El Guillem Homet, publica una fotografia de l’església de Sant Cristòfol ( Menna) de la Vall, a la Vall de Barcenada,
al terme de Gavet de Conca, a la comarca del Pallars jussà, de la que en diu
Patrimoni Gencat; edifici aïllat a la
plaça del poble. Fou primer sufragània de Santa Maria de Llimiana (almenys des
del segle XV ), i després del 1904 fou unida a Sant Miquel de la Vall.
L'església tenia origen romànic, tot i que en el temple actual no se'n reconeix
res. Documentada des del 930 en documents de Santa Maria de Gerri de la Sal,
apareix en diversos documents episcopals fins al moment actual.
A la façana principal hi ha la porta principal d'arc de mig punt i
adovellada, per sobre hi ha un rosetó i, coronant la façana, un campanar
d'espadanya de dos ulls.
Església d'una sola nau amb volta és de creueria, de tres trams separats
per arcs torals.
La coberta és de teula a doble
vessant.
Al mur nord s'observen espitlleres botzinades d'arc de mig punt.
L'interior està pintat de blanc i a l'absis i a les dues capelles laterals
hi ha unes pintures del segle XIX, amb la inscripció: ANY 1860.
Es guarda una pica beneitera.
Aquestes esglésies no tenen rector propi. Atenen la parròquia de Sant
Miquel de la Vall i les seves sufragànies els rectors in solidum de Gavet,
residents tots dos a la rectoria de Tremp.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24969
Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com
També, si fos possible, imatges de l’edifici que aixoplugava les escoles,
aquest és també un Patrimoni oblidat que
cal recuperar.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist
(Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant
inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a
ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un
nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat
arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i
al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist
a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila ,
http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant
Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la
possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de
naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant,
i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia
a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No
hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per
la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria
Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui
hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del
poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre
Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest
d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt
antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un
soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles
van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest
fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor.
David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de
sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès
Occidental.
