martes, 30 de junio de 2026

CASA MARTÍ TRIAS DOMÈNECH. PARK GÜELL. BARCELONA

 

https://guia.barcelona.cat/es/detall/casa-marti-trias-i-domenech_99400477328.html

Construcció, obra de Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 - Barcelona, 20 de setembre de 1928) , està situada en les dues úniques parcel·les que es van arribar a vendre.


Propietat de Martí Trias i Domènech  (Sabadell, 1861 - Barcelona, 1914)  , advocat de la família Güell, es va construir entre els anys 1903 i 1906.

Avui en dia, continua essent una residència privada i encara pertany a la mateixa família, als descendents de l’advocat i la seva dona, Anna Maxenchs Rossich  

Després que Gaudí fos atropellat per un tramvia i ingressat com un captaire indigent sense identificar, el fill d'Anna Maxenchs Rossich  i de Martí Trias i Domènech   , Alfons Trias i Maxenchs (1896 – 1977)  el va reconèixer a l'Hospital de la Santa Creu, evitant que fos enterrat de forma anònima.


Alfons Trias i Maxenchs va exercir com a metge pediatre de renom i va patir l'exili a causa de les seves idees catalanistes.

 Us imagineu una Catalunya independent?. 

EL CASAL DELS BOSSA. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bossa


El casal de La Bossa formava part de l'antic veïnat presidit per l'església de Sant Pere del Puig.

Està situat dalt d'un pujolet i és de planta quadrada i teulat a quatre aigües. Va ser bastit amb pedra menuda, llevat d'alguns cantoners.

Disposa de baixos (per acollir-hi el bestiar, amb petites finestres o espieres per la ventilació), pis d'habitatge (amb nombroses finestres d'arc de llibre, moltes de les quals avui estan tapiades; a la façana de migdia veiem un balcó central i una finestra a cada costat) i golfes (amb galeria al costat de l'est, formada per cinc arcs rebaixats, sostinguts per pilars de base rectangular).

Formen part del conjunt algunes pallisses, cabanes i l'era; per accedir a la darrera hi ha un pas voltat, exprés pels carros.

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

 

domingo, 28 de junio de 2026

FEIJÓO: SINÒNIMS

 

Em sorprenia una conversa entre dos persones, encara joves [ posem en la franja 30/40], en la que davant les constants afirmacions – sense fonament ni lògica d'un d' ells - l'altre li deia, no siguis Feijóo  !!!

En el pervers sistema reduccionista de la llengua i la cultura, el cognom del que – sense cap altre mèrit que la fotografia amb un narcotraficant -



aspira a ser  President del govern d'Espanya, serveix també ara per eliminar tot un seguit de termes i definicions ,  com :

Bocamoll :   dit d'aquella persona que fàcilment diu  allò que caldria callar; que tot ho xerra; bocafluix

fantasma : popularment fet servir per designar a les persones que sense cap base sòlida i/o contrastable fan  tota mena d'afirmacions, promeses i/o juraments.

mentider :  denominació que s'atorga a la persona que de forma persistent intenta fer-nos veure a galet.

fantasiós -osa . adj DIAL Ple de fantasia, de vanitat; arrogant, que li agrada fer-se veure i admirar. “Sabeu que ho era de fantasiós, quan era jove! Ell si li hagués caigut un braç en terra, no s’hauria abaixat a aplegar-lo

Aquest país, Catalunya, malgrat el fet inqüestionable de ser per dret de conquesta una part indissoluble [ per mitjans legals i/o democràtics ] de l'anomenat Regne d'Espanya, no es mereix tenir un mal govern; com tampoc – malgrat trobar-se a les files dels conqueridors -la resta de pobles i/o comunitats que comparteixen aquest espai físic.

Amics lectors; penseu com jo que en un col·lectiu proper ja a les 50.000.000  persones, segur, segur, segur, que s'hi ha de trobar  millor material humà , oi ?.

