sábado, 17 de noviembre de 2018

CASES MANENT ALS NUMEROS 12-16-18 DEL CARRER DE L’ESCOLA INDUSTRIAL. SABADELL

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), aixecava en el període 1902 – 1904 tres edificis al carrer de l’Escola Industrial, que es coneixen com les ‘ cases Manent’, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern, i el lloc i data del traspàs del promotor, aquestes dades son les mínimes que s’acostumen a facilitar en els catàlegs de patrimoni dels països ‘civilitzats’. Dol no poder incloure – encara – en aquesta categoria a Catalunya.

Llegia a patrimoni Gencat que la casa de número 18 és un habitatge format per la planta baixa, pis i golfes coronat per una torratxa. El parament dels murs presenta una distribució asimètrica de les obertures, per a les que s'utilitza l'arc de mig punt i l'escarser. La decoració ve donada a partir de ceràmica policroma irregular que se situa sota l'ampit de les finestres i a la llinda de l'arcada de la torre. Destaca, a l'extrem dret, aquesta torre de planta rectangular i teulada de dues vessants, així com la cornisa suportada per arcuacions. El sòcol de l'habitatge ha sofert modificacions que impedeixen conèixer el seu disseny original.


Inicialment fou utilitzat com habitatge i posteriorment fou la seu de Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, que l'any 1977 es transformà en la Caixa de Catalunya. Com a conseqüències ha sofert reformes internes i externes que se centren en la zona del sòcol presentant una decoració amb carreus irregulars de pedra.

El tema de la ‘desaparició’ de les Caixes d’Estalvis de Catalunya, si algun dia s’assoleix la independència s’haurà de revisar, i deduir les responsabilitats que corresponguin.

Pel que fa a la casa de número 16 del carrer Escola Industrial, és un habitatge unifamiliar, de doble cos (8, 5) i entre mitgeres. Està format per planta baixa, pis i un pati posterior. La façana és de composició simètrica de la qual destaca una cornisa ondulada. Els materials emprats són l'estuc imitant l'obra vista i la pedra. També cal estacar el ferro forjat de les reixes de finestres i balcons. Aquest habitatge forma part d'una promoció unitària de tres, amb les façanes de l'interior iguals i les del carrer diferents. L'interior d'aquest edifici ha estat reformat i actualment es comunica amb l'edifici veí, formant amb ell una unitat funcional.


Esperem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

miércoles, 14 de noviembre de 2018

SANT MARTÍ DE TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’any 1920 el Josep Salvany Blanch, retratava la façana de l’església de Sant Martí de Talarn.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/TALARN/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1



Avui, hi ha poques diferencies, el rellotge, la manca del campanar i la presència de vehicles.


El Josep Vives publica dues fotografies del interior, en les que apareix la marca d’aigua Batlló.


En relació a l’orgue us deixo un interessantíssim enllaç :
http://catalonianpipeorgans.blogspot.com/2015/03/61-orgue-de-lesglesia-de-sant-marti.html

Cal posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i artístic que es conserva – encara- en aquesta comarca, incentivant als habitants de les terres baixes perquè vinguin a descobrir-lo.

domingo, 11 de noviembre de 2018

ORATORI DE SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Retratava amb la Canon Ixus la capelleta coneguda com Sant Pau Xic, situada a mig camí del santuari de Sant Pau.




El Mapa de patrimoni ens diu que és una construcció del segle XX, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul. A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.

La teulada és feta de maó pla i en altres èpoques estava SEMPRE plena de pedres, entre els ribetans/es de ‘ tota la vida’ que estaven en ‘edat de casar’ va ser molt popular la creença que en pujar pel camí de l'ermita de Sant Pau s'havia de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic.

Si la pedra es quedava al teulat, volia dir que et casaries aquell any; altrament si la pedra queia no ho faries mai.

Avui, la religió està en clara decadència, i tant les persones en ‘edat de casar’ , com les que ja estan casades, es guarden les pedres a la butxaca per llençar-les – si cal fer-ho en algun moment – a la seva parella.

El món ha canviat, i dissortadament en molt aspectes no ho ha fet de forma positiva, oi?.

sábado, 10 de noviembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Gràcies a la Laura Tomàs Sánchez, Técnica de l’arxiu local de Sant Pere de Ribes, sabíem que Francesc Marcer i Oliver, de can Coll, `"descendent d’americanos”, potser amb l’ajuda d’algun arquitecte – del que ens agradarà rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i en estreta col•laboració amb Juan Vidal Cuadras nascut al 1863 de professió paleta; casat amb Francisca Marcer Mestre nascuda al 1864, amb domicili al carrer del Doctor Puig 1, citat habitualment com Joanet “paleta”, del que trobem força obres a Sant Pere de Ribes, s’ocupava – en tots els sentits – d’aixecar aquesta magnifica església que disposa de dos campanars bessons, que com en el cas d’Olost de Lluçanès i altres, deuen tenir una explicació ‘personal’.


Trobava la noticia del traspàs de Maria Carbonell Huguer, esposa de Francesc Marcer i Oliver, dels que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1916/01/03/pagina-2/33320009/pdf.html?search=Francisco%20Marcer%20%20Oliver

L’església parroquial de Ribes està situada al centre de la població, entre la plaça Marcer, la plaça de l’Església i el carrer de l’Ensenyament. És un edifici de planta rectangular amb l’absis no marcat en planta. Es composa de tres naus cobertes amb voltes de creueria, que descansen sobre columnes octogonals amb capitells amb decoració vegetal. Les naus laterals presenten capelles en arc apuntat de dos nivells d’alçat. La part del creuer es defineix amb un cimbori sostingut per arcs torals i cobert amb una cúpula, rematada amb una escultura de l’escut pontifical. El presbiteri es troba elevat per mitjà d’uns graons i un cancell, que donen pas a l’altar major i l’absis poligonal. El deambulatori comunica amb la sagristia, situada a la capçalera de l’edifici.

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l’absis de l’església.

Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d’obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres coronelles situades als laterals i a l’absis, els òculs del cimbori i a través de la rosassa, tots ells decorats amb vitralls. A l’exterior, el portal major és d’arc conopial flamíger, amb decoració superior i dues arquivoltes, que es recolzen sobre columnetes d’ordre corinti. A banda i banda del portal arrenca un campanar que sobresurt lleugerament del plom de la façana. Consten de tres trams; el primer és de base quadrada, el central és octogonal i el tram superior més estret i també octogonal. Els dos trams superiors s’obren amb vuit pòrtics d’arc apuntat, dins els quals s’allotgen les campanes. Entre els dos campanars hi ha un capcer triangular presidit per una creu de pedra. A la façana de llevant hi ha un altre portal, de les mateixes característiques que el major, sense columnes. A les quatre façanes s’hi distribueixen diverses finestres coronelles, de mig punt i òculs, entre les que hi ha franges en relleu que aporten una marcada verticalitat a la construcció. Els angles cantoners presenten carreus encoixinats. L’edifici queda coronat amb arcuacions decoratives i una cornisa, interrompuda per petits capcers triangulars. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.



L’església Nova de Sant Pere va ser promoguda per l’americano” Francesc Marcer Oliver, qui també va sufragar la despesa de la casa rectoral i el Centre Parroquial.

La primera pedra es va col·locar el 5 de juliol de 1903 i no s’inaugurà fins el 4 de setembre de 1910, quan era rector Mn. Andreu Malgà.

Algunes fonts apunten que el temple va orientar-se cap a Can Coll, on vivia el seu promotor. Els temples de la confessió catòlica acostumen a orientar-se cap a Jerusalem.

Pocs dies després de la benedicció del temple, es va nomenar a Francesc Marcer Oliver, fill predilecte de Ribes i es va donar el nom de plaça Marcer a l’antiga plaça dels Arbres.

El paper secundari que va assolint Sant Pere de Ribes d’ençà de 1970 , enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica. Es tancava l’any 2017 amb 30.142 habitants. A dia d’avui és més difícil trobar un ribetà, ribetana, amb pares i avis nascuts a Sant Pere de Ribes, que demòcrates ens alguns dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú ho havia de dir, escriure”, oi?

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE LA CASA DE SALVADOR DURAN A SANT PERE DE RIBES?. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava un edifici magnífic al costat de l’església ‘nova’ de Sant Pere de Ribes; el Mapa de patrimoni ens diu ; Can Duran, situada entre la plaça de l'església i els carrers d'Eduard Maristany i del Doctor Puig. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les quatre façanes estan compostes de forma simètrica, definides amb obertures d'arc pla arrebossat. Les façanes de garbí i xaloc tenen a l'eix central un porxo sostingut per columnes dobles, habilitat com a balcó amb baranes de balustrada. El frontis presenta un petit capcer que incorpora un plafó ceràmic on hi ha representat el Sagrat Cor amb la inscripció "REINARE". Les golfes s'obren amb petites finestres d'arc primitiu esglaonat a la façana posterior i sota el capcer, mentre que la resta són òculs. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. La casa queda envoltada per un jardí, tancat amb un baluard amb dos portals encarats a la plaça i un altre al carrer del Doctor Puig.
La casa d'estil noucentista de Can Duran va ser construïda durant la primera meitat del segle XX.


Ens agradarà tenir noticia del cognom matern del promotor Salvador Duran, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També, també, de l’autor d’aquest edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., costa d’empassar que s’aixequés un edifici al costat de l’església parroquial sense que cap dels 2.067 habitants de Sant Pere de Ribes en aquella època se’n adones, oi?.

viernes, 9 de noviembre de 2018

¿EL LLEDONER DE SANT PONÇ DE CERVELLÓ PERQUÈ NO FORMA PART DEL CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS DE CATALUNYA? EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Dinàvem al RESTAURANT AMETLLER ORIGEN OLÈRDOLA, a l’Avinguda Barcelona 27 – 29 Olèrdola 08734, situat en un polígon industrial proper a l’antiga carretera N.340 a la sortida de Vilafranca del Penedès.


Aquesta cadena – que té més locals de restauració – sembla que aplica arreu el self-service, agafes una bandeja, coberts, tovalló de paper, got, pa, i demanes el primer plat – si vols begudes, aigua, vi ,refresc, van apart del menú -, el segon plat un cop elaborat te’l porten a la taula, i els postres els vas a buscar quan acabes – bàsicament perquè les taules son menudes, i cal seguir aquest iter, primer, plat, segon plat, postres. El dinar amb una ‘ampolleta’ de vi blanc i un aigua ens costava 23,40€, malgrat el 10% de l’IVA - perquè puguin menjar, entre altres els jutges del T.S - , em sembla un preu un xic elevat, l’alternativa de beure aigua no embotellada no la contemplo en cap cas, i no entenia conceptes com suplement menú 0,50€. El temps SEMPRE és or, i al mati havíem tastat la cara del patrimoni històric, i sense saber-ho encara, ens esperava a Sant Cristòfol/Menna de Cobera la creu més amarga.


Els de tripadvisor encara no han descobert els Restaurant ametller d’origen, pensem que no trigaran gaire.


La contemplació beatifica del lledoner de San Ponç, mal dit de Corbera, ja que pertany al terme de Cervelló, quan el sol comença a declinar , esdevé un final de sortida digne de les millors pel·lícules

martes, 6 de noviembre de 2018

TENIU MES DADES DE LES ESCOLES PÚBLIQUES D’AIGUAVIVA? GIRONÈS. CATALUNYA

Ho preguntava, i ho tornaré a preguntar al Consistori d’aquesta població màrtir.

Trobava a l’hemeroteca de LA VANGUARDIA

Edición del jueves, 11 octubre 1934, página 10

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/02/23/pagina-10/33155376/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20las%20Escuelas%20de%20Aiguaviva

SUBVENCIÓN POR LA CONSTRUCCIÓN DE UN EDIFICIO ESCOLAR

El Ministerio de Instrucción Pública ha concedido al Ayuntamiento de Aiguaviva (Gerona), la subvención de 20.000 pesetas por el edificio construido con destino a dos escuelas unitarias, una para niños y otra para niñas; cantidad que se abonará en la forma prevista en el Presupuesto del Ministerio.



Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 4 de noviembre de 2018

DIOS ESCRIBE RECTO CON RENGLONES TORCIDOS

Hi ha un sentiment d’excés, de repressió desaforada, de clara injustícia, en tot el que fa referència al mal dit ‘procés’ contra les persones que de forma democràtica explicaven al món la seva voluntat ‘legitima’ de ser.


Algunes persones veien la mà de Déu en la mort tràgica i inexplicada de José Manuel Maza Martín (Madrid, 23 d'octubre de 1951 - Buenos Aires, 18 de novembre de 2017 https://elpais.com/politica/2017/11/18/actualidad/1511033447_692368.html

També quan amb pocs dies de diferència moria a Barcelona el Fiscal Superior de Justícia de Catalunya , José María Romero de Tejada (Barcelona, 15 d'agost de 1948 - Barcelona, 27 de novembre de 2017)
https://elpais.com/politica/2017/11/27/actualidad/1511767188_070624.html

I la tornaven a veure en el traspàs de Juan Antonio Ramírez Sunyer (9 de setembre de 1947 - 4 de novembre de 2018)
https://politica.e-noticies.es/muere-el-juez-de-barcelona-que-investigaba-el-1-o-120542.html

Només a la Bíblia hi ha referències a l’actuació de Déu en favor del seu poble.

També en el llibre dels llibres podreu trobar algunes de les malediccions per als que no actuen d’acord amb la llei de Déu :

https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+28%252C15-68&id24=1&pos=0&set=16&l=ca


https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+27&id24=1&pos=0&set=16&l=ca

sábado, 3 de noviembre de 2018

SOMIAR ÉS GRATIS

En un país oriental – tots els contes succeeixen en aquest espai mític - hi havia un Califa que mancat de criteri propi, deixava actuar al Visir que atès com està el patí, no tenia tampoc gaires llums.

Amb la seva estultícia va aconseguir enfrontar uns territoris amb els altres, fer aflorar la pitjor ‘cara’ de les classes tradicionalment més esquilmades, i susceptibles per tant de ser manipulades amb facilitat.

Les persones que no compartien el seu ‘pensament’ anaven a la presó.

La gent senzilla va anar associant a Califa, Corrupció, Caciquisme,..., i en ocasió d’unes eleccions de caire regional que es duien a terme el 2 de desembre – eleccions que el Visir donava per guanyades - , ien les que malgrat les clàssiques ‘maniobres’ va saltar la sorpresa. El Visir va perdre de forma contundent, tant, tant, que els guanyadors malgrat el caràcter ‘regional’ van fer arribar al Califa el missatge de que si ‘no volia prendre mal’ el millor que podia fer, eren les maletes i marxar ells i seus tant lluny com pugues.

El Califa, va captar el missatge i es va fer fonedís en un plis-plas, el Visir va fer obrir les presons, i es van convocar eleccions Constituents.



El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus, Sant Nicolau,..., aquest any havia pogut acomplir els desitjos de les persones de bona voluntat.

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE SANT POL DE MAR HAVIA AIXOPLUGAT LES ESCOLES PÚBLIQUES?.


Sant Pol de Mar tenia un cens de 1.492 veïns l’any 1910, data en la que l’arquitecte municipal Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953), aixecava l’edifici de les Escoles Públiques.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/ignasi-mas-i-morell

Podem estimar en quasi 500 les persones en edat escolar en aquella època, i és lògic penar que abans del magnífic edifici modernista, les activitats d’ensenyament es desenvolupessin en altres locals, d’aquí la nostra pregunta, que no troba resposta en la documentació patrimonial.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/santpol_d1_cataleg-bens_ai.pdf pàgina 27 de 96
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/memoria+normativa.pdf

Característiques: Conjunt d'edificis entorn la plaça de la Vila: edifici principal, annex d’imitació de l’anterior i un cos de transició, i cos interior. L’edifici principal, de finals del segle XIX i reformat l’any 1955; ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Té la façana arrebossada i lliscada ressortint de la pedra; cornisa amb fris esgrafiat; balustrada de terrat de ceràmica; sòcol de pedra natural aplacada; emmarcats d’obertures de granit; llosana del balcó de pletines metàl·liques i solera de gruixos de rajola, amb cara inferior vidrada; i barana de ferro forjat.

El portal adovellat és de pedra natural del segle XVIII procedent de Can Jan (plaça Moragas), i el forjat original és de bigues de fusta de Melis.

S’ha afegit la planta segona.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME confirma haver pogut veure un plànol sense signar de l’edifici de la Casa de la Vila de Sant Pol de Mar de l’any 1934 on es descriu un edifici de planta + 2. Hom suposa que és de l’Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953), perquè en aquella època era l’arquitecte municipal.


lunes, 29 de octubre de 2018

CAN TRAVÉ. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Patrimoni Gencat explica en relació a Can Travé a Cubelles : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4452


Can Travé va ser edificada sobre la base d'unes cases que ja existien al carrer de Sant Antoni. A partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions.

L'obra més important va ser portada a terme ja en el segle XX per Frederic Travé Alfonso ( (1938-1982), bibliòfil i col·leccionista que bastí la biblioteca per allotjar-hi l'excepcional fons bibliogràfic de mitologia clàssica de la seva propietat.


El conjunt de Can Travé està format per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet d' Història Natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran jardí. Una de les façanes ocupa bona part del carrer de Sant Antoni.

Estilísticament, l'edifici ha rebut l'influència del llenguatge clàssic. L'exterior presenta timpans, columnes dòriques, fornícules, balustres, gerros, medallons, etc. Cal destacar també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils diversos, principalment del segle XIX.

La biblioteca està formada per una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics.

El jardí de factura clàssica, conté a més de magnífiques escultures, una bona mostra d'espècies botàniques exòtiques, en podeu veure algunes imatges a l’enllaç : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=4452

L’Ajuntament de Cubelles s‘ha fet amb la propietat de Can Travé, aquest fet – com quasi tot en aquest món - té detractors i defensors; el temps posa i treu raons, i el consistori és propietari ja del Casal dels Llupià – que demana inversions constants, i genera pocs ingressos -, i afegeix ara Can Travé, que NECESSITA una forta inversió NOMÉS per evitar que es deteriori.

http://www.cubelles.cat/pl253/actualitat/noticies/hemeroteca/id4795/cubelles-podria-engrandir-el-seu-patrimoni-cultural-i-arquitectonic-amb-can-trave.htm
https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/64876/cubelles-te-un-forat-negre-anomenat-can-trave.html
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id5774/els-jardins-de-can-trave-oberts-divendres-dissabte-i-diumenge.htm

Algú ens ha d’explicar a l’email coneixercatalunya@gmail.com la pressió fiscal que tenen els cubellencs en relació a altres poblacions del Garraf.

Ah!, trobava a faltar – i per això la publicàvem nosaltres – la historia de Can Travé com Escola Pública en el miratge de llibertat de la II República.

Demanàvem urbi et orbe ajuda per identificar els locals que aixoplugaven les escoles abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, que faria caure al govern LEGITIM de la II República, i que entre moltes més facècies assassinaria amb la col·laboració de l’Alemanya Nazi, al President Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)


Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , tribuna@guimera.info.

domingo, 28 de octubre de 2018

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA. DEL CONVENT DE PREDICADORS DE SANT DOMÈNEC, A LES ESCOLES MUNICIPALS DE PUIGCERDÀ, I A L’ARXIU COMARCAL DE LA CERDANYA. GIRONA.

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un enllaç :
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/escuelas-municipales-puigcerda~x10162535
I una pregunta, les tens aquestes escoles ?.

No les tenia, i trobava a : https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0053131.xml
Edifici de l’antic convent de predicadors de Sant Domingo, que s’havia establert a la vila el 1291.

El 1835, amb l’exclaustració derivada de la desamortització, el convent fou desafectat i destinat a usos civils (caserna i escoles).
De l’edifici conventual, rehabilitat el 1991, destaca la galeria posterior de l’antic claustre.

A sobre del claustre hi ha la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i al segon pis l’Arxiu Històric Comarcal

Patrimoni Gencat en fa un breu esment; http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7918

L'orde de predicadors de Sant Domènech s'havia establert a la vila de Puigcerdà el 1291. Les construccions conventuals foren realitzades al llarg dels segles XIV al XVIII. Un terratrèmol en el segle XV afectà bona part de les instal·lacions fent necessària la seva nova construcció. Com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal el 1835 les instal·lacions passaren a l'Estat i al municipi, essent utilitzades per a diverses funcions com escoles i casernes.

Edifici de planta baixa i dos pisos, construït amb maçoneria de còdols i obra de maó arrebossat. A la planta baixa, una arcada conforma una porxada tot al llarg de l'edificació.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada. 2010

https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/escuelas-municipales-puigcerda~x10162535

Ens agradarà tenir noticia al'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com de l’autor de la ‘transformació’ de l’edifici en escoles i els anys en que van funcionar.

També el de la darrera adaptació quan s’hi va instal·lar l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, inaugurat el dia 10 de juny de 1989.

sábado, 27 de octubre de 2018

L’ALTAR MAJOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CUBELLES, ADVOCADA A SANTA MARIA ASSUMPTE. EL GARRAF. CATALUNYA

Veníem fent amb el Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), divulgació dels diferent elements patrimonials que es conserven – encara – a Blanes.

Intentàvem – sense èxit - repetir aquesta ‘joint venture’ amb Castellar del Vallès.

I pensem, som optimistes de mena, que potser trobarem un cubellenc que s’afegeixi a la nostra tasca.

Val a dir que no ens ‘posem pedres al fetge’, i apliquem arreu allò de ‘el que fa el que pot no està obligat a més’. Si trobem col·laboradors perfecte, en cas contrari, fem el que podem.


Els amics dels campanars expliquen en relació a Santa Maria Assumpta de Cubelles; guarda un Santcrist de talla (1962) a l'altar major de Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) ; una talla de l'Assumpció amb dos angelets, antiga imatge de l'església dels Josepets de Barcelona, refeta per Càndid Mateo – ens agradarà confirmar si es refereix a Cándido Mateo Moral, FUENTELCÉSPED, Burgos, i les dates de naixement i traspàs i el lloc en que va morir - ; uns frescos al baptisteri del pintor Josep Oriol Balmes ( 1927 + Barcelona, 01-12-2015) ; una pintura de Joan Montcada Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18 d’octubre de 2017) a l'altar de la Mare de Déu de Montserrat; un estucat de Joan Miró – ens agradarà confirmar si es refereix a Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893-Palma de Mallorca, 25 de desembre de 1983) a la capella de Sant Sebastià; i una pica baptismal de marbre rosat segurament de principis del segle XVIII.


El plafó informatiu afegeix al Jordi Cantó – sense cognom matern, ni cap dada addicional -, i al Jordi Sacasas – també sense cognom matern, ni cap dada addicional; potser Jordi Sacasas i Segura?.

La desinformació sobre les persones que fan o han fet activitat cultural a Catalunya, és antològica; aquest mal costum, heretat de l’època franquista, és MOLT difícil d’erradicar.

Esperem respostes a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

jueves, 25 de octubre de 2018

LA FONT JOAN PEDRO ROIG DEL CARRER MAJOR DE CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

Voltaven 900 ànimes pel terme de Cubelles quan l’indiano Joan Pedro Roig ( Cubelles, el Garraf, 14 d’abril de 1830 +5 de novembre de 1890, en el naufragi del Victòria que feia el trajecte Nova York l’Havana), finançava l’arribada de l’aigua i la construcció de dues fonts públiques, que mitigaven un xic l’extrema misèria que patia Cubelles.

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), que encara havia treballat quasi pel menjar fins passat el servei militar, davant de la Font del Carrer Major de Cubelles.



https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268417
A “Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig” (Grup d’estudis cubellencs, Anuari 2015) en Joan Vidal i Urpí ens relata la biografia de l’indià cubellenc i les vinculacions que va tenir amb la seva localitat.

Joan Pedro va néixer el 14 d’abril de 1830 a Cubelles. Els seus pares ja havien passat 11 anys a Cuba i possiblement havien acumulat una certa fortuna. De fet, un oncle d’en Joan, Llorenç Pedro, era propietari d’un important “ingeni” (fabrica de sucre) anomenat Asunción situat a Mariel, que més endavant ell heretaria. L’any 1860 l’ingeni Asunción “producia 6.700 cajas de azucar, …su dotación era de 400 esclavos”.

Els ingenis sucrers demanaven una gran quantitat de mà d’obra, els esclaus constituïen una part essencial de la producció. No va ser fins 1880, durant el regnat d’Alfons XII, que es promulga la llei d’abolició de l’esclavitud a l’Estat. El 7 d’octubre de 1886 van quedar en llibertat els darrers 25.000 esclaus africans o fills d’africans. Vint-i-un any després que l’esclavitud fos abolida als EEUU. Portugal l’havia abolida l’any 1761, França el 1794 i la Gran Bretanya el 1834.

Josep Baró i Blanxart, va néixer a Canet de Mar el 1798. Als 17 anys va salpar de Cadis fent de grumet i va arribar a l’Habana al cap de trenta dies de navegació. Va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus i va destinar els beneficis al sector naval, industrial, i ingenis sucrers, a través d’embargar propietats a canvi de préstecs que els plantadors no podien retornar. Com els seus amics Samà, Martí Torrents, i Güell, va finançar grups paramilitars destinats a terroritzar els reformistes cubans i esclafar els independentistes, i va conspirar contra el govern progressista de Madrid per restaurar la monarquia ultradretana. La seva filla Concepción Baró Jiménez es va casar el 1859 amb Joan Pedro i Roig. Concepción hereta l’any 1878, un ingeni a la localitat de Puerto Rico Libre encara més gran que el que ja tenia el seu marit. La collita de 1889-1890 els hi produí 43.000 sacs de sucre.

Joan Pedro no va perdre mai el contacte amb Cubelles, on va fer freqüents viatges i importants aportacions a la població. El desembre de 1879 va comprar 10 plomes d’aigua de Santa Oliva i en va donar 9 al municipi, d’aquesta manera quedava solucionat per a Cubelles el problema de l’escassetat d’aigua i el cau de malalties que representaven els pous d’on es venia extraia.
L’indià cubellenc també va donar les dues fonts públiques, una al carrer Major i l’altre al carrer sant Antoni, així com els safareig públics. Va finançar la col·locació de 32 fanals de petroli a la via pública, va fer aportacions a l’església, ajudava a les famílies desafavorides, etc… L’ajuntament de Cubelles en el Ple del 21 d’agost de 1881, li va atorgar el títol de fill predilecte i a la seva esposa el de filla adoptiva.

El 5 de novembre de 1890, quan tenia 60 anys i anava de Nova York a l’Havana el vaixell Victoria, en el qual viatjava va naufragar. Va morir juntament amb d’altres 59 nàufrags. En el seu testament va deixar cinc mil pessetes als cubellencs més necessitats.

Cap referencia a l’autor d’aquesta Font, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya

miércoles, 24 de octubre de 2018

SANTA MARGARIDA D'AGULLADOLÇ. MEDIONA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedíem a peu fins la capella de Santa Maria d'Agulladolç, segles, XI - XII, situada a la part més elevada del complex de construccions de la masia homònima que acull avui l'elaboració de vins escumosos de qualitat, que reben el nom de Daniel Vardon Kennett ( nascut l’any 1781 a l’illa de Guernsey , canal de la Mànega + 12.01. 1835) que es desposava amb Maria Francisca de Ferrer, i quines despulles reposen a la capella.





Patrimoni Gencat ens explica ; edifici d'una nau amb volta de canó i absis de planta parabòlica, coberta amb volta nervada, amb tres finestres de doble esqueixada. Tota la construcció va ser sobrealçada de manera que les arcuacions llombardes entre lesenes que decoren els murs han quedat a mitja alçada. Amb la restauració es van eliminar els cossos afegits com la sagristia que tapava la porta primitiva del mur de migdia d'arc de mig punt. El campanar d'espadanya d'una obertura s'alça al mur de ponent on hi ha també una altra porta amb llinda de fusta.

Malgrat l’esforç físic, el Josep Olivé Escarré té 92 anys, ens havíem de conformar – que no és poca cosa, amb la contemplació de l’exterior de la capella.

No teníem doncs ocasió de veure i llegir la lapida de marbre, al terra de la nau on diu: "D. Daniel Vardon Kennett, súbdito británico, comerciante y hacendado, natural de la Ysla de Guernsey, falleció el 12 de enero del 1835, a los 54 años de edad. Llorando su lamentable pérdida puso a sus restos este mármol la ternura conyugal de Da Maria Francisca de Ferrer, natural de Barcelona."

Catalunya, gràcies principalment als seus naturals, manté encara un notable patrimoni històric.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».


El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la


Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load


Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

domingo, 21 de octubre de 2018

SABEU QUE REPRESENTEN LES FIGURES DEL TIMPÀ/ARQUITRAU DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CALDES DE MONTBUI?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics.

Retratava pacientment el timpà del Santuari de la Mare de Déu del Remei de Caldes de Montbui, i ara us deixo la pregunta, sabeu que representen les figures?







La descripció ‘tècnica’ ho explica ‘bona brevis’ ; decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. Que representen?, Gremis, Oficis, Famílies, Confrariies?,...

A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s’observen restes de policromia d’un to vermellós. A l’arquitrau es pot llegir la inscripció “AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA”. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics.

Esperem la resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

A Caldes de Montbui, al Vallès Occidental, a Catalunya, hi ha pocs ‘màsters’ de la UJC, això ens fa pensar que algú tindrà la resposta, oi?.

sábado, 20 de octubre de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JULIÀ DE LA TORRE MARIMON. CALDES DE MONTBUI. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

M’aturava – una vegada mes -a retratar-la, com també la façana de l’edifici principal.




El Mapa de Patrimoni de Caldes de Montbui ens diu que començava les obres de reforma l’arquitecte Josep Bori Gensana. (1866 – 1938).
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/390.html


https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/10114/MEMORIA.pdf?sequence=1&isAllowed=y, abandonava el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats.


Continuava l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954) https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051381.xml

Es parla també del ‘constructor Antoni Baixeras’, sense cognom matern, ni cap altra referència que ens permeti ubicar-lo en el context espai/temps. Esperem rebre aquesta informació, cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs de l’Antoni Baixeras ‘ constructor’.

L'any 1928 i es reconstruirà l'antiga ermita de Sant Julià (romànica en origen)

Em Mapa de patrimoni en fa aquesta descripció; capella de planta rectangular de planta baixa, amb el carener perpendicular a la façana i la coberta de teula àrab. Tota ella està construïda amb pedra irregular vista, aplanada pel seu exterior. Les cantoneres de l'edifici estan construïts amb carreus de pedra molt més gran i escairats.

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/10114/MEMORIA.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Caldes de Montbui hauria d’aprofundir en la tasca de recollir i difondré el Patrimoni Històric i/o Artístic, ho defensem perquè alhora que té elements de TOTES LES ÈPOQUES, és des d’antic una població amb ‘aires de ciutat’, i pensem que – encara – és possible evitar que pateixi la ‘uniformat simplista’ que s’imposa per arreu com una pandèmia.

viernes, 19 de octubre de 2018

EL MARQUET DE LES ROQUES I LA CAPELLA DE SANT ROC. LA VALL D’HORTA. SANT LLORENÇ SAVALL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Publicàvem una fotografia al facebook del Diari de Castellar del Vallès, i dèiem:


Segur, segur, segur , que identifiqueu el Sant, i fins el lloc on es troba aquesta imatge. Si no fos així, tranquils, demà us ho expliquem.

Recordeu allò de ‘ a sants i a minyons no els prometis si no els dons’; bé, la figura és la de Sant Róc, i es troba al Marquet de les Roques, al terme de Sant Llorenç Savall, a la comarca del Vallès Occidental.


Llegia que les primeres referències d’aquest mas es troben l’any 1162, quan apareix amb el nom de Coma d’Hermet, on vivia la família Marquet. Hi ha notícia documental de la masoveria des de l’any 1200. El mas depenia del Castell de Pera i del monestir de Sant Llorenç del Munt, que en prengueren propietat després de la pesta del segle XIV.

L'any 1712 la família Oliver de Castellar del Vallès comprà el Marquet de les Roques als benedictins beneficiaris dels béns del monestir, juntament amb altres masos rònecs dels voltants.

Al segle XIX la família Oliver es convertí en una saga d'industrials de Sabadell, i l’any 1895 Antoni Oliver i Buxó (Sabadell, Vallès Occidental, 1833 — Sabadell, Vallès Occidental, 1904) , que fou un dels fundadors del Banc de Sabadell, industrial i notable pintor, va encarregar la reforma de l’edifici a l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928), que va comptar amb la col·laboració del seu pare, i acreditat mestre d’obres, Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, Barcelona; 1864 – Barcelona; 20 de setembre de 1928)

Gabriel Batllevell Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 – Sabadell, 19 d’agost de 1910).

L’escriptor Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986),als anys vint del segle XX, va fer del Marquet de les Roques, punt de trobada d’intel·lectuals i artistes (Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica); Carles Riba Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959); Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 - Barcelona, 2 d'abril de 1933), que es signava Guerau de Liost, etc.), hi organitzava vetllades literàries amb el grup d’escriptors conegut com la ‘Colla de Sabadell’.

Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986)

Aquí es constituí l’editorial La Mirada, que encara perviu.

La família, clarament compromesa amb els ideals democràtics i catalanistes, fou desposseïda de la propietat quan es consolida la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República. Us deixo un enllaç on podreu escoltar les ‘Corrandes d’exili’
https://www.youtube.com/watch?v=rtzjl-c-V6o

L'any 1941 la propietat del Marquet de les Roques fou adquirida per Llorenç Valls, propietari del Vapor del poble.

Actualment és propietat de la Diputació Provincial de Barcelona, que malgrat manté encara activitats culturals combinades amb l’activitat agropecuària de la finca, a càrrec de masovers, n’ha tallat l’accés rodat des de l’aparcament; això obliga a caminar un bon tros més si es vol anar a la font del Llor , que cal recordar-ho apareix documentada l'any 1507 amb el nom de Loreda, i tenia llarga tradició com a indret de fontades i berenades; i pel fet de trobar-se en ple camí de la Vall d’Horta a Coll d’Eres i Mura ha estat sempre una referència, a més de proveir d'aigua el Marquet de les Roques; també s’ha ‘suspès’ la tradicional celebració religiosa en ocasió de la Festivitat de Sant Roc, patró del Marquet.