El Josep havia treballat al mas Oller de Collsuspina en la seva joventut, i havia sentit parlar molt i bé del Mas Badó, primer masia, després sanatori antituberculós – Sant Quirze de Safaja en va acollir dos, Puig d’Olena i aquest ), posteriorment hotel, i en l’actualitat l’actual propietària Rosa dels Vents compagina l’activitat de restauració, amb les activitats educatives i de lleure.
Ens agradarà tenir noticia dels autors de les successives transformacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El primer document on apareix Mas Badó data de l’any 1353, es tracta de la tributació del Mas Badó a la Catedral de Vic. Però ja hi ha indicis de la seva existència, a partir del segle XI.
Mas Badó era una casa de pagès rodejada de grans propietats de boscos i conreus. L’arbre genealògic de la família Badó data des de 1467.
Al 1929 Mas Bado es converteix en el primer sanatori de tuberculosos del país que va prendre el nom oficial de Sanatori de Nostra Senyora de les Victòries. Un dels hereus de Mas Badó, el Dr. Josep Bado i Cortes, amb un altre metge especialitzat el Dr. Jaume Raventós, varen fundar el sanatori que funcionà a ple rendiment fins l’any 1944.
La descoberta de la penicil·lina feu menys útils els costosos sanatoris, que anaren tancant.
Cap al 1950, desprès d’una gran renovació, el sanatori es convertí en l’Hotel Mas Badó. La clientela d’aquest hotel eren classe benestant de Barcelona que varen descobrir el Vallès per estiuejar, degut a la proximitat de la capital i al seu clima excepcional. Aquesta zona es convertí en una exclusiva destinació de vacances de rellevants personatges com el destacat futbolista László Kubala Stecz, mes conegut com Ladislao Kubala (Budapest, Hongria; 10 de juny de 1927 - Barcelona, España; 17 de maig de 2002), també, també vindrien fins aquí figures de la dictadura franquista com Federico Gallo Lacárcel (Barcelona, 7 de juliol de 1930 - 5 d'octubre de 1997) Governador Civil d'Albacete l’any 1973, de Múrcia l’any 1976 i de Barcelona un mes l’any 1982. Va ser director general de Protecció Civil entre 1980 i 1982 (moment en el qual va participar en el comitè de crisi que es va fer càrrec a les ordres del Rei del govern durant l'intent de cop d'estat del 23-F, mentre el Govern espanyol romania retingut al Congrés dels Diputats), i president del sindicat vertical de professionals de ràdio i televisió i responsable dels informatius de la primera cadena de TVE. En la meva visita al cementeri de Sant Quirze Safaja advertia una làpida amb el seu nom.
L ’Hotel Mas Badó va ser un dels establiments de Barcelona, pioner en la celebració de casaments de personatges notables, i durant molts anys la seu dels estatge de preparació de temporada del Reial Club Deportiu Espanyol de futbol. L’any 1982 i amb motiu de la celebració del mundial de futbol a Espanya, s’hi va allotjar la selecció nacional del Brasil.
Per atendre els nombrosos casaments, es construeix l’any 1962, la capella de la Mare de Deu de les Victories . L’arquitecte fou Joan Barangé i Tusquets ( Barcelona, 1928 + 30.05.2003) i actualment encara celebra missa tots els diumenges, mossèn Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934)
L’hotel va deixar de funcionar cap el 1980 L’empresa Rosa dels Vents, actual propietària, vol recuperar el llegat de celebracions de casaments i banquets.
El Xavier Galiana Roca, em deixava un comentari al facebook ; molt bon article! Els meus pares i jo mateix hem estiuejat i els meus pares encara ho fan, al Pla del Badó. Hi ha, però, una dada que crec que és errònia. Dieu que l'hotel va deixar de funcionar el 1980. En realitat jo situaria aquesta fita cap a finals dels 90. Per altra banda, cal destacar que a més de la selecció del Brasil i el RCDE Espanyol, també hi van venir equips com el Sabadell (quan estava molt més amunt que ara) i l'Hèrcules d'Alacant, quan va fitxar el mític Kempes -Mario Alberto Kempes (Bell Ville, província de Córdoba, Argentina, 15 de juliol de 1954) - , que per tant també va ser a Mas Badó. I posats a nomenar celebritats, Ernesto Valverde Tejedor (Viandar de la Vera, Cáceres, 9 de febrer de 1964) també va ser aquí, ja que va coincidir a la seva època com a jugador de l'Espanyol. I una altra celebritat que va passar per allà, no menys famós per no ser futbolista, va ser Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936), dibuixant de Mortadelo.
Dissortadament en matèria de justícia no hem trobat la resposta adient per part de Renault i de Regal, no defallim.
En la immediatesa de les eleccions del 21D, ens fem nostres les paraules de la periodista Beatriz Talegón ( Madrid, 1983). I deplorem la inacció del PP enfront de les amenaces de mort que ha rebut ella i el seu fill.
Ah!, ... no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.
No hay comentarios:
Publicar un comentario