https://quinalafem.blogspot.com.es/search/label/Pilar%20d%27Almenara
Patrimoni Gencat ens explica que del castell d'Almenara , documentat des de l’any 1139, només en resta la torre mestra, anomenada popularment "Pilar d'Almenara", situada a 457 metres d'alçada i propera a les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.
Es tracta d'una torre cristiana dels segles XI-XII de planta circular d'uns 14 metres d'alçada, amb entrada a mitja altura per evitar un accés fàcil en cas de ser atacada. Les parets són d'uns 2 metres de gruix, construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar disposada en dues fileres, amb l'interior reomplert de més pedra i argamassa. El pilar amida 7 metres de diàmetre i uns 15 metres d'alçada. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins terra, també buida.
Està envoltada del que serien les restes d'un fossat i de fortificació. Tant per la seva factura com per la terrissa que es troba als voltants podria ser d'època àrab i haver estat reaprofitada amb posterioritat. A la banda est de la torre, i sobre el mateix tossal, hi ha restes d'una església medieval romànica i, al voltant, restes d'un poblat també d'època medieval i del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.
El turó esdevenia inabordable per al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament, no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - feien pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS, dissortadament no ha esta així.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario