martes, 27 de enero de 2015

LA TORRE BARÓ. BARCELONA

El Feliu Añaños Masllovet, retratava el singular edifici que hi ha a Carretera ALTA DE LES ROQUETES 313-319 311, conegut com TORRE BARÓ


La fitxa tècnica ens diu que és possiblement de l’any 1904, i es desconeixen el promotor, i el mestre d’obres i/o arquitecte. http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2859&id.districte=08

I pel que fa a la descripció ; Edifici aïllat, inacabat, construït en paredat comú amb obertures emmarcades en maó vist. Està format per dos cossos ben diferenciats, el primer dels quals és una construcció de planta quadrada amb una petita reculada al qual se li afegeix un segon cos en forma de torre. L'edificació, de planta baixa i tres pisos per l'entrada principal, s'incrementa en un pis més a causa de la topografia del terreny a la banda oest. El regust medievalista de la construcció es manifesta en les obertures de mig punt , i en el coronament a base de merlets que l'assimila a una fortificació.

Recollia les tres versions sobre l'origen de la torre :

1-El castell, construït l’any 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte. O hi ha cap dada del projecte, ni de l’arquitecte que el dissenyava.

2- Fou construïda pel Baró de Pinós a principis del segle XX per al seu fill, que patia tuberculosi i va morir abans que s'acabessin les obres. No hi ha cap element que faci versemblant aquesta hipòtesis.

3- L'any 1873, aquest petit castell, juntament amb la resta de la finca, fou comprat al Baró per la família Siwate, que l'utilitzaren com a casa de vacances pels aires purs de la muntanya. Això no durà gaire i l'edifici va restar abandonat durant molts anys. No trobava cap referència a la ‘família Siwate’.

Podríem afegir encara la hipòtesis d’una autoria demoníaca, atesa la llarga tradició del maligne en el sector de la construcció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PER LA CONTINUITAT FISICA DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES VELLES D’IVARS D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/viewFile/280092/367794

M’assabentava de l’existència d’una comunitat al facebook ‘ Salvem les Escoles Velles d’Ivars d’Urgell’.

Informació del procés d'enderroc (04/10/2014).

El pressupost base de la licitació es 587.571€ d' import net, això suposa un import brut de 710.961€. El procediment està obert i té un termini de 9 mesos de execució.

El termini de presentació d' ofertes va començar el 19 de setembre i s'acaba el 15 d' octubre.

No tenim gaire temps, però continuarem lluitant per mantindre un lloc emblemàtic del nostre poble.


Els deixava una pregunta al face ‘teniu dades de qui va ser el mestre d’obres i/o arquitecte ?.’.


Estic al costat dels que s’oposen a l’enderroc, i voldria que tothom ho fes palès a l’email ajuntament@ivarsurgell.ddl.net i a la pàgina del facebook de ‘ Salvem les Escoles Velles d’Ivars d’Urgell’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE. LLANARS. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

La Roser Riubregent retratava l’esglesia parroquial de Llanars, al Ripollès, advocada a Sant Esteve.


La descripció tècnica ens diu que és un edifici de nau única, amb volta de canó apuntada i absis semicircular. Als costats hi ha dues capelles afegides. Sobre la façana principal s'aixeca el campanar, amb coberta piramidal. De la seva decoració cal fer esment de la portada, amb dues columnes amb capitells per banda.


La porta encara conserva la ferramenta original. Al seu interior es conserva un frontal d'altar, possiblement del segle XIII, recentment restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

L'església presenta cinc finestres, totes de doble esqueixada: una oberta a la façana principal, a sobre de la portalada, una altra a l'àbsis i les altres al mur sud.

Una característica curiosa d'aquesta església és la diferència de decoració exterior entre el mur nord i el mur sud. Mentre aquell és totalment llis i sense cap mena d'ornamentació, construït amb grans carreus regulars, el mur sud està construït amb carreus petits i mostra un fris en dent de serra emmarcat en unes bandes verticals que fan joc amb les arcuacions llombardes amb què està decorat l'exterior de l'àbsis, aquestes d'una puresa esplèndida.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA II REPÚBLICA DE SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

Començava l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.

Demanava a l’Higini Herrero Baró, informació sobre les ‘escoles velles’ de Sant Antoni de Vilamajor, avui Casal Sociocultural SAV, i em contestava ; en sé poca cosa. És un edifici de l'arquitecte municipal, Augusto Miret Baldé. Fou inaugurat el 1932. A les properes Monografies del Montseny, l’ historiador Andreu Pujol Mas (Breda, 12 de setembre de 1986) hi publicarà un article on n'explicarà un munt de coses inèdites. Comparteixo la seva afirmació, segur que serà molt interessant!

Respecte de l’arquitecte, Augusto Miret Baldé, més enllà de la seva inclusió en el col•lectiu d’arquitectes depurats en el II feixisme ( Dictadura del general Franco ) http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm , no sabia trobar cap dada relativa al lloc i data del seu naixement i traspàs, ni de cap altra de les seves obres.

Imagino que l’escola de Sant Antoni de Vilamajor , quina fotografia manllevava de la pàgina de l’ajuntament, va tenir al llarg de la seva història un o més ‘noms’.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

lunes, 26 de enero de 2015

ESCOLA PÚBLICA SANT MIQUEL AL CARRER DE BALMÉS,3 DE VIC.

El nom oficial de l’escola era el del dramaturg Ignasi Iglesias Pujadas ( Barcelona, 1871 + Barcelona, 1928 ) , encara que també se l’anomenava com a Sant Miquel, aquest segon nom és el que es va donar a l’escola després de la Segona República.

L’arquitecte fou Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)

La descripció tècnica ens diu ; Edifici de planta rectangular coberta a quatre vessants. La façana es troba orientada a migdia. A la part esquerra i dins del recinte del jardí que envolta l'escola es fa visible una nova construcció que segueix força les característiques de la part antiga, la part baixa de la qual presenta un fris de pedra picada. Al damunt s'hi obren unes finestres d'arc de mig punt amb estuc i a la part superior són rectangulars. A la part central on hi ha un portal al qual s'accedeix mitjançant uns graons i el sostre de l'edifici forma un espai obert de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada el qual és d'arc de forma pentagonal que protegeix el portal d'entrada, el qual és d'arc de mig punt amb un escut al damunt de pedra. Aquest espai és decorat amb estuc en el qual s'hi dibuixen formes geomètriques. L'estat de conservació és bo.

Pàgina 405 de file:///C:/Users/Antonio/Downloads/55470-64873-1-PB.pdf

No trobava cap fotografia actual

Tampoc del grup escolar de Roda de Ter, pàgina 424

Ni de l’escola pública Josep M. Xandri de Sant Pere de Torelló, pàgina 427

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres operacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PUBLICA AGUSTÍ GIFRÉ. SANT GREGORI. GIRONÈS. CATALUNYA

Llegia que l'ajuntament comprava els terrenys a l’Enric Gifré - no trobava enlloc cap referència al cognom matern - , el fet que les escoles portin el seu nom, em fa pensar que la transmissió de la titularitat dominical es devia fer a un preu quasi simbòlic.

El projecte fou redactat per Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935)

La descripció tècnica ens explica que l’edifici escolar està constituït per dos pavellons, un per nens i l'altre per a nenes, separats per un espai central que en el projecte original estava destinat per acollir l'ajuntament del poble. Actualment aquell espai és ocupat per una ampliació realitzada a principis dels anys setanta, correctament integrada amb l'edificació més antiga. Dels pavellons originaris en destaquen el cos d'accés amb uns remats ceràmics vidriats de color groc. Els paraments exteriors combinen la pedra de riu com a basament, els carreus, l'obra de fàbrica molt localitzada i l'arrebossat i el pintat.


La fotografia és de JUVENTENCH

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA DE CALDERS A LA II DÈCADA DEL SEGLE XX. MOIANÈS. CATALUNYA

Si ens haguéssim de creure al ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, La Coruña, 27 de març de 1955), abans de la seva gestió tot era foscor – s’atribueix fins la creació del sol, la lluna i les estrelles -; la seva referència al ‘sistema que les ha permitido asistir a la Escuela Pública ‘ per menystenir als seus oponents politics, topa amb unes dades incontrovertibles :

file:///C:/Users/Antonio/Downloads/55470-64873-1-PB.pdf

http://www.geosoc.udl.es/recerca/documents/escuela_rural.pdf

Trobava una imatge, datada cap a 1920, on es pot veure un grup d’alumnes de Calders al davant del lloc on s’ubicava l’antiga escola, a la Plaça Major, a l’actual edifici de l’ajuntament de Calders.


El ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, La Coruña, 27 de març de 1955), possiblement ens estima – hi ha amors que maten -, en tot cas però, està clar que no ens entén, oi ?