jueves, 6 de diciembre de 2018

ESTATUA DEL SAGRAT COR DE LA PLAÇA DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Ens explicaven que es desconeix l’autor original de la Font i l’Estàtua, que fou sufragada pels Comtes del Castell de Sant Martí de Centelles, i que patia la destrucció com a directa conseqüència de la sedició – exitosa – dels militars feixistes encapçalsts pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República.

https://www.flickr.com/photos/tomasfont/9344714739/

http://heraldicacatalana.blogspot.com/2011/05/armas-de-los-titulos-catalanes-xlv.html


A càrrec del Consistori de Centelles es refeia la Font i l’Estàtua, obra de Lluís Montané i Mollfulleda (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1905 - Barcelona, 10 de juny de 1997), que miraria ara en direcció a la Casa de la Vila, enlloc de fer-ho al Castell dels comtes, com ho feia abans.
El franquisme va ser – i en molts indrets encara és – tremendament actiu en la destrucció de la documentació relativa al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya.


Els catalans son una minoria a casa nostra, i cal que en prenguem consciència, allò que no fem nosaltres, sovint a títol particular NO HO FARÀ NINGÚ.

Al Sagrat Cor, a Santa Coloma, excelsa patrona de Centelles, els encarregava portar davant de l’Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el eu poble!

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 3 de diciembre de 2018

DEL MERCAT MUNICIPAL A L’ESPAI GUINOVART. AGRAMUNT. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l'any 1994 gràcies a la insistència de l'aleshores alcalde d'Agramunt, el senyor Josep Huguet Herbera , s'inaugura a l’edifici de l’antic mercat municipal la Fundació Espai Guinovart, on Guinovart recull els seus records de la vila, lligats a les seves arrels, la seva mare havia nascut aquí.

L’autor de l’edifici del mercat l’any 1948 va ser Lluís Domènech i Torres ( Barcelona l’11 de novembre de 1911 + Barcelona , 25 de gener de 1992). Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de grans dimensions format per diversos cossos simètrics partits per una magnífica torre quadrada al centre del conjunt arquitectònic. La seva planta és rectangular amb tres sortides per tres bandes diferents. Una d'elles, la principal, està centralitzat la façana. És una porta semicircular tota la pedra. Les altres dues són als murs laterals i són secundàries. La porta principal està situada a la part baixa de la torre citada anteriorment. Aquesta es quadrangular formada per tres cossos diferenciats: la porta semiesfèrica a la part baixa, una part central amb una finestra amb balconada decorada amb obra vista als costats i un òcul tapat més amunt. Aquests elements es repeteixen en els quatre costats de la torre. Un últim cos és format per tres finestres tapiades que ressegueixen també els quatre costats havent-hi un total de dotze finestres tapiades. Finalitza aquesta torre una coberta piramidal sobre ràfec amb teuleria àrab i coronada per un petit pinacle balustrat. A banda i banda s'estructura tot l'edifici; dos cosso idèntics laterals de planta rectangular amb superposició de dues teulades baixes. Un cos inferior, absent d'obertures i alguna decoració en els murs i sobreposant-se a aquest, un segon cos, més endarrerit, on s'hi aprecien grans obertures en forma de finestrals de mitja lluna en cada un dels murs. La coberta és de dos aigües i amb teula àrab.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de les reformes que es feien per habilitar aquest edifici al seu nou ús us.

Retratava a la Maria Jesús Lorente Ruiz, davant de l’estructura monumental, obra de Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007), que ha esdevingut un dels símbols d’Agramunt.


Suggeria a l’ Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès, incloure Agramunt com una destinació catalana de gran interès cultural :

PROPOSTA VISITA CULTURAL . AGRAMUNT

1. Fer una tassa de xocolata Jolonch i visitar l’obrador

2. Visitar Santa Maria d’Agramunt

3. Visitar l’Espai Guinovart http://www.espaiguinovart.cat/informacio.php

4. Temps lliure abans de dinar

5. Dinar

Per descomptat, la proposta està oberta a qualsevol altre col·lectiu, Escoles, Instituts, Casals de Gent Gran, d’arreu de Catalunya i del món.

TENIU MÉS DADES DE LA CASA ENRANÍ - CASA FRARET D’AGRAMUNT? .L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Anava completant el llistat de monuments d’Agramunt, en el que SEGUR, SEGUR que en manquen molts.

Retratava a la Plaça Amball, 19-20, aquest singular edifici típic del barroc català.

Patrimoni Gencat, i el Cataleg de Patrimoni – que son còpia literal – ens diuen que és un casal de planta baixa, primer pis i golfes. En la planta baixa s'ha de destacar la galeria porxada que hi ha a l'entrada formada per quatre grans arcades de mig punt suportades per cinc robustos pilars quadrangulars, en aquest pis, a la part central, s'hi pot observar la data de construcció de la façana el 1804.

La primera planta segueix la mateixa composició que l'anterior, amb la diferència que aquí les arcades són suportades per columnes sobre basament quadrat.

En l'arcada de l'extrem esquerra hi ha la presència d'un tancament vidrat. La façana està coronada per les golfes que es componen d'un fris format per tres obertures ovoidal

http://agramunt.cat/docs/POUM%20-%20Aprovaci%C3%B3%20inicial/01%20DOCUMENTS/05%20POUM%20C%C3%80TALEG%20PATRIMONI%20ARQUITECT%C3%92NIC-INICIAL%20JULIOL-2014.pdf

l’edifici s’aixecava l’any 1804, promogut per la família AÑE/anyé, hisendats a la vila d'Agramunt, tal com ho indica en una inscripció circular de la façana. Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta família, nom propi, cognom matern,..., lloc i data de naixement i traspàs dels seus membres, i si fos possible també les dades del mestre d’obres que aixecava aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Actualment són dues cases diferents ocupades per dues famílies distintes.


Agramunt té merescuda fama pel seu xocolata i els seus torrons
, afegir el seu patrimoni monumental com un altre element d’interès potenciaria de ben segur el nombre de visites, i per pura lògica incrementaria el número de vendes, aquest és un filó d’activitat que des del Consistori s’ha de potenciar sense tardança.

Fàtima Puig i Castellà fpuig@agramunt.cat ÀREA DE FIRES, COMERÇ I TURISME

Josep Maria Carrera i Roig jmcarrera@agramunt.cat ÀREA DE PATRIMONI

Joan Pijuan i Cinca jpijuan@agramunt.cat ÀREA DE FOMENT DE L'OCUPACIÓ

Dolors Ricart i Amanós dricart@agramunt.cat ÀREA DE CULTURA


Cal explicar ‘urbi et orbe’ la raó per la qual, Agramunt és una de les poblacions catalanes on els boinders o tribunes cobertes han tingut i tenen acceptació i tradició.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE ON TÉ L’OBRADOR XOCOLATA JOLONCH?. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Hi ha plaers que permeten conjugar alhora més d’un dels nostres sentits, el dilluns 3.12.2018 juntament amb la meva esposa la Maria Jesús Lorente Ruiz, ens arribàvem fins a Agramunt, i prop de les 11,00 de mati, degustàvem una tassa de xocolata al local de la Plaça del Pou, 8, on té l’obrador XOCOLATA JOLONCH.

L’enciclopèdia catalana a l’entrada que fa referència a Agramunt ens diu ; La xocolata també s’elaborava a la vila de fa 200 anys i la casa més antiga era la Jolonch; l’especialitat més típica és l’anomenada a la pedra i se li donava aquest nom perquè el cacau torrat es molia damunt una pedra prement els grans amb un rodet de fusta.

La pàgina de Xocolata Jolonch , explica que és la fàbrica de xocolata més antiga d'Agramunt i l'única de les dues històriques que encara funciona avui dia. Des de finals del segle XVIII, l'empresa ha anat passant de generació en generació. Val la pena recordar la figura d'un dels seus propietaris, Marià Jolonch Bragat ( l876 + Agramunt, 9 de març de 1938), que va ser qui va traslladar l'obrador de la xocolata a la ubicació actual, i també qui va construir una farinera al costat, que va suposar una gran millora en la comercialització del blat de moro per tota la zona. A més a més, Marià Jolonch Bragat també va intervenir activament en millorar el subministrament elèctric d'Agramunt i, per això, l'Avinguda que passa per davant de la fàbrica ha rebut el seu nom.

Al llarg de tota la seva història, Xocolata Jolonch s'ha caracteritzat principalment per la fabricació de xocolata a la pedra, considerada la varietat de xocolata autòctona d'Agramunt. Curiosament, la denominació "a la pedra" no prové, com es pot pensar, de la duresa de la xocolata, sinó de la pedra de granit que utilitzaven antigament els artesans durant el procés d'elaboració per escalfar i triturar el cacau, fins que es convertia en una massa líquida. Des del 1920, fins a la dècada dels 50, a les rajoles de xocolata s'hi podien trobar col·leccions de cromos amb temes diferents com els invents futuristes o les croades, que van ajudar a popularitzar la Xocolata Jolonch i la xocolata a la pedra d'Agramunt en general.

La història de la Xocolata Jolonch està lligada des de sempre a una producció totalment artesanal i de màxima qualitat. Del renom que ja en aquella època tenia Xocolata Jolonch i la xocolata d'Agramunt n'és mostra el fet que el president Lluís Companys, abans de ser afusellat per l'exèrcit franquista el 1940, va demanar com a última voluntat un tros de xocolata (a la pedra) d'Agramunt, tal com s'explica al llibre de Josep Benet "Exili i mort del president Companys". Les seves germanes, conscients que el farien content, n'hi van portar un bocí.

http://www.xocolatajolonch.com/ca/comestibles/xocolatajolonch/histaria/t-3451

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1927/12/18/pagina-2/33123876/pdf.html?search=Jolonch

No se’n fa esment a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Agramunt

http://agramunt.ddl.net/fotos/agramunt//Urbanisme/Peu_proteccio-Bens/pe_agramunt_aprovacio_provisional.pdf

La fitxa EU27 - EDIFICI XOCOLATA JOLONCH


Edifici modernista-noucentista amb jardí particular. Mitjan segle XX

No diu res en relació al promotor : Marià Jolonch Bragat ( l876 + Agramunt, 9 de març de 1938), i tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 2 de diciembre de 2018

CAPELLA DE MARIA AUXILIADORA DE LA TORRE DEL VEGUER. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia que la família Desmassières, comtes de Torralba i marquesos de la Motilla, van vendre la Torre del Veguer a Josep Ferrer i Vidal (Vilanova i la Geltrú 1817 -Barcelona 1893)l'any 1878, després de reformar-la en un palau d'estil historicista. Ens agradarà tenir noticia a l’email de l’autor d’aquesta reforma.

Vers l'any 1896, Josep Ferrer-Vidal i Soler (Vilanova i la Geltrú 1853 - Barcelona 1927) I marquès de Ferrer-Vidal, hi va fer bastir una capella dedicada a Maria Auxiliadora. Ens agradarà tenir noticia a l’email de l’autor d’aquesta capella.

El Mapa de Patrimoni ens diu que la Capella de Maria Auxiliadora està adossada a la façana de llevant de la Torre del Veguer.


És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Té la coberta planta habilitada com a terrassa transitable, a la qual s'accedeix des de la masia. El frontis està presidit per una gran portalada configurada per un pinacle, que flanqueja dues arquivoltes recollides per un arc apuntat. A la façana de llevant hi ha dues finestres d'estil neogòtic. A l'extrem de llevant del frontis hi ha un nou pinacle, que cobreix un petit campanar amb petits pòrtics d'arc apuntat. El coronament de l'edifici està acabat amb merlets rectangulars. Entre la decoració de la façana destaquen les gàrgoles zoomorfes que permeten desaiguar la teulada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat.

La capella consta d'una sola nau, coberta un sostre d'artesonat, resseguit amb frisos decoratius i inscripcions.

Fotografia del interior. Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

A la part posterior de l'altar, delimitat per un cancell, hi ha la sagristia.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARÇ. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

L’Emma Nuet Ferret em feia arribar unes fotografies de capella de Sant Jaume del Carc, en ocasió de documentar els edificis religiosos de la confessió a Sant Pere de Ribes, fèiem una petició per trobar imatges d’aquesta capella i d’altres.

De Sant Jaume del Carç únicament n’havia vist una fotografia

Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

Llegia al Mapa de Patrimoni; el lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes.

L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó.

Al cadastre de l'any 1739 hi figura la casa de D. Emanuel Almirall del Cars, habitada pel regidor Francisco Puig.

Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall.

De la capella de Sant Jaume en diu ; situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit "jo sensa sol i tu sensa fe / ni tu ni jo som re", envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part.

Fotografia. Raimon Ferret Isern

La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon amb una construcció de principis del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fotografia. Raimon Ferret Isern

Al interior s'hi conserva un magnífic retaule barroc del que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim a reserva de consultar-ho a l’obra de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), - a Castellar del Vallès NO TENIM Biblioteca Pública fins potser el proper any 2019, data en que està previst que s’acabin les obres i que coincidirà amb les eleccions locals- , em faig ressò de l’assimilació que en fa el diccionari Català València Balear a card

sábado, 1 de diciembre de 2018

“ TRESORS’ DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

He demanat als meus amics de Vilanova i la Geltrú que programin les passejades que calgui per aquest fossar, per tal de documentar acuradament el sepulcre de Roig i Sala Germans; el sepulcre del pintor Joaquim Mir; el sepulcre de Cabanyes i Marqués, d’estil historicista, obra de l’escultor Joan Roig Solé (Reus, el Baix Camp, 1835 – Barcelona, 1918, en el qual es van dipositar les restes del poeta Manuel de Cabanyes, el 1953; el monument funerari d’estil eclèctic modernista de la família Ortoll i Junqué, realitzat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), de 1905; el panteó modernista de Víctor Balaguer i Cirera, realitzat per l’arquitecte municipal Bonaventura Pollès i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), arquitecte, tallat per Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) i enlairat pel constructor Joan Sas i Gorgori, de 1905; el sepulcre de Bonaventura Barceló i Fernández, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana; el sepulcre de Joan Serra Totesaus, d’estil neogòtic, obra de l’escultor Pablo Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919) i del constructor J. N. Font, any 1884; el sepulcre de Pau Soler i Morell, d’estil modernista, de l’arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó de 1901(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918); el sepulcre de Sans, d’estil classicista, atribuïble a l’escultor Eduard Pagès Casamitjana, possiblement de 1880; el sepulcre de Baró, d’estil modernista, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó(Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), i de l’escultor Pau Carbonell Pascual (Vilanova i la Geltrú, 4 de març de 1847 - Barcelona, 6 de maig de 1919); el sepulcre d’A. Font, d’estil historicista modernista, de 1890; el sepulcre de Francesc Gumà i Ferran, d’estil classicista, de 1873; el sepulcre de Mas, d’estil classicista naturalista, de l’escultor Eduard Pagès Casamitjana ; el sepulcre de Joan Samà i Martí, d’estil classicista, d’autor desconegut que firma A. C., de 1865; el sepulcre de la família Torrents i Olivella, d’estil clàssic, de Juan Nemmi, de finals de segle XIX; i el sepulcre de José Francisco Lluch i Torrents, d’estil grecoromà, de l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918), de l’any 1887.

De la galeria de capelles panteons destaquen la número 1, d’estil grecoromà, dedicada als metges, sacerdots i religioses morts durant l’epidèmia de còlera de 1854; la capella panteó número 2, de Ricart Valent, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918),, de 1901, actualment amb làpida de la família Ochoa-Cabanyes; la capella panteó número 14, de Andrés Milà i Mestre, d’estil classicista, dels escultors F. Sayas i Agustí Claramunt i Martínez (Vilanova i la Geltrú, 1846-1905); la capella panteó número 22, de Maria Lluïsa Aymar, d’estil classicista, del constructor Llopis, i la capella panteó de Josep Valls Canela, d’estil neogòtic, de 1876.


L’any 1879, l’enginyer vilanoví Francesc Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1836 — Barcelona, 16 d'abril de 1882) va projectar i dirigir la construcció de nous nínxols, panteons i els hipogeus de rocalla.


Els cal també esbrinar l’advocació de la capella del Cementiri.