viernes, 31 de mayo de 2019

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT AGUSTÍ DE CAN CARBASSA. HORTA. BARCELONA

Trobava una fotografia ‘anònima’?, feta entre 1890 i 1930 per l’Estudi de la Masia Catalana de la capella de Can Carbassa , “Altar i retaule a Can Carbassa”, advocada a Sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) on hi havia una bella escultura del sant realitzada per Ramon Amadeu Grau (Barcelona, 1745- 16 d'octubre de 1821) que es conserva a la capella del Sant Crist del castell de Godmar a Badalona, on lhora que la talla de Ramon Amadeu Grau , hi ha un crucifix restaurat per Frederic Marès Deulovol (Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991)

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/4034/rec/1

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30237

D'aquesta masia se'n tenen notícies documentades l'any 1655, el propietari de la qual es deia Nicolàs de Melgar. L'any 1709 passa a mans de Francesc Folch i en casar-se una neta seva amb Josep Ignasi Carabassa, la casa pren el nom que porta.

El 1798 comencen les obres que transformen l'antiga masia en torre i residència. Les terres de conreu es dediquen principalment a la vinya.

L'any 1803, els Carabassa venen la finca a Josep Anton de Gispert i Angirot, i a la mort d'aquest, els hereus la venen a Climent Guix i Borràs.

El 1909 la comprà Carles Marés i Robert, el qual la restaura novament donant-li l'aspecte actual.

Els fills de Carles Marés venen la finca, l'any 1954, als actuals propietaris, la Congregació dels Germans de la Sagrada Família, que la dediquen al Col·legi.


http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2814&id.districte=07

Edifici aïllat del segle XVIII d'origen rural. Constitueix un magnífic exemple d'arquitectura neoclàssica i està organitzat en tres cossos, un de central més alt i amb frontons sostinguts per columnes a les dues façanes, i dos de laterals amb galeries porticades, més baixos, coronats per balustrades. Integrat en el conjunt d'edificis moderns d'un col·legi, ha estat utilitzat com a biblioteca del centre.

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/06/can-carabassa.html

https://estimadaterra.wordpress.com/2018/03/10/masia-de-can-carabassa-ara-col%E2%80%A2legi-de-la-sagrada-familia-a-horta-de-barcelona/

lunes, 27 de mayo de 2019

DELS EDIFICIS RELIGIOSOS QUE HI HA O HI HAVIA A LA TORRE MARATA DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Havia demanat imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) de la capella de la Torre Marata de Maçanet de la Selva, a la que dedicàvem suara un post :
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-torre-marata-i-la-capella-de-les-santes-anna-i-llucia-macanet-de-la-selva-girona-catalunya/?fbclid=IwAR3n7PdFSSd8rrSQdALeUtK6kVLQ_rXnM6w923oOOm1jBI1EKRFYfWsO0a8

Rebia un email en el que m’acompanyaven imatges de dos edificis amb els següents peus informatius :



Capella de Sant Jaume , Torre de Cartellà, Maçanet de la Selva, Data fotografies 16-XI-1980



Capella de la Marededéu de l’Esperança, Castell de Cartellà o Torre Marata, Maçanet de la Selva, Capella en construcció l’any 1980, Data fotografies 16-XI-1980

Per la descripció sembla que coincidiria amb la capella que està situada davant la façana, al cantó dret; és de nau rectangular i d’absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d’una nau amb porticat d’entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt.

Quan a l’advocació a Patrimoni Gencat consta però, que fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia.

Esperem la col·laboració dels maçanetencs i maçanetenques per aclarir alhora que les advocacions correctes, l’existència en l’actualitat d’aquells edificis religiosos, i si fos possible ens agradaria rebre’n imatges actuals a l’email coneixercatalunya@gmail.com , arxiugavin@maristes.com , castellardiari@gmail.com

martes, 14 de mayo de 2019

CAN VIDAL. FOGARS DE LA SELVA. BARCELONA. CATALUNYA

Ricard Martí Alberó, del que volem saber el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com retratava al voltant de l’any 1933 per a l’Estudi de la Masia Catalana “ vista general de Can Vidal” a Fogars de la Selva.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7628/rec/23

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26715
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un gran mas de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està cobert amb una teulada a quatre aigües. Pel que fa al seu emplaçament, aquest està ubicat en un solar nítid i regular.

El mas està estructurat internament en base a tres crugies. La planta baixa consta de tres obertures: al centre el gran portal d'accés adovellat equipat amb unes dovelles de grans proporcions molt ben escairades i treballades. Flanquegen el portal dues finestres rectangulars, una per banda, amb llinda monolítica i muntants de pedra i paral·lelament estan cobertes amb una estructura de ferro forjat.

En el primer pis o planta noble trobem tres obertures. Als extrems trobem dues obertures rectangulars que repeteixen el mateix esquema que les finestres de la planta baixa, però difereixen en el fet que estan complementades amb un ampit treballat. Sobresurt especialment la del centre, la qual es manifesta a la pràctica en format de finestral gòtic d'arc conopial lobulat. El finestral està equipat amb muntants de pedra i ampit treballat i té sengles impostes ornades amb caps antropomòrfics.

El pis superior, que desenvoluparia les tasques de golfes, es manifesta en la façana en format de tres petites obertures quadrangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra.

Remarcar a mode d'apunt que les diverses obertures dels respectius pisos estan protegides per una espècie d'emmarcament.

Pel que fa a la resolució dels espais exteriors hem de dir que els murs no estan arrebossats sinó tot el contrari, estan completament despullats , cosa que permet percebre la pedra vista.

Pel que fa al tema dels materials, destaca per sobre de tot un com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en dos formats diferents. Per una banda tenim la resolució dels murs a base de pedres fragmentades i blocs rústics de pedra manipulats a cops de martell i sense desbastar i treballar i tot lligat amb morter de calç. A simple vista s'observa que les pedres no estan disposades aleatòriament sinó que estan ubicades en unes filades parcialment racionals. Mentre que per l'altra tenim la pedra calcària molt ben treballada i escairada, la qual és emprada per la realització tant de les dovelles, com de les llindes i muntants de les respectives obertures.

El fet que el terra de davant del mas estigui pavimentat fa pensar que poder es tracta de les restes vivents de l'era, on antigament es trillaven els cereals.

Tal i com s'observa a simple vista, el mas de Can Vidal ofereix un magnífic estat de conservació que denota que els propietaris són conscients que s'han de practicar periòdicament en el mas una sèrie d'intervencions en matèria de manteniment, millora i acondicionament per tal de preservar la construcció per al futur.

Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.715, ens adonem que des del 1984 s'han produït pocs canvis en la masia. Els més destacats serien: per una banda, la substitució de la teulada per una de nova. Mentre que per l'altra, l'espai que avui ocupa la finestra de l'extrem esquerra de la planta baixa, abans l'ocupava un portal secundari.

El perímetre de la finca està delimitat amb un mur de tancament, compost a base de pedra en la part frontal i en els laterals arbustos.

A mode d'apunt remarcar que en un dels laterals del mas hi ha un simpàtic rellotge de sol que fa al·lusió a la data de construcció del mas i que diu així:


"EL TEMPS PASSA APROFITA-HO CAN VIDAL 1605"

El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.

L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.

Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.

Amb la divisió provincial de l’any 1833 el municipi s’inclou dins els límits de la província de Barcelona, essent l'únic de la Selva que pertany a aquesta demarcació.

miércoles, 1 de mayo de 2019

IN MEMORIAM DE SANTA MARIA DE VILALBA. VOLTRERA. ABRERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), retratava l’any 1934 per a l’Estudi de La Masia Catalana, “Vista general de Santa Maria de Vilalba”, advertia que la imatge està invertida, ja que havia retratat aquesta esglesiola - força reformada - l’any 2015.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3488/rec/333

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fons-josep-olive-escarre-de-fotografia-monumental-de-catalunya-sant-llorenc-savall/

No tinc – a la vista de les imatges – la certesa de que ambdues siguin del mateix indret i edifici, sou pregats de confirmar-nos-ho, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera (Baix Llobregat), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi.

La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi. A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri.

Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX.

Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.

Escrivia l’any 2015 ; retratava l’edifici de Santa Maria de Vilalba, de la que com és dissortadament habitual, no trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia que l'origen del nucli està en la voluntat de VII marquesa de Castellbell, María de los Dolores de Cárcer y de Ros (1867-1939), VII marquesa de Castellmeyá, VI baronessa de Maldà y Maldenell, de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere de Voltrera.

L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església.

La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

CAN CLOTA. ESPLUGUES DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Llegia que se’n tenen dades des del segle XIV, i que com és lògic, ha estat reformada en diferents èpoques.

L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble.

Posteriorment es succeeixen els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), Francesc Armigant (1734). Aquest darrer va vendre la finca a Jaume Clota i des d'aleshores és coneguda com Can Clota.

https://www.iefc.cat/galeria/catalunya-memoria/

Patrimoni Gencat ens diu; Masia torre situada prop del torrent de Can Clota. La seva torre només és visible des de la carretera d'Esplugues. Manté l'aspecte de les reformes fetes al segle XVIII, però conserva l'estructura primitiva.

Consta de planta baixa, dos pisos i un torricó-mirador, de planta quadrada, voltat de finestrals (antigament coberts). A la llinda del portal d'entrada hi ha l'escut heràldic de la baronia amb la inscripció: "Triump hum non est sine sanguine".

A l'est hi ha situada la capella, pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia, de caire renaixentista i barroca, renovada el 1941.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella, i si fos possible imatges del interior i de l’exterior, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), a l’Arxiu d’Esplugues de Llobregat, i ‘urbi et orbe’ a qualsevol persona i/o entitat.

Aquesta manca d’informació, denota una extraordinària pobresa intel·lectual, pròpia d’un màster de la Universitat Juan Carlos I. Avui, alguns afirmen que la ‘ciència’ ha eliminat la ‘religió’, en realitat el que succeeix és que l’empobriment cultural es vol vestir de ‘progres’ ,oi?

El casal, envoltat de jardins, té un llac rodejat per una galeria-claustre d'arcs de mig punt.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=189