Llegia al Mapa de patrimoni de Malla, en relació a aquesta casa senyorial de la que en voldria tenir més dades ; el Ricart és una masia d'origen medieval que va enderrocar-se durant el segle XIX per fer-hi una torre senyorial. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants, d'on sobresurt una lluerna central que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis està definit per tres galeries horitzontals amb decoració isabelina als pòrtics, rematades amb una terrassa transitable. La galeria de la planta baixa cobreix el portal d'entrada, que és d'arc carpanell de pedra amb la clau inscrita: "JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866". A la resta de façanes les obertures són d'arc pla emmarcades amb pedra, algunes de les quals incorporen llindes reaprofitades de l'edifici primitiu, com la que hi consta la data: "1758". Alguns dels finestrals tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les obertures de les golfes són en forma d'òcul. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises motllurades. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex de planta baixa, pis i altell amb la coberta a un vessant que desaigua per mestral. En aquest les obertures són totes arrebossades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.
El Claudi Pagès Puig, amb qui he tingut el goig de compartir algunes recerques, em feia arribar un parell de fotografies ‘històriques’.
Gent asseguda vora un llac al Ricart de Malla 1.910-1.936 Lluis vila d'Abadal. (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937)
Façana del Ricart de Malla ornamentada 1.910-36 Lluís Vila d'Abadal. (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937)
Esperem tenir ocasió de visitar la casa, i esbrinar qui va ser l’autor de la seva transformació. Si en teniu noticia agrairem que ens la feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En bona mesura, avui Catalunya decidirà quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.
Esperem en paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , que tothom tingui ‘llum als ulls i força al braç’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario