lunes, 31 de enero de 2022

ESGLÉSIA DE PLANÉS, ADVOCADA A SANTA MARIA. LA CATALUNYA SEGRESTADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església parroquial de Planés.  comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya que els maleits reis , Felip IV de Castella i Lluís XIV de França, furtaven a la nació catalana , mitjançant el Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) signat el 7 de novembre del 1659.  La República francesa, ha demostrat ser tant mesquina, com Lluís XIV.



A https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0720401.xml  diuen de Santa Maria o Mercè de Planès; edifici amb una nau de planta triangular, coberta amb una cúpula ovoide força deforme, suportada per tres trompes raconeres que coincideixen amb els pilars que formen els angles del triangle. En cadascuna de les tres cares del triangle s’obren sengles absis semicirculars, oberts a l’espai central mitjançant estrets arcs presbiterals.


La forma del temple no admet una clara orientació, però l’eix llevant-ponent és assenyalat per la presència de la porta al pilar orientat a ponent, resolta amb arc de mig punt, i amb els batents de fusta col·locats a l’exterior. L’absis orientat a llevant fou adoptat com a únic presbiteri de l’església, i modificat exteriorment amb la construcció d’una sagristia rectangular.

 

El pla ideal d’aquest edifici faria pensar en una construcció perfecta en tots els aspectes. Però el que tenim davant dels ulls és tot el contrari: una realització que manifesta la poca traça del mestre d’obres. Els tres absis tenen una forma bastant irregular, com també els costats del triangle si hom en prolonga idealment els angles. Hem de dir que els paraments dels murs corresponen a l’opus incertum, tenint en compte que no és fàcil d’analitzar-los perquè són coberts totalment per una capa d’arrebossat. De totes maneres, són molt lluny dels paraments acurats dels edificis llombards del segle XI i presenten una tècnica molt menys elaborada i una manca absoluta de decoració tant a l’interior com a l’exterior, on destaca el campanar d’espadanya sobre l’angle on hi ha la porta.

 

Sembla clar, però, que és una obra construïda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XI, però allunyada dels plantejaments decoratius i la tècnica de les formes llombardes; d’altra banda, aquest fet no resulta estrany a la regió de la Cerdanya-Conflent, on el pes de la tradició constructiva es manté per sota de les noves formulacions arquitectòniques.


Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou el primer a incloure l’església de Planès dins un grup d’edificis característics del primer art romànic: les esglésies de planta circular i triangular. Aquest autor escriu amb molt d’encert: “La disposició del plan i de l’estructura pertany al sistema romànic… Una església circular en la que s’obrissin tres absidioles i en la qual els paraments restants es decoressin amb nínxols com a Sant Pere el Gros, tindria una disposició interior com la de Planès. L’orientació E-O que segueix la línia que va de la porta al centre de l’absis oposat indica l’idea de bastir una església i fa prescindir de que pugui ser altre l’objecte d’aquest curiós edifici.”

 

L’església de Planès manifesta intencions simbòliques com la cripta del Pessebre i la capella de la Trinitat de Cuixà. A l’edifici de Planès es reuneixen al mateix temps el culte a la Mare de Déu, que era sovint venerada a l’interior dels edificis rodons (com per exemple, la Rodona de Vic), i a la Trinitat, simbolitzada pel triangle.

 

El caràcter simbòlic de l’arquitectura de Planès és molt semblant al de Cuixà, cosa que s’explica fàcilment si es recorda que la parròquia de Sant Pere dels Forcats, de la qual depenia Planès, era possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. La concepció de l’edifici de Planès nasqué segurament d’algun membre de la comunitat de Cuixà, per bé que la seva realització és inexperta i poc hàbil, tal com assenyala molt justament Jordi Vigué i Viñas ( Sant Hipòlit de Voltregà , 16/2/1942).


L’església de Planès conserva una marededéu romànica del segle XII. Fa 55 cm d’alçada i seu en un setial semblant al de Cornellà, és a dir, sobre un tron de quatre columnetes. Els pilars anteriors són retorçats. Entre els muntants es veuen tres rengles d’arcades superposades, com a Ix. La Mare de Déu de Planès porta corona i l’Infant, no; els d’Eina i Llo, en canvi, sí que en porten. La corona de la Mare de Déu, però, pertany al tipus heràldic de corones murals.




Com a Cornellà, un gran mantell vermell formant plecs verticals li cobreix tot el cos, però davant les cames hi ha més varietat de plecs, i acaba entre els dos peus formant com tres fulles de trèvol. La túnica verda té un galó a l’escot. La mà dreta de la Mare està avançada, mentre que l’esquerra sosté el Nen Jesús assegut, com a Cornellà, sobre el genoll esquerre de la Mare i no, com diu Martí i Sanjaume (1927, pàg. 44), sostingut als braços. L’Infant va vestit amb túnica i mantell dels mateixos colors que els de la Mare de Déu, la qual té els peus idèntics que els de les imatges de Cornellà, Núria, Er i Angostrina. Descansa sobre el marxapeu del tron tallat en bisell. El braç dret del Nen Jesús és en actitud de beneir, amb la mà esquerra aguanta el Llibre. Malgrat algunes lleugeres variants, la Mare de Déu imita incontestablement el tipus de la de Cornellà.

