viernes, 30 de marzo de 2018

MAS FERRER DEL PUIG. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia del MAS FERRER DEL PUIG, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular de dues plantes amb altres cases adossades aïllat dalt un turó sobre el riu Valldeburg. Els elements més interessants de la façana són la porta principal de mig punt i adovellada, el dintell de la finestra superior amb la data 1796 i el rellotge de sol.


L'antiga masia està formada per dos cossos d'edificis i només un d'ells està actualment habitat. La resta està més o menys enrunat, encara que conserva els teulats.

No en trobava dades a :
http://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01.51

miércoles, 28 de marzo de 2018

EL JO. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) amb els propietaris del JO.



El Josep havia estat vinculat laboralment amb el Mas Oller de Collsuspina, i els coneix des de fa moltes dècades.


El Mapa de Patrimoni de Moià ens fa una descripció telegràfica ; masia de planta rectangular amb tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec de tres pisos mixtes (rajola, teula, rajola). La façana principal d'accés està orientada cap al sud i gairebé totes les finestres tenen ampit amb petita motllura. A la banda est hi ha adossat un cobert també de maçoneria però totalment reformat.

Observacions: Totalment restaurada i ampliada amb nous coberts construïts l'any 1989.

Cap dada de la magnifica col·lecció d’esglesioles en miniatura que adornen el jardí.

Cap dada de la pertinença a aquesta família de la finca on està el Toll, que passava a ser propietat pública, gràcies a la bonhomia d’aquesta nissaga vinculada a Moià i al Moianès d’antic.

Ens agradarà tenir mes noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la casa i la seva història.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

lunes, 26 de marzo de 2018

CAN BURCET. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de CAN BURCET, al carrer Roig i Jalpí, nº 3 de Blanes, obra de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936)


http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Descripció: Edifici cantoner de dues plantes i golfes. Destaca el ric esgrafiat de la façana, en forma de retícula romboidal, i la finestra cantonera de la planta noble, amb balconada, una petita coberta i decoració esgrafiada a les llindes amb motius vegetals. Té alguna reforma, una mica més tardana.

Patrimoni Gencat ens diu ; la casa Burcet deu el nom al mestre d'obres Josep Burcet i Pons, que, supervisat per l'arquitecte Josep Goday i Casals va reformar la casa als anys trenta. A la porta d'entrada del carrer Roig i Jalpí existeix una inscripció esgrafiada on posa "Any MCMXXX" i a la porta d'entrada del carrer de l'Or existeix una llinda amb la inscripció "A. D. (anno domini) MCMXLVII" on, a més, hi ha eines representatives de l'ofici de constructor i les inicials de Josep Burcet (J. B.).

Segons les inscripcions de la façana podem referenciar dues intervencions, del 1930 i de 1947, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com del de les últimes intervencions, quan s'hi va instal·lar la Fundació Planells i es van fer reformes a l'interior.

A l'actualitat, i des del 2003, hi té la seu la Fundació dedicada al pintor surrealista Àngel Planells Cruanyes ( Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989) .


Fotografia de l’Enciclopèdia Catalana.

Quan a la descripció diu ; edifici de planta rectangular de tres plantes que dóna al carrer Roig i Jalpí i al carrer de l'Or. Destaca l'esgrafiat de la façana, que té forma de retícula romboidal, i les finestres cantoneres unides amb un balcó, un fris esgrafiat amb motius vegetals i un petit entaulament. La planta baixa té finestres amb arcada de mig punt i portes rectangulars amb llindes decorades amb inscripcions. Les finestres estan revestides de forjats de ferro.

Els esgrafiats comencen a partir de les llindes i arriben fins al primer pis, ocupant l'exterior de tota la planta principal de vivenda. Les finestres del primer pis són rectangulars, encara que n'hi ha una d'octogonal. El segon pis fa funció de golfes, té obertures quadrades i també esgrafiats fins arribar al teulat.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels esgrafiats a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

sábado, 24 de marzo de 2018

CA L’ORENCH. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la casa dita Ca l’Orench, al número 34 del carrer Ample de Blanes. https://www.facebook.com/Pastisseria-Orench-537819272922758/


Els amics del Coac de Girona en tenen una informació telegràfica :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Blanes&page=5&pos=44

Edificació que dóna façana a tres carrers amb planta baixa, pis i una galeria oberta centrada. Amb la façana realitzada amb arcs d'estil renaixentista. És de destacar la decoració de la porta d'accés corresponent a un frontó trucat.

http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Edifici cantoner de dues plantes, obra de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960). El pis inferior ha sofert grans modificacions, tot i que conserva l’ostentosa porta principal, amb decoracions i relleus inspirats a l’estil barroc. Les finestres de la planta superior presenten motllures decorades. A sobre hi ha una terrassa, al centre de la qual hi ha una galeria porxada d’arcades de mig punt.

En cercava dades a Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31284

Edifici de dues plantes amb terrassa porxada que dóna a tres carrers: al carrer Ample, al carrer del Raval i al carrer Valls.

La planta baixa està adaptada a dos comerços i un d’ells té una porta monumentalitzada. Consta d’un arc de mig punt amb decoració barroca de frontó truncat, d’un escut municipal i d’una coronació que representa gerres plenes de fruita, enllaçant ja amb una de les finestres del primer pis. Aquest té vàries obertures rectangulars amb marcs motllurats de pedra, amb relleus vegetals i petites mènsules, i una obertura d’ull de bou a la façana principal. La cornisa consta de decoracions circulars i motllures vegetals.

El lateral del carrer Valls també té, al primer pis, un relleu amb vas de fruites com a l’entaulament de la porta principal.

Pel que fa a la galeria porxada que hi ha sobre el primer pis, ocupa la part central de l’edifici i té tres arcades de mig punt amb la cornisa emmotllurada i pilars quadrats amb decoració vegetal.

Restauració i reconstrucció(1926) a càrrec de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960)

Cap dada del promotor, ni dels artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà tenir-ne a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

jueves, 22 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA CAPDEVILA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA CATALUNYA

La Maria Concepció Saurí Ros, Arxivera municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, i Servei de Gestió Documental i Arxiu, responia a la consulta feta en relació a aquesta casa per Joan Dalmau Juscafresa ; Respecte a la casa Capdevila del passeig de Llafranc, ens consta una llicència d'obres demanada per Joan Capdevila , el 22 de juliol de 1920 amb plànol dibuixat per l'arquitecte Joaquim Coderch [*], i una nova sol·licitud el 20 de juliol de 1921 amb un plànol signat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895-11 de Septiembre 1981) , on es modifica l'aspecte de la torreta i es fa més alta, tal i com es va construir finalment.

[*] Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern , i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ ens esperonava a tots en aquesta recerca.


Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

viernes, 16 de marzo de 2018

LA FONT MONUMENTAL DE LA GRAND PLACE DE CASTELLAR DEL VALLÈS. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu de la Grand Place de Castellar del Vallès ; la construcció es portà a terme entre els anys 1931-1934 fent servir material de la pedrera de cal Comas, situada al Puig de la Creu i prop del poble. Aquesta pedrera s'obrí l'any 1852 amb motiu de la construcció de la nova església parroquial. El cost total de la pedra ascendí a 13.334 pessetes.

La Plaça Major presenta tres accessos amb grans escalinates. La primera dóna al carrer Major i la segona està formada per dues escalinates al mig de les quals es troba una font.

L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font, sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat


La Molsa, gossa d’aigües del Pere, la Isona i el Bernat, maldava per sortir a la fotografia.

La Plaça està vorejada per un mur amb grans carreus de pedra estrets de la pedrera local de cal Comes i treballada per picapedrers del poble. Ornamenten el mur grans gerros de terrissa.

L’autor va ser Josep Perich Fruitós (1869-1949) que va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

De la possible inspiració d’aquest monument emblemàtic de Castellar del Vallès em parlàvem a http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/el-fanal-trencat-de-la-font-de-la-placa.html

Em deia un castellarenc de ‘pota negra’ que a Castellar del Vallès no hi ha res d’interessant, més enllà del fet constatable que sempre donem més importància a les coses de fora, discrepo de la seva afirmació. Castellar del Vallès, disposa sortosament encara, d’un patrimoni immobiliari i natural que sens dubte s’hauria d’explicar MÉS i MILLOR.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 14 de marzo de 2018

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE BLANES, HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PUBLIQUES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Em proposaven una joint venture, amb el fotògraf Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) , les condicions, val a dir-ho eren del tot immillorables, ambdós rebríem pel nostre treball 1.000.000 de gràcies catalanes’ – per als que no esteu avesats als canvis ‘oficials’ , la ‘gràcia catalana’ equival a 0€. De fet, si haguéssim regatejat una mica el preu hagués pujat exponencialment, oi?.

Posàvem imatges i dades a l’edifici de la Casa de la Vila, que Patrimoni Gencat ens descriu com edificació quadrangular entre mitgeres, de tres plantes i golfes construït al segle XVII i que ha estat sempre la seu del govern local. No trobava cap dada que afirmi o contradigui la hipòtesis de que la casa acollia també les escoles publiques – com era costum en aquella època - fins a La construcció de les primeres escoles públiques de Blanes -la Joaquim Ruyra i Oms - que es va dur a terme des de 1916 fins a 1928. Ens agradarà rebre dades relatives al ús compartit amb les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com [ L’edifici de l’Ajuntament de Lloret de Mar, acollia les escoles ].

La façana principal dona al Passeig de Dintre i l’altra, a la Plaça dels Dies Feiners.


La primera té tres pisos de finestres emmotllurades de les quals destaquen les del primer pis, amb balcó. El cos central de la façana està distingit per l’emmarcament de pilastres corínties, que assenyalen la porta i la balconada principals. A la part superior d’aquests, hi ha un petit frontó amb l’escut municipal entre garlandes.


La segona façana destaca per la porta principal, d’arc de mig punt amb grans dovelles i també amb l’escut municipal. Les finestres del primer pis són obertures d’arc rebaixat i les restants són rectangulars. Existeix una rica decoració esgrafiada a les llindes i als brancals de les obertures.

Restauració de la façana principal a partir de 1866, sota direcció de l’arquitecte Martí Sureda Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890).

Restauració de la façana de la Plaça dels Dies Feiners (1954). En aquest moment la façana de la Plaça dels Dies Feiners passà a ser secundària.

Recentment, l’Ajuntament de Blanes també ha condicionat la planta de d’alt del bar Terrassans (edifici del costat), antiga sala de ball i ara sala de plens.

Ens agradarà tenir noticies dels autors de la restauració i del condicionament a l’email coneixercatalunya@gmail.com , no en trobava dades a : http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic, i la seva documentació son un imperatiu ètic.

Blanes, és un indret que demana més d’una visita.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

martes, 13 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SAMALÚS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882), explicava que les especies evolucionen – això que ni de lluny està acceptat per tothom- implicada que algunes tenen o tindran canvis en positiu, per continuar , i altres en negatiu, per acabar desapareixent.

A priori sembla que ‘la mala gent’ està en millor disposició per reeixir , oi?

Costa trobar avui persones com el Francesc Xavier Flaquer i Jubany ( Granollers, Vallès Oriental, dissabte, juny 16, 1883 + Barcelona, dissabte, març 9, 1957) http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/flaquer-i-jubany-francesc-xavier
https://www.canovesisamalus.cat/media/repository/llocs_d_interes/antigues_escoles_de_samalus.pdf

Francesc Xavier Flaquer i Jubany , com altres personalitats benestants de l'època, va tenir un vessant filantròpic. L'any 1918 feu construir unes escoles nacionals per al poble de Samalús, que li costaren a l'entorn de 30.000 pessetes. L'arquitecte fou Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937, que les bastí d'estil modernista; es van inaugurar el 14 de setembre de 1919.

L'edifici destaca per la sanefa de rajoles de quadres de tonalitats blaves que dona la volta a tot l'immoble. D'altra banda, la porta d'entrada i les finestres són remarcades per arcs en relleu de color blanc. Francesc X. Flaquer i la seva família van presidir la brillant inauguració, que comptà amb la presència de personalitats destacades com el rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) l'inspector en cap de primera ensenyança Dimas Fernández, i el diputat del districte Francesc Torras i Villà.


Actualment, a les antigues escoles hi ha la seu del centre cívic Xavier Flaquer de Samalús. El dia 10 de setembre de 1944 l'Ajuntament de Cànoves i Samalús va nomenar Francesc Xavier Flaquer fill predilecte del poble, com a reconeixement de la tasca altruista del polític granollerí envers el municipi.

Flaquer també va col·laborar, mentre era diputat, en la construcció del nou hospital de Granollers, que s'inaugurà el 25 de juliol de 1923.

I dissortadament – no els faré l’honor d’assenyalar-los – de mentiders, falsaris, energúmens, tòtils, gamarussos, bordegassos, estults, necis, bords, estúpids, caragirats, ..., sembla que no paren de sortir-ne per arreu, oi?.

La història ho acaba posant tot al seu lloc, qui se’n recorda dels mal nascuts que infligien dolor al nostres rebesavis, besavis, avis,...

Catalunya NECESSITA àligues, com Francesc Xavier Flaquer i Jubany, Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941), Emília Carles i Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915),..., els ocells carronyaires per a qui els vulgui.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/escoles-velles-de-samalus-montseny.html

M’agradaria trobar una imatge del Francesc Xavier Flaquer i Jubany; dissortadament no apareix a :
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/flaquer-i-jubany-francesc-xavier

Sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


domingo, 4 de marzo de 2018

EN EL CAMI DE L’ERMITA DE SANT FRANCESC DE SANTPEDOR. EL BAGES. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés camí de Manresa on havíem de recollir un encàrrec al Forn Jorba, ens aturàvem a Vacarisses per lliurar unes fotografies a mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 ), fill predilecte de Vacarisses, una autoritat en el món dels Goigs i alhora un esser entranyable pels que han/hem tingut , i tenim el goig de tractar-lo.

Ens explicava que des d’algunes associacions d’Amics dels Goigs s’està treballant en l’edició de TOTS els que té publicats.

Ens explicava que el Josep Torras Prat ha estat intervingut quirúrgicament i que estarà uns quants dies fent recuperació, aquell matí havia d’anar a visitar-lo a l’hospital, li donàvem records i ànims per a ell.

Com que en aquesta ocasió la nostra és una ‘visita de metge’ ens recepta una tornada el més ràpida possible, quedem en lligar-la amb la recuperació del Josep Torras Prat Prat.

Seguíem viatjant fins a Santpedor – el poble del llaç groc on retrataria l'església de Sant Francesc de Santpedor documentada al segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les pròpies autoritats de la vila.


L'any 1605 s'hi instal·là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent de la capella. La devoció a Sant Francesc culminà l'any 1693 amb l'arribava a Santpedor dels monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.

Patrimoni Gencat la descriu com; petita capella d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre al mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

En els dies foscos que seguien a la sedició els miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'any 1936 es destruïen el retaule renaixentista i la imatge antiga d'aquesta capella, mai, mai, mai, ens podran compensar de les pèrdues patrimonials i humanes que es generaven per la follia dels feixistes i la incomprensible complicitat de la jerarquia de l’Església catòlica.

Continuàvem fins a Cornet, on no teníem ocasió de retratar l'oratori de la Mare de Déu dels Dolors (antigament església) del Mas.

Dinaríem als Lleons, posteriorment recolliríem la comanda del Forn Jorba, i fèiem la tornada seguint el curs del riu Llobregat fins a Martorell.

Catalunya est incroyable
Catalunya is incredible
Catalunya ist unglaublich
Каталония невероятна
加泰罗尼亚令人难以置信

Antonio Mora Vergés

sábado, 3 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LA TORRE BETLLA I LA SEVA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT] . CATALUNYA

La Torre Betlla: era una gran torre d’estil modernista, del 1910, que fou propietat de Joan Betlla. L’edifici estava situat al carrer Pere Puig, 12-14-16. Joan Betlla Tomàs?, es va enriquir molt amb la construcció de carruatges de luxe i va encarregar la construcció de la seva casa, única a Martorell en el seu moment, a l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951).

Es van organitzar grans festes populars amb motiu de la inauguració de l’edifici, en les quals hi va participar gran part de la vila. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/04/06/pagina-3/33260064/pdf.html?search=JUan%20Betlla

La torre tenia una gran balconada i grans finestrals. A l’entrada una escala molt àmplia conduïa a la segona planta. Hi havia menjadors, una sala, nombroses habitacions, una capella i un jardí amb sortida al carrer de Dalt. En conjunt era una casa molt sumptuosa. A la mort del seu propietari, la Torre Betlla fou venuda, juntament amb el seu mobiliari modernista, per quaranta mil pessetes. La casa fou enderrocada enmig de grans crítiques l’any 1948, i el seu terreny va ser dividit en parcel·les per edificar nous pisos.

El Josep Salvany Blanch, metge, fotògraf, fill il·lustre de Martorell, va retratar la capella l’any 1922.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Martorell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1


La Capital de la comarca del Llobregat jussà, i Catalunya, haurien de fer un reconeixement públic de la seva obra.

Ens agradaria rebre imatges de la Torre Betlla anteriors a la seva demolició a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com saber l’advocació que tenia la capella. http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13850.pdf

Ho preguntava – com tinc per costum - al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i amb catalana puntualitat rebia un e.mail, en el que em diuen :

Capella-oratori de la Marededeu del Carme, situada al pati de la casa.

l’altar de la Capella es conserva en un altar lateral de la parròquia de Santa Maria de Martorell.

Un baix relleu de la Torre Betlla (que abans havia sigut del Convent de Montsió de Barcelona) es conserva dins el Museu Vicenç Ros

Martorell, la comarca del Llobregat jussà, Catalunya , us ho agrairan.
https://www.slideshare.net/drfperez/fotos-de-martorell-antigues

Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

viernes, 2 de marzo de 2018

QUE EN SABEU DE LA MASIA FONT ROSADA I DE LA SEVA CAPELLA ?. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. [ BAIX LLOBREGAT]. CATALUNYA

Retratava la masia dita Font Rosada que patrimoni Gencat ens descriu així ; orientada al sol naixent de planta quadrada, estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes. A la part posterior hi té dos cossos semicirculars adossats que tenen diverses dependències a la part inferior, entre les que destaca una capella amb una porta de caràcter romànic. El conjunt està cobert a quatre aigües rematada amb un ràfec amb canal fet de teula àrab i una claraboia al mig. Totes les façanes tenen moltes obertures, disposades de forma regular i ordenada. Està feta amb maçoneria, arrebossat i pintat de rosat el fons i blanc els ornaments (marcs d'obertures, sanefes d'esgrafiats florals que separen nivells o també al remat de la façana). Els cossos semicirculars presenten una balustrada amb arcs trilobulats i arcuacions cegues combinades amb esgrafiats. Al costat d'una porta lateral hi ha un pedrís. L'interior del cos principal queda distribuït de forma simètrica entorn a un espai que coincideix amb la claraboia.


Feia una consulta a internet, capella de la Font Rosada, el resultat contra el ‘tontisme generalitzat’ és negatiu. Consulto l’enciclopèdia de Catalunya ‘ La Gran’, cap dada. El Mapa de Patrimoni Cultural, fa un COPIAR/PEGAR de Patrimoni Gencat.

Tampoc a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Esparreguera/order/title

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Esparreguera/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Em queda la carta del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) – que jugaré com sempre - , i la petició ‘urbi et orbe’ , a qualsevol entitat i/o persona que sàpiga l’advocació que té o tenia aquella capella ‘amb una porta de caràcter romànic’, alhora – demanar no fa pobre- agrairem infinitament la tramesa – si existeixen – d’imatges d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia amb catalana puntualitat un email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (ARXIU GAVÍN) en el que em deien;

L’agregat de Can Castells(Esparreguera-Baix Llobregat) te dues capelles:

La Capella de la Marededeu del Roser, de la Font Rosada, sense culte l’any 1983.



Data fotografies 6-VIII-1983
I la de Sant Josep, dels Pares Benedictins, a Can Castells (Esparreguera-Baix Llobregat)

També voldríem tenir noticia de l’autor, i de l’esgrafiador d’aquest edifici i/o de la seva reforma al segle XIX.

Llegia que l 'origen d'aquesta casa es remunta al matrimoni d'Antoni Font i la filla de Can Castells, anomenada Rosa, propietaris de la masia veïna. Em pregunto, si es posava el cognom de l’Antoni, perquè enlloc del cognom de la Rosa [ Castells], es posava un adjectiu ‘rosada’?.

Em sorprenia també llegir que aquesta masia comptava amb la primera impremta que tingué el municipi, atès que es considera ‘inventor’ de la impremta a Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) , i la impremta arribava a Barcelona entre 1472 i 1473, prenen gran importància molt aviat. Lògicament si la masia és del segle XIX, a Esparreguera va trigar molts segles en arribar, oi?. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sempre, sempre, sempre, afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., advocacions,..., ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és un imperatiu ètic.

Esparreguera, el Llobregat jussà [ BAIX LLOBREGAT], Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

El Joan Tejedor Baltasar, em feia arribar un fragment de l’excel·lent treball "L'art tipogràfic a Esparreguera" de Rafael Subirana Ollé (1908-2007), en el que en relació a Font-Rosada explica que és una masia senyorial de moderna construcció comparada amb altres d’existents al terme. Va ésser edificada per Antoni M. de Font i de Boter (Barcelona, Barcelonès, 1860-1894) , cunyat d’en Pau Bertràn i Bros (Collbató 1853 - Esparreguera 1891), aquest fill de Collbató, distingit poeta i folklorista, excel·lent investigador dels nostres costums, que publicà valuosos llibres que encara avui són considerats de primera importància per la seva documentació popular.

Joaquim Pedrosa era el ric propietari de la gran i antiga masia, coneguda per can Castells del Mas, situada a pocs metres de Font-Rosada. El matrimoni Pedrosa havia tingut dues filles: la pubilla es casà amb Pau Bertràn i Bros, que passà a viure al mas, i la petita maridà amb n’Anton M. de Font i de Boter, que va determinar construir una masia pairal pròpia. En Font i de Boter també tingué aficions literàries, encara que mai arribà a l’altura del seu cunyat Bertràn i Bros. El fet que la muller d’en Font es digués Rosa féu que el marit bategés la nova estada amb el nom de Font-Rosada. En els primers fulls d’aquesta breu història de les impremtes locals es diu que la d’en Màrius Bas fou la primera impremta pública de la vila, així és. Això no obstant, abans, uns anys enrere n’Antoni M. de Font i de Boter, n’havia instal·lat una de petita per al seu ús particular a la seva casa de Font-Rosada, l’any 1889. Almenys en aquesta data imprimí l’únic treball del qual es té coneixença fins avui en dia.

Aquest treball és una còpia impresa d’un vell manuscrit redactat a mitjan segle XVII per Albert de Torme i Liori, “doctor en ambos derechos”, segons diu en Font i de Boter en el pròleg del llibre. Aquest té 128 pàgines sense comptar les 14 del pròleg d’una mida de 10 centímetres per 15. Està escrit en llengua castellana i es refereix a alguns fets de la guerra a Catalunya. La narració comença l’any 1639. El títol és el següent: Micelláneos Històricos y Políticos sobre la Guerra de Cataluña desde el año MDCXXXIX. Com que no és pas necessari transcriure aquí el text del llibre, sols faré esment de les particularitats d’aquest en allò que fa referència a la part interessada de la impremta. Segons expressa en Font i de Boter, el llibre fou imprès per ell mateix a la impremta que tenia per al seu ús particular. A més afegeix, que es compondrà de tres toms, i el segon sortirà l’1 d’abril del 1890. De les investigacions que he fet, ningú no sap res de la publicació del segon tom ni de cap altra cosa més impresa a la impremta de Font-Rosada, o sia que el llibre en qüestió representa l’únic conegut fins ara. Segons expressa el mateix Font al final del llibre, l’edició constava de 100 exemplars; això no obstant, l’impressor-editor no complí rigorosament el propòsit puix es creu, pels molts que de tals llibres corren per les llibreries de vell, que devia fer-ne alguns més.. N’Antoni M. de Font i de Boter no era un impressor dotat de la polidesa indispensable per a la impressió de llibres. N’és prova evident aquest mateix Micelláneos, en el qual, en fullejar-lo es veu tot seguit el poc gust de l’impressor. Malgrat això, s’ha de reconèixer a honor seu, que té molt de mèrit i demostra que posseïa una intel·ligència culta i amor a la tradició.

Per referències obtingudes verbalment d’un llunyà familiar del propietari de Font-Rosada, que resideix a l’atractiu poblet de Collbató, per cert amic dilecte i gran propulsor de l’obra cultural de la nostra terra, Sr. Joan Rogent, ha sigut possible el coneixement de la mort prematura d’en Font i de Boter, del qual com del seu cunyat Pau Bertràn i Bros, que també morí jove, podien esperar-se moltes obres valuoses. La mort els privà d’un millor desenvolupament en les seves inspiracions intel·lectuals; i en allò que fa referència a n’Antoni M. de Font i de Boter podia esperar-se que donés més floriment amb els seus impresos a la nostra història local de les impremtes.

De fet, cal considerar ben palesament que la impremta de n’Antoni M. de Font i de Boter, tant pel seu caràcter d’utilitat privada com per trobar-se lluny de la vila, influís molt poc o gens, es pot ben dir en l’àmbit cultural i industrial d’Esparreguera, i, per tant, mai no es podrà posar, encara que es descobreixin altres coses impreses, al costat de les impremtes d’en Màrius Bas, de l’Albert Galceran i tampoc de les tres que actualment existeixen, per les diferències ja expressades.

La nota impresa en la darrera plana de Miscelláneos esmentada abans, interessant pel coneixement històric de les impremtes esparreguerines, textualment, diu així: “A mayor ilustración de la Historia patria, se imprimió este primer tomo de los MISCELLANEOS HISTORICOS Y POLITICOS SOBRE LA GUERRA DE CATALUÑA DESDE EL AÑO 1639 por D.Alberto Torme y Liori, Doctor en Ambos Derechos. Por D.Antonio Maria de Font y de Boter en la imprenta particular que posee en su casa Font-Rosada, término de la villa de Esparraguera, y acabóse a los 15 dias andados del mes de Noviembre del año de la Encarnación del Verbo el mil ocho cientos ochenta y nueve años”. “LAUS DEO”

Subirana,R. "L'art tipogràfic a Esparreguera".

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés