sábado, 18 de noviembre de 2017

HOSPITAL ASIL DE SANT JAUME. SABEU L’ADVOCACIÓ DE LA CAPELLA I EL SEU AUTOR ?. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA.

Retratava des del carrer la façana de l’hospital asil de Sant Jaume, patrimoni Gencat ens diu que l’edifici consta de tres cossos, és a dir dos de laterals i un de central, els dos laterals que sobresurten del pla, estan sobrelevats respecte el cos central. Els dos cossos laterals són similars i segueixen la mateixa distribució: és a dir, dos pisos, es repeteix el mateix entramat en la disposició i articulació de les obertures – en els extrems del parament s’hi ubiquen finestres dobles, mentre que en el centre finestra simple, combinació entre arcs apuntats en el pis superior, i arcs de mig punt rebaixats, en el pis inferior-. Les motllures de les finestres estan fetes en rajol, seguint la modalitat d’obra vista, a l’igual que ens els extrems de l’edifici.


Finalment cal ressaltar, l’àmplia decoració existent a través de ceràmica vidriada: des de les finestres del pis inferior decorades amb motius florals, passant per la cornisa a través de trebols de quatre fulles amb una flor al centre, o el coronament a diferents nivells intercalats, fins a la cornisa contínua que rodeja tot el perímetre de l’edifici menys la capçalera de la capella, s’imbueixen i estan impregnats d’aquest ornat de ceràmica verda vidriada.

Pel que fa al cos central, el qual desenvolupa les funcions de capella, guarda unes similituds importants amb els dos cossos laterals, però introdueix diferències importants. Disposa de dos pisos, en l’articulació del parament per mitjà d’obertures, es combinen tres tipus: arc apuntat – es concentren en els laterals, en el pis superior són minúscules, mentre que en el inferior són de major proporció-, arc de mig punt rebaixat – en el centre del pis superior- i dintell esgraonat – en el centre del pis inferior-. Les motllures de les finestres són resoltes en rajol, a la modalitat d’obra vista. En aquest cos central, també és partícep l’ornament de caire vidriat. Aquest es concentra sobretot en dos punts concrets: per una banda, les mènsules que sostenen la cornisa, intercalades hi ha uns òculs o petits medallons estrellats. Mentre que per l’altra, la cornisa contínua de ceràmica vidriada.

Pel que fa al coronament, aquest està compost per tota una sèrie d’elements prototípics i molt recurrents i amb molta tradició a la vila, ja que els hem esmentat en múltiples ocasions: com ara la balaustrada clàssica, el campanar d’espadanya – amb una campana verda, la qual es podria associar amb la tonalitat de la ceràmica vidriada-. En els laterals hi ha dos pilars elevats – un per cada banda respectivament-, en els quals s’indica l’any de la construcció de la capella, com és el 1923.

De la part posterior i secundària de l’edifici, cal remarcar sobretot la capçalera de la capella, la qual sobresurt extraordinàriament de l’edifici, la qual està ornada amb vitralls als laterals.

Llegia que s'inaugurava solemnement 19 d'agost de 1924 la nova capella de l'hospital de Sant Jaume, celebrant-se un ofici solemne.


No trobava enlloc l’advocació de la Capella que la fotografia de Josep Renalias a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_Asil_de_Sant_Jaume no sembla advocada a l’Apòstol, oi?l.

Ens agradarà rebre’n confirmació – en el seu cas – a l’email coeircatalunya@gmail.com

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920), fou l’autor de l’edifici, atès el seu traspàs l’any 1920, i que la capella entrava en servei 4 anys més tard, ens preguntem si va ser ell l’autor del projecte, i en qualsevol cas, voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui va ser l’arquitecte que va dirigir les obres.

Llegia a http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/22/cent-vint-cinc-anys-monges-st-josep-blanes/371295.html que és obra de l'arquitecte Isidre Puig Boada (*Barcelona, 1891 –† Barcelona, 1987)

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 de abril de 1891 – ibídem, 13 de juliol de 1987 ) , com arquitecte diocesà del Bisbat d’Urgell fou autor entre altres de les esglésies de San Juan de l'Erm (1959), San Pedro de Pujalt (1959), Santa María de Termens (1963), Santa María de Montargull (1964), Sagrado Corazón de Balaguer (1964), Nuestra Señora de la Asunción de Artesa de Segre (1966) y Santa María de la Guardia de Tornabous (1967)

Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recorda sempre.



Antonio Mora Vergés

viernes, 17 de noviembre de 2017

SANT GENÍS DE PALAFOLLS. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que en aquesta església es venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica procedent del castell de Palafolls i desapareguda l'any 1957. La parròquia és esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: "Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo". L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.

L'any 1502 es varen iniciar les obres de reforma, i al llarg dels segles XVIII-XIX es va mutilar la capçalera per allargar-la amb un nou presbiteri i se li va afegir una nau al costat N.

Patrimoni Gencat ens explica que l'església de Sant Genís de Palafolls és d'una sola nau (coberta amb volta de canó) a la qual hi fou afegida una altra al costat nord i una capella al sud. A l'exterior del costat sud hi veiem arcuacions llombardes i l'absis pla (convertit en sagristia) té una finestreta. La porta principal del cantó oest és del segle XVI.


A l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha una torre de defensa de planta circular, amb la base lleugerament atalussada i una espitllera, afegida als segles XV-XVI.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada


Imatge la Verge de Vivelles o de les Dones. Extreta del llibre. mares de déu romàniques de les comarques gironines.


Al interior es pot veure un mosaic de l’artista Santiago Padrós i Elías (Terrassa, 4 de juny de 1918 - Vendrell, 1 de maig de 1971).
http://www.radiopalafolls.cat/2015/05/28/donen-a-la-parroquia-de-sant-genis-un-mosaic-de-la-mare-de-deu-de-les-dones/

Havíem publicat una crònica sobre l’església parroquial de Santa Maria Assumpta, sobre el Castell i la capella, advocada presumptament a Santa Maria, ens mancava Sant Pere de Vivelles per completar la relació d’edificis religiosos, llevat clar està de l’existència de oratoris, capelles i/o ermites que no constin a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Maresme#Palafolls i/o a http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081555

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis escolars anteriors a la dictadura que hi havia al terme de Palafolls

Èticament, cal fer esment a la situació de presó i/o d’exili en que es troben – encara - Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no ho podem considerar fets ‘quotidians’, com tampoc les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ). El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è President de la Generalitat de Catalunya.

Ens cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.

miércoles, 15 de noviembre de 2017

SABEM QUI VA SER l‘AUTOR DEL PONT DE FERRO DE LA RIERA DE SANTA COLOMA AL TERME DE FOGARS DE LA SELVA?. GIRONA. CATALUNYA

En cridava l’atenció el pont de ferro situat a la carretera d'Hostalric a Maçanet i Blanes que travessa la riera de Santa Coloma, un xic abans de la seva desembocadura a la Tordera.

El pont, amb unes grans baranes en forma de dos arcs rebaixats units amb tres embigats encreuats, està format per vuit trams verticals entrecreuats amb l'estructura metàl·lica. La part inferior també és tota de ferro i consta de quatre bigues paral·leles i varis trams creuats.


Actualment està pintat de color vermell.

És un pont de sentit únic, en direcció Blanes. Al costat n'hi ha un altre, de mitjan segle XX, per anar en direcció contrària.

domingo, 12 de noviembre de 2017

CASTELL DE SICART O DE VILA-SECA. EL TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia que el castell dit de Solcina, ocupa el lloc d'una antiga masia del segle XVI. És una construcció rectangular, de planta i dos pisos. La planta baixa incorpora les cotxeres i dependències per als estris de llaurar. Aquesta planta presenta una escala central que comunica amb el pis noble i que està situada en el vestíbul. El primer pis és la zona noble de la casa i la part superior presenta una filera de finestres a mode de llotja. També cal destacar els petits torricons d'influència nòrdica característics de l'arquitectura historicista de finals del segle XIX.

El Castell va pertànyer a l’arquebisbat des de l’any 1525, quan Pere (Folc) de Cardona, President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530), el transforma en residencia senyorial.

El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona Juan Manuel de Espinosa i Manuel, O.S.B; o per Josep Sanxis i Ferrandis (València, 17 de desembre de 1622—Tarragona, 26 de març de 1694) hi ha dubtes tota vegada que les fonts diuen ‘va revendre el Castell als voltants de l'any 1680’ al cònsol holandès Joan Kies Helmont , i la seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, I Conde de Sicart [ títol nobiliari pontifici, atorgat pel papa Pius IX a l'any 1875] el qual el va transformat sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908), a la seva ciutat aixecava , Casa Nogués. 1892; Hospital Mare de Déu de la Salut. 1901; Casa Taulé.1902 ; Casa d'Enric Turull. 1904.https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Fatj%C3%B3_i_Torras


Des de 2005, l Castell es és propietat de l'Ajuntament de Vila-seca, que preveu usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.

Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------


altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

IN MEMORIAM DEL CELLER DEL SINDICAT AGRÍCOLA DE VILA-SECA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia que l'any 1917 es va fundar el Sindicat Agrícola de Vila-seca, el mateix any la Societat va comprar els terrenys per construir un celler, a Isidro de Sicart y Torrens, I Conde de Sicart [ títol nobiliari pontifici, atorgat pel papa Pius IX a l'any 1875. El projecte es va encarregar a l’arquitecta. Pere Domènech Roura (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962)

Les obres es van iniciar el 10 de març de 1919 i el 1920 ja s'hi va rebre la collita. L'obra es va fer amb pedra de sauló de les Garrigues. Sembla que en la construcció hi van participar gairebé tots els contractistes i paletes de la localitat.

A final de segle XX, el Celler Cooperatiu va cessar l'activitat, quan es van arrencar les vinyes i l'agricultura va deixar de ser la principal activitat del municipi.

Quan a la descripció patrimoni Gencat webs diu ; edifici de grans proporcions, d'estructura basilical i planta rectangular, consta d'un cos central més elevat cobert a dues aigües i de dos cossos laterals més baixos coberts amb teulada a una vessat. Els diferents cossos es comuniquem per arcs formers lleugerament rebaixats sobre pilars de pedra de planta quadrilobulada, que fan l'efecte de feixos de columnes. Al cos central aquests pilars suporten arcs diafragma carpanells lleugerament peraltats, fets de maó, amb els carcanyols calats, fets d'obra vista. Els cossos laterals tenen també arcs com els formers. La coberta és feta de bigues i llates de fusta, solera de rajola borda i teula àrab. Els murs laterals estan alleugerits amb arcs de descàrrega.

Les façanes són fetes de pedra irregular i segueixen l'estructura de tres cossos superposats: l'inferior, un alt basament de murs cecs amb petites obertures de ventilació; el cos intermedi, amb les obertures, i, finalment, la cornisa de la teulada. A la façana principal es reflecteixen les tres naus per les pilastres que fan de contrafort, dues de les quals sobresurten per sobre de la teulada i són coronades amb boles ornamentals; el cos central és ocupat per un gran obertura de mig punt. A les façanes laterals el sòcol cec assoleix més alçada i és dividit per pilastres atalussades que corresponen als arcs de l'interior de l'edifici; aquest nivell és separat del nivell intermig per una potent cornisa; en aquest segon nivell hi ha un seguit de finestres quadrangulars, agrupades de dues en dues, i separades per pilastres amb base i capitell. Els contraforts, les cantoneres, els brancals, les dovelles, el marc de les finestres laterals, tot és de pedra.

A banda i banda del cos central, resten les bases de les tines, fetes amb arcs i voltes de maó de pla.

La porta principal es va situar en el lateral de ponent, oberta en un pati, on també es va construir una petita nau per al moll de recepció del raïm i les tremuges.

Els projectes municipals preveuen usos lúdics per l’àrea del Castell i del Celler.


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1155433-un-parc-cultural-unira-el-celler-i-el-castell-de-vila-seca.html
--------------------------------------



altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE BOTARELL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava un gran mur de maçoneria (20 metres ) amb angles de carreus encoixinats, situat al sector N de la població de Botarell, a la comarca del Camp jussà de Tarragona , potser ja fora del recinte fortificat (de fet és al N del carrer de la Closa o vila closa), sembla que son restes del castell de la vila (bastit cap a finals del segle XVI o principis del XVII). Hom pot datar-lo a l'època de les incursions dels pirates berberiscos des de la costa del Camp.


L'any 1563, la Comuna de Pobles del Camp de Tarragona decidí, a causa dels continuats desembarcaments, fortificar el port de Salou, per la qual cosa imposà una despesa per aital motiu a cada poble, entre els quals s'hi comptava Botarell.

Així mateix, el bandolerisme afectà la contrada, especialment entre el darrer terç del segle XVI i el primer del XVII. A finals del segle XVI, la senyoria de Botarell pertanyia al tarragoní Miquel de Montargull, que era alhora baró de Castellnou(?), consta a la fi del segle XVI com a senyor de Botarell. El 1633, un segon Miquel de Montargull feia hereu travat el seu fill Dídac. Dídac de Montargull morí el 1654 i; sense que se sàpiga com hi accedeix, el 1681 ja consta com a senyor de Botarell el reusenc Francesc de Montserrat Vives (Reus 19-XII-1617 - Barcelona 10-V-1688, marquès de Tamarit, família que en mantingué la senyoria fins a la desaparició del règim senyorial.

El dia de la nostra visita feia molt vent, i no vàrem coincidir amb cap esser humà per preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, al cens de 1787 constaven inscrits 479 veïns , això atesa l’esperança de vida de l’època ens fa pensar en una població en edat escolar no inferior a 160 nens i nenes.

Ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, privades i/o religioses de Botarell abans de la dictadura franquista, o mal dita ‘guerra civil’.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

----------------------------------------------------------------------------


altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA DELS GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES . LA SALLE. DE CAMBRILS?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No havia aconseguit visitar l’escola que des de l’any 1909 gestionen els Germans de les Escoles Cristianes - la Salle- a Cambrils, ni òbviament retratar la seva capella.


No es fa esment de l’autor de l’edifici al text relatiu a la història a la pàgina del Col·legi :
http://blocs.xtec.cat/blogcvb/historia/

No se’n fa esment – i sobta força – a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cambrils

Altrament no disposa Cambrils d’un Catàleg de Patrimoni en línia – o no en trobava l’accés - , i demanaré informació a : clt@cambrils.cat , rvo@cambrils.org , rex@cambrils.org

L’edifici no cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch en la visita que feia a Cambrils l’any 1916
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Cambrils/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

Ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per endavant gràcies.

Antonio Mora Vergés

--------------------------------------------------------------------------------


altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

viernes, 10 de noviembre de 2017

CAPELLA DE SANT MOÍ. SANTA MARIA DE BESORA. OSONA. CATALUNYA

Trobava una imatge de la capella de Sant Moí a la pàgina fotografies d’Osona.


Ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, i lloc i data de naixement del seu autor a l'email coneircatalunya@gmail.com

Llegia a patrimoni Gencat ; la capella de Sant Moí, annexa al mas del mateix nom, es troba documentada al segle XIII, si bé va ser construïda a la fi del segle X.

El mas i la capella formaven part del castell de Montesquiu.

Per les seves característiques, hom diria que és molt més anterior i que pertany a l'època preromànica.

Quan a la descripció ; edifici de planta rectangular, d'una nau, amb absis a la part de llevant i la porta situada a la façana de ponent.

La coberta es forma amb cabirons de fusta i teula àrab. Els murs són de fàbrica molt rudimentària. Les imatges de l'edifici que publicava el Jordi Contijoch Boada mostren que l’edifici es troba / trobava mal estat.


Sant Moí és un sant llegendari, sense correspondència amb un personatge real. Forma part del folklore català i, concretament, del d'Osona. La tradició, recollida entre d'altres per Joan Amades, diu que era un ermità que vivia en solitud profunda a Santa Maria de Besora, a l'ermita de Sant Moí. Passava el temps dedicat a l'oració i a fer treballs amb fusta, concretament esclops, que deixava a la vora d'un corriol perquè els agafessin els caminants que hi passaven. No tenia eines, i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no parlava gaire i passava anys sense dir una paraula.

Segons una altra versió, fou per no parlar mai amb ningú que es va quedar sord, i per això l'adoptaren com a patró els qui perdien l'oïda, que demanaven: "Sant Moí, feu-m'hi sentir". Quan va morir, tota la terra al voltant de l'ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Els pastors van veure l'ermita amarada d'una claror celestial i, en entrar-hi, la trobaren buida: l'ermità havia estat portat al cel per àngels.

A l'ermita es feia un aplec en el qual es mullaven cotons a l'oli de les llànties, que després s'usaven per guarir o prevenir el mal d'oïda. Segons Besora, la festivitat era el 7 de juny.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

---------------------------------------------------------------------------------------------

altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

miércoles, 8 de noviembre de 2017

EL TORIN, LAS ARENAS, LA MONUMENTAL. L’ALTRA BARCELONA

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la Plaça de Braus coneguda com les Arenes que es va inaugurar el 29 de juny de 1900.

Richard George Roberts, Baró Rogers de Riverside CH (Florència, 23 de juliol de 1933), juntament amb el despatx Alonso & Balaguer van ser els autors de la seva transformació en un centre d’oci.

http://lameva.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/las-arenas_99400267330.html

http://www.alonsobalaguer.com/estudio/biografia


A la sortida de la ONCE, el dia 07.11.2017, retratava al Josep Olivé Escarré amb la Plaça al fons.

les Arenes succeïa al Torín, la primera plaça de braus construïda a Barcelona, obra de Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, el Baix Camp, 1799 — Barcelona, 1870) inaugurada el juliol de 1834 al barri de la Barceloneta, on actualment hi ha la seu central de Gas Natural.

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) va ser l’autor l’any 1914 de la Plaça de Braus, coneguda primer com Sport.


Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) i Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) varen afegir una corona exterior acabada el 1916, que és la façana que actualment veiem d'estil mudèjar i bizantí, amb un aire modernista, desprès d’aquesta remodelació i/o reforma la Plaça es va conèixer com ‘la Monumental ‘.


A diferència de les Arenes, a la Plaça d’Espanya, la Monumental no té – hores d’ara – cap projecte de viabilitat econòmica i/o social.

Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

domingo, 5 de noviembre de 2017

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CABRA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Llegia a : http://www.iev.cat/arxiu/vives-plafons-expo.pdf que l’arquitecte Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954), va ser autor dels projectes per les escoles de Picamoixons, Fontscaldes, Figuerola del Camp, Cabra del Camp, les del barri marítim de Torredembarra, i del grup Escolar Rafael de Campalans, dedicat a la memòria de Rafael de Campalans Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933), l’escola es coneix avui com Mare de Déu de la Candela.

De les que s’acabarien duent a terme ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A Cabra del Camp ens confirmaven que a l’edifici que acull avui l’ajuntament, hi havia també les escoles de nens i de nenes, lògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no hi ha cap dada d’aquest edifici a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Camp#Cabra_del_Camp


Us reitero la pregunta ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Ens agradarà tenir noticia també de l’autor de l’edifici de l'antiga Societat Agrícola de Cabra, que presenta avui un aspecte molt descurat.

M’explicaven a Fontscaldes que el local que acull avui el Bar Casal Social, era l’antiga escola pública, abans i durant un llarg període de la dictadura franquista. Algú pot confirmar que l’autor d’aquest edifici va ser Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)arquitecte municipal de Valls entre els anys 1915 i 1953?.

Retratava una casa a Fontscaldes, situada a la mateixa carretera, al costat oposat del local Social, de la que no se’n diu res a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Valls


Demanaré l’ajuda de : http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls

Al matí en la visita que fèiem a Figuerola del Camp, ens explicaven que els baixos del local del Sindicat Agrícola de Sant Jaume aixoplugaven l’escola pública. No es fa cap referències a l’autor d’aquest edifici – potser el més emblemàtic de Figuerola del Camp – que s’aixecava l’any 1921 ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA RAFAEL DE CAMPALANS PUIG / MARE DE DÉU DE LA CANDELA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA . VALLS. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Llegia a : http://www.iev.cat/arxiu/vives-plafons-expo.pdf que l’arquitecte Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954), va ser autor dels projectes per les escoles de Picamoixons, Fontscaldes, Figuerola del Camp, Cabra del Camp, les del barri marítim de Torredembarra, i del grup Escolar Rafael de Campalans, dedicat a la memòria de Rafael de Campalans Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933), l’escola es coneix avui com Mare de Déu de la Candela.


De les que s’acabarien duent a terme ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’explicaven a Fontscaldes que el local que acull avui el Bar Casal Social, era l’antiga escola pública, abans i durant un llarg període de la dictadura franquista. Algú pot confirmar que l’autor d’aquest edifici va ser Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)arquitecte municipal de Valls entre els anys 1915 i 1953?.


Retratava una casa a Fontscaldes, situada a la mateixa carretera, al costat oposat del local Social, de la que no se’n diu res a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Valls


Demanaré l’ajuda de : http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls

Al matí en la visita que fèiem a Figuerola del Camp, ens explicaven que els baixos del local del Sindicat Agrícola de Sant Jaume aixoplugaven l’escola pública. No es fa cap referències a l’autor d’aquest edifici – potser el més emblemàtic de Figuerola del Camp – que s’aixecava l’any 1921 ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


A Cabra del Camp ens confirmaven que a l’edifici que acull avui l’ajuntament, hi havia també les escoles de nens i de nenes, lògicament – estem encara al REINO DE ESPAÑA – no hi ha cap dada d’aquest edifici a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Camp#Cabra_del_Camp


Us reitero la pregunta ; podria ser obra del Josep Maria Vives Castellet (Valls, 19 de març del 1888 – 15 de novembre de 1954)?. Ens agradarà rebre – en el seu cas – la confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

sábado, 4 de noviembre de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MASÓ, ADVOCADA A SANTA MAGDALENA I SANT SEBASTIÀ. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Teníem ocasió el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) , i l’Antonio Mora Vergés, de repetir la visita de l’església parroquial de la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, ui en aquesta ocasió accedíem al interior, i fins retratava la imatge de Santa Magdalena amb una calavera entre els mans, aquesta iconografia simbolitza el rebuig del plaer de viure, i s'associa a penitents i eremites.


la descripció ens diu que és un edifici d’estil neoclàssic de planta de creu llatina, de tres naus i quatre trams, projectada l’any 1884 per l'arquitecte Ramon Salas Ricomà (Tarragona, 1848-1926).

Quan a la descripció patrimoni Gencat ens explica que la façana és simètrica. La porta d'accés, centrada, és d'arc de mig punt amb brancals en forma de columnes amb capitells florals. Més apunt, dues línies d'imposta delimiten l'espai ocupat per dues finestres d'arc de mig punt. El coronament de la façana és a dues vessants amb decoració d’arcuacions llombardes.


Al interior els suports de la volta són pilars i tots els arcs són apuntats. La nau central, més elevada, es cobreix amb volta d'aresta, sistema que es repeteix a les naus laterals. Al creuer hi ha una gran cúpula de 12 metres de diàmetre, que exteriorment forma un cimbori octogonal.


El campanar, exempt, és de planta quadrada amb dues torres octogonals i un coronament en forma de pinacle. Pertanyia a una altra edificació anterior, la qual ja era una adaptació barroca d'una altra més primitiva.


Catalunya es troba en estat de sock, les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

lunes, 30 de octubre de 2017

ROMANDRE EN SILENCI TAMBÉ ES FER POLITICA

En ‘recomanaven’ no ‘fer política’, com si això fos possible, oí?. Fem política quan parlem i/o escrivim, però també, quan callem o tolerem.

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892 – Wiesbaden, 6 de març de 1984) va escriure :

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pugues protestar.

Recentment s’han endut al Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), i al Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), massa persones han callat, i callen

Han aplicat l’article 155 – seguint curiosament – l’iter que explicava la Trinca al seu CALIFA, i massa persones han callat, i callen

Els francesos han de viure a l’eterna vergonya d’haver lliurat – contravenint les lleis internacionals al Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) als sediciosos que havien derrocat la II República ( D’això van els delictes de sedició i rebel·lió ), i de lliurar als seus connacionals de religió jueva als alemanys perquè els assassinessin.

Els Alemanys s’entrenaven a Gernika i això afegit a l’holocaust és la seva perpetua vergonya.

Els Italians enviaven tropes a lluitar al costat dels sediciosos feixistes, practicaven el genocidi a Abissínia,.., aquesta és afegida a la col·laboració amb els alemanys la seva creu eterna.

La resta d’Europeus, callaven, callaven, i callaven, fins que va esclatar el conflicte mal anomenat III Guerra Mundial; avui continuen callant, callant i callant, aquesta és la seva contribució a la indignitat humana.



Les accions, i les omissions, tenen ens agradi o no, sentit polític.


domingo, 29 de octubre de 2017

IN MEMORIAM DEL COL.LEGI DELS GERMANS MARISTES . PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’edifici del carrer la Caritat, 30 de Palafrugell que va acollir el darrer col·legi dels maristes, a Palafrugell.


Els Maristes es van establir l’any 1894 al carrer de la Font, 13, i la primera escola estava al carrer Guifre,7 , ens agradarà rebre imatges d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com, així com més dades de la presència dels Maristes a Palafrugell. Font : Revista del Baix Empordà

Demanarem informació a l’Arxiu dels Maristes al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, Lleida, Catalunya

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

sábado, 28 de octubre de 2017

MAS TORRES DE BAGES. SANT JOAN DE VILATORRADA. EL BAGES. CATALUNYA

El 27 de novembre de de 2017, anàvem a Manresa, havia passat encàrrec del pa ‘especial’ que consumim a casa al Forn Jorba.

Recollia al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i ambdós escoltant la ràdio del cotxe fèiem camí fins a Sant Joan de la Vilatorrada, per retratar la masia Torres de Bages, i la seva església advocada a Sant Jaume Apòstol, d ela que ens agradarà rebre’n imatges interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Coneixia aquest indret d’una anterior visita :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/11/mas-torres-de-bages-sant-joan-de.html


Al Mapa de patrimoni de Sant Joan de Vilatorrada trobava; conjunt arquitectònic format pel mas Torres de Bages i algunes construccions adjacents de diverses èpoques. Les edificacions s'aixequen sobre una elevació del terreny i protegides a la seva part més baixa per un mur que tanca la casa pel costat de ponent i finalitza en un gran portal adovellat al cantó nord (aquest, antigament, donava accés a una zona de tines). La casa és la construcció més antiga, és de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula. La façana principal és orientada a migdia i era oberta mitjançant un gran portal adovellat de mig punt que donava accés al recinte. Aquest portal ha estat retocat posteriorment. La casa és formada per planta baixa, pis principal adequat com a vivenda i golfes, i construïda en murs de maçoneria de pedres irregulars unides amb calç. S'obren a la façana principal dos grans balcons i un seguit de finestrals. Un d'aquests balcons conserva la llinda original on hi ha la data de 1765. En època posterior va afegir-se un cos quadrat, construït també en diferents fases, com a casa dels masovers, funció que conserva encara avui dia. Es tracta d'una casa adossada a la cantonada N-E del mas, feta en mur de maçoneria a la part baixa, toves al primer pis i totxana a la part superior. Possiblement al segle XIX, es va afegir un altre cos de grans proporcions a la façana principal, la de migdia, en el costat de ponent; és cobert amb teulada a dues aigües, i presenta diverses fases d'ampliacions. Aquest cos trenca totalment la visió íntegra de la primitiva casa. Sembla que la part inferior d'aquest cos devia estendre's més, ja que s'observen restes d'antigues construccions adossades a la paret. Als baixos hi ha un carreu reaprofitat que conserva la data de 1617. Destaca la cantonada S-O de l'edifici, aixecada a mode de torre i que era l'antiga comuna. L'últim afegit d'aquest cos es va fer als anys 30 del segle XX, quan al seu cantó de ponent va aixecar-se un altre pis fet en totxana i que finalitza en un gran balcó cobert. Tanca el conjunt pel seu cantó S-O un gran cobert obert a llevant per una gran arcada i cobert a dues aigües amb una doble imbricació.

Entre aquest cobert i el mas hi ha una gran era que antigament era tancada i que conserva l'antic enrajolat. Al voltant de l'era també trobem un cobert antic al cantó S-E i un altre cobert de recent al cantó de llevant. A l'escaire entre la casa principal i la casa dels masovers s'aprecien restes de l'enrajolat de tres grans tines enderrocades en eixamplar el pas cap a la zona nord de la casa. En les últimes modificacions fetes als anys 1970, es va construir un mur que envolta la façana nord creant un pati. Des d'aquest moment l'entrada principal al conjunt es fa a través de la portalada d'aquest mur, i l'entrada principal de la casa és a través d'una gran arcada apuntada a la façana nord, inutilitzant l'antic portal de migdia. Completa el conjunt l'església de Sant Jaume Apòstol, ubicada entre l'antic mur que tanca el mas per ponent i el nord.


L'església documentada des del 1635, és un edifici senzill, de planta única rectangular, cobert amb volta de canó a l'interior i a doble vessant a l'exterior. A la façana s'observen restes de l'antiga teulada modificada en un moment posterior, tot aixecant l'alçada general de l'església i construint la teulada nova i l'actual campanar d'espadanya (la part superior del campanar va ser refet a mitjans del segle XX amb totxana). L'església és construïda en mur de maçoneria i té la façana principal orientada a ponent. S'accedeix a l'edifici mitjançant una porta, que a la llinda conserva la inscripció: "Torres de Bages. Iesus. 1635", i a sobre la llinda hi posa: "Sant Jaume Apòstol". Completen la façana una fornícula amb la figura de Sant Jaume i un rosetó de petites dimensions. Entre l'església i la façana nord de l'església es trobava l'antiga zona de tines.

Aquest mas és documentat des del 1034 i sembla fer referència a una petita explotació agrícola aixecada aprofitant la protecció que oferirien algunes construccions defensives- alguna torre o guàrdia propera-. Albert Benet al seu estudi sobre el terme de Manresa al segle XI, va localitzar entre el mas Poal i el mas Torres de Bages una torre anomenada Torre Cardener, la proximitat de la qual podria donar nom al mas. Es tractava d'un alou en mans de la família Lluçà vicaris comtals en aquestes terres (COMAS, 1988). El mas va anar canviant de propietaris, però al segle XVI hi trobem ja la línia familiar, doncs al fogatge del 1553 apareix Pere Torra com a propietari (AA.DD, 1984). A finals del segle XVII se'n van a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixequen un gran casal a la plaça Valldaura. La proximitat a Manresa va fer que bona part de les terres del mas fossin durant aquest segle dedicades al pasturatge del bestiar de la ciutat cosa que devia proporcionar uns bons ingressos a la casa (AA.DD, 1984) . És en aquest segle- any 1635- quan construïda la capella de Sant Jaume Apòstol al costat de la casa com a església privada, encara que no es possible esbrinar si amb anterioritat hi havia hagut o no alguna altra església. L'any 1773 s'emparenten, a fi d'unificar el patrimoni, amb els Argullol que posseïen cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la Segarra. A mitjans del segle XVIII, el segon fill, el reverend Josep Torras de Bages, és beneficiat de la Seu de Manresa (COMAS, 1988). El segle XIX el cultiu de la vinya va donar grans beneficis a la casa que com a gran propietat de la zona tenia 54 rabassaires (AA.DD, 1984). La propietat de la casa s'ha mantingut dintre de la mateixa línia familiar fins a l'actualitat, encara que a principis del segle XX van perdre el cognom Argullol i van adquirir el de Gallifa per línia de successió paterna, Magí Gallifa Argullol, vidu de Maravillas Irujo Montaner ( 1926 + 22-12-1926 ) eren els cognoms del pare de l'actual propietari).

La masia no els semblava d’interès a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages#Sant_Joan_de_Vilatorrada

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Escoltàvem com des del Parlament de Catalunya es proclamava la República Catalana; la recollida de signatures CONTRA Catalunya per part del PP no reprovada per la Casa Reial, ni per la Fiscalia i/o els Tribunals – posava ales a la desafecció política, que el , A POR ELLOS !! no reprovat per la Casa Reial, ni per la Fiscalia i/o els Tribunals – i els fets de l’1 d’octubre, feien créixer exponencialment. http://politica.e-noticies.es/por-favor-echeme-aqui-una-firmita-contra-los-catalanes-69902.html

Recordava l’aforisme llatí Causa Causae Est Causa Causat ‘el que es causa de la causa es causa del mal causado’

Artículo 510.

1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

Intueixo que els Tribunals Internacionals tindran feina en els pròxims decennis.