domingo, 26 de marzo de 2017

GITANES 2017

Començava a les 16, 00 amb la sessió fotogràfica al patí de la casa Tolrà, i seguiria fins passades les 20,30 al Pavelló Blume.


L’entitat Ball de Gitanes de Castellar del Vallès, ja no practica – la realitat mana – la discriminació per raó de sexe, avui excepte la colla d’acabats de casar, a la resta se les ha de tractar amb la forma femenina, seguint el criteri de les Nacions Unides quan les fèmines son la majoria d’un col•lectiu. Practica encara però, la discriminació per estat civil , si més no, en les denominacions, infantils, joves, solters, casats,..., i d’alguna manera també per edat. Una divisió basada en la competència ‘física’ i àdhuc ‘anímica’ , potser fora més racional, com Gitanes té un clar fonament república, potser es podrien identificar amb estrelles, així amb independència del sexe, l’estat i l’edat, les balladores s’agruparien en funció de la seva ‘capacitat’. Dit queda.

La ballada enguany estrenava ‘nou format’, crec que es va pel bon camí.

Les faldilles amb estampats de colors vius, que donaven nom a les Gitanes – recordeu que començaven amb la presència de la industria tèxtil a les terres del Vallès, i que rebien el nom perquè les balladores confegien els primers vestits amb els retalls del que s’anomena ‘banderes’ i/o caps de peça – van deixant pas a les ‘ Gitanes de Gala’, no em sembla ni bé, ni malament, com sap tothom ‘Eppur si muove’.

La creixent presència femenina la valoro com un fet positiu, penseu que son habitualment les dones, les que per així dir-ho, ‘salven la tradició i la cultura’.

El fet que cada colla ofereixi un ‘ball especial’ és una gran idea.

Conclusió, un any més la Ballada de Gitanes al Pavelló Blume, ha estat un èxit.

Felicitats al Ball de Gitanes de Castellar del Vallès.

CAPELLA DEL SAN CRIST DEL CEMENTIRI DE PALAU-SAVERDERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

No trobava cap referència al Cementiri Municipal de Palau-Saverdera a :
http://palausaverdera.cat/pdf/POUM_bens_protegir.pdf

Curiosament en parlen – de l’accés, i no de l’equipament – a :
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/apm/ole-tu-a-palau-saverdera/video/5583444/

En la visita que fèiem a Palau-Saverdera en Josep Olivé Escarré, accedint a la població des d’Empúries, i tornant en direcció a Castelló, no trobava la granja de búfales, intueixo que no hi devia arribar ja que no vaig veure cap rètol enlloc.

On si que arribava – malgrat el que diu http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/apm/ole-tu-a-palau-saverdera/video/5583444/ - era al Cementiri Municipal, on retratava la Capella que imagino – a reserva de la confirmació des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) – advocada al Sant Crist.


Hom pensa que l’absència de dades d’aquest edifici, NO TÉ cap justificació.

L’Ajuntament de Palau-Saverdera és CULPABLE d’inacció vers la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic.

No en diuen res a : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palau-saverdera&page=1&pos=2

Que consideren únicament ressenyables l’edifici de les Escoles Públiques de la Mancomunitat – ara Ajuntament – i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista. I sembla que prescindibles entre altres :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/que-en-sabeu-de-la-casa-anonima-del.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/in-memoriam-del-castell-de-palau.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/que-en-sabeu-de-la-casa-isidre-macau.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/03/que-en-sabeu-de-la-casa-sivecas-de.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/01/que-en-sabeu-de-lautor-dels-edificis-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/03/capella-del-san-crist-del-cementiri-de.html

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.

sábado, 25 de marzo de 2017

QUE EN SABEU DE LA CASA EN VENDA AL XAMFRÀ DELS CARRERS VALLS/CARRER DE LA VERGE MARIA/PLAÇA DEL PRIORAT DE SANTA ANNA DE PALAFRUGELL?.

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava fotografies de la casa que fa xamfrà als carrers dels Valls, 11; carrer de la Verge Maria, 1; plaça del Priorat de Santa Anna, el nom amb el que es designa aquesta casa, Puig correspon a uns dels darrers propietaris – no al seu promotor - , i el segon, FORN DE SANT JAUME, és el nom comercial d’un fleca que hi hagué, abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, episodi criminal que els guanyadors qualificaven de GUERRA CIVIL, i fins de CRUZADA, en el que traslladaven a Déu, la responsabilitat per les morts i destruccions. La casa actualment està en venda.

Llegia a la pàgina 22 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf


Casa de planta baixa, entresol, dos pisos i àtic, situada a la cantonada del carrer dels Valls amb el carrer de la Verge Maria, configurant dues façanes principals, i amb la plaça del Priorat de Santa Anna, configurant una façana posterior, de tractament més senzill. La façana del carrer dels Valls presenta dos eixos d'obertures, amb dos portals a la planta baixa, on dóna una botiga, un balcó corregut amb dues tribunes al primer pis i dos balcons sobre les tribunes al segon. La façana del carrer de la Verge Maria, és similar, només que sense tribunes al primer pis, amb balcons més senzills al segon, i a la planta baixa, un dels portals dóna a la botiga i l'altre, més petit, té a sobre una balconera sense vol de l'entresol i és la porta de l'escala. La façana a la plaça del Priorat de Santa Anna té balconeres sense vol a l'entresòl i finestres als pisos. Entremig d'aquestes i a diferent nivell hi apareixen les finestres de l'escala. Per damunt de la cornisa que ressegueix tot l'edifici apareix un àtic amb un balcó, que ocupa una part del terrat.


D'aquest conjunt destaquen els elements decoratius de pedra motllurada. A banda d'emmarcaments d'obertures, cantonades, balcons i faixes resseguint el nivell dels forjats, cal mencionar les mènsules, tribunes i sobretribunes i la cornisa. Així com la barana de ferro dels balcons.


Segons diu l'anterior PEPIPH de 1990, abans d'aquesta recent restauració, l'edifici presentava "Dues altes tribunes en el primer pis, poligonals i profusament decorades amb relleus d’obra: columnes amb capitells que separen les vidrieres, una barana amb decoració calada i una altra a la part superior on es creen –damunt les tribunes- balcons a nivell de la derrera planta. Les tribunes estan recolzades sobre una gran cartela entre dues columnetes amb capitells sobre mènsules. Entre les tribunes hi ha una balconada que les comunica i que segueix per la resta de les façanes doblant la cantonada, formant un llarg balcó corregut en el carrer de la Verge Maria; és notable la seva barana de forja". Les façanes presentaven "un acabat figurant obra de maó, amb gruixos de remolinats i acolorit amb tó vermellós". Els interiors no tenien "alteracions notables en la compartimentació", però havien perdut "molts elements originals a causa de l’abandó".

En la darrera restauració s'ha recuperat l'edifici que es trobava en un pèssim estat de conservació, "fins al punt que alguns dels elements decoratius de la façana estan caient a trossos, concretament algunes parts de les columnes de les tribunes", però s'han eliminat els vidres de tancament de les tribunes i s'han deixat obertes. Igualment, l'estuc original de to vermellós ha estat substituït per l'acabat actual de color groc llis, tot i que es preveia recuperar la coloració original, que només havia estat alterada a la planta baixa del carrer dels Valls . No s'ha pogut comprovar com s'han restaurat els interiors.

Ens agradarà tenir noticia del promotor, del autor de l’edifici, i del de la reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CIUTADELLA DE ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés la ciutadella de Roses, situada a l'entrada de la vila per la carretera que ve Figueres.


Patrimoni Gencat
ens diu que presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1013 metres de diàmetre, estructurat en dos nivells defensius concèntrics. El primer nivell està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. Passat el gran fossat que l'envolta es troba el segon nivell emmurallat, amb les arestes protegides per baluards. Els cinc baluards es coneixen amb els noms de Sant Joan i Sant Jordi a l'oest, Sant Andreu al nord, i Sant Jaume i Santa Maria a l'est, aquest últim desaparegut. Al seu lloc hi ha diverses edificacions. Els altres estan malmesos. Els murs que uneixen els baluards estan atalussats exteriorment, i reforçats amb contraforts i terraplens de terra, per la banda interior. Mantenen una alçada d'uns nou metres i tenen un cordó decoratiu que separa l'escarpa del parapet. Es conserven les dues portes originàries d'accés al recinte. La façana principal està orientada al sud i s'hi troba la porta de Mar, que estava defensada per una barbacana de la només queden els fonaments. Bastida amb carreus regulars de pedra calcària, a mode d'arc triomfal. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard.


A l'interior del recinte de la ciutadella es conserva, en part, l'antic circuït emmurallat medieval de la ciutat de Roses que, com s'ha vist, fou aprofitat per construir la nova ciutadella. Es tracta de les restes de muralles i torres tant del primer recinte defensiu d'època alt medieval, com de les posteriors reformes i ampliacions del període baix medieval. En relació al primer recinte també es conserven les restes de la basílica benedictina del monestir de Santa maria de Roses i els elements que l'acompanyen.



L'any 1543 es fa el projecte de Luis Pizaño ( + Laredo el 5 de octubre de 1550 ),enginyer militar , que s’havia encarregat de millorar les fortificacions de Pamplona, San Sebastian, Fuenterrabía, Perpinyà,.. , de fortificar la vila de Roses amb obra de terra.

L’any 1545 es refà el projecte: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval.