 

Invocada pels febrosos, té també els seus goigs, les estrofes dels quals expliquen la invenció de la imatge vora una font, amb una olla, una creu i una campaneta.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-planes-planes.html


Reclameu el retorn del territoris català a la República Francesa, i maleïu davant de Déu en cas de negativa, als seus governants, passats, presents i futurs.

jueves, 27 de enero de 2022

EL SEMBRADOR D’ODI

 

Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981), als que força gent qualifiquen com “ el ximplet de Palència”, s’esforça en crear odi i divisió.




En bona part ho fa per ignorància, els mitjans de comunicació acreditaven que els seus “ títols acadèmics” estan sota sospita.


Ho fa però, també per amagar, amb Catalunya , el català i els catalans – fins el que només viuen aquí -  com a víctimes propiciatòries, els escàndols de corrupció del seu Partit, i la situació gravíssima en que això deixava les finances publiques.


No hi ha gaire cosa a fer, la justícia de moment no ha actuat – com estenem que caldria - , un bon consell, eviteu, sempre que us sigui possible qualsevol contacte i/o relació amb el “ sembrador d’odi” i  els seus seguidors, i esperem que el bon Déu els demani comptes per aquestes accions ignominioses.

LA FE DEL FUSTER

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia en la que apareix una creu  feta mb trossos de encolats i amb tacs interiors de fusta.




Aquesta senzilla estructura és el millor exemple del que representen per als cristians – això inclou, com bé sabeu, entre altres sectes als catòlics – les imatges religioses.


El text de ÈXODE 20,4,5 , sembla clar ;  No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix.


No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.


La imatge del Jordi Vila Juncá ens fa evocar – als que pertanyem a alguna de les sectes cristianes – el martiri de Jesús a la Creu, NO ADOREM la feina per demés excel·lent del Jordi Vila Juncá, sinó clarament per la seva mediació, al Jesús que  es lliurava a la mort, per retornar-nos la vida eterna.


Que el Senyor sigui sempre amb vosaltres.


Eviteu, sempre que us sigui possible qualsevol contacte i/o relació amb el “ sembrador d’odi” i  els seus seguidors, esperem que el bon Déu els demanis comptes per aquestes accions ignominioses.     

martes, 25 de enero de 2022

EL CRUCIFIX ROVELLAT DEL CEMENTIRI DE CANILLO.

 El Jordi Vila Juncá publica una imatge;  Crucifix al cementiri de Sant Serni de Canillo,  Andorra ;  ben curiós , artesà, vell,  rovellat, mostra de l’art i  la fe, dels que ens precedien en el camí a la Casa del Pare Celestial.




https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-canillo/


La major part de l’actual edificació de Sant Serni és d’època barroca (segles XVII-XVIII),  s’han trobat encara alguns vestigis de l’antiga construcció romànica del segle XII, ja que les modificacions més importants fetes en època posterior es van centrar en el campanar i a la nau principal. 



A l’interior de l’església de Sant Serni hi ha  un santcrist d’estil gòtic popular de finals del segle XIV, realitzat en fusta policromada, i un retaule barroc dedicat al sant titular de la capella, el bisbe de Tolosa (segle III), del qual destaquem la talla de fusta policromada i la tècnica de pintura sobre taula.

https://museus.ad/ca/monuments/sant-serni-de-canillo


Poseu Andorra a la vostra agenda, i eviteu tota relació – si podeu – amb la gent que maldà per prohibir el català, i implantar altre cop els mals usos. 


lunes, 24 de enero de 2022

CASA DOLORS BALCELLS BUIGAS. CERDANYOLA DEL VALLÈS.

 

Malgrat el fred intens anava  el 24.01.2022 , fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria adaptar el nom, perquè de “ petita”  Cerdanyola, res , oi?, i retratava entre altres edificis la Casa de la Dolors Balcells Buigas , germana de l’  arquitecte  Eduard M. Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965),




La reforma d'aquesta casa, propietat de la seva germana Dolors Balcells Buigas,  des de l'any 1905, és probablement una de les obres primerenques de Balcells, influït encara pel corrent goticista ben present en l'ornamentació de les finestres.


Patrimoni Gencat la descriu així; edifici unifamiliar, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes.


 Presenta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana el Passeig Cordelles.


 El conjunt mostra la inspiració en l'estil gòtic (ús de finestres amb claustra, motllures guardapols amb permòdols, etc.).


L'accés a l'edifici es realitza a través del jardí situat a la banda dreta de l'edifici.


Les obertures són rectangulars.


En l'actualitat, la casa ha quedat envoltada de construccions modernes.


El plafó ceràmic blau mostra la figura de la Mare de Déu dels Dolors, en al·lusió a la propietària, còpia d'una obra de Ticià  (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576).


No podia accedir a l’església parroquial advocada a Sant Martí de Tours on volia veure el Crist de Juventeny. 


Això de que els bars estiguin oberts i les esglésies tancades  ja cansa, oi?.