miércoles, 14 de octubre de 2026

ESCOLA DE LLUCMAJOR, ARA CEIP REI JAUME I. ILLA DE MALLORCA

El Grup Escolar de Llucmajor (actualment conegut com a CEIP Rei Jaume III) és un dels edificis històrics més emblemàtics d'aquesta localitat de Mallorca.



Autor (Arquitecte): Va ser projectat per l'arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya (1892-1943), un personatge clau en la planificació d'infraestructures escolars a les Illes Balears durant les primeres dècades del segle XX.



Història: El projecte inicial es va dissenyar l'any 1932 en ple context de la Segona República, un període d'impuls a l'educació pública i de qualitat. L'edifici materialitza el corrent de l'Escola Nova, caracteritzat per un estil racionalista amb criteris d'higiene, lluminositat i espais oberts per a l'activisme escolar. Tot i que es va dissenyar als anys 30, no es va inaugurar oficialment fins a l'any 1941.

 El seu nom actual ret homenatge al rei Jaume III de Mallorca, qui va morir precisament a la batalla de Llucmajor l'any 1349

https://www.ceipreijaumei.com/p/blog-page_16.html

 

Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982)   restava en silenci, davant de l'homicidi per desnonament de la  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026),  màrtir laica a la demanem que  elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



MARIVENT. UN EXEMPLE MÉS DE LA CORRUPCIÓ ENDÈMICA I SISTÈMICA DEL REINO DE ESPAÑA

 

Palau de Marivent (1924): Situat a Cala Major (Palma), és originalment una residència senyorial d'estil regionalista encarregada pel pintor i mecenes Joan de Saridakis, a l’arquitecte Guillem Forteza i Pinya.

Joan de Saridakis deixava disposat  que els béns donats s'havien de destinar a perpetuïtat a la instal·lació d'un museu d'art provincial i serveis culturals i d'ensenyament i ensinistrament artístic complementari» i «que si la residència de Marivent no es destinava a l'ús desitjat pel difunt pintor i la seva dona durant un període superior a sis mesos, el palau havia de ser tornat al donant».

La decisió de cedir als Prínceps,  Can Saridakis, desafiant l'última voluntat del seu creador, tindria conseqüències. El 1978 Carlos Hermann Marconi, fill d'Anunciació Marconi i hereu de Saridakis (en cas d'incompliment del contracte de cessió), va demanar a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i li va reclamar no el palau, al qual va renunciar el 1971, però sí les 1.300 obres d'art, els 2.000. mobles que contenia l'edifici del pintor, per l'incompliment de les condicions de la donació.

El 1988 els tribunals van donar la raó i van obligar la Comunitat Autònoma a la devolució de tots els béns al seu hereu. Al setembre d'aquell any els quadres, mobles, ceràmiques i llibres de Saridakis, que decoraven les habitacions i els despatxos des del 1925, van abandonar el palau empaquetats en quatre contenidors rumb a Barcelona. L'última sortida va ser una espectacular aranya de vidre de Murano.


https://www.carlosmesa.com/marivent/

martes, 13 de octubre de 2026

TENIU DADES DEL PROMOTOR/A I DE L’AUTOR DE CA LA MAGDALENA?. VENTALLÓ, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38365

No trobava dades del promotor/promotora, ni de l’autor de l’edifici conegut com Ca la Magdalena, , situat a la cantonada entre el carrer Major, 19 i el carrer Marinada de Ventalló a l’Empordà sobirà.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1114 ànimes , el sòl s’assolia l’any 1981 amb 510 habitants de dret, i es tanca l’exercici 2025 amb 914 veïns censats.

Ens agradarà tenir noticia de la Magdalena que donava nom a la casa, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma del segle XX a l’email castellardiari@gmail.com  




Fotografia . Adriana Geladó Prat

També, també, rebre confirmació que l’edifici de l’Ajuntament havia donat aixopluc a les escoles abans de la construcció del CEIP Ventalló



https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39708

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=29

Vivim en un país de fireta


Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

jueves, 8 de octubre de 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA DE L’ESTONNAC LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 


Llegia que els edificis van funcionar durant prop de 300 anys com a espai docent a càrrec de les monges de la Companyia de Maria (Lestonnac) la primera congregació religiosa dedicada específicament a l'educació i formació de les nenes i joves

Antiga escola de l'Estonnac convertida en Centre Cultural. Acull la sala d'exposicions La Cuina, les escoles municipals d'expressió artística, la UNED, l'Escola Oficial d'Idiomes i el telecentre de l'Alt Urgell.

El col·legi va tancar les seves portes definitivament en finalitzar el curs escolar 1996-1997

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell va adquirir i transformar el conjunt en un equipament cultural i educatiu

 Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta tasca no es fa dissortadament des de les administracions “catalanes”, i tal com van les coses, encara no tindrem l’inventari acabat d’aquella dictadura, que ja tornarem a patir-ne una.

Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

miércoles, 7 de octubre de 2026

IN MEMORIAM. PRIMERES ESCOLES PÚBLIQUES DE CASTELLDEFELS. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18149



Josep Fradera i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de 1972) va ser l’autor de L'edifici que acollí les primeres escoles públiques de Castelldefels, mixtes, fetes durant la Segona República, concretament l'any 1936.. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte a l'email castellardiari

Edifici de planta baixa i estructura rectangular del qual destaca un cos central sobresortint, amb planta baixa i pis. Les aules es disposen linealment i estan orientades vers el sud-est, i s'hi accedeix des d'un corredor que al pati posterior forma un porxo.

https://www.castelldefels.org/ca/ciutat/guia-de-la-ciutat/directori-equipaments-i-entitats/oac

El cens de Castelldefels de 1930 ens diu que hi havia 797 veïns, l’any 1940 malgrat els crims dels sediciosos feixistes , consten 2013 al cens,  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938), començaven a donar fruits, es tancava l’exercici 2025 amb 70.057 habitants dret.


Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANT PAU. MORA LA NOVA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

 

https://www.moralanova.cat/producte/ermita-de-sant-pau/

Situada al sud-est del nucli urbà de la població de Móra la Nova, al coll de Santpaus.

Llegia que l'arquitecte responsable de l'obra va ser Agustí Pinyol de Vallobà. Amb un estil modern, va decidir crear una obra que no alterés l'entorn i el paisatge, alhora que conjugués la funcinalitat amb l'austeritat i tranquil·litat pròpies de l'espiritualitat. Ens agradarà rebre informació biogràfica de l’arquitecte i si fos possible una fotografia a l’email castellardiari@gmail.com

Temple de planta quadrada i d'una sola nau, amb absis semicircular.






La façana principal està orientada a est i presenta un portal d'accés rectangular de grans dimensions, reculat respecte al pla de façana i damunt del qual hi ha un gran finestral de gelosia amb els vidres acolorits. La façana està rematada per un campanar de formigó amb coberta a dos vessants, amb una estructura de bigues metàl·liques que aguanten una petita campana al mig.

La nova talla de Sant Pau s'instal·la a l'altar l'1 d'abril de 1995. La imatge del Sant va ser tallada en fusta de bedoll i realitzada a un taller de Barcelona

La resta de façanes són majoritàriament cegues, perforades únicament per petites obertures quadrades conformades amb blocs de formigó. A la façana oest sobresurt el volum semicilíndric de l'absis.

L'interior de l'ermita presenta una nau central més elevada i dues naus laterals més baixes. Una sèrie de pilars quadrats de bloc de formigó separen les naus laterals de la central i suporten els forjats de l'edifici. Els sostres són de biguetes i revoltons de formigó. A banda i banda de l'absis hi ha dos finestrals allargats de gelosia, amb els vidres de colors. L'absis s'il·lumina zenitalment mitjançant una claraboia

La construcció presenta l'estructura de formigó i blocs, a tall de carreus disposats en filades.


 Al costat del temple hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Pau

Si existeixen en agradarà   rebre un exemplarz dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-sant-pau.html

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

sábado, 3 de octubre de 2026

IN MEMORIAM. ESCOLES DE L’ANTIC HOSPITAL, ARA CASA CONSISTORIAL DE GANDESA. LA TERRA ALTA

 

Llegia que l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971) va ser l’autor de l’edifici de les Escoles de Gandesa

L'antic Hospital i la Capella de Santa Anna , exercia originalment les funcions d'hospital i refugi, com era habitual a moltes vil·les medievals i modernes.

Posteriorment, les estances de l'antic hospital es van reaprofitar i van allotjar les antigues escoles del municipi

Amb la construcció de la nova Casa de la Ciutat (l'Ajuntament de Gandesa) que podem, adjudicar al mateix arquitecte.  Agustí Bartlett Zaldívar (Puerto Príncipe (Cuba), 1892 - Barcelona, 1971) l'estructura arquitectònica original de l'hospital va deixar d'existir com a tal.



Aquest fet va provocar que la capella de Santa Anna, que fins llavors funcionava de manera independent de la parròquia amb molta devoció popular, quedés profundament mutilada

Ramón Serrano Suñer  (Cartagena, 12 de septiembre de 1901-Madrid, 1 de septiembre de 2003 , de tristíssima memòria,  i quina família materna era originària de Gandesa (la Terra Alta) i la paterna de Tivissa (la Ribera d'Ebre),  tota la seva vida va mantenir un fort lligam amb el municipi de Gandesa, on passava els estius i on era considerat un personatge central de la història local.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Amén !
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc