ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BAISCA, ADVOCADA A SANT SADURNÍ. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRA.

 

Llegia de l'església de Baiasca, advocada  Sant Serni, al terme de Llavorsí, a la comarca del Pallars sobirà ; edifici d'origen romànic molt transformat en èpoques posteriors que  es troba a la part més alta del poble, l'entrada es fa per una senzilla porta situada en el mur de migdia.

El temple actual és d'una sola nau flanquejada per capelles laterals i coberta amb volta d'arestes sobre la que descansa el llosat a dues aigües de llicorella. La part més interessant és la capçalera original situada a llevant formada un absis semicircular doblat, que salva el fort desnivell del terreny, decorat amb dos nivells d'arcuacions llombardes a l'exterior. A l'interior també hi trobem els dos nivells, l'inferior ocupat per una espècie de cripta. Excepcionalment les pintures murals del segle XII descobertes a la dècada dels setanta, es conserven in situ. El campanar es troba adossat al mur que tanca la nau pel seu extrem oest; va cobert per un agut xapitell de llicorella.

Els paraments són d'aparell pissarrós molt fosc, sense desbastar i de mida irregular amb morter de calç.

 Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Al Museu Diocesà d'Urgell es conserva, procedent d'aquesta església, una talla romànica de la Mare de Déu amb l'Infant del segle XIII.

https://www.baiasca.cat/el-municipi/turisme/romanic/lesglesia-de-sant-serni

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-serni-de-baiasca-llavorsi

https://museucatedralseudurgell.org/territori/sant-serni-de-baiasca/

El sostre demogràfic de Llavorsí s’assolia al cens de 1857 amb 956 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 342 habitants de dret.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  la Marededéu  , sant Serni  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA I CONVENT DE LES MONGES PAÜLES, OLESA DE MONTSERRAT, EL LLOBREGAT JUSSÀ

  

Llegia de l’edifici del carrer Santa Oliva, núm. 34  . Convent on hi ha instal·lades les monges Paüles a Olesa de Montserrat.

Es tracta d'una casa originària de 1929 però que ha sofert moltes reformes i ampliacions, sobretot a la part de ponent, de manera que exteriorment gairebé  no és visible l'obra més antiga.

Consta de dos cossos de diferents alçades, amb les façanes arrebossades i les obertures modernes.

 L'interior compta amb un pati central on hi ha la capella del convent, força àmplia, construïda entorn de 1950. La capella adopta un estil clàssic, i l'interior es distribueix en una nau amb capelles laterals.

 L'altar és presidit per una imatge de la Verge Miraculosa, titular de l'orde de Sant Vicenç de Paul, i és decorat amb una pintura mural.

Les monges paüles es van establir a Olesa l'any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Amparo Puigjaner, que va entrar en aquest orde. La primera intenció era orientar-se a les visites domiciliàries de gent necessitada. Amb el temps, aquesta funció de llar d'infants es va anar encaminant cap a una funció més obertament educativa, que incloïa escola per a nens i nenes. La comunitat  ha portat a terme habitualment  tasques d'ajuda als sectors socials amb necessitats.

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1491000/monjas-paulas-olesa-muy-pesar

https://www.regio7.cat/anoia/2019/09/13/olesa-homenatja-les-monges-paueles-50061424.html

https://www.vilapress.cat/texto-diario/mostrar/1529953/olesa-queda-convento-monjas-paulas-obra-social

https://www.olesademontserrat.cat/taxonomy/term/715

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/11/goigs-la-mare-de-deu-de-la-medalla.html

Li devem molt a l'església catòlica a Catalunya.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAN SOLÀ DE LA ROCA, ADVOCADA A SANT ISIDRE. EL BRUC. L’ANOIA

  

Havia “ vist” que no visitat la capella de  Can Solà de la Roca,  advocada a sant Isidre, al terme del Bruc , a la comarca de l’Anoia, avui sense culte, el Mapa de Patrimoni diu que és un edifici de planta quadrada i d'una sola nau.

La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud.

A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana.

 Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/lanoia-desconeguda-la-balma-del-sola-de.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/03/goigs-sant-isidre.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0

Sempre és bo recordar d’on veníem; el Concili de Trento instava a edificar oratoris, capelles, ermites, esglésies,.., a fomentar els aplecs com a mètode per mantenir i àdhuc fer créixer la religiositat popular.

 El cardenal Isidro Gomá y Tomás,  signava i feia signar als bisbes una carta en favor de la traïció infame del General Franco i els militars que l'acompanyaven en l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, i ho feia malgrat la negativa i la previsió profètica del també cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que l'advertia que aquest gest posaria en risc la persistència mateixa del catolicisme al REINO DE ESPAÑA.

 La victòria dels sediciosos, comportaria una repressió brutal que recriminaria el mateix cardenal Isidro Gomá y Tomá, que moria molt oportunament l'any 1940, Franco compliria la seva promesa i assignaria una retribució regular a càrrec del pressupost de l'estat als sacerdots,  fomentaria la creació de seminaris i  elevava a “ confessió estatal “ el catolicisme , els fidels però, s'allunyaven d'aquella església que  molts fidels, especialment a Catalunya, començaren a veure més  com un apèndix de l’opressió franquista, que com a espai de llibertat i consol

A la mort del sàtrapa  la duríssima realitat que preveia el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, quines despulles acabarien tornant a Tarragona, es feia present, caiguda de les vocacions, laïcisme, .., presència creixent  d’altres confessions,...

Esperem que es pugui redreçar la deriva de l’església catòlica.   

 A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

TENIU DADES DE L’ESCORXADOR DE SANT LLORENÇ SAVALL, DE L’ÈPOCA EN QUE S’AIXECAVA, DEL SEU AUTOR ?.

Anava a Sant Llorenç Savall, i m’aturava a retratar des de lluny l’edifici que havia estat l’escorxador de Sant Llorenç Savall.

Li preguntava a la IA , que em deia algunes banalitats per acabar reconeixen que no té cap dada d’aquest edifici.

N’havia fet una publicació:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/12/in-memoriam-escorxador-de-sant-llorenc.html

Deia aleshores   ; Intueixo la mà de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç de Savall,  6.05.1883 + Terrassa, 19.04.1981)

l'any 2019, Compartia taula al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall amb el Joan Carné Pla, llorençà, nascut l'any 1946 al que avui es coneix com l’Hostal Pla, abans de l’àpat havíem anat al Jutjat de Pau, per recollir els certificat de naixement de Joan Maurici Pla Pelegrí ( Sant Llorenç Savall 1883 + Terrassa, 1981 ) 

El Joan Carné Pla,  traspassava el 16.2,2022, sense poder acabar de documenta l'obra del seu avi. 

Confio en que algú agafarà el testimoni.  

Un poble sense memòria és un poble vençut

 

ESGLÉSIA DE MASSIVERT, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/159

Massivert és un dels despoblats del municipi del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça. Situat a l’extrem oriental del terme municipal, a l’esquerra del barranc d’Erta, al límit amb Sarroca de Bellera, al Pallars Jussà, i a 1300 metres d’altitud és un dels primers nuclis de la zona a despoblar-se, abans dels anys 50.

Sant Romà, catalogada com a BCIL. Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular. Per les tipologies de l’edifici es pot observar que podria tractar-se d’un edifici adscrit a les fórmules pròpies del S.XI, com a sufragània de la Sant Bartomeu d’Erta.

L’estat de l’església requeria una intervenció de conservació urgent, ja que la teulada està deteriorada i pot caure.

Des del gener de 2025 està inclosa en la Llista Vermella de l’associació Hispània Nostra.

A l’abril del 2026 s’ha anunciat un ajut de 650000# del Departament de Cultura per poder executar unes obres de millora durant el 2027 que seran impulsades per l’Ajuntament del Pont de Suert i el Bisbat de Lleida

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30385

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Venen dies, setmanes, mesos, anys molt durs a les terres germanes de l’Aragó,  tenim clar però, que el temps farà desaparèixer el drac malvat ( PP & OX )

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

Que sant Romà elevi a l'Altíssim la pregària de les minories culturals, ètniques i religioses, victimes de la irracionalitat dels que diuen parlar  en CRISTIANO, reduint així   al Déu infinit, creador del cel i de la terra.  Senyor, allibera'ns del jou pesadíssim del RENINO DE ESPAÑA    

ESGLÉSIA DE FONTETA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DIA SANTA MARIA PER L’ESGLÉSIA HERÈTICA DEL REINO DE ESPAÑA. FORALLAC. L’EMPORDANET

 

L'església de Fonteta, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria, per part de l’església herètica del REINO DE ESPAÑA,   està situada al nucli del mateix nom.

 Apareix documentada des del 1057 com a sufragània de Santa Maria de la Bisbal.

És un temple romànic, probablement bastit el segle XI, amb moltes reformes posteriors.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7111

 De la construcció medieval conserva la primitiva nau; la façana presenta una portalada renaixentista tardana; durant el segle XVIII se substituí el primitiu absis per una capçalera plana, i el campanar va ser bastit l'any 1755.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  fontetanencs, trempolins, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , catalans  usuaris  de rodalies de Calalunya, catalans usuaris de la xarxa viari ade Catalunya , andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de càncer de mama, victimes del monolingüisme genocida, ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT JORDI, VOLEM LA PAU, VOLEM LA PAU, NO VOLEM DISCURSOS D’ODI!!!!!

 

Avui, sota el cel clar de Sant Jordi, els carrers s’omplen de roses i paraules, com si per un instant el món recordés qui vol ser. Les mans s’entrellacen amb llibres, les mirades s’aturen en els versos, i l’aire mateix sembla respirar una treva antiga, sagrada, necessària.

 

Però més enllà del perfum de les roses i del paper nou, hi ha un clam que no pot quedar ofegat entre celebracions: VOLEM LA PAU. No com una consigna buida, no com un desig ingenu, sinó com un dret urgent, com una exigència que neix del dolor acumulat dels pobles.

 

Sant Jordi, soldat i màrtir, tu que vas plantar cara a la por i a la imposició, tu que vas escollir la fidelitat a la consciència per damunt de la força, escolta aquest crit que puja des de la terra. Des de cada ciutat ferida, des de cada infant que no entén la guerra, des de cada mare que espera un retorn que no arriba.

 

Que la teva llança, símbol de lluita, no serveixi per vèncer enemics, sinó per travessar el silenci còmplice. Que el drac que avui combatem no tingui escates ni alè de foc, sinó forma de mentida, d’odi, d’ambició desmesurada.

 

No volem discursos d’odi. No volem paraules que divideixen, que encenen, que deshumanitzen. Volem paraules que construeixen, que curen, que abracen. Volem governs valents que no es dobleguin davant la violència, pobles que no s’acostumin a la barbàrie, veus que no callin quan la injustícia parla.

 

Avui, dia de llibres i roses, elevem aquesta pregària a l’Altíssim: que la pau no sigui un somni ajornat, sinó una realitat conquerida. Que la memòria dels qui han caigut ens empenyi a no rendir-nos. Que cada gest, per petit que sigui, sigui una llavor de convivència.

 

I si cal tornar a lluitar, que sigui com tu, Jordi: amb la veritat per escut i la dignitat per espasa.

 

VOLEM LA PAU. I no deixarem de dir-ho.