martes, 14 de mayo de 2019

CAN VIDAL. FOGARS DE LA SELVA. BARCELONA. CATALUNYA

Ricard Martí Alberó, del que volem saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com retratava al voltant de l’any 1933 per a l’Estudi de la Masia Catalana “ vista general de Can Vidal” a Fogars de la Selva.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7628/rec/23

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26715
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un gran mas de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està cobert amb una teulada a quatre aigües. Pel que fa al seu emplaçament, aquest està ubicat en un solar nítid i regular.

El mas està estructurat internament en base a tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures: al centre el gran portal d'accés adovellat equipat amb unes dovelles de grans proporcions molt ben escairades i treballades. Flanquegen el portal dues finestres rectangulars, una per banda, amb llinda monolítica i muntants de pedra i paral·lelament estan cobertes amb una estructura de ferro forjat.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. Als extrems trobem dues obertures rectangulars que repeteixen el mateix esquema que les finestres de la planta baixa, però difereixen en el fet que estan complementades amb un ampit treballat. Sobresurt especialment la del centre, la qual es manifesta a la pràctica en format de finestral gòtic d'arc conopial lobulat. El finestral està equipat amb muntants de pedra i ampit treballat i té sengles impostes ornades amb caps antropomòrfics.

El pis superior, que desenvoluparia les tasques de golfes, es manifesta en la façana en format de tres petites obertures quadrangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra.

Remarcar a mode d'apunt que les diverses obertures dels respectius pisos estan protegides per una espècie d'emmarcament.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors hem de dir que els murs no estan arrebossats sinó tot el contrari, estan completament despullats , cosa que permet percebre la pedra vista.

Pel que fa al tema dels materials, destaca per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en dos formats diferents. Per una banda tenim la resolució dels murs a base de pedres fragmentades i blocs rústics de pedra manipulats a cops de martell i sense desbastar i treballar i tot lligat amb morter de calç. A simple vista s'observa que les pedres no estan disposades aleatòriament sinó que estan ubicades en unes filades parcialment racionals. Mentre que per l'altra tenim la pedra calcària molt ben treballada i escairada, la qual és emprada per la realització tant de les dovelles, com de les llindes i muntants de les respectives obertures.

El fet que el terra de davant del mas estigui pavimentat fa pensar que poder es tracta de les restes vivents de l'era, on antigament es trillaven els cereals.

Tal i com s'observa a simple vista, el mas de Can Vidal ofereix un magnífic estat de conservació que denota que els propietaris són conscients que s'han de practicar periòdicament en el mas una sèrie d'intervencions en matèria de manteniment, millora i acondicionament per tal de preservar la construcció per al futur.

Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.715, ens adonem que des del 1984 s'han produït pocs canvis en la masia. Els més destacats serien: per una banda, la substitució de la teulada per una de nova. Mentre que per l'altra, l'espai que avui ocupa la finestra de l'extrem esquerra de la planta baixa, abans l'ocupava un portal secundari.

El perímetre de la finca està delimitat amb un mur de tancament, compost a base de pedra en la part frontal i en els laterals arbustos.

A mode d'apunt remarcar que en un dels laterals del mas hi ha un simpàtic rellotge de sol que fa al·lusió a la data de construcció del mas i que diu així:


"EL TEMPS PASSA APROFITA-HO CAN VIDAL 1605"

El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.

Amb la divisió provincial de l’any 1833 el municipi s’inclou dins els límits de la província de Barcelona, essent l'únic de la Selva que pertany a aquesta demarcació.

miércoles, 1 de mayo de 2019

IN MEMORIAM DE SANTA MARIA DE VILALBA. VOLTRERA. ABRERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), retratava l’any 1934 per a l’Estudi de La Masia Catalana, “Vista general de Santa Maria de Vilalba”, advertia que la imatge està invertida, ja que havia retratat aquesta esglesiola - força reformada - l’any 2015.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3488/rec/333

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fons-josep-olive-escarre-de-fotografia-monumental-de-catalunya-sant-llorenc-savall/

No tinc – a la vista de les imatges – la certesa de que ambdues siguin del mateix indret i edifici, sou pregats de confirmar-nos-ho, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera (Baix Llobregat), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi.

La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi. A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri.

Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX.

Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.

Escrivia l’any 2015 ; retratava l’edifici de Santa Maria de Vilalba, de la que com és dissortadament habitual, no trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que l'origen del nucli està en la voluntat de VII marquesa de Castellbell, María de los Dolores de Cárcer y de Ros (1867-1939), VII marquesa de Castellmeyá, VI baronessa de Maldà y Maldenell, de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere de Voltrera.

L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

CAN CLOTA. ESPLUGUES DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Llegia que se’n tenen dades des del segle XIV, i que com és lògic, ha estat reformada en diferents èpoques.

L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble.

Posteriorment es succeeixen els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), Francesc Armigant (1734). Aquest darrer va vendre la finca a Jaume Clota i des d'aleshores és coneguda com Can Clota.

https://www.iefc.cat/galeria/catalunya-memoria/

Patrimoni Gencat ens diu; Masia torre situada prop del torrent de Can Clota. La seva torre només és visible des de la carretera d'Esplugues. Manté l'aspecte de les reformes fetes al segle XVIII, però conserva l'estructura primitiva.

Consta de planta baixa, dos pisos i un torricó-mirador, de planta quadrada, voltat de finestrals (antigament coberts). A la llinda del portal d'entrada hi ha l'escut heràldic de la baronia amb la inscripció: "Triump hum non est sine sanguine".

A l'est hi ha situada la capella, pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia, de caire renaixentista i barroca, renovada el 1941.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella, i si fos possible imatges del interior i de l’exterior, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), a l’Arxiu d’Esplugues de Llobregat, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona i/o entitat.

Aquesta manca d’informació, denota una extraordinària pobresa intel·lectual, pròpia d’un màster de la Universitat Juan Carlos I. Avui, alguns afirmen que la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?

El casal, envoltat de jardins, té un llac rodejat per una galeria-claustre d'arcs de mig punt.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=189

lunes, 29 de abril de 2019

EXISTEIX ENCARA LA CASA PEREJAIA I LA SEVA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSER ALS MASOS DE GARCIA DE LLIMIANA?. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

No sabia trobar el Catàleg de Masies de Llimiana , població que tanca l’exercici 2018 amb 142 habitants, distribuïts pels 41,7 km² del seu terme municipal : http://llimiana.ddl.net/

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava al març de l’any 1932, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “ Cavall davant d'una casa i una església al fons”, que situa al terme de Llimiana, al Pallars Jussà.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5271/rec/71

L’enciclopedia Catalana ens diu que als Masos de Llimiana o els Masos de Solduga, on hom troba la capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.
En aquesta caseria hom destaca igualment el Mas de Bors, el d’Artús, el de Pere, el d’Enrins, el de Perejaia (conegut també com a Mas Garcia), que té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, del Portet, de Pruna, de Sarau i de Serra.

L’enclavament dels Obacs de Llimiana (3,5 km2 i 25 h el 2005 ) és situat a llevant del terme, al peu del Capolat d’Aransís (1 138 m), als vessants NE de la serra de Sant Gervàs, vers la vall del riu de Conques, entre els municipis de Gavet de la Conca i Isona. A la caseria, hi ha una capella moderna dedicada a sant Urbà.

Dins al nucli de Llimiana hom troba també la capella de Sant Antoni de Pàdua de la Casa Bonifaci, amb portal adovellat, i les restes d’una capella dedicada a Santa Llúcia.

Als vessants del Montsec de Rúbies, penjat a 1 200 m d’altitud, hi ha el santuari (o ermita) de Sant Salvador de Montsec, anomenat popularment el Sant del Bosc. De construcció romànica, la nau és capçada per un absis rústec, de tradició preromànica

Aquesta mena d’omissions – massa freqüents – desmereix MOLT, la feina, per demés excel·lent de TOTS els que col·laboraren a l’Estudi de la Masia Catalana.

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Pallars/mode/exact/order/title/page/1

Demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i em confirmaven que és la Capella de la Marededéu del Roser de la Casa Perejaia dels Masos de Garcia de Llimiana.

La Masia de Perejaia és una masia del terme municipal de Llimiana, a la caseria formada per masies disperses dels Masos de Llimiana.
Està situada a prop de la riba esquerra del pantà dels Terradets, ja a la cua del pantà, a sota i al nord-oest de la vila de Llimiana. És al nord-oest de Can Xinco i al sud-oest del Mas de Solduga i del petit nucli dels Masos de Llimiana

Els responsables de l’ Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), arxiufotografic@cec.cat , farien bé i MOLT BÉ, en consultar els 29 volums) del Inventari d'esglésies (1977-1997), que devem al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)
Entre catalans, la consulta sembla quasi obligada, oi ?

Existeix encara la Casa Perejaia dels Masos de Garcia de Llimiana?

Manté el culte en cas afirmatiu, la Capella advocada a la Marededéu del Roser?.

Per als catalans, el patrimoni cultural, i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic.



viernes, 26 de abril de 2019

TENIU MÉS DADES DE LA CASA GÜARRISSA I DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DEGOLLAT DE MÓRA D’EBRE?.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1935 la casa Güarrissa de Mora d’Ebre, per a l’Estudi de la Masia Catalana, en una imatge que identifica com “Vista general de la plaça de Mora d'Ebre”.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7577/rec/21

Advertia en la fotografia de l’Antoni Gallardo Garriga, que el cimbori de l’Església Parroquial de Móra d’Ebre, advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, sembla formar part de la casa Güarrissa, i que el famós boinder NO EXISTIA en aquella època.
https://www.google.com/maps/@41.0929831,0.6419596,3a,90y,15.8h,108.84t/data=!3m6!1e1!3m4!1saBYcCmRPfjZ4CV9UTWZfXQ!2e0!7i13312!8i6656

Patrimoni Gencat ens diu de la casa que està situada dins del nucli urbà de la vila de Móra d'Ebre, dins dels límits del casc antic i formant cantonada entre el carrer de la Barca i la plaça de Baix.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11535

Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de quatre vessants i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana gravada amb la inscripció “YLLOMBART ANY 1762” i uns motius decoratius que emmarquen altres inscripcions de difícil interpretació. A cada banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del pis són rectangulars i tenen sortida a balcons exempts amb les llosanes motllurades. Una cornisa horitzontal separa aquestes dues plantes del nivell de les golfes. Aquestes presenten una galeria d'arcs de mig punt amb les línies d'imposta motllurades. La façana lateral, orientada a la plaça, presenta una tribuna poligonal al pis, amb simples obertures rectangulars, de la mateixa manera que la resta del parament.

La construcció està arrebossada i pintada.

Es pot advertir que el cimbori té algunes diferencies, fruit de la reedificació i/o reforma duta a terme per Regiones Devastasdas. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-sant-joan-degollat-de-mora-ribera-debre-tarragona-catalunya/1049975

Necessitem una imatge de l’Antoni Gallardo i Garriga, al que des del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, volem dedicar un CATALANS EXCEPCIONALS.

miércoles, 24 de abril de 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE DUSFORT. CALONGE DE SEGARRA L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Ens fèiem arribar via email imatges antigues :



http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08036/memoria.pdf

A la part baixa del nucli de DUSFORT , tocant a la carretera C‐1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l’Ajuntament de Calonge de Segarra


Havien recollir aquestes dades a : http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-escoles-de-dusfort-lanoia.html

No trobàvem, dissortadament en l’enllaç de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCEONA , cap informació addicional que ens aclarís ni l’any exacte de construcció, ni el seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 21 de abril de 2019

CAN VALLS. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana entre els anys 1912 i 1936, “vista parcial de Can Valls amb rellotge de sol i cavalls i homes a l'era”. Can Valls. Figaró. Figaró-Montmany. El Vallès Oriental. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1803/rec/32

No en parlen a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Figar%C3%B3-Montmany

Si, sortosament a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituds al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francès i les diverses guerres carlines també minvaran les economies familiars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.

Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l’arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest.

L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/8596480959

http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/04/serrallonga-al-valles-9-can-valls-de.html

A dia d’avui amb els milers i milers de persones que porten màquines de retratar, mòbils, .., i que no tenen mandra en penjar a les xarxes socials, sembla que fora senzill, completar aquell projecte de l’Estudi de la Masia Catalana, si mes no en l’aspecte gràfic, oi?.

Anem amb retard.