lunes, 31 de agosto de 2020

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BORREDÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . EL BERGUEDÀ

L’assumpta Figueras Viñas publica fotografies de l’Església parroquial de Borredà, a la comarca del Berguedà, advocada a  la Marededéu, mal dita Santa Maria , Patrimoni Gencat explica que està situada al centre històric de la població, i la descriu com un edifici de planta basilical cobert a dues aigües amb teula àrab. Té tres naus amb un presbiteri rectangular, una capella i sagristia. El campanar, de secció quadrada, està als peus del recinte i el remata una barana de pedra. La porta d'entrada actual, a ponent, és d'època romànica amb les portes fetes de fusta amb ferramenta de ferro forjat. Pel que fa l'interior, cal destacar les seves decoracions pictòriques força recents.


El portal d'entrada és de dues fulles o batents que s'obren cap a l'interior de l'església  parroquial de  Borredà i que tanca el portal de mig punt de cara a ponent de l'església. El ferro fou durant l'edat mitjana el material bàsic per a protegir les portes, material que aviat evolucionà cap a formes decoratives. el cas de la porta de ferro forjat de Borredà, repeteix el model de ferramenta de la gran majoria d'esglésies romàniques de la comarca que conserven la seva porta original.


La primera menció de l'església data del 938. Es conserven alguns vestigis del segle XI, possiblement l'església primitiva, identificats amb l'actual.

L'església romànica data del segle XII, es féu en substitució de la preromànica del 938.

Al segle XVIII quedà petita degut al fort creixement demogràfic de Borredà; les reformes efectuades a finals del segle XVIII per tal d’encabir el retaule barroc de la marededéu de la popa – denominada així enlloc de Mare de Déu de la Llet com pertocaria - resultaren insuficients i el 1718 l'abat de Ripoll donà permís per a fer una nova capella del Sant Crist.


Les obres definitives es realitzaren l'últim terç del segle XVIII, concretament el 1784. El campanar fou bastit el 1790.

Als anys 70 dels segle XX els pintors vigatans Camil Bofill (1957, Torelló) i Benet Barniol decoraven el presbiteri i les naus.


Amb tota la cura que calgui, seguiu l’exemple de l’assumpta Figueras Viñas, i visiteu Catalunya a fons.

El Concili d'Efes  que es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, així la denominació SANTA és sinó una heretgia, un intent evident de minimitzar la figura de la marededéu, i alhora una  evident mostra de masclisme.  Algú ho havia d’escriure   


Tothom continua en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/


 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.


Que la Marededéu Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.



domingo, 30 de agosto de 2020

QUE EN SABEU DEL JULI BARBEY POINSARD PROMOTOR DE LA CASA DEL PASSEIG, 5 DE LA GARRIGA ?. EL VALLÈS ORIENTAL.

La Carme Pecanins Luna em feia arribar un dels seus treballs, en aquesta ocasió una imatge de la casa Juli Barbey i Poinsard, al numero 5 del Passeig de la Garriga al Vallès Oriental.


Llegia a : https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/21693 treball magnífic de Carles Paños Garcia en relació a Juli Barbey i Poinsard promotor de la casa que porta el seu nom a la Garriga al Vallès Oriental, que era “diputat”, no he sabut trobar a la xarxa cap dada que confirmi aquesta afirmació, tampoc en la breu nota en que la Vanguardia dóna noticia de la seva mort :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/09/23/pagina-5/33292416/pdf.html

Trobava una fotografia en al que apareix Juli Barbey i Poinsard, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i tantes dades biogràfiques com sigui possible a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com , a :
http://xiloca.org/data/Bases%20datos/Monograficos/6149a.pdf


Explica el Carles Paños Garcia, que la casa Juli Barbey i Poinsard va ser construïda per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937) l per a encàrrec del diputat del que va rebre el nom la casa.

El senyor Barbey tenia l’ambició de fer-se construir la casa més bonica per l’arquitecte de més renom de la Garriga, i ho va aconseguir, volia fer una casa amb cert aspecte de grandiositat, amb el qual Raspall va pensar fer accessos per tots els carrers de les mançanes.

La casa del diputat Juli Barbey sintetitza les virtuts de les construccions de Raspall, que com a arquitecte equilibrat, sap crear unes distribucions enraonades, amb un clar sentit de conservar la frescor interior de les vivendes, jugant sempre amb un cromatisme de colors pastel a les parets i vidrieres, creant així espais de bon viure, sense incomoditats innecessàries que només dificultarien el tant ben plantejat confort.
La casa està composada per una planta soterrani, planta baixa, planta primera, planta altell i una petita habitació a dalt de tot de la torre, a la que s’ha anomenat planta torre.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=384

Patrimoni Gencat en diu que la Casa Barbey és l'obra màxima i més coneguda de Raspall per la grandiositat i qualitat arquitectònica que té i pel conjunt d'elements decoratius que conté -tant interiors com exteriors-. És formada per semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta, amb una torre de planta rectangular en un angle. És centrada per un espaiós vestíbul on hi ha una gran escala. La coberta és complexa i conté ceràmica vidrada en verd i caramel, que fa figures geomètriques. Els murs estan formats per un sòcol de pedra irregular, coronat per una sanefa de ceràmica vidrada, i per paraments estucats en color ocre. Al capcer de la façana sud hi ha un rellotge de sol i a la façana de ponent un sant Jordi, ambdós de trencadís. L'interior és profusament decorat: sòcols, arrambadors, llars de foc, columnes de trencadís, capitells de ceràmica, sostres de guix, pintures, vitralls emplomats, paviments, mobiliari, llums...

Intervenien en les tasques de decoració entre altres , Josep Triadó i Mayol (Barcelona, 10 de febrer de 1870 - 2 d'abril de 1929), i Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952)

La casa està o estava a la venda :

https://www.lavanguardia.com/local/valles-oriental/20180124/44252096007/casa-barbey-joya-modernista-garriga-venta.html


https://www.grupovia.net/sector-inmobiliario/880-casa-barbey-bien-cultural-de-interes-nacional-se-pone-a-la-venta-por-6-millones-de-euros


Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

sábado, 29 de agosto de 2020

CAN DURALL/ CASA JOAN COLOM CAPDEVILA. LA GARRIGA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL.

La Carme Pecanins Luna , m’enviava una imatge de la casa Passeig, 38 de la Garriga al Vallès Oriental, i em precisava que té més de dos anys, i que en l’actualitat el jardí està molt descurat.


És obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[- la Garriga, 15 de setembre de 1937), i sembla que el promotor fou Joan Colom i Capdevila del que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs i d’alguna dada de la seva biografia.


Patrimoni Gencat la descriu com “petit conjunt” format per l'edificació principal, l'habitatge del jardiner (actualment rehabilitat i usat per la família) i un interessant jardí amb arbres d'interès i elements ornamentals remarcables, com l'estany sortidor.

L'edifici principal és una casa unifamiliar aïllada de planta rectangular que consta de soterrani, planta baixa i golfes.

Les obertures del soterrani són d'arc rebaixat i estan tancades amb reixes de ferro forjat a cop de fuet que enllacen amb les baranes de les finestres de la planta baixa on se situa el portal d'entrada flanquejat per sengles finestres. ES tracta d'obertures de llinda plana amb decoració a base d'esgrafiats. El portal d'entrada condueix mitjançant cinc graons a un cancell amb arrambadors ceràmics de perfil sinuós recobert sinuós recobert de trencadís i incorpora una vidriera amb vitralls emplomats. A la part de dalt del portal s'obre una tarja tancada amb una reixa de ferro forjat a cop de fuet. Les golfes tenen una finestra tripartida emmarcada per una motllura sinuosa amb motius vegetals en relleu, la del mig més alta, tancada amb baranes de ferro forjat a cop de fuet, els ampits són inclinats i tenen una sanefa esgrafiada amb dues flors en els extrems unides per una motllura coronada per relleus de motius vegetals.

La casa descansa sobre un sòcol que imita pedra i emmarca les obertures del soterrani. Al damunt l'estucat és a base de franges horitzontals fins a la meitat de la part superior de les finestres de la planta baixa. A partir d'aquí l'estucat és llis fins a la meitat de la part inferior de les finestres de les golfes on una sanefa de rajoles amb motius florals emmarcada per motllures de secció rectangular, separa l'estucat llis dels esgrafiats del capcer de la façana principal. La sanefa és igual a la que es troba a la part superior el capcer. A les cantonades de les façanes hi ha estucats grans carreus de pedra sense polir.

La coberta és a dues aigües amb teules àrabs i a les vessants hi ha teules vidrades verdes que dibuixen formes geomètriques. El carener és perpendicular a la façana principal i està coronat per una cresteria de ceràmica de color verd. El capcer de la façana principal -flanquejat per medallons dels quals parteixen tres cintes estucades i que incorpora esgrafiats amb motius geomètrics i florals de gran qualitat- , és motllurat i té una part superior central i dues més baixes que segueixen les pendents de la teulada. A la part superior es dibuixa una sanefa de rajoles decorades amb flors de color rosa, blau cel i groc sobre fons blanc.

L'antiga casa del jardiner, edificada al mateix temps que l'habitatge principal, és de planta baixa i pis, amb alguns afegits en planta baixa. A més del tractament de les façanes, de l'edifici s'ha de ressaltar el remat d'aquestes amb un fris de ceràmica vidrada blava.

Del jardí destaca una font de planta tribulada, amb un pilar al centre amb acabament esfèric. Està revestida de ceràmica en trencadís. El mur de la tanca del jardí és de paredat i està arrebossat. De perfil sinuós, el seu coronament està recobert de petits còdols, com en els capitells de pilastres. Les portes i les baranes estan collades al mur i a les pilastres, presenten formes sinuoses, seguint el mur, i són de ferro forjat treballades a cop de fuet.

Destaca el xiprer de Monterrey (cupressus macrocarpa) que es protegeix en el Pla especial de protecció i actuació del patrimoni arquitectònic, arqueològic, urbanístic i paisatgístic del municipi de la Garriga.

Les descripcions com les imatges recullen el moment fugisser, sovint dissortadament els objectes i/o persones a que es fa referència, canvien i quasi sempre , NO per a millor.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32478

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/can-durall


Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

miércoles, 26 de agosto de 2020

IN MEMORIAM. LA FÀBRICA DE “ ROLLOS MUSICALES VICTÒRIA”/ “LA SOLFA”. LA GARRIGA.

El Jose Delgado publica una fotografía de la fàbrica “Rollos Musicales Victoria” , més coneguda com "La Solfa”” , de La Garriga, ubicada en unes naus obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), “Rollos Musicales Victoria” produïa els rotlles de les marques Victoria, Best i Ideal. Inicialment amb maquinària importada, aquesta va acabar construint-se a la mateixa fàbrica. Va arribar a tenir 35 treballadors, entre 1919 i 1930, i un catàleg innovador d'unes sis mil obres l'any 1929. Aquest catàleg incloia -a tall d'exemple- temes tan diversos com la sardana, la sarsuela, simfonies o òpera, així com una gran diversitat de compositors, tals com Beethoven, Chopin o Debussy o el mateix Manuel Blancafort i de Rosselló (la Garriga, 12 d'agost de 1897- Barcelona, 8 de gener de 1987)i va comptar entre els seus compositors l'obra de dues autores, Adelina Hombravella i Narcisa Freixas Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)


Manuel Blancafort, fill del propietari i músic de renom, va treballar a l'empresa durant la seva adolescència, traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contínues de la pianola, i va ser per a ell una autèntica escola; també hi va treballar com a marxant el seu germà Antoni.
http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/la-solfa-des-de-dins-els-secrets-del-paper-perforat-victoria

La Solfa va tancar les portes l'any 1932, fruit de la crisi provocada per l'aparició del fonògraf, i l'edifici va passar a ser la seu de l'empresa Blavi, del mateix Blancafort, amb qui La Solfa compartia seu des de 1931


https://www.radiocoleccion.es/la-garriga-mi-pueblo-natal/

domingo, 23 de agosto de 2020

CASA DE LA MARIA DE LA MERCÈ MAYOL, DITA ARA CAN RASPALL. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

Havíem endegat una joint venture amb la Carme Pecanins Luna, dibuixant i pintora que anava donant “fruits saborosos “

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2020/08/casa-sebastia-bosch-i-sala-la-garriga.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2020/08/la-bombonera-de-la-garriga-esta-la-venda.html

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/in-memoriam-de-la-primera-i-de-moment-unica-edicio-del-mercat-medieval-de-balenya-osona/

Continua ara amb la casa de la Maria de la Mercè Mayol - de la que ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs - , que reformava el seu fill, l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937).

La casa pertany actualment al Consistori de la Garriga:

http://www.visitalagarriga.cat/ca/can-raspall


https://lagarrigadigital.cat/2020/02/10/can-raspall-acull-la-presentacio-de-la-nova-associacio-la-garriga-modernista/

https://lagarriga.cat/ajuntament-seu-electronica/serveis/oficines-datencio-a-la-ciutadania/can-raspall

La Carme Pecanins Luna, tenia ocasió d’assistir a una cerimònia de Matrimoni Civil, activitat que també es du a terme a la casa.


Patrimoni Gencat ens explica que aquesta va ser la primera obra de l'arquitecte Manel Joaquim Raspall, i la realitzà abans de finalitzar els estudis d'arquitectura.

Es tracta de la reforma de Can Mayol, avui Can Raspall, efectuada l'any 1903 a la casa pairal de la seva mare.

Va reforçar el primitiu caràcter gòtic de l'edifici, mantenint-hi les finestres conopials i l'arcuació de coronament i a la vegada introduí nous elements de l'estètica del moment: baranes amb ferro fuetejat i motius florals, vidres emplomats a portes i finestres.

Ampliació de la casa el 1920.

Quan a la descripció ens diu ; Vivenda unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i golfa. Assentada al damunt de sòcol de maçoneria. Les parets de la planta baixa són de carreus fins la imposta de maó. Les obertures estan encerclades amb obra vista. A la porta d'entrada i balcó hi ha, estilitzats de forma molt personal, un arc deprimit convex i una altre deprimit còncau. A partir de la imposta les parets de la façana són d'obra vista i les obertures de pedra. La coberta és a dues aigües fent cantonada. El ràfec està suportat per mènsules de fusta treballada i entre les mènsules hi ha una sanefa amb motius geomètrics. Sota el ràfec hi ha una doble arcuació.

Al seu costat s'hi afegí una vivenda unifamiliar entre parets mitgeres. Consta de planta baixa, dos pisos i torrassa. Assentada damunt un sòcol de maçoneria. Els arcs de les obertures són una lliure interpretació personal de l'arc deprimit convex dovellat. Les parets són d'obra vista llevat de la part més baixa, que és de carreu. A la segona planta hi ha una torrassa que clou en un mirador, la coberta és de faldons i hi ha una barana metàl·lica. Les llindes de les obertures de la planta baixa són de pedra. Unes mènsules de pedra suporten els pilars de la galeria del segon pis. El ràfec de coberta és prolongació de l'edifici del costat.

Es restaurava l’any 2007 sense que consti enlloc qui en va ser l’autor, la “inèrcia perniciosa” que ens inoculava la dictadura franquista és més difícil de eradicar que la Covid. 19

Us deixo un parell d’enllaços :

http://www.cdh.lagarriga.cat/sites/default/files/estudis_i_treballs/migrat/16_M.J._Raspall_arquitecto.pdf

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/in-vita-e-in-morte-de-manuel-joaquim.html

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.


Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i confieu en la intercessió de la Mare de Deu de l’Ajuda, per poder superar la Covid.19

domingo, 16 de agosto de 2020

IN MEMORIAM . LA FONDA DORÉ. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Jose Delgado publica fotografies de la Fonda Doré de la Garriga, edifici desaparegut , segons llegia al blog ;

https://lagarrigacalles.blogspot.com/2011/10/la-ronda-del-carril_13.html
el antiguo Hotel Doré trasformado ahora en casa de apartamentos.

https://lagarrigadigital.cat/2016/05/12/estudi-sobre-la-gastronomia-garriguenca/


http://hostals.blogspot.com/2016/12/hotel-dore-la-garriga.html

L'Hotel Doré va ser fundat per Josep Marata i Montserrat Girbau.

http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/fons-joaquim-rusinol-marata

http://www.cdh.lagarriga.cat/contingut/entrevista-joaquim-rusinol-i-marata-2004


Joaquim Rusiñol i Marata ( 31 d’octubre de 1932 + Desembre, 2015 )

Desembre 2017 - Parròquia Garriga . Joaquim Rusiñol Marata (2on Aniv).

Sempre he viscut a la Garriga, vaig néixer a l’hotel del meu avi que es deia Hotel Doré, que estava a la Ronda del Carril número 22, actualment ja no existeix.

Ens agradarà tenir noticia de l’autoria d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La Garriga durant la dictadura franquista, i la posterior “democraciola”, no ha estat tot lo diligent que caldria pel que fa al Patrimoni Històric, i a la seva documentació.

JOSEP GRANER PRAT. LA PETJADA MODERNISTA A CASTELLAR DEL VALLÈS

L'arquitecte Toshiaki Tange publica una fotografia que identifica com Casa al carrer Mateu 5/ /Autor desconocido/, Barcelona.


A Castellar del Vallès tenim la Casa Blai Blanquer Mecier que construïa – segons es recull a INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS - Jaume Puig (mestre d’obres) als voltants de l’any 1910.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME atribueix l’autoria de la casa de la Carretera de Sentmenat, 110 de Castellar del Vallès, al mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) i atorga a Jaume Puig el rol de “constructor” .
Dóna com probable que la del carrer Mateu 5/ , a Gràcia, sigui també obra de Josep Graner que té molta obra a Barcelona.


En el mateix sentit publicàvem :

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/el-patrimoni-immobiliari-historic-i.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/02/presencia-del-mestre-dobres-josep.html


Respecte de Jaume Puig, constructor de Castellar del Vallès , ens agradarà tenir coneixement del seu cognom matern, del lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible una fotografia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

lunes, 10 de agosto de 2020

INDRETS D’OBLIGADA VISITA. EL JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA ROSA. BLANES. LA SELVA. GIRONA.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), tens o pots fer fotografies del JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA DE ROSA? BLANES. LA SELVA, GIRONA

M’enviava a volta de correu electrònic – a la velocitat de la llum – unes magnifiques imatges, que havia fet el 15 d’abril de 2015.


Quantes coses ha passat des d’aleshores, oi?.

La tempesta Gloria


La pandèmia de la Covid.19 que dissortadament continua ACTIVA entre nosaltres.

I la fugida esperpèntica del rei “demèrit” per recordar-ne només algunes.

Ah!, oblidava esmentar els greus problemes de http://blogscat.com/ que havia aixoplugat entre altres el Diari de Blanes, on havíem col·laborat el Josep i un servidor. Q.E.P.D.

El Promotor va ser l’enginyer Fernando Rivière de Caralt (Barcelona 3/2/1904 - Barcelona 12/7/1992)
https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=58


I de l’Autor : Joan Mirambell i Ferran ( Barcelona, 28 febrer de 1892 + Barcelona, 14 de maig de 1983) ,Arquitecte, dissenyador de jardins i dibuixant http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/670.pdf


Com tot en aquesta vall de llàgrimes, no tot son flors i violes, oi?

http://www.elpuntavui.cat/article/156121-blanes-desestima-restituir-a-la-familia-riviere-les-finques-que-va-cedir-fa-anys-a-pinya-de-rosa.html


Visiteu Blanes, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya, aplicant SEMPRE les mesures de seguretat bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, i sobretot, sobretot, eviteu coincidir amb els Borbons.

Ah!, i no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

A LA MEMÒRIA DE L’ANTONIO DIAZ CAZORLA. EL JARDI DE CACTUS DE BONASTRE. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA.

L’Antonio Diaz Cazorla ( Argentona, el Maresme, 1943 + Bonastre, el Penedès jussà, 2019 ) , ens deixava un jardí de cactus, al terme de Bonastre, a la comarca del Penedès jussà, que potser, potser, no el sobreviurà gaire temps


https://www.rememori.com/1148494:antonio_diaz_cazorla

https://www.diaridetarragona.com/costa/Bonastre-quiere-salvar-un-jardin-con-2.000-especies-de-cactus-20191216-0040.html

https://rusticsportal.com/jardin-de-cactus-en-bonastre/

http://buscoarbressingulars.blogspot.com/2015/03/un-jardi-de-cactus-altafulla.html


El Raul Pastó Ceballos publicava una munió d’imatges d’aquest jardí, que si desapareix com tot fa pensar, esdevindrà una vergonya per al Consistori de Bonastre, i àdhuc pel Consell Comarcal, la Diputació Provincial i la Generalitat de Barcelona.

Ah!, ... no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

viernes, 7 de agosto de 2020

EL REGNE DE LES COMISSIONS.

El rei demèrit està “tècnicament” PARADERO DESCONOCIDO

Sembla que el mal costum de les comissions – que heretava – del seu regent, i que segons sembla ha continuat practicant durant TOTS els anys del seu regnat, està al darrera de la seva “deslocalització”

Que és però una comissió segons els diccionaris en llengua catalana.


Tant que cobra per les transaccions fetes un venedor de gèneres per encàrrec d'altri i proporcionat a l'import de les dites transaccions.

Quantitat de diners que cobra una persona i/o entitat per haver realitzat un negoci com una venda, un intercanvi, etc.:

En temps mes moderns, s’anomenen així els imports que periòdicament cobren els bancs als clients que NO TENEN gaires diners.

El tema de les “comissions” és vidriós, si algú ho sap – i tot s’acaba sabent – cal donar-li una part , això sovint comporta augmentar el percentatge de la comissió, i la “bola” acaba tenint unes dimensions gegantines.

Recordeu aquella frase, vostès tenen un problema, i el problema es diu 3%!.

Està clar que és més senzill partir-se un 6%, o un 10%, o qualsevol percentatge superior, oi?.

El tema doncs, no és redueix NOMÉS a saber quan cobrava el rei demèrit, sinó a saber amb noms, cognoms, partits polítics,..., AMB QUI HO COMPARTIA

CAN SALA HAVIA ESTAT ESCOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Jose Delgado em feia arribar fotografies de diverses indrets on s’havia impartir docència a La Garriga :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/in-memoriam-de-les-franciscanes.html





Necessitem imatges de la Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/teniu-dades-de-la-primera-escola-dels.html


Cercava dades de Can Sala , a la Plaça Josep Mauri Serra, 1 de la Garriga que havia aixoplugat l’escola pública.

No tenia clar però, si es va servir com escola abans de la dictadura franquista :
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

Trobava a :
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=227937&fromPage=load

Al número 3583, que l’autor havia estat l’Ignasi Conrado Agustí , l’any 1881 – No trobava cap dada d’aquest Ignasi Conrado Agustí, i deixo aquí la pregunta, era arquitecte?. Mestre d’obres?

Com quasi sempre, quan estires una mica d’un fil, se’n obren més i més i més, oi?.

Per descomptat espero la col·laboració dels lectors/es a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La Garriga, el Vallès Oriental, Catalunya. Us ho agrairan.

Ah!, no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà anar a buscar menjar al Banc dels Aliments.

LA BORRASCA GLORIA A LA LLERA DE LA TORDERA. MEMÒRIA RECENT.

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar imatges de les destrosses i algunes de les obres de reparació que es duen a terme per recuperar la “normalitat” , que malmetia el temporal Gloria entre els dies 20 i 23 de gener de 2020 al REINO DE ESPAÑA – de dissortada fama, gràcies al rei demèrit - i la Catalunya Nord amb pluges acumulades de fins a 787,7 litres per metre quadrat a la Vall de Gallinera, pluges d'entre 200 i 500 litres per metre quadrat el Vallès Oriental, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre,...





El temporal va tenir afectació sobre diversos rius que van desbordar-se, com és el cas del el Ter, el Fluvià, la Tordera,.., havent-se de desallotjar-se diversos habitatges i provocant el confinament dels ciutadans del baix Ter. Altres rius van tenir un cabal al límit del desbordament, però sense arribar a fer-ho, com és el cas de l'Onyar al seu pas per la ciutat de Girona.

El fenomen meteorològic va afectar al litoral i les platges de la costa Brava, el Maresme,..., es va veure afectada la xarxa de Rodalies de Catalunya, molt descurada tradicionalment des del REINO DE ESPAÑA – de dissortada fama, gràcies al rei demèrit - a causa de l'esfondrament d'un pont entre Blanes i Malgrat de Mar,...

El temporal Glòria quines conseqüències tot just es comencen a reparar va tenir un efecte positiu, moltes persones es van adonar que NOMÉS des d’un estat independent i democràtic serà possible posar en pràctica polítiques preventives dels desastres naturals.

lunes, 3 de agosto de 2020

ESTACIÓ DELS FERROCARILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE LES PLANES.

Toshiaki Tange publicava una fotografia de l’edifici de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a les Planes de Vallvidrera.


L’arquitecte Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943), podria ser l’autor de l’edifici de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a les Planes de Vallvidrera , un nucli del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes del districte de Sarrià - Sant Gervasi, de la ciutat de Barcelona.


Cerqueu l’excel·lent treball de Ramon Graus Rovira (Sant Llorenç de Morunys, 1968)
Arquitectures noucentistes a les estacions del Tren de Sarrià (1912-1931)

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20161112/411800821899/de-viaje-al-valles.html

https://elcugatenc.cat/les-planes/estacio-va-obrir-portes-ferrocarril-valles-100-anys

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita les Planes, Vallvidrera. Barcelona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

domingo, 2 de agosto de 2020

MASIA DE CAN COLL DE PINCARÓ. ALBANYÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava l’any 1917, la masia de Can Coll de Pincaró,al terme d’Albanya a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona .

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:La_masia_de_Can_Coll_de_Pincar%C3%B3.jpeg

D’aleshores ençà Catalunya a patit , l’epidèmia de la GRIPE ESPAÑOLA, dues guerres mal dites mundials, les conseqüències de la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general i la subsegüent dictadura, que es transformaria en “democraciola” , la Covid.19,..., i malgrat el desig de desfer-nos del jou del REINO DE ESPAÑA , continuem captius i desarmats.

Una molt bona mostra d’això és el missatge que ens dóna el servidor quan volem accedir a blogscat.com per penjar alguna noticia de Castellar el Vallès. Error establishing a database connection

Tenim clar els interessos espuris que hi ha al darrera de tot plegat.

Continuarem mantenint l’esperança i no caurem en el parany de posar en el mateix nivell conceptes com Justícia , i Tribunal Suprem / Tribunal Constitucional, o fins Deu Creador i la Jerarquia de l’Església Catòlica.

Patrimoni Gencat ens diu; Can Coll és la masia més gran de l'antic i disseminat veïnat de Pincaró. Està situada a poca distància de l'església de Sant Bartomeu, en el camí que mena de la Muga.

És un gran casal de planta rectangular, format per dos cossos ben diferenciats, un amb teulat a una sola vessant i l'altre amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals.

Disposa de baixos (amb diverses portes d'accés que menen a les quadres del bestiar), planta per l'habitatge, amb accés directe des de l'exterior per l'escala de pedra, formant una eixida sostinguda per dues atrevides arcades de mig punt, que mena a la porta principal.
El pis superior està ocupat per les golfes.

Can Coll va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, llevat dels carreus cantoners i dels emprats per fer algunes de les obertures.

Avui, encara no hem assolit la llibertat com a Nació, teniu però l’ocasió magnifica de gaudir d’una estada en aquesta casa:

https://www.escapadarural.cat/casa-rural/girona/can-coll-de-pincaro

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Pincaró, d’Albanya, de la comarca de l’Empordà jussà , de Girona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Joaquim Parés Pubill publica fotografies de l'església gòtica de Santa Maria de Conesa, a la comarca de la Conca de Barberà, Tarragona que segons s’explica es va bastir sobre un temple romànic del qual es tenen notícies ja en el segle XI.

El nou edifici, de majors dimensions, es va construir amb un parament de carreus, que defineixen una nau rematada per un absis pla.

Patrimoi Gencat ens la descriu com ; església d'una sola nau amb capçalera plana.


La nau havia de tenir tres arcades i no dos, com en té.




Les claus de volta presenten la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant i l'escut de Catalunya amb cinc barres.

Com totes les esglésies del Císter està dedicada a Santa Maria, imatge que es representa a la portada lateral sota el porxo.

El campanar, de base rectangular de 3,80 x 3,80 metres , fa 28 metres d'alçada i s'hi accedeix per una escala de cargol de pedra que es troba en perfecte estat. A la part superior presenta quatre obertures amb arc de mig punt i un coronament amb merlets.

La portada es troba situada sota un arc-pòrtic de forma diafragmàtica.

El dia de la festa de Santa Victòria de 1335 es contractà al mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà per a la construcció de l'església parroquial de Conesa. Les obres acabaren l'any 1347 i des de llavors resta inacabada en els dos tercis de la seva construcció. La construcció del campanar s'inicià l'any 1399.

El conjunt es constituït tal i com es demana en el contracte de vuit de setembre de 1344 al mestre Guillem Pedrola de Guimerà : una Mare de Déu asseguda amb l´Infant en braços, esculturada en la mateixa clau i envoltada de dos àngels "practicables".


Aquests dos situats damunt suports esculturats amb sengles rostres el del mestre d´obres i l´escultor.

El conjunt és força naturalista, efecte que s´aconsegueix amb la insinuació de moviment, els trets personalitzats dels rostres i la complexitat dels plecs dels ropatges.

En els diez foscos que seguien a la sediciò dels militars feixistes encapçalats pl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República es va destruir un retaule barroc del segle XVII.

A l'octubre del 2014 va caure un llamp a la torre del campanar que va destruir el merlet de la cantonada nord-oest.

L’Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973 ) és un excel·lent coneixedor de Conesa i de la Conca de Barberà.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Conesa, de la Conca de Barberà, de Tarragona ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !