jueves, 22 de junio de 2017

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE PRAT DE COMTE . LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.

En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Prat de Comte, a la comarca dita de la Terra Alta.

Quan al topònim, li passa a Prat de Comte, com a Villanueva del Arzobispo, segons diuen a Terol ‘ que no es NUEVA y no tiene ARZOBISPO’ , doncs aquesta població de la Terra Alta o no trobàvem cap aborigen per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, ni està en un PRAT, ni té COMTE.

Topava amb uns treballadors d’alguna empresa subsidiària relacionada amb la llum i/o el telèfon, i acabava entenen que no eren d’allà – cosa que era notòria, val a dir-ho - , fins ara per viatjar per Catalunya, la llengua catalana servia MOLT per a les terres interiors, i POC o GENS per les terres properes al mar. Haurem d’aprendre suajilí, àrab, romanès,,...,?. En alguns indrets al costat del mar, si no saps alemany, anglès, .., ja tens dificultats per comunicar.

De tornada del Santuari de la Fontcalda m’aturava al fossar municipal, on retratava – a traves del vidre empolsinat – la capella del Sant Crist.





No trobava cap dada de l’autor d’aquest element patrimonial, l’experiència ens diu que acostumava a fer-ho el mestre d’obres i/o l’arquitecte municipal. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 20 de junio de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU. ALÓS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge per la comarca de la Noguera, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava parcialment i no sense dificultats tècniques, la façana de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alòs Balaguer.


Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un edifici aïllat que té l'antiga rectoria adossada vers l'oest i un petit parc enjardinat.

La façana principal actual, al nord, té un escàs interès arquitectònic. Compta amb una porta moderna o molt restaurada adovellada amb arc de mig punt. Per sobre està coronada pel campanar, una torre de dos cossos, l'inferior de base quadrangular i el superior de base octogonal a l'exterior i quadrangular a l'interior

Es tracta d'una església orientada al sud, d'una nau amb capelles a banda i banda, de menys alçada. La nau central i el creuer estan coberts per volta de canó i els braços del creuer amb volta d'aresta. L'absis s'obre a la nau amb un arc de triomf de mig punt. Hi ha una sagristia amb sostre pla i, al costat de l'epístola, una capella amb volta de canó. El cor d'obra està situat als peus. Als murs interiors de la nau hi ha pilastres adossades. Al costat de l'evangeli hi ha el campanar. Als peus de l'església hi ha una connexió amb la casa del costat, l'antiga rectoria.

A l'interior hi ha dos retaules gòtics de pedra policromada dels segles XIV-XV.


Retaule en una capella lateral. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010


El que fa de retaule major conserva millor la policromia. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

L'aparell de l'edifici és heterogeni, amb carreus grans i ben escairats en trams inferiors de l'exterior de l'absis, mentre que en d'altres punts l'aparell és menys regular. La teulada, a doble vessant, està coberta amb teula àrab.

Quan al topònim Alós, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa una procedència de iber ALBA , pastura, amb el significat ‘ lloc de pastures’.

El diccionari català valència balear cita una cosmografia del segle IX, en la que apareix com ALOSUM i ALOSUS. L’existència d’un Alós d’Isil a la Vall d’Aneu, no permet descartar apriorísticament el sentit ‘ lloc d’óssos’

I encara, l’Antonio Mora Vergés – que subscriu – defensa que el prefix al-, té un origen àrab.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava cap esser humà - això dissortadament ha estat una constant en aquest viatge – per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, esperem rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

lunes, 19 de junio de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'ANYA. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Sota un sol d’injusticia retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església parroquial de Santa Maria d'Anya, al al bell mig del nucli d'Anya, agregat del municipi d'Artesa de Segre, a la confluència entre el carrer Major i la plaça de l'Església. Es tracta d'un edifici aïllat amb una casa adossada al sud-est. Compta amb una planta quadrangular amb una sola nau i absis.


L’advocació de Santa Maria, o de l’Assumpció de la Verge Maria, és molt comú en les esglésies situades en indrets recuperats als sarrains, aquest fet s’explica en bona mesura perquè lluny del que s’ha difós per part dels profetes de la islamofòbia, aquesta religió considera digna d’adoració a la mare de Jesús.

La façana principal compta amb una gran porta adovellada en arc de mig punt, just per sobre s'hi observa una petita finestra de la que es va fer un petit rosetó a al tram superior. El campanar, de cadireta de doble obertura, està rematat per una espadanya rematada per un petit arc de mig punt que compta amb una inscripció (1732). A costat i costat del campanar s'hi observen les traces de la darrera restauració, que afectaren sobretot a la teulada i al tram superior de la façana. La teulada, a doble vessant, està totalment reformada i modifica amb materials constructius actuals. Tan sols la teulada de l'absis compta encara amb lloses de pissarra.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2010

L'absis, situat al nord-est i enfrontat a la façana, és semicircular i s'hi pot observar una finestra espitllera descentrada de l'eix principal.

Els paraments són heterogenis, la façana compta amb un aparell constructiu regular amb blocs ben escairats i homogenis. Mentre que la resta de la construcció intercala blocs regulars amb d'altres de grans dimensions.

Anya fou municipi fins a l'any 1966, quan s'agregà a Artesa de Segre. Històricament s'anomenà la Baronia de Motmagastre perquè moltes de les antigues parròquies que formaven d'aquest municipi pertanyien a la baronia que centrava el castell de Montmagastre.


Retratava un magnífic edifici a la Plaça Major del que dissortadament no en trobava cap referència, sou pregats de fer-nos-en arribar informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

De l'antic municipi en formaven part els pobles d'Alentorn, Comiols, Folquer, Montargull, Montmagastre, Vall-llebrera i Vall-llebrerola.

Quan al topònim, Anya, s’anomenava ANGA l’any 1121, AGNA l’any 1209 i AYNA l’any 1278.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa la seva procedència del llatí ANGIA DEVESA’.

El diccionari català valència balear, recull la possible derivació del llatí ‘ ANGÛLUS’ , ANGLE.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

SANT SALVADOR D’ALENTORN. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Sota un sol d’injusticia retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l'església parroquial de Sant Salvador d'Alentorn, agregat d'Artesa de Segre.


Més enllà de les declaracions ‘politiques’ els fils penjant davant d’aquesta església, insisteixen tossudament en l’actuació perversa del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya.

Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un temple aïllat, amb una nau principal i sengles de laterals, amb un petit edifici adossat al nord-est que forma part del conjunt parroquial. Tanmateix, al nord hi ha un petit parc arbrat.

La façana principal té un portal de mig punt amb grans dovelles de pedra. A la clau hi ha la inscripció de la probable construcció de l'església, 1637, amb la inscripció "Salvator Mundi". Al damunt hi ha una fornícula barroca i un rosetó motllurat. Dues finestres de mig punt flanquejant la porta. A la paret nord i a la sud, hi ha dues finestres tapiades.

A prop del carener de la teulada s'hi aixeca un campanar, esvelt i coronat per una creu cristiana, aixamfranat a les cantonades i cobert amb una cúpula de pedra barroca. La coberta de la nau és a dues vessants amb teula àrab.

L'aparell constructiu és molt regular, amb carreus mitjans grans que no varien en quasi tot l'edifici. No obstant, l'edifici adossat posteriorment, sí compta amb un aparell més heterogeni i amb les juntures de ciment a vista i arrebossat vermellós.

Estic meravellat del fet que els autors de la fitxa de patrimoni, no poguessin accedir al interior del temple, ara a l’any 2017 trobar esglésies tancades és un fet habitual, a l’any 1985, malgrat la secularització creixent, que agafava embranzida des de la mort del sàtrapa, tancar els temples era inhabitual.

No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al topònim Alentorn, el prefix al , com en el cas d’Alós, ens fa pensar en un origen sarraí, no en trobava cap referència enlloc, i dissortadament en aquesta xarxa en la que des del ‘tontisme’ es defensa que s’hi troba tot, no trobareu ni l'Onomasticon Cataloniae, ni cap dels diccionaris etimològics. Ens agradarà tenir noticies – fefaents – de l’origen d’aquests noms de lloc a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²

http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

domingo, 18 de junio de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT FELIU DE CODINES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem tingut el goig de trobar persones com el Josep Cassart, que em feia arribar una imatge, amb aquest comentari ; per fi et puc enviar la foto de les antigues escoles de Sant Feliu de Codines, d'abans de la guerra civil. És l'edifici de l'esquerra de la foto amb la reixa de ferro a l'entrada.


(arxiu Josep Cassart)

Reprodueixo de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/12/07/pagina-9/33217795/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20las%20escuelas%20de%20San%20Feliu%20de%20Codinas

Edición del martes, 08 julio 1930, página 9

Los premios repartidos son los siguientes; Escuela Nacional de de Ordal-Subirats; Escuela nacional de Vinyoles- Escuela de Orís; Escuela nacional número 2 de Tordera; Colegio Grieles de Villanueva y Geltrú Escuela nacional de Canet de Mar; Escuela Ateneo Obrero, de Badalona; Escuela nacional número 2, de Sabadell; Escuela nacional de Santa Coloma de Gramanet; Escuela nacional número 1, de Berga; Escuela nacional de San Pedro de Riudevitlles; Escuela nacional número 1, de Tarrasa; Escuela nacional de San Lorenzo de Savall; Escuela nacional de Esplugas de Llobregat; Escuela nacional número de Tordera; Colegio Romeu, de Hospitalet de Llobregat ; Escuela nacional número 3, de sabadell; Escuela nacional número 1, de Cardedeu ; Escuela nacional de Vacarises ; Ateneo San feliuense, de San Feliu de Llobregat; Escuela nacional graduada (grados segundo y tercero de Masnou; Escuela nacional de Masquefa; escuela nacional de Barbará; Escuela nacional Gornal-Castellet; Colegio del Sagrado Corazón de Jesús, de Sitges; escuela nacional numero de San Feliu de Codinas; Escuelas Pompeia de Hospitalet.

D’algunes d’aquestes escoles hem pogut trobar-ne imatges i/o dades, en moltes ocasions parcials, ens manca la data en que s’inauguraven, l’arquitecte autor del projecte, i en molts casos conèixer la ‘història’ fins a la seva demolició.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , a Catalunya, abans de la dictadura franquista hi havia escoles a TOTES les poblacions, viles i ciutats, la Generalitat restablerta l’any 1978 no en té dades perquè el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA no les hi va donar. Recordeu alguns episodis recents de ‘col•laboració’ del PP amb Catalunya ?.

http://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Oferim la informació que hem aconseguit https://issuu.com/1coneixercatalunya , tant a l’actual Administració Pública catalana, com a qualsevol ciutadà i/o entitat , que tingui interès en recuperar aquest espai de la nostra ‘memòria històrica’.

sábado, 17 de junio de 2017

IN MEMORIAM DE SANT JULIÀ DE LA CLUA DE MEIÀ. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem documentant – fins on és possible – les esglésies existents al terme d’Artesa de Segre, la tasca, del tot apassionant, té la seva complexitat :

Arribavem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall , Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el camp jussà de Tarragona, 1-01-1951 ) fins a la Clua, dita també la Clua de Meià de la que únicament a la pàgina de l’ajuntament d’Artesa de Segre en trobava alguna dada :

http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de-tudela-de-segre-artesa-la-noguera-lleida-catalunya/1050841

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/09/esglesia-parroquial-de-lassumpcio-de-la.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-sant-miquel-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/in-memoriam-de-lensulsiada-esglesia-de.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-nova-de-santa-maria-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/01/de-sant-marti-de-collfred-i-altres.html

Reprodueixo de :

http://www.ccnoguera.cat/artesadesegre/index.php/la-ciutat/nuclis-agregats/21-clua

La Clua de Meià situada entre la Vall d’Ariet i Baldomar, en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que desguassa al riu Boix.

Les primeres notícies d’aquest lloc són de l’any 1059. Arsenda va donar unes vinyes situades en aquest indret al monestir de Santa Maria de Meià. Hi fou bastida l’església

de Sant Julià –d’origen romànic i que depenia de Sant Miquel de Montmagastre; en època barroca es reconstruí- i el castell de la Clua, que pertanyien a la família Meià.

Prop del poble hi ha l’església troglodítica de Sant Martí, possiblement d’origen premusulmà, reconvertida a presó.

L’any 1311 el castell seria donat per Dolça de Cervera al seu fill Pere d’Ayerbe; aquest el permutà al rei Jaume II per propietats a l’Aragó.


Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en la seva obra Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50 ), ens diu de la Clua: lugar con ayuntamiento en la provincia de Lérida partido judicial de Balaguer, diócesis de Seo de Urgel y priorato de Meya : está sito en un vallado al pie de un monte o cerro llamado de su nombre, le combaten los vientos de E. y N., Y el clima aunque templado, produce tercianas gástrico-biliosas y catarros. Tiene 20 casas y la iglesia parroquial (San Julián), está servida por un cura párroco de provisión ordinaria en concurso general. Confina el termino al N. con Garsola y valle de lriet (a 1/2 legua.), E. con el mismo y Argentera, S. con este último, ambos a igual distancia del primero, y O. Baldomar, se encuentran en él varias fuentes naturales de aguas de buena calidad, de las cuales se surten los vecinos para atender a sus necesidades domésticas. El terreno montuoso, pedregroso y árido, es en general de mala calidad, hallándose en el monte que lleva el nombre del pueblo, al E. y el de Grao de Clua al S., los caminos que le atraviesan son los que conducen a los pueblos limítrofes casi intransitables, la correspondencia la reciben, por expreso que cada interesado manda, de la cartería de Villanueva de Meyá, los lunes, miércoles y sábados, saliendo los martes, viernes y domingos, producen : centeno, cebada, patatas, vino y aceite, siendo la principal cosecha la del primero, se cría ganado vacuno y lanar, prefiriendo el primero, y hay caza de conejos, perdices y liebres. Industria : un molino de aceite. Población : 6 vecinos , 33 almas Capital imponible : 9,330 reales. Contribución el 14,28 por 100 de esta riqueza. Presupuesto municipal 330 reales. que se cubren por derrama vecinal, de los cuales se pagan 90 al secretario del ayuntamiento.

Retratava l’església de Sant Julià de la que segons el Bisbat d’Urgell n’era Rector, l’any 2005 Mossèn Antoni Pich Badia , rector en aquella data d’Artesa de Segre:


http://www.bisbaturgell.org/index.php/es/preveres/58-mn-antoni-pich-badia


A dia d’avui constatem que l’edifici exerceix funcions de ‘local social’

Trobava una persona – de parla castellana – que m’explica que fa més de trenta anys que viu aquí, i que quan va arribar em feia potser també trenta que el poble era deshabitat, lògicament no en sap donar raó de l’escola abans de la dictadura franquista. A la Clua de Meià, com a molts altres indrets de Catalunya, eren els rectors els que ensenyaven les primeres – i de vegades les úniques – lletres, val a dir que més enllà de l’amor al proïsme – que no poso en dubte – els interessava tenir una parròquia que pugues seguir i comprendre els oficis religiosos.

Si queda alguna persona viva, o existeix alguna dada en algun arxiu – cosa força improbable, atesa l’excel•lent tasca destructiva del feixisme i el cleptofeixisme amb la concentració de municipis – ens agradarà rebre noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc on era l’escola abans de la dictadura franquista.

Per als catalans recuperar la ‘memòria històrica’ és un imperatiu ètic

Sou pregats de fer arribar aquesta crònica a qualsevol mitjà, amb prec de publicació.

Des d’ara gràcies.

Antonio Mora Vergés

viernes, 16 de junio de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

En la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista hem superat llargament el nombre de 1136, segones les meves particulars estimacions això suposa en el millor dels casos 1/3 del total, que ara lentament, molt lentament anem coneixent.

Rebia un e.mail del Christian Knoph , de la Casa de Cultura de Sant Jaume dels Domenys, en el que en relació als edificis escolars anteriors a la dictadura franquista em diu ;

Bon dia,

Vàrem rebre el vostre correu a través del web de l'ajuntament.

Hem fet gestions amb les persones que crèiem que ens podrien ajudar a respondre la vostra sol•licitud.

Us farem una breu història d'acord amb el que ens han explicat.

A Sant Jaume, poble, hi havia hagut dues dependències on els infants anaven a aprendre, una per a nois i l'altra per a noies. D'aquests edificis no en queda res perquè foren enderrocats per construir-hi habitatges en el seu lloc , tampoc no hem trobat fotografies, parlem de principis del segle XX, i/o darreries del segle XIX.

L'any 1935 es va començar a construir l'edifici de l'escola que es va acabar l'any següent, 1936. No queda clar quin ús se li va donar durant la Guerra Civil, però un cop acabada, i fins a l'any 2007 va ser l'escola principal del municipi. L'edifici fou enderrocat i en el seu lloc es va fer l'ampliació de l'escola nova que s'havia començat a construir en uns terrenys annexes.

Us adjuntem dues fotografies.


La primera és cedida per una família que no sap a quin any correspon, però deu tractar-se de quan la van acabar de construir, ja que li falten les dues construccions annexes que es van fer més endavant i que es poden veure a la segona fotografia, que és de poc abans del seu enderrocament, perquè es veu l'edifici nou a l'esquerra, quan encara no tenia les finestres posades.


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/05/25/pagina-24/33165632/pdf.html?search=escuelas%20de%20san%20jaime%20de%20domenys

Edición del miércoles, 19 diciembre 1934, página 24
Aprobando el proyecto para la construcción en San Jaime deis Domenys (Tarragona) de un edificio con destino a escuelas unitarias y concediendo para ello 20.000 pesetas

Edición del sábado, 19 noviembre 1938, página 2
Decreto creando la Escuela de Primera Enseñanza de Domenys de Panadés.

No trobava cap dada de l’arquitecte autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al municipi hi va haver també una escola al poble del Papiolet i una altra al de Lletger.

La del Papiolet fou la primera en tancar-se, abans de l'any 2000 i la de Lletger encara va estar oberta fins a 2005-2006, quan els alumnes foren reubicats a l'escola de Sant Jaume.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis que acollien les escoles del Papiolet i de Lletger.

Recordeu sempre que els catalans tenim un ‘especial deure’ en recuperar la memòria històrica, i que la condició de català no s’adquireix ni per naixement, ni per la permanència en aquest territori, és l’estimació a la seva història, a la seva cultura, als seus indrets, ..., el que ens permet ‘sentir-nos’ catalans.

Alguns defensen allò del Ius sanguinis o del Ius soli. Nosaltres considerem que únicament l’estimació – constatable – atorga la condició de català.

IN MEMORIAM DE L’ENSULSIADA ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE MONTARGULL. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Rebia una oferta impossible de rebutjar; documentar les esglésies del terme d’Artesa de Segre amb una superfície de 175,9 km² , i amb una població a darreries de l’any 2016 de 3.556 habitants), en la que es troben els següents nuclis de població : Alentorn -església de Sant Salvador-, Anya - església de l’Assumpció , Artesa de Segre – església de l’Assumpció Baldomar – església de l’Assumpció- La Clua de Meià – església de Sant Julià – Colldelrat – església de Sant Miquel – Collfred – església de Sant Martí - Comiols - església de Sant romà - Folquer - església de Sant Gil – Montargull – església de Santa Maria , 2 – Montmagastre – església de Sant Miquel – - església de Sant Marc i Sant Joan de Batlliu - Serò - església de Santa Maria - Tudela de Segre – església de Sant Pere - La Vall d'Ariet - església de Sant Bartomeu - Vall-llebrera – església de Sant Ponç- Vall-llebrerola – església de Sant Serni- La Vedrenya – església de la Mare de Déu de la Vedrenya –Vernet – església de Santa Maria- Vilves – església de Sant Climent -, i de ben segur que encara , n’hi ha algunes més en aquest indret de la Noguera, oi?.

Les condicions del contracte eren immillorables, 20.000000 de ‘gràcies catalanes’, que és el valor que ens atorga el Sr, Google. A dia d’avui el valor de canvi amb l’€ és igual a 0.

Retratava el runam esfereïdor de Santa Maria de Montargull, edifici datat al segle XVI, i que si em creure les cròniques no va patir cap violència extrema, com si ho van fer molts veïns, desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM de la II República.


En acabar el segle XIX la parròquia de Montargull estava integrada a l'arxiprestat d'Artesa de Segre, que estava adscrit a la diòcesi de Lleida. El capellà rebia 800 rals.

Durant el segle XX la parròquia de Santa Maria de Montargull quedaria, juntament amb l'arxiprestat d'Artesa de Segre, sota la jurisdicció de la Seu d'Urgell.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , es van fer caure les campanes de l'església de Santa Maria arrossegant-les amb cordes fins a la carretera. Un cop acabada el conflicte bèl•lic ,.per substituir les campanes antigues, es va fer servir una bomba d'aviació, que va romandre fent les funcions de campana fins a l'ensorrament de l'església. La utilització de bombes d'obús va ser molt habitual, i encara es poden veure algunes com per exemple a l'església parroquial de Vernet


Fotografia de l’Església de Santa Maria de Montargull feta a l'abril de 1952 per la família Riart des del balcó de la seva casa a la Plaça de l'Estudi de Montargull.

Cap a finals de la dècada de 1950 es va ensorrar la volta de l'antiga església de Santa Maria de Montargull, un dia de festa major. Per un problema d'última hora el mossèn no va poder celebrar la missa i això va ser providencial per estalviar possibles víctimes en l'ensorrament. Les celebracions religioses a partir de l'ensorrament de l'església antiga es van celebrar a l'edifici de les escoles, fins que es va construir l'església nova a finals dels anys 1970.

La descripció de patrimoni Gencag ens diu; edifici situat a la vessant sud del lloc. És de planta rectangular, avui força malmès. La planta està delimitada per la capçalera, a ponent, i per la façana principal, orientada a llevant, amb les restes molt malmeses de la portada, en arc de mig punt dovellat, i del rossetó, ubicat damunt seu. Façana amb remat recte coronada per un campanar d'espadanya de dos pis, el superior més petit. Els murs laterals estan configurats interiorment per quatre ninxols o fornícules, per allotjar imatges, units per una cornisa. Es conserven restes de l'arc rebaixat del cor. L'edifici estava cobert amb volta de canó, a l'interior, i a doble vessant a l'exterior.

L'església des d'antic havia pertangut a Sant Pere d'Àger.

El 1835 fou adscrita a la diòcesi de Lleida i, recentment, a la seu d'Urgell.

Les restes de l'edifici que tenim són renaixentistes, del segle XVI.

L’any 1965 és enderrocat i deixa de ser parròquia del poble ja que se'n començà a construir una de nova durant els anys seixanta de bell nou per Isidre Puig Boada, (Barcelona, 1891 - 1987) arquitecte diocesà d'Urgell, que la concebé com un retorn a la influència del seu mestre, Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), sobretot per la utilització dels arcs parabòlics, que construirà també a les esglésies de Tèrmens, el Sagrat Cor de Balaguer i la Guàrdia de Tornabous.


De la parròquia de Santa Maria de Montargull en depenien les de Folquer i Comiols

No trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista; llegia que l'escola de Montargull estava a ple funcionament des d’ almenys mitjans del segle XIX. Es té notícia que a l'any 1866 hi havia una escola de nens i que estava dotada amb 160 escuts amb plaça vacant i del nomenament del mestre Josep Riart l'any 1867.

L'any 1907 es nomena per a l'escola el mestre Josep Berenguer Galán, i l'any 1912 Arturo Talón Carme, substituint el mestre Rafael Rubio que aconsegueix un trasllat a Guadalajara. Aquest mateix any se li adjudica la plaça al mestre Josep Riart Pascuet que l'havia demanada com a primera opció. Aquest mestre, que ja havia estat mestre interí durant molts anys abans del seu nomenament, roman diversos anys a la plaça, participant en moltes activitats relacionades amb l'establiment de l'Escola Superior de Cultura d'educació mixta a Artesa de Segre. L'any 1927 se'l menciona col•laborant amb la recepció de colònies escolars provinents de Barcelona. Després de l'establiment de la Segona República Espanyola, l'any 1932 l'escola de Montargull era també d'educació mixta.

A finals dels anys 1960 es produeix el tancament de l'escola a causa de la política de creació d'escoles comarcals o de concentració, que havia estat promulgada pel govern franquista el 9 de novembre de 1963.


Us deixo una fotografia i una pregunta; aquí hi havia l’escola abans de la dictadura franquista?.

Sobre l'origen del topònim Montargull -. Que trobem també a la comarca de la Segarra - , hom coincideix en que és un híbrid producte de l'aglutinació d'una primera part, «mont», que prové del mot llatí «mons, montis», és a dir muntanya, i una segona part sobre la qual hi ha diverses teories. Una primera teoria sosté que prové d'«argull», que deriva d'«Herculeus», i, per tant, «muntanya d'Hèracles». Una segona teoria proposta correspon a «ergull», és a dir «superba», amb la qual cosa voldria dir «muntanya superba». També es proposa que «argull» prové de la paraula aràbiga خخروف, «arhúl», que significa «ovelles», doncs significaria «muntanya de les ovelles», el mot però, designaria TOTS els indrets on els ramats transhumants trobaven pasturatge quan es dirigien cap als Pirineus. Per últim, com al cas d'alguns topònims de pobles pirinencs, pot provenir del basc «urgull» Monte Urgull, d'origen gascó, que significa «orgull». Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al gentilici era Montargullenc, montargullenca, fins al 16 de juny de 1965 en que Montargull s'incorpora al municipi d'Artesa de Segre. Anteriorment formava part d'un districte compost per Alentorn, Anya, Montmagastre, Vall-llebrera, Vall-llebrerola, Folquer i Comiols, amb ajuntament a Anya; avui engolits per Artesa de Segre és Artesenc, artesenca

En la nostra recerca del edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ens cal la col•laboració ACTIVA de TOTS ELS CATALANS, us agrairem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista del lloc on veu néixer, vosaltres o el vostres pares, avis i família.

Catalunya us ho recompensarà.

Ens agradarà conèixer la relació entre aquesta població i la seva homònima de la Segarra de la que parlàvem a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/03/montargull-cronica-des-de-loblit-i-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/montargull-ms-enll-dels-lmits.html

jueves, 8 de junio de 2017

QUE EN SABEU DE LA HISTÒRIA DE LA PARRÒQUIA DE LA MARE DE DEU DE GRÀCIA DE SABADELL?.

No trobava l’edifici que aixopluga a la parròquia de la Mare de Déu de Gràcia de Sabadell, en la relació de ‘monuments de Sabadell ‘. No ho trobava estrany , tractant-se de Sabadell em semblava quasi lògic, altra cosa fora que parléssim de Terrassa, o fins de Castellar del Vallès , o qualsevol població ‘normal’


Llegia a : https://jaumebarbera.wordpress.com/author/jaumebarbera/page/4/

La parròquia va ‘néixer’ l’any 1934, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquell edifici desaparegut - del que ens agradaria rebre’n una imatge, en aquella data ja existien les màquines de retratar - , en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també si fos possible

Durant la guerra civil [*] va ser cremada i derruïda.

[*] la denominació ‘guerra civil’ li donaven els historiadors dels vencedors d’aquell aixecament militar, que s’arribava a qualificar com ‘Cruzada’, i que ‘beneïa’ bona part de la jerarquia eclesiàstica amb alguna excepció : http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

Cristià i feixista son antònims.

Alguna dada més :

Parròquia de la Mare de Déu de Gracia, de Sabadell L'Harmonium destruït, o millor dit, cremat. Valor aproximat: 3.000 pessetes. El 1946 es compra un nou Harmonium.

ORGUES I HARMONIUMS DESTRUÏTS DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-1939) A LES PARRÔQUIES DE LA DIÓCESI DE BARCELONA
En el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixsites encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es van destruir cent setanta-tres Harmoniums i cinquanta-quatre Orgues. Es van salvar vint-i-dos Harmoniums i quatre Orgues.

Es fa difícil fixar el cost d'avui en dia de tot el que s'ha destrossat. Si tenim en compte els imports de l'any 1939, que a manera d'orientació donen els responsables de les Relacions de les destrosses, els assignem a cada un dels instruments, i hi apliquem 1'augment que ha sofert el diner des de llavors, ens pot resultar una xifra d'onze mil milions de pessetes, o sia uns seixanta-sis milions d'euros.

Després del conflicte bèl•lic es va tornar a construir: ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data de la reconstrucció i del nom de l’arquitecte.

No apareix – encara – a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sabadell

Sou pregats d’ajudar-nos a completar aquesta informació.

ENS MANTINDREM FIDELS PER SEMPRE MÉS AL SERVEI D’AQUEST POBLE

Al llarg dels anys hem col•laborat ‘desinteressadament’ amb la premsa escrita, i amb la premsa digital del nostre país, teníem – ho així m’ho semblava – els mateixos interessos, divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .


‘Fer país’ tot d’una es reduïa únicament a la quotidianitat, política, a la corrupció – que aquí és una especialització de la política - , a la crònica de successos – que tenen sempre relació per acció o per omissió amb la política i/o la corrupció - . El patrimoni deixava de tenir la consideració de ‘tema interessant’, en el món digital , com per arreu, ‘poderoso caballero es don dinero’, oi?.

Alguns del mitjans han desaparegut engolits pel tsunami anticatalà que lluny d’apaivagar la seva força, dona tota la sensació que està augmentant exponencialment.

La Forja de Castellar del Vallès. Setmanari en paper.
Berguedà actual. Diari digital.
...
Altres, malgrat que continuen en actiu, tenen poc o res a veure, amb el projecte que els feia néixer :

No us en faré la relació perquè fora massa llarga, i tothom – també la premsa en suport paper i/o digital - , s’ha d’aplicar allò de ‘Primum vivere, deinde philosophari’.

Amb santa obstinació i mentre les forces físiques, i àdhuc les disponibilitat econòmiques ens ho permetin, continuarem amb la nostra dèria a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
https://issuu.com/1coneixercatalunya
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/
https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/
https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/
https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/
.....

Habitualment fem seguir les nostres publicacions als mitjans locals, comarcals, provincials, nacionals,..., amb prec de publicació :

premsacomarcal@premsacomarcal.cat
naciodigital@naciodigital.cat
.....

Us agrairem que també vosaltres us adreceu a qualsevol altre mitjà que us pugui semblar interessant en la línia de divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya .

Catalunya us ho agrairà.

martes, 6 de junio de 2017

DE CARCASSONA A SABADELL. ON CREIEU QUE VIUEN ELS ESSER LLIURES I ON ELS MESSELLS?.

El Tomàs Irigaray Lopez, publica un parell d’imatges de la Ciutat fortificada de Carcassona, que segons llegia va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial l’any 1849 - contràriament al que succeïa amb la fàbrica del Garcia Planas de Sabadell, al Vallès Occidental, a la colònia del REINO DE ESPAÑA coneguda com Catalunya- se'n va derivar un gran rebombori social encapçalat per l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille(1810 - 1876) i l'escriptor Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870) que van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc (París, 27 de enero de 1814 - Lausana, 17 de septiembre de 1879) el projecte de renovació de la ciutat alta.

França i els francesos no em cauen bé, no puc pair el tracte que donaven als catalans que fugien del feixisme, i l’obsessió que tenen contra la nostra llengua, heretada del període absolutista. Dit això, em trec el barret – jo em faig servir per protegir-me el cap del sol – davant d’aquesta actuació de recuperació del patrimoni històric.

La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.



Va ésser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

L’ urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiració per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.

lunes, 5 de junio de 2017

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE LA JUNCOSA DEL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

El sostre demogràfic del Montmell s’assolia al cens de 1887 amb 1127 ànimes, en aquells anys la població és concentrava a la Juncosa, Marmellar , Aiguaviva, la caseria de la Vall de Sant Marc, la caseria de Can Ferrer de la Cogullada, , ..., aleshores no hi havia ‘urbanitzacions’, el sòl es tocava al cens de 1981 amb 162 veïns, des d’aquella data fins que ha explota la bombolla especulativa de la construcció, les urbanitzacions, Mas Mateu, el Mirador del Penedès, la Moixeta i les Pinedes Altes, ‘inflaven’ el cens fins al 1397 habitants a darreries de l’any 2016.

M’arribava fins al Cementiri de la Juncosa on retratava la capella del Sant Crist, construïda a expenses de la família Rovira Papiol.



No havia trobat ningú per a preguntar-li on era l’escola de la Juncosa abans de la dictadura franquista, i sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No sabia trobar el Catàleg de Patrimoni en línia del Montmell.

Algú ens pot explicar quan i qui va ser l’autor de l’edifici del sindicat agrícola de la Juncosa ?.

Algú ens pot explicar la història de l’edifici que aixopluga avui l’Ajuntament ?.

Havia localitzat anys enrere l’edifici de les escoles de Marmellar, les restes de l’església ‘nova’ de Sant Miquel i el cementiri profanats; la presència humana, llevat dels lladres, profanadors, practicants del esoterisme, i d’uns anys ençà d’algun excursionista encuriosit per l’abandó de pobles com aquest situats a menys de 25 quilometres en línia recta del mar , és escassa.

La imatge del Penedès està associada a les vinyes de la terra plana, al cava i a la bellesa de la joventut, Marmellar i el terme del Montmell, topònim que prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell”, que vol dir muntanya seca i àrida, formen, per decisió política, part d’aquesta comarca, malgrat que comparteixen els trets essencials del Camp sobirà amb el que fan límit, i on podem trobar indrets com Selma, que s’agermanen en l’oblit i la incúria.

Només Déu resta en aquestes solituds, on ressonen les seves malediccions : .

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén.



domingo, 4 de junio de 2017

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL I DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE LA JUNCOSA. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Retratava parcialment i amb força dificultats l'església de la Juncosa, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel i a la Mare de Déu del Remei, s’explica que va per ‘fundada’ – entenem que vol dir promoguda - per musen Joan Ventosa, fill del poble, que fou ordenat sacerdot després de quedar-se vidu.


Data de 1862 i actualment és utilitzada com a església parroquial. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autors del projecte de la primera església - no acabada - i de l’actual .

S’explica que el poble volia construir una església més gran, i ho va intentar l'ant 1904, l'edificació però, no fou acabada. Es poden veure els arcs de mig punt, esquelet de les naus de la nova església. Avui dia, el solar dedicat a la construcció de l'església s'ha convertit en una petita plaça- tancada i inaccessible - adossada al temple actual.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una església molt petita. Data, segons una inscripció que hi ha a la portalada, de 1862. Està formada per tres naus, una central i dues laterals. Té una sèrie d'arcs escarsers i de columnes amb funció decorativa. El seu campanar, de poca alçada i acabat en punxa, és una torre vuitavada amb finestres d'arcs d'ogiva.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

Situat a l'altar de l'església trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser d'entre els segles XVI-XVIII d'estil renaixentista-barroc.

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, agrairem que ens feu arribar imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de la resta d’edificis religiosos que hi ha el terme municipal del Montmell :

Església vella de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1667
Església nova de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1668
Església de Sant Miquel de Marmellar (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1670
Sant Pere d'Aiguaviva (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1676
Església de Sant Marc (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1678
Sant Miquel de Can Ferrer (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1680
CAL CINTET, oratori (propietat privada) NO TINC LA IMATGE

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU. MASARBONÈS. MASLLORENÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Retratava la façana de l'església de Masarbonès , dedicada a Sant Bartomeu , que es troba documentada des del segle XVIII, concretament des del 1787. Això ens fa pensar que s’aixecava amb els ‘diners d’Amèrica’ , el darrer miratge del REINO DE ESPAÑA abans de la catàstrofe econòmica a la que ens ha abocat l’estultícia i la corrupció de les elits politiques

La descripció ens diu ; Església d'una nau adossada per un costat de la façana a un habitatge de la plaça.

La façana, que s'obre als peus de l'edifici, té centrada la porta d'accés, d'arc escarser i dovelles de pedra. A la part superior s'obre una petita finestra vertical. El senzill conjunt és coronat per una espadanya d'obertures d'arc de mig punt, dues que contenen les campanes i una tercera, més petita, de funció ornamental.


La construcció és de paredat amb carreus de reforçament als angles. La façana es troba arrebossada i pintada.

Ens manquen les dades del mestre d’obres i/o arquitecte ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’expliquen que encara s’hi diu missa un cop al mes, atén l’església el rector de Santa Maria de Vila-rodona, població de la veïna comarca del camp sobirà de Tarragona.

Retratava també l’edifici que havia acollir l’escola abans de la dictadura franquista, aixecat a torn de Vila per veïns.


Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

ERMITA DE SANTA CRISTINA.LA BISBAL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que al segle XIII es construí l'ermita de Santa Cristina, d'estil romànic. Només en resta un petit absis, les parets que sostenien la volta de canó, dues espitlleres i una taula de pedra d'una sola peça que avui encara es conserva com altar.

Els documents més antics daten del 1348, quan Berenguer Bages de Vilarodona disposà unes almoines per l'ermita de Santa Cristina. Una visita pastoral de 1508 parla de la imatge de Santa Cristina, desapareguda avui a causa dels fets de 1936. Al 1739 trobem un document en el qual la Bisbal demana ajut per a l'ermita. Gràcies a això, el 1804 s'acaba la nova capella. .Per a la nova construcció es dividí l'antiga ermita amb un trespol a uns 2,5 metres d'alçada. Els baixos s'adheriren a la nova construcció i el pis de dalt fou destinat per l'ús de l'ermità.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , l’ermita va quedar molt malmesa.

Passada la comtessa bèl•lica , l’ermita es va reconstruir, es fa esment del gran interès del rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès i fill d’aquesta població, mossèn J. Bundí, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les dates de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la descripció s’explica que l 'ermita de Santa Cristina es troba sobre una muntanya des d'on es pot veure la Bisbal, a la vora de l'antic camí reial que unia Barcelona amb l'Aragó. A la façana podem veure una teulada a dues vessants i dues portalades: l'entrada de l'ermita i l'entrada a la casa de l'ermità, avui deshabitada. La portalada de l'ermita té a la part superior la inscripció: "Fet l'any 1804". Al darrera veiem, a mà esquerra, les restes de l'antic absis romànic al costat del qual s'ha edificat la part nova de l'ermita. A la teulada hi podem veure una espadanya amb la campana. El principal material emprat és la pedra. L'interior té una sola nau amb uns grans arcs d'ogiva que tenen unes interessants motllures a la línia d'imposta. Cal ressaltar també la pica d'aigua beneïda realitzada en un sol bloc de pedra.


Al damunt del camí s’alcen encara les parets perimetrals de la ‘casa fortificada’ que té una forma quadrada i el seu estat és molt ruïnós. El material emprat en la seva edificació fou la pedra, bé en forma de grans pedres (la part baixa), bé en forma d'encofrat de tàpia (part alta).

La façana consta d'una obertura en un arc amb grans blocs de pedra com a dovelles. Cal destacar també les sis espitlleres que encara es poden veure perfectament i que denoten el seu possible ús com a refugi.



Al darrera de la casa fortificada s'hi troba la cova de Santa Cristina.

Joan Solé i Caralt defensa la hipòtesis que la casa fortificada que hi ha al costat de l'ermita de Santa Cristina correspon a un Castrum (castell) del segle X. Situat en el mil•lenari camí de Vilafranca a Valls, en el lloc més alt de la serra, que servia de refugi als cristians en una zona que va ser nombroses vegades frontera cristiano - sarraïna durant el segle X.

El Ferran Solé Sendra discrepa d’aquesta hipòtesis, i alhora que completa un xic la història de l’ermita, i el nom les dades de refundador mossèn Josep Bundó i Vidal, llevat de la data de naixement i traspàs de la que en trobava referència a la Vanguardia :

JUEVES 10 DE ENERO DE 1963

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1963/01/10/pagina-27/33537672/pdf.html?search=%20Jos%C3%A9%20Bund%C3%B3%20%20Vidal,
El reverendo Bundó nació en La Bisbal del Panadés, en 1876, y en 1904 fue ordenado sacerdote en el Seminario Conciliar de Barcelona. Desde entonces había desempeñado los siguientes cargos: coadjutor y teniente de San Juan de Horta y ecónomo y párroco de San Antonio de Padua. Segons aquestes dades MAI va ser rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès.

https://ferran-sole.blogspot.com.es/2010/01/ermita-santa-cristina-la-bisbal-penedes.html

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

EDIFICIS RELIGIOSOS A LA COMARCA DEL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA . CATALUNYA

Des del coneixercatalunya fa anys i panys que voltem per Catalunya, tants, que hi ha qui ens diu que aviat no sabrem on anar, us deixo una relació – incomplerta – dels edificis religiosos de la comarca del Penedès jussà, en la que veure que NO HO HEM VIST TOT.


Podria fer-vos també una relació dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem aconseguit retratar i/o recuperar-ne la imatge o la memòria, tampoc en aquest àmbit HO HEM VIST TOT ENCARA, i defallim d’assolir-lo perquè les persones que ho sabien es fan grans, i llevat d’excepcions al jovent d’avui això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembal una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/11/in-memoriam-escola-dalbinyana-anterior.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/11/in-memoriam-escoles-de-les-peces.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/01/lestudi-vell-de-larboc.html
http://relatsencatala.cat/relat/les-escoles-de-banyeres-del-penedes/1053795
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/escola-ull-de-vent-la-bisbal-del-penedes.html
Ho demanarem a Bellvei registre@bellvei.altanet.org
Ho demanarem a Bonastre aj.bonastre@altanet.org
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/in-memoriam-de-lescola-publica-de-cunit.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/edifici-de-les-escoles-publiques.html
Ho demanarem al Montmell ajuntament@elmontmell.cat
DEMANEU-HO A L'AJUNTAMENT DE SANT JAUME DELS DOMENYS *
DEMANEU-HO A L'AJUNTAMENT DDE SANTA OLIVA *
DEMANEU-HO A L'AJUNTAMENT DEL VENDRELL *

*Entusiasme per recuperar la memòria històrica més aviat poc, oi?.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/escoles-publiques-anteriors-la_35.htm

Albinyana 2.200
Ermita de Sant Antoni de Pàdua
LES PECES, església del Sagrat Cor de Jesús, tinença
Pl. de l’església, 3. 43718 LES PECES. Tel. 977 68 79 64
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/12/ermita-de-sant-antoni-de-padua.html

Arboç, l' 5.063
LA LLACUNETA, ermita de Sant Antoni Abat
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/01/sant-antoni-abad-de-la-llacuneta-en.html
Finca Papiol, església de Sant Ponç (particular)
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/sant-ponc-del-papiol-al-terme-de-larboc.html
Església de Santa Llúcia NO TINC LA IMATGE
Església de Sant Antoni Abat
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/la-capella-de-lhospital-de-sant-antoni.html
https://www.misas.org/buscar/?location=L%27Arbo%C3%A7

Banyeres del Penedès 2.696

SAIFORES, església de Sant Pere (propietat privada) Municipi: Banyeres del Penedès. 43715 SAIFORES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/capella-de-sant-pere-saifores.html
LES MASIES DE SANT MIQUEL, ermita de Sant Miquel
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-miquel-de-banyeres-del-penedes.html
Casa Murada, capella de Santa Rosalia (particular) NO TINC LA IMATGE
http://www.lacasamurada.com/
Finca Sabartés, capella de la Immaculada (particular) NO TINC LA IMATGE
http://heretatsabartes.com/masia-bodas-eventos/language/es/masia-bodas-tarragona/
Mas Roig, capella de Sant Roc (particular) NO TINC LA IMATGE
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1571
Santa Maria del Priorat
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/08/santa-maria-del-priorat-de-banyeres.html

Bellvei 1.840

Bisbal del Penedès, la 3.142
Ermita de Santa Cristina
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/ermita-de-santa-cristinala-bisbal-el.html
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1362
Ermita de la Mare de Déu de Fàtima NO TINC LA IMATGE
https://ferran-sole.blogspot.com.es/2010/12/ermita-fatima-la-bisbal-penedes.html

Bonastre 584

Calafell 21.871
Castell de la Santa Creu, església de la Santa Creu
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/chateau-de-calafell-et-leglise-de-la.html
CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE CALAFELL. PENEDÈS JUSSA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/la-capella-del-sant-crist-del-cementiri.html

Cunit 11.102
SEGUR DE CALAFELL, tinença de l’Assumpció Mun. Calafell. C/ de Pau Picasso, s/n. 43882 SEGUR DE CALAFELL Tel. 977 16 07 19 Ermita de Sant Miquel
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/10/sant-miquel-de-segur-de-calafell.html

Llorenç del Penedès 2.085
Oratori
Capella de la Mare de Déu de l’Estrella (propietat privada)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lestrella.html

Masllorenç
503
MASARBONÈS, església de Sant Bartomeu Apòstol, ajuda de parròquia
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-bartomeu-masarbones.html

Montmell, el 1.341
LA JUNCOSA DEL MONTMELL, església de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Remei (fa les funcions d’església parroquial)Municipi: El Montmell. 43718 LA JUNCOSA DEL MONTMELL
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-miquel-i-de-la-mare-de.html
Església vella de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1667
Església nova de Sant Miquel del Montmell (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1668
Església de Sant Miquel de Marmellar (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1670
Sant Pere d'Aiguaviva (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1676
Església de Sant Marc (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1678
Sant Miquel de Can Ferrer (El Montmell - Baix Penedès)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1680
CAL CINTET, oratori (propietat privada) NO TINC LA IMATGE

Sant Jaume dels Domenys 2.136
Ermita de la Mare de Déu dels Arquets
EL PAPIOLET, església de la Mare de Déu dels Àngels
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/esglesia-de-nostra-senyora-dels-angels.html
LA TORREGASSA, capella de Sant Antoni Abat (propietat privada)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/santuari-de-sant-antoni-abat-de.html
LLETGER, església de Sant Andreu i Santa Marina

Santa Oliva 2.988
Castell, santuari de la Mare de Déu del Remei
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-julia-i-el-castell-santa-oliva.html
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA MARIA. SANTA OLIVA. BAIX PENEDÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/02/esglesia-romanica-de-santa-maria-santa.html

Vendrell, el

Capella de la Mare de Déu de Fàtima (propietat municipal) NO TINC LA IMATGE
Hospital del Vendrell, capella (propietat privada) NO TINC LA IMATGE
Residència d’avis La Muntanyeta, capella (propietat privada)NO TINC LA IMATGE
Centre La Policlínica, capella (propietat privada) NO TINC LA IMATGE
SANT VICENÇ DE CALDERS, església de Sant Vicenç, ajuda de parròquia
43880 SANT VICENÇ DE CALDERS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/loublie-sant-vicenc-de-calders-el.html
SANT SALVADOR, església de Sant Salvador de les Palmeres
Pl. de les Palmeres, s/n. 43880 SANT SALVADOR (EL VENDRELL)
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-salvador-al-terme-del-vendrell-el.html
Ermita de Sant Salvador de Mar
C/ del Vendrell, s/n. 43880 SANT SALVADOR (EL VENDRELL)
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-salvador-al-terme-del-vendrell-el.html
Carmelites Missioneres Teresianes (Col•legi del Sagrat Cor) NO TINC LA IMATGE
PARROQUIA DE SANT RAMON NONAT DE COMA-RUGA. VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/05/parroquia-de-sant-ramon-nonat-de-coma.html
L’ARCANGEL SANT RAFEL DEL CAMPANAR DE SANT SALVADOR DEL VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/larcangel-sant-rafel-del-campanar-de.html

Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

sábado, 3 de junio de 2017

TENIU IMATGES DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DE LA FINCA SABARTÉS DE BANYERES?. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Anava fent llista dels edificis religiosos de la comarca :


Municipi: Banyeres del Penedès.

LES MASIES DE SANT MIQUEL, ermita de Sant Miquel
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-miquel-de-banyeres-del-penedes.html

Santa Maria del Priorat
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/08/santa-maria-del-priorat-de-banyeres.html

SAIFORES, església de Sant Pere (propietat privada)
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/04/capella-de-sant-pere-saifores.html

Casa Morada, capella de Santa Rosalia (particular)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1574

Finca Sabartés, capella de la Immaculada (particular)


Mas Roig, capella de Sant Roc (particular)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1571

Municipi : l’Arboç

Finca Papiol, església de Sant Ponç (particular)
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/12/sant-ponc-del-papiol-al-terme-de-larboc.html

Sant Antoni Abad de la Llacuneta
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/01/sant-antoni-abad-de-la-llacuneta-en.html

Ens agradarà rebre imatges de la capella de la Immaculada de la Finca Sabartés, i de la resta d’edificis religiosos esmentats suara.

http://heretatsabartes.com/masia-bodas-eventos/language/es/blog/

CAL QUIM. BANYERES. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava la façana de Cal Quim a la Plaça de l’Ajuntament, 4 de Banyeres, a la comarca del Penedès jussà.
Nota per alguns lectors tiquismiquis, sobirà i jussà, son paraules que la llengua catalana, feia servir abans de l’any 1714, en que Castella es proposava anihilar la nostra llengua i la nostra cultura, tasques en les que val a dir, ha persistit sempre, malgrat els aparents canvis polítics que s’han produït al llarg dels segles.


Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció que l'edifici consta de dues plantes. La façana és decorada mitjançant carreus pintats de diferents colors (groc, vermell). Els baixos presenten un gran i elevat arc rebaixat, el qual és dividit en dues parts, l'inferior ocupada per una vidriera que correspon a la porta d'accés i la superior per una petita porta balconera. El pis noble, separat per una cornisa, presenta un balcó amb base i obertura de llinda. Com a remat de l'edifici hi ha una sinuosa cornisa, la part central de la qual presenta un cercle de flors, és de forma corba i té un remat format per fulles, a cada banda d'aquest cos hi ha una balustrada.

La casa fou construïda per l'avi de l'actual propietari (1983), el qual era paleta i es deia Quim. Era l'any 1912 quan es construí l'edifici, segons s'observa en un reixat que abans es trobava a l'entrada de la casa.

La casa forma part de l'herència familiar.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels cognoms de l’avi Quim, i del lloc i data de naixement i traspàs, malgrat que se’l qualifica de ‘paleta’, pensem que era un veritable mestre d’obres.

Voldríem rebre també imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que hi havia tant a Banyeres, com a les seves pedànies.

Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM DE LA SOCIETAT CORAL OBRERA LA MARGARIDOIA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava la façana del local social de la Societat la Margaridoia, que s’aixecava l’any 1909, pels mestres d'obra Garriga i Jeroni. Ens agrada tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels seus cognoms, i de lloc i data de naixements i traspàs


La descripció tècnica en diu ; edifici eclèctic de planta en forma de "L" i pati interior, amb la façana que simbolitza la pertinença a una societat recreativa de base social popular del seu temps. La planta baixa presenta cinc grans obertures amb arcs escarsers fets de maó, unes fan la funció de porta i altres de finestres. La més gran és la porta principal. Els elements de la façana es disposen simètricament. Al primer pis hi ha una gran balconada amb barana de ferro i s'obren tres portes emmarcades en maons que formen un semiarc a la part superior. Als extrem de la balconada principal es disposen dos balcons més petits amb un altre porta igual a les descrites. La part central de la façana presenta una paret superior esglaonada decorada amb maons i un espai circular amb les inicials de la Societat. A banda i banda d'aquest element, la façana està rematada amb una sèrie de merlets esglaonats.

Les Societats Corals Obreres ens deixaven un vast patrimoni històric i/o artístic, que dissortadament en moltes poblacions ha desaparegut en el tsunami d’estultícia i corrupció que es generava amb la ‘democraciola’ de 1978, i que persisteix a dia d’avui per desgràcia de les persones i famílies honestes, que son/som la majoria.

Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de Santa Margarida i els Monjos, i si en tenien també els de Sanabra, les de la Ràpita les havíem fet l’any 2015 :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de-la.html
Catalunya us ho agrairà.

Nota per alguns lectors tiquismiquis, sobirà i jussà, son paraules que la llengua catalana, feia servir abans de l’any 1714, en que Castella es proposava anihilar la nostra llengua i la nostra cultura, tasques en les que val a dir, ha persistit sempre, malgrat els aparents canvis polítics que s’han produït al llarg dels segles.

viernes, 2 de junio de 2017

QU EN SABEU DEL CEMENTIRI DE LLORENÇ DEL PENEDÈS I DE LES SEVES ‘CAPELLES’?. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

No trobava cap referència al Cementiri de Llorenç del Penedès, tampoc de l’antiga escola situada al costat del Celler Cooperatiu.

No sabia trobar el Catàleg de Patrimoni en línia, que els ajuntaments democràtics tenen obligació de confegir. Encara cal recordar que la ‘democraciola’ començava l’any 1978?.

Retratava dos edificis que podrien haver estat Capella del Cementiri :



El de color blanc, integrat a la tanca del cementiri, diria que en l’actualitat fa funcions de magatzem i/o de quarto dels mals endreços.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte d’aquest fossar, i dels edificis quines imatges apareixen en aquest post.

També, per descomptat de l’autor de l’edifici de l’escola, que incloem dins l’inventari d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.


Catalunya us ho agrairà.