lunes, 30 de mayo de 2016

CA LES ‘HERMANES’ O CASA DEL PARE COLL. BORRÈDÀ. BERGUEDÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ca les "Hermanes" o Casa del Pare Coll

En el llibre "Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà" s'hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l'escola de les "Hermanes". La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l'Anunciata.

L'any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l'Anunciata s'instal•lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d'exercicis espirituals. La casa i l'escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s'amplià al llarg dels anys.

La descripció del mapa de patrimoni ens diu ; construcció entremitgeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral•lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l'any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d'adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d'acolliment. Es conserva l'estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l’ inscripció IHS i la creu.



Fotografies i dades del mapa de patrimoni de Borredà.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.

Alhora, dissortadament però , l’experiència – tenim recollides més de 880 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM DE LA L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL PÒPULO DE VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El campanar del Pòpulo, pertanyia a l’antiga església de la Mare de Déu del Pòpulo, que cap al segle XII va fer construir un Milany, aleshores senyors de Vallfogona, al costat del seu castell.

De l’església, actualment desapareguda, només en queda el parament interior nord de la nau, i l´arran de la volta, igual que el campanar adossat en aquest mur. En l’actualitat la part alta del campanar serveix com a cambra pel rellotge.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; torre quadrada en pedra i coberta de teula àrab a quatre vessants a les bandes sud i de ponent, just sota la teulada hi ha dos petites arcades a cada façana, tapiades en l’actualitat. A la façana de ponent hi ha una porta no original a la que s’hi arriba a través d’una escala exterior, i que porta a una petita cambra a l’interior del campanar, a on hi ha un rellotge antic molt ben conservat, que ha estat substituït però, per un rellotge modern.


A la façana sud, sota les arcades, es pot llegir sobre el mur, l’obertura de la primitiva porta de la torre, que estava sobre la volta de l’església. La cambra del rellotge està arrebossada interiorment i molt acurada. Sobre el carener de la teulada, estan les campanes de les hores.

La propietat va cedir aquest espai al poble que mancant de recursos econòmics només ha pogut mantenir intacta la torre del rellotge.

L’església de la Mare de Déu del Pòpulo, va ser substituïda per la de Sant Julià, que al seu torn ho era per la de la Mare de Déu de la Salut.


El sostre demogràfic de Vallfogona de Ripollès, s’assolia al cens de 1787 amb 1247 veïns, la població es mantindria per damunt dels 1000 durant quasi tot el segle XIX, per començar el segle XX per sota, 927 l’any 1900, s’iniciava aleshores una caiguda exponencial, que al cens de l’any 2000, era de només 219 habitants. El rètol més habitual a Vallfogona de Ripollès és ‘ EN VENDA’.

sábado, 28 de mayo de 2016

IN MEMORIAM. L’ESTUDI DE SARRAL. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’Antoni M. Marsal i Bonet, m’enviava un email en relació a l’escola de Sarral anterior a la dictadura franquista en el que em diu ;

Benvolgut, les úniques imatges que conec de l'escola de la Plaça de l'Estudi (abans de 1960) només permeten veure grups escolars davant de les escales. No tinc cap imatge de l'edifici sencer. De l'escola anterior, una escola de monges carmelites de finals del XIX no hi ha res, però es podria fer una fotografia de la façana actual. Us passo una de les que vaig publicar al meu llibre de 2012: 50 anys vivint, convivint i educant. És una fotografia centenària, cap a l'any 1913, de davant de la façana de l'escola (1888-1959). Gràcies


En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.

Alhora, dissortadament però , l’experiència – tenim recollides més de 870 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

viernes, 27 de mayo de 2016

ESGLÉSIA DE SANT BERNABÉ DE LES TENES I/O DE LLAÉS. RIPOLL.

Aconseguia veure’n el sostre del campanar amb els binocles des de la carretera; la Virginia, la masovera de la Sala de Vallfogona, m’explicava que és originaria de Sant Bernabé, i la ubicació d’aquesta església en la que no fa gaires anys, encara es deia missa un cop a la setmana


A la fitxa tècnica s’explica que és un edifici del segle XVIII, fet possiblement amb els ‘ diners d’Amèrica’ , quan a la descripció ens diu; consta d’una sola nau distribuïda en quatre seccions delimitades per arcs i coberta amb teulada de dues vessants. A la façana s’alça un campanar de torre quadrada. Al mateix costat de llevant hi ha un atri, petita dependència adornada amb dues arcades. La sagristia es troba al fons del cos de l’edifici.
http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=8065

No trobava cap referència més enllà de la que es troba a la cruïlla de la carretera de Llaés, arribava fins al fossar, i el que identifico com les runes de la rectoria.


M’agradarà rebre’n una imatge de l’edifici sencer a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El dia em compensaria amb la visita de la casa El Mariner de Sant Pau, al terme de Camprodon, a la que Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil•la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902, dedicaria una història que podreu llegir a : http://www.xtec.cat/~evicioso/ripolles/mariner.htm i/o https://bienve.wordpress.com/2009/03/11/llegenda-del-mariner-de-sant-pau/


http://www.elmariner.com/ca/

Un indret que cal visitar.

miércoles, 25 de mayo de 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. OSONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Reprodueixo del mapa de patrimoni de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d’Osona.

No es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, documentada des del 1395 junt amb Vilalleons, tingués seu en municipi. Les reunions comunitàries tenien lloc a la Plaça Reial de l'Omeda mentre que les que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic.

Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, quan les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, va vendre d'immoble a l'ajuntament el 3 de maig de 1892. A mitjan segle XX les dependències municipals es van traslladar a l'immoble que va servir d'escola nacional, fins al 1994, fins el 5 de setembre de 1994 quan es va inaugurar l'actual casa de la vila. No es té notícia d'una escola pública a Santa Eugènia fins el 1789, quan el comú de Santa Eugènia i Vilalleons va destinar 40 rals per pagar el mestre de minyons; però no sabem on estava situada l'escola. Al costat d'una possible escola entorn la parròquia també hi havia, des del segle XVIII, seminaristes o estudiants de capellà que ensenyaven als nois de les cases de pagès a canvi de menjar i allotjament, ben documentat en el llibre de compliment pasqual de 1826. A principi de segle XIX funcionava una escola de tipus liberal; a l'any 1836, el mestre era Josep Giró, i vivia a la casa del mestre. Com assenyalava Madoz "tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises". Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Un informe del 1911, la mestra Clotilde Abelló, deia que les condicions higièniques del local deixaven molt a desitjar i el fet que l'escola estigués sota teulada provocava que els joves passessin del calor al fred extrem; el local era de reduïdes dimensions i amb poca llum natural, a més tenien poc material escolar. Al març de 1918 l'inspector d'ensenyament va manifestar que l'escola pública continuava funcionant sota mínims. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i amb la II República es va crear l'Escola Nacional Pública el 13 de juliol de 1931. Gràcies a una estadística d'ensenyament del 1932 es coneix que l'escola tenia mobiliari modern. També funcionava l'escola privada de nens a Can Gil i la de noies a les germanes dominiques. L'esclat de la Guerra Civil al 1936 no va comportar que l'educació quedés desatesa ja que en una mateixa aula es feien classes mixtes. I a partir del 1939 s'imposà un nou règim polític que propugnava una escola estatal, disciplinària i anticatalana. Al 1944 aquesta escola tenia 54 alumnes. Als anys 50 i 60 del segle XX hi hagué un fort rellançament en tots els camps. L'edifici escolar va ser objecte de contínues reformes; el 1957 es van aterrar envans, establir el servei higiènic i obrir una finestra; i a pis superior o golfes, on hi havia les noies, es varen tapar les obertures del sostre. Al 1959 es van fer obres en general. Quan l'escola privada de noies va tancar al 1960 aleshores es van traslladar. L'escola de nois continuà en el mateix immoble fins als anys 70, es van fer diverses reformes provisionals tot esperant la construcció d'un nou edifici, que es va inaugurar al 1983, com Escola pública Jacint Verdaguer. L'edifici va quedar a mans de l'ajuntament esdevenint magatzem i seu d'entitats, fins a dia d'avui.



Seguim amb la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, ho fem quasi en solitari, Catalunya s`’expressa amb senyeres als camps de futbol, i alhora amb l’absolut menyspreu dels seus trets d’identitat històrica. Continuem insistint en demanar la col•laboració d’ almenys un català per cada parròquia, pedania, poble, vila i/o ciutat, pensem que no és demanar massa, o si ?.

martes, 24 de mayo de 2016

VISITA A TAVERTET ‘ EL LLOC SEPARAT’. OSONA

Anàvem a Tavertet el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, cercàvem l’edifici que havia aixoplugat l’escola en el període anterior a la dictadura franquista , i repetíem visita a Sant Cristòfol/Menna.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/parroquia-de-sant-cristofor-o-sant.html





El temps – una vegada més – no ens permetia accedir fins a Sant Miquel de Serarols.
http://carrecaminos.blogspot.com.es/2011/08/st-miquel-de-sorerols.html

Per aquest mateix motiu no havia pogut retratar la capella del Pedró, aixecada prop del indret on hi havia la primera església de l’Esquirol al Mas la Bartrana que roman encara dempeus.
http://losfolloneros.blogspot.com.es/2013/05/caminada-popular-de-les-cases-noves.html

Tornava quasi set anys desprès a Sant Bartomeu Sesgorgues, tinc la sensació d’haver-hi estat ahir ja que – sortosament- tot continua igual.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/parroquia-de-sant-bartomeu-sesgorgues.html

en aquesta sortida havia documentat les escoles de nenes i de nens de Cantonigròs, l’edifici que acollia l’ajuntament i escoles de Tavertet, l’escola Sòl de Pont de Roda de Ter, i esperava dades de l’edifici de l’escola de les Monges – ara Residència – de l’Esquirol, i de l’escola de la colònia Salou de les Masies de Roda. Fot una mica això de treballar ‘contra tothom’ , sembla que hi ha interès en que aquest aspecte de la nostra història s’oblidi.


L'esquirol. Antiga escola de les monges. ara Residència.

Tenim 872 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista publicats a :
https://issuu.com/1coneixercatalunya

Insistim – una vegada més – que ens cal l’ajuda de tothom.
Esperem la vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

‘HISTÒRIES QUOTIDIANES’ . UN LLIBRE MOLT RECOMANABLE DE LA MARIA TERESA GALAN BUSCATÓ

Coincidia amb la Maria Teresa Galan Buscató a l’acte de presentació del conte de la Rosa Ventura Cutrina a la Sala d’Àmbit Cultural del Corte Inglés, a la sisena planta de l’edifici del carrer Portal de l’Àngel 19-21, de Barcelona.

Tenim amb la Maria Teresa, diria que d’antic, una relació telemàtica, m’encanta llegir les seves publicacions a relats en català, i des de la distància compatia amb ella l’angoixa per l’evolució d’una malaltia, i l’alegria de la recuperació.

Em feia un present del tot impagable, em dedicava el seu llibre ‘Històries quotidianes’ amb un recull molt selectiu de les seves publicacions al llarg del temps.


El llibre el podreu trobar a la Col•lecció Camí del Sorral, de la Revista digital de literatura. Art i cultura, Lo Càntich , www.locantich.cat

Ara, n’hi dec una més a la Maria Teresa Galan Buscató.