jueves, 30 de octubre de 2014

FITA DEL MIL·LENARI DE GALLIFA. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarre davant d'aquesta escultura que és obra de Joan Gardy Artigas, pseudònim de Joan Llorens i Gardy ( Boulogne-Billancourt , 18 juny de 1938 ), escultor i ceramista espanyol , fill de Josep Llorens i Artigas; director de la Fundació Tallers Josep Llorens Artigas de Gallifa , que creava l'any 1989 en memòria del seu pare, i amb l'objectiu de proporcionar un lloc de creació per als artistes d'arreu del món, i que actualment dirigeix ​​el seu fill Isao.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 29 de octubre de 2014

CEMENTIRI DE SANT PERE DE VALLDENEU. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Retratava el conjunt funerari format per un recinte rectangular de 2'5 per 3 metres, tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l'estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d'un pedestal i amb una flor a l'encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat a terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. També hi ha una làpida de forma semicircular que segurament es troba fora del seu lloc d'origen, i que és de difícil adscripció.


El text gravat com a inscripció diu: A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parròquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo.

Ens agradaria tenir coneixement del mestre d'obres, picapedrer, escultor, o arquitecte, autor d'aquest conjunt a l'email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 28 de octubre de 2014

MONESTIR DE SANTA ISABEL. SARRIÀ. BARCELONA

L'Antoni Calvo Uribe retratava l'església i el claustre del que fou Monestir de Santa Isabel a la Vila de Sarria, incorporada actualment a la ciutat de Barcelona.




L'origen del monestir de Santa Isabel cal cercar-lo en un beateri impulsat per Joana Fornés, una vídua que s’havia retirat el 1554 a una casa particular amb nou companyes. Aviat van prendre certa popularitat i un ciutadà - ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de les dades d'aquest benefactor - els va comprar una casa més àmplia per poder seguir amb la seva activitat. El 1562 van obtenir de la Ciutat l’autorització per erigir-se en monestir i del bisbe de Barcelona, Guillem Caçador (Vic, 1510 - Barcelona, 1570) per bastir una església.

L'any 1564 van professar com a monges clarisses, fundant de manera formal el monestir. Aquesta fundació es va fer en presència del rei Felip II. Aviat van anar prenent importància i eren conegudes a la ciutat com “Elisabets” nom que encara porta el carrer on es trobava el convent.

Per ajudar el seu sosteniment el bisbe Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781) va autoritzar la construcció d’unes cases en uns terrenys del convent que no s’utilitzaven. En el claustre del convent de Sarrià encara es conserva encara una làpida que el recorda (1776).

Entre el 1793 i 1795 van acollir la comunitat de Perpinyà que s’havia vist obligada a deixar el seu convent.

L'any 1878 es van traslladar a Sarrià on van edificar el monestir - quina església i claustre retratava l'Antoni Calvo Uribe - ; ens agradarà a l'email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte, autors de l'edifici .

L'any 1946, una part d’aquest establiment va ser ocupat pel Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que encara es troba en aquell lloc. En el meu subconscient sempre associo el terme REIAL, al de MILITAR, i en aquesta ocasió els fets hem donen la raó, tota vegada que des de 1995 els 'Legionarios de Cristo' apareixen a la història del centre docent.

Les monges es van traslladar l'any 1990 a Lavern (Subirats, Alt Penedès), on van estar fins al 2007
, quan es van traslladar al monestir de Santa Clara de la ciutat d’Osca, que es trobava en perill de tancament.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

EL POU DE GLAÇ DE LA PORTELLA ' LA FALSA MONEA'. CASA VELLA DE L'OBAC. VACARISSES. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Retratava al Juan Navazo Montero davant el pou de glaç anomenat de la Portella, en terrenys de la casa vella de l'Obac, em sorprenia el plafó informatiu en el qual advertia un torn, i un carro.



Les dades de la fitxa tècnica ens diuen, 'la cavitat interior té una profunditat d'uns 6 metres i està revestida amb un mur de pedra seca'. Si fem la divisió correcta de l'espai, necessitem almenys 2 metres en els quals encabir el bastiment de fusta - desmuntable - sobre el que s'instal·larà el torn, i en el que treballarà almenys un home, i podríem emmagatzemar glaç com a màxim en els quatre metres restants. Quan al carro, potser podria trobar-se en un nivell inferior, està clar però que el camí que mena fins a la casa vella permet com a màxim el transport amb animals de bast que portarien una sàrria [ recipient, generalment d’espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses ].

Llegíem també 'la producció d'aquest pou abastia fonamentalment Terrassa, algunes vegades Manresa i més sovint la ciutat de Barcelona'. Val a dir que en el transport - nocturn - a Barcelona es podria perdre fins al 50% de la carrega, per damunt d'aquest percentatge hom no compensava les despeses, per aquesta raó el nombre més gran de pous o poues de glaç es concentra en un radi que tindria com a distància màxima la població de Moià.

Us deixo alguns enllaços que us permetran un millor coneixement d'aquesta activitat econòmica que desapareixia quan gràcies al corrent elèctric era possible la fabricació industrial del gel.

http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf

http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html

http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/pousgel.pdf

http://www.tv3.cat/videos/4405251/Pous-de-glac

També un enllaç a la cançó que popularitzava Imperio Argentina.

El plafó 'Se non è vero, è ben trovato' , el nivell de desinformació però , de la nostra societat ja és insostenible, oi ?.

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA. HOMENATGE AL MESTRE ENRIC SÀNCHEZ-CID

La Gemma Capdevila Ribes em feia arribar unes fotografies del santuari de la Marededéu de Bellera, amb les que completem l'article en el qual l'Enric Sànchez-Cid, ens comunicava que dona per acabada la seva eficient tasca en la divulgació del Patrimoni Català.




http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/adeu-siau-des-del-pallars-jussa.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/santuari-de-la-marededeu-de-bellera-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/10/esglesia-parroquial-de-sant-sebastia-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/mare-de-deu-amb-el-fill-assegut-la-cama.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/09/vilalba-dels-arcs-sant-pau-de-roquerola.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/06/sant-joan-de-carratala-aitona-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreus-perforats-de-santa-margarida.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-carreu-perforat-del-mas-duran-palau.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/07/sant-salvador-de-torrebesses-el-segria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-miquel-de-saranyana-ogern-bassella.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/priorat-de-santa-maria-de-costoja.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/09/el-carreu-foradat-de-sant-domenec-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-marc-de-llardecans-i-larcada-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/celotipia-o-sindrome-de-mou_13.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/santa-maria-del-grau-en-terme-de-fals.html

Valgui com a una petita mostra de la seva col·laboració en aquests blocs; amb el seu nom Enric Sànchez-Cid al cercador en podreu veure molts més.

Personalment trobaré a faltar els seus treballs, que són alhora amens, documentats i minuciosos.

http://issuu.com/enricsanchez-cid/docs/ermites_troglodites_

http://laveujovetv.cat/blog/?p=990

http://www.bergactual.com/2014/10/05/sant-cristofol-de-pasquets-la-coma-i-la-pedra-el-solsones

https://www.youtube.com/channel/UCN-AG1S2UoYxgJlseNcsYYA

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#safe=off&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid

http://books.google.es/books?id=kHK9P5i5ePEC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=Enric+S%C3%A0nchez-Cid&source=bl&ots=QRtv-YWtqa&sig=QCUrNCM7EDUduKVGatUMymryOIo&hl=en&sa=X&ei=iW1PVIO6Lc7raKTvgMgO&ved=0CDAQ6AEwAzgK#v=onepage&q=Enric%20S%C3%A0nchez-Cid&f=false

Antonio Mora Vergés

domingo, 26 de octubre de 2014

COMPANYIA FABRIL DE CARBONS ELÈCTRICS. CASTELLGALÍ. BAGES. CATALUNYA

El conjunt arquitectònic de la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics es troba al barri de Boades, al costat del riu Llobregat, i és visible des de l'autopista Barcelona-Manresa.


La descripció tècnica ens diu que està formada per diferents naus entre les quals destaquen les sis xemeneies de gran alçada que acompanyen les naus de producció i que es corresponen amb els seus respectius forns. Actualment es conserva el complex, però s'ha segregat la titularitat entre diferents propietaris, que han destinat les naus usos industrials de tot tipus, fet que li ha donat un caràcter de parc industrial plenament polivalent.

L'estructura general està formada per naus rectangulars allargades disposades al llarg de dos carrers que es creuen. Les naus són de maó amb finestrals d'arc de mig punt rebaixat i seguits a cada costat i amb una decoració senzilla consistent en pilastres als angles que sobresurten de la teulada a manera de pinacles. Les naus tenen teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes més estretes. Generalment aquestes façanes són de grans finestrals de vidre entre pilastres de maó. La majoria s'han modificat en ser destinades a nous usos. Destaquen també a més de les xemeneies, la casa principal que segueix l'estructura característica de les cases destinades a oficines de les colònies industrials: planta quadrada amb teulada a quatre vessants i remada per una torre lluernari, de planta i dos pisos, amb les façanes simètriques amb tres obertures per planta.


Al Llobregat hi ha una resclosa que desvia l'aigua a un canal que discorre per sota d'algunes naus fins a desembocar altra vegada al riu, generant el salt una força de 100 CV

Ens agradarà saber les dades del mestre d'obres i/o arquitecte a l' email coneixercatalunya@gmail.com

Llegiem quan a la història de la "Fàbrica de Carburos Eléctricos" , que va ser fundada l'any 1898 per Climent Asols i Bovet. Fou la primera empresa de l'Estat dedicada a la producció d'elèctrodes de carbó per a l'enllumenat públic d'electricitat essent una empresa pionera i única a Catalunya. Destacà des dels seus inicis per una marcada activitat exportadora, en subministrar barretes de carbó per a la il·luminació de fanals de ciutats com París, Berlín, Nova York, Boston, Xicago o Sidney. En els seus inicis s'anomenava Carbons Asols i va guanyar el Diploma d'Honor a la Gran Exposició General de Manresa el 1901. Amb el temps va ser transformada en la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics. A Climent Asols el van succeir a la seva mort el 1910, Francesc Claret i Reguant, posteriorment els seus fills Josep i Manuel Claret i Asols, més recentment Josep M. Claret i Abarca; els nostres dies Josep Alfons Claret Oriol-Cortada.

La Companyia Fabril de Carbons Elèctrics va ser una de les fàbriques més modernes del país pel que fa a la seva avançada tecnologia: la seva maquinària era construïda a Berlín, en els importants tallers de Magdebourg i Nuremberg. Disposava d'una bateria de forns que suportaven grans temperatures, construïts amb material refractari provinent de les mines de Schavandorf, en aquella època una de les millors del món. Aprofitava la força hidràulica del riu Llobregat per la producció. La seva producció experimentà un gran impuls arran de la posició espanyola de neutralitat durant la Primera Guerra Mundial. Amb l'aparició de les làmpades de vapor de mercuri o sodi d'alta pressió, la producció anà minvant, tot i que posteriorment es va seguir produint elèctrodes, carbons per escombretes, grafit i focus incandescents. Entre altres coses, va fabricar els raigs lluminosos de Montjuïc encesos per l'Exposició Universal del 1929. Va deixar de funcionar el 1992 tot i que actualment segueix utilitzant-se amb ús fabril però amb altres productes i ús polivalent, ja que va ser segregada i venuda a diferents propietaris. Com a data curiosa assenyalar que en una de les naus es guardaven fanals i globus de les principals ciutats del món que servien per provar les barretes de carbó destinades a la il·luminació incandescent de les vies públiques de grans ciutats europees.

L'accés a Boades es fa des de Sant Vicenç de Castellet per accedir a la Torre del Breny, i al punt on conflueixen el Cardener i el Llobregat, i des de la carretera que uneix Sant Vicenç amb el Pont de Vilomara trobareu un trencall a l'esquerra que us portarà fins a la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics Fàbrica, a l'Exedra, i al Sepulcre de Boades, monuments tots ells sense senyalització i en un estat d'absoluta precarietat.


viernes, 24 de octubre de 2014

EL MONESTIR DE SANT BENET. MARGANELL. BAGES. CATALUNYA

El conjunt del monestir fou construït el 1954 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993) .

L'església fou bastida l'any 1987 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 1925) fill de Lluís Bonet i Garí.

L'Abadia de Sant Benet és fruit de la fusió dels convents de Santa Clara de Barcelona i Sant Benet de Mataró, després d'una estada provisional al cenobi de Santa Cecília, s'instal·laren al nou edifici l'any 1954.


Retratava al Josep Olivé Escarré, amb les darreres llums de la tarda, davant del campanar situat al costat de l'església de Sant Benet, la descripció tècnica ens diu que és de planta quadrada, que té set pisos i coberta a quatre vessants. S'hi poden distingir dues parts: un primer cos, força sòlid i ferm, i un segon caracteritzat per les obertures, que li donen major lleugeresa. El primer cos solament presenta tres finestres de mig punt a la cara sud-est i una altra al sud-oest. L'aparell en algunes parts és força irregular i en d'altres els carreus són petits, regulars i ben disposats en filades. El segon cos està estructurat en tres pisos, separats per frisos, amb tres finestres de mig punt en degradació en cada una de les quatre cares i en cadascun dels pisos. El material constructiu emprat és la pedra, que contrasta amb el totxo de l'església.

El topònim Marganell deriva de la planta gramínia, coneguda com a 'marga o margall', pròpia d'aquestes terres de secà, amb un baix aprofitament agrícola.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com