sábado, 16 de febrero de 2019

HOTEL SUÍS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

La Nuria Beltran, publica una fotografia de l’edifici del que fou Hotel Suís de Sabadell, amb aquest comentari; Me encanta este antiguo Hotel que ya no lo es.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/035-A.htm

Edifici de planta baixa i dues plantes pis, formant cantonada entre el carrer de la Indústria i el carrer de l’Estació. L’edifici de l’hotel és fruit de la reforma d’uns habitatges preexistents. Façana de composició asimètrica, destacant el refinament i l’elegància dels elements decoratius utilitzats, donant com a resultat una obra

AUTOR: Juli Batllevell i Arús. 1902

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27709

Edifici cantoner que presenta planta baixa i dos pisos. La façana és de llenguatge modernista i combina el maó vist, els esgrafiats amb motius florals, la pedra treballada i les ceràmiques. Al xamfrà hi ha una gran balconada que es recolza sobre una pilastra. Cal destacar també el ferro forjat dels balcons i de l'entrada. L'entrada forma un cancell separat del carrer per una reixa.

L'edifici, tal com era al 1982, provenia de la reforma d'una sèrie d'habitatges entre mitgeres que foren transformades en hotel, tot canviant la distribució interior però conservant les crugies i les obertures de la façana.


AUTOR: Juli Batllevell i Arús. 1902

http://suis.vipdiners.es/historia-de-la-finca/

En algun moment del passat la marca ‘ Hotel Suís’ , era sinònim de qualitat, ni havia a Barcelona, a Sant Celoni, a Sabadell, a ,.., mai els va caldre altra cosa que treballar de forma eficient, i per descomptat, despropòsits com els que diu la ‘camarada’ Irene Lozano Domingo (Madrid, 17 de junio de 1971) és més que dubtós que serveixin per augmentar el prestigi, de la seva marca, oi?.

CASA FRANCESC DE PAULA PONSÀ CANTÍ. SEU DE L’ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

La retratava en ocasió d’una visita mèdica.


http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/casaponsa_cat.asp

El 26 de juny de 1891 el fabricant i comerciant a Francesc_de_Paula_Ponsà_i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1850 - Puigcerdà, 1901) obtingué el permís municipal per tal de fer bastir la seva residència. La casa Ponsà fou construïda sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Borrell i Cardona (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Borrell_i_Cardona

Poc en sabem d'aquella antiga residència familiar, de l'aspecte noble d'algunes estances o dels usos de certes cambres.

Amb la mort del patriarca (1901), ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d'estiueig” i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l'any 1920).

Actualment, tret dels sostres pintats que encara es conserven, o de la mateixa façana, pocs elements ens recorden el Sabadell de finals del s. XIX que va veure néixer aquesta finca. Alguns sabadellencs encara recorden les pintures d'Antoni Estruch i Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957, que fou artista protegit de la família Ponsà) que decoraven l'escala principal de l'edifici o bé el magnífic pati que envoltava bona part de la finca dibuixant una L.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/011-A.htm
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27718
http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/presentacio_cat.asp
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/8772/arxiu/historic/sabadell/fa/salt/youtube
https://www.isabadell.cat/tag/arxiu-historic-sabadell/

lunes, 11 de febrero de 2019

IN MEMORIAM. L’ ESGLÉSIA DE SANT JOAN D'ORCAU, ESTAVA ADVOCADA AL BAPTISTA O A SANT VICENÇ?. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Florentina Miro Fuste, publica una fotografia del Josep Vives Domingo, on apareix el runam esfereïdor del pobles vell d’Orcau, i l’església dita de Sant Joan Baptista.


El Josep Salvany Blanch ( 1866-1929), la retratava com Carrer i capella de Sant Vicenç d' Orcau :

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6073/rec/3

Ens agradarà rebre confirmació – si és el cas – d’aquest canvi d’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), em confirmen que les dues imatges son de la capella de Sant Joan Baptista.

Deixarem un comentari al Fons Salvany.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció d'una sola nau amb capçalera triabsidal. La nau és de la nau s'obren les dues absidioles, força més petites, i poc profundes. A la part coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L'absis central està precedit d'un arc presbiteral i té una finestra de doble esqueixada central. Als dos costats central del mur de migdia s'obre una senzilla porta adovellada. El frontispici és coronat per l'espadanya de dues obertures.

No em sorprenia llegir ; no hi ha documentació antiga d'aquesta església, ja que la primera que s'ha trobat és la d'una visita pastoral del 1758, i després, en un Pla parroquial del 1904.

Aquesta església ha romàs molts anys desafectada i abandonada, fins que fou restaurada i dignificada vers l'any 1990.

Al Baptista, a Sant Vicenç, a tot l’estol celestial, els demanem que facin arribar la pregaria de justícia de tota Catalunya a la Altíssim. Senyor; allibera el teu poble !

domingo, 10 de febrero de 2019

EDIFICI DEL BANC DE BILBAO. ARA BVVA. SABADELL.

M’explicaven que el BBVA s’està replantejant l’ús de l’edifici que havia estat seu central de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El meu informador es temia que el replantejament vagi en la ‘mala direcció’ de deixar de donar serveis als ciutadans.

A dia d’avui, sembla que els Bancs ‘perdonen la vida’ dels seus clients, als que maltracten sense miraments.

Contemplar persones grans, amb limitacions físiques – de vegades greus – fent cua davant dels caixers, em fa venir SEMPRE a la memòria els camps d’extermini, a vosaltres no?.

Respecte de l’edifici del Banc de Bilbao diuen a :
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/152-A.htm


Arquitecte. Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipúscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de març de 1975

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_Pere_Cendoya

Immoble entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, a excepció de la cantonada on presenta cinc plantes i remunta posterior. Destaca el tractament de la cantonada, en planta arrodonida, així com el potent sòcol de l'immoble constituït per les plantes baixa i primera.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27706

Edifici públic, cantoner i que consta de baixos, quatre pisos i àtic. La façana és de pedra aplacada als baixos i obra vista la resta. Té un eix de simetria central, on es col·loca la porta d'accés que té doble alçada i està coronada per unes balconades que segueixen el punt rodó del xamfrà.


Fotografia. Isabel Argany i Comas. 1982

Preparant aquest post m’arribava la noticia de xoc de trens a la línia de Manresa; escoltant la televisió pensava que s’hagués agraït la presència d’un relator, per recollir que es podia haver evitat l’accident amb una despesa mínima, inferior per descomptat al cost de portar al Ministre i el seu seguici fins a Catalunya .

Per això no el volen, oi?.

Ens calen relators en tots els àmbits de la vida pública, aquest NO ÉS UN PAÍS on la honestedat sigui un model de conducta.

sábado, 9 de febrero de 2019

OLOT JA NO ÉS TERRA D’ARTISTES?. "Noia amb gasela"

El Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia de l’escultura NOIA AMB GASEla i deixa una pegunta; algú sap on es troba ACTUALMENT?


Leonci Quera i Tisner (Olot, 1927 - Pina de Ebro, 1964)


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/700790-lenigma-de-leonci-quera.html

https://twitter.com/acgarrotxa/status/734687150252396544?lang=ca

Si us agrada compartiu-ho amb altres pàgines i persones.

Face [VOX] em deia ; Se restringió temporalmente tu acceso a unirte a grupos que no administras y publicar en ellos hasta 16 de febrero a las 13:48.

Si crees que esto no infringe nuestras Normas comunitarias, avísanos.

Sembla que això d’escriure del patrimoni de Catalunya en llengua catalana és ‘subversiu’

https://www.youtube.com/watch?v=Af1YMFpVgb4

EL VILAR DE SANT BOI DEL LLUÇANÈS. OSONA. CATALUNYA

Recollia una dita antiga que es publica a : http://monestiripoll.blogspot.com/2012/08/francesc-matheu-visita-ripoll-amb-el.html

«Si voleu saber quins són
els més rics d'aquesta terra,
són en Vilar de sant Boi
i l'Espona de Saderra.»

http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3071/

“Si voleu saber qui són
els més rics d’aquesta terra:
el Noguer de Segueró,
el Sobirà de Santa Creu
i l’Espona de Saderra”.

Està clar que aquesta mena d’expressions s’han d’interpretar com a font informativa – en el concret període temporal es que es donaven - i no pas com a ‘paraula de Déu’, com es fa per exemple per part dels Partits de l’Eix del Mal, amb el text de la Constitución de 1978

A Catalunya hi havia ‘cases grans’ per arreu, us recomano un tomb pel terme d’Oliola a comarca de la Noguera.

Patrimoni Gencat ens diu ; Gran casal de cos quadrat amb teulada a quatre vents i una torre al mig.


Hi han diferents elements destacables del casal com l'entrada d'estil neoclàssic i uns carots amb motius animals que es troben a la teulada de la façana principal.

A la dreta de la casa hi ha adossat un cos rectangular amb dues galeries porxades d'arcs carpanells rebaixats que comuniquen amb una petita torre de planta quadrada.

A l'angle NO de la casa hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser del segle XVIII, una cabana i una masoveria entre d'altres dependències que conformen el conjunt.

Havíem publicat alguna cosa d’aquesta casa i la seva capella:

http://relatsencatala.cat/relat/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-del-vilar-de-sant-boi-de-llucanes-osona/1054845


lunes, 4 de febrero de 2019

CAN MONTCANUT. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

A Tiana hi ha dos edificis coneguts com Can Moncanut, una a la Riera de Tiana, 117, i l’altra coneguda també però, com Planas o Can Figueres al carrer Isaac Albéniz, 4 de Tiana a la comarca del Maresme.


L’ Enric Terradas, publica una fotografia de Can Moncanut de la Riera de Tiana, 117, de la que Patrimoni Gencat en té una minsa informació; edifici civil amb planta baixa i dos pisos, coberta per una teulada a quatre vessants, al mig de la qual s'aixeca una lluerna per tal d'il·luminar l'interior. El conjunt és de planta quadrada. L'interès de la construcció recau a les seves tres façanes decorades amb motius pròpiament modernistes: línies ondulants, en moviment, amb corbes suaus, i flors. Aquests motius ornamentals es repeteixen a cadascuna de els is parts en que es divideixen les façanes. D'altra banda destaca el voladís de la teulada que sobresurt del perfil general i que està sostingut per suports en forma d'esquadra. La decoració està realitzada en tons de verd i rosa. Un jardí envolta l’edifici.

De Tiana, amb 8.709 habitants a darreries de l’any 2018, no es pot predicar ja allò, de ‘petits’, si però, i amb tota justícia la qualificació d’eixerits.

domingo, 3 de febrero de 2019

CAN PLANAS O CAN FIGUERES, TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/

A Tiana hi ha dos edificis coneguts com Can Moncanut, una a la Riera de Tiana, 117, i l’altra coneguda també però, com Planas o Can Figueres al carrer Isaac Albéniz, 4 de Tiana a la comarca del Maresme, d'aquesta segona ens diu Patrimoni Gencat ; Edifici civil de planta rectangular, formada per uns baixos, un pis, un soterrani i un terrat. L'entrada al recinte enjardinat no coincideix amb el costat de la façana principal sinó amb el mur lateral que destaca per la seva torreta de planta quadrada situada al bell mig.

Fotografia. Mario Martinez Arrabal

El cos format per la planta baixa està decorat amb línies horitzontals gravades a l'arrebossat i que en el pis superior queden reduïdes a uns ficticis carreus angulars.

El coronament de la façana està decorat amb elements vegetals i florals estilitzats, amb tons de verd i que a la part central trenca la línia de la cornisa.

Hi ha un terrat transitable.

Degut a la funció d'escola se li ha obert una nova porta davant de la façana principal que dóna directament al carrer.

El coronament superior de l'edifici fa que es modifiqui l'aspecte clàssic del conjunt. Sobre la façana lateral esquerra hi ha esgrafiada la data de 1911, any en que fou construït l'edifici.

Fotografia. Rosa Maria Andres Blanch. Any 1985

Situat dalt del pilar que flanqueja l'entrada principal de l'edificim i havia - potser encara existeix - un fanal que retratava la Rosa Maria Andres Blanch, l’any 1985. La seva estructura estava realitzada amb ferro colat i presentava una forma pràcticament cilíndrica, coberta per una petita teuladeta circular. Destacav per la seva decoració de tipus vegetal i l'ús de les línies sinuoses, com en el cas dels reganyols que serveixen de suports, així com pels vitralls que el tanquen, amb motius florals i vidres de colors emplomats, típics de l'estil modernista.

Josep Maria Toffoli i Carbonell, Em comentava que a ; http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/ , s’explica la història de la casa :

Evaldo Planas, l’any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l’edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1 de febrer de 1955[1]), que fou un estret col•laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona
Amb la reforma, l’edifici estilísticament pot inscriure’s dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Busquets_i_Vautravers

Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista.

Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
La filla d’Evaldo Planas, Pepita Planas i Mestres, es va casar amb el fill de Domingo Moncanut, Alfons Moncanut i Geli. Tant Planas com Moncanut eran tots dos estiuejants i socis fundadors del Casino de Tiana, i per aquesta raó aquest edifici residencial d’estil modernista es conegut també com Can Moncanut-Planes. Morts el Sr. Planas, la seva dona i el seu fill Julià, el matrimoni Moncanut i Planas heretà l’edifici.

La casa es confiscada per les autoritats sorgides desprès de la victòria dels sedició feixistes contra el regim LEGÍTIM de la II REPÚBLICA, quan es retornar al propietaris s’enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani.

Durant uns anys esdevindrà la casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l’edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a la vivenda. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col•locat al seu emplaçament actual

Finalment la fillola dels Srs Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l’edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l’any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas.

Ara, als cent anys de la seva instal•lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l’enllumenat públic. Amb aquesta iniciativa, aquest fanal amb cent anys d’existència i que forma part del paisatge urbanístic de la nostra vila, el podrem gaudir tots els tianencs donant llum totes les nits de l’any.

Josep Maria Toffoli i Carbonell.

sábado, 2 de febrero de 2019

Monestir de Santa Maria de Lavaix. El Pont de Suert.Alta Ribagorça. Catalunya

Deixava una pregunta , quan publicava una imatge antiga extreta de:
https://torallalleida.blogspot.com/?fbclid=IwAR0B6Klg8b015F_1DxZbQ3iB-RFxtPWTVXV-gT-T2hgYDIO9-eY3Cw5cvN4


On era o és aquest nucli ?.

Pau Noy Serrano, em contesta amb un interrogant, Aramunt?

Josep Sansalvador Ho veig molt planer per ser Aramunt.....

Toni Dimoni Això és el monestir de Lavaix, Pont de Suert, Alta Ribagorça, Catalunya.

Ens adjunta un enllaç :

https://www.monestirs.cat/monst/altari/ar01lava.htm?fbclid=IwAR0d4qQWnOErDYGQ32DuTKhr14YXWsCZNA-KDQk0_iz1aMF2yiszloZB6W4

Us deixo un enllaç amb imatges d'Aramunt Vell:

https://www.google.com/search?q=aramunt+vell&safe=off&rlz=1C1SQJL_caES807ES807&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjCjIjciJ7gAhXIA2MBHSScDdkQ_AUIDigB&biw=1366&bih=657#imgrc=yh-865NzEr_2OM:


Llegia
que la vella vila d'Aramunt nasqué segurament com a poble castral a redós del Castell d'Aramunt, del qual queden algunes restes al capdamunt del turó que ocupa la vila vella.

La vila fou abandonada del tot durant els dos primers terços del segle XX, tot i que encara va servir de refugi durant la guerra del 1936-39, i les cases van anar esfondrant-se, com també les dues esglésies que hi havia, la parroquial de Sant Fructuós i la de Sant Antoni.

Aramunt era una vila closa, amb almenys dos portals. Un d'ells, el principal, era l'entrada a la vila des del pla, on hi havia el raval de les Eres; l'altre, més petit, quedava entre el castell i l'església, al costat de la rectoria. Les mateixes cases formaven, a la major part del recinte, el tancat de la vila, de manera que a l'interior hi havia un sol carrer principal, el qual, fent un parell de revolts, per vèncer els 40 metres de desnivell existents entre el portal de baix i l'església de Sant Fructuós, o Fruitós.

Pascual Madoz, que publicà el 1845 el seu Diccionario geográfico..., parla d'Aramunt, en aquests termes ; la vila és en un coster encarat al sud i a l'oest, amb lliure ventilació, cel alegre i clima molt sa. Tenia en aquell moment 93 cases, generalment de dos pisos, però mal construïdes i de poca comoditat. 83 d'elles agrupades de forma escalonada vers el capdamunt del turó, distribuïdes en dues places i carrers costeruts i mal empedrats. 8 cases més eren a la falda del turó de Sant Miquel, i les altres 2, aïllades.

