martes, 30 de junio de 2015

LES NOVES ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A OSONA. 1931-1936

Em negaven en algun cas l’establiment de les escoles públiques.

El primer govern republicà va quantificar en 27.151 escoles el dèficit que existia a l’Estat espanyol i el Pla de construccions escolars establia un procés gradual de creació.

Començarem per la localitat de Calldetenes 1936 L’Ajuntament cedeix un solar per edificar dues escoles unitàries: una de mixta i una de pàrvuls.

Centelles 1933 El president Macià posa la primera pedra d’un nou edifici escolar. L’any 1937 les obres estaven acabades però l’edifici no s’utilitza com a escola fins després de la Guerra Civil.

Folgueroles 1934 Creació provisional per part de l’Ajuntament d’una aula de pàrvuls.

Granollers de la Plana (Gurb) 1937 Informe sobre l’acabament de les obres de construcció d’una escola unitària mixta i una casa per al mestre.

Manlleu 1934 Diverses entitats de la vila fan la principal campanya del període republicà per a la construcció d’un grup escolar, que no s’arribarà a construir.

Roda de Ter 1935 Inauguració del nou edifici escolar.

Sant Boi de Lluçanès 1938 Es concedeix una subvenció al municipi (anomenat Aurora de Lluçanès) per a la construcció d’unes escoles.

les escoles públiques de la localitat Sant Julià de Sassorba (Gurb) 1931 Inauguració de l’edifici per a l’escola pública el febrer de 1931.

Sant Pere de Torelló 1934 Final de les obres del nou edifici escolar.

Sant Quirze de Besora 1936 Final de les obres del nou edifici escolar.

Sant Vicenç de Torelló 1935 Obres importants de reforma de l’edifici de les escoles públiques.

Santa Eugènia de Berga 1931 Creació d’una escola pública.

Taradell 1932 Concessió d’una escola unitària de nenes i campanya per aconseguir unes escoles graduades. Estudis per transformar l’edifici dels safareigs en escoles.

Tona 1933 Ampliació amb una aula de pàrvuls a l’edifici de les escoles Caterina Figueras, inaugurades el 1929.

Torelló 1931 Obres d’adequació d’una fàbrica com a edifici escolar. Torelló 1936 Aprovació del projecte de construcció d’un grup escolar nou.

Vespella (Gurb) 1932 Inauguració de l’edifici de l’escola pública.

Vic 1934 Inauguració del curs a la nova escola construïda a l’Horta de Sant Josep, de nom Ignasi Iglesias (posteriorment Sant Miquel).

Vic 1935
Inauguració del curs al nou edifici de l’escola Jaume Balmes

http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/55470/64609

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.


Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda

lunes, 29 de junio de 2015

ESCOLA LLUÍS MARIA VIDAL CARRERAS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L’amic Valentí Pons Toujouse, ens feia saber que Josep Azemar Pont (Figueras, 4 de gener de 1862 - Barcelona, 5 de juny de 1914), va ser l’autor de les escoles d’Agullana i de Viladecans :
http://vptmod.blogspot.com.es/2013/06/agullana-viladecans-escoles-den-josep.html

Us deixo un enllaç interessant pel que fa a l’escola Lluís Maria Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922) d’Agullana.
http://www.xtec.cat/centres/b7000019/enseny.htm



M’arribava fins a l’Empordà sobirà, per veure i retratar aquest magnífic edifici escolar.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

sábado, 27 de junio de 2015

L’EDIFICI DE L’ASIL GOMIS. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8349 i a http://ca.salines-bassegoda.org/cultura/arquitectura-civil/asil-gomis-246.html , http://ca.agullana.cat/guia-del-poble/centre-de-serveis/ i trobava un article ‘L’Asil Gomis surt de la foscor’; Lluís Gomis tenia de ben segur cognom matern, i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com del lloc i data del seu naixement i traspàs.

La lectura del l’excel•lent treball ‘EL CASO DE LIDIA DE CADAQUÉS’ , sobre Lidia Noguer Sabá, coneguda como Lídia de Cadaqués, que va lliurar la seva ànima turmentada l'any 1946, en aquest edifici de l’Asil Gomis, em posava en antecedents del fet que calia incloure- com acostumem a fer – la visita al fossar d’Agullana en qualsevol recorregut històric i/o artístic en aquest poble.

L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desmbre de 1920)


L’autor de les obres de reforma va ser l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996)

I darrerament Joan Falgueras i Font, i Lluís Gratacós i Soler, han estat els autors de la restauració.
Haurem de tornar – amb més tranquil•litat – a visitar Agullana.

CASA ESTELA. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), fou l’autor del projecte d’aquesta singular casa, que trobava al final de la Plaça de l’Església de Santa Maria d’Agullana, a la comarca de l’Empordà sobirà.


La descripció ens diu, la casa s'adapta a la seva situació de cantonera d'una manera molt original, com és la forma arrodonida que pren defugint tota solució formal en forma d'escaire. Aquesta forma rodona acaba essent coronada per una petita torreta, amb força obertures en la part superior i teulat cònic recobert de teula verda. Destaquen la balconada de la primera planta amb ferro forjat i els mosaics blaus i grocs de les obertures, que a la part baixa són d'arc rebaixat mentre que al primer pis són rectangulars. Obertures que a la part baixa són d'arc rebaixat, mentre a la planta són rectangulars. Una cornisa de caire neoclàssic ressegueix, a la façana, els diferents pisos.

No trobava cap dada del promotor, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fins en aquestes terres de ‘ catalans de primera’, la petjada destructiva pel que fa a documentar el patrimoni històric i/o artístic que ens deixava el segon feixisme, se’ns fa massa evident.

Haurem de fer la llista dels ‘funcionaris’ que des de l’01.04.1939 – en algun cas, fins al dia d’avui – han excel•lit en aquesta tasca infamant, encara que només sigui per saber a qui podem llençar les sabates velles.

ESCOLA PÚBLICA DE PONTÓS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

La Gemma Domènech i Casadevall és l’autora d’un excel•lent treball sobre els edificis escolars a la província de Girona, dissortadament no hi cap ‘ Gemma’ a Barcelona, Tarragona i/o Lleida.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

Em quedo amb una dada : el 15% de les escoles construïdes durant la Mancomunitat han estat enderrocades, el 10% de les construïdes durant la República també, i únicament el 5% de les construïdes durant el franquisme. Està clar que enderrocar escoles era mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura de Franco ), com h havia estat impedir que se’n aixequessin de noves en el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ).

Amb l’excusa de la situació econòmica – que s’ha generat per l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA - l’escola ha tornat a ser objecte en el millor dels casos de ‘retallades’.

Els discursos politics acostumen a dir just el contrari del que s’acaba fent, i en cas de dubte, penseu-ho en l’inefable Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955).

Al tema; l’escola de Pontós s’inaugurava l’any 1934, i voldria saber qui en va ser l’arquitecte.



També de les de Planoles ( el Ripollès ), Sant Esteve de Guialbes ( Pla de l’Estany ), la Jonquera ( Empordà sobirà ) i Sant Feliu de Pallerols ( la Garrotxa ).

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

SANTA ANNA [ MARE DE SANTA MARIA ] . PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’ermita de Santa Anna de Pontós, situada al costat mateix de l'antic camí de França, actual N-II.
Llegia que la seva existència consta documentada l'any 1488, i que originalment estava dedicada a santa Maria.
L'edifici actual és més tardà i ha estat restaurat modernament.




La descripció ens diu ; l’església té la casa de l'ermita adossada en el costat meridional, formant una sola construcció. A llevant hi ha un pòrtic, amb un arc rebaixat de rajols, mentre l'arcada que dóna a tramuntana és de punt rodó. El portal és de mig punt i la teulada a dos vessants. Al centre de la teulada s'aixeca el campanar de cadireta amb un sol arc. L'interior està cobert amb volta de canó.

Us deixo un enllaç moolt interessant :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/07/goigs-santa-anna-pontos-alt-emporda.html

El topònim Pontós, en la documentació antiga Pontonos (segle X) 'pontons' és un diminutiu plural de pont.

Voldria saber l’autor de les escoles de Pontós, que s’inauguraven l ‘any 1934.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

i/o a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya un en deurà una.

jueves, 25 de junio de 2015

ESCOLA LA RENAIXENÇA. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

L’autor fou l’arquitecte municipal de Manresa, Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905- Barcelona, 1991)

L’any 1932 es llicencià com a arquitecte.

L'any abans fou soci fundador del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATPAC). S'encarrega de la publicació de la prestigiosa revista d'arquitectura “AC”.

la seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença, que fou inaugurat pel president Lluís Companys el setembre del 1934, mostra d'arquitectura racionalista.

http://www.memoria.cat/dades-biogr%C3%A0fiques-de-pere-armengou-i-torra-manresa-1905-barcelona-1991

A la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts , el Joan Garcia Codina penjava unes imatges històriques :



Els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, portarien a Manresa i a Catalunya, patiment i mort :

http://www.ccma.cat/324/Manresa-recorda-els-75-anys-dels-bombardejos-de-laviacio-franquista/noticia/2283213/
http://elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=18212
http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=18116

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.