L'any 1553, Giovanni Battista Calvi (Milà, Llombardia, 1525 - Perpinyà, 1562) s'incorpora als treballs. El projecte definitiu preveu els cinc baluards de pedra.
http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/6-urbanisme/554497-lenginyer-calvi-es-queda-sense-carrer-a-roses.html

Entre els segles XVIII i XIX, la ciutadella participa en diferents conflictes bèl•lics.

L'any 1915 deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda.

L'any 1927 s'enderroca el baluard de Santa Maria.

L'any 1961 es fa la declaració de Monument Nacional que garanteix la preservació del monument.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM MONESTIR I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA CIUTADELLA DE ROSES, L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem molt especialment, en la nostra visita a la Ciutadella de Roses, a les restes del Monestir i l’Església de Santa Maria dels que trobava a :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=roses&page=2&pos=14

El Monestir es troba situat sobre les restes de l'antiga ciutat de Rodhe, a l'interior de la Ciutadella de Roses, i ha patit els efectes de les nombroses accions de guerra que aquesta fortalesa ha jugat. Darrerament ha estat reconstruït en diferents sectors.



L’església de Santa Maria es descriu així; edifici de tres naus amb transsepte sobresortit i tres absis semicirculars. En estat ruïnós ha estat refet totalment l'absis major, i fins a mitja alçada els trams destruïts dels murs perimetrals, entre ells el frontis on ha estat restituïda una senzilla portada dels segles XII-XIII (trobada caiguda). El mur exterior de l'absis central té decoració llombarda, mentre que les absidioles són llises. A l'interior destaca la decoració d'arcuacions sobre pilars semicilíndrics de l'hemicicle absidial major, que es reprodueix a tot volt de l'església. La volta de la nau central i de les ales del creuer era de canó, mentre que a les laterals era de quart de cercle. Arcs torals de mig punt i finestres de doble esqueixada.


Portalada: Portada de pedra d'Avinyonet (calcària) perfectament tallada. Tres arcs de migpunt disposats en degradació, gran llinda i timpà llis. Aquesta portalada es va trobar derruida entre els enderrocs i fou de nou col.locada l'any 1964.

claustre: Datable en els segles XI-XII. Situat a migdia de l'església. Totalment destruït i espoliat.

Absis paleocristià: Les excavacions arqueològiques han descobert restes d'un absis d'època paleocristiana, que podria pertànyer a un antic temple circular, a una "cel.la memoriae" o bé a un "martyrium", que podria identificar-se amb el temple anterior al del segle XI que tenim documentat en una llinda (reaprofitada).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 20 de marzo de 2017

TORRE MONTSENY. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la dita Torre Montseny, que s’aixecava en les primers dècades del segle XX – em de creure que de forma furtiva, i en un brevíssim termini, perquè no hi ha constància del seu autor al Mapa de Patrimoni de Sant Julia de Vilatorta -. Aquestes ‘mancances’ son una més de les rèmores que ens deixava la dictadura franquista, i que la ‘democraciola’ no ha considerat ‘important’ recuperar.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. Les façanes estan arrebossades, amb acabat granulat, i pintades de color verdós.


Hi ha obertures de forma rectangular i d'altres amb arcs. Algunes estan emmarcades amb motllures formant una U girada, o formant un arc gòtic. A la façana de tramuntana, sobresurt una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és plana, amb barana perimetral d'obra, formant merlets. Les finestres de la torre estan emmarcades amb motllures que formen una U girada. En destaca l'estil neogòtic del conjunt, sobretot visible en les obertures.

Son moltes les persones que creien – o fins creuen encara – que des de 1978 s’ha treballat en la recuperació de la memòria històrica. La realitat dissortadament ens ensenya que s’ha fet poca feina, i en alguns llocs cap.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em deia ; Torre Montseny, l’autor va ser el mestre d’obres ,Joan Riera Pallàs, l’any 1898

CAN MADIROLES. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA

Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de la casa dita Can Madiroles, que s’aixecava a darreries del segle XIX – em de creure que de forma furtiva, i en un brevíssim termini, perquè no hi ha constància del seu autor al Mapa de Patrimoni de Sant Julia de Vilatorta -. Aquestes ‘mancances’ son una més de les rèmores que ens deixava la dictadura franquista, i que la ‘democraciola’ no ha considerat ‘important’ recuperar.

La descripció ens diu ; Edificació formada per diversos cossos units, que consten de planta baixa i dos o tres pisos superiors.

Els murs són de paredat comú.


El cos principal és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula plana, i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal, hi ha un cos adossat amb la coberta plana. A la part posterior del cos principal, hi ha una torre amb la coberta també plana. A la part del davant, hi ha una torre de planta circular amb la coberta amb forma de con, i acabat ceràmic.


En destaca la fornícula amb la imatge de la Verge de Montserrat, situada a l'extrem superior de la torre. En quant a les obertures, unes són de pedra, algunes d'estil gotitzant, i d'altres emmarcades amb totxo.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com