Madoz esmenta les diferents esglésies del terme: la parroquial, les de Santa Maria, Sant Corneli, Sant Miquel, Sant Francesc Xavier del mas Miret... També esmenta algunes construccions fora de la vila, com la borda de Petirro i la de Carlà, i 8 barraques per a recer del bestiar. Parla també de les restes del castell, així com del pont de pedra d'un sol ull que hi havia damunt la Noguera Pallaresa (actualment, sota les aigües del pantà), i del molí fariner propietat del baró d'Eroles, també desaparegut.

Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) esmenta que el terme d'Aramunt consta de 190 edificis amb 404 habitants de fet i 425 de dret, distribuïts de la manera següent: 112 edificis i 257 habitants a la vila, 28 edificis i 105 habitants a les Eres, i 12 edificis amb 37 habitants a la caseria de Sant Miquel. A més, calia afegir-hi 38 construccions utilitzades per a les tasques agrícoles.

Està clar que Aramunt tenia escola o escoles, oi?. Ens agradarà rebre’n fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El 1969 es va fer un intent de reconstruir les cases i tornar a habitar la vila vella, però l'intent no reeixí.

Sant Fructuós d'Aramunt és l'antiga església parroquial romànica de la vila d'Aramunt. És un bell exemplar romànic, actualment en curs de ser restaurat. Una mostra de la magnitud i importància de la vella vila d'Aramunt és que entre les restes conservades de la vila hi ha dues esglésies més: la romànica de sant Antoni i la de sant Joan, popularment anomenada de sant Joanet.

Al capdamunt del poble, a l'extrem de llevant, rere l'antiga església parroquial, hi ha restes del clos fortificat de la vila vella, amb restes d'una torre cantonera de planta circular.

Al nord-est de la vila vella d'Aramunt hi ha, encara, dues restes més de l'època medieval: l'església de la Mare de Déu del Camp, romànica, i la torre medieval anomenada Torre dels Moros

Esperem que si més no, de tot plegat algú en faci fotografies.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 31 de enero de 2019

MAS DE LES MARCETES. VILADORDIS. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Periòdicament pujo fins a Manresa – visc a la comarca del Vallès Occidental – a proveir-me del pa nostre de cada dia al Forn Jorba.

Aprofito per anar recollint imatges del patrimoni de Manresa que no sempre està documentat, o no ho està de forma rigorosa.

En aquesta ocasió retratava el Mas de les Marcetes, al costat del Santuari de la Salut, al nucli de Viladordis.


Mas de considerables proporcions format per diversos cossos de planta baixa i dos pisos. Destaca el cos de galeria de la façana de migdia, amb un ritme d'arcs de punt rodó aixecats sobre prims pilars.

Té paraments de pedra i estuc.

Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab.

Un mur de pedra tanca el pati d'accés.

Patrimoni Gencat
és extremadament telegràfic en la seva descripció, sortosament però trobareu alguna dada mes a :

https://www.regio7.cat/manresa/2018/10/10/mas-marcetes-manresa-historia-cinc/502838.html

http://www.manresaturisme.cat/esp/article/6297-masia-de-les-marcetes

https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_6418.pdf

Teniu dades de la dita Torre Busquet?. Promotor, autor, època ?


O d’aquesta altra situada prop de l’Avinguda de les Bases de Manresa? Promotor, autor, època ?



Agrairem la tramesa de dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 29 de enero de 2019

EDIFICI DE LA VIA MASSAGUÉ, 19. SABADELL

Llegia que Gabriel Bracons Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - 21 de març de 1992) va ser l’autor de l’edifici situat a la Via Massagué, 19, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici d'habitatges amb planta baixa, principal, pis i àtic. La façana, de composició simètrica combina l'obra vista i l'aplacat de pedra, està presidida per una tribuna central de planta circular sobre la qual descansa una balconada. La resta d'obertures són finestres quadrades amb un ampit que sobresurt. Les finestres de l'àtic estan separades per unes columnes i al seu costat, hi ha unes gàrgoles que rematen l'edifici.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/201-A.htm

Teniu alguna imatge del Gabriel Bracons Singla, que signava també el projecte de la Torre Pascuet de Castellar del Vallès. Ens agradarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Fons. Jordi Garrós Sempere. Centre d'Estudis i Arxiu d'Història de Castellar del Vallès.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/201-A.htm
Immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, més planta tercera al cos central. De la façana principal destaca la combinació de materials d’acabat d’obra vista i pedra artificial, amb ressalt del cos central, així com la tribuna central o el tractament de la planta tercera, amb obertures d’arc de mig punt i pilastres als brancals.

RECUERDE EL ALMA DORMIDA,... ,.CASA ENRIC TURULL COMADRÁN. SABADELL. BARCELONA

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/132-C.htm

Llegia, edifici construït en diverses etapes, la primera de les quals data de 1896 i correspon a la reforma integral realitzada per Enric Fatjó Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908) .

El 1902 es va dur a terme la reconstrucció d'una casa annexionada a la construcció existent per part del mateix arquitecte.

Teniu imatges de l’ Enric Fatjó Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908)? .

L'any 1907 Enric Turull i Comadrán ( Sabadell, 1855 + 7 març 1923 ) encarrega a Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951)un pavelló per embellir la façana del carrer de les Planes. Algú en té imatges?. Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.diba.cat/web/spal/cataleg-fons-jmt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeroni_Martorell_i_Terrats

El 1926 Xavier Turull Ventosa (Barcelona, 23 de abril de 1896 - 25 de junio de 1934) construeix una fàbrica i un despatx, promogut per Maria Turull i Sallarès, aquesta nova construcció tenia façana per dos carrers, una pel carrer del Sol (abans Victor Balaguer), espai destinat a fàbrica; i l'altra per la Rambla, edificació destinada a despatx, annexionada a la casa, i que comunicava amb la fàbrica mitjançant una galeria lateral. Posteriorment aquest despatx fou habilitat com a sucursal del Banc Exterior d'Espanya. Molt possiblement, durant aquest mateix any o en anys successius s’ha condicionà la façana de la casa per tal d'obtenir una percepció unitària.

Teniu imatges del Xavier Turull Ventosa ?

Darrerament (1984-1985 i 1992), en aquest edifici, s'han realitzat obres per tal d’acondicionar l'immoble a l'ús comercial i d'oficines.
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/132-C.htm

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici construït en dues etapes. La primera l'any 1896, en que es va aixecar un casal cantoner amb pati posterior format per planta baixa i dos pisos. En la segona etapa es va edificar l'edifici bancari del costat del casal, amb el mateix nombre de plantes i el mateix tractament però sense convertir-se en una mimesi de l'anterior. Entremig dels dos edificis hi ha una torre que centra la composició i fa de ròtula. Cal destacar-ne els elements neogòtics de la façana, la cornisa, els trencaaigües de les obertures i les reixes de ferro forjat.

http://interiorismofeliptrujillo.blogspot.com/2012/11/inauguracion-stradivarius-en-la-rambla.html

lunes, 21 de enero de 2019

EDIFICI DEL BANC DE SABADELL A LA PLAÇA SANT ROC. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava l’edifici que havia estat la seu central del Banc de Sabadell a la Plaça de l’Ajuntament.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil, cantoner composat de soterrani, planta baixa i quatre plantes o pisos. Té dos accessos independents un a cada façana, que corresponen al Banc i als habitatges. La façana és d'estil neoclàssic, té un bon nivell d'acabats, és feta amb pedra i obra vista.

Les obertures de la primera planta estan coronades per frontons i flanquejades per pilastres embegudes que tenen una alçada de dos pisos.
L'interior del Banc presenta un acurat tractament dels materials (paviments, revestiments, etc.), mobles (bancs de marbre, guixetes, etc.) i de la il·luminació.

El Banc de Sabadell és producte de l'èxit de la indústria tèxtil i fou creat el 1882.

La seva primera seu fou a l'actual edifici del Gremi de Fabricants.

L'any 1891 s'obrí una filial del Banc a Buenos Aires.

El 1951 fou aixecat l'actual edifici segon projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD

El Banc de Sabadell traslladava la seu a Alacant. https://valenciaplaza.com/banco-sabadell-traslada-su-sede-social-de-barcelonaa-alicante

Un episodi més del ‘avance estratégico hacia la retaguardia’ , d’una Ciutat que NOMÉS pel nombre d’habitants mereix avui aquesta denominació.

sábado, 19 de enero de 2019

IN MEMORIAM DE L’ATENEU. MOLLET DEL VALLÈS.

Trobava una fotografia de l’Ateneu a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental https://www.facebook.com/groups/440601262951664/


Llegia l’excel·lent treball de l’Albert Francolí Manils : https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/24308/24142

Promotor. FREDERIC ROS I SALLENT (Mollet del Vallès, 1875 – Barcelona, 1956)


http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=563
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/304421-427649-1-SM.pdf
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/288796/377235
https://www.google.com/search?q=FREDERIC+ROS+SALLNT&rlz=1C1SQJL_caES807ES807&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiQlbr00_nfAhUMmhQKHd8WCpEQ_AUIDigB&biw=1366&bih=608#imgrc=SEcIos0MZvLqGM:

Autor : l’arquitecte Duran i Calvet, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu nom, i del lloc i data de naixement i traspàs.

Hom pensa que la referència a l’arquitecte Durant i Calvet, és errònia, i que l’autor va ser Claudi Duran i Ventosa (Barcelona 1864 - 27 Novembre de 1925), ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’edifici es va inaugurar el 21 de juny de 1902, i es va tancar a les 10 de la nit del 3 de novembre de 1974

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/81724/001%20-%20Context%20urb%C3%A0%20Mollet%201920.pdf?sequence=3&isAllowed=y

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaría en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Mollet, els Vallès, Barcelona, Catalunya, patirien els efectes del ‘avance estratégico hacia la retaguardia amb una especial crueltat.

martes, 15 de enero de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE BASTURS. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica una esplèndida fotografia de l’església de Sant Julià de Basturs, terme adscrit avui al d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà.


La primera notícia documental relacionada amb Basturs la trobem en un document de l'any 1055 en què Ramon V comte de Pallars ven a Arnau Mir de Tost el castell de Basturs.

Sabem que el monestir de Gerri tingué diverses propietats a la zona tal i com es desprèn d'un document del 1104 en que l'abat Ponç cedeix una terra al lloc de Basturç a Miró de Basturs, a canvi de la quarta part dels fruits i del delme. Aquestes terres devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l'any 1164.

L'església com a tal figura a la dècima papal del 1280, dins el deganat de Tremp.

També fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp l'any 1314.

Vers l'any 1526 n'era rector Maties Canals.

La visita pastoral portada a terme el 1758, confirma que l'església es trobava en bon estat.

S’ha mantingut el culte fins a l'actualitat, en dependència de l'església Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció.

Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab.

Al voltant de Sant Julia de Basturs, com era tradició hi ha el fossar parroquial. Europa i el món recorden encara ‘els efluvios’ que invocava Carles III, per dur a terme la primera gran maniobra d’especulació urbanística que traslladarà els fossars fora dels nuclis urbans, i alliberarà a cost zero, amplis terrenys al voltant de Catedrals, Basíliques i esglésies.

És difícil trobar dades històriques de caire positiu que tinguin relació amb aquesta dinastia, oi?.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies del interior de l’església de Sant Julià.

domingo, 13 de enero de 2019

IN MEMORIAM PAUPERUM DE LA FONT DE LA CREU DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.

Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.

https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part aquell patrimoni.

Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica - que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.

La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7

https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)


domingo, 6 de enero de 2019

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LA BARONIA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.


Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.

La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.

L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.

La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.

Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

jueves, 3 de enero de 2019

LES FONTS DEL JOSEP CAMPENY SANTAMARIA A BARCELONA I SABADELL

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques, i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris de l’època.

Està clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es va dedicar entre molts altres el Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922) escultor català, del que trobareu obra seva en molts llocs de Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Campeny_i_Santamaria

L’any 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.



Font de la Plaça d’Urquinaona, coneguda com «el nen dels càntirs». L'original fou una de les tres fonts encarregades per la Comissió de l'Eixample de Barcelona a Josep Campeny i Santamaria a finals de 1911.



Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.


Font del Trinxa: situada a la Ronda Universitat amb Pelai, consta d'una base de pedra sobre la qual se situa la figura en bronze del trinxa, un marrec descalç i mal vestit però d'expressió simpàtica, el qual es troba enfilat al cos de la font i subjectant l'aixeta amb una mà.

Sabadell, ‘clonaria’ les fonts del Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922.

http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/340-josep-campeny-font-de-la-granota
http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/338-josep-campeny-font-del-trinxeraire
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs#/media/File:Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs_(Sabadell).jpg