IN MEMORIAM. ESCOLA I CONVENT DE LES MONGES PAÜLES, OLESA DE MONTSERRAT, EL LLOBREGAT JUSSÀ

  

Llegia de l’edifici del carrer Santa Oliva, núm. 34  . Convent on hi ha instal·lades les monges Paüles a Olesa de Montserrat.

Es tracta d'una casa originària de 1929 però que ha sofert moltes reformes i ampliacions, sobretot a la part de ponent, de manera que exteriorment gairebé  no és visible l'obra més antiga.

Consta de dos cossos de diferents alçades, amb les façanes arrebossades i les obertures modernes.

 L'interior compta amb un pati central on hi ha la capella del convent, força àmplia, construïda entorn de 1950. La capella adopta un estil clàssic, i l'interior es distribueix en una nau amb capelles laterals.

 L'altar és presidit per una imatge de la Verge Miraculosa, titular de l'orde de Sant Vicenç de Paul, i és decorat amb una pintura mural.

Les monges paüles es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat  ha portat a terme habitualment  tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats.

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1491000/monjas-paulas-olesa-muy-pesar

https://www.regio7.cat/anoia/2019/09/13/olesa-homenatja-les-monges-paueles-50061424.html

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1529953/olesa-queda-convento-monjas-paulas-obra-social

https://www.olesademontserrat.cat/taxonomy/term/715

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/11/goigs-la-mare-de-deu-de-la-medalla.html

Li devem molt a l'església catòlica a Catalunya.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN SOLÀ DE LA ROCA, ADVOCADA A SANT ISIDRE. EL BRUC. L’ANOIA

  

Havia “ vist” que no visitat la capella de  Can Solà de la Roca,  advocada a sant Isidre, al terme del Bruc , a la comarca de l’Anoia, avui sense culte, el Mapa de Patrimoni diu que és un edifici de planta quadrada i d'una sola nau.

La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud.

A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana.

 Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/lanoia-desconeguda-la-balma-del-sola-de.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-sant-isidre.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0

Sempre és bo recordar d’on veníem; el Concili de Trento instava a edificar oratoris, capelles, ermites, esglésies,.., a fomentar els aplecs com a mètode per mantenir i àdhuc fer créixer la religiositat popular.

 El cardenal Isidro Gomá y Tomás,  signava i feia signar als bisbes una carta en favor de la traïció infame del General Franco i els militars que l'acompanyaven en l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, i ho feia malgrat la negativa i la previsió profètica del també cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que l'advertia que aquest gest posaria en risc la persistència mateixa del catolicisme al REINO DE ESPAÑA.

 La victòria dels sediciosos, comportaria una repressió brutal que recriminaria el mateix cardenal Isidro Gomá y Tomá, que moria molt oportunament l'any 1940, Franco compliria la seva promesa i assignaria una retribució regular a càrrec del pressupost de l'estat als sacerdots,  fomentaria la creació de seminaris i  elevava a “ confessió estatal “ el catolicisme , els fidels però, s'allunyaven d'aquella església que  molts fidels, especialment a Catalunya, començaren a veure més  com un apèndix de l’opressió franquista, que com a espai de llibertat i consol

A la mort del sàtrapa  la duríssima realitat que preveia el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, quines despulles acabarien tornant a Tarragona, es feia present, caiguda de les vocacions, laïcisme, .., presència creixent  d’altres confessions,...

Esperem que es pugui redreçar la deriva de l’església catòlica.   

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

TENIU DADES DE L’ESCORXADOR DE SANT LLORENÇ SAVALL, DE L’ÈPOCA EN QUE S’AIXECAVA, DEL SEU AUTOR ?.

Anava a Sant Llorenç Savall, i m’aturava a retratar des de lluny l’edifici que havia estat l’escorxador de Sant Llorenç Savall.

Li preguntava a la IA , que em deia algunes banalitats per acabar reconeixen que no té cap dada d’aquest edifici.

N’havia fet una publicació:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/12/in-memoriam-escorxador-de-sant-llorenc.html

Deia aleshores   ; Intueixo la mà de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç de Savall,  6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981)

l'any 2019, Compartia taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall amb el Joan Carné Pla, llorençà, nascut l'any 1946 al que avui es coneix com l’Hostal Pla, abans de l’àpat havíem anat al Jutjat de Pau, per recollir els certificat de naixement de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + Terrassa, 1981 ) 

El Joan Carné Pla,  traspassava el 16.2,2022, sense poder acabar de documenta l'obra del seu avi. 

Confio en que algú agafarà el testimoni.  

Un poble sense memòria és un poble vençut

 

ESGLÉSIA DE MASSIVERT, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/159

Massivert és un dels despoblats del municipi del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Situat a l’extrem oriental del terme municipal, a l’esquerra del barranc d’Erta, al límit amb Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà, i a 1300 metres d’altitud és un dels primers nuclis de la zona a despoblar-se, abans dels anys 50.

Sant Romà, catalogada com a BCIL. Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular. Per les tipologies de l’edifici es pot observar que podria tractar-se d’un edifici adscrit a les fórmules pròpies del S.XI, com a sufragània de la Sant Bartomeu d’Erta.

L’estat de l’església requeria una intervenció de conservació urgent, ja que la teulada està deteriorada i pot caure.

Des del gener de 2025 està inclosa en la Llista Vermella de l’associació Hispània Nostra.

A l’abril del 2026 s’ha anunciat un ajut de 650000# del Departament de Cultura per poder executar unes obres de millora durant el 2027 que seran impulsades per l’Ajuntament del Pont de Suert i el Bisbat de Lleida

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30385

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Venen dies, setmanes, mesos, anys molt durs a les terres germanes de l’Aragó,  tenim clar però, que el temps farà desaparèixer el drac malvat ( PP & OX )

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

Que sant Romà elevi a l'Altíssim la pregària de les minories culturals, ètniques i religioses, victimes de la irracionalitat dels que diuen parlar  en CRISTIANO, reduint així   al Déu infinit, creador del cel i de la terra.  Senyor, allibera'ns del jou pesadíssim del RENINO DE ESPAÑA    

ESGLÉSIA DE FONTETA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DIA SANTA MARIA PER L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. FORALLAC. L’EMPORDANET

 

L'església de Fonteta, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria, per part de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA,   està situada al nucli del mateix nom.

 Apareix documentada des del 1057 com a sufragània de Santa Maria de la Bisbal.

És un temple romànic, probablement bastit el segle XI, amb moltes reformes posteriors.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7111

 De la construcció medieval conserva la primitiva nau; la façana presenta una portalada renaixentista tardana; durant el segle XVIII se substituí el primitiu absis per una capçalera plana, i el campanar va ser bastit l'any 1755.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  fontetanencs, trempolins, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , catalans  usuaris  de rodalies de Calalunya, catalans usuaris de la xarxa viari ade Catalunya , andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de càncer de mama, victimes del monolingüisme genocida, ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT JORDI, VOLEM LA PAU, VOLEM LA PAU, NO VOLEM DISCURSOS D’ODI!!!!!

 

Avui, sota el cel clar de Sant Jordi, els carrers s’omplen de roses i paraules, com si per un instant el món recordés qui vol ser. Les mans s’entrellacen amb llibres, les mirades s’aturen en els versos, i l’aire mateix sembla respirar una treva antiga, sagrada, necessària.

 

Però més enllà del perfum de les roses i del paper nou, hi ha un clam que no pot quedar ofegat entre celebracions: VOLEM LA PAU. No com una consigna buida, no com un desig ingenu, sinó com un dret urgent, com una exigència que neix del dolor acumulat dels pobles.

 

Sant Jordi, soldat i màrtir, tu que vas plantar cara a la por i a la imposició, tu que vas escollir la fidelitat a la consciència per damunt de la força, escolta aquest crit que puja des de la terra. Des de cada ciutat ferida, des de cada infant que no entén la guerra, des de cada mare que espera un retorn que no arriba.

 

Que la teva llança, símbol de lluita, no serveixi per vèncer enemics, sinó per travessar el silenci còmplice. Que el drac que avui combatem no tingui escates ni alè de foc, sinó forma de mentida, d’odi, d’ambició desmesurada.

 

No volem discursos d’odi. No volem paraules que divideixen, que encenen, que deshumanitzen. Volem paraules que construeixen, que curen, que abracen. Volem governs valents que no es dobleguin davant la violència, pobles que no s’acostumin a la barbàrie, veus que no callin quan la injustícia parla.

 

Avui, dia de llibres i roses, elevem aquesta pregària a l’Altíssim: que la pau no sigui un somni ajornat, sinó una realitat conquerida. Que la memòria dels qui han caigut ens empenyi a no rendir-nos. Que cada gest, per petit que sigui, sigui una llavor de convivència.

 

I si cal tornar a lluitar, que sigui com tu, Jordi: amb la veritat per escut i la dignitat per espasa.

 

VOLEM LA PAU. I no deixarem de dir-ho.

 

 

L’ARAGÓ SOBREVIURÀ AL PP & VOX

 A Saragossa, quan el sol cau lentament sobre l’Ebre i el vent remou suaument les banderes del Pilar, hi ha una calma que no entén de discursos ni de consignes. És una calma antiga, feta de passes repetides, de pedres gastades i de veus que, des de fa segles, s’entrellacen sense fer soroll.

