sábado, 19 de abril de 2014

SANTUARI DE LA VERGE DE LA CONSOLACIÓ DE MONT-ROIG.MATARRANYA. TEROL

Hi ha topònims tant clars que no calen gaires explicacions, com aquest que ens ocupa; Mont-roig , etimològicament del llatí mōnte rŭbĕo, ‘muntanya roja’; farina d’altre paner és el cas de Matarranya, nom de la comarca.

El Joan Serra Saún, m’enviava fotografies i dades del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, coneguda també com la ‘Plovedora’ per la seva intercessió en èpoques de sequera.

Hi ha una bonica llegenda que explica que la construcció del santuari, fou costejada per un cavaller que en trobar-se perdut en aquestes contrades en ocasió d’una gran nevada, es va refugiar a les entranyes del seu cavall per no morir congelat , en aquell trànsit va jurar a la Verge, que si salvava la vida, li faria construir un santuari en el seu honor, que servis alhora perquè altres persones poguessin rebre aixopluc i consol.

El santuari està situat en una plana, al peu, i a l'extrem NE del Cap de la Serra; hi ha referències documentals de l'existència d’un santuari a Mont-roig dedicat a la Verge des del segle XIV.





L’edifici actual però, és molt diferent arquitectònicament a l'original; és una reconstrucció datada la primera meitat del segle XVIII , amb l'atri de 1731; obra barroca construïda en maçoneria i amb planta de creu llatina d'una sola nau i cúpula de creuer , ampliada l’any1773 i posteriorment l’any 1903 .





L'interior es cobreix amb volta i el creuer amb cúpula sobre petxines en què apareixen pintats els quatre evangelistes; en el creuer, al costat de l'epístola un enorme fresc on es representa l'Adoració del Nen; està pintat a devoció del Comanador Joan Pueyo i Chacón, al seu davant, al costat de l'evangeli, hi ha una altra pintura en què la Verge s'apareix als seus promotors, Felip de Bustamante i la seva dona Teresa Francisca de la Torre y de la Torre, IV marquesa de Santa Coloma; a cada pilar del creuer s'obren unes fornícules que encara que no conserven les seves imatges tenen restes de la seva decoració; al presbiteri es troba el Cambril de la Verge, de construcció posterior a la Guerra Civil, que permet accedir fins a la imatge per adorar-la





Adossada a l'edifici principal es troba la casa de l' ermità que, segons la data en l'arc d'entrada , va ser construïda l’any 1562, , destaca el seu interior amb el terra empedrat amb còdols, i les parets exteriors apareixen adornades amb petxines de Santiago . Els marquesos de Santa Coloma , que tenien un palau a la població , la van manar reconstruir l’any 1731 i , segurament , la utilitzaven com a residència temporal quan visitaven el santuari; i van viure fins l’any 1925 la família que tenia cura del santuari.

Durant la guerra civil , entre març i abril de 1938 , es va instal•lar aquí un hospital de campanya .

En l’actualitat la casa acull el menjador d’un singular Aparthotel, les habitacions son moderns bungalows al seu redós, el complex disposa de piscina , i és un indret ideal per passar uns dies de descans.

Els veïns de Mont-roig van cada dilluns de Pasqua al Santuari, on es celebra una gran festa de llarga tradició, a la qual acudien en el passat, moltes persones dels pobles de la zona.

viernes, 18 de abril de 2014

SANTA MARIA LA MAJOR DE PENAROJA DE TASTAVINS. MATARRANYA. TEROL

Llegia que el cens de Penaroja era de 1550 veïns l’any 1900, i que tancava l’any 2013 amb 480 habitants, assolint una pèrdua demogràfica del 69,03 %.

Rebia unes fotografies i dades del Joan Serra Saún, de l’església Parroquial de Santa Maria la Major, que es començava a construir l’any 1727; hi havia a Penaroja en aquells dues esglésies situades a la part alta; l'antiga església de la Mola que estava molt apartada i força deteriorada com per seguir-se utilitzant per al culte, i la de Sant Miquel que era massa petita; aquests factors , juntament al ràpid creixement del nucli urbà i la prosperitat econòmica, derivada del tràfic comercial amb les colònies americanes van provocar l'aixecament de l'Església Parroquial de Santa Maria la Major.

L'edifici, presenta un estil renaixentista tardà, encara que també compta amb alguns elements barrocs com les pintures del seu interior i la torre campanar. Acabat l’any1759 quan el nou temple va ser beneït per celebrar la primera Missa solemne, moment en què es va baixar en processó el Santíssim des de l'Església de Sant Miquel. El 3 de maig de 1759, es va coronar l'esvelta torre amb la bella creu que la remata. Aquesta obra va ser dirigida per Joaquín Colera, Mestre d'Obres de la ciutat d'Alcanyís. Els estralls causats durant la Guerra Civil van provocar que l'òrgan, el retaule major i la majoria de la decoració interior fossin destruïts, l’edifici posteriorment va ser utilitzat com a magatzem, com va passar a totes les esglésies del Matarranya, i quasi per arreu.


La façana principal en la seva zona central i acollida per un gran arc de mig punt, es disposa la seva portada. Està estructurada en dos pisos. Accés adovellat està flanquejat per parells de pilastres poc excel•lents i coronat per un entaulament llis. Al centre del segon cos s'obre una senzilla fornícula, avui, buida. Té el seu fons revenerat i està flanquejada també per parells de pilastres. Sobre ella si va disposar l'escut de la població i la Creu de Calatrava sobre unes penyes.


La torre campanar s'eleva als peus del temple, al costat de l'epístola. Es va construir íntegrament en cadirat. Té tres cossos; els dos primers de planta quadrada i el superior, octogonal. En els dos inferiors únicament s'obren petites sageteres i en el tercer o cos de campanes, un va en arc de mig punt en cadascun dels seus costats. El seu interessant cos de rematada, realitzat també en pedra, presenta un triple esglaonament.


La decoració interior en estuc es concentra en els capitells dels pilars (motius vegetals), a les finestres (vegetals i figuratius), a l'intradós de la cúpula (garlandes), i fundamentalment, en les petxines de la cúpula central, en les que representen els quatre Evangelistes amb els seus corresponents símbols.

El 4 de desembre de 2011 va ser declarada Bé d’Interès Cultural.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT DE PENAROJA DE TASTAVINS. MATARRANYA. TEROL

Rebia del Joan Serra Saún, imatges i dades del que es coneix a Penajora com el Santuari de la Font, situat a una distancia d’un parell de quilòmetres del poble; ali al costat del riu, es troba un conjunt d’edificis que inclouen una ermita gòtica del segle XIV amb enteixinat mudèjar i claustre, l’antiga hostatgeria i l’ermita de baix, un edifici barroc dels segles XVII-XVIII amb una font de quinze brocs. El conjunt alberga l’oficina de turisme i un centre d’interpretació del porcí

La història es remunta a quan uns pastors troben la imatge de la Verge entre les bardisses, al costat d'una font situada al peu del riu Tastavins. Com en altres llocs i com tradició comú a d’altres Mare de Déu trobades, en portar la imatge al poble tornava al seu lloc, i així decidiren construir una capella per la seva veneració. Aquesta primitiva capella una riuada se la va endur, fent una nova construcció més gran una mica més elevada del nivell del riu.
L'Ermita de Baix va ser construïda sobre la font en estil barroc, constant les dates 1658 i 1783 en les seves portades laterals. L’any 1549 es va decidir la seva construcció als peus de l'Ermita de Dalt per intentar respectar el lloc d'aparició de la Verge, protegida millor però, que l'anterior davant les possibles riuades.

La construcció es va retardar fins a la seva finalització en més de dos-cents anys, començant en 1658 i realitzant la major part a la fi del segle XVIII,, com per arreu amb els ‘diners d’Amèrica'.


A sota de l’ermita de Baix, sota un porxos oberts hi ha la font, que malgrat estar protegida per un pòrtic d'arcs de mig punt, no poden evitar quan bufa el vent fort, que l'aigua s'escampi pel terra.


L'ermita antiga o Ermita de Dalt és una construcció del segle XIV amb elements de l'anterior del segle XIII , erigida en estil gòtic llevantí. A l’entrada al santuari, la portada d'accés, presenta un arc apuntat amb quatre arquivoltes on hi ha gravades escenes del Nou Testament i una porta de fusta mudèjar, que com el sostre del seu interior estant molt treballats, si pot veure curiosament una l'estrella de vuit puntes, un dels símbols de l’ Islam, i la creu de Calatrava.

Explica la tradició que a Vallibona ( propera localitat de Castelló ) es van quedar sense dones joves a causa d’una l'epidèmia, de manera que el capellà va enviar a set nois joves per anar a Penaroja per intentar solucionar el problema. Entre tots van acordar que 7 mosses de Penaroja es casessin amb els set mossos per repoblar Vallibona, comptant amb l’aprovació i la benedicció de la Verge . A partir d’aleshores comença l'arrelada tradició d'emprendre, cada set anys, el camí de Vallibona a Penaroja ; per als primers és una pregària i per als segons un romiatge .


L’edifici de l’antiga hostatgeria on s’allotjaven els caminants i pelegrins en caure en desús presentava aspectes de ruïna, i ha estat fet de nou. Ara és un restaurant modern, que facilita els banquets per les moltes bodes que allí és celebren.

Fou declarat “ Conjunt Monumental” l’any 1931.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. SORPE. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Mei Garcia, publicava una fotografia d’aquesta Església de Sorpe, al Pallars Sobirà, advocada a Sant Pere. La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta originàriament basilical, de tres naus, amb la central més gran, rematades a migdia pels corresponents absis semicirculars, dels quals sols queda el lateral est amb funcions de baptisteri, decorat a l'exterior amb arcuacions cegues i bandes llombardes de pedra tosca que ressalten sobre el parament de l'absis igual que el petit fris denticulat que corre per sobre d'aquestes.

A la banda central s'obre una finestra esqueixada de mig punt, actualment mig tapada.

Al sud-oest s'aixeca la torre campanar, decorada amb arcuacions cegues emmarcant finestres actualment tapades. De la torre campanar avui només en resten dos pisos amb una coberta a dues vessants.


L'antiga porta, de reduïdes dimensions i arc de mig punt, s'obria en el mur lateral oest que, posteriorment, al llarg de la reforma a què fou sotmesa l'església al segle XV, fou tapada, tot obrint l'actual a l'extrem sud, on fins aquell moment hi hagueren els absis que també foren suprimits (excepte el lateral est), invertint així el sentit de l'església, que passà a ser N-S. En general, el parament és de blocs de pedra granítica o pissarrosa escairats, excepte a les obertures tapades en el curs de les importants modificacions que ha sofert l'edifici, on el parament és més petit i sense escairar. A l'interior, la nau central, dividida en tres trams, és coberta amb volta d'aresta, com també alguns trams de les laterals, avui convertides en capelles i dependències. La coberta és de llicorella a dues vessants. L'altar major està presidit per una fornícula amb la imatge de Sant Pere, dels segles XVI-XVII. Pica baptismal de 120 cm de diàmetre i uns 30 cm d'alçada. Tallada en un bloc de granit. Decorada en la seva part superior per un fris en alt relleu de serps i ànecs enfrontats i en la part inferior temes vegetals formant palmetes. El vas es recolza directament en un basament monolític d'uns 60 cm d'alçada, format per una base sense decoració amb forma de piràmide truncada d'una alçada de 10 cm, a continuació un tor i a sobre una columna amb collarí i un capitell de forma troncopiramidal invertida i decorat amb cares humanes en els quatre angles i elements vegetals a la part central.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA MAGDALENA DEL CASTELL D’EN MATEU. PERTEGÀS.MOSQUEROLES.FOGARS DE MONTCLÚS. MONTSENY JUSSÀ.

No trobava cap dada del promotor, ni tampoc del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest conjunt d'arquitectura eclèctica, situat al Pertegàs, pròxim al Rifer, i envoltat per camps de conreu.

La descripció tècnica explica ; conjunt fortificat format per diversos cossos afegits, de plantes i mides diverses que tanquen un espai destinat al jardí de la casa.


En destaquen ultra la Capella que ens deien està advocada a Santa Magdalena, els merlets, els remats dentellats i les obertures neogòtiques, característiques de l'estil eclèctic.


Fou construït l'any 1900 , en aquella època la finca controlava set masoveries dels entorns.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 16 de abril de 2014

LES PINTURES DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L’ALDEA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Joan Rebull i Llambrich (L'Ametlla de Mar, 1943) és l’autor de dos magnifiques pintures que justifiquen per elles mateixes la visita de l’Església de Santa Maria de l'Aldea, dita també, Ermita de la Mare de Déu de l'Aldea.

Les fotografies son del Pere Rams Folch.



Us deixo un parell d’enllaços molt interessants :

https://www.youtube.com/watch?v=0FJE-0RbKO0

http://www.bisbattortosa.org/index.php?option=com_content&view=article&id=1906:el-sr-bisbe-visita-lestudi-del-pintor-rebull&catid=146:cronica-diocesana&Itemid=339

Per les mides del temple pensem que li escau més anomenar-la ‘església’, malgrat el fet de trobar-se fora del nucli urbà, fa del tot justificat el terme ‘ermita’.

ANTIC CELLER COOPERATIU DE BOT. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) era l’encarregat d’aixecar aquest edifici molt transformat ja que en l’actualitat és un edifici de dos plantes -abans no ho era- amb forjat de bigues metàl•liques, molt recent.


Presenta una nau rectangular, on estan les botes, separades, per una filera d'arcades de totxo, d'una nau més petita que està en comunicació amb un pati lateral exterior on es situen uns porxos per guardar màquines i llocs per premsar el raïm. La coberta a dos vessants està suportada per encavallades de fusta. La façana, juntament amb la porta d'accés, presenta una gran obertura compartimentada feta de totxo.

El que ‘pot el més, pot el menys’ i al costat de ‘ Catedrals del vi’, Cèsar Martinell i Brunet, construïa ‘modestes esglésies’ o fins ‘humils capelles’, atenent sempre les necessitats – i les disponibilitats econòmiques - dels seus clients.

L'actual celler cooperatiu és una obra moderna, prop d'aquesta, a les afores del poble, de la que ens agradarà també tenir coneixement del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com