La Plaça Major presenta tres accessos amb grans escalinates. La primera dóna al carrer Major i la segona està formada per dues escalinates al mig de les quals es troba una font.
L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font, sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat
La Molsa, gossa d’aigües del Pere, la Isona i el Bernat, maldava per sortir a la fotografia.
La Plaça està vorejada per un mur amb grans carreus de pedra estrets de la pedrera local de cal Comes i treballada per picapedrers del poble. Ornamenten el mur grans gerros de terrissa.
L’autor va ser Josep Perich Fruitós (1869-1949) que va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.
El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.
En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).
De la possible inspiració d’aquest monument emblemàtic de Castellar del Vallès em parlàvem a http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/el-fanal-trencat-de-la-font-de-la-placa.html
Em deia un castellarenc de ‘pota negra’ que a Castellar del Vallès no hi ha res d’interessant, més enllà del fet constatable que sempre donem més importància a les coses de fora, discrepo de la seva afirmació. Castellar del Vallès, disposa sortosament encara, d’un patrimoni immobiliari i natural que sens dubte s’hauria d’explicar MÉS i MILLOR.
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario