viernes, 13 de febrero de 2026

ESGLÉSIA DE LA GUINEUTA ADVOCADA A L’EVANGELISTA SANT MATEU. BARCELONA

 

Llegia que l'any 1952 es va posar la primera pedra d’aquell  temple, aleshores advocat a Sant Felip Neri i que s'ha restaurat i encara es conserva, constituït  ara en parròquia , sota l’advocació de l’evangelista Sant Mateu des de 1963.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/02/teniu-dades-de-lautor-de-ledifici-de.html

https://arxiuhistoric.blogspot.com/2018/09/setembre-saprova-la-construccio-de.html

https://raco.cat/index.php/larxiu/article/view/415996/510771

https://www.facebook.com/groups/518470204886195/posts/9224709170928878/

Com és mal costum, cap dada.  Agrairem qualsevol informació a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.48hopenhousebarcelona.org/es/els-edificis/sant-mateu-de-la-guineueta/

L’església es va anar quedant petita i, entre 1997 i 1998, es va construir un nou temple, al costat de l'anterior, que li fa de complement. Així, l'obra dels anys cinquanta, de línies fabrils, amb el seu campanar coronat per una creu de sis braços, conviu harmònicament amb una nova nau de maó vist, coberta sobre una encavallada de fusta, els arquitectes eren : Manuel Marrón Anton,  Oriol Marrón Puigdueta ( 1967 ) i , Jaume Riba  Romeva.




https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14863

Si existeixen els Goigs d'aquesta església sou pregats de fer-nos-en arribar un exemplar a l'email castellardiari@gmail. com 

El Venerable Antonio Gaudí  Cornet,  colpejat, sancionat,.., per enraonar en la seva llengua pròpia, el català,  deia  "amb els castellans no ens hi entendrem mai".   

Sembla que les instruccions que rebien els funcionaris feixistes eren les de “ dessolar la terra catalana , tant com fos possible" , i per descomptat allò de “que surja el efecto sin que se note el cuidado", que recomanava (Gaspar de Guzmán y Pimentel, conde-duque de Olivares; Roma, 1587 - Toro, Zamora, 1645) ni calia, ni a dia d’avui cal.  El nostre genial arquitecte, escollit de Déu, tenia sens dubte el do de la profecia, oi?.

Que l'evangelista sant Mateu    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins, fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per la manca de cribratges , usuaris  afectats per l'escratx constant de Rodalies de Catalunya,  , usuaris de de la red viaria catalana,  .. ,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Jaume Collboni Cuadrado (Barcelona, 5 de septiembre de 1969) s'afegia a la inhumanitat. 

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

viernes, 6 de febrero de 2026

ESCOLA DE SANT JOAN DE PALAMÓS / CEIP VILARROMÀ. L’EMPORDANET

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a :

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palam%C3%B3s&page=6&pos=52

 


L'any 1964 Josep Maria Claret   Rubira projecta una escola amb dues classes per nens i dues per nenes,L'edifici de planta i dos pisos i un cos de tres destaca per l'arrenglerament de les finestres, que li dóna un aire industrial. La coberta és de teula àrab i a dues aigües.

 


L'obra dels arquitectes Josep M,  i Manel Falcó Huguet  consisteix en l'ampliació de dues unitats en edifici exempt en el pati.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


miércoles, 4 de febrero de 2026

IN MEMORIAM. CINE REGINA. SANT GREGORI. GIRONÈS

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=53




L'any 1952 Josep Esteve Corredor projecta per a Isidre Ribas aquest cinema a Sant Gregori.

Edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant amb teula àrab destinat a cinema. La construcció, de planta baixa i pis, presenta obertures rectangulars a la façana.

Actualment l'edifici és ocupat per un taller mecànic.

La desaparició progressiva de les sales de cinema simbolitza molt més que un canvi d’hàbits; és la pèrdua d’un espai compartit d’imaginació i comunitat. El cinema vist en sala era una experiència col·lectiva, ritualitzada, on la foscor i el silenci unien desconeguts davant d’una mateixa emoció. Avui, la comoditat domèstica i l’oferta digital infinita fragmenten aquesta vivència: guanyem accés, però perdem presència. És una metamorfosi de la cultura visual —de la plaça pública a la pantalla individual.

Recordo la resposta de l’avia Matilde a la pregunta , com anem ?.  DE CADA VEZ PEOR !!!!

sábado, 31 de enero de 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE L’IMMACULAT COR DE MARIA O ESGLÉSIA DEL PARES CLARETIANS. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=23

L'any 1935 Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) projecta l'església dels Pares Claretians (projecte aprovat el 13/09/1935). Edifici ampliat l'agost de 1954 per Joaquim Maria Masramon de Ventós (Olot, 1910-Girona, 1987)  .



L'església va ser enderrocada en els anys vuitanta i en el seu lloc s'hi va bastir un edifici plurifamiliar amb els baixos destinats a església

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21061


jueves, 22 de enero de 2026

INSTITUT JOAN RAMIS. MAÓ. MENORCA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=32

L'Institut Joan Ramis de Maó va comptar amb un primer projecte de Francesc Femenias redactat l'any 1926, que no es va realitzar, en un solar proper a l'avinguda Josep M. Quadrado. El 1939 Josep Claret, recent arribat a l'illa projecta un nou edifici per institut en el mateix solar, que tampoc es realitza. L'element més característic d'aquest projecte és el gran atri d'entrada amb pilars a triple alçada, amb referències als edificis públics feixistes italians. Aquest projecte no es va realitzar, probablement per poca idoneïtat del solar escollit.

L'any 1943 Claret prepara un projecte per un nou solar ubicat a Sa Creu d'en Ramis a les afores de Maó. Aquest segon recorda l'anterior tot i que desapareix l'atri monumental. Les circumstàncies econòmiques del moment i el poc interès de Madrid impedeixen la realització del projecte. L'octubre de 1945 Claret redacta un altre projecte, que modifica el 1948 i que serà la base de l'Institut que es va acabar construint l'any 1953.


 A la fi l'edifici es va acabar l'any 1960 i les classes hi van començar el 1963.

 


 Els parlants de la llengua catalana la devien fer molt grossa, el bon Déu, malgrat les nostres pregaries,  permetia que  Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982)  endegues una campanya contra la llengua i àdhuc contra els que l'enraonen. 

Senyor, allibera el teu poble !!!!!

miércoles, 21 de enero de 2026

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS. LA JONQUERA . L'EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://lajonquera.cat/media/sites/106/cataleg.pdf

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=3&pos=29

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19758

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-requesens-la-jonquera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-requesens-la.html




El pare Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664), en la seva obra de mitjan segle XVII, dóna notícia de la imatge de la Mare de Déu que no ha arribat al nostres dies, i  que era venerada al Santuari de Requesens.

Explica que era una talla de fusta, de 4 pams d’alçada (uns 90 cm). El Fill es recolzava sobre el pit de la Mare, la qual el sostenia amb el braç dret, mentre li aguantava els peus amb la mà esquerra.

Era una marededéu negra, ja que aquest autor la defineix com una imatge molt antiga, formosa, plena de cara i “morena”.






















Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels , jonquerencs , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.. pagesos, ramaders, pescadors ,.. ., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA DELS LÍMITS. LA JONQUERA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ.


DONES RENTANT ROBA AL RIU LLOBREGAT DE L’EMPORDÀ A LA JUNQUERA.


TENIU DADES DEL PROMOTOR I/O DE L’AUTOR DEL MAS BRUGAT DE LA JONQUERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.


ESGLÉSIA DELS TORTS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. 

RUNES DE LA CAPELLA DE SANT ROMÀ I DEL CASTELL DE ROCABERTÍ.  LA JONQUERA.  L’EMPORDÀ SOBIRÀ. 

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE L’ARCA.  LA JONQUERA.  L’EMPORDÀ SOBIRÀ.  GIRONA. 

ESCOLA PÚBLICA DE LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

IN MALA MEMÒRIA. ESGLESIA / MASIA/ RUNAM DE SANT MARTÍ DEL FORN DE VIDRE. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.


ERMITA DE SANTA CRISTINA I SANT JAUME DE CANADAL. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ


CASTELL DE REQUESENS. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA JONQUERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA


ERMITA DE SANTA LLÚCIA (ABANS SANT MIQUEL DE SOLANS). LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ, GIRONA. CATALUNYA


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

El carrabiner i el ciclista.

RUNES DE LA CAPELLA DE SANT ROMÀ I DEL CASTELL DE ROCABERTÍ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE L’ARCA. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.


SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS.  LA JONQUERA . L'EMPORDÀ SOBIRÀ 



IN MALA MEMÒRIA. ESGLESIA / MASIA/ RUNAM DE SANT MARTÍ DEL FORN DE VIDRE. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-forn-del-vidre-la-jonquera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19757

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=3&pos=28

Antiga església preromànica convertida en mas.

Planta d'una sola nau amb capçalera trilobulada (1 absis i 2 absidioles). Les absidioles, ubicades a mode de transepte, estan cobertes per volta de quart d'esfera, i l'absis per volta de canó. Aquest és sens dubte l'element més interessant del conjunt.



Al mur nord de la nau s'obre una porta, enlairada respecte el nivell del sòl, d'arc ultrapassat que està tapiada. L'aparell és de granit sense treballar. La capçalera gairebé tota està feta d'Opus Spicatum.

Al mur de migdia hi ha adossades diferents dependències de la masia.

A uns 100 m. hi ha un petit oratori dels segles XVI-XVII.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellaridari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que Sant Martí    elevi  a l’Altíssim la pregaria dels : jonquerencs,   cardosencs , castellfollitencs ,   trempolins,  pallaresos , garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyr; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern