domingo, 25 de septiembre de 2016

DEMOCRACIOLA. Democràcia en minúscules.

L’any 1978 el ‘ régimen’ feia un exercici camaleònic i es transformava en ‘Democraciola’, el canvi dissortadament era únicament nominal, es mantenien ‘els privilegis electorals’ que s’adaptaven al sistema caciquil de cada territori, la Llei electoral de Galicia diu:


a) No se tienen en cuenta aquellas candidaturas que no han obtenido al menos, el cinco por ciento de los votos válidos emitidos en la circunscripción

El sistema basc exclou NOMES les forces que no assoleixen el 3% , al mateix temps però, s’assumeix que “el voto de un alavés vale por el de cuatro vizcaínos".

Les designacions fetes pels Parlaments – enlloc dels ciutadans – son una mala pràctica arreu, com hi explicita la situació de la ‘camarada’ Rita Barberà i Nolla (València, 1948), la del ‘ caloret’.

El PP obtenia el 33,01 % dels vots emesos en unes eleccions en les que votaven – per sorpresa de tothom – el 66,48% dels electors, el PP obtenia un terç dels vots i un 39,14% dels escons de la Camara de los Diputados. El ‘ camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955), diu que el PP HA GANADO LAS ELECCIONES, recordeu que la majoria nacionalista del Parlament de Catalunya li sembla que NO REPRESENTA a la majoria social ?.

Els ‘presumptes corruptes ‘ passen anys i anys en llibertat ‘condicional’ , mentre els ciutadans afamats que ‘roben’ un pollastre van a la presó sense cap mirament.

Europa es cansa d’enviar notes al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, que s’ha de canviar la llei hipotecaria, que s’ha de canviar la reforma laboral, que, que, que ,..., en el món del dret hi ha un malestar creixent.

Hem tornat al GOBIERNO PROVISIONAL que complirà aviat el PRIMER AÑO TRIUNFAL

Mani qui mani, s’ha de reformar la CONSTITUCIÓN, si els politics ‘professionals’ no es posen d’acord es fa un GOBIERNO DE UNIDAD NACIONAL, que vol dir aquesta comèdia que estem patint ?.

La Llei de PUNT FINAL que exonerava als feixistes era nul•la de ple dret, s’ha de jutjar i CONDEMNAR, als assassins, VIUS i/o MORTS.

Avui viurem una nova ‘mascarada’ a Galicia i Euskadi, per al bé de TOTS esperem que sigui la darrera.

FAÇANA DE L’ESGLÉSIA ARXIPRESTAL DE L’ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava a l’Elisabet, la Vicky, la Maria Jesús i el Toni davant la façana principal de l’església arxiprestal de Moià en ocasió de la XVI Trobada Country de Moià.


Hi ha un ‘tontisme català’ –d’això dissortadament n’hi ha per tot arreu,oi?. – que considera el Country una activitat ‘poc culta’, quan està recomanat arreu del món, com una eina per mantenir l’agilitat mental i àdhuc física.

Aquesta església advocada a l’Assumpció de Santa Maria, obra de Pedro TORRENTS, Mestre de cases (1674) , i Josep Morató i Soler, Arquitecte (1730) destaca pel seu alt valor artístic, ja que és un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està composat amb certa desimboltura , si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament. Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades. Les imatges d'aquesta façana representen a Sant Josep, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella, Sant Josep de Calasanç i la Verge Maria.

Us recomano fer un tomb per Moià i el Moianès, al mateix nivell que us exhorto a fer alguna activitat que mantingui les vostres capacitats psíquiques i físiques, practicar el Country per exemple.

sábado, 24 de septiembre de 2016

CAPELLA DEL ROSER DE LA VINYETA. SANT PERE DE TORELLÓ. OSONA

Demanava al Sergi Campas Canalias, sherpa emèrit de les terres dels ‘Tarbelli’, que retrates el que quedi en l’actualitat de l’edifici que la Carme Torrents i Buixó, identificava l’any 1982 com la capella del Roser del mas la Vinyeta; església i el mas la Vinyeta es troben al peu de la Serralada de Curull, prop de l'antic camí de Sant Pere de Torelló i de la domus del Vilar o de la Vinyeta, que fou una fortalesa militar.


La descripció de patrimoni Gencat diu ; capella de nau única amb la façana orientada a ponent, de capcer triangular amb un fals òcul. El portal és rectangular, a la part esquerra s'hi adossa la sagristia i a llevant i a migdia presenta grossos contraforts.

És coberta a dues vessants i l'interior és a sota teulada malgrat que hi ha indicis d'haver estat coberta segurament amb sostre pla. El presbiteri és marcat. Actualment aquest recinte que havia servit de corral al bestiar , està en desús i per tant força deteriorat.

A la part de l'absis hi ha restes de pintures al fresc. L'únic element que l'il•lumina és una finestra a la part dreta de la nau. És construïda amb pedra.

El mas la Vinyeta, per bé que els seus orígens possiblement siguin més antics, es troba registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de la Vola i Curull.

La capella, dedicada a la Verge del Roser, segurament data d'una època més tardana.

Probablement la data de la llinda del portal 1775 correspongui a la data de construcció del temple, moment en què el mas també sofrí algunes reformes i, per tant, eren temps de prosperitat econòmica. Arribaven per arreu ‘els diners d’Amèrica’ que permetien arranjar masies, i fer i/o refer esglésies, capelles, ermites ,...

Ens agradarà rebre’n imatges actuals a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 23 de septiembre de 2016

DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST I ALTRES DETALLS DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE SANT PERE DE TORELLÓ. OSONA.

En el camí al ‘replà de la glòria’ ens aturàvem al fossar de Sant Pere de Torelló, com acostumo retratava la capella, advocada al Sant Crist.



Feia una fotografia amb la Cannon Ixus des del forat del pany, i alhora que els peus de la imatge, veia un carretó dels que fan servir tant els paletes com els jardiners, imagino que la capella exerceix funcions de magatzem, i no que estem davant d’una nova advocació.


Retratava també el panteó de la família Samsó, del que ens agradarà tenir noticies del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com http://santuaribellmunt.blogspot.com.es/2013/11/mossen-anton-vila-y-sala-al-1904.html


No disposa Sant Pere de Torelló amb un cens de 2.436 habitants a darreries de l’any 2014, inferior encara al sostre demogràfic dels 2.469 del de l’any 1787; mirava el ‘color polític’ i els cognoms dels membres del consistori, i una vegada més constatava que son ‘ els de casa’, els que acostumen a menystenir el nostre patrimoni històric i/o artístic.

EL PONT MEDIEVAL DE LA RIERA DE SANT PERE DE TORELLÓ PERMET SALVAR EL FORNÈS O EL GES?. OSONA

Veníem de Sant Roc del Mas del Serrat el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el 22-09-2016 prop ja de les 19:00 hores, la llum anava deixant pas a la foscor, malgrat això volia que el Josep pugues ‘veure’ el Pont Medieval del que diu Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) que és un dels ponts més bonics per la seva estructura i situació en el paisatge.


Quan a la seva descripció ens diu patrimoni Gencat ; pont d'un sol arc,molt airós,tot de pedra. La barana està un xic malmesa i té esquena d'ase. Passa per sobre del riu Ges,afluent per l'esquerra del Ter.

A la mateixa pàgina llegim; Pont de la Riera, sobre el riu Fornés, un xic més amunt de Sant Pere de Torelló.Comunica la població amb el mas Riera i altres d'aquell veral.

El riu Fornès és un afluent de vessant esquerrà del riu Ges, un afluent del Ter. Neix al vessants meridionals de la serra dels Llancers, prop de Falgars d'en Bas, dins el terme de Joanetes (Garrotxa). Després de passar per la Vola, desemboca al seu col•lector davant Sant Pere de Torelló

El riu Ges neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripollès; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Micó. A Sant Pere de Torelló recull les aigües del seu afluent, el riu Fornès, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa. A Torelló, vessa les seves aigües al riu Ter.

No tinc clar si el pont salvava el Ges o el Fornès, agrairé que algú més qualificat ens ho aclareixi a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens encanten els ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, acostumen a ser d’un sol arc que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura.

Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, habitualment amb pendents suaus per facilitar el pas de persones i animals sense masses dificultats, val a dir que el pont de la Riera, té el seu punt de dificultat que ha obligat a fer-hi uns esglaons.


No he sabut veure – insisteixo en que el dia s’anava apagant i les ombres dels arbres de ribera no ajudaven gaire - els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt esdevingués sòlid i resistent per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.

Els ponts han exercit des de l’antigot una fascinació quasi màgica sobre els homes, a Roma els encarregats d’erigir-los s’anomenaven pontífexs, literalment ‘faedors de ponts’ , les seves funcions anàvem més enllà de les merament tècniques, ja que ells eren els encarregats d’oferir sacrificis a les deïtats fluvials per amansir la seva colera. El gran prestigi d’aquest col•lectiu quin màxim responsable rebia el títol de summe pontífex , va fer que amb l’arribada del Cristianisme la designació quedes reservada únicament al papa de Roma.

L’església s’ocuparà d’arranjar i bastir nous ponts per facilitar el trànsit dels fidels, en aquesta tasca els fraters pontifici - una mena d’ordre d’enginyers – s’encarregarà d’assessorar en la construcció d’aquestes infraestructures.

La complexitat i l’audàcia d’alguns ponts medievals, va portar al poble senzill, a relacionar la seva construcció més en l’acció del maligne, que en l’activitat de l’església, i per arreu van sorgir les llegendes del Pont del Diable.

Vaig tenir la sensació de que la nostra visita ‘ destorbava’ l’activitat d’una parella que s’estaven dins del seu vehicle al pàrquing, els demano disculpes des d’aquí.

miércoles, 21 de septiembre de 2016

LA CASA DE LA VILA DE VILANOVA I LA GELTRÚ VA ACOLLIR EN ALGUN MOMENT LES ESCOLES PÚBLIQUES?. EL GARRAF

Llegia que l'any 1860, l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú va veure la necessitat d'edificar una nova casa consistorial, ja que la que existia havia quedat petita. Dos anys més tard s'aprovà el projecte del nou edifici, l'autor del qual fou l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901). Per a la realització de les obres es va fer una subhasta pública i, finalment, foren adjudicades al contractista i mestre d'obres Josep Fabrés i Fontanals. El nou ajuntament es va acabar l'any 1867 i el 6 de març del mateix any s'hi celebrà la primera sessió municipal. El 1912, l'arquitecte municipal Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919 va fer el projecte de reforma del Saló d'Actes i del Saló de Sessions. Sis anys més tard, el Saló de Sessions va experimentar una reforma, segons projecte de l'arquitecte municipal Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966). L'any 1927 es va fer un projecte de claraboia de pati central, realitzat per l'arquitecte José María Jordán Poyatos ( 1885 ? + 02.01.1958 )


Al cens de 1857 consten 11.395 habitants, en aquella època malgrat la manca de voluntat política pel que fa a dotar d’espais a l’ensenyament públic – en alguns llocs del REINO DE ESPAÑA - , era molt habitual a Catalunya, que compartissin local, la Casa de la Vila, les Escoles, la casa del Secretari, la dels Mestres, el Jutjat de Pau,....., m’agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com si aquest edifici va tenir també aquest ús, i en cas contrari on eren les escoles públiques.

Catalunya us en deurà una.

martes, 20 de septiembre de 2016

QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DE VILANOVA I LA GELTRÚ?. EL GARRAF.

No la trobàvem a la llista de monuments, val a dir , això encara és el REINO DE ESPAÑA, que no ens semblava MOLT estrany.

Des de l’1 d’abril de 1939 primer des del REGIMEN, i desprès amb•”l’ inèrcia perniciosa” que bàsicament s’inoculava als funcionaris i/o treballadors de les administracions publiques, s’ha fet una GRAN TASCA per minimitzar, esborrar, amagar, diluir ,... , la nostra història, la nostra cultura, el nostre patrimoni històric i artístic,..., que tot just celebrant el 80 AÑO TRIUNFAL DE LA DICTADURA FRANQUISTA encara trobem algunes mancances, cal valorar-ho com un mal menor.

En relació a la casa Ramona i la seva capella la Montserrat Orriols Arnabat, publica al facebook :

En aquesta casa hi vivia una cosina- germana de la meva àvia. Es deia Ventura Carreras i estava casada amb en Pedro Pascual. Jo hi havia anat de visita amb l' àvia moltíssimes vegades i, amb les meves germanes ens escapàvem i corríem per tota la casa on tot eren sales i més sales plenes de mobles , quadres, llampares i pintures a les parets..Era una preciositat ! Com que aquest matrimoni no havien tingut fills, ho van heretar tot uns nebots i ho van desmuntar sense miraments.

Hauria pogut ser un museu !


L’Enric Miró Amat, ens diu ; el sagrari de la Capella,obra de Jujol, esta instal•lat a l’església de Sant Sebastià. Ens agradarà rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’església Ortodoxa ens diu en relació a l’església ; La nostra parròquia es va crear a finals de l'any 2010 a través del nostre rector Constantin Alin Toader. La majoria dels membres de la comunitat són procedents de Transsilvana (Romania).

A l'estar en un país diferent i lluny de casa, el fet de trobar-se en l'església és un bon punt de suport i de trobada.

Als inicis la comunitat de romanesos es trobava a les grans comunitats parroquials, com ara la de Barcelona, però amb el temps i l'augment dels seus membres ha comprat que es creï una parròquia a Vilanova i la Geltrú.

Utilitzem com a espai de culte la parròquia de Sant Sebastià que ens la cedeix l'Església catòlica de Sant Antoni.




Ens agradarà saber a ,l’email coneixercatalunya@gmail.com quan es va fer aquesta església, qui en va ser el promotor, i qui l’autor; aquestes dades – habituals als països situats nord enllà, son els que atorguen la qualificat de civilitzada a una Nació, altres fenòmens com la corrupció activa i passiva tan comú al REINO DE ESPAÑA, també ‘retraten’ la seva ‘qualitat’.

Fran Mose ( Francisco Manuel Moreno Segura ) m’enviava un enllaç on es diu de l’església de Sant Sebastià :

A l’antic camí de Mar, l’actual carrer de Sant Sebastià, es va construir extramurs una capella dedicada a sant Sebastià. La decisió es va prendre l’any 1525, en prova de gratitud dels vilanovins al sant per haver-los lliurat de la pesta quan va ser invocat l’any 1507. La nostra vila ha tingut sis capelles extramurs (dedicades a sant Joan, sant Cristòfor, sant Gervasi, santa Magdalena, Nostra Senyora de Montserrat i sant Sebastià) totes elles conservades i només dues absorbides per la trama urbana, la de sant Joan i la de sant Sebastià, la qual encara era fora del recinte urbà com es pot apreciar en el Plano de Villanueba y Geltrú con sus immediatos terrenos de l’any 1751.

Les obres de construcció de la capella de sant Sebastià van acabar l’any 1530 i a l’any 1541 es va col•locar la campana. Es desconeix la data de les obres de reformes posteriors de la capella primitiva. La capella d’arquitectura senzilla i probablement remodelada amb els models de la Contrareforma, dóna nom al carrer, el qual apareix per primera vegada en un plànol de l’any 1861.

Quan a la descripció llegim ; capella d’una sola nau, d’una única façana al carrer i campanar de cadireta d’una arcada sobre la porta. Nau de quatre trams separats per torals i coberts per volta de canó amb llunetes. Contraforts exteriors a excepció dels que formen una capella lateral, la sagristia i l’accés al cor. Absis semicircular amb coberta d’un quart d’esfera nervada. Cor de volta escarcera amb llunetes ocupant el primer tram de la nau.


Cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte.

A la fitxa tècnica hi ha una fotografia que identifico com el Sagrari. Obra de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949)


Ens agradarà rebre'n confirmació a l'email coneixercatalunya@gmail.com, i si fos possible una imatge de millor qualitat.