lunes, 24 de noviembre de 2014

SANT JULIÀ DE LLIÇA D’AMUNT. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Julià de Lliça d’Amunt.


La descripció tècnica ens diu ; Edifici de tres naus, la central coberta amb volta apuntada i separada de les laterals per dos arcs de dues columnes. Absis semicircular cobert amb volta de mitja taronja, l'arc triomfal de mig punt. Al segle XVI es van afegir les capelles laterals. Del mateix temps és el campanar i el portal. La portada és rectangular i coronada per un frontó en forma de venera i representacions de caps esculpits. El campanar és una torre de dos cossos. El primer de paredat i el segon de carreus on s'obren arc apuntats, balustrada i gàrgoles. Mènsules situades a la nau lateral de la dreta, en el vèrtex de la volta d'aresta. En una d'elles es representa la figura d'un àngel fins a mig cos, a l'altra hi ha la representació d'un animal amb unes grans banyes corbades, i també la figura d'un àngel. Cal remarcar la decoració escultòrica d'elements arquitectònics a tot l'edifici: capitells decorats amb motius vegetals, clau de volta en el sotacor on es representa el colom de l'esperit sant, i els caparrons que apareixen a la portada.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de la reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CRISTÒFOL DE LLIÇA D’AVALL. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Cristòfol de Lliça d’Avall, un indret ‘voltat de soledats’ en els dies que corren.


La descripció tècnica ens diu ; edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts. La nau té tres trams coberts amb volta de creueria amb claus esculturades. L'absis és cobert amb volta de creueria. El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment. La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l'arquitrau amb motius rectangulars. El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu. Pica baptismal Presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl•lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il•legible.

No s’obria l’enllaç al ‘martiri dels temples’ on penso que hi ha alguna dada respecte a l’autor de reconstrucció desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes que es revoltaven contra el Govern de la II República Española.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE CA L’AVI. LES PLANES. BARCELONA. CATALUNYA

L’Antoni Calvo Uribe ens delecta sempre amb meravelloses troballes , moltes quasi al costat de casa, i en certa forma ‘ invisibles’ per a una majoria de nosaltres.



Aquest és el cas de la dita Capella de ca l’Avi , a les Planes, abans [les Planes de Vallvidrera] indret del que en diu l’Enciclopèdia ; sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

No trobava cap informació d’aquesta Capella, i em posava en contacte amb mossèn Pere Grau Andreu, que m’explicava la gestació ‘ voluntariosa’ d’aquest projecte, del que la capella en forma part. M’explica que l’advocació del Santíssim, no aconseguia imposar-se sobre la designació ‘tradicional’ de Ca l’Avi.

La propera setmana intentarà esbrinar les dades de l’arquitecte que signava els plànols.

Tenim el costum de cloure els escrits amb un ‘ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com ‘ , ni cal dir-ho ho reiterem en relació a aquesta capella que és un espai on a tothora, podreu trobar consol a les vostres tribulacions.

domingo, 23 de noviembre de 2014

PONT MEDIEVAL DE CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Sergi FerCom‎ retratava les restes del pont medieval de Camarasa, que estava fet de pedra regular i arcs de descàrrega amb dovelles regulars i arc apuntat, tenia 7 arcs, se’n conserven però, tant sols un de sencer , i algunes restes dels pilars dels altres arcs.


En la descripció que Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - mateix lloc, 1812), va fer d’aquestes terres el 1788 , parla, entre d’altres coses, del pont romànic, segons la tradició d’origen romà, “de siete ojos, mal conservado y se cobra peazgo”

El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1921 des d’una perspectiva que avui potser no fora possible. Les pedres com podeu imaginar no se les va endur l’aigua i/o el vent.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE SANT FRANCESC. BERGA.

La Maria Mayans Font retratava l’església del convent de Sant Francesc, és un edifici de grans dimensions de caràcter historicista construït després de la guerra civil (1936- 1939). Està estructurat en tres naus amb voltes de creueria, la central més alta que les laterals en les que s'hi obren capelles.


La façana és a llevant amb una sola porta d'arc apuntat i un rosetó. Les naus són rematades amb absis poligonals. El parament és a base de carreus de pedra ben escairats units amb morter deixats a la vista. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.

L’any 1245 es va fundar el primer monestir de framenors de Berga, no reeixí però, fins a l’any 1330 gràcies a la protecció reial. Les obres començaren el 1333 al costat de la muralla de la vila, extramurs.

Fou remodelat als segles XVII i XVIII i s'obrí una nova porta al mur de llevant que anul•là la capçalera i l'interior fou decorat amb retaules barrocs.

