viernes, 24 de octubre de 2014

EL MONESTIR DE SANT BENET. MARGANELL. BAGES. CATALUNYA

El conjunt del monestir fou construït el 1954 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) .

L'església fou bastida l'any 1987 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925) fill de Lluís Bonet i Garí.

L'Abadia de Sant Benet és fruit de la fusió dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, després d'una estada provisional al cenobi de Santa Cecília, s'instal·laren al nou edifici l'any 1954.


Retratava al Josep Olivé Escarré, amb les darreres llums de la tarda, davant del campanar situat al costat de l'església de Sant Benet, la descripció tècnica ens diu que és de planta quadrada, que té set pisos i coberta a quatre vessants. S'hi poden distingir dues parts: un primer cos, força sòlid i ferm, i un segon caracteritzat per les obertures, que li donen major lleugeresa. El primer cos solament presenta tres finestres de mig punt a la cara sud-est i una altra al sud-oest. L'aparell en algunes parts és força irregular i en d'altres els carreus són petits, regulars i ben disposats en filades. El segon cos està estructurat en tres pisos, separats per frisos, amb tres finestres de mig punt en degradació en cada una de les quatre cares i en cadascun dels pisos. El material constructiu emprat és la pedra, que contrasta amb el totxo de l'església.

El topònim Marganell deriva de la planta gramínia, coneguda com a 'marga o margall', pròpia d'aquestes terres de secà, amb un baix aprofitament agrícola.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

SANT BARTOMEU DE LA VALLDAN. BERGA. BERGUEDÀ.

A prop de Berga, com una de les millors referències per fer petites caminades per l’entorn, tenim l’església de Sant Bartomeu de la Valldan.

La Valldan, era un antic terme municipal incorporat a Berga l’any 1963. Antigament el formava un nucli de població situat entre l’Hostal del Bou, on es reunia l’Ajuntament, l’entorn de Sant Bartomeu i diverses masies disseminades.

L’església de Sant Bartomeu és situada dins l’antic terme del castell de Madrona en els límits del castell d’Avià, dins el comtat de Berga. Fou possiblement una capella dependent de l’església parroquial de Sant Pere de Madrona, de la qual era sufragània al segle XVIII. L’església era parroquial al segle XIX i tenia com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Madrona de la qual havia depès anteriorment.

Les notícies històriques són poques, i trobàvem que l''església de Sant Bartomeu de la Valldan va ser beneïda el 24 d’agost del 1607.

Documents del segle XVI parlen del “camí ral”, on es trobava l’església de Sant Salvador de Monterrot, romànica del segle XIII, en estat ruïnós. Quan es refà l’església, canvia el nom pel de Sant Bartomeu de la Valldan i comença a exercir funcions parroquials.


L’església parroquial de Sant Bartomeu de la Valldan és d’origen romànic tardà i ha sofert posteriors modificacions que li han fet perdre l’absis, absorbit per altres construccions (la rectoria) d'època moderna.

Només ha conservat com a romàniques les dues parets laterals, és una construcció d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb l'interior totalment enguixat.


El parament del mur és de carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres. Al mur de migjorn trobem una porta d'arc de mig punt tapiada i una finestra de doble esqueixada.


La porta d'accés a l'església és al mur de ponent , en un arc de mig punt adovellat amb dos arcs de degradació coberts amb una arquivolta.

Pel que fa el seu exterior, està coberta a dues aigües amb teula àrab. No té gaires obertures. Destaca, als peus de l'església, una torre campanar de secció quadrada, molt possiblement, posterior en el temps.

Al llarg dels segles XVI al XVIII, s'hi varen fer reformes significatives, obertura de la nova porta i l’anul·lació de l’absis. L’any 1943 i el 1965 fou restaurada, i si va afegir el campanar de maons.

Al seu costat hi ha el cementiri.

Sant Bartomeu de la Valldan està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.



Fotografia: Maria Rosa Planell Grau.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

EL PONT GÒTIC DE CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES

Hem escrit en força ocasions del terme de Castellbell i el Vilar, vegeu una relació feta a corre-cuita:

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/can-forrellat-castellbell-i-el-vilar.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-jaume-dit-de-marganell-en-terme-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-vicenc-de-castellbell-prop-del.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/07/santa-maria-del-vilar-terme-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/03/esglesia-de-la-sagrada-familia-de-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-cristofol-castellbell-bages.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/la-desconeguda-casa-de-joan-vial-la.html

El Genís Frontera i Vila, Tècnic de l'Àrea de Serveis a les persones de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, em feia arribar la següent informació:

Juan Vial Solsona , lliurava l'ànima al Senyor , un dia del mes de Gener de l'any 1915.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1903/06/25/pagina-5/33343844/pdf.html?search=Juan%20Vial%20Solsona

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/esglesies-anonimes-castellbell-i-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/la-torre-del-amo-de-la-colonia-bures.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/el-cafe-bures-castellbell-i-el-vilar.html

Del Pont Gòtic no sabia trobar res, malgrat que la memòria en diu que hi ha un text amb imatges en blanc i negre cedides pel Brogit, en tot cas aprofitava per retratar al Josep Olivé Escarré davant d'aquesta infraestructura que té la forma dels tradicionalment anomenats "d'esquena d'ase". El parament exterior és molt homogeni i ben treballat, fet amb carreus de gres. Algunes parts, però, han estat refetes amb còdols i morter de calç. Està estructurat en quatre arcades d'obertura desigual, l'amplada de les quals tendeix a créixer a mesura que s'acosten al centre. La més ampla té 30 metres. I és la que sosté la clau del pont. Les arcades descansen sobre tres pilars de secció quadrangular i presenten els carcanyols cecs. Cada pilar té adossat, aigües amunt, un tallamar rectangular i , aigües avall, un esperó també rectangular. La caixa del pont té una amplada de 3,55 metres , amb dos ampits d'uns 40 centímetres.


Les dades històriques recollides a la fitxa tècnica ens diuen que aquest pot fou construït per Bernat de Sa Rocha, senyor de Castellbell, l'any 1452. se sap que al segle XVI el pont era molt transitat i que es cobrava peatge per travessar-lo. Els que eren sorpresos sense pagar se'ls sancionava. El pont no ha sofert transformacions profundes al llarg del temps i manté les característiques originàries de l'època medieval en què fou erigit. Amb tot, al segle XVII, es construí un paviment nou a la caixa; al segle XVIII és reféu el primer arc, es reparà el pilar on descansava aquest arc i es construí un nou paviment. És possible que aquesta reconstrucció coincidís amb l'incendi intencionat del Castell de Castellbell, que el 1719 va provocar el seu propietari, J. Amat i Planella, per impedir que els "Miquelets" francesos se n'apoderessin. Al segle XIX s'hi feren noves obres que coincidiren amb la fundació de la fàbrica Burés (1874). Entre els anys 1984-87 el pont ha estat restaurat.

M'expliquen - potser és orgull de poble - que ha resistit tots els embats del Llobregat, cosa que no han fet els altres ponts més moderns.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

EL CAFÈ BURÉS. CASTELLBELL I EL VILAR

Llegia que començaven les obres l'any 1925 i s'acabaven l'any 1934, o sia que començaven sota la fèrula del primer feixisme, i acollien l'alegria - breu - del parèntesis de llibertat que va representar la II República Española.


El comentari relatiu al seu autor ' el propi arquitecte d'indústries Burés' , en fa venir al cap l'estat d'estultícia a que ens conduia el sistema paternalista de les colònies; l'arquitecte perd la seva identitat com a persona, potser pel fet que treballa de forma exclusiva per Industries Burès.

Ens agradarà tenir notcia del nom i cognoms , i la data de naixement i traspàs d'aquest excel·lent tècnic, a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIES ANÒNIMES A CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES

Retratava un 'espai' sense cap indicació que faci pensat en un centre de culte catòlic, al costat del CAFÈ BURÉS.



M'explica un veí que s'hi duen a terme cerimònies litúrgiques.

Ho corroboren les dades del Bisbat de Vic:

CASTELLBELL - SANT VICENÇ i SANT CRISTÒFOL

Burés, 26, baixos 2a. - 08296 CASTELLBELL I EL VILAR - Tel. 93 834 01 13
Rector: Llic. Joan Farràs (1959)

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte.

Feia idèntica tasca amb l'església innominada que s'aixeca al costat del Cap de Castellbell i el Vilar, de la que ens diu el Bisbat de Vic:


EL VILAR - SANTA MARIA

Rosa d’Abril. Rectoria Vilar 08296 CASTELLBELL I EL VILAR - Tel. 93 834 01 62 - 675 05 99 79
parroquiasantamariadelvilar@yahoo.es
Rector moderador: P. Josep Morros, SchP (2014)
Rector: Llic. F. Xavier Bisbal (2014)
Vicari: Mn. Sylvain Panu (2014)

En aquesta ocasió entenc que l'advocació és la mateixa que la de l'església que s'alça dalt del turó del Vilar

Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte.

miércoles, 22 de octubre de 2014

CAN PEDROL I/O PEDREROL DE BAIX. CASTELLBISBAL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Hom pensa que el mas de Can Pedrerol té uns orígens medievals. l'actual edifici però, és una masia del segle XVII, amb reformes practicades entre els anysl 1900 i el 1902.


Retratava al Josep Olivé Escarré en un pla general en què apareix a la dreta l'ermita de Sant Quintí , documentada des del segle XII, moment en el qual es troba un escrit en què el bisbe de Barcelona, s'assabenta que el comte rei Ramon Berenguer IV s'havia venut un tros del terme de Sant Quintí (1137), pertanyent a vil·la de Sant Quintí. RUIZ (1998: 133). Aquest esment a la Vil·la de Sant Quintí podria ser interpretat o bé com l'existència d'un petit grup de cases al voltant de l'església que podria haver desaparegut quedant només el mas de Can Pedrerol, o bé com la presència de restes encara visibles de l'antiga vil·la romana. El mas de Can Pedrerol continua estant present com un dels principals masos de Castellbisbal al llarg de l'Edat Mitjana i Moderna. El nom original podria haver estat el de Pedrol, així, al cens parroquial del 1573 apareixen com a propietaris Miquel Pedrol, que és batlle de la parròquia, la seva esposa Beneta, i el seu fill Pere. El 1600 apareixen vivint Pere Pedrol i la seva esposa Gabriela, la seva mare Beneta, Antoni Pedrol, Montserrat Pedrol, Miquel Pedrol, Antoni Pedrol Antic Pedrol, Francesc Pedrol i Joan Benya, bover. RUIZ (1998:162). Altre testimoni apareix l'any 1610, moment de la signatura del contracte de fabricació del retaule major de Sant Vicenç, on apareix signant en nom del poble de Castellbisbal Pere Pedrol, que tot sembla indicar seria el propietari del mas. RUIZ (1998: 105). En el cens efectuat el 1752 pel senyor de Castellbisbal, consta el nom de Miquel Pedrerol com a propietari de la casa. Segurament per motius matrimonials el nom de la família canvià passant a ser Gomis. El 1851 el propietari era Pau Agustí Gomis, que es dedicava al comerç i residia a Barcelona. A començaments del segle XX, l'arquitecte Antoni Maria Gallissà I Poqué (1861-1903), deixeble d'Elies Rogent, condeixeble de Gaudí, que havia treballat amb Doménech I Montaner, va fer reformes a la casa aplicant l'estil modernista a la façana. A tocar de la casa aprofità per construir un celler utilitzant l'arc catenàri MATEU (1992:52). Aquest període coincideix amb el moment de màxim esplendor econòmic de la casa, fruit del conreu i l'explotació intensiva de l'horta i la vinya als entorns de la casa. Aquestes terres eren conreades per una brigada de treballadors assalariats al servei de la casa, procedents sobretot de les poblacions del Papiol i Martorell. Els descendents de la família Gomis han continuat mantenint la casa, conservant els elements arquitectònics característics. Actualment mantenen encara el costum de celebrar l'aplec de Sant Quintí (31 d'octubre) , si bé ha estat traslladat al dia del Pilar per raons de calendari. Aquest dia les portes de la capella de Sant Quintí es troben obertes a tothom celebrant una missa pública i celebrant un petit convit entorn de la casa. Aquest costum fou inaugurat per la besàvia dels actuals propietaris, que el dia de Sant Quintí acostumava a oferir menjar a les persones més necessitades. Les persones assistents a l'aplec procedeixen en bona part de les veïnes poblacions del Papiol i Martorell.


Els entorns de la casa han estat transformats de manera molt important durant les darreres dècades del segle XX, convertint-se en un nus de comunicacions i en àrea de sòl industrial. Fins al 1980 es mantingué la producció de vi.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA DEL COMTE MANUEL DUBLAYZE, DITA ARA EL PEDREDROL DE DALT. CASTELLBISBAL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava aquest conjunt d'edificis - que més enllà del nom, res tenen en comú a la casa dita Pedrerol de Baix -; la descripció tècnica ens diu que són de planta rectangular, coberts a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta es divideix en tres crugies que s'unifiquen amb una façana principal sobreposada feta amb formes ondulades d'estil barroc. Dels tres cossos o crugies, el central és de major alçada i es cobreix a dues aigües, mentre el que els laterals són d'alçada inferior i es cobreixen amb una teulada inclinada. Compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia i és simètrica amb obertures que van disminuint la seva dimensió a cada alçada. Aquesta façana compta amb un coronament format per una motllura arrodonida i peces de terracota a cada extrem de les crugies i a la part superior de la crugia central. Al costat est s'obre una galeria amb arcs rodons i a la banda oest una capella dedicada a Santa Rita, que du la data de 1774.



L'accés a l'edifici es realitza per un portal centrat a la planta baixa acabat amb un arc rebaixat, del qual es conserven les fulles de fusta i els llistons de la tarja. A banda i banda es completa amb una finestra per banda, Al nivell de primer pis, segon pis i golfes, les obertures es corresponen amb les de la planta baixa, i destaca un balcó central al primer pis, situat sobre el portal d'accés, i dues finestres balconeres a banda i banda, sobre les finestres de la planta baixa. Pel que fa al segon pis, les obertures es converteixen en finestres, rectangular la central i quadrangulars les laterals. Quant a les golfes, només es compta amb un finestró acabat en punt rodó. La majoria de les obertures es troben en l'actualitat tapiades. Adossat a la capella, per la façana de ponent, s'adossa un cos quadrangular cobert a dues aigües i de planta baixa, obert amb una porta metàl·lica. Es tracta d'un cos de recent construcció destinat a magatzem. A continuació , hi ha un nou cos, de maó molt malmès. La façana posterior de la casa presenta poques obertures i la majoria d'elles tapiades, el propietari actual és l'Ajuntament de Castellbisbal.

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Calia formatejar el disc dur.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com