EL PI DE LES DEBANERES , ES LA PINASSA DE LA TORREGASSA D'OLIUS ? . EL SOLSONÈS

 

La Torregassa és una masia històrica situada al municipi d'Olius (Solsonès), catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en una de les zones més elevades del terme municipal (a uns 936 metres d'altitud), en un altiplà boscós dominat per pinedes de gran valor ecològic

La Masia de la Torregassa,  es troba a la serra i coll de la Torregassa, a la zona occidental del municipi d'Olius, a prop del límit amb Castellar de la Ribera

Patrimoni: Forma part de l'extens mosaic de masies disseminades que caracteritzen el Solsonès. El paisatge de la finca està protegit i es caracteritza per la combinació de camps de cereals i boscos submediterranis de pinassa

 La Pinassa Monumental 

La coneguda històricament com la "Pinassa de la Torregassa" s'anomena oficialment Pi de les Debaneres. És un exemplar de pi pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) considerat arbre singular d'interès local.

Se l'anomena de les Debaneres perquè la forma geomètrica de les seves quatre branques principals recorda una antiga debanera de filar

Dimensions de l'exemplar:

Alçada total: 19,5 metres.

Vol de la soca: 2,92 metres.

Diàmetre de la capçada: Prop de 19 metres d'amplada, creant una ombra monumental.

Accés: Està situada exactament al quilòmetre 5,7 de la carretera C-149a (carretera de Sant Climenç), al pla de la Torregassa.

És un element molt fotografiat des de principis del segle XX per excursionistes clàssics com com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

https://lafotodelpep.org/2024/04/07/07-04-2024-2/

No tinc clar que l'arbre que va retratar com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), sigui el mateix que com a foto antiga, publicava el Demetri Villar

Si més dades, sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/el-pi-monumental-de-viladrich-al.html

EL Pi de Viladric, el darrer arbre del Solsonès declarat monumental l’any 1988, es va donar per mort el mes de gener de 2024 a causa de la sequera i els fongs.

Us imagineu una Catalunya independent?: 

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.

Fotografies. Jordi Contijoch Boada

 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Foto: Inspai-Diputació de Girona.

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. PUIGGALÍ. SUSQUEDA & SANT MARTÍ SACALM. LA SELVA

 

Puiggalí era una masia de planta rectangular, teulada a dos vessants i orientada nord-sud. Tenia la façana principal al sud. Estava edificada, per la cara nord, damunt de la mateixa roca. Es va reconstruir al segle xviii, hi ha una llinda a la cara sud que portava la data de 1733. La façana principal, pertanyia a aquesta època, l'arc de la primitiva estava tapiat i al damunt n'hi havia un altre fet de totxos. Tenia galeries d'arc de mig punt, cobertes en la façana. Els murs de la cara est i nord, eren de la primitiva construcció. Tenia planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia sòl de pedra i estava coberta amb volta de canó. El primer i segon pis tenien bigues de fusta al sostre.

 

 

https://lh4.googleusercontent.com/-d8aFnzY0nWU/T47BkKT9EXI/AAAAAAAAIik/-0dg8Um17Sk/s1600/13-Puiggal%25C3%25AD-Fitxa%2520BENS.jpg

https://serrallonga1640.blogspot.com/2013/11/la-triola-i-puiggali.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

LA CASA DE LA MARIA CONSOLACIÓN VIDAL Y DE MORAGAS, II MARQUESA DE MORAGAS AL CARRER DOMINICS, 26. BARCELONA

 

Eusebi Climent i Viñolas (1840 – Barcelona, 6 de marzo de 1917) mestre obres, fou  l’autor de la casa del carrer Dominics 26,  promoguda per María de la Consolación Vidal y de Moragas (4 de enero de 1862 - 8 de octubre de 1948), II marquesa de Moragas, i I marquesa de Gélida   ,  desprès de la mort  de María de la Consolación de Moragas y de la Quintana (26 de septiembre de 1828 - 9 de febrero de 1904)

https://modernismobarcelona.com/autor/eusebi-climent-i-vinolas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2017/01/20012017-casa-del-carrer-dominics-26.html

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-dominics-26/

Us imagineu una Catalunya independent?.

DE LA GRANJA AGRÍCOLA PROVINCIAL A L’ESCOLA D’ENGINYERS TÈCNICS AGRÒNOMS. LLEIDA

 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)  era  autor  del projecte d’edifici de la Granja Agrícola Provincial, que donaria lloc a  l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 )   , i acabat l’any 1963.

https://arxiu.paeria.cat/es/actualidad/noticias/conmemoracion-del-80o-aniversario-de-la-muerte-del-arquitecto-ramon-argiles-y-bifet

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452

Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 ) 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11285

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escola-denginyers-agronoms-de-catalunya

IN MEMORIAM. CASA PAU SOLER MORELL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 Fotografia. Cornelia Bohl Smolders

Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) fou un dels impulsors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la seva casa  al Carrer de Narcís Monturiol, 2

L'any 1909 va ser adquirida pel marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti   (Palència, 30 de juliol de 1840 - Barcelona, 17 de febrer de 1917  , que la va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

 Va ser remodelada el 2003 per Taller-3 i destinada a centre de documentació del segle XIX.

 

IN MEMORIAM. TEATRE RICARD VIÑES RODA. LLEIDA.

 

Per major gloria de Deu, tal com indica la placa fundacional i dissenyat per Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any 1919, aquest edifici va ser, en un principi, la seu de la joventut catòlica.

Inaugurat l’any  1920 com a Teatre Viñes, en honor del pianista lleidatà Ricard Viñes  Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) , que va venir especialment des de París per a l'ocasió. Va acollir concerts, representacions teatrals i projeccions fins a l'any 1978.

El 1985, i després d'anys en desús, l'immoble va ser adquirit per l'Obra Social de La Caixa, i quatre anys més tard, després d'una profunda rehabilitació, es va convertir en un centre cultural.

 Els anys 1997 i 2004 s'hi van efectuar noves reformes.

Disposa d'una sala d'exposicions, un auditori amb una capacitat de 226 places i dues sales polivalents amb cinquanta places cadascuna

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21236

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14357