lunes, 10 de agosto de 2020

INDRETS D’OBLIGADA VISITA. EL JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA ROSA. BLANES. LA SELVA. GIRONA.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), tens o pots fer fotografies del JARDÍ BOTÀNIC TROPICAL PINYA DE ROSA? BLANES. LA SELVA, GIRONA

M’enviava a volta de correu electrònic – a la velocitat de la llum – unes magnifiques imatges, que havia fet el 15 d’abril de 2015.


Quantes coses ha passat des d’aleshores, oi?.

La tempesta Gloria


La pandèmia de la Covid.19 que dissortadament continua ACTIVA entre nosaltres.

I la fugida esperpèntica del rei “demèrit” per recordar-ne només algunes.

Ah!, oblidava esmentar els greus problemes de http://blogscat.com/ que havia aixoplugat entre altres el Diari de Blanes, on havíem col·laborat el Josep i un servidor. Q.E.P.D.

El Promotor va ser l’enginyer Fernando Rivière de Caralt (Barcelona 3/2/1904 - Barcelona 12/7/1992)
https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=58


I de l’Autor : Joan Mirambell i Ferran ( Barcelona, 28 febrer de 1892 + Barcelona, 14 de maig de 1983) ,Arquitecte, dissenyador de jardins i dibuixant http://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/670.pdf


Com tot en aquesta vall de llàgrimes, no tot son flors i violes, oi?

http://www.elpuntavui.cat/article/156121-blanes-desestima-restituir-a-la-familia-riviere-les-finques-que-va-cedir-fa-anys-a-pinya-de-rosa.html


Visiteu Blanes, la comarca de la Selva, Girona, Catalunya, aplicant SEMPRE les mesures de seguretat bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, i sobretot, sobretot, eviteu coincidir amb els Borbons.

Ah!, i no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

viernes, 7 de agosto de 2020

EL REGNE DE LES COMISSIONS.

El rei demèrit està “tècnicament” PARADERO DESCONOCIDO

Sembla que el mal costum de les comissions – que heretava – del seu regent, i que segons sembla ha continuat practicant durant TOTS els anys del seu regnat, està al darrera de la seva “deslocalització”

Que és però una comissió segons els diccionaris en llengua catalana.


Tant que cobra per les transaccions fetes un venedor de gèneres per encàrrec d'altri i proporcionat a l'import de les dites transaccions.

Quantitat de diners que cobra una persona i/o entitat per haver realitzat un negoci com una venda, un intercanvi, etc.:

En temps mes moderns, s’anomenen així els imports que periòdicament cobren els bancs als clients que NO TENEN gaires diners.

El tema de les “comissions” és vidriós, si algú ho sap – i tot s’acaba sabent – cal donar-li una part , això sovint comporta augmentar el percentatge de la comissió, i la “bola” acaba tenint unes dimensions gegantines.

Recordeu aquella frase, vostès tenen un problema, i el problema es diu 3%!.

Està clar que és més senzill partir-se un 6%, o un 10%, o qualsevol percentatge superior, oi?.

El tema doncs, no és redueix NOMÉS a saber quan cobrava el rei demèrit, sinó a saber amb noms, cognoms, partits polítics,..., AMB QUI HO COMPARTIA

CAN SALA HAVIA ESTAT ESCOLA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?. LA GARRIGA. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Jose Delgado em feia arribar fotografies de diverses indrets on s’havia impartir docència a La Garriga :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/in-memoriam-de-les-franciscanes.html





Necessitem imatges de la Capella de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/teniu-dades-de-la-primera-escola-dels.html


Cercava dades de Can Sala , a la Plaça Josep Mauri Serra, 1 de la Garriga que havia aixoplugat l’escola pública.

No tenia clar però, si es va servir com escola abans de la dictadura franquista :
https://agora.xtec.cat/ceippuiggracios/lescola/historia/

Trobava a :
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=227937&fromPage=load

Al número 3583, que l’autor havia estat l’Ignasi Conrado Agustí , l’any 1881 – No trobava cap dada d’aquest Ignasi Conrado Agustí, i deixo aquí la pregunta, era arquitecte?. Mestre d’obres?

Com quasi sempre, quan estires una mica d’un fil, se’n obren més i més i més, oi?.

Per descomptat espero la col·laboració dels lectors/es a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

La Garriga, el Vallès Oriental, Catalunya. Us ho agrairan.

Ah!, no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà anar a buscar menjar al Banc dels Aliments.

LA BORRASCA GLORIA A LA LLERA DE LA TORDERA. MEMÒRIA RECENT.

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar imatges de les destrosses i algunes de les obres de reparació que es duen a terme per recuperar la “normalitat” , que malmetia el temporal Gloria entre els dies 20 i 23 de gener de 2020 al REINO DE ESPAÑA – de dissortada fama, gràcies al rei demèrit - i la Catalunya Nord amb pluges acumulades de fins a 787,7 litres per metre quadrat a la Vall de Gallinera, pluges d'entre 200 i 500 litres per metre quadrat el Vallès Oriental, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre,...





El temporal va tenir afectació sobre diversos rius que van desbordar-se, com és el cas del el Ter, el Fluvià, la Tordera,.., havent-se de desallotjar-se diversos habitatges i provocant el confinament dels ciutadans del baix Ter. Altres rius van tenir un cabal al límit del desbordament, però sense arribar a fer-ho, com és el cas de l'Onyar al seu pas per la ciutat de Girona.

El fenomen meteorològic va afectar al litoral i les platges de la costa Brava, el Maresme,..., es va veure afectada la xarxa de Rodalies de Catalunya, molt descurada tradicionalment des del REINO DE ESPAÑA – de dissortada fama, gràcies al rei demèrit - a causa de l'esfondrament d'un pont entre Blanes i Malgrat de Mar,...

El temporal Glòria quines conseqüències tot just es comencen a reparar va tenir un efecte positiu, moltes persones es van adonar que NOMÉS des d’un estat independent i democràtic serà possible posar en pràctica polítiques preventives dels desastres naturals.

lunes, 3 de agosto de 2020

ESTACIÓ DELS FERROCARILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DE LES PLANES.

Toshiaki Tange publicava una fotografia de l’edifici de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a les Planes de Vallvidrera.


L’arquitecte Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 - 1943), podria ser l’autor de l’edifici de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a les Planes de Vallvidrera , un nucli del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes del districte de Sarrià - Sant Gervasi, de la ciutat de Barcelona.


Cerqueu l’excel·lent treball de Ramon Graus Rovira (Sant Llorenç de Morunys, 1968)
Arquitectures noucentistes a les estacions del Tren de Sarrià (1912-1931)

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20161112/411800821899/de-viaje-al-valles.html

https://elcugatenc.cat/les-planes/estacio-va-obrir-portes-ferrocarril-valles-100-anys

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita les Planes, Vallvidrera. Barcelona , ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

domingo, 2 de agosto de 2020

MASIA DE CAN COLL DE PINCARÓ. ALBANYÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) retratava l’any 1917, la masia de Can Coll de Pincaró,al terme d’Albanya a la comarca de l’Empordà sobirà, Girona .

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:La_masia_de_Can_Coll_de_Pincar%C3%B3.jpeg

D’aleshores ençà Catalunya a patit , l’epidèmia de la GRIPE ESPAÑOLA, dues guerres mal dites mundials, les conseqüències de la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general i la subsegüent dictadura, que es transformaria en “democraciola” , la Covid.19,..., i malgrat el desig de desfer-nos del jou del REINO DE ESPAÑA , continuem captius i desarmats.

Una molt bona mostra d’això és el missatge que ens dóna el servidor quan volem accedir a blogscat.com per penjar alguna noticia de Castellar el Vallès. Error establishing a database connection

Tenim clar els interessos espuris que hi ha al darrera de tot plegat.

Continuarem mantenint l’esperança i no caurem en el parany de posar en el mateix nivell conceptes com Justícia , i Tribunal Suprem / Tribunal Constitucional, o fins Deu Creador i la Jerarquia de l’Església Catòlica.

Patrimoni Gencat ens diu; Can Coll és la masia més gran de l'antic i disseminat veïnat de Pincaró. Està situada a poca distància de l'església de Sant Bartomeu, en el camí que mena de la Muga.

És un gran casal de planta rectangular, format per dos cossos ben diferenciats, un amb teulat a una sola vessant i l'altre amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes principals.

Disposa de baixos (amb diverses portes d'accés que menen a les quadres del bestiar), planta per l'habitatge, amb accés directe des de l'exterior per l'escala de pedra, formant una eixida sostinguda per dues atrevides arcades de mig punt, que mena a la porta principal.
El pis superior està ocupat per les golfes.

Can Coll va ésser bastida amb pedra poc treballada del país, llevat dels carreus cantoners i dels emprats per fer algunes de les obertures.

Avui, encara no hem assolit la llibertat com a Nació, teniu però l’ocasió magnifica de gaudir d’una estada en aquesta casa:

https://www.escapadarural.cat/casa-rural/girona/can-coll-de-pincaro

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita Pincaró, d’Albanya, de la comarca de l’Empordà jussà , de Girona, ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Joaquim Parés Pubill publica fotografies de l'església gòtica de Santa Maria de Conesa, a la comarca de la Conca de Barberà, Tarragona que segons s’explica es va bastir sobre un temple romànic del qual es tenen notícies ja en el segle XI.

El nou edifici, de majors dimensions, es va construir amb un parament de carreus, que defineixen una nau rematada per un absis pla.

Patrimoi Gencat ens la descriu com ; església d'una sola nau amb capçalera plana.


La nau havia de tenir tres arcades i no dos, com en té.




Les claus de volta presenten la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant i l'escut de Catalunya amb cinc barres.

Com totes les esglésies del Císter està dedicada a Santa Maria, imatge que es representa a la portada lateral sota el porxo.

El campanar, de base rectangular de 3,80 x 3,80 metres , fa 28 metres d'alçada i s'hi accedeix per una escala de cargol de pedra que es troba en perfecte estat. A la part superior presenta quatre obertures amb arc de mig punt i un coronament amb merlets.

La portada es troba situada sota un arc-pòrtic de forma diafragmàtica.

El dia de la festa de Santa Victòria de 1335 es contractà al mestre d'obres Guillem Pedrola de Guimerà per a la construcció de l'església parroquial de Conesa. Les obres acabaren l'any 1347 i des de llavors resta inacabada en els dos tercis de la seva construcció. La construcció del campanar s'inicià l'any 1399.

El conjunt es constituït tal i com es demana en el contracte de vuit de setembre de 1344 al mestre Guillem Pedrola de Guimerà : una Mare de Déu asseguda amb l´Infant en braços, esculturada en la mateixa clau i envoltada de dos àngels "practicables".


Aquests dos situats damunt suports esculturats amb sengles rostres el del mestre d´obres i l´escultor.

El conjunt és força naturalista, efecte que s´aconsegueix amb la insinuació de moviment, els trets personalitzats dels rostres i la complexitat dels plecs dels ropatges.

En els diez foscos que seguien a la sediciò dels militars feixistes encapçalats pl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República es va destruir un retaule barroc del segle XVII.

A l'octubre del 2014 va caure un llamp a la torre del campanar que va destruir el merlet de la cantonada nord-oest.

L’Òscar Jaume Peña Ginés (Barcelona, 29 de gener de 1973 ) és un excel·lent coneixedor de Conesa i de la Conca de Barberà.

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui, en tots els àmbits, sanitari, econòmic, jurídic,..., es del TOT RECOMANABLE la visita de Conesa, de la Conca de Barberà, de Tarragona ...., de Catalunya, ara que encara és possible. Eviteu coincidir amb els Borbons.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !