El projecte original, que no s'arribà a complir, hauria donat lloc a un important conjunt monumental. Malauradament, la mort del rei, la pèrdua de protagonisme de José Moñino y Redondo, I comte de Floridablanca (Murcia, 21 de octubre de 1728-Sevilla, 30 de desembre de 1808) i els desordres econòmics i administratius van fer que tot quedés en uns quants sectors a mig edificar.
Pedro Pablo Abarca de Bolea (Siétamo, Huesca, 1 de agost de 1719 — Épila, Zaragoza, 9 de gener de 1798) X comte de Aranda, tenia fama ser intel·ligent, Voltaire, o François-Marie Arouet (París, 21 de novembre de 1694-ibidem, 30 de maig de 1778), va escriure "con media docena de hombres como Aranda, España quedaría regenerada". De fet l’any 1783 en relació al que serien anys a venir els Estats Units d’Amèrica, Aranda va deixar escrit : “Esta república federal nació pigmea, por decirlo así y ha necesitado del apoyo y fuerza de dos Estados tan poderosos como España y Francia para conseguir su independencia. Llegará un día en que crezca y se torne gigante, y aun coloso temible en aquellas regiones. Entonces olvidará los beneficios que ha recibido de las dos potencias, y sólo pensará en su engrandecimiento... El primer paso de esta potencia será apoderarse de las Floridas a fin de dominar el golfo de México. Después de molestarnos así y nuestras relaciones con la Nueva España, aspirará a la conquista de este vasto imperio, que no podremos defender contra una potencia formidable establecida en el mismo continente y vecina suya”.
Dissortadament per ESPANYA i FRANÇA, tant l’un Aranda, com l’altre Voltaire, patien d’una malaltia ‘política’, el centralisme, que òbviament reclama tenir la capital al centre geogràfic.
De l'anomenada Església Nova, situada a l'extrem sud de la ciutat, no hi ha cap document que indiqui que fou construïda com a temple. La seva estructura més aviat s'identifica amb la dels edificis contemporanis dedicats a funcions administratives. Tampoc no se sap qui la va projectar o en qui en dirigí les obres. Només se'n coneix un croquis (c. 1780) signat per D. Manuel Antonio Santiesteban.
El Josep Salvany Blanch n’obtenia una imatge fotogràfica l’any 1916. Biblioteca de Catalunya
L'edifici, inacabat, només es construí fins al nivell de les cobertes, que ja no es van fer. La planta és de creu grega, inscrita en un quadrat de 23'75 m de costat, amb un espai central sobre el qual probablement hom pensava aixecar una cúpula. Al voltant d'aquest espai, i obertes a ell, es distribueixen simètricament estances amb tribunes i balcons. Passadissos i cambres perimetrals conformen el quadrat exterior. Tot l'edifici es va construir amb murs de maçoneria i amb els marcs de les obertures, els sòcols i les cantonades de pedra.
El 1991 es dugueren a terme obres de consolidació de l'edifici.
La façana és netament classicista. Dividida en dos pisos per una cornisa horitzontal, la centra una porta flanquejada per dues columnes jòniques d'ordre gegant, sobre basament, per banda. Alguns elements recorden la porta d'Alcalà de Sabatini.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya decidia ahir quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.
En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.
Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.
La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues
Antonio Mora Vergés
No hay comentarios:
Publicar un comentario