VALLSANTA. GUIMERÀ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Continua el fred aquesta primera quizena de desembre de 2017, i sense deixar de reivindicar el que considero just a nivell particular i col·lectiu, continuo fent feina de ‘despatx’ amb la consulta al FONS SALVANY de la Biblioteca de Catalunya.
El Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) és un dels meus ‘herois de Catalunya’, i no em canso de reivindicar que aquesta nació li deu un reconeixement públic.

L’any 1916 el Josep Salvany i Blanch visitava Guimerà :
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Guimera/mode/all/order/title/page/1

Una de les seves fotografies de Vallsanta, em feia veure que aleshores el mal ja estava fet.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/vallsanta-loblit-imperdonable.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/10/vallsanta-i-el-cister-lurgell.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/04/i-les-pedres-on-son-santa-maria-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/01/les-lapides-de-vallsanta-guimera-l.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/de-la-sequia-de-vallsanta-i-daltres.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/fer-pinya.html

D’aquest cenobi s’ha escrit molt, recentment l’Associació guimera.info rebia el premi Culturalia a nivell comarcal, pel llibre que recentment es publicava, i pel manteniment – únicament fins al dia d’avui amb recursos privats – del Museu de Guimerà.

Seguim picant pedra, d’això va l’existència humana.

Antonio Mora Vergés