miércoles, 23 de abril de 2014

SANT MIQUEL DE LA ROCA O DEL PORTELL. CRESPIÀ. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

El Francesc Campos, publicava el 12 de abril a les 21:13 hores una fotografia d’aquest edifici religiós d'estil gòtic , advocat a l’arcàngel Sant Miquel – Princep de les Milícies Celestials - , encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades (rierencs) cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs, l'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. La construcció està formada per dos voltes apuntades recolzades per una banda a la mateixa roca excavada i per l'altre a un pany de paret paral•lel al penya-segat, cadascuna de les voltes delimita un àmbit separat per un pany de paret perpendicular al mur de façana i a la roca obert per un arc apuntat fet amb carreus treballats. A l'interior hi ha un pou o cisterna.


En el segle XIV figura com a "capella sancti Michaelis de Rupe, in parrochia de Crespiano".

Possiblement el lloc o emplaçament de la construcció actual sigui un antic assentament prehistòric de gran antiguitat.

L'any 1981 es va procedir el seu desbrossament, tasca que portà a terme el grup "Art i treball".

L'any 1983 es va netejar i arranjar el camí d'accés, el mateix que devien utilitzar els monjos en aquest petit monestir construït en part dins d'una balma a 170 metres per damunt del nivell del riu.

El Joan Ballana ens explica com s’hi arriba ; des de Banyoles cal agafar la carretera que porta a Esponellà, tot desviant-nos abans en direcció al poble de Crespià. Just entrar al poble apareix a mà esquerra un indicador que ja senyala Sant Miquel de la Roca i també Sant Esteve de Bassets. Al cap d’uns metres, una pista forestal (en bastant bon estat) que en alguns llocs ens deixarà veure el riu Fluvià a sota, ens guiarà cap a l’ermita. Cal prestar atenció perquè l’últim indicador que està just al costat d’un camp – quan hi vaig anar - es trobava a terra i ens pot passar desapercebut. Un cop aquí, cal deixar el cotxe i un camí molt estret però fresat (al principi) ens menarà fins l’esglesiola de l’Arcàngel Sant Miquel.

martes, 22 de abril de 2014

JARDÍ VÍCTOR CATALÀ. SANT MARTÍ D’EMPÚRIES. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Maria Plana Pla, retratava un raconet del jardí construït per ordre de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Víctor Català.


Concretament l’indret on hi un banc de pedra amb el coronament sinuós, i al seu costat hi ha un fals pou bastit amb carreuons de pedra, amb el basament decorat.

L’ espai, situat dins del nucli emmurallat de Sant Martí d'Empúries, al sector nord del veïnat i amb l'accés des del carrer de la Francesa, és un jardí de planta rectangular, que aprofita el tram nord de la muralla medieval de Sant Martí com un dels murs de tanca del recinte; encara que roman obert, és de propietat privada.

lunes, 21 de abril de 2014

LA TORRE MALAGRIDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Melcior Badosa Torras‎ retratava la façana de la casa que va ser de l’olotí Manuel Malagrida Fontanet (1864-1946) que als 23 anys marxà a Paris on es familiaritzà amb la industria del tabac. Tres anys més tard emigraria a l’Argentina on fundà la fàbrica “Cigarrillos París” , la primera en aquell país. Un cop enriquit tornà a Europa i s’establí al Passeig de Gràcia de Barcelona, on l’arquitecte Joaquim Codina i Matalí (? - Barcelona 1910) li projectà un habitatge modernista amb clares reminiscències americanes.

L’any 1916 inicià la renovació urbanística de la seva ciutat natal projectant l’eixample, una ciutat jardí a l’estil anglès, aquesta renovació artística fou iniciada per l’arquitecte municipal Joan Roca i Pinet ( Girona, Gironès, aprox. 1888 —Girona, Gironès, 1970 ) i acabada el 1925 per Josep Esteve Corredor (Girona, 1896-1965)


Curiosament encarrega la "Torre Malagrida" que s'hi féu construir l’any 1920 en estil noucentista, a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940 ).

Manuel Malagrida rebé diferents distincions -Gran Creu d’Isabel la Catòlica, Orde de Carles III…- .
L’any 1957 fou declarat Fill Il•lustre de la ciutat d’Olot

L’edifici, remodelat l’any 1994 – no trobava les dades del tècnic responsable, que ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com ) , es va adaptar per a ser utilitzat com a alberg juvenil.

http://www.xanascat.cat/showhostel.tjc?id=237&index=15

CAPELLA DE L’HOTEL CAN BOIX. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ

La Carme Corominas Bover‎ retratava la Capella d’aquest complex hoteler situat a Peramola ; http://www.canboix.cat/
Mossèn Just Llahí Sarroca, rector de Peramola , em deia- amb totes les reserves - que creia que l’advocació de la Capella de l’hotel Can Boix és la de la Mare de Déu de Gràcia del Boix.

http://www.xtec.cat/centres/c5007827/curs0607/revista0607/ermitesnargo-organya.htm


Les dades que en tenen a gencat son :

Capella que pertany a l'hostal Boix, utilitzada per a cerimònies en el mateix hostal. És una construcció senzilla on predominen els espais cúbics, remarcats al ésser tota la façana pintada de blanc. Es cobert amb teules.

Enviava un email a hotel@canboix.cat amb el següent text :

INFORMACIÓ DE LA CAPELLA

Hola;

En quina data es feia ?

Qui va ser l'arquitecte ?

A quin Sant i/o Verge està dedicada ?.

Em volem fer un petit article.

Gràcies

Estem a l’espera de la resposta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT JORDI DE PUIGSESLLOSES. FOLGUEROLES. OSONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, al terme de Folgueroles, a la comarca d’Osona; l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934), explica que es va erigir l’any 1477, va ser reformada i ampliada el 1883, i restaurada l’any 1988, les formes arquitectòniques són de tipus rural i el seu valor històric rau en que hi va cantar la primera missa Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) a l'any 1870.

L’any 1836 ho havia fet Francesc Coll i Guitart (Gombrèn, 1812 - Vic, 1875) dominic fundador de la congregació de l'Anunciata, al que canonitzava el Papa Benet XVI , el diumenge 11 d'octubre de 2009.

L’ermita de Sant Jordi de Puigselloses situada a dalt d'un turó de margues blavoses, presenta la planta de forma rectangular, coberta a dues vessants, i un petit absis semicircular i un xic allargat.


La façana, orientada a migdia, presenta un òcul i un portal amb arc de mig punt. A la part de tramuntana i adossat a la nau hi ha el campanar de planta quadrada, flanquejant també l'absis.


Us deixo un enllaços molt interessants :

http://www.endrets.cat/text/1336/records-de-ma-missa-nova-fragment-verdaguer-jacint.html
http://devocioteca.blogspot.com.es/2009/04/sant-jordi-patro-de-catalunya-venc-el.html
http://relatsencatala.cat/relat/dolmen-de-puigseslloses-folgueroles-osona/1049231

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT BARTOMEU DEL MALLOL. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Mei Garcia, retratava l’església i el cementiri d’aquest llogaret del Mallol a la Vall d’en Bas que fou residència dels vescomptes de Bas.

L’any 1280 existia la capella en honor a Sant Just, segurament del castell.

L'església actual, dedicada a Sant Bartomeu, està ubicada en el mateix lloc que ocupava l'antiga capella de Sant Just, construïda fora del recinte del castell després dels terratrèmols de 1427.

Al segle XIV ve registrada com “capella sancti Iusti castri de mayolo”.

Destruïda en la guerra dels francesos el 1657-1658, es va reconstruir l’any 1760 i és va consagrar a Sant Bartomeu, i amb alguna modificació és la que veiem avui dia.


El topònim que s’origina a partir de 1176, deriva etimològicament del llatí mallĕŏlu, ‘martellet’, i ‘rebrot de sarment’, aquesta segona tesis es la que defensa des de la pàgina de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas ‘podria provenir del cultiu de maioles o vinyes joves ‘, en la que també es matisa ‘vinyes que avui han desaparegut pràcticament de tota la comarca’. Aquí, com en altres casos i llocs, tenim com possible explicació un canvi climatològic, que avui torna a revertir fins a l’extrem que es comencen a conrear vinyes a la Gran Bretanya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA VALL D’EN BAS. GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubrugent retratava el petit turó on s’alça l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel ( Princep de les Milícies Celestials ), que fou al ensems la Capella ‎del castell de Bas o de Castelló d'en Bas, esmentat ja a mitjan segle XI; d’aquest indret que és l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis, en resten malauradament escassos vestigis; en canvi, se'n conserva l’església com a santuari de l’Arcàngel Sant Miquel de Castelló, del municipi de la Vall d’en Bas , comarca de Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Esteve d’en Bas, que dóna nom a la serra de Sant Miquel, a l’extrem oriental de la serra de Llancers.


L’edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó, és d’origen romànic, fou molt reformat però, posteriorment, possiblement com a conseqüència dels terratrèmols dels segles XIV i XV.

S'hi celebra tradicionalment un aplec el dia de Sant Miquel.

Des del 1974 l'edifici annex destinat als ermitans, està habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com