domingo, 21 de abril de 2019

CAN VALLS. FIGARÓ-MONTMANY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

L’Antoni Gallardo Garriga (Barcelona, 1889 – 1942), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana entre els anys 1912 i 1936, “vista parcial de Can Valls amb rellotge de sol i cavalls i homes a l'era”. Can Valls. Figaró. Figaró-Montmany. El Vallès Oriental. Catalunya

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/1803/rec/32

No en parlen a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Figar%C3%B3-Montmany

Si, sortosament a : http://patrimonicultural.diba.cat/#

Les referències històriques de Can Valls remunten als fogatges de 1497 i posteriors i s'han de posar en relació al seu emplaçament, aquest ben recollit per la toponímia, com el mas de can Plans. Aquest també es troba situat a l'antiga parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquest apareix successivament en els fogatges de 1497 i els del segle XVI, passant nombroses vicissituds al llarg de les guerres remences; segurament aquest mas fou construït o parcialment refet cap el segle XVIII, període de gran auge demogràfic i constructiu, però se'n desconeix cap més notícia sobre el moment de la seva construcció. Els posteriors conflictes bèl·lics, com la guerra del francès i les diverses guerres carlines també minvaran les economies familiars d'aquestes grans explotacions agrícoles. Actualment es troba en procés d'adequació ja que l'antic masover no havia tingut cura de les estructures i aquestes estaven en un estat de conservació força precari.

Masia de grans dimensions formada per un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d'una petita era enllosada. Els murs són de paredat comú rejuntat amb morter, amb lloses de fàbrica mitjana i petita de pedra sorrenca local i amb l'ús concret de l’arrebossat. La coberta és a doble vessant utilitzant la teula aràbiga i amb el carener orientat est a oest.

L'entrada es realitza per la façana sud i l'accés es fa a través d'una portalada, amb llinda monolítica gravada; flanquejada per una banqueta exterior de mig metre d'alçada de pedres de grans dimensions, segurament reaprofitades. Aquesta façana principal presenta una estructura simètrica on s'obren les diverses obertures totes emmarcades amb llindes de pedra a les quatre cares actuant com a element decoratiu. La façana nord del mas s'organitza en base un eix de simetria constituït per petites finestres disposades en grups de tres i en vertical, emmarcades amb grans llindes de pedres, brancals de carreus i lleixa motllurada. Aquest cos també presenta obertures tapiades amb totxana en el primer pis. A la façana posterior trobem cinc finestres més, distribuïdes amb certa regularitat i de mida mitjana, amb el mateix tractament ornamental que les altres. La dependència annex de la façana nord presenta gran singularitat. Es tracta d'una construcció rectangular allargada en l'eix est-oest de factura senzilla basada en la pedra de carreus de petites dimensions i una coberta a doble vessat i de teula aràbiga. El seu accés per una petita obertura emmarcada per llindes de pedra local ben treballada i amb diverses obertures disposades a la façana nord, ja que la sud es troba parcialment adossada al mas.

https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/8596480959

http://serrallonga1640.blogspot.com/2013/04/serrallonga-al-valles-9-can-valls-de.html

A dia d’avui amb els milers i milers de persones que porten màquines de retratar, mòbils, .., i que no tenen mandra en penjar a les xarxes socials, sembla que fora senzill, completar aquell projecte de l’Estudi de la Masia Catalana, si mes no en l’aspecte gràfic, oi?.

Anem amb retard.

No hay comentarios:

Publicar un comentario