Costa d'acceptar que els actuals “pares” i “mares” de la pàtria, representen l'excel·lència tant en l'ordre intel·lectual, ètic, i fins estètic. Si dissortadament fos cert, vindria a ser la constatació de la degradació  imparable de la nostra espècie !!!!!

Senyor, allibera'ns  del “ virus de Castella “ , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica, i  del jou feixuc d'aquesta Espanya que ens ofega, ens menysté, i ens maltracta d' ençà de 1.714 !!

viernes, 26 de junio de 2026

LA VIRGEN DE LOS INCENDIOS


 La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO ,  s’alça  cada estiu, des de la incompetència humana.

No hi ha misteri ni fatalitat, sinó una litúrgia perfectament terrenal feta de negligència, cobdícia i una mediocritat institucional que ja ni s’amaga.

Ens agrada assenyalar el piròman solitari, aquell individu malalt que encén una metxa i fuig. És un relat còmode, gairebé redemptor: un culpable clar, una patologia, una excepció. Però la veritable foguera és sistèmica. Els boscos cremen perquè hi ha qui hi guanya, perquè hi ha qui mira cap a una altra banda, perquè hi ha qui administra els pressupostos públics com si fossin botí i no responsabilitat.

La política forestal —si és que encara es pot anomenar així— s’ha convertit en una caricatura: plans grandiloqüents, declaracions solemnes i, al darrere, una desertització lenta dels recursos de prevenció. Brigades insuficients, neteges inexistents, infraestructures abandonades. La prevenció no dona titulars, no es pot inaugurar amb cinta i fotografia; apagar incendis, en canvi, sí. I així, la tragèdia esdevé espectacle i coartada.

Hi ha també interessos més tèrbols: requalificacions encobertes, especulació latent, economies locals que troben en el desastre una oportunitat. No sempre és una conspiració, però massa sovint és una coincidència sospitosa. El bosc, quan crema, deixa de ser ecosistema per convertir-se en superfície disponible.

I mentrestant, el discurs oficial es refugia en el canvi climàtic com si fos una justificació. Sí, la sequera extrema i les temperatures altes són factors reals, innegables, utilitzar-los com a excusa universal però,  és una forma d’estultícia —o de cinisme— que evita assumir responsabilitats concretes.

El clima no redacta pressupostos ni decideix prioritats.

El resultat és un país que contempla, any rere any, com el seu patrimoni natural esdevé cendra, mentre els seus gestors professionals continuen girant en la roda de la ineficàcia sense conseqüències reals. No hi ha dimissions, no hi ha depuració de responsabilitats, no hi ha autèntica rendició de comptes. Només declaracions, promeses i una nova temporada d’incendis a l’horitzó.

La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO,   no necessita miracles.  Necessita que  exigim responsabilitats als “ polítics professionals “ , i per damunt de tot que la ciutadania deixi  de venerar la incompetència, la corrupció, l’estultícia ,... .

 

jueves, 25 de junio de 2026

EL PI DE LES DEBANERES , ES LA PINASSA DE LA TORREGASSA D'OLIUS ? . EL SOLSONÈS

 

La Torregassa és una masia històrica situada al municipi d'Olius (Solsonès), catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en una de les zones més elevades del terme municipal (a uns 936 metres d'altitud), en un altiplà boscós dominat per pinedes de gran valor ecològic

La Masia de la Torregassa,  es troba a la serra i coll de la Torregassa, a la zona occidental del municipi d'Olius, a prop del límit amb Castellar de la Ribera

Patrimoni: Forma part de l'extens mosaic de masies disseminades que caracteritzen el Solsonès. El paisatge de la finca està protegit i es caracteritza per la combinació de camps de cereals i boscos submediterranis de pinassa


 La Pinassa Monumental 

La coneguda històricament com la "Pinassa de la Torregassa" s'anomena oficialment Pi de les Debaneres. És un exemplar de pi pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) considerat arbre singular d'interès local.

Se l'anomena de les Debaneres perquè la forma geomètrica de les seves quatre branques principals recorda una antiga debanera de filar

Dimensions de l'exemplar:

Alçada total: 19,5 metres.

Vol de la soca: 2,92 metres.

Diàmetre de la capçada: Prop de 19 metres d'amplada, creant una ombra monumental.

Accés: Està situada exactament al quilòmetre 5,7 de la carretera C-149a (carretera de Sant Climenç), al pla de la Torregassa.



És un element molt fotografiat des de principis del segle XX per excursionistes clàssics com com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

https://lafotodelpep.org/2024/04/07/07-04-2024-2/

No tinc clar que l'arbre que va retratar com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), sigui el mateix que com a foto antiga, publicava el Demetri Villar



Si més dades, sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/el-pi-monumental-de-viladrich-al.html


EL Pi de Viladric, el darrer arbre del Solsonès declarat monumental l’any 1988, es va donar per mort el mes de gener de 2024 a causa de la sequera i els fongs.

Us imagineu una Catalunya independent?: 


martes, 23 de junio de 2026

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.




A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.


 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

domingo, 21 de junio de 2026

IN MEMORIAM. PUIGGALÍ. SUSQUEDA & SANT MARTÍ SACALM. LA SELVA

 

Puiggalí era una masia de planta rectangular, teulada a dos vessants i orientada nord-sud. Tenia la façana principal al sud. Estava edificada, per la cara nord, damunt de la mateixa roca. Es va reconstruir al segle xviii, hi ha una llinda a la cara sud que portava la data de 1733. La façana principal, pertanyia a aquesta època, l'arc de la primitiva estava tapiat i al damunt n'hi havia un altre fet de totxos. Tenia galeries d'arc de mig punt, cobertes en la façana. Els murs de la cara est i nord, eren de la primitiva construcció. Tenia planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia sòl de pedra i estava coberta amb volta de canó. El primer i segon pis tenien bigues de fusta al sostre.

 


 

https://lh4.googleusercontent.com/-d8aFnzY0nWU/T47BkKT9EXI/AAAAAAAAIik/-0dg8Um17Sk/s1600/13-Puiggal%25C3%25AD-Fitxa%2520BENS.jpg

https://serrallonga1640.blogspot.com/2013/11/la-triola-i-puiggali.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


LA CASA DE LA MARIA CONSOLACIÓN VIDAL Y DE MORAGAS, II MARQUESA DE MORAGAS AL CARRER DOMINICS, 26. BARCELONA

 


Eusebi Climent i Viñolas (1840 – Barcelona, 6 de marzo de 1917) mestre obres, fou  l’autor de la casa del carrer Dominics 26,  promoguda per María de la Consolación Vidal y de Moragas (4 de enero de 1862 - 8 de octubre de 1948), II marquesa de Moragas, i I marquesa de Gélida   ,  desprès de la mort  de María de la Consolación de Moragas y de la Quintana (26 de septiembre de 1828 - 9 de febrero de 1904)

https://modernismobarcelona.com/autor/eusebi-climent-i-vinolas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2017/01/20012017-casa-del-carrer-dominics-26.html

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-dominics-26/

Us imagineu una Catalunya independent?.

viernes, 19 de junio de 2026

DE LA GRANJA AGRÍCOLA PROVINCIAL A L’ESCOLA D’ENGINYERS TÈCNICS AGRÒNOMS. LLEIDA

 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)  era  autor  del projecte d’edifici de la Granja Agrícola Provincial, que donaria lloc a  l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 )   , i acabat l’any 1963.



https://arxiu.paeria.cat/es/actualidad/noticias/conmemoracion-del-80o-aniversario-de-la-muerte-del-arquitecto-ramon-argiles-y-bifet

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452


Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 ) 




Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11285

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escola-denginyers-agronoms-de-catalunya

IN MEMORIAM. CASA PAU SOLER MORELL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 Fotografia. Cornelia Bohl Smolders

Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) fou un dels impulsors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la seva casa  al Carrer de Narcís Monturiol, 2


L'any 1909 va ser adquirida pel marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti   (Palència, 30 de juliol de 1840 - Barcelona, 17 de febrer de 1917  , que la va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

 Va ser remodelada el 2003 per Taller-3 i destinada a centre de documentació del segle XIX.

 


IN MEMORIAM. TEATRE RICARD VIÑES RODA. LLEIDA.

 

Per major gloria de Deu, tal com indica la placa fundacional i dissenyat per Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any 1919, aquest edifici va ser, en un principi, la seu de la joventut catòlica.

Inaugurat l’any  1920 com a Teatre Viñes, en honor del pianista lleidatà Ricard Viñes  Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) , que va venir especialment des de París per a l'ocasió. Va acollir concerts, representacions teatrals i projeccions fins a l'any 1978.

El 1985, i després d'anys en desús, l'immoble va ser adquirit per l'Obra Social de La Caixa, i quatre anys més tard, després d'una profunda rehabilitació, es va convertir en un centre cultural.

 Els anys 1997 i 2004 s'hi van efectuar noves reformes.



Disposa d'una sala d'exposicions, un auditori amb una capacitat de 226 places i dues sales polivalents amb cinquanta places cadascuna

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21236

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14357

 

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PORT. CAN TUNIS. BARCELONA

 

La parròquia de la Mare de Déu de Port té els orígens en una llarga tradició històrica, ja que substitueix l’antiga capella de Port, documentada des de l’any 1030 i vinculada al castell del mateix nom.

 L’edifici actual es va construir entre el 1936 i el 1947, en un període marcat per les dificultats derivades de l’acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el GOVERN  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , sota la direcció de l’arquitecte Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 19 d’abril de 1974)

El conjunt incloïa no només l’església, sinó també les escoles – de les que ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com ,  i la casa rectoral, i posteriorment la façana va ser modificada.

L’any 1961, s’hi va afegir un dispensari parroquial, impulsat pel doctor Ribas Magri, finançat amb donacions de famílies benestants i projectat per l’arquitecte Manuel Ribas Piera (Barcelona 1925- 14 de març de 2013)  .

Des del punt de vista històric i cultural, la parròquia reflecteix les tendències arquitectòniques del seu temps. L’estil neorenaixentista, inspirat en models italians com el baptisteri de Florència, s’emmarca dins el corrent mediterranista desenvolupat a Catalunya durant les dècades de 1910 i 1920. Aquell moviment combinava elements de la tradició popular catalana amb influències del Renaixement italià, amb la voluntat de crear un estil propi. En aquest context, Bergós s’inscriu dins aquesta línia i rep la influència de l’escola artística de Francesc Galí, fet que contribueix a donar a la parròquia un valor que va més enllà del religiós i la converteix també en un testimoni de la cultura arquitectònica catalana del segle XX.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-port-barcelona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-port-barcelona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/in-memoriam-casa-antunez-esglesia-de-la.html



Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonesos ,   armenis,   amazics gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis , libanesos, sirians, usuaris de rodalies de Catalunya,  , pagesos, ramaders, pescadors,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

martes, 16 de junio de 2026

SANTA CECILIA D’ABELLA D’ADONS. VIU DE LLEVATA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 La Ribagorça  sobirana és una de les comarques amb menor població de Catalunya. A continuació, es detallen els aspectes clau sobre la seva demografia i la situació de la llengua catalana al territori segons les dades recents de l'Idescat.

Població total: 4.051 habitants (dades oficials per al 2025).

Densitat: 9,5 hab/km² (una de les densitats més baixes de Catalunya reflectint el seu caràcter pirinenc).

Superfície  427 km².  El Pallars jussà té 1.343,1 km²  

Estructura territorial: La població es concentra en tres municipis únics:

El Pont de Suert (capital comarcal): 2.425 habitants.

La Vall de Boí: 1.129 habitants .

Vilaller: 497 habitants

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/976

L’església d’Abella està dedicada a Santa Cecília, i s’esmenta per primera vegada l’any 961. Més tard, a la segona meitat del segle XX (974 i 979), el monestir de Lavaix va adquirir terres a la zona, i l’any 1023 els comtes del Pallars Sobirà donaren Abella al monestir amb tots els drets, homes i delmes, i es fundà l’església que era filial de la parròquia de Sant Vicenç d’Adons. Tradicionalment, se’n celebrava la festivitat el 22 de novembre, i el poble tenia una confraria que tenia la santa per patrona i celebraven una processó en honor seu, invocada contra tota mena de mals




https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18229

Santa Cecília fou una jove cristiana de Roma, d’origen noble, que va viure fidel a la seva fe i a la seva virginitat, i que la tradició presenta com a màrtir al voltant del segle III.

La seva figura s’ha associat molt aviat amb la música, és patrona dels músics perquè la tradició diu que, mentre sonaven els instruments, el dia del seu casament , ella dins el seu cor cantava al Senyor.

La seva festa se celebra el 22 de novembre.

Algú pot explicar com va arribar aquesta advocació a la Ribagorça sobirana ?

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA CECILIA DE GOTARGA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Gotarta és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de la Ribagorça sobirana . Formà part del terme de Llesp fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Està situat a l'extrem de llevant de l'antic terme de Llesp.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/932

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18210

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16103

L’ església, parroquial, dedicada a santa Cecília i, es troba a la part alta dins el nucli vell.

Es tracta d’un petit temple amb campanar octogonal i irregular exempt.


 És un edifici d’una sola nau coberta amb voltes d’aresta i capçada per un absis rectangular.

 A la façana té un òcul i el portal dovellat.

La plaça del poble es troba annexa a l’església, però és de nova construcció, ja que allà hi havia antigament l’escola, que restà abandonada, i de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs, i imatges del interior de l'església  a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 


lunes, 15 de junio de 2026

SANT MIQUEL DEL FAI, ARA COM SANT LLORENÇ DEL MUNT,.., DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

  

Sant miquel del Fai, és accessible per una carretera asfaltada que surt del poble de Sant Feliu de Codines, a l’extrem nord-est del poble, a tocar de l’escorxador; hi porta en un bonic recorregut de 7 km.

Està situat al capdamunt de la vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells del Fai i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, del Moianès.

L’església de Sant Miquel del Fai i de la Marededéu homònima,  és l’església troglodítica més gran del país; es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol.





Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, que es troba als peus i a continuació de l’església. L’església fou ampliada i modificada en època gòtica, com és indicat al presbiteri, però conserva dels temps romànics bona part de la façana de migdia, on hi ha la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada d’una arquivolta, i dues columnes amb capitells senzills ornats de temes vegetals. A banda i banda del portal hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, un d’ells convertit en una font on es va enterrar el fundador i algun dels seus familiars. Els carreus d’aquest mur romànic han estat rejuntats i l’aparell de l’arcada, feta de pedra tosca, es manté en bon estat, llevat de les bases, fortament erosionades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-fai-bigues-i-riells

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-fai

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-sant-miquel-sant-miquel-del-fai.html

Explica Josep Pla Casadevall, (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981) a la seva Guia de Catalunya, publicada per Edicions Destino l'any 1971 (pàgines 117-118) en relació a Sant Miquel del Fai.

"El que no veiérem enlloc fou la Cascada. Davant d'aquesta contrarietat, interrogarem als naturals del país, i una em digué:

La cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn? Vostè a vingut un mal dia. Vaig quedar estupefacte. Mai no hauria sospitat l'existència de cascades d'horari fix, intermitent i setmanal. La impetuosa descripció de la cascada feta per Victor Balaguer –penso – ha quedat molt malparada."

La resposta que recull de la dona, és avui absolutament vàlida. "Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha, la necessitem per regar i per fer una mica d'electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per els nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada."

Que la Marededéu, l'arcàngel sant Miquel " Princep de les milícies Celestials " i tot l'estol celestial, elevin a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA