IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA SALUT DE BARCELONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia del Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866 + Barcelona, 1929) de l’any 1926, amb aquesta descripció : Reixa del Col·legi de la Salut / Matèria Barcelona ; Barcelonès ; Catalunya ; Edificis civils ; Retrats ; Façanes ; Portes ; Carrers ; Dones

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME publica unes imatges a : http://vptmod.blogspot.com.es/2016/10/barcelona-mare-de-deu-de-la-salut.html

Que es corresponen amb la imatge parcial del Josep Salvany Blanch, i on s’aprecia al marge dret de la fotografia en blanc i negre, el que sembla una capella. En demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Intueixo que l’edifici havia tingut relació amb la Congregació de Sant Pere Ad vincula :

La Congregación de San Pedro ad Víncula había llegado a Barcelona el año 1884, llamada por el Ayuntamiento para hacerse cargo de su casa de protección social o asilo. Pronto, aquellos religiosos entendieron que para llevar mejor a cabo un servicio a la sociedad catalana, conforme al carisma de su fundador, procedía erigir su propio establecimiento, lo cual se hacía el año 1890, “a las afueras de un pueblo cercano a Barcelona”, el actual barrio de Gracia.

http://www.vergesalut.com/index.php?option=com_content&task=view&id=44&Itemid=816

Altres fonts ens parlen de l’Asil Duran dissenyat per Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), que serà traslladat l’any 1941, a l’espai que ocupa avui la clínica Teknon

http://www.parroquiasantllorenc.net/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=8&Itemid=40

http://beteve.cat/torre-vilana-hospital-quiron-teknon/

No en trobava cap referencia al Cercador de Patrimoni de Barcelona : http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/home.do

Tampoc a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sarri%C3%A0_-_Sant_Gervasi

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’arquitecte – noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs - , tant de l’edifici original, com de la reforma que li atorgava l’aspecte actual. També si fos possible – demanar no fa pobre, oi?. – tantes dades de la història de l’escola Salut que retratava el Josep Salvany Blanch l’any 1926.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés