jueves, 26 de septiembre de 2019

Retrat de l’edifici quasi ruïnós de l’església de Sant Marti d’Aiguafreda de Dalt. El Vallès Oriental.

Ensenyava al Juan Navazo Montero el comunidor de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, de la que ens diu Patrimoni Gencat : el conjunt d'edificacions que conformen l'antiga parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt es troba situat en un dels contraforts del Montseny, a l'extrem nord-oest del terme municipal, a 3 km del nucli urbà actual. L'església es va erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII. El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors. Malgrat això, és visible l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular. La part més interessant, l'absis, presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes. L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle. La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell mensuliforme. En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original. Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.

Enfront de l'església hi ha un comunidor que porta inscrita la data de 1773.

Cripta funerària situada dins una gruta amb estalactites i estalagmites. La cavitat fa uns 9 x 4 metres, el perímetre és força irregular i el terra poc pla. A la part de migdia hi ha dues cavitats, obertes artificialment de forma semicircular i perfil irregular on hi ha dues sepultures cavades a la mateixa pedra tosca. En una d'elles hi ha un forat que travessa des de la vora superior fins a l'interior de la mateixa. A la dreta hi ha dues cavitats, segurament per tenir-hi llums. A terra s'hi veuen dues sepultures més, també antropomorfes.

D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Pau Costa (Vic, juny de 1663 o 1672 – Cadaqués, 7 de novembre de 1726 o 1727 )

Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de centelles.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC e la II República, a la que TOTS HAVIEN JURAT LLEIALTAT, va ser cremat, les restes - només resten la talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern- es conserven es troben a l'ajuntament.

La primera impressió és fatal, com em deien una parella de turistes francesos als que explicava un xic la història d’aquest temple.
Els insistia en que hi ha un projecte de recuperació : http://www.aiguafreda.cat/turisme/turisme-cultural/projecte-aiguafreda-de-dalt


La ‘mala fama’ dels gestors públics del REINO DE ESPAÑA, els feia pensar que el destí final – a no trigar gaire – fora la ruïna total del temple.
Qualsevol esforç per fer-los veure la diferencia entre Catalunya i el REINO DE ESPAÑA, topa entre molts més, amb “ el abominable hombre de la Pobla de Segur’.

Preguem perquè Sant Martí porti la nostra pregaria davant la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario