jueves, 5 de noviembre de 2026

SANT SILVESTRE DEL MOR. SANT FERRIOL. LA GARROTXA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-silvestre-del-mor-sant-ferriol

Llegia; edifici del segle XII, reformat en època barroca, de nau única i absis semicircular. L’església de Sant Silvestre del Mor la trobem esmentada l’any 977 com “Sancti Silvestri de Mauro” quan, el Bisbe -i Comte- Miró, la donà al Monestir de Santa Maria de Besalú. Aquesta donació la confirmarà, l’any 998, el Papa Gregori V, citant l’església a la butlla amb el nom de “Sancti Silvestri deç Mor” i la seva denominació quedà en “Sant Silvestres Desmor” en la venda de la jurisdicció parroquial i el seu terme, feta, l’agost de 1392, pel rei Hug de Santa Pau. Sant Silvestre del Mor es troba en molt mal estat de conservació i està mig enderrocada.

 La seva arquitectura, originalment romànica, va modificar-se en gran mesura durant el segle XVIII.

 L’actual porta adovellada s’obrí al costat del ponent i es va refer l’absis semicircular existent a llevant, el qual presenta diversos fragments de rajols encastats entre els carreus de pedra. Està mancada d’obertures.



 L’any 2018 varen consolidar les parets, l’absis i l’espadanya.

«El que pugui fer que faci.»


No era una llei. No era una campanya. Era una fatwa política: una invitació oberta a tothom per aturar les rodes de la democràcia, la llibertat, l’educació, la cultura, l’ensenyament i la sanitat. A canvi de silenci, diners o impunitat, hi havia gent que cremava boscos, tallava llums, avariava aqüeductes i sabotejava ponts, vies fèrries, carreteres,. . La corrupció, que abans s’amagava darrere de contractes i despatxos, havia sortit al carrer amb bidons de gasolina

L’ Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968) explicava la seqüència dels fets que portaven a la mort a 69 persones.  I acte seguit, deia que desprès de dos fets que comportaven mort i dolor,  presentava la seva dimissió, i anunciava que no es presentarà a les eleccions.  


Altres, dissortadament, continuen “ a  marxa normal “

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



IN MEMORIAM. L’ESCOLA A VILANOVA DE MEIÀ ABANS DEL FEIXISME. LA NOGUERA.

 

El Francesc Cardona Fonoll em feia arribar fotografies :

Alumnes de l'escola privada religiosa de Vilanova de Meià any 1911 , exercia de mestre el vicari Ramon Virós .


Alumnes de l’escola pública de xiquetes Vilanova de Meià any 1911 .

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


lunes, 2 de noviembre de 2026

IN MEMORIAM DE LA COLÒNIA – AMB ESCOLA - DE LEONARDO CASALS ARAGONÉS D’ALFARRÀS.

 Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” als guanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

https://www.3cat.cat/3cat/alfarras-recupera-lantiga-fabrica-textil-mitasa-per-a-diversos-usos/video/5835954/

La fàbrica va ser fundada l'any 1896 per Joan Desvalls i Amat, marquès d'Alfarràs, aprofitant la força hidràulica del Canal de Pinyana.

L'any 1922, Leonardo Casals Aragonés va adquirir la fàbrica al marquès, convertint-la en un referent de la filatura

No trobava una fotografia de l’edifici de l’escola, ni cap dada de l’autor del projecte de la Colònia.



Som un país de fireta.

Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

EL LICEU ESCOLAR D’ALCOLETGE. EL SEGRIÀ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADADURA FRANQUISTA

Ens proposàvem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista, i amb dificultats o anem fent, poca o cap ajuda de l’estament escolar - cal recordar que l’ensenyament va ser un botí de guerra que es “ regalava” als guanyadors - , i tampoc, tampoc, de les autoritats “ democràtiques “ sorgides desprès de 1978. Malgrat això, Déu n’hi do, la feina que hem fet.

Llegia que un dels mestres del Liceu Escolar va arribar a Alcoletge,  era Fermí Palau Caselles  (1894- 1966), un personatge important de l’època, malauradament  però, oblidat en l’actualitat. Fermí Palau va ser secretari personal del president Francesc Macià Llussà ( Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933)  , que fins i tot li va oferir la Conselleria de Cultura, càrrec que va refusar perquè preferia seguir en el món de la docència. A més, era un gran poeta que va guanyar en cinc ocasions els Jocs Florals (Balaguer, 1921; Artesa de Segre, 1923; Manresa, 1930; Lleida, 1932, i Perpinyà, 1951) i diversos accèssits.


https://www.omnium.cat/ca/activitat/homenatge-a-fermi-palau-i-caselles/




Ajudeu-nos en la  nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà. 

sábado, 31 de octubre de 2026

ALS QUE JA ES TROBEN A LA CASA DEL PARE.

 

Aquest any 2026 a les bones persones la coincidència entre els dies dedicats a la recordança dels difunts i els fets tràgics de Toledo ens provoquen dolor. Afegiu aquí, la  historia més que dramàtica de la meva germana - esperem que la Justícia, no ajorni més la persecució dels culpables, i d'aquells que per acció u omissió esdevenien col·laboradors necessaris  - , amb aquesta carrega feixuga pujava fins al Cementiri de Castellar del Vallès, on juntament amb el ram de flors naturals, els deixava la pregària  que demanessin al bon Déu que fes costat a les víctimes - totes -, i que castigues als botxins – tots-.


Demanen l’acompliment  d’allò que se’ns ha promès  ; «Estimats, no us vengeu vosaltres mateixos; deixeu lloc a la ira de Déu, perquè diu l'Escriptura: “A mi em correspon la venjança, jo soc el qui pagarà, diu el Senyor"

Així cal , recordar sense odi, exigir sense venjança i confiar sense renunciar. Recordar els morts, exigir que els responsables responguin, i confiar en  que ni Déu ni la justícia humana deixaran impune el mal.

La justícia que ajorna no és neutral: per a les víctimes, cada retard és una nova ferida,  la resposta cristiana i humana no és però,  fer-se justícia per la mà; és persistir, amb dignitat, fins que la veritat i la responsabilitat siguin reconegudes

Joan Amorós i Pla (Vila-sacra, 1938) és un home molt prudent, per això la seva conclusió  “en aquest accident hapassat alguna cosa estranya”  dóna versemblança als que ho relacionen amb allò de EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA,  que ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats - ,   i d’un nou  xoc,  segon d’aquest any , del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat. Quan la CASUALITAT es repeteix, cal començar a sospitar de la CAUSALITAT

No oblidem però, a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


A la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

A río revuelto, ganancia de pescadores, que a la pràctica implica  'treure guany de situacions dolentes per a altres persones

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 


Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


viernes, 30 de octubre de 2026

IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES DEL BARRI DE LOS ROSALES. SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

Em costava trobar l’entrada al barri de los Rosales de Sant Quirze del Vallès, el nucli  va néixer a mitjans del segle XX arran de l'arribada d'onades d'immigrants, majoritàriament provinents de Múrcia i Andalusia. Les famílies hi construïen les seves pròpies llars

Les autoritats de l’època tenien coneixement que l’indret era una zona altament inundable, just a l'interfluvi entre el riu Sec i la riera de Can Barra.

Les antigues escoles del nucli de "Los Rosales" a Sant Quirze del Vallès van ser un element clau en la història del barri, estretament vinculades a les riuades del Vallès de l'any 1962.

Context històric i ubicació: El barri de Los Rosales es va originar en una zona a les afores del nucli urbà de Sant Quirze del Vallès, qualificada històricament com a inundable a causa del pas de la riera del Riu Sec (o riera de Los Rosales).

L'antiga escola pública es trobava en aquest sector per donar servei a les famílies que s'hi havien anat instal·lant des de mitjans del segle XX.

Impacte de la riuada de 1962: L'escola va patir de ple els efectes de la tràgica catàstrofe del 25 de setembre de 1962, quan el desbordament de les rieres del Vallès va arrasar gran part de la zona afectada, convertint-se en un símbol de la precarietat urbanística de l'època de la dictadura.

La nit del 25 de setembre de 1962, les famoses i devastadores riuades del Vallès van descarregar més de 95 litres per metre quadrat en mitja hora.

L'aigua es va endur completament el barri d’auto-construcció. Oficialment, hi van morir 15 persones i els danys materials van ser absoluts.

Ningú va assumir responsabilitats polítiques ni judicials

Estem al país del «sostenella y no enmendalla»

El bon amics Juan Navazo Montero, aleshores vei del barri, m’explicava que per atendre a la nombrosa quitxalla es va aixecar  - amb la col·laboració dels mateixos veïns, que hi treballàvem de forma “voluntària “ – un edifici que aixoplugaria l’escola, i  una esglesiola que satisfaria alhora les necessitats espirituals, advocada a Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, del Nou Món i de les Filipines.


Juan Navazo Montero



No sabia trobar cap dada relativa al promotor/a i a l’autor/a del projecte d’aquest edifici dedicat avui exclusivament al servei religiós,  sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA, ha esdevingut una sentència per a moltes persones, venim d’un estiu d'incendis forestals devastadors –la immensa majoria d’ells, provocats , de l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta,   i d’un nou  xoc -segon d’aquest any -   del tot incompressible entre dos trens d'alta velocitat.

A río revuelto, ganancia de pescadores, o  "treure guany de situacions dolentes per a altres persones", si així ho enteneu millor 

No oblidem en cap moment  a  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026). Màrtir laica, a la que se li  aplicava el turment del desnonament.


I a la que demanem que des del Cel, aculli a les víctimes de l'encalçament d'un tren d'altra velocitat per un altre,  fet que ha esdevingut també, una particular forma de turment al REINO DE ESPAÑA

«Un home malvat cremarà la seva pròpia nació fins als fonaments per governar sobre les cendres.»

 

martes, 27 de octubre de 2026

IMATGE ANTIGA DEL MAS SEDÓ I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L'APOSTOL SANT PAU. REUS. EL CAP JUSSÀ DE TARRAGONA

 El mas va ser construït cap a finals del segle XIX (entorn de 1890-1897) per l'industrial reusenc Antoni Sedó Pàmies (1842-1902), famós per impulsar la Colònia Sedó a Esparreguera, on va fer aixecar un església advocada a santa Victorina.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/in-memoriam-de-les-escoles-de-la.html

Comptava amb una capella annexa d'estil neogòtic a un dels costats del palauet, advocada a Sant, on anaven a missa no només els propietaris sinó també els habitants d'altres masos de l'entorn. El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ens diu que la capella estava sense culte l’any 1977




El mes de novembre de 1936, el mas va ser militaritzat per fabricar material de guerra (espoletes/bombes de mà).

Una forta explosió accidental va enderrocar l'edifici principal i va causar diverses víctimes, inclòs el propietari

https://web.archive.org/web/20140915162520/http://www14.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=4183

https://reusdigital.cat/noticies/digues-la-teva/el-mas-de-sedo-els-inicis-i-les-peripecies-de-la-guerra-civil

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9491

TENIU IMATGES DE MAS SEDÓ VELL I DE LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANT ISIDRE ?.  REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Llegia;  Mas de planta molt irregular, a causa de les diverses ampliacions que s'hi han fet al llarg del temps, habitat pels masovers del Mas Sedó.

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ens diu que la capella , advocada a sant Isdre estava sense culte l’any 1977

Ens agradarà rebre imatges del mas, la capella i si existeixen dels Goigs que s'hi cantaven a l'email castellardiari@gmail.com 

L’Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978),  en la seva obra  https://www.deulofeu.org/deulofeu-i-la-matematica-de-la-historia/ confirmava la impressió de l’avi Siset, l’estava corcada es trencarà com a molt tard l’any 2029.  Aleshores ens alegrarem d’haver salvat la nostra història, oi?.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  pèrdues econòmiques i personals evitables. 

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Amén !

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern