ESGLÉSIA DEL FOSSAR D’ANETO, ADVOCADA A SANT CLIMENT. MONTANUY. OSCA.

 

L’Antonio Moras Navarro, retratava l’any 1987 l’església de Sant Climent ara al costat dels fossar,  reformada  als segles XVI i XVII, al poble de Aneto, al terme de Montanuy, a la província d’Osca 

Molt probablement era l’antiga parroquial del terme

Llegia; edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha sofert moltes refaccions i restauracions, com ho denota la presència de diferents tipus d’aparell. L’absis, rebaixat en algun moment, ha perdut la decoració original de la seva façana, feta a base d’arcuacions sota el ràfec, però conserva encara les lesenes de perfil rectangular fetes amb peces de pedra tosca. A l’interior, la capçalera ha estat modificada. S’ha refet la volta de quart d’esfera i s’ha allargat la zona absidal, convertint l’arc toral de perfil apuntat situat al tram més pròxim a l’altar en un arc presbiteral que substitueix l’arc presbiteral original.

La nau és coberta amb una volta de canó disposada a plec de llibre i reforçada amb dos arcs torals que arrenquen de repeus situats just al començament de la curvatura de la volta. Als murs nord i sud s’obren sengles capelles laterals tardanes, la del sector nord amagada per un túmul i només visible des de l’interior. Al capcer de ponent s’enlaira un senzill campanar d’un sol arc.

L’accés s’efectua per una porta oberta a migjorn, de factura posterior a l’edifici primitiu, d’arc de mig punt i resseguida per una pestanya de pedra tosca, material que també s’utilitza als brancals.

Les finestres que il·luminen l’interior són el resultat de diverses reformes. La finestra del centre de l’absis, d’esqueixada doble, és l’única obertura original que resta.

Es podria datar la part més antiga d’aquest edifici, amb un paredat força rústec i lesenes rectangulars, al segle XI, seguint els models llombards.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-daneto-montanui

https://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-157-010/Ermita/de/San/Clemente.html

https://www.verpueblos.com/aragon/huesca/aneto/foto/1571262/

Si existeixen, ens agradaria rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com

FEIJÓO I EL DO DE COMPLICAR LES COSES SENZILLES

 

Feijóo sembla tenir, efectivament, el do de complicar allò que la majoria entendria d’una manera meridiana. Allà on caldria claredat, ell tria el laberint; on la situació exigeix determinació, ell desplega la seva inconfusible habilitat per matisar fins a la indecisió. Potser és una forma de prudència política, però més sovint es percep com el mal costum de voler quedar bé amb tothom i acabar irritant tothom.

 

Com a gestor gallec,  amb més ombres que llums, s’havia construït una imatge de seny i eficàcia: el tecnòcrata moderat que no aixeca la veu. Un cop traslladat al primer pla de la política estatal però,  aquest estil s’ha convertit en una mena de trampa. El seu discurs, ple de perífrasis i girs que no diuen res del tot, sembla orientat a evitar titulars incòmodes, però acaba generant confusió. És com si, davant d’una porta oberta, preferís buscar finestres, panys i claus inexistents per demostrar que la sortida no era tan senzilla.

En el fons, Feijóo exemplifica una tendència molt hispànica —i molt característica de cert conservadorisme—: confondre la complexitat amb la profunditat. Complicar allò senzill pot semblar saviesa, però sovint amaga la manca de valentia per afrontar l’evident. I la política, com la vida, també necessita de tant en tant un “sí” o un “no”, sense notes al peu.

 

ESGLÉSIA “ VELLA “ DE SANT JOSEP DE POBLE NOU. MANRESA

 Periòdicament pujo a Manresa a recollir la neva comanda al Forn Jorba, i molt sovint - si em temps m'ho permet-  aprofito per conèixer una mica el vastíssim Patrimoni Històric que conserva encara la capital del Bages, a la que  no se li estalviaven però, el " sacrificis " , derivats de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC - de moment l'únic que s'ha viscut en aquestes terres -  de la II -República 

 https://web.manresa.cat/media/docs/docsArticle/4702/esglesies_enderrocades_x_web.pdf

De l'església  " vella " de Sant Pere del Poble Nou de Manresa, llegia a : 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/esglesia-de-sant-josep-de-manresa

1903.-Manuel -Ignasi Vallés i Pons cedeix els terrenys de les Tortonyes per l'edificació d'una església, gràcies a la guarició del seu fill.

Aquest mateix any el bisbe Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916 i els bisbes de Lleida , Josep Meseguer i Costa (Vallibona, 9 de novembre de 1843 - Granada, 9 de desembre de 1920) i Tortosa Pere Rocamora i Garcia (La Granja de Rocamora, Baix Segura, 11 de febrer de 1832 - Castelló de la Plana, Plana Alta, 19 de gener de 1925) , donen donatius per construir la nova església.

Fotografia. Jordi Contijch Boada 

1913.- col·locació d'un baix relleu en pedra amb la imatge de Sant Josep, obra de l'escultor Josep Ferrer i Torras (  Manresa ,  1859 + Manresa,  14 d’agost de 1921 ) . fou autor també de l’Altar major. Església de Sant Josep, Manresa. (no es conserva). Fou una donació del Sr. Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932),

1935.- reconstrucció: acabament piramidal del campanar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-sant-josep-poble-nou-de-manresa.html

Autor : Alexandre SOLER i MARCH (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - Barcelona, 28 de març de 1949)

Actualment,  se la coneix  com “l’església vella" atès que des del 17 de desembre de 1966 el culte va passar a un nou edifici situat al carrer Sant Josep 41, en quedar-se el temple centenari petit per acollir tots els feligresos.

 En un principi aquest trasllat havia de ser provisional, però la impossibilitat d'ampliar l'església primitiva -com s'havia previst en un principi- ha deixat el nou espai com a definitiu. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, rebre fotografies del interior

https://www.arteinformado.com/guia/o/iglesia-de-sant-josep-del-poble-nou-135869

https://www.elpou.cat/noticia/4127/mossen-joan-prat-enmig-poble

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-sant-pere-manresa-bages-barcelona.html

Que sant  Pere  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT JOAN. BERGA

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, que deixeu-me dir, no tenia el més mínim interès en l'educació, i/o la cultura,  particularment a Catalunya 

El feixisme era i és la mostra més palesa del monolingüisme genocida.

Llegia de l'Església de Sant de Berga, que  la part conventual de l'edifici,  fou destinada a escola.

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Edifici Històric (1929): Emili Porta i Galobart, (Berga, 1886-1 de abril de 1963)  arquitecte municipal de Berga durant quatre dècades, va projectar aquest edifici a finals dels anys 20. Aquesta va ser l'única escola pública de la ciutat durant la Segona República.

Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com  de l'autor de la " nova" escola de Sant Joan que s'aixecava l'any 1971 

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

A Siràcida , 3, 6 llegim ; ..  si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA FÀBRICA BAYGUAL I LLONCH ?. SABADELL

 

Llegia que l’Antonio Llonch Roca i els germans Francesc i Joan Baygual i Bas,  projectaren la construcció d'una gran fàbrica en terrenys de Can Feu adquirits al IV marquès de Montsolís Guillermo de Pallejá y Ferrer-Vidal (1889-1964), que tot just acabada – ens agradarà tenir noticia del mentre d’obres ,   arquitecte i/o enginyer a l’email castellardiari@gmail.com – l’any  1936, la fàbrica fou confiscada per la República en esclatar el conflicte bèl·lic que començava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el givern LEGÍTIM i DEOCRÀTIC de la II República al que havien jurat lleialtat,   i la convertiren en factoria per a la indústria de guerra, on es fabricà tota mena de material bèl·lic; fins i tot s'hi construïren avions, raó per la qual fou coneguda com a Tallers de l'Aviació.

durant el  mes d'agost de 1936, Francesc Baygual Bas (Sabadell, 21 de març de 1899 - Granollers, 15 de juny de 1936)  va ser detingut i assassinat a la rodalia de Granollers.

https://www.isabadell.cat/memoria/nou-espai-memoria-fabrica-xatos-314552/

 

N MEMORIAM. ESCOLA CREU ALTA AL NÚMERO 70 DEL CARRER MAJOR DE LA CREU ALTA. SABADELL.

 Baixava a Sabadell, visc a Castellar del Vallès, aprofitava el temps passejant per la Creu Alta

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lannexio-de-la-creu-alta-1904-89001/

L’ any 1886  es construí l’església de Sant Vicenç de Jonqueres.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/08/esglesia-de-la-creu-alta-advocada-sant.html

L’arquitecte diocesà -  Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931),^[1] marquès de Sagnier ?-  va elaborar un informe per a justificar la construcció de la nova església i on relata que el nucli estava format per “dos grupos de edificios uno de los cuales está de modo que más parece de Sabadell que de otra municipalidad, y llega hasta el paraje donde hay una cruz de piedra labrada que es la causa porque aquella localidad sea como es llamada Creu alta, el otro grupo del caserío se extiende desde dicha cruz a la parte alta siguiendo la carretera”. L’autor es refereix al camí de Manresa, l’actual carrer Major.

Segons totes les fons consultades, l’annexió de la Creu Alta fou producte d’un acord polític entre Alfons Sala Argemí, comte d’Egara, diputat a Corts pel districte i cacic de Terrassa i Francisco Pi i Arsuaga, republicà federal, diputat a Corts per Sabadell i fill de l’expresident de la Primera República.

 Llavors la Creu Alta, que pertanyia al districte electoral de Terrassa, era un important focus de republicanisme.

De fet, al 1897 els republicans creualtencs, denominats federals i socials, edificaren un local al carrer Major que publicaven el setmanari Lo Nivell i que al març del 1904 ingressaren a la Unión Republicana.

El 6 de juliol de 1903 Alfons Sala va presentar al Congrés dels Diputats, amb el suport de Pi Arsuaga, el projecte de llei d’agregació que fou aprovat el 16 de març de 1904 i que la Revista de Sabadell va qualificar de “tupinada parlamentaria”.

El 20 de març, l’ajuntament de Sabadell aprovava per unanimitat l’annexió.

 Per a complir amb les formalitats, el 5 d’abril es derogava el decret de Carles IV de 1800 que autoritzava el naixement del municipi de Sant Pere de Terrassa. Una setmana després, en sessió pública i davant un nombrós públic, la Corporació Municipal sabadellenca, presidida per l’alcalde accidental Joaquim Cladellas Trescens, es donava per assabentada de la llei publicada a la Gaceta y Boletín Oficial de la Provincia.

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._1.07_AP-R_Publica.pdf

Escola de la Creu Alta. 1958-1963

El conjunt es troba a l’àrea urbana de la ciutat de Sabadell, concretament al barri de la Creu Alta al  Carrer Major, 70, cantonada al carrer , cantonada al carrer de Francesc Dinarès i Trullàs (Olesa de Montserrat, 23 de febrer de 1715 - Sabadell, juliol 1789)

La construcció ocupa un solar de planta triangular, entre el propi carrer Major e i l carrer de Dinarès, on l'edifici forma mitgera en la seva part longitudinal.

Autor: Josep Anton Balcells Gorina ( 1920 + 1988 )

Havien documentat l'Escola Republicana que no va arribar a funcionar mai. El feixisme, aleshores i ara, no té l'educació, la sanitat, els drets socials, polítics ,.., entre les seves prioritats. 

L’any 1931 Sabadell tenia un cens escolar de 8.550 alumnes dels quals només 5.550 estaven matriculats, com a conseqüència d’això 3.000 nens i nenes no podien assistir a l’escola.

Com a solució l’alcalde Magí Marcé Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967) decideix construir tres noves escoles de les quals una d’elles era la Creu Alta.

La primera pedra d'un edifici escolar sota el model de la república es va posar, a la Creu Alta, el 5 d’agost de 1935, aprofitant la Festa Major.

Les obres d'aquell edifici -que no és el que ens ocupa- es van iniciar al febrer de 1936 i es van aturar al 1937 degut a l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/02/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/de-lescola-publica-republicana-de-la.html

Sou pregats d'ajudar-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l'email castellardiari@gmaul.com 

Catalunya us ho agrairà . 

TENIU IMATGES DE LA MAREDEDÉU DEL SOLA D’ESPILLS?. TREMP, EL PALLARS JUSSÀ

 

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/05/26/mare-de-deu-del-sola-despills/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-sola-despills-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/05/19/sant-pere-despills/

https://www.radioseu.cat/noticies/la-generalitat-estudia-el-valor-de-les-pintures

El sostre demogràfic del Pallars jussà s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 habitants de dret,           6.022 dels quals viuen al terme de Tremp, 3089 al terme de la Pobla de Segur i 1153 al terme d’Isona i Conca Della,  cap altra població, la torre de Cabdella, Talarn, .. assoleix el miler de veïns.  La caiguda demogràfica s’explicaria bé, si el Pallars jussà, com Hiroshima hagués estat objecte  d’un atac nuclear.  

https://habitantesdelanada.blogspot.com/2015/06/nadie-en-espills.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43377

Patrimoni Gencat no permetia accedir a les fotografies.  Les podeu veure a :  https://elcanutdelsminairons.cat/2023/05/26/mare-de-deu-del-sola-despills/

Edifici molt senzill, d'una sola nau coberta amb volta de canó, i capçada a l'est amb absis semicircular. La porta s'obre a la façana sud i no conserva cap altra obertura. L'aparell és irregular però disposat en filades ordenades; l'abundant morter de les juntes forma un bast arrebossat.

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  ,    Sant Antoni de la  Sitja  i el Venerable Antoni Gaudi Cornet  ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  rempolins,  Vilademulencs, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manxa de cribratges de mama, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a aquest " campionat inhumà " 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern