martes, 28 de julio de 2015

ESCOLA PÚBLICA D’ULLDEMOLINS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia en relació a l’edifici de l’escola Montsant d’ Ulldemolins a la comarca del Priorat ‘fundada l'any 1925’, he demanat a l’ajuntament – via instancia digital – dades del seu autor.
http://www.xtec.cat/centres/e3004487/sb1/sb1.html


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

lunes, 27 de julio de 2015

NO PODEM PARLAR – ENCARA- DE LA COMARCA DEL LLUÇANÈS

Llegia que Sant Feliu Sasserra (617 metres ) , Sant Bartomeu del Grau ( 868 metres ) , Sant Boi del Lluçanès (813 metres ) , Sant Agustí de Lluçanès (816 metres ) i Santa Maria de Merlès (532 metres ), han votat NO a la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.

El que em costa més d’entendre és Sant Bartomeu del Grau, (868 metres d’alçada) situat al començament de l’altiplà, i ‘arquetip’ d’aquesta ‘comarca natural’.

Els que menys Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès ‘afegits’ a la comarca ‘natural’ malgrat la seva potent vinculació al Berguedà en el cas de Santa Maria de Merlès, i al Bages pel que fa a Sant Feliu Sasserra.


La democràcia però, té les seves normes, i ara caldrà acceptar aquest resultat.

domingo, 26 de julio de 2015

LA BALLADA DE GITANES AL CARRER DE SANT JAUME. ESTIU DE L’ANY 2015

Ens convocaven a les 12:00, una hora un xic intempestiva en aquest tòrrid estiu que quedarà sens dubte com el primer d’una sèrie – potser curta – d’anys marcats per l’escalfament global.

Començaven els castellers passades les 12,30 , i feien el seu número ‘clàssic’ , algú em comentava ‘ sempre fan el mateix ‘, TOTES les entitats fan SEMPRE EL MATEIX, i en aquest cas concret, el número de persones que participen limita – i molt – el tipus de castells que es poden aixecar.

Continuava el Ball de Bastons, de blanc immaculat, donava tota la sensació que en aquest cas, l’equip formava en la seva totalitat.

Quan li tocava el torn a Gitanes advertíem – per la vestimenta – que la Colla s’havia completat amb persones que no en formaven part , l’estiu això de les absències ja ho té, oi ?.



L’actuació arrencava els aplaudiments de l’escassa concurrència, està clar que ho havien fet bé, molt bé, s’ha de sospesar també però, que el ball de Gitanes, forma part de l’ADN d’una majoria de castellarencs.




En venia al cap la dita ‘ tothom és important, ningú però, és imprescindible’ .

Concloïen l’actuació els castellers.

Havien tocat les 13:00 al campanar de Sant Esteve quan m’acomiadava; als que havien participat en la festa, els esperava un reparador ‘vermut’.

Castellers, Bastoners , i Gitanos, havien fet COM SEMPRE el millor que saben fer.

jueves, 23 de julio de 2015

ENVALL. LA TORRE DE CAPDELLA. LA VALL FOSCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes‎ publicava una fotografia d’Envall, avui dins al terme de la torre de Cabdella, en la que s’aprecia que hi almenys un parell de cases refetes, encara que sembla ensulsiada la coberta de l’església de Sant Jaume.


Trobava un enllaç del Bisbsat d’Urgell en el que es nomena Rector de Sant Jaume :
http://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/pallars-jussa/231-senterada/614-envall

Llegia a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Envall
L'església d'Envall, dedicada a sant Jaume (antigament era dedicada a sant Martí), és sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí. Sant Jaume d'Envall està documentada des d'antic, però no sembla conservar res de l'obra romànica.

El seu estil actual és barroc civil. A l'església de la Pobleta es pot veure la imatge de sant Jaume i el retaule de santa Anna, que són les úniques relíquies que es van conservar després de la guerra civil, ja que membres de la FAI van cremar els retaules en un prat de sota el poble. L'altar que van construir durant el franquísme era obra del Carlí, un escultor pallarès de renom a la comarca, però avui en dia es troba en molt mal estat de conservació.

El 2001 es va esfondrar la façana sud de l'església, i es van perdre les pintures murals que s'hi conservaven. L'església fou parcialment reconstruïda pels veïns, per tal d'estabilitzar l'edifici, amb l'ajuda d'un camp de treball internacional, el 2004. Tot i així, continua amb greus deficiències estructurals i mig derruïda, a l'espera del finançament necessari per a reprendre'n la recuperació.

El despoblament dels 28.861 veïns del cens de 1857, als 13.840 habitants del desembre de 2.009, explica en bona mesura el lamentable estat del patrimoni històric.

La incúria de TOTES les administracions vers aquestes comarques, és però, la causa real.

Ens cal l’ajuda de tothom per recuperar les imatges – i la memòria – de les escoles ‘ estudi’ anteriors a la dictadura franquista; sou pregats de fer-nos arribar les fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 21 de julio de 2015

SANT PERE DE TOR. ALINS. PALLARS SOBIRÀ.LLEIDA. CATALUNYA

El Jose Luis Escamilla Adrian publica unes fotografies de l’església de ‎ l’església parroquial advocada a Sant Pere, de Tor, al terme d’Alins ,a la comarca del Pallars Sobirà, de la que ens diu la descripció ; edifici d'una sola nau amb capçalera rectangular coberta amb volta de canó a l'est. La nau presenta una coberta de fusta. Als peus de l'església s'obre la porta amb arc de mig punt format per grosses i ben tallades dovellles emmarcades per una arquivolta exterior que descansa a cada costat en una imposta. A la part superior de la façana, s'obre una petita finestra. Al costat septentrional de la capçalera es troba la torre campanar que, en la base, és del segle X (Xavier Barral pensa que les finestres de la part baixa d'una sola esqueixada no justifiquen una datació tant alta), continua en el XI, en el qual són visibles les finestres geminades actualment encegades. Al segle XVII es construí en el costat septentrional un porxo, i sembla també que fou quan s'encegaren les esmentades finestres i els absis que remataven la nau en els quals s'emmarquen els arcs en el parament de l'actual capçalera. Remata el campanar una graciosa coberta amb diminutes llucanes.



Tor té ‘mala premsa’ , http://www.vilaweb.cat/noticia/1625814/20051122/noticia.html

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA. ALENDO. FARRERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Pere Casulleras pública unes fotografies de l’església de Santa Eulàlia d’Alendo, en la visita pastoral del 1758, el visitador diu que l'església d'Alendo, que era sufragània de Santa Eulàlia de Farrera, i "tiene su iglesia con sagrario y fuentes baptismales (...). No ay sino un altar que es de San Roque, està bien ornamentado y adornado (...). La iglesia es suficiente pero el simenterio no està bien rodeado de paredes".

En el "Plan Parroquial" del 1904, aquesta església apareix dedicada a santa Eulàlia, advocació que s'ha mantingut.



La descripció en diu que és troba a cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendo, separada però d'aquest per un escaló rocós, és un edifici d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altre a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat. A la façana sud, en l'àmbit de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal. L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres. L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el segle XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral.

L’ESTUDI DE SANT MARTÍ DE CANALS. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El topònim Sant Martí de Canals pren la primera part de l'advocació de la parròquia del poble, dedicada a sant Martí de Tours, sant molt venerat a casa nostra a l'edat mitjana. La segona part del topònim, Canals, és d'origen ja romànic i de caràcter descriptiu: la terra, en aquesta zona muntanyosa, s'erosiona molt, i fa que arreu dels voltants del poble estigui ple de canals formades per l'aigua en anar-se menjant la terra. El proper poble de Sossís té un origen semblant, però encara més descriptiu, ja que ve del verb solsir-se (ensorrar-se).

El Pere Casulleras publicava una fotografia de l'antiga escola ("l'estudi") de Sant Martí de Canals. Al fons el Pui de Lleràs i el Coll de Serradell.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.