martes, 30 de septiembre de 2014

SANT JOAN D'ENVEJA. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde retratava aquesta església que segons tradició popular es construí l'any 1125 per commemorar la conquesta de la torre de Sant Joan que era en poder dels moros; està documentada l'any 1330 en la primera temptativa d'emancipació parroquial de Santa Maria de Cubelles.



La descripció tècnica ens diu; església advocada a Sant Joan, situada a la Quadra d'Enveja que forma conjunt amb la torre del mateix nom. Edifici d'una sola nau, dividida per dos arcs apuntats i coberta a dos vessants. L'absis és de planta rectangular, més ample i alt que la nau. Hi ha una sagristia adossada coberta amb volta d'aresta. La façana principal té el portal d'accés d'arc de mig punt dovellat i una petita obertura circular al damunt. Està coronada per un gran campanar de paret de dos arcs de mig punt. La torre és de pedra calcinosa i fang barrejat amb calç. Des dels fonaments fins a la porta és cilíndrica i després és troncocònica. Es poden veure espitlleres i alguna filada d'opus spicatum.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 29 de septiembre de 2014

CEMENTIRI DE FOLGUEROLES I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST.

Queda per sota de la Damunt de la que deia Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902 ) :

"Damunt de mon poblet hi ha una capella
d’una roureda secular voltada,
és son altar lo trono d’una verge
d’aquella rodalia sobirana. "

No trobava cap dada que em confirmi el nivell de coneixement que en tanir el poeta.

El Cementiri està prop del camí que mena fins a Tavèrnoles.




Aquí, se'ns fa evident allò que 'una imatge val més que mil paraules' .

CASA DACHS - VILLA ESPERANZA. FOLGUEROLES. OSONA. CATALUNYA

Retratava el majestuós edifici de planta quadrada, coberta a quatre vessants i amb una llanterna central, que està situat face t face amb l'església parroquial dedicada a Santa Maria, la descripció tècnica ens diu que consta de planta baixa i dos pisos. Presenta un portal d'arc rebaixat orientat vers el NE, davant el qual s'obre un ample jardí que envolta la casa per la banda de migdia i tancat per un mur de pedra que mort a la paret NW; en aquest sector s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques. Al primer pis s'hi obren balcons quadrats i el segon unes finestres geminades d'arc de mig punt, protegides per uns trencaaigües. Les obertures de la llanterna, que dóna llum a l'ull de l'escala, són de forma rectangular acabades en forma triangular. Al costat SW s'uneix a les cases del carrer. És construïda en pedra, arrebossada i estocada al damunt. Amb l'estucat s'hi dibuixen les formes dels maons i el nom de la casa "Villa Esperanza".


No trobava cap referència del mestre d'obres i/o arquitecte, autor del projecte, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Folgueroles etimològicament de falgueroles, diminutiu de falgueres. En la venda d'un alou feta l'any 1067, es fa menció de la parròquia sancte marie felgerolis (Balari Oríg. 193).

No tinc costum de comentar els hostals de restauració que em desagraden - i no ho faré en aquest cas tampoc - , en tot cas, us desaconsello Folgueroles per quedar-vos a dinar.

CEMENTIRI DE TARVERNÒLES. OSONA- CATALUNYA

El poble de Tavèrnoles (537 metres d'altitud ) es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell. És format un conjunt de cases antigues, hostals, cases d’estiueig, l'església romànica de Sant Esteve i el fossar municipal.


Manllevava la descripció que en fan del cementiri, els bons amics del bloc ' Imatges de Pedra i Silenci' ; el cementiri consta de diversos grups de nínxols en parets emblanquinades, una única sepultura a terra, una creu central i la capella, situada al fons, com és habitual. La reixa de la porta indica l’any 1896. Està tancat amb un cadenat però des de fora es pot veure tot l'interior.

Estem pendents que des de l'Arxiu Gavin ens confirmin - si és el cas l'advocació del Sant Crist per la Capella d'aquest fossar.

Etimològicament deriva del llatí tabĕrnŭlas, ‘casetes de fusta’, ‘tavernetes’, casuc', 'hstalet' abans de la creació del Monestir de Sant Pere Casserres, havia estat un mas.

PONT DE MALAFOGASSA. VILANOVA DE SAU. OSONA. CATALUNYA

L'Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) explica que Pont de Malafogassa,sobre la Riera Major afluent per la dreta del Ter, fou construït pels volts de l'any 1498 essent el seu mestre constructor PERE FOLGUERES, de Sant Andreu de Bancells. Varen contribuir a les despeses del seu cost els veïns de Vilanova de Sau de Sant Andreu de Bancells, de Castanyadell i Querós: així consta per una talla o contribució imposada als feligresos de les dites parròquies, el 25 de gener de 1498.

La descripció tècnica ens diu; pont de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera Major i , l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós.


Està clar que les rutes de comunicació no seguien els models actuals, i ens agradaria saber en aquest cas, quins llocs comunicava aquesta majestuosa infraestructura, sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Sau etimològicament deriva de saio (< cast. sayo), pronunciat dialectalment canviant la o àtona en u i suprimint la ј intervocàlica.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT LLORENÇ DOSMUNTS. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Retratava - des de massa lluny - aquesta esglesiola advocada a Sant Lloreç, que fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit, l'any 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Viles, Comajoan i Vilaferrer, encara avui aquestes cases serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l'agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l'any per Sant Llorenç, el 10 d'agost


Mireu les imatges que aconseguien els amics de Romànic a l'Objectiu.

La fitxa tècnica ens diu que és un edifici de nau única, sense absis , orientada de llevant a ponent, i amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta, la façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt. El frontispici és coronat per un campanar d'espadanya, de dos ulls d'arc semicircular i una campana. A migdia s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada. El portal que mena a la sagristia du la data de 1742. A l'altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l'original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic. Construïda en pedra, amb carreus petits i ben acarats. L'envolta l'antic cementiri que serva els difunts de l'antiga parròquia. Destaca la campana situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions. La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l'església, a l'angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d'època romànica. Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit. L'estat de conservació és força bo.


A l'ermita - que està prop de la casa - no s'hi pot accedir des de les Viles, almenys jo trobava el camí tancat; m'explicaven a Pruit que hi ha un accés a l'esquerra de la carretera, entre el Bac de Collsacabra i les Viles.

TORRE DE LES VILES. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Retratava entre el fullatge tardoral la dita Torre de les Viles, al terme de Rupit i Pruit,de la que ens explica la fitxa tècnica que és un edifici de planta quadrada coberta a quatre vessants amb una torreta al centre, de secció quadrada i coberta a quatre vessants. Al centre de la façana, que mira vers la carretera d'Olot, s'eleva un capcer triangular, al davant del portal hi ha una balustrada a la qual s'accedeix mitjançant uns graons de pedra. Les obertures són de forma rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats amb impostes de totxo. A la part posterior hi ha tres portals d'arc de mig punt. És construïda en lleves de pedra sense polir, totxo, ciment i els teulats són decorats amb fusta.


La torre forma part del patrimoni de les Viles - la casa pairal està situada uns metres més avall - i per les característiques constructives es pot datar com un edifici del segle XIX o de principis del XX. no trobava enlloc les dades del mestre d'obres i/o arquitecte, autor del projecte.

Llegia que els propietaris de les Viles conserven documentació des del segle XII; aquest conjunt de cases arribà a tenir nou masoveries. Els llinatges de les Viles seguí sense interrupció d'hereu a hereu fins l'any 1860, moment en què la pubilla del mas va contraure matrimoni amb Marià Bojons de Sala i de Tortadès, a la mort del qual la viuda es casà amb Joan Fatjó i Borrell, perdent-se així el cognom del llinatge; l'any 1949 amb motiu del Centenari de Jaume Llucià Antoni Balmes i Urpià (Vich, Barcelona, 28 de agost de 1810 - ibídem, 9 de juliol de 1848) , que va morir a la casa Bojons de Vic, el general Franco s'instal·là en aquesta casa i concedí el privilegi a la família d'ostentar novament el cognom compost de Viles-Fatjó. L'hereu actual viu a la casa i continua les tasques de pagès.


A l'ermita de Sant Llorenç Dosmunts , que està prop de la casa, no s'hi pot accedir des de les Viles, almenys jo trobava el camí tancat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail. com