La Pilarica observa, pacient, com ho ha fet sempre. Ha vist canvis, entusiasmes i també obstinacions. Però mai no ha deixat de reconèixer allò essencial: la gent que es troba, que es saluda, que comparteix pa, records i llengües sense necessitat de posar-los nom.

Aquella tarda, una dona —aragonesa, de Saragossa de tota la vida— s’aturà un moment davant la basílica. Pensava en els seus amics catalans, en els sopars plens de riures, en les paraules dites amb accents diferents però amb la mateixa intenció. I, gairebé sense adonar-se’n, somrigué.

—No va d’això —va murmurar, com si parlés amb la pedra, amb la història o amb ella mateixa—. No pot anar d’això.

El vent li va portar una remor llunyana, potser d’un tren, potser només d’un record. I en aquell instant, la frase antiga —aquella de “chufla, chufla…”— va perdre tota la seva càrrega burlesca per convertir-se en una cosa gairebé tendra, com una relíquia d’un temps que ja no cal repetir.

Perquè, al capdavall, ningú no es mou del tot. Ni les llengües, ni les cultures, ni els afectes. Tot conviu, com conviuen els ponts amb el riu, sense demanar permís.

Quan la dona va reprendre el camí, sabia que el món continuaria ple de soroll. Però també sabia una altra cosa, més discreta i més forta: que hi ha vincles que no entenen de fronteres ni de proclames, i que fins i tot les pedres més antigues —les del Pilar, les de qualsevol poble— semblen guardar-los en silenci, com un secret compartit.

I això, pensava, no hi ha ningú que ho pugui esborrar.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE MALLÀ?. OSONA

 

L'actual Ajuntament de Malla es troba a l'edifici que va funcionar com a escola pública fins al 1997, un espai reconegut històricament com a centre educatiu del poble.

Aquest edifici  va ser adaptat per a usos consistorials i d'altres espais municipals després de la tancada de l'escola, essent un lloc de memòria local documentat en el projecte "L'escola de Malla. 1930-1997"

https://www.malla-osona.cat/actualitat/noticies/malla-presenta-un-documental-sobre-la-historia-de-lescola-de-malla.html

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.

El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

IN MEMORIAM DE LA VILLA ESCOLITA. EL TORELLÓ QUE EL TEMPS I LA INCURIA S’ENDUGUEREN. OSONA

 

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2011_una_passejada_per_torell_.pdf

La torre de la Villa Escolita, construïda probablement a finals de la dècada de 1890 per l'industrial Manuel Colomer Vives  (casat amb Escolàstica Llopis i pare d'Escolàstica Colomer), representa un exemple notable d'arquitectura industrial privada d'autor desconegut, lligada a l'expansió fabril catalana de finals del XIX. Aquesta estructura, vinculada a la fàbrica cal Feyner (adquirida per Colomer el 1889 segons fonts històriques com les de Fortià Solà), va desaparèixer durant la dècada de 1950 amb l'ampliació de les naus industrials, un procés comú en la transformació del paisatge industrial català.

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2006_notes_sobre_ind_stria_a_torell_.pdf

Segons el padró de 1905 a la torre Villa Escolita hi vivia la família Colomer Llopis, integrada per Manuel Colomer (nascut el 27 de desembre de 1878), Escolàstica Llopis Giro (nascuda el 25 de juny de 1877), el cunyat de Manuel (Domingo Llopis Giro) i els joves Manuel (de set anys), Escolàstica (de sis anys) i Montserrat (d’un any).

Manuel Colomer i Llopis, fou un aviador català. Va ser un pioner de l'aviació comercial espanyola. El setembre del 1918, amb 23 anys, gràcies a una subvenció de l'Aeri Club de Catalunya, va iniciar el curs de pilot a l'aeròdrom de La Volateria, obtenint així el títol de pilot a finals del mes de setembre del 1919, just dues setmanes abans del seu aterratge d'emergència al Camp d'en Gorina a la Creu Alta de Sabadell.

El 1911 la família va créixer amb l’arribada d’Elsa Colomer Llopis. Van residir en aquesta torre com a mínim fins al 1914, ja que en el padró d’aquest any encara hi estan inscrits.

Poc documentada visualment avui dia, forma part del Fons Abans.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/torello/tots/villa-escolita-casa-fayne-manuel-colomer-vives

 Sou pregats de fer-nos saber el nom de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

 

CAPELLA DEL SANATORI ANTITUBERCULÓS DE TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://terrassadigital.cat/capelles-ocultes-3-5-la-ciutat-sanatorial/

L'antic Hospital del tòrax, conegut com a Sanatori de Terrassa, es troba a la zona del Pla del Bonaire.

S'estructura a partir de diferents cossos que parteixen d'una plaça porticada. A l'ala sud trobem una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós Elías (Tarrasa, 4 de junio de 1918 - Vendrell, 1 de mayo de 1971)

Que la Marededéu, que inspirava sens dubte al Domènec Ferran Gómez ha endegar aquesta acció, faci que  s'encomani arreu de Catalunya.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe.

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor

L’AMAGADA CAPELLA DE L’ESEIAAT – UPC. TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/07/13/capella-universitat-terrassa/?fbclid=IwY2xjawRS00tleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe97TcrZdaHS6VjIkVuzfb_RGKmyWxt2MGsDhCafRA8FrnnEuUb83e_zrZ6iE_aem_LTZ8od_YD1haF_Ii_3W8wQ

La sala d’actes de l’Eseiaat -UPC, a imatge d’aquelles habitacions tapiades per amagar perseguits en els dies foscos que sguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, també guarda un secret. No és un secret inconfessable, a l’inrevés, és molt confessable i, potser, més d’una confessió s’hi devia fer allà en els dies grisos de la postguerra. Una capella, que es manté gairebé en perfecte estat de revista, es pot descobrir darrere de les cortines d’aquesta sala d’actes que acull reunions, presentacions, rodes de premsa i altres activitats. Però, a la dècada dels 40, que sembla que és quan es va crear, també podia ser un espai per a la missa, les oracions i altres rituals de la litúrgia catòlica

La capella mostra un Sant Crist sobre l’altar i està flanquejat per dues portes, amb pintures de sants. A una posa “S. Antonius Mª Claret”, i de l’autor es diu que és Carles Company (FECIT). L’altra correspon a “S. Joseph Opifex” i l’autor va ser Jordi Serra (MCMLIX). Segons sembla, eren alumnes de l’escola d’Arts i Oficis.

L’any 2002, un dels conserges de la casa, Xavi Soto, va trobar en aquesta capella dues llaunes amb un contingut més que valuós. Les llaunes contenien pel·lícules amb les primeres imatges que es recorden, sobre l’Escola Industrial. Un tresor incalculable rescatat.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe. 

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor

 

LA CAPELLA DE LA VILA D’ALPENS AL TERME DE LLUÇÀ, ESTÀ ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER O A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS?. EL LLUÇANÈS

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila

No podia accedir al Catàleg de Masies 

Llegia de la capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila, edifici d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. 

La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció "Magdalena Vila" i una data del segle XVII parcialment erosionada. 

Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Ens dol l’evident abandó pel que fa a la documentació del Patrimoni històric, particularment el vinculat a la pràctica religiosa 

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em confirmava :  Marededéu del Roser.

El feixisme considerava " meritori " menystenir " - de qualsevol forma  - el Patrimoni Històric de Catalunya  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT DE CAN GINEBREDA, ARA MAGATZEM D’EINES DEL CAMP. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html

Llegia de  la imatge de la Marededéu de la Salut que era  una delicada talla de fusta de l'època barroca,  que havia estat deixada per un francès allotjat a la masia de can Ginebreda.

Josep Font i Ginebreda va fer construir una capella al costat de la font de la seva finca, un cop traslladada la imatge a l'església del Castell, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.

Els rectors de la parròquia –  dels que diu la fama que cremem al infern -  van  aconseguir traslladar la imatge a l'església del Castell ,  amb el resultat tràgic que tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936 com a conseqüència directa de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels       gelidelencs ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM. CAPELLA DE PINEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. AVINYÒ. EL BAGES

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-pineda

De la capella de la Pineda al terme d’Avinyò,  llegia ; edifici de planta rectangular, construïda amb carreus de pedra lligats amb morter i té una superfície aproximada de 25 m2. El sostre és de doble vessant i presenta un petit campanar a la part frontal fet amb totxanes. Igualment realitzat amb totxanes hi ha la porta d'accés frontal i un petit ull de bou igualment a la façana.

La capella estaria adossada a posteriori a l'edifici de la masia.

A l'interior de l'edifici trobem pintures murals al voltant de tota la nau representant bancs de fusta. Mentre que a l'absis hi ha un petit receptacle com a capelleta per col·locar-hi algun sant, i als laterals d'aquesta hi ha pintures en forma arquitectònica. El sostre interior està fet amb encanyissat i aquest s'ha començat a desplomar, deixant grans clapes al descobert i posant en perill l'interior de l'estructura.

Estava consagrada a la Mare de Déu del Roser.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-i-goigs.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  avinyonencs  , noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern