martes, 18 de agosto de 2026

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/35361

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-tracs-o-de-riner

Llegia; situada a 822 metre  d’altitud, al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera, encara però,  al terme  de Riner , sobre un turonet es troba l'església acompanyada del clos del cementiri de Sant Jaume de Tracs o de Riner.




L'edifici és d'una nau amb volta de canó que arrenca d'una imposta aixamfranada.

A llevant es troba l'absis semicircular, lleugerament desviat de l'eix de la nau, tancat per un retaule d'època barroca, i, al centre, s'obre una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l'exterior.

Prop de l'absis, hi ha dos arcosolis dels quals, el de tramuntana s'obre a la sagristia que es va fer posteriorment.

Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d'un campanar.

En la cornisa del mur meridional hi ha alguns elements esculpits, de caràcter popular.

Destaca una figura humana en posició jacent, que posa la mà esquerra al pit i l'altre sota el ventre. També hi ha algun cap humà.

Cal fer-ho i és de justícia, escriure d’una pràctica herètica que continua “viva”   l’abducció» de sant Jaume pel feixisme. Durant la dictadura, la figura de Santiago va ser recuperada i polititzada com a patró d’Espanya i símbol de la «croada» nacionalcatòlica.

 El règim va restablir cerimònies com l’Ofrena Nacional al Apòstol el 25 de juliol, que la República havia deixat de fer, i la va convertir en un acte d’Estat amb Franco al capdavant.

La frase «Santiago y cierra España», de ressonàncies bèl·liques medievals, va ser difosa massivament durant el franquisme (fins i tot en còmics) per vincular l’apòstol amb la idea d’una Espanya catòlica i unitària enfrontada als «enemics».

El discurs nacionalcatòlic presentava sant Jaume com a evangelitzador i fundador simbòlic de la nació, una narrativa que servia per legitimar la unitat d’Espanya i la «missió històrica» del franquisme.

Més enllà dels discursos,  les accions militars de l'exercit franquista esdevenien derrotes humiliants.  Està clar que sant Jaume, com diuen els  castellans " no estaba por la labor "

https://www.lagavillaverde.org/Paginas/Jornadas/IV_Jornadas/Paginas/divisionazul.html

https://ideas.gaceta.es/ifni-la-ultima-expansion-de-espana/

https://www.elnacional.cat/es/cultura/independencia-guinea-ecuatorial-espana-1968_312018_102.html

https://www.rtve.es/noticias/20251108/marcha-verde-50-anos-salida-espana-sahara-occidental/16795289.shtml

https://www.elperiodico.com/es/politica/20260818/ceuta-melilla-marruecos-ultimas-noticias-directo-132960312

Fins hi va haver, una competència simbòlica entre Falange i Església herètica Nazional,  pel monopoli de la festa, que va acabar «dessacralitzant» parcialment el culte en posar el sant al mateix nivell mític que el Caudillo

El nacionalcatolicisme va situar – i continua fent-ho - la religió catòlica al centre de la vida col·lectiva, amb l’Església com a actor principal de la dictadura i amb un control enorme sobre educació, moralitat i cultura

Que sant Jaume elevi a l’Altíssim, la pregària dels de Riner, dels de la comarca dels Solsonès, i dels catalans, per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Que el Senyor, eradiqui el “ virus de Castilla” , l’única i malèfica aportació d’aquest dissortat reialme a la resta del món  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MALA MEMORIA. LA LLOTJA FUNERÀRIA DE LA PLAÇA SANT DOMÉNEC. LA GIRONA FEIXISTA

  

La llotja funerària de la plaça de Sant Domènec a Girona va ser un monument franquista en homenatge als "caídos".



Dissenyat per l'arquitecte Francisco Pons-Sorolla Arnau (Madrid, 17 de febrer de 1917 + 5 de març de 2011) amb el suport de la Dirección General de Arquitectura, es va construir a partir de febrer de 1970 per un cost de 10 milions de pessetes, enderrocant l'escalinata històrica prèvia.





    El projecte malgrat la data volia ser - i ho va aconseguir - una forma més de dessolar la terra catalana. 

Molt impopular entre els gironins, va ser finalment enderrocat l'agost de 1980 amb l'arribada del que ens pensàvem seria la Democràcia, i com el Roc, constatem que no ho és.  

Que sant Domènec elevi a l'Altíssim ,  la pregària els gironins i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya.

Senyor, eradica  el " virus de Castilla"  la malèfica aportació d'aquest dissortat reialme a la resta del món.  

ESGLÉSIA DE SAN JAUME DELS TRACS. RINER. EL SOLSONÈS.


martes, 4 de agosto de 2026

DEL RITZ AL PALACE. BARCELONA

 


https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/hotel-ritz

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3156

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/eduard-ferres-puig

i Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960)

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-folguera-grassi

foren els autors l’any 1919 del projecte de l’edifici.

L’actual propietari és l’Ali Haddad (Azeffoun, Argelia , 27 de gener de 1965)


https://www.tourinews.es/resumen-de-prensa/notas-de-prensa-empresas-turismo/empresario-argelino-ali-haddad-dueno-hotel-palace-quiere-dominar-mercado-hoteles-lujo-barcelona_327752_102.html

Promogut per Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) i César Ritz  o Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), tenint en perspectiva l'Exposició de 1929, destaca com un dels primers grans edificis de Barcelona aixecats amb formigó armat.

https://www.vilaweb.cat/noticies/lhotel-palace-recorda-cesar-ritz-lhoteler-suis-que-li-va-donar-el-primer-nom/

Ferrés era un expert en la seva aplicació, fent servir el sistema líder d'aleshores del francès Hennebique, col·laborant, com altres vegades, amb els constructors  Juan y José Miró Trepat

Va rebre el premi al millor edifici industrial de l'ajuntament de Barcelona.

En els dies foscos que seguien al crim execrable de sedició contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va servir de menjador social, refugi antiaeri i hospital de sang.

A l’hotel si han hostatjat criminals, empresaris, reis,.. , aquí allò de "Barcelona és bona si la bossa sona" és la regla d’or.

Ni Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) ni  Cäsar Johann Ritz (Niederwald, 23 de febrer de 1850 - Küssnacht, 26 d'octubre de 1918), es podien imaginar cm ha canviat el món en els darrers 100 anys. 

 

martes, 28 de julio de 2026

ESCOLA ANTONI BALMANYA ROS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

L'edifici de les escoles d'Espolla. Antoni Balmanya i Ros (la Bisbal d'Empordà, 7 d'octubre de 1846 – Espolla, 21 de març de 1915). És d'una sola planta en forma de T, amb dos accessos, tres aules i uns espais comuns. En un principi es va projectar amb separació de sexes. La línia divisòria partia l'ala més llarga de la T i el pati de jocs.

L'edifici té grans obertures, porxo amb arcs de mig punt i coberta a quatre aigües de teula àrab.

Coneixem un projecte de l'arquitecte Rodrigo Poggio Lobon datat el maig de 1936, que suposem no es va realitzar, perquè per informacions facilitades per l'Ajuntament d'Espolla, abans de l'emplaçament actual del c. Figueres, l'escola estava instal·lada en locals de lloguer: l'escola de nens al c. Rabós i la de nenes al c. Requiller. D’ambdós ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com

De l'escola actual l'Associació Cultural La Fraternal ens ha informat que va ser construïda entorn a 1959segon projecte de Josep  Claret Rubira.



https://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/espolla.php

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39076

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

Ens explicaven en  relació al text que lloa l'ofici de terriser : 

«Oficio noble y bizarro, /

 de entre todos el primero, / 

pues en la industria del barro, / 

Dios fue el primer alfarero, / 

y el hombre, el primer cacharro»

Que quasi acabada la tasca de creació, i quan la qualitat del material ja no era òptima, Déu va fer l'home.  Això ho explicaria tot, oi?. 

viernes, 24 de julio de 2026

TORRE TIBIDABO . TENIU DADES DEL PROMOTOR LEONCIO CABRERO?. BARCELONA

 

https://www.elnacional.cat/oneconomia/es/economia/sale-venta-casa-mas-alta-barcelona-palacete-valorado-en-3-millones-euros_1121159_102.html

https://cincodias.elpais.com/fortunas/2023-11-08/sale-a-la-venta-por-tres-millones-una-historica-villa-en-el-punto-mas-alto-de-barcelona.html

La torre va ser dissenyada l’any 1912 per l'arquitecte modernista Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872- Barcelona, 1957), el promotor i primer propietari va ser LEONCIO CABRERO, sense cognom matern, i del que es desconeixen el lloc i data de naixement i traspàs.

Recordeu sempre que  som al REINO DE ESPAÑA


https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/villa-carmen-leoncio-cabrero

Ah!, si en teniu dades, del LEONCIO CABRERO, ens agradarà rebre-les a l’email castellardiari@gmail.com

 

sábado, 18 de julio de 2026

ENCARA PODEM PAGAR EL MÓN EN QUE VIVIM?

 

Sovint es diu que només el camp i la indústria “produeixen de veritat”, mentre que els serveis—com la sanitat, serveis socials,  l’educació ,  la seguretat, la justícia, les administracions — serien una càrrega.

Hi ha  part de veritat.

El sector primari (agricultura, pesca) i el secundari (indústria) creen béns materials: aliments, energia, productes. Sense aquests, no podem viure. Són la base física de l’economia.

El sector terciari —els serveis— no fabrica objectes, però fa possible que la societat funcioni.

HI ha exemples palmaris, un metge no produeix menjar, però salva vides i permet que la gent treballi.

Un mestre no fabrica cap producte, forma però,  les persones que després treballaran al camp, a la indústria o a qualsevol altre sector.

Un assistent social, un jutge , un policia, un funcionari administratiu,  no creen riquesa material directa, però garanteixen  - ho haurien de fer-ho -  ordre ,seguretat, confiança,..,  condicions imprescindibles perquè l’activitat econòmica sigui possible.

Hi ha una però, una qüestió clau: d’on surten els recursos.

Els serveis públics —sanitat, educació, infraestructures— es financen amb impostos. I aquests impostos provenen, en última instància, de l’activitat econòmica. Si una economia produeix poc, hi haurà menys recursos per repartir. Això és un límit real.

El problema apareix quan una economia es desequilibra: massa pes dels serveis i poca base productiva. Això  només pot finançar un sistema fràgil, perquè és incapaç de  generar ingressos suficients per sostenir una estructura pública gran.


La solució no és reduir/eliminar serveis essencials, sinó trobar l’equilibri:

Reforçar sectors productius moderns i competitius.

Afegir valor (innovació, tecnologia, qualitat)

Recuperar activitats econòmiques com l’explotació dels boscos, enlloc de malgastar diners, vides i hisendes, any rere any.

Evitar despesa ineficient o duplicada. Potser cal reduir els regnes de Taifes, o crear una Policia Única, i per descomptat exigir la màxima responsabilitat en l’administració dels cabals públics

Tallar de soca-rel la corrupció en totes les seves formes

I sobretot,  entendre que els serveis no poden  ser un luxe, son una inversió en benestar i futur,  hi ho han continuar sent.

Si fóssim en terra musulmana la fàtua ja estaria publicada:

En el nom de Déu,

Som de Déu i a Déu tornarem.

Estic informant a tots els valents musulmans del món que  els responsables per acció ,  omissió , ineficàcia, corrupció , del malbaratament dels recursos públics  estan condemnats a mort. Faig una crida a tots els musulmans valents, on sigui que es trobin al món, perquè els matin sense demora, perquè ningú s'atreveixi a repetir aquestes accions abominables per a les  creences sagrades dels musulmans. Qui mori per aquesta causa serà màrtir, si Déu vol. Mentrestant, si algú té accés als  autors  però és incapaç de dur a terme l'execució, heu d'informar la gent perquè sigui castigat per les seves accions.

Que la pau i les benediccions d'Al·là estiguin amb vosaltres”.

IN MEMORIAN DELS COMÚ DELS NOIS DE VILASSAR DE MAR EN LA 90ª COMMEMORACIÓ DEL "GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL", CRIM EXECRABLE QUE MAI S’HA JUTJAT. EL MARESME


https://www.revistamirades.cat/2024/07/06/les-escoles-de-vilassar-de-mar-apunts-historics/

Llegia de l’edifici; l’any 1805, el sabater Jaume Campins  - sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs, malgrat l’esplèndida donació feia a l’Ajuntament?. Ens agradarà tenir-ne coneixement a l’email castellardiari@gmail.com  -  feu una donació a l’Ajuntament de Vilassar de Mar a través del seu testament de cinc cases per destinar-les a l’ensenyança.

Dues d’aquestes cases es trobaven al carrer de Sant Joan i funcionaren com a escola pública amb regularitat fins al març de 1896 que s’enderrocaren per inaugurar el 1897 la nova escola de nois, que s’anomenava “el comú dels nois”.

L’edifici fou ocupat a la dècada de 1940 com a seu de la Falange, i el 1971 tornà a obrir les portes com a Escola Bressol Municipal.

https://www.vilassardemar.cat/actualitat/noticies/lhotel-dentitats-entra-en-funcionament

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo

 Avui fa 90 anys del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL i de l’eterna condemna dels que participaven en aquest crim

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard

Fiem tota la nostra esperança en l’acompliment de les previsions de Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueres, 1978)

https://www.youtube.com/watch?v=mqOjEURCgpE

https://www.deulofeu.org/juli-gutierrez-deulofeu-la-matematica-de-la-historia/

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DEU LI FA GRÀCIA