martes, 21 de septiembre de 2021

ENS PODEU DIR COM ERA LA IMATGE QUE ES VENERAVA A LA CAPELLA DE SANTA MARIA DE VILASECA?. SANT MARTÍ DE TOUS.

 

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous ; es té constància  de la capella  romànica de santa Maria de Vilaseca, de la qual gairebé no se’n conserven restes.


L’Albert Benet i Clarà, historiador sallentí,  ( 1941-2012) , escriu de Santa Maria de Vilaseca, al terme de Sant Martí de Tous, a la comarca de l’Anoia;

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1933702a66.xml


Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol. No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas.

 

L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol.

 

L’església es documenta per primera vegada el 1294. En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, féu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants figura una a Santa Maria de Vilaseca. Actualment aquesta església no té culte.


El Mapa de Patrimoni ens diu  que la capella de Santa Maria de Vilaseca situada dins l'antic terme del castell de Fillol es  va construir  adossada el mas de Cal Tomàs.


Probablement no va passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme de Fillol.


Es documenta per primera vegada l'any 1294 quan Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, en el seu testament entre les seves deixes piadoses a les esglésies figura la de Santa Maria de Vilaseca.


Santa Maria de Vilaseca, actualment utilitzada  com a magatzem,  es documentada per primera vegada en un testament l'any 1294.






Actualment no es conserva res de l'antiga capella de Santa Maria.


Només es conserva la paret de migdia, amb una petita finestra, una porta d'accés d'arc de mig punt amb les pedres col·locades a mode de plec de llibre i la cornisa des de la qual arrancava la coberta de volta de canó de pedra. El parament del mur és de carreus mitjans ben escairats i col·locats amb filades regulars. En el mur nord, per l'exterior s'hi observa un canvi de parament possiblement relacionat amb reformes posteriors que podrien relacionar-se amb la portalada, actualment tapiada amb totxos i situada a la façana oest. La porta està emmarcada per una arc de mig punt adovellat protegit per un guardapols motllurat. A les dovelles centrals hi ha esculpit amb baix relleu un escut d'armes molt malmès i un bàcul pastoral amb una creu.


Preguntarem si la imatge  :




https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona&ver=1001#tgv

Té relació amb aquesta capella.


No en trobava cap esment a la població de Vilaseca a la comarca del Tarragonès.  Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com


Hi ha feina a fer – i tots els catalans sou cridats a fer-la – a Barcelona, Girona  i Lleida.


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Barcelona


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona


https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida


Catalunya us ho agrairà. En aquesta terra des de sempre hem parlar en “cristià” , oi?.

sábado, 11 de septiembre de 2021

EMBASSAMENT DE LA POBLA DE BENIFASSÀ, DIT D’ULLDECONA PERQUÈ ES FEIEN CÀRREC DELS COSTOS DEL PROJECTE ELS PAGESOS D’ULLDECONA

 

 

La Manolita Sánchez ,  publica fotografies – magnifiques- del mal dit Embassament d'Ulldecona, que es troba  al terme municipal de la Pobla de Benifassà, a la comarca del Baix Maestrat, al País Valencià.


 


L’embassament és a la confluència de tres barrancs, el barranc de la Fou el de Teulatí (o de la Tenalla) i el de la barranc de la Pobla.


 Es va construir l'any 1967, finançat per pagesos d'Ulldecona (fet que li dona el nom) a la llera del riu de la Sénia, en territori de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ocupant una extensió de 817 hectàrees i amb una capacitat d'11 hm3.


Té una presa de gravetat. La presa té 61 metres d'alçada i 167 d'amplada en el seu punt superior. Aquest embassament és de propietat estatal i està gestionat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.


A l'estiu, primavera i tardor l'embassament d'Ulldecona és un lloc turístic.


 Hi ha allotjament, restaurant i es poden llogar patins de pedals i barquetes per gaudir les vistes del llac i de les muntanyes calcàries que l'envolten.


Com tinc per costum – malgrat aquesta infraestructura esta físicament fora de Catalunya – cercava dades del seus autors, i no em sorprenia trobar a : http://www.seprem.es/ficha.php?idpresa=1111

Proyectista:       L. BERMEJO, E. MILLARES, J. SANCHO


Ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi,   del cognom matern, de la titulació acadèmica ,  i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs d’aquests “ proyectistas”. No compartim el despreci de  sexe , compartit amb els talibans,  que s’evidencia en l’expressió “ les dones com les guitarres, tocades i penjades”


Poseu a la  vostra agenda el Montsià i la comarca del Maestrat, sempre ho agraireu.  

viernes, 10 de septiembre de 2021

LA CASA FERRÉ TRAGINER O ‘LA FELIGRESA’. ULLDECONA. MONTSIÀ.

 

El Manolo Fernández Costa publica una fotografia de la casa de la Feligresa,a la  Plaça de l'Església, 3, d’Ulldecona a la comarca del Montsià.




Patrimoni Gencat explica d’aquesta casa projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 ) ; habitatge entre mitgeres construït en part sobre porxos medievals, des dels quals s'accedeixen al seu interior.


 L'estructura interna ha estat modificada en intervencions posteriors, això no obstant, es conserva la façana d'estructura i decoració típicament modernistes. Sobre dues arcades corresponents als porxos, de perfil modificat en arc Tudor, s'aixequen tres pisos i una terrassa amb la barana superior de línia mixtilínia i amb el perfil superior de rajola decorativa. En el primer pis es disposen dos balcons i una tribuna central coberta amb cupulí. En els pisos superiors també hi ha dos balcons per nivell. És interessant el treball d'esgrafiats del forjat del mur, especialment en el sector central dels pisos superiors on es representen la bandera catalana dintre d'un emmarcament romboidal, al voltant del qual s'organitzen motius decoratius (garlandes, llaços...). Sobre aquest esgrafiat hi ha gravada la data MCMXXI.


D’obligada lectura l’excel·lent publicació de l’Àngels Barberà Aparicio.

CÈSAR MARTINELL I BRUNET I LA CASA DE LA FELIGRESA

https://raco.cat/index.php/Rails/article/view/179210/326856


Aneu a Ulldecona.

LA TORRE. SANT CUGAT SESGARRIGUES. EL PENEDÈS SOBIRÀ

El Marcel Morató Tort, publica fotografies de la masia la Torre al terme de Sant Cugat Sesgarrigues , a la comarca el Penedís sobirà.




Patrimoni Gencat ens diu que troba situada als afores del nucli urbà de Sant Cugat Sesgarrigues , prop del fossar municipal.


 Presenta una estructura basilical, amb tres crugies o cossos, de cobertes individuals: la central a dues vessants i les laterals a una.


Es compon de planta baixa, pis i golfes.


El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat.


 Les finestres del pis principal són estructurades amb carreus de pedra i ampit motllurat i les golfes presenten un seguit d'obertures amb arc de mig punt.


Totes les façanes són arrebossades i emblanquinades.

 

Al costat hi ha un interessant celler, d'una nau amb quatre arcs diafragma. Hi ha altres edificacions agrícoles adossades. Tot el conjunt es troba protegit per un baluard.


Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya


Ens agradarà rebre més informació a l’email castellardiari@gmail.com


jueves, 9 de septiembre de 2021

MASIA PORROIG. OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

 

El Marcel Morató Tort, publica fotografies de la masia Porroig, al al nord del terme d’Olèrdolà municipal, al costat de l'autopista.




Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'estructura basilical, amb dues galeries d'onze arcs als costats. La façana principal, neoclàssica, presenta una composició simètrica, amb pilastres i frontó triangular. La façana posterior és modernista, amb coronament ondulat i esgrafiats amb motius vinícoles. El conjunt es completa amb diverses dependències agrícoles, hort i bassa, a més d'un baluard.


Va ser construïda durant el segle XVIII, i ampliada i reformada el segle XIX (a la façana hi ha la data del 1877). Dissortadament – com és mal costum  -  cap dada ni del promotor ni de l’autor d’aquella reforma


Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven  els enemics de Catalunya


Ens agradarà rebre més informació a l’email castellardiari@gmail.com



EL PONT DE RIUTORT. A LA CATALUNYA CAPTIVA

 

El Vicent Miralles Tortes  pública una fotografia del dit Pont de Riutort , poble del terme comunal de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la mal dita Catalunya del Nord.




Recordem que d’ençà de l’anomenat des del REINO DE ESPAÑA, tractat dels Pirineus, l’aleshores REINO DE FRANCIA, ara REPÚBLICA FRANCESA excel·lia en l’aplicació de càstigs als catalans que persistien en mantenir la seva llengua i la seva cultura.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/histories-del-bon-deu.html


Tots els que participaven en aquelles accions criminals estan maleïts davant de Déu.

 

L’André Bonnery   ( 1938 ) escriu  del Pont de Riutort (Puigbalador) a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2525501.xml

 

 


El pont consta d’una bella arcada de mig punt. Els paraments exteriors de l’arc són constituïts per dovelles estretes de pedra tallada matusserament. La volta és feta amb carreus petits negats en el morter de calç.

 

L’obertura de l’arcada és de 4, 50 metres  a la base i la seva alçària des del nivell de l’aigua fins al cim de la volta no excedeix els 2, 60 metres . L’amplària del sòl és exactament de 2 metres .

 

En una època més tardana s’afegiren a banda i banda de la calçada, en cada riba, uns murs de 0, 60 m de gruix, fets de pedres irregulars disposades en filades desiguals. Portaven parapets. L’objectiu d’aquestes construccions era la creació de suports destinats a rebre bigues o taulons gruixuts per a augmentar l’amplada del pont. Alhora hom ho aprofità per edificar baranes de fusta.

 

Aquest arranjament posterior del pont data de l’època de l’annexió de l’Alta Cerdanya i el Capcir a França, arran del tractat dels Pirineus (1659).


És difícil la datació dels ponts de l’edat mitjana quan manquen textos que els documentin, perquè les tècniques de construcció es perpetuaren de manera quasi invariable durant segles.


Tanmateix, per les seves característiques arquitectòniques, es pot pensar, amb totes les reserves, que el pont de Riutort pertany al període que comprèn aquesta obra.


El pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares. La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle XIII, coincidint amb el moment en què el Capcir va conèixer un gran creixement econòmic i demogràfic, acompanyat d’un increment dels intercanvis, i esdevingué objecte de rivalitats entre els comtats veïns.


El pont de Riutort podria ésser el testimoni de l’arranjamemt del camí en aquest període.


Els anys 1680 i 1681 aquest camí fou restaurat i millorat per a permetre el pas de les tropes franceses cap a les terres conquerides i annexades després del tractat dels Pirineus, particularment cap a la ciutadella que Lluís XIV projectava construir a Montlluís.


Reclameu a la República Francesa el retorn de les terres catalanes.

domingo, 5 de septiembre de 2021

SANTUARI DE NOTRE DAME DE CANOLICH. PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi? 


 En aquesta ocasió publica una fotografia de l’actual edifici  del Santuari de la Mare de Déu de Canolich, que data de principis del segle XX; hi ha referències que indiquen que el lloc de Canòlich però, ja existia en època medieval (1176).




 Tanmateix, el Manual Digest de les Valls Neutras de Andorra (1745 - Compilació de la història, el govern i els usos i costums d’Andorra, obra de l'Antoni Fiter i Rossell (Ordino, 6 de maig de 1706 – Barcelona, 28 d'octubre de 1748), fa esment de “Na. Sra. de Canòlich” com un dels tres principals santuaris de les valls d’Andorra, juntament amb Meritxell (Canillo) i Sant Antoni de la Grella (La Massana).


Tot apunta que l’actual santuari de Canòlich es va aixecar sobre els ciments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge correspon al segle XII.


Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment es troba a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà, a la vila de Sant Julià de Lòria.





El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930)




https://visitandorra.com/ca/cultura/santuari-de-canolich/


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Aneu a Andorra.