sant patró. La porta d'entrada es troba al mur de migdia i és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres de doble esqueixada estan també al mur de migdia, justament a l' absis i a ponent



L’Isidre Blanc, havia publicat una fotografia del interior en la que s’aprecia encara les restes del campanar d’espadanya.


Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) imatges d’aquesta església, i en rebia una del 16-III-1975, en la que s’aprecia el campanar. Ermita de Sant Andreu. Ruïnes. La Coma (La Coma i la Pedra). Solsonès


No t’acostumes mai a veure l’abandó infinit en que es troba el patrimoni històric de Catalunya.

lunes, 2 de mayo de 2016

LA PROVINDÈNCIA D’OLOT. PREGUNTES

Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia de l’església de LA PROVIDÈNCIA L'ANY 1925


Obra de l’Arquitecte , Josep Danés i Torras (Olot 1891 – Barcelona 1955).
Foto des de Can Jan Ric.

N’afegeix una més amb aquest comentari ; Unes persones observen la desfeta del incendi a l'església de la Providència el juliol de 1936.

Es pot veure l'accés als safarejos i hort de can Carlicus, al costat dret de l'església.


Foto J M Dou Camps.

La pregunta és, existeix avui encara aquesta església ?

La Rosa Berenguer publica una fotografia de l’any 1977 de l’escola la Divina Providència.


Trobava a :
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/list.vm?lang=ca&q=id:0000032385
http://imatgesgarrotxa.olot.cat:8107/details.vm?q=parent:0000030043&lang=ca&s=2392



Una de les imatges està datada l’01.12.1975

Les preguntes son :

1. Hi ha alguna relació entre les imatges Josep M Canals Ferrarons i la de la Rosa Berenguer ?
2. L’església es va reedificar desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República?.
3. L’escola que publica la Rosa Berenguer, en quina data es vas edificar ?. Qui en va ser l’autor ?
4. L’edifici de l’escola que publica la Rosa Berenguer, existeix encara?.

No n’he trobat cap referència ni a la llista de ‘monuments’ , ni al catàleg de patrimoni de l’Ajuntament d’Olot .

domingo, 1 de mayo de 2016

SANTA MARIA DELS ÀNGELS. EL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l’ església parroquial de Santa Maria dels Àngels del Vilosell, és esmentada per primer cop en una Butlla del Papa Celestí III com a part de la Arxidiòcesi de Tarragona l’any 1194. La seva pertinença al valiat islàmic de Siurana i a les muntanyes de Prades va determinar la seva inclusió en l’Arxidiòcesi de Tarragona. Sembla però que l’edifici original és dels segles XIII i XIV.


La façana és força austera, llisa totalment a excepció de l'entrada. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt amb falses pilastres acanalades, sobre seu un entaulament mixtilini que està rematat amb un nínxol que reprodueix l'estructura de la portada amb la figura de la Verge. Té una torre campanar de secció poligonal a la part dreta dels peus. Obra del segle XVIII, al cens de 1787 consten 580 veïns, els ‘diners d’Amèrica’ serviran per substituir esglésies romàniques, aixecar ermites, capelles, fer i refer ‘grans cases’, castells i palaus, guanyats de forma ‘fàcil’ tindran un efecte ‘miratge’ que com en el cas de la darrera estraperlada del feixisme i el cleptofeixisme, el mal dit ‘boom immobiliari ‘ tindrà un efecte devastador sobre les classes més humils de la societat.

L’església del Vilosell és un edifici profundament transformat per la substitució de la seva capçalera original, la construcció d’una nova portada al segle XVIII i del campanar de torre a la façana oest al segle XIX. També es van afegir capelles i dependències als seus costats nord i sud, on s’aparedà la porta altmedieval, que ha estat descoberta en el procés de restauració de què fou objecte l’edifici. Ara es conserva molt alterada i tancada amb un vitrall.


No la trobava inclosa a : s://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Vilosell


Escola


Capella de Sant Sebastià.

Tampoc l’escola, ni la capella de Sant Sebastià, ni ....

Per intermeadiació de la Mare de Déu dels Àngels, aixecava la meva pregaria a l’Altíssim; senyor, allibera el teu poble !!!!

viernes, 29 de abril de 2016

IN MEMORIAM DEL PRIMER EDIFICI DE L’ESCOLA LLISSACH DE SANTPEDOR. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Serafina de Jover i de Llissach, filla de Antoni Jover i Sans, de la família fundadora de la Banca Jover, i Concepció Llissach i Fransoy, fundà les Escoles Llissach de nens i nenes l'any 1897 a Santpedor.

LLegia a :
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=2793

Més d'un segle d'història conservant l'essència de l'Escola Cristiana

El centre va arrencar la seva activitat el mes de desembre del 1898 sota la responsabilitat dels Germans de la Salle que van estar-hi al capdavant fins l'any 1968, quan els darrers germans van deixar el col•legi. En aquell moment, tres mestres seglars van fer-se càrrec de la continuïtat del projecte mentre, de forma paral•lela, les Germanes del Sagrat Cor assumien l'ensenyament de les nenes al vell edifici del carrer Sant Antoni.

Arran d'un canvi en la legislació es produeix, el curs 1973-1974, la fusió de les dues escoles Llissach. Aquest fet implicarà el desplaçament dels nois al nou edifici que les Germanes del Sagrat Cor havien estrenat feia pocs anys. Les noves dependències s'havien construït a l'esforç i la visió de futur de Mossèn Rafael Guixà. Amb tot, la consolidació del projecte provoca que l'escola es quedi petita i, durant anys, són moltes les famílies que no poden accedir a l'escola per falta de places.

Mossèn Rafael és un dels personatges clau en l'evolució de la Fundació Llissach, al capdavant de la qual continuarà fins l'anh 1984, quan és rellevat del càrrec de rector de la parròquia de la vila, l'any 1984. Onze anys més tard, les Germanes del Sagrat Cor completen també el seu procés de retirada gradual i l'any 1995 la totalitat de l'equip docent serà seglar tot i que l'escola mantidrà la relació de dependència amb el rector de la parròquia fins l'any 2004 en què es nomenarà també un seglar per a administrar-la

El Xavier Codina Balletbo, em feia arribar una imatge, amb el seguent comentari ; col•legi ,dels germans de Sant Joan Baptista de la Salle, va ser escola fins al any 1968 quan amb la llei 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa, del Ministro, José Luis Villar Palasí (Valencia, 30 de octubre de 1922 - Madrid, 7 de mayo de 2012) va a passar ser escola mixta religiosa, posteriorment es va fer una nova escola nova, i aquest edifici va quedar abandonat. Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 800 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...