lunes, 29 de abril de 2019

EXISTEIX ENCARA LA CASA PEREJAIA I LA SEVA CAPELLA DE LA MARE DE DEU DEL ROSER ALS MASOS DE GARCIA DE LLIMIANA?. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

No sabia trobar el Catàleg de Masies de Llimiana , població que tanca l’exercici 2018 amb 142 habitants, distribuïts pels 41,7 km² del seu terme municipal : http://llimiana.ddl.net/

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava al març de l’any 1932, per a l’Estudi de la Masia Catalana, “ Cavall davant d'una casa i una església al fons”, que situa al terme de Llimiana, al Pallars Jussà.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5271/rec/71

L’enciclopedia Catalana ens diu que als Masos de Llimiana o els Masos de Solduga, on hom troba la capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.
En aquesta caseria hom destaca igualment el Mas de Bors, el d’Artús, el de Pere, el d’Enrins, el de Perejaia (conegut també com a Mas Garcia), que té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, del Portet, de Pruna, de Sarau i de Serra.

L’enclavament dels Obacs de Llimiana (3,5 km2 i 25 h el 2005 ) és situat a llevant del terme, al peu del Capolat d’Aransís (1 138 m), als vessants NE de la serra de Sant Gervàs, vers la vall del riu de Conques, entre els municipis de Gavet de la Conca i Isona. A la caseria, hi ha una capella moderna dedicada a sant Urbà.

Dins al nucli de Llimiana hom troba també la capella de Sant Antoni de Pàdua de la Casa Bonifaci, amb portal adovellat, i les restes d’una capella dedicada a Santa Llúcia.

Als vessants del Montsec de Rúbies, penjat a 1 200 m d’altitud, hi ha el santuari (o ermita) de Sant Salvador de Montsec, anomenat popularment el Sant del Bosc. De construcció romànica, la nau és capçada per un absis rústec, de tradició preromànica

Aquesta mena d’omissions – massa freqüents – desmereix MOLT, la feina, per demés excel·lent de TOTS els que col·laboraren a l’Estudi de la Masia Catalana.

Us deixo un enllaç, espero que algú es pugui entretenir a completar les dades , i les imatges que manquen.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Pallars/mode/exact/order/title/page/1

Demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), i em confirmaven que és la Capella de la Marededéu del Roser de la Casa Perejaia dels Masos de Garcia de Llimiana.

La Masia de Perejaia és una masia del terme municipal de Llimiana, a la caseria formada per masies disperses dels Masos de Llimiana.
Està situada a prop de la riba esquerra del pantà dels Terradets, ja a la cua del pantà, a sota i al nord-oest de la vila de Llimiana. És al nord-oest de Can Xinco i al sud-oest del Mas de Solduga i del petit nucli dels Masos de Llimiana

Els responsables de l’ Arxiu fotogràfic-Estudi de la Masia Catalana (Centre Excursionista de Catalunya), arxiufotografic@cec.cat , farien bé i MOLT BÉ, en consultar els 29 volums) del Inventari d'esglésies (1977-1997), que devem al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930)
Entre catalans, la consulta sembla quasi obligada, oi ?

Existeix encara la Casa Perejaia dels Masos de Garcia de Llimiana?

Manté el culte en cas afirmatiu, la Capella advocada a la Marededéu del Roser?.

Per als catalans, el patrimoni cultural, i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic.



viernes, 26 de abril de 2019

TENIU MÉS DADES DE LA CASA GÜARRISSA I DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DEGOLLAT DE MÓRA D’EBRE?.

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1935 la casa Güarrissa de Mora d’Ebre, per a l’Estudi de la Masia Catalana, en una imatge que identifica com “Vista general de la plaça de Mora d'Ebre”.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7577/rec/21

Advertia en la fotografia de l’Antoni Gallardo Garriga, que el cimbori de l’Església Parroquial de Móra d’Ebre, advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, sembla formar part de la casa Güarrissa, i que el famós boinder NO EXISTIA en aquella època.
https://www.google.com/maps/@41.0929831,0.6419596,3a,90y,15.8h,108.84t/data=!3m6!1e1!3m4!1saBYcCmRPfjZ4CV9UTWZfXQ!2e0!7i13312!8i6656

Patrimoni Gencat ens diu de la casa que està situada dins del nucli urbà de la vila de Móra d'Ebre, dins dels límits del casc antic i formant cantonada entre el carrer de la Barca i la plaça de Baix.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11535

Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula de quatre vessants i distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb la llinda plana gravada amb la inscripció “YLLOMBART ANY 1762” i uns motius decoratius que emmarquen altres inscripcions de difícil interpretació. A cada banda hi ha dues finestres rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats. Les obertures del pis són rectangulars i tenen sortida a balcons exempts amb les llosanes motllurades. Una cornisa horitzontal separa aquestes dues plantes del nivell de les golfes. Aquestes presenten una galeria d'arcs de mig punt amb les línies d'imposta motllurades. La façana lateral, orientada a la plaça, presenta una tribuna poligonal al pis, amb simples obertures rectangulars, de la mateixa manera que la resta del parament.

La construcció està arrebossada i pintada.

Es pot advertir que el cimbori té algunes diferencies, fruit de la reedificació i/o reforma duta a terme per Regiones Devastasdas. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-de-sant-joan-degollat-de-mora-ribera-debre-tarragona-catalunya/1049975

Necessitem una imatge de l’Antoni Gallardo i Garriga, al que des del DIARI DE CASTELLAR DEL VALLÈS, volem dedicar un CATALANS EXCEPCIONALS.

miércoles, 24 de abril de 2019

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PUBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE DUSFORT. CALONGE DE SEGARRA L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA

Ens fèiem arribar via email imatges antigues :



http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08036/memoria.pdf

A la part baixa del nucli de DUSFORT , tocant a la carretera C‐1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l’Ajuntament de Calonge de Segarra


Havien recollir aquestes dades a : http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-escoles-de-dusfort-lanoia.html

No trobàvem, dissortadament en l’enllaç de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCEONA , cap informació addicional que ens aclarís ni l’any exacte de construcció, ni el seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 21 de abril de 2019

CAN VALLS. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana entre els anys 1912 i 1936, “vista parcial de Can Valls amb rellotge de sol i cavalls i homes a l'era”. Can Valls. Figaró. Figaró-Montmany. El Vallès Oriental. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1803/rec/32

No en parlen a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Figar%C3%B3-Montmany

Si, sortosament a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituds al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francès i les diverses guerres carlines també minvaran les economies familiars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.

Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l’arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest.

L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/8596480959

http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/04/serrallonga-al-valles-9-can-valls-de.html

A dia d’avui amb els milers i milers de persones que porten màquines de retratar, mòbils, .., i que no tenen mandra en penjar a les xarxes socials, sembla que fora senzill, completar aquell projecte de l’Estudi de la Masia Catalana, si mes no en l’aspecte gràfic, oi?.

Anem amb retard.

jueves, 18 de abril de 2019

IN MEMORIAM. CONVENT DE SANT FRANCESC DE PAULA/ ESCOLES , I AVUI CASA DE CULTURA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau‎ publica una fotografia parcial de la façana de l’església de l’antic convent de Sant Francesc de Paula, de frares mínims, que fou fundat l’any 1578. En la sessió del Consell del 25 de maig del 1571, s'exposa que la vila cada dia augmenta de focs i té necessitat de l'assistència als malalts, raó per la qual es feia necessari erigir un convent de frares, comprometent-se a pagar-ne un per als frares mendicants o de Jesús. El resultat d'aquesta decisió va ser que el 1579 el Consell comprés l'espai de terra necessari per a construir el convent de Sant Francesc de Paula .


Fou desamortitzada el 1835 i oberta al culte fins el 1936, en que va esser incendiada.

Amador Garrell Alsina (1885-1963 ) ofereix una imatge de com era l'aspecte de l'edifici i els seus voltants durant els últims anys del segle XIX: era oberta al culte i, adossada a la façana, hi havia una font i a la placeta unes acàcies, que feien molt bonic, però que foren arrencades. En el vell convent annex a la petita església, a dalt hi havia l'escola de Segon Ensenyament, del mestre Antoni Espí; als baixos, el Municipi hi tenia el magatzem d'eines de la brigada d'obres, el material dels bombers i un "cuartelillo", i, més vers la plaça del Bestiar, en una gran quadra, l'escola de nois que durant molts anys dirigí el mestre Anglada.




El 1956, un cop restaurada, pels arquitectes Josep M. Martorell Codina (Barcelona, 1925 - 28 de novembre de 2017) i Oriol Bohigas Guardiola (Barcelona, 20 de desembre de 1925)era convertida, sota el patrocini de Pere Maspons i Camarasa ( Granollers, Vallès Oriental, 1885 — Granollers, Vallès Oriental, 1962) , en la Casa de Cultura Sant Francesc, que alberga actualment una sala d'actes, sales d'exposicions i l'hemeroteca municipal.

http://anoiadiari.cat/gent/mor-josep-martorell-dels-arquitectes-sagrada-familia-igualada/

https://www.48hopenhousebarcelona.org/ca/autor/oriol-bohigas

https://www.google.com/search?q=Pere+Maspons+i+Camarasa&safe=off&rlz=1C1SQJL_caES807ES807&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiKtNzGi9rhAhVD1xoKHabzDf0Q_AUIDygC&biw=1366&bih=608#imgrc=OcybHGXx3ZMbsM:

Patrimoni Gencat ens diu¸ edifici originàriament religiós, del qual es conserva l'església i part del convent, convertit en Casa de Cultura. Te dues portes gairebé iguals, una al frontis i una altra al lateral (aquesta amb columnes estirades). Les portalades, de columnes jònico-romàniques i basament amb decoració floral, són coronades per un frontispici triangular amb tres boles. Al frontó hi ha un escut dels Perpinyà, donadors dels terrenys. La planta és d'una sola nau sense creuer (18,95x6,63metees) amb absis pla i quatre capelles (3,35 metres de fons), que segueix l'estil greco-romà.

Te tres arcades inferiors i sis superiors de maons sense arrebossar. L'església antiga s'estén de S a N. El convent és a occident.

http://www.granollers.cat/adreces/culturals/casa-cultura-sant-francesc

https://www.youtube.com/watch?v=eb7PHm_UMhU

https://www.monestirs.cat/monst/vallor/cvr16paul.htm


Les “dictadures”, les “ dictablandes”, i totes les formes de govern en les que la corrupció endèmica i sistèmica “ se sent “ còmoda”, tenen com a tret comú, el fet que els importa un rave,  l’educació, la salut,  i els drets bàsics de les persones.


martes, 16 de abril de 2019

RESERVAT EL DRET D’ESCOLLIR COMPANYIA PER DINAR

NO el trobava a la Constitució de 1978, i mira que fa una llarga enumeració de drets que els ciutadans NO PODEN EXIGIR a l’Administració :

Dret a la vida
Dret a la llibertat i la seguretat
Dret a la intimitat personal i familiar
Dret al secret de comunicacions
Dret a llibertat de circulació i residència
Dret a la llibertat d'expressió
Dret a l'ensenyament
Dret de reunió
Dret d'associació
Dret de participació
Dret de Petició
Dret a la tutela judicial
Dret a l'educació
Dret a la feina
Dret a la salut
Dret a la vivenda
Dret,....

M’explicava un xofer que fa transport nacional i internacional, que malgrat la fama diu que si hi ha camions el lloc és bo per aturar-se, hi ha camioners – cada vegada més – que deixen d’aturar-se en llocs de carretera on habitualment s’aturen vehicles policials.


Això, alhora que comportava haver de canviar de costums, provocava no poques pèrdues en restaurants i locals de carretera de llarga tradició.
Està clar que NINGÚ et pot obligar a compartir el teu temps, i àdhuc el teu espai amb membres de cossos policials.

Tant clar almenys, com que els locals perjudicats, no poden en virtut del DRET D’ADMISSIÓ, barrar l’entrada als uniformats, oi?.

viernes, 12 de abril de 2019

TENIU MÉS DADES I/O IMATGES DE LA CAPELLA DE SANT ROC DE LA MASIA DE CAN TERRANC DE BLANES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Havia demanat al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació de la capella Can Terranc, al terme de Blanes, a la comarca de la Selva, que acull avui un Restaurant, la resposta em deia, Capella de Sant Roc, i un parell de fotografies datades el 3.10.1981-



La capella s’esmenta – sense citar-ne l’advocació – a la publicitat del Restaurant ‘ Si us caseu a la primavera o l’estiu podeu optar per fer la cerimònia civil a la zona enjardinada del costat de la capella i el còctel als seus jardins de ponent o al costat de la piscina’.



Ens agradarà rebre confirmació, en el seu cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com respecte de si la capella continua ‘sacralitzada’ encara.

També, per al nostre fotògraf, Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), demanarem permís per realitzar fotografies de la capella, que permetran actualitzar les dades del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

No apareix ni els mas, ni la capella a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Blanes

Tampoc a : https://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Ens agradarà rebre qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

martes, 9 de abril de 2019

JARDÍ BOTÀNIC MARIMURTRA. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Aquest jardí va ser fundat per Karl Faust i Schmidt (1874-1952) l'any 1921. Nascut a la població alemanya d'Hadamar, va triomfar en la seva activitat empresarial i, des de ben jove ja va mostrar afició per la natura.

https://scbcientifics.iec.cat/ca/persona-ciencia/faust-schmidt-carl.html

Va treballar a Barcelona, primer ocupant càrrecs de responsabilitat en una empresa i després fundant-ne una juntament amb un altre alemany i, després d'haver fet alguns viatges per la costa, el 1918 va comprar uns terrenys darrera del convent ubicat per Sa Forcanera i, un any després, encarregava a l'arquitecte Josep Goday Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881– Barcelona, 15 de maig de 1936) el projecte de fer-hi casa, jardí i templet.


Quan va complir els 50 anys va deixar la direcció de l'empresa on treballava i es va dedicar a la formació del jardí botànic ajudat, entre altres, pel botànic català Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964)

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0027433.xml

La seva intenció va ser permetre conèixer les plantes i paisatges mediterranis i mirar de conservar la flora de tots els continents que es trobava en perill d'extinció.

Entre 1930 i 1935 va comprar un bosc al costat de la muntanya de Sant Joan per ampliar el terreny destinat a la conservació d'aquestes plantes.

El 1936 va començar-se la construcció del "Templet de Linné", però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i les actuacions posteriors li van portar entrebancs i dificultats. Aquest Templet es va acabar el 1940 i és un dels símbols més característics de Marimurtra i està considerat "un dels racons més representatius d'arquitectura romàntica de la Costa Brava".


El "Jardí Botànic Marimurtra" va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya, i el 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Karl Faust va morir a Blanes el 24 d'abril de 1952 a Blanes, on va ser enterrat. Des de 2007 té una estàtua dedicada al Passeig Marítim, obra d’Andreu Miquel Ginestet Menke ( Dortmund. Alemanya, 1964). Més conegut com, Andrés Ginestet.

http://www.arteporlapaz.org/obras-y-artistas/andres-ginestet/

Joan Portas Perpiñà.

EDIFICI DE LA BIBLIOTECA SUD. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Els arquitectes , Lluís Pérez de Vega i Juan Pablo Salcedo, foren els autors del projecte de la Biblioteca Sud.


Llegia a : https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/sabadell-biblioteca-del-sud

La Biblioteca del Sud disposa d'unes immillorables instal·lacions que donen servei a la totalitat del districte 6è i els respectius barris: La Creu de Barberà, Les Termes, Espronceda i Campoamor i el sector de Sant Pau. La superfície total construïda és de 1.998m2 distribuïts en tres plantes: planta baixa, planta primera i planta soterrani. Amb una superfície útil de 1.725m2. En aquestes plantes hi podreu trobar les diferents àrees/seccions que conformen una biblioteca pública.

A la planta baixa s'ubiquen l'àrea infantil i l'àrea d'oci on podem trobar les publicacions periòdiques, audiovisuals i d'altres llibres com les guies de viatge o el nostre Racó Gastronòmic. A la primera planta hi trobem l'àrea de lectura amb les novel·les i tot el que està relacionat amb les llengües i la literatura, i l'àrea de coneixement, l'àrea d'informació i referència, la zona d'internet i una aula de suport equipada amb material multimèdia. A l'àrea de lectura també podem trobar una aula d'adults per a la realització de diferents activitats. A la planta soterrani hi trobem l'auditori amb capacitat per a més de 100 persones on es poden oferir tota mena d'activitats culturals i també hi trobem la sala d'estudi.

domingo, 7 de abril de 2019

MAS RAL. TORROELLA DE MONTGRÍ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava l’any 1930 , per a l’Estudi de la Masia Catalana, “Vista general del Mas Ral a l'Estartit, junt a la carretera”

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7365/rec/9

La ‘tirada’ dels barcelonins per la Costa Brava – que encara no es coneixia amb aquest nom - ja semblava evident :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/estartit/order/title

Patrimoni Gencat en diu; el Mas Ral es troba situat entre Torroella i L'Estartit. Consta de diversos cossos i una torre. El cos principal consta de planta baixa i un pis i la teulada és a doble vessant. La porta principal és un arc de mig punt adovellat però la resta d'obertures de la masia són petites i allindades. La resta de cossos són d'una sola planta i tenen teulada a una o dues vessants. Tot el conjunt s'articula a partir d'un pati.

En destaca la torre, de planta circular i una alçaria aproximada d'uns 13 metres. És lleugerament atalussada, i conserva diverses obertures allindades, així com les gàrgoles i els merlets esglaonats del coronament. El material emprat en la construcció és el paredat, amb carreus ben escairats als emmarcaments de les obertures. La torre es troba integrada actualment al conjunt de la masia. Sobre el pont de comunicació hi ha un matacà que protegia l'accés a la torre.

En la zona existent entre Torroella de Montgrí i l'Estartit hi ha un conjunt de masos fortificats destinats a la vigilància i defensa contra els possibles atacs provinents del mar. La torre del Mas Ral va ser construïda segurament els segles XVI-XVII.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7490

A nivell local hi ha iniciatives que recolzen el manteniment i divulgació del patrimoni històric.

http://masosemporda.com/el-masos

sábado, 6 de abril de 2019

CAN MOJA - TORRE CORBERA. MAL DITA ‘MOIÀ’. MONTCADA I REIXAC. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/MOntcada/order/title

https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Masies_de_Montcada_i_Reixac

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27497

Patrimoni Gencat en relació a Can Moià diu; Masia de planta rectangular i de tipologia propera a la típica casa fortificada tot i que té elements típics de les masies, com per exemple les obertures de les golfes i el pati obert a l'era de davant de la façana principal de la casa.

La casa consta de planta baixa i dos pisos. El repartiment de les diferents obertures (finestres i portes) mantenen una distribució estètica, malgrat que la planta baixa ha sofert modificacions amb la restauració general de l'edifici, és a dir, la primera finestra començant per la dreta era una porta i la de l'extrem esquerre és de nova obertura. La porta d'entrada presenta una situació no centrada de simetria de la façana, més aviat es troba situada cap a l'esquerra. És d'arc rodó de mig punt i adovellada amb dovelles de mides petites que s'originen a partir de dos brancals verticals i d'un llindar o graó. La porta és de fusta i de dues fulles i clavetejada amb claus de cabota petita de forma rodona.

En el primer pis hi ha quatre finestres on les dues del centre són rectangulars i amb ampit, les dels extrems són treballades artísticament. El segon pis presenta quatre arcades de mig punt que formen la galeria/eixugador o golfes i dues finestres rectangulars a cada extrem. Els elements d'obertura es troben emmarcats.

Els murs són arrebossats. La teulada és de teules àrabs i es troba distribuïda en diferents inclinacions d'una vessant, doncs vist des d'un lloc alt són diferents cossos a cobrir. Ràfec incipient amb dues filades de teules decoratives.

La reixa de la casa pertany a la varietat de “parrilla” o graella: construïda amb barrots de ferro rodons o quadrats disposats de forma vertical (mascles) que passen per unes obertures fetes en altres barrots, disposats de forma horitzontal (femelles) formant espais rectangulars. Es troba col·locada separada del mur per uns ferros a mode de “cadireta” acabats a l'extrem en la figura d'un cap de drac-serp amb la boca oberta.

Hi ha dues finestres:

La primera finestra està a l'esquerra del primer pis o planta noble. També situada a la façana principal. És el típic element d'obertura que es troba a les cases, palaus i castells, conegut amb el nom de finestra geminada. conformada per la separació d'una finíssima columna que divideix l'espai en dues obertures i reposa sobre un incipient plint quadrat i acaba en un estilitzat i geometritzant capitell corinti coronat per una motllura convexa, “gola”, ornada de petites roses conjuminant amb les impostes laterals. La llinda formada per dues pedres es troben treballades en sengles arcs trevolats.

La segona finestra és la que es situa al costat dret també del primer pis. La seva tipologia, com la primera, és de finestra geminada. De forma rectangular, emmarcada i amb la llinda treballada en dos arcs de mig punt. Una fina columna rodona i llisa separa i uneix a la vegada l'espai. Aquesta columneta descansa sobre un petit plint quadrat i acaba amb un capitell d'elements florals-vegetals amb una motllura de collarí que l'uneix al fust, a la vegada acaba a la part superior en un àbac ample de on s'originen els dos arcs de mig punt en projecció als extrems i arribar a descansar sobre unes petites impostes.

DGPC. Servei de Suport Tècnic i Inventari

Queden restes d'una antiga torre de guaita romana que ha quedat per la part interior de la casa.

Els primers documents escrits daten del 1322.

A partir de 1456 es troba relacionada amb els Nou Barons de la Fama: Galceran de Pinós, etc.

Durant la Guerra de la Independència rep les escomeses dels francesos.

Fou coneguda com a Casa corbera degut a una donació feta l'any 1455.

L'actual nom ve de l'adquisició de la finca l'any 1715, per Agustí de Copons i de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 - 1737) II Marques de Moja, i Caietana Oms Santapau i de Copons, baronessa de Santapau.

La tipologia de la reixa graella s’estén des del segle XIV fins al XIX-XX com element moltes vegades recuperat.

La tipologia de les finestres, sovintejava en els edificis civils i institucionals de la segona meitat del segle XIV i al llarg del gòtic del XV. D'entre els del primer període podríem citar les finestres de la Pia Almoina de Girona.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Moja_Ajuda_Cerca_complet%20(1).pdf

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043104.xml

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marquesat_de_Moja

No trobava cap referència a l’existència en algun moment d de la història d’un oratori i/o capella. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Hi ha un ‘marquesado de Moya’ https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Moya
que no té cap relació ni amb Montcada i Reixac, ni amb la capital de la comarca del Moianès, ni amb Catalunya .

Ermessenda de Valra portaria aquí la frase “a qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots”; el maligne al llarg dels segles ha regalat a Catalunya – i continua fent-nos aquesta mena de regals – ‘nebots/nebodes’, quina major preocupació consisteix en posar metzina a la nostra vida quotidiana.

jueves, 4 de abril de 2019

CAN TOBELLA. ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

L’estudi de la Masia Catalana feia ‘poca feina’ a Esparreguera ;
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3846/rec/3


La retratava entre 1929 i 1933, Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d’abril de 1949)


Patrimoni Gencat
en diu ; Masia d'origen molt antic, documentada des del segle XIII i reformada en èpoques posteriors.

No coincideix – ni aleshores , ni ara – la descripció que en fa, “Masia de planta basilical” , no la identifico amb la ‘masia desconeguda de Ferran, a la comarca del Penedès jussà’, té coberta a dues vessants i alguns edificis annexos al voltant.

Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures combinen l'arc de mig punt i allindades. La façana està arrebossada i pintada excepte les pedres que emmarquen les obertures.

CAN POU DE PAGÈS. SANTA MARIA DE PALUTORDERA. VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA.

L’estudi de la Masia Catalana feia ‘bona feina ‘ a Palautordera. http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Palautordera/mode/exact/order/title/page/1


http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1708/rec/1

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6130&consulta=MCUyKzQzMDM0NyU=&codi=29546

Can Pou està format per un conjunt d'edificacions, la més important de les quals és la masia, de planta quadrada i cobert a quatre vessants de teula àra i ràfec doble. La façana, de paredat arrebossat, consta de planta baixa, pis i golfes. La porta principal és d'arc rebaixat de dovelles de pedra calcària. La finestra de la sala és d'arc conopial amb l'interior lobulat i hi ha gravada la data "1742". Les altres obertures són de llinda plana sense decorar. La de la cuina sembla que té unes motllures als ampits. Totes les obertures són de granit, excepte les dels extrems de les golfes són fetes amb teules i amb el marc pintat, igual que el sòcol de la teulada. La casa estava tancada dins un pati al que s'accedia per mitjà de dos barris, un a la banda de migdia i l'altre al costat nord-est. Les portes dels barris són d'arc rebaixat de maó i els brancals de pedra granítica. Adossat a la banda esquerra hi ha un estable amb coberta de mitjà vessant i la porta és d'arc rebaixat, amb gran obertura. A sobre hi ha la finestra de la pallissa. D'aquesta façana arrenca la portalada d'uns dels barris amb brancals adovellats i una petita teuladeta a doble vessant amb ràfec. Darrera la masia hi ha adossada una altra construcció, potser anterior a aquesta, de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb els murs de paredat. Era utilitzat com estable o corts. Conserva una finestra de llinda plana.

Un dels masovers de la masia, TOMÀS PERXACHS I MASÓ (Santa Maria de Palautordera, 1854 - 1916) . Fou alcalde de Santa Maria de Palautordera entre 1904 i 1906. Durant aquest temps, un dels principals problemes que va haver d'afrontar fou la concessió d'aigües a la Societat d'Aigües de Sant Celoni, que perjudicava els pagesos regants.

Sovint el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de mig de 1926 ) em fa una pregunta capciosa, quin dels dos Vallès és millor ?.
En matèria de conservació del patrimoni immoble el Vallès Oriental amb 735 km² i 401.338 habitants a l’any 2016, està MOLT per davant del Vallès Occidental amb 583,1 km² i 904.240 habitants a l’any 2016. Sembla obvi, encara que no natural, oi?.

miércoles, 3 de abril de 2019

IN MEMORIAM DE CAN CANALS. SANT QUIRZE/QUIRICO DE TERRASSA. EL VALLÈS OCCIDENTAL. PATRIMONI DESAPAREGUT DE CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava per a l’estudi de la Masia Catalana, el Mas Canals de Sant Quirze – aleshores de Terrassa -, el poble tenia un cens l’any 1900 de 752 veïns.


A principis dels any setanta, Can Canals i Can Molins, van ser enderrocades. El cens era ja de 4.053 habitants.

Es tancava l’any 2018 amb 19.939 habitants.

A Sant Quirze del Vallès, com en molts indrets de la Catalunya ‘urbana’ el patrimoni històric ha estat ‘el gran perjudicat’ com a resultat del creixement exponencial.

martes, 2 de abril de 2019

IN MEMORIAM DEL PARVULARI MUNICIPAL QUE S’AIXECAVA AMB EL PROJECTE DE L’APARELLADOR JOAN REIG ALBOSA EN EL BREU MIRATGE DE LLIBERTAT DE LA II REPÚBLICA . PALAMÓS. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un e.mail del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME , amb un parell de fotografies, una de l’edifici, i l’altra del plafó informatiu.



Havíem endegat la recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, una bona part dissortadament, ja son només memòria d’una generació que ens va deixant.

Sempre que en trobem un però, sentim una infinita alegria, no cal insistir en que la dictadura no va portar la cultura, l’educació,.., ni res de positiu, oi?.

Val a dir que la ‘democràciola’ ha resultat ser almenys tant ‘rata’ en aquest tema com els seus predecessors.

I ara, els Partits de l’Eix del Mal, ens anuncien a bombo i plateret que la seva intenció és la de fer retrocedir els drets i llibertats fins a l’edat mitjana.

http://cont01.palamos.cat/documents/129_1466768767.pdf

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/10/22/palamos-senyalitzara-parvulari-lepoca-republicana/440375.html

No trobava capo dada a l’arxiu del COAC : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades.html

En relació a Joan Reig i Albosa ( Palamós, 1898 + Palamós, 31.03.2968), del que ens agradaria rebre una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com trobava :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/26/pagina-29/34341918/pdf.html?search=Juan%20Reig%20Albosa

Joan Reig i Albosa natural de Palamós, morí cristianament el dia 31 de març de 1968, a l'edat de 70 anys. confortat amb els Sants Sagraments. (A. C. S.) — Els seus apenats: esposa. Angela Girona Ferrer; filis, Pere, M. Concepció i Francina; fills polítics, germà, nets, cunyats. Nebots i família tota, els preguen un record en les seves oracions. — L'acte d’enterrament i la missa exequial tingué lloc ahir , dia 1 d'abril, a l’Església de Santa Maria de Palamós.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, per als catalans – l’expressió no inclou necessàriament als que tenen la política per professió – tenim coll avall que el patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta conservació i documentació son un imperatiu ètic.