martes, 31 de marzo de 2020

EL PATRIMONI VOLGUDAMENT DESCONEGUT DE COMA-RUGA A L’ÈPOCA EN QUE FORMAVA PART DEL TERME DE SANT VICENT DE CALDERS. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies d’alguns edificis notables del barri de Coma-Ruga que pertany avui al Vendrell , fins a l’any 1946 però, formava part del municipi de Sant Vicent de Calders, que ‘manu militari’ s’integrà a la capital del Penedès jussà.



És fàcil pensar que si existeixen dades dels edificis que es van aixecar fins a aquell moment, estaven a l’Arxiu de l’Ajuntament de Sant Vicent de Calders. I fins és possible que llevat de la seva destrucció –intencionada – encara estiguin allà.

Abans de la dictadura franquista es van aixecar edificis notables, Villa Torres, de l’any 1910, Villa Ramona, de 1920, o l’ Villa Buenaventura, de 1933,...., l'Estany de Coma-ruga,..

Està clar que els artífexs d’aquest edificis foren mestres d’obres i/o arquitectes titulats ‘seriosos’ – res a veure amb la morralla que patim avui, oi? - . La pregunta que fem urbi et orbe justament és; algú sap qui van ser ?. Esperem respostes a castellardiari@gmail.com

Només hi ha dades – minses – de :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vil%C2%B7la_Buenaventura
La casa fou construïda per la família Trillas en la urbanització Bellamar que es va crear la dècada de 1920. Es creu que podia ser obra de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887 o 1888 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) -autor de l'ampliació i reforma de Vil·la Casals de Sant Salvador l'any 1932- . O bé obra de l'arquitecte Joaquim Iglesias de Abadal, que treballà molt per a la família Trillas.

La resta, Villa Torres ;
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1324&fbclid=IwAR3mMfyioU_XZbvvXfDR0Sg96ENbEW77M7hgRUkxUrzB4_XXB8L9eh-oeOY


Villa Ramona;
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1321

Cal atribuir-la a “desconegut” que curiosament és l’autor més prolífic de Catalunya.

L’afirmació ‘som una Nació’ està lluny de ser certa. oi?

https://tarragonadigital.com/baix-penedes/zona-aiguamolls-centre-turistic-origens-coma-ruga

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=5477

https://www.elvendrellturistic.com/estany_comaruga.php


A https://www.ara.cat/campdetarragona/fundacio-Coma-ruga-connexio-argentina_0_1948605131.html

S’atribueix a l’arquitecte Valentín Meyer Brodsky, l’atoria d’alguna de les cases, i àdhuc el disseny de la trama urbana de Coma-ruga als anys 50.


El tracte que el Vendrell va donar a Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) i la seva família, no van ser correctes, i aquí ho deixo.

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Coma-ruga, El Vendrell, el Penedès jussà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.


Donec perficiam

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ROSER DE LES ESPLUGUES. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Miquel Bailac publica una fotografia on s’aprecia encara l’església de Mare de Déu del Roser de les Esplugues, que exercia en el seu moment com a ‘parroquials’ del petit nucli de les Esplugues, a l'antic terme de Mur, que forma part actualment de Castell de Mur.


Estava situada al lloc més enlairat d'aquella antiga caseria, sota la balma que s'obre a la part baixa del Cinglo de les Esplugues.
En trobava una descripció a :

http://trogloditisme.blogspot.com/2018/05/les-esplugues-de-mur-castell-de-mur.html


L'ermita presenta planta rectangular, que mesura 4.90 m de llargada per 3,40 d'amplada; la porta està orientada a l'oest i al damunt hi ha una finestra rodona.

El campanar és d'espadanya d'un sol ull.

A l'interior hi ha, al costat nord, un armariet emportat i, al costat sud, una fornícula. A l'est, amb la paret enguixada i pintada, es troba l'altar. A cada lateral hi ha un banc de fusta i en un dels costats es troba una pica d'aigua beneïda.

El 17 d'abril del 2018, i arran d'una esllavissada després d'episodis continuats de pluja, la capella quedà totalment destruïda. En la mateixa esllavissada dues persones van morir en quedar sepultades per les roques mentre circulaven per la carretera[1] adjacent.
https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/9256/recuperats/cossos/sepultats/esllavissada/castell/mur

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Castell de Mur, el Pallars jussà, Lleida, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.


Donec perficiam

PONT DE LES CAIXES. CONSTANTÍ. TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies del Pont de les Caixes, que forma part de la Sèquia dels Molins, que es troba al NE del municipi de Constantí, al costat del Camí de Montblanc en el punt (Costa de la Ferrota) on creua el Torrent de la Ferrota, dins la partida de l'Amatella.



No es coneix exactament l'antiguitat de l'aqüeducte, encara que una campanya d'excavació arqueològica va posar de manifest que la base del pont era inequívocament d'època romana. Amb tot, no s'han pogut recuperar prou materials ni indicis per precisar-ne la cronologia, encara que la tipologia d'una part dels paraments presenta similituds amb les documentades a Tarraco entre els segles I-II dC. En tot cas, la proximitat del pont a la vil·la romana de Centcelles (700 metres al Nord) i a la via De Italia in Hispanias (que seguia la llera del marge dret del riu Francolí), sembla indicar la presència d'algun sistema de rec i proveïment d'aigua de certa importància.

A finals de l'Antiguitat tardana, l'abandonament de les vil·les properes hauria dificultat el manteniment de l'aqüeducte. La canalització de l'aigua hauria continuat, però de forma probablement precària i marginal. A l'època medieval van construir-se molins hidràulics al llarg del recorregut de les sèquia, després del seu pas pel Pont de les Caixes, es tracta del Molí de Constantí (documentat a patir de finals del segle XV), el Molí de Reus (a partir de finals del segle XV), el Molí Paperer (a partir de començaments del segle XV), el Molinet del Mas de Mascaró (documentat del segle XVIII encara que arquitectònicament sembla indicar una cronologia de cap al segle XVI) i, finalment, el Molí de l'Horta (documentat des de mitjans del segle XII). Els tres primers molins se situen dins del terme de Constantí mentre els dos darrers ja ho són del de Tarragona. El fet que l'activitat d'aquests molins hidràulics es mantingués aproximadament fins a començaments del segle XX sembla indicar una continuïtat del Pont de les Caixes durant l'època medieval i moderna.

A nivell arquitectònic, l'aqüeducte presenta moltes modificacions al llarg del temps, que se superposen a l'antiga estructura romana. Tal com ens informen Josep Anton Remolà Vallverdú , Paloma Aliende Garcia i Josep Francesc Roig Pérez (2009), a grans trets, a l'època medieval sobre la caixa romana completament reblerta per gairebé un metre de sediments, s’erigeix una nova canal i s’obren un pas de vianants i rodat amb doble arc de punt i un arc apuntat de pas per la riera. Per tant, la diferència de cota entre el paviment de la caixa romana i el segon paviment medieval indica un recreixement aproximat d’un metre i mig. Aquesta profunda obra de remodelació hauria pogut coincidir en el temps amb la construcció del Molí de Constantí i ser obra de l'arquebisbe Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407)

Josep Francesc Roig Pérez. Memòria intervenció arqueològica .2008. Vista del pont en procés d'excavació
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18650

En aquella època els Arquebisbes exercien un poder real, vegeu la relació entre l’Aqüeducte de les Moreques o del Llorito, i l’Arquebisbe, Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445).
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-laqueducte-de-les-moreques-o-del-llorito-tarragona/1066637

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Constantí, el Tarragonès , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.

Donec perficiam

lunes, 30 de marzo de 2020

LA RECUPERADA ESGLÉSIA DE SANT RAMÓN AL NUCLI HOMÒNIM DE CONSTANTÍ. EL TARRAGONES

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’Església de Sant Ramón de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275), al nucli homònim , al terme de Constantí a la comarca del Tarragonès.




Patrimoni Gencat
ens diu que el nucli de Sant Ramón està format per tres grans masos que constitueixen un caseriu i que són anomenats Sant Ramon de Dalt, del Mig i de Baix.

Antigament se'l coneixia com a mas dels Tarongers.

El 1610 hi havia una església dedicada a Sant Ramon de Penyafort.

El caseriu actual també té una església petita (capella) que en el frontó de la porta té la data de 1790.

Presenta frontó amb lluneta. Damunt la portada hi ha una fornícula que devia portar la imatge del Sant i a sobre hi ha una rosassa. L'edifici principal del Caseriu, sant Ramon del Mig, és de formes senzilles però de grans proporcions, de planta baixa, pis noble i golfes, i dues ales als costats de la façana amb el remat del conjunt de formes arrodonides. Avui als edificis antics no hi viu ningú, però és molt important com a explotació agrària.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12226


Des de l’any 2014 gràcies al ensems a la “santa obstinació de mossèn Joaquim Claver Caselles, ‘bon taranna’ dels propietaris del masos de Sant Ramón, la Parròquia de Cnstantí ha pogut recuperar la possessió de l’ermita de Sant Ramon de Penyafort, tancada al culte des de fa anys.

https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/3641/reobren/al/culte/ermita/sant/ramon/penyafort/constanti

http://tac12.alacarta.cat/tac-constanti/capitol/recuperada-l-x27-ermita-de-sant-ramon-de-penyafort

http://www.arxiudeconstanti.cat/arxius/1681

https://www.youtube.com/watch?v=nVLBlcMiExY

http://web.constanti.cat/events/caminada-popular-a-lermita-de-sant-ramon/


https://issuu.com/arxiudeconstanti/docs/rutes9_/31

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Constantí, el Tarragonès , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven

ERMITA DE SANT SALVADOR DEL MONTSEC. EL SANT DEL BOSC. LLIMIANA, EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll és un dels redactors de la revista municipal (Lo Pas Nou ) de Vilanova de Meià que es publica cada trimestre , a la seva secció “lo Pasat i Present “ , al numero 17, quart trimestre 2019 ,explica les mines de lignit de Montsec de Meià i comenta el que va ser antigament la Fira de Sant Miquel a l'Hostal Roig ,i també alguna cosa del Sant del Bosc, del que em feia arribar unes fotografies, al terme de Llimiana, topònim que segons el mestre, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) voldria dir “la vil·la pertanyent a la família dels limians”, o “de la família Límia”.

A l’Enciclopèdia Catalana , https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1541501.xml es pot llegir ; El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes.


Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana. La seva situació, prop de l’únic pas que des de l’Hostal Roig salva la carena del Montsec, vers la vall de Meià, la seva advocació popular “el Sant del Bosc” i la seva situació acinglerada fan pensar en la persistència, en culte cristià, d’un antic santuari pre-cristià.
S’hi celebra un aplec popular el 29 de setembre

És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil deforme, que insinua un arc apuntat, coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral que l’obre a la nau.

La porta és l’única obertura que presenta l’edifici i es troba a la façana oest, que com les altres és totalment òrfena d’ornamentació.



L’interior està completament arrebossat, i a l’exterior es conserven importants fragments de l’arrebossat que cobria les façanes, tot i que és possible veure l’aparell, de reble de pedra llosenca, molt irregular, però amb una certa tendència a formar filades. L’element més destacable és la base de l’absis, que forma una plataforma rectangular sobre la qual s’assenta el semicilindre absidal, i que pot interpretar-se com un vestigi, o un inici, d’un absis rectangular dins la tradició de l’arquitectura del segle X.


Sense descartar cap hipòtesi, sembla més raonable suposar que correspon a un procés constructiu unitari amb el conjunt de l’absis, si ens atenim a la continuïtat constructiva dels aparells, que no permeten una filiació precisa atesa la seva extrema rusticitat i irregularitat

http://www.llimiana.com/santsalvador.php

http://sortidesambfamilia.blogspot.com/2011/04/ermita-de-sant-salvador-del-bosc-pel.html

El Raul Pastó Ceballos m’havia fet arribar també imatges d’aquesta esglesiola :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/santuari-de-sant-salvador-del-bosc.html

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Llimiana, el Pallars jussà, Vilanova de Meià, la Noguera, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven

domingo, 29 de marzo de 2020

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MONTLLOR. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll, atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies del Castell de Montllor , també anomenat Castell de l'Hostal Roig o Castell dels Moros




L’enciclopèdia Catalana explica que l’element més visible d’aquest castell, situat en un turó prop del coll de l’Hostal Roig, que clou la vall Barcedana i separa el Montsec de Rubies de la serra de la Campaneta, tal com se sol esdevenir, és el fragment d’una torre de planta circular. Devia tenir un diàmetre interior d’uns 200 centímetres. El gruix de la paret és de 110 centímetres. L’altura actual del mur conservat, a la banda septentrional de la torre, és de només 2,5 metres, una petita part del que devia ser.

Els carreus són de mida mitjana (20 centímetres d’alt × 40 centímetres de llarg); i n’hi ha de col·locats verticalment (30 centímetres × 25 centímetres). Són units amb morter de calç rogenc.

Cap al nord-est de la torre continua la penya, allargada i prominent, amb una longitud de 24 metres i amb una amplada d’uns 6 metres. Per les restes que hi ha i pels encaixos fets per als murs, es pot suposar que al cim d’aquesta penya hi havia un recinte ampli.

A la banda oriental i meridional, fent de separació entre l’àrea del castell i la del poble, hi ha un vall profund, segurament en part natural, però també en part fet per l’home.

En principi, podem considerar que aquesta torre fou feta cap a l’any 1000.

Molt probablement l’actual castell i lloc del castell de Montllor tingué l’origen en el castell de Montelauro, esmentat en una escriptura de l’any 1247. Segons aquest document, registrat al segle XVII per B.J. Llobet, notari dels Cardona, el cavaller Arnau de Llordà prengué sota la seva protecció el monestir de Sant Privat, situat al terme de Castelló Sobirà, sota el castell de Montllor.

Si se segueix la pista que surt de la carretera de Llimiana i segueix la vall de Barcedana, s’arriba a la collada de l’Hostal Roig. A partir de la casa que hi ha a la dreta de la pista, cal seguir els camps i enfilar-nos fins al cim del turó que hi ha més a prop; es passa pel costat de l’església de Santa Anna i es travessa el poble rònec, que en aquest indret té una amplada d’uns 70 metres.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilanova de Meià, la Noguera, Gavet de la Conca, el Pallars jussà , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

La Paquita Dorca Gibert atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies de l’església de Sant Pere, la parroquial de Figueres.




Patrimoni Gencat, en diu ; edifici religiós, d'origen gòtic. Situat al centre de la ciutat al costat de l'Ajuntament. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L' interior presenta una sola nau, amb capelles ocupant els contraforts -laterals-. Té un cimbori octogonal i campanar reconstruït - tipus fortificació - l'absis principal i 2 laterals: 1 és sagrari i l'altre sagristia. En el lateral exterior dret trobem un pòrtic amb 3 arcs apuntats, de factura posterior Baptisteri adjunt al lateral dret. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central.

La primera menció és de 1020 i al seu voltant s'hi bastí el nucli medieval de Figueres. Probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana.

Del temple romànic inicial (segles X-XI) en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l'esquerra de la nau, al peu del campanar. En segle XIV s'aixeca, sobre l´edifici romànic, el temple gòtic. Aquest nou edifici arribava fins a l'actual creuer i era d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts (sense creuer ni girola).

El 1578 es va reconstruir la façana, d'estil neoclàssic, on hi destaca un gran ull de bou que dóna llum a tota la nau. En posterioritat ha sofert nombroses ampliacions (el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat nord) i modificacions. En el segle XVIII l'antiga capçalera gòtica es substituïda per un creuer i un absis poligonal. A finals L´any 1895 es va construir la cúpula segons un projecte de l´arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel eneral Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l´església pateix importants destruccions (incendis i enderrocs).

Entre 1941 i 1948 es va reconstruir amb carreus de pedra, el creuer coronat pel cimbori octogonal, seguint l´estil gòtic de l´antiga nau, aconseguint així un conjunt unificat, sobri i monumental.

Del temple gòtic original es conserva la nau amb les voltes de creueria i els contraforts.

De creació gòtica, era el centre de la vida parroquial figuerenca, i d'aquest centre depenien els deganats de Figueres, Perelada i Castelló d'Empúries. Ja abolit el delme, es mantenia pels drets de peu d'altar, els d'estola i pels productes no venuts. Cremada per primera vegada, 21 Juliol 1936; el 8 de Setembre es va aprovar el decret per destruir l'església de San Pere; els treballs començaren el 8 de Novembre i varen costar mig milió de pessetes; per manca de diners no s'acabà d'enderrocar; però sí l'església dels Dolors que compartia els murs en la part Nord, part del campanar, el presbiteri i el creuer de Sant Pere. Part de les pedres de l'enderroc s'empraren per la volta i parets de carrega de la riera Galligans, en el carrer Pella i Forgas, d'altres en el Parc i a l'era Deseya.

L'any 1941 l’Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970), l’ Enric Móra i Gosc, i Josep Mª Sagarra, de Barcelona, varen fer el projecte per la restauració del temple.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina