És manifestament visible que l’edifici desafia clarament la llei de la gravetat, coronant la muntanya de la Roca. S’hi accedeix per un pintoresc camí des de la plaça de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca,a la que està vinculada.
En algún indret es diu que està documentada al segle XVI, al Mapa de Recursos Culturals pero, s’afirma ; la primera capella va ser construïda al 1826.
Altrament se l’ha relacionada amb el món mariner; ja que segon algunes fonts ‘orals’ la imatge de sant Ramon de Penyafort fou trobada per pescadors.
Valentí Serra i Fornell (Manresa, Bages, 1959), caputxí i sacerdot català, el nom religiós del qual és Valentí Serra de Manresa, explica que en una ocasió, el rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208[1] - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276) tenia una amistançada. Per allunyar-se de les xafarderies i per no ser objecte de comentaris de la ciutat de Barcelona, va decidir retirar-se, ben acompanyat, a l’illa de Mallorca que ell mateix havia conquerit per a la corona. Entre el seguici, força nombrós, s’hi trobava el futur sant, que incòmode de ser còmplice de l’afer amorós del rei, després d’haver-lo amonestat per la seva vida massa llicenciosa, l’amenaçà de retornar a Barcelona si no es corregia; el rei molest, ordena que ningú gosés embarcar cap sacerdot ni religiós sense un explícit manament reial.
Davant d’aquesta negativa sant Ramon anà al port de Sóller, i en comprovar el manament reial afectava tots els ports mallorquins, el sant desplegà la seva capa damunt de l’aigua, convertí el gaiat en arbre , els escapularis de vela. i la imatge del Sant Crist de timó, i s’adreçà vers Barcelona on arribà sa i estalvi després de set hores de navegació, tal com ho recorda una antiga oració litúrgica per a la festa de Sant Ramon: “per maris undas mirabiliter traduxisti” i tal com ho recull, també, el text d’uns goigs molt populars:
“No és fragata, no, /
ni galera armada, /
que n’és Sant Ramon /
que ha fet un miracle!”
Les cròniques no refereixen altra ‘experiència marinera’ , i la història constata que el Rei Jaume I, va ser sempre un “bon vivant” en material sexual, i alhora un exemple de governant ; així, quan els andalusins de Múrcia es revoltaren contra el rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Aragó, aquest suplicà l’ajuda del seu sogre, el rei Jaume el Conqueridor.
La conquesta del regne de Múrcia va ser efectuada exclusivament per soldats catalans, la covardia dels aragonesos, donava ocasió al Rei Jaume I a fer un apassionat elogi a Catalunya, qui segons el rei, era el millor regne.
Pacificat el regne i destruïda la rebel·lió, el rei Jaume I el Conqueridor retornà la sobirania del Regne de Múrcia a la Corona de Castella, respectant els límits estipulats al Tractat d'Almizra.
Està clar que Jaume I, va ser en matèria de capacitat i d’honestedat , l’excepció i no la norma, oi?.
Podem dir doncs que és incerta l’afirmació “durant segles ha servit de punt d’orientació per a les barques de pesca que tenien en I‘ermita emblanquinada una referència de la costa”.Llevat clar està, que la cita faci referencia al Santuari de la Mare de Déu de la Roca, on s’acompleix també allò de “ des del seu petit mirador, es divisa la plana del Camp de Tarragona”.
Va ser restaurada al 1902 per un grup de dones de Mont-roig i els reusencs Miquel Herrero i Prudenci Anguera.
Ens agradarà tenir noticia dels cognoms materns i del lloc i data de naixement i traspàs dels ‘patricis reusencs’, i si algú va fer la llista de les de dones de Mont-roig, pensem que és de justícia fer-la pública.
A Sant Ramon de Penyafort, i a la Mare de Déu de la Roca, els encomanava portar fins a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !
Com sigui que hi ha reis que pateixen narcolèpsia, no s'adonen que Catalunya és diferent d'Espanya...
ResponderEliminar