viernes, 17 de abril de 2015

ESCOLES DE SANT JUST DESVERN ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havia demanat informació de les escoles anteriors a la dictadura franquista a l’ajuntament de Sant Just Desvern, i rebia un email de l’ Arxiver Municipal, Jordi Amigó i Barbeta, en el que em deia;

D’acord amb una instancia no presencial que m’han fet arribar realitzada per vostè em plau fer-li arribar unes breus notes de resposta a les seves preguntes. Pot localitzar imatges i més dades a la Miscel•lània d’Estudis Santjustencs X.
http://www.raco.cat/index.php/MEST/issue/view/3531/showToc



Escoles Nacionals del carrer de la Creu.

Van ser inaugurades el 30 d’agost de 1925, ignorem qui va ser-ne l’arquitecte però si que sabem que el constructor va ser el contractista local Isidre Campreciós per un import de 57.200 pessetes. Han estat enderrocades a principis de l’any 2015 per donar lloc a la Plaça Antoni Malaret, després de traslladar els darrers serveis (Escola d’Adults i de Català) a l’edifici LES ESCOLES, situat a tocar, a l’espai de les antigues escoles de l’Ateneu Santjustenc edificades el 1923 també inaugurades el 1925.
https://desverncultura.wordpress.com/2013/04/30/un-indult-per-un-edifici-de-les-escoles-nacionals/


Escoles Parroquials Núria.

S’ignora l’arquitecte, el promotor fou el rector de Sant Just Desvern Mossèn , Antonino Tenas i Alibes. Es possible que el Sr. Josep Alemany i Juvé (1890-1975), arquitecte municipal en aquells anys intervingués per fer el projecte. Es va edificar una planta baixa l’any 1932 i al 1934 ja s’inaugurava un primer pis. Va situar-se al carrer Bonavista, 100. L’edifici fa dues dècades que no funciona com escola, i sembla que en breu es transformarà en habitatges particulars.



Jordi Amigó i Barbeta
Arxiver Municipal
Sant Just Desvern

jueves, 16 de abril de 2015

IN MEMORIAM L’ESCOLA PÚBLICA DE SALT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. SALT. GIRONÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havia demanat informació i dades de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista a l’ajuntament de Salt, i rebia un e.mail en el que Frederic Mayol Ibàñez, Director de l'Arxiu Municipal de Salt, em deia ;

Bon dia,

Hem rebut la seva petició sobre imatges i dades de les escoles públiques de Salt anteriors a la dictadura franquista.

Li adjunto la cronologia de les Escoles Nacionals de Salt fins l'any 1939 i algunes fotografies del fons de L’arxiu Municipal de l'Ajuntament de Salt.


fons de L’arxiu Municipal de l'Ajuntament de Salt.

A mitjan segle XIX l'escola nacional estava en un local de lloguer, posteriorment es va traslladar al primer pis de la Casa Consistorial (can Palmada), fins que el 1929 l'arquitecte Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960) va rebre l'encàrrec de construir un nou edifici en uns terrenys cedits per Pere Coll en el carrer Major.


fons de L’arxiu Municipal de l'Ajuntament de Salt.


fons de L’arxiu Municipal de l'Ajuntament de Salt.


fons de L’arxiu Municipal de l'Ajuntament de Salt.

L'antic edifici de l’escola , que durant l'època franquista era nomenat Menéndez y Pidal, va ser enderrocat a principi dels 70.

L'any 1974 es va inaugurar l'edifici que hi ha en l'actualitat en el mateix lloc, l'escola La Farga.

L'any passat varen celebrar el 40è aniversari amb la presència de la Consellera Irene Rigau i Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951) , que hi va donar classes. Podeu veure imatges de l’acte en el següent l'enllaç

L'edifici que actualment acull la Casa de Cultura Les Bernardes no ha estat mai una escola. Era la casa pairal de la família Vilaseca-Tarrés, administradors del marquès de Camps, Carlos de Camps y de Olzinelles.

La casa durant la guerra civil va ser confiscada i s’hi van traslladar les oficines municipals fins a l'entrada de les tropes franquistes.

L'any 1944 va ser ocupada per les monges Bernardes, de clausura, fins l'any 1979 que van marxar i va ser adquirit per la Diputació de Girona, que l'any 83 el va convertir en Casa de Cultura.

Cordialment,


Frederic Mayol Ibàñez
Director de l'Arxiu Municipal de Salt

ELS PONTS DE MOIÀ. MOIANÈS

Recordeu la pel•lícula ‘ els ponts de Madison ‘ ?.

Els americans saben ‘vendre’s el producte’ millor hores d’ara que ningú.

Ara que Moià pertany NOMÉS al Moianès, caldrà confegir una ‘ llista d’atractius’ , i malgrat trobar-nos en un altiplà, el ponts tenen també el seu espai, i el seu encant.


Retratava al Josep Olivé Escarré, ‘moianès de cor’ , primer damunt del dit pont de les Graus.


I, desprès al pont del Parc del Molí Nou.

Té la comarca un valuós actiu, la pàgina http://moianes.net/ en la que podeu trobar una magnifica galeria d’imatges, i unes quantes històries d’aquesta ‘nova comarca’.

Esperem que amb la nova situació ‘legal’ fotos i històries es vaguin incrementant.

Per cert, a qui li pertoca ‘presidir ‘ des del punt de vista religiós – de l’església catòlica, apostòlica i romana – la Comarca del Moianès ?.

Antonio Mora Vergés

DÉU TÉ CABUDA AL MOIANÈS 'OFICIAL'.?

Feia un tomb amb el Josep Olivé Escarré, per aquesta ‘estrenada comarca política’ – que ell sent seva des sempre - i en la que treballava al camp en les primeres dècades dels seus 88 anys.

Començava per aquesta inidentificable capella de Sant Nazarí del Mas Vilalta.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/03/la-metamorfosi-de-sant-nazari-del-mas.html


Seguia amb l’església que fou parroquial de Sant Feliu de Rodors/Roldors, de la que algú s’enduia la rajola que simbolitzava el lloc :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/03/sant-feliu-de-rodors-roldorsmoia-bages.html



Anàvem més tard a l’altra parròquia de Sant Pere de Ferrerons i/o de Vilalta :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/02/sant-pere-de-vilalta-ara-de-ferrerons.html


I, retratava la innominada capella de la Torre de la Granoia :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-innominada-capella-de-la-torre-de-la.html


Tenia la sensació que potser també al Moianès, avui ‘ Déu fa nosa’, oi ?.

Antonio Mora Vergés

LA INNOMINADA CAPELLA DE LA TORRE DE LA GRANOIA. MOIÀ. MOIANÈS.

Llegia que l’autor de la Torre de la Granoia, havia estat Jaume Gallaguet, l’any 1908. Ens agradarà tenir noticies d’aquest tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Retratava en primer lloc la que fou capella de la casa, i quina existència en confirma aquest text de la descripció tècnica ‘en el mateix nivell hi ha un gran saló, una cuina i un annex amb forma d'absis basilical on actualment hi ha una gran llar de foc i on antigament hi havia una capella que ha perdut la seva funció original. De fet l'accés a aquesta sala de grans dimensions es fa per una porta on està gravada una creu que recorda el seu antic ús’.


El Josep Olivé Escarré que havia treballat de mosso i més tard de moliner pel mas Oller de Collsuspina, en desconeixia l’existència

Preguntaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) l’advocació d’aquesta capella, i en tenen alguna fotografia de quan estava ¡ en actiu’.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANCIENNE MAIRIE DE MOIÀ. MOIANÈS

Retratava l’edifici de planta rectangular articulada en tres pisos de teulada a una vessant, que aixecaven els constructors Orriols arribats de Castellar de N'Hug, la descripció tècnica ens diu que la simetria respecte l'eix ve marcada per la porta d'accés. Els brancals i les llindes de les obertures presenten una decoració geomètrica molt senzilla. El conjunt és coronat per un frontó triangular que emmarca l'escut de Moià. Té sis balcons (els del pis de dalt són més petits), tres a cada pis i en el del mig del primer hi ha incís a la llinda l'any de construcció, 1858.


L'edifici va ser aixecat a l'any 1858 damunt dels terrenys de l'antic hospital de Moià, i en l’època de l'Alcalde Cerdanyà, s’hi va instal•lar l'anomenada Casa de la Vila , que va complir la seva funció consistorial fins a l'any 1944.

Llegia que des del balcó d'aquest edifici es va proclamar a Moià, la noticia de la instauració de la segona República Española, que finalment seria només un miratge de llibertat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 15 de abril de 2015

ESCOLA PERE VILA CODINA. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya.

Al passeig de Lluís Companys s'alça el Grup Escolar Pere Vila un altre dels edificis escolars d'en Josep Goday i Casals (Mataró, 1881 - Barcelona, 1936).

Les obres van començar el 1919 però es van aturar com en els cas d'altres dels Grups Escolars durant la Dictadura "tova" de Primo de Rivera. Finalment s'inaugurà el Diumenge de Rams del 1931 (31 de març)


Es tracta d'un edifici típic del noucentisme català distribuït amb dos pavellons, un per a nens i un per a nenes (els escolars encara estaven diferenciats per sexes) i amb cabuda per a 1360 alumnes. Un pavelló central dedicat a Sales Comunes i Biblioteca uneix els laterals.


Trobem frontons triangulars, gerros, columnates, esgrafiats i tot un seguit d'elements classicitzants.

El Grup homenatja Pere Vila i Codina un "indiano" nascut a Les Oluges petita població de la comarca de la Segarra l'any 1860 i que emigrà a l'Argentina on féu fortuna amb la compra-venda de terrenys. Morí a Rosario de Santa Fé el 26 de juliol del 1916.

Analfabet com era i d'origen humil desitjava que tots els nens pobres poguessin accedir a la cultura i per això deixa part de la seva fortuna per la construcció o accés a escoles tant a l'Argentina com a Espanya i a Catalunya. Així llegà a Les Oluges un terreny a l'Argentina més gran que tota la comarca de la Segarra i 100.000 pesos; a Cervera 500.000 pesos; a Barcelona, 1.000.000 de pesos i un altre milió a l'Estat Espanyol.


La ciutat de Barcelona destinà el seu llegat a la construcció d'aquest Grup Escolar. Una escultura amb un bust del promotor esculpits per Josep Dunyach i Sala (Barcelona, 1886 – 1957) es troba a l'entrada dels edificis i la seva munificència en una làpida.


Valentí Pons Toujouse