lunes, 29 de julio de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE VILAC. VIELHA E MIJARAN. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Cequiel, publica una fotografia de l'església de Sant Fèlix de Vilac, d'estil romànic, originària dels segles XII i XII, amb portal romànic amb un timpà d'interès especial i un retaule gòtic.L'horari de missa és el 1r i 3r dissabte de cada mes a les 17.00 .


L'església fou edificada en el segle XII seguint el mateix model que en la del Bossòst, si bé en la seva construcció s'empraren elements anteriors (visibles a la façana). El seu aparell regular i molt ben escairat, poc freqüent a la Val, fan suposar que es constituí amb abundància de medis. En el curs del segle XVI, la capçalera sofrí importants transformacions, essent enderrocats els absis romànics. Durant el segle XIX aquesta fou novament modificada, adquirint el seu aspecte actual.

Patrimoni Gencat en diu; L'església parroquial de Sant Feliu, situada als afores del nucli, al lloc de l'antic castell, del qual el campanar era una torre de defensa, és un edifici d'origen romànic (segles XII-XIII) reformat en èpoques posteriors. L'edifici presideix una plaça que fa de mirador. És de planta basilical (26'70 m de llarg per 11'15 m d'ample), de tres naus, la central coberta amb volta de canó, i de quart de cercle les laterals, reforçades per arcs torals i separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars. De la volta arranca una petita cornisa decorada amb boles en relleu. A llevant trobem l'actual presbiteri octogonal cobert per una cúpula amb llanterna que és una obra del segle XIX. A l'extrem d'aquest, al 1829, segons consta a la façana, es construí la sagristia.

El Jordi Contijoch Boada publica un excel·lent recull d'imatges.

La portada romànica s'obre al mur de migdia i és formada per quatre arquivoltes de mig punt en degradació, llises però encerclades per un guardapols escacat amb cordatges trenats, només una arquivolta conserva la seva columna de fust exempt i monolític que descansa sobre una base àtica bastant alta i amb un capitell cúbic amb entrellaçats. La imposta llisa es perllonga en la llinda monolítica. El timpà de marbre, en forma semicircular que reposa sobre la llinda rectangular de pedra, envoltat per un arc de mig punt adovellat que correspon a l'arquivolta inferior de la portalada, representa el Pantocràtor. L'execució escultòrica d'aquest timpà és força arcaica i recorda el de la portalada de l'església de Bossòst. Damunt del portal hi ha encastada una pedra amb un crismó i dues roses.

Al centre del mur de ponent s'aixeca el campanar de torre gòtic de planta quadrada, de tres pisos. El superior presenta dues finestres d'arcs apuntats a cada costat i l'inferior té una única finestra per cara amb tres arcs en degradació sostinguts per columnes.

A l'interior conserva diversos elements d'època romànica. Una pica baptismal que té la part superior decorada per un fris continuat on un monstre alat es mossega la cua formant una cinta continua ondulant de poc relleu que dóna la volta a la pica. Entre les ondulacions hi ha trèvols i pinyes. La part inferior de la pica, on fa l'ondulació, està decorada amb una figura humana molt estranya, amb uns ull enormes, dret, amb les cames i els peus representats de perfil i la resta de front i tocant-se el cap amb la mà esquerra. La resta de la pica està decorada amb arcuacions molt estilitzades. El pedestal és format per una columna amb quatre bordons. La base està decorada amb petites semiesferes en relleu.

També hi ha una pica beneitera amb dues franges horitzontals, amb incisions romboïdals molt profundes a la part superior i semiesferes a la part inferior. el pedestal, d'uns 45 cm d'alçada, format per una columna central d'uns 20 cm de diàmetre, rodejada de quatre columnetes exemptes que es recolzen a cada un dels angles de la base de forma cúbica.

Hi ha quatre peus d'altar

1-. Situat a la segona capella sota el presbiteri octogonal. Està construït d'un sol bloc monolític de pedra, de planta quadrada, amb una semicolumna a cada angle que es recolza sobre una base i que està rematat per un alt capitell amb una sèrie de línies horitzontals a la part central flanquejades per escacats.

2-. Situat a la primera capella sota el presbiteri octogonal. És un bloc monolític de pedra, de superfície llisa excepte una obertura al centre que sembla que podria havia fet funcions de reliquiari.

3-. Situat a la capella central esquerra del presbiteri. És un bloc de pedra monolítica, de planta quadrada amb una semicolumna de poc relleu a cada angle i, al mig, un atlant molt barroer esculpit. La part inferior, a manera de base, no presenta gairebé decoració i a la part superior apareix un capitell força alt i sense decoració. L'atlant apareix representat frontalment, sostenint el capitell amb el cap i les dues mans, amb les cames separades.

4-. Situat al centre del presbiteri. Bloc monolític de pedra, de planta quadrada i una columna semicircular a cada angle. Entre aquestes hi ha esculpida una columna central amb quatre semiesferes en relleu acusat, dues a la part superior i dues a l'inferior. Aquesta part central es recolza sobre una basa decorada amb un rectangle en baix relleu on hi ha una creu esculpida. La part superior, a manera de capitell, està decorada amb dos cercles separats per un eix format per cinc incisions quadrades. Fa uns 90 cm d'alçada x 42 cm d'ample i 32 cm de gruix.

També s'hi conserven una talla policromada de la Mare de Déu de Gràcia, de transició al gòtic (segle XIII), una creu processional d'argent sobredaurat (segle XVIII), així com cinc plafons d'un antic retaule gòtic, amb sant Miquel i la Dormició de Maria. de factura excel·lent, atribuït al "mestre de Vielha" o Pere Despallargues ( .Molins de Rei, Baix Llobregat, abans del 1490 — Barcelona?, després del 1527)

A la sagristia trobem cinc plafons d'un retaule gòtic, en molt mal estat de conservació. Representen un Sant Miquel, la Visitació, l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Dormició de Maria. Les taules presenten diferències en l'execució, el que fa pensar en diverses mans.

viernes, 26 de julio de 2019

SANT JAUME DE LA BUSQUETA. DIT ANTIGAMENT DE VALLVERD. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

Anava a l'aplec de Sant Jaume de Vallverd, ermita de la qual en diu el Mapa de Patrimoni; probablement fou lacapella del casal o domus de Vallverd, ja existent l'any 1190.






En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya.

Consta en estat de ruïna l'any 1736.

Als anys 70 l'actual propietari,Joan Grau i Tarruell (Sabadell, 10 de febrer de 1934), que ho és també de la masia de la Busqueta, en féu la restauració a partir de les pedres originals.

Arran d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals.

Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals.

Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76.

martes, 23 de julio de 2019

IN MEMORIAN D'UN PERÍODE FOSC EN LA HISTÒRIA DE BLANES I DEL MÓN

Joan Portas Perpiñà pública avui una imatge per al record de les conseqüències d'una època on tothom va sortir perdent d'una manera o una altra
Em sembla oportú adjuntar-os la carta que la jerarquia nacionalcatòlica enviava als bisbes del mon:
http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.html


D'aquells dies foscos, avui es recorda més el silenci còmplice dels "bons", que les accions dutes a terme pels 'dolents'; Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) aixecava la seva veu per advertir que l'església catòlica estava posant les bases d'una fortíssima secularització i descreença.

El temps li donava la raó, i posava en evidència la Jerarquia nacional-catòlica que bescanviava l'evangeli per algunes tasses de xocolata amb crostons (crostó, en singular), que són dauets de pa fregit que se serveixen com a guarnició de sopes, cremes, purés ,...

Malgrat els seus pecats, serà més fàcil que algun bisbe nacionalcatòlic entri al cel, a què ho facin els que recolzaven l'aplicació de l'article 155 contra Catalunya i els catalans.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

domingo, 21 de julio de 2019

MONUMENT A LA MEMÒRIA DEL PRESIDENT MÀRTIR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. LLUIS COMPANYS i JOVER

Retratava el Monument en memòria del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover(el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)


Està format per quatre barres d'acer , consten, d'uns 2 metres d'alçada, i tenen una forma sinuosa, que suggereixen les quatre barres de la bandera catalana. L'autor és en Joan Miquel Martínez Piera, 'Quelot' (Barcelona, 1963), artista plàstic multidisciplinari que té l'estudi a Sant Llorenç Savall.

El monument, el primer de caràcter públic no religiós de la població, fou instal·lat el 13 de gener de 2007


Sant Llorenç Savall és un poble viu i acollidor situat dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, a la part sobirana de la comarca del Vallès Occidental. TOTHOM ÉS BENVINGUT

TEATRE CINEMA GOYA - TEATRE ARMENGOL. BELLPUIG. L'URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Anàvem a Guimerà, estàvem convocats a les 11,00 a l'edifici de la Cort del Batlle on es duria a terme la reunió Ordinària i Extraordinària de l'Associació Guimera.info, el Tomàs Irigray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, sortíem del Vallès Occidental a les 7,00, esmorzàvem a la Panadella, a la Parada, i ens arribàvem fins a Bellpuig i altres indrets a retratar alguns edificis de caràcter patrimonial.

Del TEATRE CINEMA GOYA - TEATRE ARMENGOL, ens diu Patrimoni Gencat ;edifici de grans proporcions molt proper al centre de la vila. La façana del teatre és resolta en tres cossos horitzontals i tota ella és en obra vista de totxos. Als dos cossos laterals hi ha dos flancs de totxana d'obra vista descrivint superposats rectangles voluminosos. Al cos central, entre pilastres adossades, s'hi obren tres portes damunt de les quals hi ha oberts finestrals perfectament ordenats. Aquestes pilastres adossades superiorment i a la part mitja de la façana sustenten un entaulament de cornisa elevada on s'hi pot llegir el rètol de "Teatre Armengol". Aquest cos central és rematat superiorment per una nova cornisa que s'adapta als diferents volums horitzontals, sobresortint lateralment i enfonsat centralment. La part superior de la façana és coberta per un frontó triangular.


El teatre consta dels espais següents: la platea (a doble alçada), l'amfiteatre (en voladís), el vestíbul, la caixa escènica i altres dependències auxiliars. La decoració interior és classicista.

La construcció d'aquest edifici data entre 1940-1949. Es tracta d'un equipament per activitats de lleure com projeccions cinematogràfiques i representacions teatrals que tenien un important pes en la vida sociocultural de país abans de l'arribada de la televisió als anys 60.

L'arquitecte, Manel Cases Llamona, va néixer a Lleida el 1900 i al 1924 obtingué el títol d'arquitectura; la seva obra constructiva més fèrtil es concentra a Lleida i rodalia malgrat que l'arquitecte també va poder participar en obres a Barcelona i Palma de Mallorca.

Ens agradarà tenir notícia del lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Manel Cases Llamona,i si fos possible rebre una imatge fotografica a l'email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar aquestes dades ; Manel Cases Llamona ( LLeida, 1900 - Palma de Mallorca, 21.10.1974). Ens mancarà únicament la fotografia.

S'ha fet des del feixisme i es fa des del panfeixisme una excel·lent tasca de destrucció de la memòria històrica, defensem però, que les persones honrades no TENIM CAP OBLIGACIÓ de participar, oi?.

miércoles, 17 de julio de 2019

CAN NOGUERA. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA


L'Antoni Calvo Uribe, en ocasió de recollir imatges de la Mare de Déu de Montserrat de Can Noguera, Bigues al sector central del terme, a prop i al nord-oest del Rieral de Bigues, a la dreta del Tenes, m'explicava que la casa havia estat objecte d'una reforma modernista per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó.(Barcelona, 1862 - 1940) .

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0008170.xml

La capella va ser incendiada en el dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi tràgic iques els guanyadors qualificarien com "la guerra civil", i la Jerarquia nacional-catòlica com CRUZADA; es van ser destruir l'altar i el retaule.

L'altar va ser substituït per l'antic de l'església de Riells.

De l'altar i el retaule en queda una fotografia que els propietaris emmarcaran i exhibiran a la capella.

l'accés és fa des de la carretera BP-1432, en el punt quilomètric 23,4, des d'on una pista rural en bon estat que travessa el riu just al nord de les Barbotes,en uns 250 metres mena a Can Noguera.

Can Noguera és una de les masies històriques del terme. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal.

Fotografia. Gustau Erill i Pinyot

En els voltants, a més, hi ha tot d'edificis de dependències del mas, entre les quals destaca la casa dels masovers, una antiga planta embotelladora d'aigua, i diverses quadres i estables. Al nord de la casa principal, arran del Tenes, hi ha un petit parc, amb una font també construïda a principis del segle XX.

Està inclosa a l'Inventari del patrimoni cultural de la Generalita tde Catalunya , i en el Catàleg de masies i cases rurals de Bigues i Riells.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34493

martes, 16 de julio de 2019

LA TORRADORA

Sembla que avui hauríem de parlar en català a les màquines, també, també a les torradores.

Fa anys, de ben segur molt abans del genocidi contra Catalunya que es perpetraria com a conseqüència de la lleialtat de la ciutadania i les autoritats al govern LEGÍTIM i democràtic de la II República, potser no parlàvem amb els estris de torrar pa, el que si que feien, era xerrar els uns amb els altres, girant l'estri - en lloc de tocar la torrada - quan calia.



Està fora de tot dubte que amb la dictadura fèiem com dirien ells mateixos en la seva jerga militar ' un avenç cap a la rereguarda', I quan som a l'any 2019 de l'era cristiana, el REINO DE ESPAÑA es mou encara amb els paràmetres mentals de fa més de 100 anys.




Si un interessa la torradora, el fogó de carbó, les planxes de ferro, el rellotge de cuco... envieu-nos un email a coneixercatalunya@gmail.com

Si encara teniu somnis, podeu plantejar.vos comprar una casa documentada al segle XVIII, amb tres plantes, i 180 M2 edificats,la tercera , sota teulada servia com a magatzem, amb un petit soterrani-llenyera, que podria servir com a celler,..,hi han mobles clàssics, decò,... , que a la vostra elecció es quedarien a la casa.


rebedor

Menjador

Ah!, també, també si voleu, podeu adquirir un hort de 155M2.

Si voleu veure la casa, truqueu al 665227343 .

martes, 9 de julio de 2019

ELS FATXENDES. EL SABADELL QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

M’havien explicat – no tinc però la certesa de que sigui veritat – que els Fatxendes actuaven al Canada, i que en arribar a l’hotel amb un sol espatarrant li deien al recepcionista, “dema ens desperta a les 7,00 del mati, que hem de sortir de viatge”, el recepcionista els va dir que al dia següent als carrer i hauria més d’un metre de neu i que els seria del tot impossible sortir de viatge.

El diccionari Català València Balear , ens diu a l’entrada fatxenda “Home vanitós, ostentós, bravejador”, i amb aquesta actitud sembla que van interpel·lar al recepcionista, ‘ i això qui ho diu ‘?, la resposta ‘perquè ho ha dit el Servei Nacional de Meteorologia ‘, els va semblar poc més un estirabot, i van insistir en que se’ls despertes a les 7,00 del mati.

Al dia següent, com havia previst el Servei Nacional de Meteorologia del Canada i havia un metre de neu.

Els fatxendes no van coincidir amb TV3, ni per descomptat amb cap Institució Científica que a la pell de brau assumís el paper del Servei Nacional de Meteorologia del Canada que ja aleshores vetllava per la integritat física, la vida i la salut dels canadencs.

Potser la història no va succeir mai, i volia il·lustrar únicament el tarannà d’aquells músics que portaven el nom de Sabadell i de Catalunya arreu del món.


Imatges de l'Arxiu del Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 d emaig de 1926 + Castellar del Vallè, 6 de maig de 2019 )

lunes, 8 de julio de 2019

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT MENTAL PI I MOLIST. BARCELONA

Trobava un parell de fotografies amb les que composava parcialment una imatge dels anys 1910-1920 de l’Institut Mental Pi i Molist.


Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892)


L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet ( el Far d’Empordà, Alt Empordà, 1811 — les Escaldes, Andorra, 1860 ), farà els plànols, com el mateix Emili Pi i Molist però , no veurà l’edifici acabat.


https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047632.xml
http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/05/linstitut-mental-de-la-santa-creu-1885.html
https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/10/manicomi-de-la-santa-creu-o-manicomi.html

A Barcelona viuen avui més gent que en aquells anys, curiosament però, ningú avui pren iniciatives com feien l’ Emili Pi i Molist i tants i tants CATALANS EXCEPCIONALS.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0050729.xml
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFFM
http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=pi-y-molist-emilio
http://worldcat.org/identities/viaf-305862678/

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT ROC AL CARRER MAJOR DE SANT JULIÀ DE VILATORTA. L’OSONA. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942) retratava entre 1912 i 1928, per a l’Estudi de la Masia Catalana, Capella de Sant Roc al Carrer Major de Sant Julià de Vilatorta.

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3194/rec/17

No en sabia trobar referencies ni al Mapa de Patrimoni : http://patrimonicultural.diba.cat/#


Tampoc a Patrimoni Gencat http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23707

L’enciclopèdia Catalana ens diu en relació a l’Albereda; es troba pràcticament inclosa en el poble, és una gran casa del segle XVIII que ha reemplaçat el mas que hi havia al segle XII.

Té a prop una capella de Sant Roc, de la qual es diu que fou construïda amb motiu d’una de les pestes del còlera del segle XIX.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la capella de Sant Roc que retratava entre 1912 i 1928, l’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889 – 1942)

Hi havia un temps en el que el sector econòmic més important era l’agricultura en el que es deia “ Gurb i Tona el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià”, els vents econòmics bufen ara en altres direccions, i el decandiment es evident en totes i cadascuna de les poblacions esmentades.

domingo, 7 de julio de 2019

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA TERMENAL ADVOCADA AL SANT CRIST AL TERME DE CABRILS. MARESME. CATALUNYA

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5779/rec/21

El Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana l’any 1932 la Capella del Sant Crist que situa al terme de Cabrils


Trobava una excel·lent informació a : http://museudecabrils.blogspot.com/2017/04/festa-de-la-capella-del-crist-mujal-2017.html

Història del Crist Mujal

La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.

L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals.

El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar.

La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França.

Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.

L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara.

En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu.

Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-se la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna.

L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas.

L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament.

L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement al’email coneixercatalunya@gmail.com , seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega.

Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar.

Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist.

viernes, 5 de julio de 2019

IMATGES DEL FONS JOSEP OLIVÉ ESCARRÉ DE FOTOGRAFIA MONUMENTAL DE CATALUNYA. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR DE SABADELL

El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) , lliurava l’ànima al Senyor, el 6.05.2019 a Castellar del Vallès, i les seves despulles rebien sepultura al dia seguent al fossar de Sant Llorenç Savall.

Malgrat la seva absència física, continuarem en els propers dies, setmanes i mesos, penjant fotografies d’aquest Fons que el Josep Olivé Escarré donava a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall.

El Josep Olivé Escarré desconeixia l’existència de l’església del Santíssim Salvador de Sabadell, i aprofitant una de les visites mèdiques que fèiem al Taulí, ens arribàvem fins aquest edifici religiós, situat a la placa homònima.


Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - juliol de 1960) que va ser l’artífex de la reconstrucció del Santuari de Nostra Senyora de la Salut després de comtessa bèl·lica que començava per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, iniciava també la construcció de l’Església de Sant Salvador, que s’estendria al llarg dels anys 1955-1975.


Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) s’encarregava d’esculpir els capitells del claustre, de la nau, del cimbori i del campanar, així com de les diverses figures religioses destinades a l’interior de l’edifici
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-ElsCapitellsDeSantSalvador-3956545.pdf


Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic; temple parròquia d'estil neoromànic amb alguns elements de gust gòtic.

La composició està dominada per una torre quadrada exempta i un gran porxo d'accés.

La façana està construïda amb pedra, és de paraments llisos i estructura compacte.

L'edifici començà a construir-se l'any 1955.

La pedra utilitzada és de les voravies de la ciutat, la dels capitells és pedra de Preixana.

La col·leció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col:lectiu dels llorençans.