lunes, 23 de enero de 2017

QUE EN SABEU D’AQUESTA CAPELLA A LA ROCA DE PELANÇÀ, VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

No trobava cap referència a la petita edificació que retratava el Joan Dalmau Juscafresa a la Roca de Pelançà, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.


M’explica que és una petita ermita, que està pràcticament en una finca al costat d'un petit corriol que puja al turó del Collet de la Roca, just al costat del Castell de la Roca.

No en tenen constància al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que com jo mateix voldrien confirmar la seva advocació – que sembla a la Mare de Déu - la data en que s’aixecava, i qualsevol dada que pugui donar-nos més informació, el seu promotor, el seu autor, ..., en agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 21 de enero de 2017

LA TORRE DE CALELLA. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de la dita torre de Calella que es troba situada a l'anomenada "punta de la torre", entre els nuclis de Calella i Llafranc.


Patrimoni Gencat ens diu que és un element de pedra, de planta circular al cos inferior i semicircular a la part alta, atalussat a la base i amb una motllura encorbada a l'acabament del talús. Al cos superior, el parament que tanca el semicercle té un arc apuntat, actualment tapiat. La torre té diverses obertures allindades, algunes de les quals són balcons, i presenten inscripcions; a la porta inferior, rectangular que serveix actualment d'accés, hi apareix la data del 1836. A la finestra superior hi ha inscrit l'any 1599 i l'anagrama IHS. Conserva també un matacà i restes dels merlets de coronament; va ser construïda vers la fi dels segle XVI. El 28 de juny del 1597 el batlle general de Catalunya, a petició dels jurats de la vila de Palafrugell, va dona permís per bastir "una torre rodona frontalisa" entre Calella i Llafranc, per ajuda i defensa dels ports i "expulsió de pirates lladres e mals homens". Era per tant un element de guaita i de defensa alhora. També va ser utilitzada com a presó en algunes ocasions. La torre ha experimentat diverses modificacions al llarg del temps; en l’actualitat s’utilitza com a part d’un habitatge, amb una construcció annexa a la banda sud-est.

Us imagineu que cada català retratés i expliques a la xarxa almenys un ‘monument’?. Catalunya no trigaria gaire a completar el Catàleg Patrimonial que fa les delícies de molts dels nostres visitants, que lluny de l’estereotip del sol, platja, alcohol i drogues, en la seva qualitat de gent neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, gaudeixin més del nostre país, que la major dels que hi viuen TOTA LA VIDA.

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear ; Etimològicament del llatí Palatiu Frugelli ‘Palau de Frugell’. El nom personal Frugell és d'origen incert, però la realitat d'esser Palafrugell un compost de palatiu i un nom personal està comprovada per les formes antigues del topònim que apareixen en els documents medievals: Palaz Frugello (a. 993), Palacio Frugel (a. 1019), Palatii furgelli (a. 1058), Palacío Frugello (a. 1151), Palatio Frugelli (a. 1163). Cf. Aebischer Topon. 11. En el segle XIV trobem documentades les formes Palaforgell i Palafurgell (cf. Muntaner Cròn., c. 131). No és absurd suposar que Frugell vingui d'un nom personal germànic, v. gr. Frauhild, deformat per adaptació de l'element -hild al sufix llatí -ĕllu.

La tramuntana, i l’absència del sentit del ridícul, permeten sostenir altres hipòtesis ;
http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm

Senyor, allibera el teu poble!

IN MEMORIAM DEL XALET REFUGI D’ULL DE TER AIXECAT PER L’ARQUITECTE JERONI MARTORELL TERRATS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. SETCASES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Josep Salvany i Blanch va néixer a Martorell el 4 de desembre de 1866 i lliurava l’ànima al Senyor a Barcelona el 28 de gener de 1929. Entremig ens deixava un immens llegat de les imatges que recollia en els seus viatges per Catalunya, les Illes Balears , la resta d'Espanya, els Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient,...., Catalunya no li ha agraït ENCARA la seva tasca.

L’any 1918, el Josep Salvany i Blanch, retratava el Xalet Refugi d’Ull de Ter, que s’aixecava l’any 1908 per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), llegia que era un edifici de voltes de pedra apuntada; el teulat de forta pendent era enquitranat, i les finestres de fusta vermelles.


Fou enrunat entre els anys 1936-39. És un altre dels èxits que devem als sediciosos feixistes que encapçalats pel general Franco enderrocaven el govern LEGÍTIM de la II República, i aturaven – em temo que de forma irreversible – el progrés històric del mal dit REINO DE ESPAÑA.

La Bíblia recull un seguit de malediccions de Déu, davant determinats actes dels homes:

"Maleït el qui es fabriqui un ídol de talla o de fosa, obra d'homes, que el Senyor detesta, i l'adori en secret!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desplaci les fites de la propietat del seu veí!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui desencamini un cec!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una de les dones del seu pare, perquè pren al seu pare el lloc de marit!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb una bèstia!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva germanastra de part de pare o de mare!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui jegui amb la seva sogra!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."
"Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Cal afegir-ne almenys un parell més :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL. SETCASES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’església parroquial de Setcases, a la comarca del Ripollès, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milicies Celestials, restaurada per l’arquitecte . Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)


Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici, tot i pertanyent a l’època barroca, es construeix encara segons les línies gòtiques, sobretot en la nau de l’església, construïda amb volta apuntada, recolzada sobre arcs creuats que es tanquen amb claus centrals. Entre els esperons que suporten la volta s’allotgen capelles, algunes d’elles tancades. Segons la disposició d’aquestes capelles, la planta té la forma de creu llatina. Els arcs i angles dels esperons són de pedra treballada, essent la resta dels murs reomplerts de pedres i argamassa. Amb una restauració recent s’ha repicat l’arrebossat de les parets, deixant vista l’estructura de pedra. De l’antiga decoració barroca només resta la imatge de Sant Miquel, sobre la porta d’accés al temple i el retaule de l’altar major, també restaurat fa poc.

La imatge de Sant Miquel, es troba a la façana sobre la porta d'accés. Té aproximadament 70 centímetres d'alçada. Està feta de terra cuita i policromada, deu ser de fabricació popular, ja que té unes proporcions molt particulars; els braços i cames són molt curts i gruixuts.


El dimoni és representat amb monstruositat, és de color vermell, la testa de Sant Miquel insinua només les faccions de la seva cara, i és de color gris. Els vestits i l'armadura són de colors vius; blaus, vermells i roses.

Sant Miquel està en posició d'atac, en una mà té l'espasa i a l'altre la llança, la qual clava sobre el dimoni caigut a terra.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la imatge fou treta del seu lloc i desaparegué el cap.

L’any 1940, fou col•locada de nou, i els membre encarregats de la tasca, li van fer amb dues teules plegades, una mena de cap, molt estilitzat. Durant aquests anys, la imatge ha estat repintada en diverses ocasions per un artesà d'Olot, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom i cognoms

L’església actual es va construir, sembla ésser, sobre les restes d’una anterior del segle XII, a la llinda de la porta de la sagristia hi ha una inscripció del segle XV, i a l’exterior de l’església sobre una finestra hi consta gravat 1776. En el 1729, l’església va ésser refeta en part degut a un incendi. Actualment s’estan ultimant les obres de restauració, mancant només el cor i el campanar.

Al presbiteri de l'església trobem un retaule de Sant Miquel d'el segle XVIII.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

S’explica que hi havia un rotlle , format per una roda de fusta amb vuit eixos en el quals hi ha vuit campanes, que es feien sonar en les grans solemnitats i oficis religiosos, bateigs, festes majors, etc, en entonar el cant de "Glòria" durant la missa, degut al canvi de litúrgia, aquesta tradició s'ha perdut.

No trobava cap imatge d’aquest instrument musical, i sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 20 de enero de 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DIT CA L’HOSPITAL A PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes magnifiques fotografies d’aquest edifici entre mitgeres, de planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral•lel a la façana, del que ens diu patrimoni Gencat; la façana presenta una composició simètrica i té dues portes d’accés.


Situada una a l'esquerra, d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau figura la data del 1567. Damunt la porta hi ha tres dovelles verticals, la central de les quals mostra les restes d'un relleu. Són elements remarcables les finestres adintellades del primer pis, especialment la situada a la part superior de la porta, que presenta un arc conopial amb arabesc calat i relleus florals a les impostes.


I l’altra de llinda monolítica sobre carreus encorbats. Dalt d'aquest segon portal hi ha un escut amb la figura d'un gat, entre flors .


Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta casa. Va exercir com hospital en algun moment ?. L’escut que llueix a la façana a quina família va pertànyer ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un imperatiu ètic

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa publica una fotografia de l’església parroquial de Palau de Santa Eulàlia, a la comarca de l’Empordà sobirà.


Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici al centre del poble, en l'actualitat està envoltat per altres construccions. És un temple d'una sola nau amb volta apuntada i un arc toral, capçalera plana amb dues finestres de mig punt d'una esqueixada, i coberta de teula a dues vessants. La porta d'accés és a la façana principal, a la qual s'accedeix a través de tres graons , és d'arc de mig punt, amb grans dovelles de pedra i un guardapols molt erosionat a la part exterior. Un òcul situat al centre del parament substitueix la primitiva finestra. Al mur lateral de migdia hi ha un contrafort i una part atalussada. El mur nord té afegides altres construccions posteriors. El parament de l'església és de carreus ben escairats i disposat en filades horitzontals, llevat de la part a l'angle nord-oest de l'edifici.

El campanar és de base quadrada i té arcs de mig punt i coberta de pavelló.

A l'interior hi ha una pica baptismal romànica que té un fris d'arcs cecs a la part superior.

L'església de Santa Eulàlia és la parròquia de tot el terme municipal de Palau de Santa Eulàlia. Figura com a parroquial en diferents nomenclàtors diocesans des del segle XIV. És una construcció de finals de l'etapa romànica, bastida aproximadament durant els segles XIII-XIV, seguint la tipologia cistercenca. L'obra de fortificació que es va fer al damunt del temple data dels segles XVII-XVIII, i la sagristia i el campanar són del segle XVIII (en una finestra de la sagristia apareix la data del 1746, i el campanar la del 1757).

En relació a edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, llegia a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Eul%C3%A0lia&page=3&pos=21

Actualment a Palau de Santa Eulàlia no hi ha escola. Les aules estaven situades en l'edifici de l'Ajuntament vell, una construcció anterior a 1936 (segons informacions del propi Ajuntament). Actualment el municipi compta amb un nou edifici consistorial, de planta baixa i pis en obra vista, i l'edifici vell acull dependències municipals diverses.


Es coneix un projecte no realitzat de Pedro Wangüemert Toben ( 1902-1940) signat a Madrid el setembre de 1935 per a "Escuela Unitaria de asistencia mixta".

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un imperatiu ètic

LA FINESTRA ‘REFLEXIVA’ DE VILAJOAN. GARRIGÀS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, publica unes fotografies de la casa del carrer dels Afores, 4, Vilajoan, a Garrigàs a la comarca del Empordà sobirà.

Patrimoni Gencat en relació a la casa innominada situada al sud-oest del nucli urbà de Garrigàs, dins l'entramat urbà del veïnat de Vilajoan, a la banda de migdia d'aquest i al costat del castell, ens explica que és un edifici de planta més o menys rectangular, format per dos cossos adossats que estan distribuïts en planta baixa i dos pisos. El volum principal, de grans dimensions, presenta la coberta de teula de dos vessants. La façana principal combina obertures rectangulars amb d'altres d'arc escarser.



A la planta baixa destaca el portal d'accés, rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra desbastats i una gran llinda plana amb un emblema central decorat, del que es desprenen les inicials “IHS” i l'any 1559. A banda i banda del portal hi ha dues finestres d'arc escarser adovellades, tot i que probablement restituïdes. Al primer pis, damunt del portal, hi ha una finestra renaixentista rectangular motllurada, amb l'ampit sobresortit i que presenta un frontó superior ornamentat amb el relleu d'una testa femenina. Entre l'obertura i el frontó destaca la següent inscripció: “UBI CARITAS ET ORDO DEUS IBI EST”. A la part inferior de l'obertura, sota l'ampit, hi ha una altra inscripció: "QUI NON LABORAT NO MANDUCAT".



Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i àdhuc del autor de la finestra i les inscripcions 'reflexives'.

Emmarcant aquesta obertura hi ha dues finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra, amb les llindes planes. A la segona planta hi ha tres finestres d'arc escarser i una de rectangular emmarcada amb carreus. El cos adossat al principal, rehabilitat, presenta la coberta de teula d'un sol vessant i les obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la planta baixa destaca un arc de mig punt bastit amb pedra disposada a sardinell, tapiat i amb el portal d'accés al mig. Als pisos superiors hi ha dues galeries obertes delimitades amb baranes de barrots.

La construcció és bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades més o menys regulars i lligada amb morter

La finestra i la llinda corresponen molt probablement a la mateixa data, l'any 1559, que apareix inscrita a l'emblema, encara que també és possible que aquests dos elements fossin traslladats des d'altres construccions. En l'actualitat formen part de la façana de migdia d'una casa molt modificada per a la seva adaptació com a segona residència.

No trobava cap dada relativa a l’existència d’una escola abans de la dictadura franquista a Vilajoan, la finestra ‘reflexiva’ és un prova fefaent de que l’educació havia arribat a l’Empordà sobirà abans d’aquella època desgraciada en la història de la humanitat.

Quan al topònim trobava; en la documentació antiga Carrica (Segle X), d’origen incert, potser relacionat amb garriga, etimològicament d'un mot preromà *garrīca o *carrīca, ‘coscoll, alzina’ (?), sobre l'origen del qual han discutit amplament els lingüistes (cf. Schuchardt en ZRPh, xxiii, 198; P. Skok en Rom. l, 210; Gamillscheg en ZRPh, xli, 505; Meyer-Lübke Kat. 121).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el nostre patrimoni històric i/o artístic, és per als catalans un impartiu ètic