IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE LA DIVINA PASTORA AL MAS ROMAGUER, SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET

  

 https://ardenyallocs.blogspot.com/2011/04/cal-romaguer-o-divina-pastora.html

Llegia que la capella o oratori de la Divina Pastora, situada a l'antic Mas Romaguer (també conegut com a Cal Romaguer o Mas de la Divina Pastora) a Sant Feliu de Guíxols, és un element patrimonial íntimament lligat a la història del monestir benedictí de la ciutat

El mas original va ser manat construir per l'Abat Benet  Massalvà i Argunyol, qui va dirigir el Monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Les obres de l'edificació van tenir lloc entre els anys 1781 i 1785.

La finalitat inicial d'aquesta gran masia era servir com a indret de repòs i convalescència per als monjos del monestir. Allà, els religiosos malalts o febles passaven temporades de descans reben les cures dels masovers del lloc.

Pocs anys després, entre el 1794 i el 1797, el mateix abat Massalvà va fer aixecar un oratori dins del mateix recinte de la masia, on s'hi va col·locar una imatge de la verge de la Divina Pastora.

 Es creu que es va triar aquesta imatge mariana perquè la zona i els paratges del massís de l'Ardenya on s'ubica eren molt freqüentats pels pastors de les rodalies

A causa de la presència d'aquest espai sagrat, la finca va començar a ser coneguda popularment com l'Ermita de la Divina Pastora. Històricament s'hi celebrava un aplec popular molt concorregut pels habitants de Sant Feliu de Guíxols.

El conjunt del Mas Romaguer es troba en un estat ruïnós i d'abandonament a causa del pas del temps i la manca de conservació.

 Tot i la degradació estructural de les parets de la masia, encara s'hi pot identificar clarament l'espai que ocupava l'oratori, situat a la banda esquerra de l'entrada principal de l'edifici

Fotografia Marc Clos 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen avui 2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  la Marededéu  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM DE MONTALT I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ANTONI, A QUIN?. LA MORERA DE MONTSANT. EL PRIORAT

 

Llegia del  ara desaparegut poble de  Montalt , al terme de ka  Morera de Montsant, a la comarca del Priorat.

L'any 1163, el bisbe de Tortosa Jofré de Aviñó  (5 de agost de 1151-28 de maig de 1165 )  va rebre les muntanyes de Montalt com a donació d'Albert de Castellvell,  Castlà de Siurana i governador del Priorat (1163-73).

Posteriorment, l'any 1286, la Cartoixa d'Escaladei va establir colons en aquest lloc per potenciar-ne el poblament i l'agricultura.

El poble va ser abandonat de manera progressiva entre els segles XIV i XV.

Segons la tradició històrica, els monjos d'Escaladei van oferir avantatges i terres a altres zones properes (com a la Vilella Alta) per atreure els habitants de Montalt i traslladar-los directament sota la tutela del monestir.

Just al contrari del que succeiria a Vallbona de les Monges, on  l'any 1573 a conseqüència de les directrius del Concili de Trento, que prohibien que els monestirs femenins estiguessin isolats en el territori per evitar saquejos i atacs, l'abadessa Estefania de Piquer va oferir cases i terres als habitants del poble de Montesquiu (situat en un turó proper) perquè es traslladessin a viure al voltant del cenobi.

Després de la desaparició del nucli urbà, només en va quedar dempeus l'església, que posteriorment es va transformar en el santuari de Sant Antoni de Montalt i va donar pas a l'actual Mas de Sant Antoni de Montalt.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11318

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=23071

Si existeixen, ens agradarà rebre els Goigs a l’emal castellardiari@gmail.com, sortirem així del dubte respecte de l’advocació, Antoni Abat?, o Antoni de Pàdua?.

El topònim, és clarament descriptiu, la Morera, és un terme situat a la part alta de la comarca del Priorat.

La Morera n'és molt alta,

Cabassers molt amagat,

la Bisbal dalt d'una roca,

i Margalef dintre un forat.

Que  sant Antoni Abat, sant Antoni de Pàdua i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària des morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

IN MEMORIAM- SANT CRISTÒFOL/MENNA DE L’ESTELA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-de-lestela-cabanelles

Llegia de Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles). L’Empordà sobirà, que l’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó.

Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament.

En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella”.

Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes.

Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’edifici existent al final del segle XI.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38812

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_Sant_Crist%C3%B2fol

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coiuncidint amb Sant Marti de Tours.

Per als catalans conèixer el nostre país és un imperatiu ètic.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que sant Cristòfol / Menna  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE COLERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Colera havia estat a l'antiguitat un indret de masos dispersos. L'actual nucli urbà, disseny  atribuït a l'enginyer militar francès "Le Brun" es va urbanitzar de nova planta a partir de l'any 1770, després de la sol·licitud realitzada a Carles III pel pagès de Garriguella, Isidre Ferran Sangenís i els seus germans.

No hi ha gaires vestigis d'aquella primera ocupació.

El poble es va ubicar en un pla estret proper ala platja, entre la riera de Molinars i les primeres corbes de nivell, a prop de l’església romànica de Sant miquel de Colera.

L’estretor del pla va condicionar les possibilitats d'expansió de lapoblació

L'Ajuntament de Colera es troba al Carrer Labrun, 34. L'origen d'aquest nom de carrer de l'Alt Empordà es deu, molt probablement, a un error de transcripció històrica o fonètica del cognom del cèlebre enginyer militar francès Jean Le Brun (o Jehan Le Brun).

Jean Le Brun va tenir un paper clau en la cartografia militar i l'estudi de les zones frontereres del Pirineu durant els conflictes bèl·lics dels segles XVII i XVIII entre Espanya i França (com la Guerra dels Nou Anys o la Guerra de Successió).

Aquest enginyer va rebre l'encàrrec de dibuixar mapes estratègics i plànols del litoral de l'Alt Empordà, especialment dels passos fronterers i badies naturals com les de Portbou, Colera i Llançà, per preveure moviments de tropes o possibles fortificacions.

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SIURANA D’EMPORDÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fa anys i panys que cerquem informació per confegir un inventari d’edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=siurana&page=1&pos=8

Llegia que l'any 1927  que l’Ajuntament  d e Siurana d’Empordà , acorda la compra d'una casa al carrer Pont, Can Jan Menut, per condicionar-la com a escola.

 L'edifici es trobava en estat ruïnós, i en les obres, que varen durar un any, hi va col·laborar tot el poble.

Finalment la nova escola s'inaugura el 14 de setembre de 1929, un edifici que va acollir les escoles de Siurana fins que es varen tancar.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT FELIU L’AFRICÀ. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=2&pos=16

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’església de Calabuig, advocada a Sant Feliu, situada a la part més elevada del petit nucli urbà localitzat al nord-est de la població de Bàscara a la que pertany.

Església de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i bastida damunt les restes del castell de Calabuig.

La nau, amb la zona presbiteral integrada, és coberta amb volta apuntada i està separada per dos arcs torals bastits amb dovelles ben desbastades, que es recolzen als murs laterals. Als costats de l'altar principal hi ha dos arcs de mig punt adovellats, bastits a la segona meitat del segle XVI. El que està situat al nord presenta, a la dovella central, l'escut de la família Senesterra, senyors del castell, gravat en relleu. Al mur nord s'obre una capella de planta poligonal, coberta amb una volta molt rebaixada separada amb esvelts arcs torals i decorada amb llunetes. Una petita finestra circular amb vitralls il·lumina l'interior. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb una volta rebaixada amb llunetes. La pica beneitera de pedra situada als peus de la nau presenta l'any 1797 gravat i tot l'interior està arrebossat i emblanquinat. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular, bastida amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una petita rosassa. A l'extrem de migdia s'eleva la torre quadrada del campanar, amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior i la coberta plana. L'extrem nord de la façana presenta un acabament esglaonat a la part superior i un gran contrafort de reforç a l'inferior. Al sud hi ha dos petits contraforts que reforcen el basament. Aquesta part del temple està arrebossat.

Les restes de l'antic castell es troben integrades al mur sud de la nau de l'església. S'observen diverses espitlleres a dos nivells, bastides amb carreus desbastats i actualment tapiades, i un dels portals del castell també cegat, d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest del mur. Al mig del parament hi ha una altra rosassa i a l'extrem est, dues finestres rectangulars a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes en posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus desbastats disposats en filades, que corresponen al castell. La resta del parament és bastit amb pedra sense treballar disposada irregularment.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que Sant Feliu l'Africà elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTELA, MAL DITA SANTA MARIA PER L’ESGLÉSIA NAZIONAL CATÒLICA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=1&pos=1

Edifici tardo-romànic d'influència cistercenca d'una sola nau i capçalera carrada sense absis destacat. La volta de la nau és apuntada i seguida, trets característics de les esglésies del final del romànic (s. XVII-XVIII). Tot l’interior fou emblanquinat i pintat al segle XIX. Al retaule, de guix, hi ha la data 1848. A la banda sud del temple, al costat de la porta, hi ha una làpida gòtica.

La façana, a migdia, presenta porta de tres arcs de mig punt en degradació (senzills i sense decoració) llinda i timpà. L'actual campanar de planta quadrada amb arcs apuntats i coberta apiramidada (S. XVII-XVIII) va substituir-ne un de romànic de cadireta. Les façanes de l’església presenten carreus de pedra sorrenca, ben tallats, que s’afileren regularment.

 https://www.facebook.com/photo/?fbid=1648608563941701&set=pcb.1648608680608356

Molt a prop hi ha un mas abandonat amb restes de la cel·la monàstica de St. Cristòfol (del s. XIV-XV, sobre restes del segle  XI)

L’església de  l’Assumpció de la Marededéu de l’Estela -   mal dita Santa Maria per l’església hereta ica del REINO DE ESPAÑA, que nega validesa al Concili d’Efes de l’any 431, i que enyora portar sota pal·li al sàtrapa -   passà a dependre del priorat de Lledó l’any 1270.

Construcció del segle XIII amb afegits posteriors, com ara el campanar que data del segles  XVII-XVIII.

Aquesta església ha estat abandonada durant molts anys i s’hi havia tancat bestiar.

L’any 1978 el Grup d’Art i Treball de l’Alt Empordà hi dedicà unes jornades de neteja de l’interior i desbrossament de l’exterior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededeu  elevi a l’Altíssim la pregària dels cabanellencs  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern