martes, 24 de noviembre de 2020

CASA GAILLARD. ROSES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

A principis dels anys seixanta, André Gaillard va construir un casa de vacances per a la seva família i la d’un cosí a la Costa Brava, a Roses, on havia adquirit un petit tros de terra a la cala encara salvatge de Canyellas Petitas.

La casa està situada sota la carretera de la costa en terrenys rocosos que baixen cap al mar es fa per una terrassa en lloc d'aparcament. Dos nuclis estances separades estan connectades per un cos intermedi ocupat per un pati i habitacions infantils; destinat a l’hora d’acollir amics, s’hi integra un tercer element junts. Aquest dispositiu proporciona una àmplia autonomia a diversos ocupants. Per a Arquitectura, formes, funcions,



André Gaillard descriu alguns dels seus objectius: aïllar la casa de la carretera, el vent dominant i els futurs veïns; crear "atmosferes de canvi de paisatge, vegetació exuberant (pati), contrast d'ombres i llum, de temperatura i volum ”.

La construcció esglaonada del talús ofereix una obertura al mar a totes les habitacions i permet, mitjançant un joc nivells i circulacions, per crear terrasses i patis diferenciats. Utilitza materials i processos de construcció locals que utilitza amb una forta expressió plàstica. (Vegeu al respecte el document

aportacions d’Adrien Besson i Tarramo Broennimann

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=108&pos=1079


Vegeu :  des Alpes à la mer l’architecture d’André Gaillard

lunes, 23 de noviembre de 2020

L’ALZINA D’ALINYÀ I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L'APÒSTOL SANT BERNABÉ. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia del nucli de l'Alzina d'Alinyà , població del municipi de Fígols i Alinyà, a l' Urgell sobirà, situat a 1.365 metres d'altitud en un coster sota el serrat del Prat de l'Anca, entre el torrent de l'Alzina i el torrent d'Alinyà, que conflueixen.



 Damunt el torrent de l'Alzina hi ha un pont de pedra d'un sol ull. El poble es troba a la vora del camí d'Alinyà a la Vansa.

 En destaca especialment l'església de l'apòstol Sant Bernabé, romànica, amb nombroses modificacions d'època moderna, situada al capdamunt d'una penya al centre del poble de l'Alzina d'Alinyà.



Patrimoni Gencat ens explica que consta d'una sola nau capçada a llevant amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i ornamentat a l'exterior amb un fris d'arquets cecs i bandes llombardes. L'absis s'obre a la nau a través d'un tram presbiteral cobert amb volta de canó. Aquest tram presbiteral també es fa palès a l'exterior amb uns murs més gruixuts i un aparell regular que contrasta amb l'aparell irregular de carreuons sense desbastar de la resta dels murs.

 

La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes dividida en dos trams per un arc toral amb llunetes. Al costat nord de la nau s'obre una profunda capella de planta quadrangular coberta amb volta d'aresta motllurada. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta en alt al qual s'accedeix a través d'una escala d'obra adossada.

 

L'antic altar major presenta un frontal de fusta amb motllures i motius vegetals. La talla de fusta correspon a un sant no identificat per manca dels atributs. Aquest porta a la mà un llibre obert amb la inscripció "salvat l'any 1936", en referència a la destrucció d'imatges religioses que es produí en els diez foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, el bisbe  Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940), NO VA FIRMAR la ignominiosa carta en la que la Jerarquia eclesiàstica   feia costat al feixisme.

 

L'interior de l'església està arrebossat i pintat de color ocre amb decoració floral en punts concrets.

 

La porta del temple, orientada a migdia, és adovellada d'arc de mig punt amb les dovelles molt amples i regulars. 



Al mur de migdia s'obre una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra s'obre a la part alta del mur de ponent, just sobre del cor. L'absis presenta dues finestres de doble esqueixada, una a llevant i l'altra a sud, que actualment estan cegades.

 

El mur occidental presenta un notable sobrealçat en relació a la nau que s'aprofita per situar-hi un campanar d'espadanya de dos ulls.

 

La coberta és una teulada a doble vessant.

 

Els trams de parament més antics, els de l'absis i tram presbiteral ens indiquen que es tracta d'una església d'estil romànic del segle XI. La resta de parament és propi dels segles XVII i XVIII, moment en què es degué reformar el temple amb el sobrealçat i la incorporació del nou àmbit constructiu de la sagristia i la capella lateral al sector nord del temple.

Llàstima que bona part de les esglésies estiguin tancades, ens agradaria veure imatges del interior de sant Bernabé, sou pregats de fer-nos-en arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tampoc la Rosa i el Miquel, “ la parella romànica” van aconseguir veure’n l’interior:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/08/sant-bernabe-de-lalzina-dalinya-figols.html

Que l’apòstol sant Bernabé, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.


ERMITA DE SANT ISIDRE AL TERME DE SANTA SUSANNA. EL MARESME

 

No trobava cap imatge de la primigènia ermita de Sant Isidre  que va ser destruïda en els dies foscos que seduïen a l’alçament armat dels militar feixistes encapçalats pel general Franco contra el  govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i com era mal costum  de la dictadura ,  abans que les escoles, els hospitals, les biblioteques ,.., va ser restaurada.



En trobava imatges a :

https://ssom-santasusanna.blogspot.com/2015/08/el-nostre-patrimoni-la-xarxa-de-museus.html

Santa Susanna pertany a la diòcesi de Girona.

https://www.yumpu.com/es/document/view/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

L’any 1995,  l'antiga capelleta, que s’havia declarat BCIL,  va  ser enderrocada per la construcció de l'autopista del Maresme.

Llegia al Mapa de Patrimoni ; Capella-oratori contemporània, de planta circular i semi-oberta a la natura, construïda l’any 1995 amb diversos materials combinats: mur de pedra, reixes metàl·liques i vidre. La coberta és de teules planes i se sustenta per una estructura metàl·lica, deixant uns petits espais de ventilació. És una construcció molt sòbria, sense decoració i amb les parets interiors de pedra o el sostre enguixat de color blanc. L'altar és molt simple: consta d'una llosa de marbre sostingut per quatre peus d'acer inoxidable, al damunt d'un presbiteri semicircular. 



L'entorn de la capella és un parc amb avets arrenglerats.

S’hi celebra encara el dinar de germanor , el diumenge següent de  la festivitat  de Sant Isidre.



La vinculació del sant amb Madrid, on va néixer l’any 1080 i morir l’any 1130, i el fet que substituïa als patrons tradicionals de la pagesia Sant Galderic, ]Carcassonès, ca. 820 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 900)] no el fa especialment simpàtic a Catalunya.

Que Sant Isidre llaurador intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia ,  que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

domingo, 22 de noviembre de 2020

SANT MARTÍ DELS CASTELLS. BELLVER. LA CERDANYA JUSSÀNA. LLEIDA.

 

El Jordi Vilá Juncá publica una fotografia del nucli de Sant Martí dels Castells,  que avui és una entitat de població del municipi de Bellver, a la  Cerdanya jussana , Lleida.



Llegia que l'espai disponible al cim del promontori en va condicionar la forma rectangular, d'uns 22 metres de llarg per 4 metres  d'ample. Els murs, de 2 metres de gruix a la base i que es van aprimant fins a tenir 1,20 metres  a la part superior, recolzen directament a la roca.

L'aparell és de pedres mal tallades, disposades però,  en files força regulars. Els carreus dels angles són més ben tallats i col·locats. La part més occidental és formada per una torre quadrada unida a una sala llarga que constitueix la part principal del castell. A l'interior, els murs són alts i acaben en una volta lleugerament apuntada i un mur interior separa l’església de Sant Martí de la resta del conjunt. Aquesta sala té una finestra a l'est i tres a migdia damunt la porta d'accés, situada a uns 2,30 del sòl.

De l’església de Sant Martí, construïda com una sala del castell destinada a ús religiós, llegia;  romànica de planta rectangular amb una volta de canó lleugerament apuntada,  des del segle XII es va constituït en parròquia.

S’explica que les ruïnes del castell van inspirar a Gustavo Adolfo Bécquer la  llegenda “La cruz del diabló” (1860).

Que Sant Martí , intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia, que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.

sábado, 21 de noviembre de 2020

EL PONT TERMENAL SOBRE EL RIU ARIJA. EL RIPOLLÈS & EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

 

L’Angel Ruiz Jounou publica una fotografia , El pont de l'Arija, límit de les províncies de Barcelona i Girona. Any 1946.



Patrimoni Gencat el descriu com, pont de 3 arcs de la carretera de Gombren a la Pobla de Lillet molt alt , pla, amb baranes de ferro,  fa de Partió dels dos municipis.

Passa sobre el riu Arija,a afluent del Llobregat per l'esquerra, s'obre a la dreta de la gran clotada del riu enfondida entre bancals de roca....

Cap dada del seu autor, la “inèrcia perniciosa” és més letal que la Covid. 19

Si en teniu més dades us agrairem que en ho fei saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.

El número de fallecidos por coronavirus en los hospitales de la Comunidad de Madrid asciende a 12.192. A estas muertes hay que añadir 4.941 en centros sociosanitarios, 1.134 en domicilios y 30 en otros lugares, lo que suma un total de 18.297.

Segons les dades de les funeràries facilitades per Salut,  a Catalunya , 15.433 persones han mort des de l’inici de la pandèmia.

Amb quasi un milió menys d’habitants, Madrid es destaca a nivell mundial pel seu  índex  de mortaldat. Les noticies de la premsa domèstica, insisteixen en que les coses s’estan fent bé.  Que vol dir “ les coses”?.


TANCANT EL CERCLE.

 

Deu ser cert que les muntanyes no es troben i els homes si, el  dissabte 21.11.2020 es trobaven l’Enric i Kostya Smirnov “casualment” passejant per la Devesa.



El Kostya Smirnov es va adreçar a l’Enric – que encara tenia seqüeles de la pallissa rebuda a Barcelona – i li va preguntar com ho havia de fer per anar fins al Monestir de Sant Daniel; l’Enric li va explicar que no feia gaires dies que estava a Girona i que no el podia ajudar. La conversa va derivar cap al terreny professional, i l’Enric li va explicar que era enginyer tècnic, i que en aquells moments estava a l’atur.

El Kostya Smirnov li va dir que la empresa per la que treballava necessitaven un enginyer tècnic amb disponibilitat per moure’s tant per Catalunya, com si calgués arribat el cas per la resta del pais, i fins per a fer viatges a l’estranger. Les condicions econòmiques eren molt bones.

L’Enric, li va explicar que tenia deutes, amb els bancs, amb la seguretat social, amb hisenda, amb ..., i que possiblement li retindrien bona part del sou.

El Kostya Smirnov li va dir que la empresa per la que treballava es faria càrrec de pagar TOTS ELS DEUTES abans de donar-lo d’alta a la seguretat social, i que podria anar tornant-los els diners sense pressa.

Quedaven per baixar junts a Barcelona el dilluns 23.11.2020

 

viernes, 20 de noviembre de 2020

SABEU L'ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA DEL MAS DE LA COMTESSA AL TERME DE REUS?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar  fotografies de la capella  del  Mas de la Comtessa , una masia de Reus, el Camp jussà de Tarragona,  situada a la partida de la Grassa.





Les dades que trobava  diuen que és una masia important i d'anomenada.

Es troba a l'est de la riera de la Quadra, al sud del camí de les Puntes i al nord del camí del Mas de la Sena. Al nord hi té també el Mas de Llobet. A tocar hi passa el camí del Mas de la Comtessa , que hi porta. Diuen que les seves terres arriben a tocar el terme de Constantí.

Hi ha un error quan a l’afirmació  “ la comtessa era Elisa Rius i Olózaga”  filla única de Marià Rius i Montaner Tarragona, 19 d'octubre de 1838 – Scala Dei, 12 de gener de 1894),  I  comte de Rius, casat amb Elisa de Olózaga y Camarasa.

Elisa Rius i Olózaga, casada Ferran de Querol i de Bofarull (Reus 1857 - Tarragona 1935) moria l’any 1893, un any abans que el seu pare, el successor en el títol de  comte de Rius , va ser el seu net Joaquín de Querol y Rius, casat amb Maria  Carmen Muller y Ferrer.

Ferran de Querol i de Bofarull, desprès de  quedar-se vidu  l’any 1893,  el 1899 es tornà a casar , ara amb Dolors Duran,  filla d'una aristocràtica família conservadora de Barcelona.;  un  fill d’aquest seu segon matrimoni, Enric de Querol i de Duran ( Tarragona, 1904 - Barcelona, 1976), l'any 1940 , en qualitat de fiscal,  formà part del judici sumaríssim contra el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys  Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940).

La comtessa a que fa referència el mas únicament podrien haver estat Elisa de Olózaga y Camarasa, o Maria  Carmen Muller y Ferrer, i no Elisa Rius i Olózaga.

http://www.reus.cat/sites/reus/files/cataleg_masos_reus.pdf

Cap dada de l’advocació de la capella, recordem que la Mare de Déu de la Misericòrdia  és l’excelsa patrona de la Ciutat de Reus. 



Traslladarem però la pregunta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavín).  Reiterem aquí, cal fer-o i és de justícia,  que sempre és aconsellable, abans del clàssic copiar/pegar, tant habitual al REINO DE ESPAÑA, i per efectes de la “inèrcia perniciosa” també a Catalunya, comprovar la correcció de les dades publicades, i en aquesta tasca, els arxius son essencials, i val a dir que en qüestions relacionades amb edificis i advocacions religioses catòliques, el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín), té una gran solvència , reconeguda fins en l’àmbit Europeu.

Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva culturaencara els surten de franc als seus autors.