jueves, 26 de septiembre de 2019

Retrat de l’edifici quasi ruïnós de l’església de Sant Marti d’Aiguafreda de Dalt. El Vallès Oriental.

Ensenyava al Juan Navazo Montero el comunidor de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, de la que ens diu Patrimoni Gencat : el conjunt d'edificacions que conformen l'antiga parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt es troba situat en un dels contraforts del Montseny, a l'extrem nord-oest del terme municipal, a 3 km del nucli urbà actual. L'església es va erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII. El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors. Malgrat això, és visible l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular. La part més interessant, l'absis, presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes. L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle. La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell mensuliforme. En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original. Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.

Enfront de l'església hi ha un comunidor que porta inscrita la data de 1773.

Cripta funerària situada dins una gruta amb estalactites i estalagmites. La cavitat fa uns 9 x 4 metres, el perímetre és força irregular i el terra poc pla. A la part de migdia hi ha dues cavitats, obertes artificialment de forma semicircular i perfil irregular on hi ha dues sepultures cavades a la mateixa pedra tosca. En una d'elles hi ha un forat que travessa des de la vora superior fins a l'interior de la mateixa. A la dreta hi ha dues cavitats, segurament per tenir-hi llums. A terra s'hi veuen dues sepultures més, també antropomorfes.

D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Pau Costa (Vic, juny de 1663 o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726 o 1727 )

Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de centelles.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC e la II República, a la que TOTS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser cremat, les restes - només resten la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern- es conserven es troben a l'ajuntament.

La primera impressió és fatal, com em deien una parella de turistes francesos als que explicava un xic la història d’aquest temple.
Els insistia en que hi ha un projecte de recuperació : http://www.aiguafreda.cat/turisme/turisme-cultural/projecte-aiguafreda-de-dalt


La ‘mala fama’ dels gestors públics del REINO DE ESPAÑA, els feia pensar que el destí final – a no trigar gaire – fora la ruïna total del temple.
Qualsevol esforç per fer-los veure la diferencia entre Catalunya i el REINO DE ESPAÑA, topa entre molts més, amb “ el abominable hombre de la Pobla de Segur’.

Preguem perquè Sant Martí porti la nostra pregaria davant la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble!!!

martes, 17 de septiembre de 2019

IN MEMORIAM. EL PORTAL DE LA CAPELLA DELS SANT METGES, GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

La Krysha Sánchez D'Abreu, publica una fotografia amb aquest peu informatiu ; Vista frontal de la capella dels sants Metges (sant Cosme i sant Damià) amb l'escut de la vila sobre l'arc d'entrada, sense cap data; és anterior segur a l’any 1940, com podia deduir en la meva recerca.


http://patrimonicultural.diba.cat/# La parròquia de Sant Esteve antigament era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i a l'eixampla del segle XVI, la dels sants metges, fora muralla. Actualment, a part el significat històric i les commemoracions anuals dels sants titulars, les capelles no representen cap aportació pràctica a les funcions pastorals de la parròquia (BAULIES, 1965). Sembla que la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940, si parafrasegem a Amador Garrell: "la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins l'any 1936" (GARRELL, 1960). Aquesta capella sembla que va ser bastida el 1630 (CUSPINERA et alií, 2001).

L'antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova. A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat. La capella estava situada al barri "dels Sants Metges", a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants. Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) amb la provisió corresponent d'unes branques d'acàcia o d'unes canyes verdes (GARRELL, 1960).

El text, que sembla ‘adjudicar’ la destrucció a les conseqüències que es derivaven de la sedció dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTM i DEOCRÀTIC de la II Republicà a la que TOTS ELLS havien jurat lleialtat, es contradiu amb aquesta informació de l’Arxiu municipal.

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

En primer lloc, hi ha una instància o sol·licitud de diversos veïns del carrer de Corró a l'alcalde de Granollers, en la qual exposen la necessitat d'enderrocar la Capella dels Sants Metges, per motius de salut pública i seguretat. Hi argumenten: “por estar destinada en sus bajos a sumidero público y depósito de escombros y como su construcción en la superficie reducía las calles a portales, esto puede influir que de noche sirva (…) de refugio a los de malvivir para sorprender al transeúnte honrado”. Els veïns sol·liciten l'enderroc d'aquesta capella, però plantegen com a solució la seva construcció, de nou, en un lateral del carrer.


Per finalitzar l'expedient, hi ha un informe de la Comisión de Fomento de l'Ajuntament de Granollers, on exposa que els veïns tenen raó i que està d'acord amb enderrocar aquesta capella.

La Capella dels Sants Metges, dedicada als sants Cosme i Damià, es va construir damunt d'un portal de l'antiga muralla medieval de Granollers, el segle XIV, i es va refer el segle XVI. El 1596, es va obtenir permís per celebrar-hi oficis. Estava situada al carrer de Corró, a la confluència amb el carrer Congost, i va ser l’última capella que es va mantenir en el lloc original fins al segle XX. Fou enderrocada i refeta al lateral dret del carrer l'any 1939.

A la mostra de l'Arxiu “Les capelles de muralla”, exposada a l'edifici de l'Ajuntament de la plaça de la Porxada, hi ha diverses fotografies d'aquesta antiga capella de Granollers, quan estava situada al mig del carrer de Corró.

Aquest expedient forma part del Fons Ajuntament de Granollers, de la sèrie 29. Llicències d'urbanisme, on es conserven les llicències d'obres des de l'any 1875 fins a l'actualitat. La relació de les llicències més antigues, del 1875 al 1950, es pot consultar al web de l'Arxiu -a la pàgina d'aquest fons-, dividida en tres catàlegs.

Quan a la ‘nova’ el Mapa de Patrimoni reprodueix la descripció de Patrimoni Gencat : Capella edificada al camí de Corró. Edifici entre mitgeres, composat amb un únic eix central, amb imposta per sobre el buit de punt rodó de la portalada. La façana és de paredat arrebossat amb portal d'arc de mig punt, finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d'espadanya d'un buit. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix (PATRIMONI, 1985; CUSPINERA et alií, 2001).


Ens caldrà modificar el que dèiem a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/capella-dels-sants-metges-de-granollers.html

domingo, 15 de septiembre de 2019

JUNCEDA I BLANES

Havíem publicat un CATALANS EXCEPCIONALS dedicat a Joan García Junceda Supervia (Barcelona, 1881-Blanes, 1948) que compartíem amb la pagina “Coses de Blanes”, i el Josep Valls Ribas , publica un comentari , JUNCEDA I BLANES:


A l’Abril de 1912 va contraure matrimoni a l’església de la Concepció amb Rosa Portas i Dotras, distingida pianista nascuda a Barcelona filla d’una família blanenca, era una dona creient i de sòlida formació cristiana, amb una forta personalitat que influí fortament en la catalanització i formació cristiana del seu espòs. Més endavant la religiositat de Junceda fou creixent i va esdevenir en una fe viva i ferma que va acompanyar-lo tota la seva vida.

D’aquesta manera el dibuixant va descobrir Blanes i la Costa Brava. Els primers estius solament venien a Blanes els diumenges, encara que la família Junceda allargava força mes temps les seves estades a la vila. Molt aviat l’ambient de Blanes, la mateixa casa pairal de la seva esposa, situada en un lloc ideal al començament del barri de S’Auguer, on avui dia hi ha el restaurant del mateix nom, el va captivar del tot, fins acabar a viure en ella quasi bé tot l’any.

El seu caràcter afable i senzill ben aviat el va dur a relacionar-se amb la gent del poble, creant nombrosos amics entre els que cal destacar tot els components de la redacció de Recull. Aquí va començar la gran amistat amb Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) produint-se la trobada de dos personatges extraordinaris que tan renom han donat a Blanes.

Aquesta informació complementa sens dubte la que trobàvem publicada:
http://www.associaciowagneriana.com/pdfarticles/junceda.pdf
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/viewFile/264656/352310
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0035068.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Garc%C3%ADa_Junceda_i_Supervia
https://www.nuvol.com/vinyetes/un-junceda-desconegut/

Agraïm al Josep Valls Ribas aquesta valuosa aportació.

Voldríem, si és possible , autentificar l’autoria d’un parell de pintures, que podrien ser de Junceda, si atenem al que ens diu l’entrada de l’Enciclopèdia Catalana; "signà també amb l’anagrama de dues jotes unides formant com una nota musical.".



Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 11 de septiembre de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA.. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL LLORET DE RENAU. TARRAGONÈS

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ), gaudia de la presumpció d’innocència; no va cursar cap màster a la Universitat Juan Carlos I, ni va rebre cap préstec – sense avals i/o garanties - de la Comunitat de Madrid.

El que si va fer en els darrers anys de la seva existència, va ser resseguir la seva estimada Catalunya, i admirar edificis com l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, al municipi de Renau, a la comarca del Tarragonès, que malgrat ser un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, no apareix en la relació d’obres complertes de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Jujol_i_Gibert



Patrimoni Gencat en diu ; Edifici de només una nau rectangular, de 12 metre. x 5 metres, que està coberta amb volta d'aresta dividida en tres sectors per arcs de mig punt escarsers.

La façana està centrada per una porta amb llinda i una finestra quadrangular a cada banda.

L'ull de bou en forma d'estrella de sis puntes i una obertura en forma de creu allargassada, que il·luminen les voltes, foren dissenyats per Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) l’any 1925. Corona la façana una espadanya d'una obertura (la campana procedeix de l'església de Peralta), també obra de Jujol.

Les parets i la volta de l'edifici de voltants de 1925, estan decorades amb pintures de Ramon Farré Montseny, pintor de Vallmoll, amb qui va col·laborar Josep Maria Jujol i Gibert quan es feia en aquella població l’ermita del Roser. Pensem que com succeïa a Vallmoll, la tasca es duia a terme sota la direcció de Jujol.

https://www.academia.edu/19563170/Les_pintures_de_Santiago_Tarrag%C3%B3_Lafau_a_les_esgl%C3%A9sies_de_Belltall_Rocallaura_Rocafort_de_Queralt_Renau_i_Vallirana

L'altar és obra de Santiago Tarragó Lafau (1907-1982)

Queden restes de la casa de l'ermità i un pou d'aigua viva.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Marededéu que es cantaven en aquesta ermita de Renau ;
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-del-lloret-de.html

Per ampliar dades i/o tenir referències per conèixer més i millor els Santuaris marians de Tarragona, cliqueu aquí al damunt.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de Ramon Farré Montseny, i si fos possible - per demanar no quedem – una fotografia. En un país ‘normal’ això és de costum, per més que ho diguin els panfeixistes, no som – encara – un país ‘normal’.

No en trobava dades a :
https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/difusio/dades-historiques-de-la-ciutat/biografies-de-tarragona/biografies-de-tarragona-llibre

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.

martes, 10 de septiembre de 2019

CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del celler cooperatiu de Cornudella del Montsant que va ser bastit entre 1919 i 1920 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 , per encàrrec de Sindicat Agrícola de Cornudella. El tècnic enòleg Isidre Campllonch Romeu i l'especialista oleícola Emili Rovirosa van col·laborar-hi.


Llegia que en el projecte inicial el celler de vi tindria una capacitat per a 18.000 Hl i també inclouria un molí d'oli. L'any 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, patint per que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant tot el projecte inicial. Aquest projecte aprofitava la clotada existent entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per economitzar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície. Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van fixar que no calia haver reduït la capacitat original. Martinell, per resoldre el problema, va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior. El idea inicial contemplava la construcció de la torre dipòsit a la part posterior de l'edifici, que no es va arribar a fer mai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en constants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes constants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la sedició dels militars feixismes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots ells havien jurat lleialtat, el sediciosos batejaven la seva vil acció com “Guerra Civil”, i l’església nacionalcatòlica, la qualificava de CRUZADA.

Necessitem saber el cognom matern de l’Emili Rovirosa, el seu lloc de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n una imatge fotogràfica a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans