lunes, 28 de febrero de 2022

PALAU CLIMENT . TORTOSA. LA VEGUERIA " IN PECTORE" DE LES TERRES DE L'EBRE

 

La Cinta Llatje, publica una fotografia Palau Climent al centre del carrer Montcada, a Tortosa.




Llegia  que el farmacèutic Ricard Climent Ferrer encarregà al mestre d’obres Josep Maria Vaquer, una casa, l’any  1910, on predomina la composició vertical.

 

El solar disponible, limitat, determina les solucions adoptades. A més, el carrer lateral a la façana ajuda a plantejar l’element que singularitza l’edifici: el seu mirador o galeria tribuna, en cantonada, de tres pisos d’alçada i estructura de fusta amb coberta metàl·lica i un penell.

 

La planta baixa té carreus de pedra i els nivells superiors presenten balconades de ferro forjat sobre fons d’esgrafiats, força detallistes, de motius vegetals i florals, molt estilitzats amb ordenació geomètrica i ben conservats.

 

A l’interior destaquen les pintures murals modernistes predominantment florals i vegetals que amb les motllures de guix, policromades i daurades aconsegueixen un efecte tridimensional molt original. Les tècniques molt variades (marbrats als sòcols, dibuixos amb estergit, esgrafiats a dos nivells...), així com els recursos plàstics formen part d’una ornamentació renovada i revolucionària.

 

Fa uns anys, la casa va ser rehabilitada i ara és la seu de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre.


Les Diputacions han substituït als Senyor feudals.

domingo, 27 de febrero de 2022

IN MEMORIAM. PALANCA DE L‘ERUGA. OLOT.

 

El Matias en Mais Castanyer, publica una fotografia; La palanca de l'Eruga, substituïda per l'actual pont de les Móres. Foto de Vicenç Grivé  Coma (Olot. 1838-1896), c.1885




Del Pont de lesMóres ens cal aclarir-ne l’autor


Esperem amb ànsia les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com

sábado, 26 de febrero de 2022

ERMITA DE SANT ROC. OLOT. LA GARROTXA

 

La Mei Garcia, pública una fotografia ; Grup de la secció excursionista de "La Amistad" davant el porxo d'una ermita d'Olot. Agost de 1925. 📷 Valentí Fargnoli Annetta (Barcelona, 12 d'abril de 1885 -Girona, 7 d'abril de 1944). Col. Emili Massanas i Burcet (Pont Major, Girona, 27 de setembre de 1940 – Girona, 25 d'agost de 1991). Diputació de Girona




I, deixa una pregunta; algú sap quina ermita es?

 

Li responien, ermita de Sant Roc, situada damunt les Fonts que porten el seu nom, prop del riu Fluvià.


Realitzada amb carreus i enguixada, disposa d'una sola nau, coberta a dues aigües, amb el campanar de cadireta col·locat damunt l'absis.




Cal destacar el gran porxo d'estructura de fusta que cobreix la porta principal, d'estil neoclàssic, amb llinda que presenta esculpida la data de 1728. A cada costat hi ha una finestra amb reixa que permet veure l'interior i al damunt una bonica rajola amb la imatge del sant. Aquesta va ser canviada de lloc en algun moment, ja que algunes de les rajoles estan mal col·locades. Cromàticament predominen els colors blaus i taronges i està emmarcada per una sanefa de motius florals de colors verds i blaus que fou suprimida en la part superior i inferior.

 

A la paret dreta de l'església s'hi va construir un petit contrafort durant les obres de restauració.

 

La capçalera està formada per l'absis, damunt el qual es va aixecar un pis superior que servia d'habitatge i el campanar de cadireta amb la data 1723.

 

La nau de la capella està coberta amb voltes d'aresta enguixades. L'altar està fet de rajoles vidriades, possiblement procedents de València. Està format per dos registres horitzontals i cinc verticals. Al damunt hi ha una fornícula, també vidriada, que guarda la imatge de la Verge. Els dos registres verticals situats als extrems dissimulen les portes que donen accés a la sagristia i al campanar. Als centrals hi ha l'altar, a la part baixa, fet de rajoles amb motius vegetals i a cada costat dos registres verticals amb motius florals i caps d'àngels.

 

Als murs de la nau hi ha dos plafons més de ceràmica vidriada amb motius vegetals.


Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva, en publica els Goigs :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-roc-olot-garrotxa-girona.html


Poseu Olot, la Garrotxa , Catalunya a la vostra agenda.

 

viernes, 25 de febrero de 2022

LA CASA DE LA CONSOL FABRA PUIG. BARCELONA

 

El Vicent Miralles Tortes  és un infatigable fotògraf del patrimoni, en aquesta ocasió publica una fotografia del darrer edifici  que projectava Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923)  a Barcelona,  i que construí entre 1908 i 1911 amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i Roure (Barcelona, 22 de gener de 1881 – Lleida, 7 de maig de 1962).





L’edifici va ser el regal que el ric mallorquí Marià Fuster Fuster (Palma, Mallorca, 1862 – Barcelona, 1929) va fer a la seva muller Consol Fabra Puig  ( 1874 +  1912 ) .


L’edifici al carrer Jesús de Barcelona, té en una de les façanes de l'edifici, un relleu amb les inicials C.F. , que recorda la propietària de la finca.


 Tota la casa configura un conjunt amb cert aire neogòtic i d'un modernisme d'expressivitat continguda. De fet, la bellesa de l'edifici ve donada per l'ús de materials nobles molt costosos, com ara el marbre blanc de la façana, el vidre o la pissarra.

 

Domènech i Montaner va deixar la seva empremta en les característiques columnes rosades de la base, les finestres trilobulades i la clàssica decoració floral.


Va composar l'edifici amb una fantàstica combinació de corbes i rectes; dues façanes planes es troben, a la cantonada, amb una torre cilíndrica ocupada per tribunes de vidre i decorada amb escultures que recorden nius d'orenetes.


L'àtic, d'estil afrancesat, i l'elegant entrada, ocupada molt temps pel Cafè vienès, arrodoneixen la perfecció d'aquest edifici.


Des del 2004, en aquest edifici hi ha un hotel de luxe.

ESGLÉSIA DE SANT BRIÇ DE TAPIS. MAÇANET DE CABRENYS. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

 

 El Joan Badia i Homs , la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez , la  Gemma Ylla-Català i Passola i la  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0956401.xml

Que  l’església de Sant Briç o Brici de Tàpies és un edifici de planta rectangular i  que exteriorment no presenta cap divisió entre la nau i la capçalera.

Es tracta d’un temple rural, d’origen alt-medieval, que presenta problemes de datació per les modificacions que ha sofert i perquè algunes de les seves estructures fan endevinar-hi una certa singularitat.




Fotografia de Montserrat Anguila Presas 


A l’interior hi ha una arcada que fa d’arc triomfal i assenyala la separació entre els espais de la nau i el santuari, ambdós, però, de la mateixa amplada. Cal precisar, però, que l’espai de capçalera insinua una planta lleugerament trapezial, ja que és una mica més estret a l’extrem de llevant que no pas prop de l’obertura vers la nau. Això és així pel desviament que presenta el mur de migdia al tram corresponent a aquesta capçalera.

 

L’interior de l’església ha esta encalcinat; únicament resten al descobert les dues arcades que posseeix. La nau és coberta amb una volta de canó i dividida en dos trams per un destacat arc toral de perfil ultrapassat, sobre ferms pilars adossats. Aquest arc, sense impostes, és fet amb dovelles llargues i no gaire amples, ben tallades en pedra calcària; els pilars dels muntants són de carreus de mida força gran.

 


Fotografia Marta Lloret Blackburn . 2009 . Vista de l'altar de l'església.


L’arc d’entrada al presbiteri, ja esmentat, és també de mig punt i lleugerament ultrapassat, sobre uns pilars adossats que, en aquest cas, també són encalcinats. Aquest arc és fet, a diferència de l’arc toral, amb lloses sense treballar o només trencades, molt primes i allargades, que es disposen en ventall, amb el morter ben visible a les juntures. És probable que la forma de ferradura d’aquest arc fos originàriament més marcada a la seva arrencada, a tots dos costats, ja que sembla que ha estat alterat. Aquest detall potser es veuria confirmat si hom llevés l’arrebossat dels pilars que formen els brancals.

 

La volta de l’esmentat espai presbiteral presenta l’estranya particularitat d’ésser força més enlairada que no ho és la nau, relació que normalment s’inverteix; això fa suposar que és producte d’alguna modificació. Aquesta volta de la capçalera és també de canó; les capes d’arrebossat i encalcinat impedeixen qualsevol hipòtesi sobre l’època d’erecció d’aquesta volta i de la suposada reforma.

 

La porta d’entrada és situada al mur de migdia, al seu tram més occidental. A la part restant d’aquest costat foren afegides dues capelles, una de les quals s’obre a l’espai presbiteral, i una sagristia que s’avança del conjunt edificat vers llevant. Aquests afegitons daten, segurament, dels segles XVII o XVIII.

 

La porta esmentada és rectangular, amb llinda monolítica, potser també fruit d’alguna reforma. Als batents hi ha un conjunt de ferramenta romànic.

 

Les dues finestres que hi ha a l’edifici són de doble esqueixada, però ambdues poden haver estat alterades. La del mur de ponent és l’única obertura que té aquesta façana; l’arc extern és modern i a l’interior afecta una forma rectangular. Aquests detalls i l’estructura dels vessants semblen indicar que, a l’origen, era d’un sol biaix. L’altra finestra és al centre del mur de llevant, que també és arrebossat al parament extern. Per la situació excessivament enlairada i l’aspecte formal, és probable que la finestra sigui d’època tardana, potser com tot el mur on es troba.

 

Él frontis o façana de ponent crea una testera elevada sobre la qual es dreça un destacat campanar d’espandanya de tres pilars i dues arcades de mig punt, entremig i damunt les quals, al pinyó del mur, s’obre un minúscul arquet. Per la grossa carreuada que hi fou utilitzada, aquesta espadanya sembla que fou afegida a la nau posteriorment.

 

Els murs perimetrals del temple foren sobrealçats, en època tardana, quan hi fou construït al damunt un terrabastall, a nivell del qual hi ha la teulada de doble vessant actual.

 

L’aparell de la construcció només és enterament visible als murs de tramuntana i de ponent del temple, als paraments exteriors, i a la part subsistent “on no s’adossen capelles” del de migdia. Ambdós murs laterals eren coronats externament per una cornisa bisellada, tallada en peces de pedra calcària de travertí. Es conserva enterament al costat de tramuntana. La construcció es féu a base de blocs de pedra només trencats, en general de mides reduïdes, lligats amb un abundant morter de gra molt aspre, sorrenc, que resta ben visible. L’aparell és irregular, només amb tendència a la sedimentació horitzontal, la qual cosa fa que s’arribin a formar algunes curtes filades seguides, però sempre en espais molt reduïts dels paraments, detall que hom pot observar a la part superior del frontis. Aquest aparell lliga amb cantonades de carreus de mida petita, força ben tallats en pedra calcària porosa, de travertí —el mateix material utilitzat per a la cornisa—. Als murs hi ha barrejats diferents tipus de pedres.

 

Pels elements antics que subsisteixen a l’església i per la tradició pre-romànica d’algunes de les estructures visibles (arcs ultrapassats, aparell), creiem que pot ésser situada, hipotèticament, al segle X.

 

És evident, però, la dificultat que suposa explicar les rares estructures d’aquesta construcció, sobretot les del sector de capçalera de l’edifici, en les condicions en què es troba actualment.

 

És possible que l’edifici actual hagi perdut una antiga capçalera. Malgrat la seva planta lleugerament trapezial, l’actual espai presbiteral podria haver estat a l’origen, el tram més oriental de la nau. En aquest cas, el mur de llevant seria un afegitó fet quan desaparegué el primitiu absis. L’aspecte de la finestra d’aquest mur i el poc que hom pot endevinar-ne de l’aparell, sota l’arrebossat extern, no semblen pas desmentir aquesta possibilitat.

 

Si això fos així, però, la volta elevada de l’actual santuari, sembla que no es podria pas explicar, com un espai cupular, dins aquesta tradició, com a Romanyà de la Selva, per exemple, ja que no hi ha cap traça d’haver existit un transsepte.

 

És evident que caldria fer prospeccions als murs, les voltes i els altres elements avui amagats per resoldre tots aquest dubtes, i, a més, fer excavacions a llevant de l’actual església on probablement es trobarien vestigis de l’antiga capçalera, en cas d’haver existit. Així hom podria esbrinar també si la curiosa volta elevada respon, com en principi podem suposar, o no, a una reforma tardana.


La parella romànica ens expliquen les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/05/sant-bric-de-tapis-macanet-de-cabrenys.html


Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.

miércoles, 23 de febrero de 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LES AGULLES. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

 

El Jordi Vigué i Viñas (Sant Hipòlit de Voltregà,  16/2/1942) , el Jordi Fernández i Cuadrench ( Barcelona, 26 de març de 1966) , el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i la  Teresa González i Verdaguer, escriuen de l’església de la Mare de Déu de les Agulles, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0427301.xml

El santuari  és un edifici d’una nau, coberta amb una volta de canó seguit, de perfil apuntat, que arrenca d’una motllura que recorre els murs de la nau, llevat del tram de ponent, i de l’absis, i que ressegueix l’extradós de les finestres. la nau és capçada, a llevant, per un absis semicircular, que s’obre directament a aquella. Cal assenyalar que els murs de la nau presenten una deformació en el tram immediat a l’absis, que l’estrenyen en la unió amb aquell.




Albert Pratdesaba i Sala, Vista de la façana principal




Albert Pratdesaba i Sala, Vista de l'absis




La porta, molt senzilla, en arc de mig punt, s’obre a la façana de migjorn, mentre a la façana de ponent s’obre una segona porta, amb llinda, que té tot l’aspecte d’una reforma posterior. Sobre aquesta porta hi ha una senzilla espitllera, i el conjunt de la façana és coronat per un campanaret d’espadanya, esvelt i descentrat de l’eix de la façana.

 

A la façana de migjorn, entre la porta i l’angle de llevant, hi ha dues finestres de doble esqueixada, del mateix tipus que la que s’obre al centre de l’absis.

 

A les façanes de tramuntana i de migjorn es conserva el ràfec original, format per una motllura xamfranada, que és interromput prop de la façana de ponent, ocupant uns 2/3 de la seva longitud, aproximadament la mateixa longitud que ocupa la motllura interior de la qual arrenca la volta.

 

El ràfec absidal és format per una motllura del mateix tipus que les de les façanes laterals. Aquestes depassen, en dues filades, els ràfecs, fins al ràfec de la coberta actual, que fou restaurada entre els anys 1981 i 1982 per l’Associació Amics de l’Alta Garrotxa.




 Jordi Contijoch Boada. Interior

La incompleció dels ràfecs exteriors i de les motllures interiors sembla indicar que la part de ponent de l’església respon a una reforma i allargament de la nau original, però aquesta impressió no és plenament confirmada per l’estructura de l’aparell, que no presenta una discontinuïtat acusada. Els paraments són de carreus irregulars, senzillament escairats, però sense perfilar ni polir, alternant filades estretes amb altres més amples, distribuïdes irregularment, però amb tendència a l’horitzontalitat i la uniformitat, que no és plenament assolida.

 

Al punt de la suposada ampliació, el parament no presenta una brusca interrupció, sinó que les filades continuen sense alteracions substancials. Només la façana de ponent presenta un aspecte diferent, amb els carreus travats amb morter de calç, amb una imatge més d’arrebossat. Aquesta continuïtat de l’aparell permet de suposar que l’església no fou ampliada, sinó que, per raons que desconeixem, durant el curs de l’obra es produí el canvi en el projecte de l’edifici; s’eliminaren les motllures internes i els ràfecs exteriors, i es féu també un sobrealçament del nivell de la coberta, per sobre del nivell inicialment previst, atès que les filades que depassen el ràfec s’integren perfectament en el parament. En canvi la porta de ponent i el petit campanar d’espadanya responen, efectivament, a les reformes tardanes de l’edifici.

 

Per la seva estructura, l’església de la Mare de Déu de les Agulles, s’avé a les formes característiques de l’arquitectura del segle XII, ja avançat. En canvi, l’aparell no es correspon directament amb la concepció arquitectònica, sinó que és una pervivència de les tecnologies del segle XI, les quals avançat el segle XII, retornaren al medi rural.

 

Després de la consolidació i neteja duta a terme pels Amics de l’AltaGarrotxa, el seu estat pot ésser considerat correcte.


 


 https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/03/goigs-la-mare-de-deu-de-les-agulles.html



 La imatge de la Marededéu de les Agulles es troba avui al Museu d’Art de Girona.


lunes, 21 de febrero de 2022

IN MEMORIAM. LA CASA DE LES PETXINES. LA BARCELONA QUE EL TEMPS I L’ESPECULACIÓ URBANÍSTICA S’ENDUGUÉ.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1039


Llegia  que l’arquitecte Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872  - 28 de maig de 1923) en col·laboració amb el també arquitecte Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872-1911), dissenyaven  l’any 1899 la  casa de les petxines al carrer Balmes 152, cantonada amb el carrer de Còrsega.





https://dbe.rah.es/biografias/50072/joan-alsina-arus

La casa s’enderrocava l’any 1966, i el dia 11.03.1970 es publicava a la Vanguardia  la relació de proveïdors que feien possible el nou edifici.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/11/03/pagina-90/34341467/pdf.html


Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) .  El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, el seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat, i  per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.


 L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973.




Es podria, dissortadament, fer una llarguíssima relació del Patrimoni desaparegut en aquells anys. Que us sembla , el titol PORCIOLADES?. 

martes, 15 de febrero de 2022

TENIU DADES DE L’AUTOR/S DE L’EDIFICI DEL CASINO DE CAMPDEVÀNOL?. EL RIPOLLÈS

 

Llegia a la pàgina del Casino de Campdevànol ; El Cercle Campdevanolenc som el setzè ateneu més antic de Catalunya.




Fundat l’any 1879 per un grup de persones del poble de Campdevànol, des d’aleshores hem estat realitzant activitats culturals i d’esbarjo pels seus socis i també pel conjunt poble.


Cap dada de l’autor/autors del disseny de l’edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’enail castellardiari@gmail.com

lunes, 14 de febrero de 2022

CANELLES A VISTA D’OCELL. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” NO ACABA DE POSAR EN MARXA.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia a vista d’ocell de Canelles de Segre ,un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Urgell sobirà ,  situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb la comarca del Solsonès.





El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.


 La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap els anys setanta.


S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.


Quan al topònim, el diccionari català valència balear ens diu ; deriva etimològicament  del llatí cannĕllas, ‘canyetes’. El topònim ja apareix documentat amb la forma Canellas l'any 878 (Abadal CC, ii, 35, 39).


El diccionari català valència balear, té una extraordinària virtut , desagrada profundament al feixisme més ranci, que viu avui un dia gloriós amb la seva victòria a Castellà i Lleó, on els electors escoltant la veu profètica del “ximplet “  de Palència, escollien el caos.   Malgrat no està comprovat que la Universitat Joan Carles I, li regales un màster d’endeví, sembla però,  que l’inefable  Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981) , té per aquesta tasca “ aptituds naturals”, oi?.


El lloc és citat en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell en els anys 819 o 839. Pertangué, fins a la fi de l'antic règim, al capítol de la col·legiata d'Organyà.


Tanmateix però, , els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets.

sábado, 12 de febrero de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE JOANET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ARBÚCIES. LA SELVA

 

El Jordi Pujadas Ribalta, atenen a la neva petició, en relació a l’escola de  Joanet , poble d’hàbitat dispers del municipi d’Arbúcies , a la comarca de la Selva, a la vall de la riera de Riudecòs.




Joanet  apareix esmentat l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia (Sant Mateu) era filial de la de Sant Hilari.


Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu.


 Formà parròquia independent a la fi del segle XIV


La primera referència d'un mestre a Joanet no capellà  data de 1835. Ocasionalment consta en documentació municipal (1899 i 1904) pagament a mestres. 

 

Durant la II República es va construir un edifici amb espai per una aula i la vivenda que encara s'anomena Ca la mestra, però passada la guerra es va tornar a fer classe a un espai de la rectoria. 

 

L'any 1954, les actes fan referència a que l'escola ocupa un local parroquial i més tard a que l'Ajuntament ha de pagar reformes i unes instal·lacions.


L'any 1961 es constata que un nou local no pot esperar més ja que no es pot utilitzar el que s'ha fet servir fins ara propietat del bisbat de Vic. Finalment, l'any 1962 es traslladen a un nou edifici però no és fins l'any 1966 que s'aprova un pressupost extraordinari per a l'adquisició definitiva del local.

 

L'escola es va tancar el 1974 i actualment és local social municipal.

 

(aquestes dades actualitzen les que constaven en el llibre publicat el 1997)


Ens cal la vostra ajuda, o almenys la vostra complicitat compartiu aquestes publicacions ,i el nostre prec perquè ens facin arribar imatges i dades d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.


Ah!,  convoquem “ urbi et orbe” a la ciutadania de Catalunya,  a les seves entitats, a les administracions , a,.., per organitzar un reconeixement nacional  l’any  2023 , en el primer centenari de la mort del Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)    que  al servei de la Mancomunitat de Catalunya ,  va obrir entre 1913 i 1923 fins a 120 col·legis en municipis de Catalunya.

viernes, 11 de febrero de 2022

SANT PERE SOMONT. ANSERALL. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió m’envià fotografies de Sant Pere de Somont, amb aquest comentari “ força retocada “.







El Manuel Anglada i Bayés i  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Pere de Somont , a l’antic terme d’Anserall,  integrat ara a les Valls de Valira, a la comarca de l’Urgell sobirà, que retratava l’Antonio Moras Navarro, l’any 1983. Vista frontal de l'església.




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0613601.xml


Petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.

 

Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta.

 

La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.

 

L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament.

 

La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII


l’havien visitat la “ parella romànica “, i ens deixaven les seves impressions :

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/02/sant-pere-de-somont-valls-de-valira-alt.html  


“obiter dicta”, no volem deixar sense comentar de forma explicita que el tema del  desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, o si us agrada més “patètic”;  tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia  directament a les Diputacions Provincials, i a tots els que malden perquè Catalunya sigui “ pels segles dels segle “, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA,  i perjudica  de forma permanent, als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes


https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf

 

Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Fa força temps que no publiquen cap  edifici escolar anterior a la dictadura franquista, l’explicació bàsicament és que als nuclis de població hi ha poques persones.


El tema ens continua interessant fins al punt que hem endegat una campanya perquè Catalunya reconegui la gran tasca que feia el Dr. Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), aquest proper any 2023 en ocasió del centenari del seu traspàs.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/cal-retre-un-homenatge-nacional-valenti.html?fbclid=IwAR1zXZxMKa4I1GH86A1z3uZmGnHMjiaHnZdkkWOjMgo6tTXDVM_2xmzqIrI


TOTS els catalans esteu cridats a participar.