Amb l’exclaustració del segle XIX l'edifici passà a ser caserna militar fins que l’any 1909 retornà la comunitat.
La guerra civil (1936- 1939) afectà tant l'edifici que s'hagué d'enderrocar.

Passat el conflicte bèl•lic es féu l'edifici actual en un neogòtic molt pobre, no trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte tècnic.

Les dependències conventuals es reconvertiren en escola de formació professional l’any 1969.

Els darrers pares franciscans marxaran el 30.11.2014, i encara no està clar, en quina situació quedaran les instal•lacions conventuals.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DEL MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau retratava parcialment la façana de l’església parroquial de Montseny, advocada a Sant Julià, de la que ens la descripció tècnica que encara conserva restes importants de l'església primitiva, consagrada el segle XII. Està feta de paredat, arrebossada i emblanquinada. La portada té un arc rebaixat. Amb motllura senzilla entre els muntants i l'arc. És de carreu. Té una fornícula amb la imatge de l'Assumpta de l'any 1954. Porta la inscripció de la data de la construcció de la façana i de l'ampliació del temple, el 28 de març de 1767. Damunt del portal hi ha un ull de bou amb motllura senzilla, coronat per un floró i una bola al cim. El campanar és de torre quadrada, de carreu i paredat. En l'actualitat es troba arrebossada i emblanquinada. Absis i quatre cossos amb voltes i llunetes. Una sola nau. El campanar és l'element més clar de l'antiga església, ja que en ell trobem, sota el cos de les campanes, una arcuació cega a cada costat, composada per una sèrie de quatre petits arcs de mig punt, les dovelles i la clau són de petites dimensions. És del segle XII. En els angles del sostre hi ha unes columnetes romàniques que podrien ser de l'antic campanar.


El Josep Salvany Blanch retratava el poble l’any 1914.

I Baldomer Gili i Roig. Museu d'Art Jaume Morera, reproduïa una imatge de l’any 1900, del llegat de Dolors Moros.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DEL PAPIOL. EL LLOBREGAT JUSSÀ

No li cridava l’atenció l’any 1919, al Josep Salvany Blanch, el castell del Papiol, més enllà de retratar-lo a distància.


En aquella data el cens voltava el miler d’ànimes, i el castell està documentat des de l’any 1116 en un conveni pel qual Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, el va cedir en feu als seus germans (Arnau, Bernat i Ramon Pere) el castell del Papiol, reservant-ne el dret per a ell. És versemblant, tanmateix, que el castell existís anteriorment. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell d'El Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 un terratrèmol va enderrocar parcialment el castell. El 1505 la baronia d'El Papiol passà a mans de la família Marimon, després als Guimerà, que el 1661 varen vendre-la al mercader Francesc Argemir. Després de passar per altres mans el castell ha estat en propietat dels Almirall, últim descendent dels quals és cognominat Bofarull. El castell va ser restaurat per Maria Teresa Almirall (neboda del polític Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - íd. 20 de juny de 1904), que fou baró d'El Papiol), aconsellada per Luis Monreal Tejada ( Saragossa , 1912 - Barcelona , 1 nov de 2005 ), i Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013) , hi col•laboraren els Amics dels Castells.


Entusiasmava ben al contrari al Josep Olivé Escarré, que es col•locava al seu davant, amb l’ il•lusió d’un nen amb sabates noves, a les darreres hores de llum del dia 21.11.2014.


La descripció tècnica en diu ; castell de planta rectangular, format per diversos cossos d'edificacions juxtaposats. La part més antiga és a la planta baixa, tot just traspassada l'entrada: una escala excavada a la roca mena cap a una sala estreta i allargada, amb les parets d'aparell d'espiga, més sortides que no pas la volta de mig punt que sostenen. Al costat hi ha una altra sala més àmplia, també coberta amb volta i més tardana. Entre totes dues hi ha ubicada l'antiga masmorra medieval. Més enllà, el basament de la torre s'eleva per damunt la fàbrica del castell, probablement del segle XIII. Vora seu hi ha un vaixell amb veles hissades esgrafiat a la paret. Els pisos superiors han estat molt reforçats i enriquits amb mobiliari antic i amb una pinacoteca de pintors catalans de finals del segle XIX i principis del segle XX. L'exterior també ha estat restaurat. Dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix. Finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini de la mateixa època. Es troba a la mateixa paret que les altres dos, a la part menys modificada del castell.

El cens del Papiol a 31.12. 2013 era de 4.041 habitants, i ara , potser com l’any 1919, la població sembla no tenir cap interès, en divulgar el seu patrimoni històric i/o artístic.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com