https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-dusall-porqueres
https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-cristofol-dusall/
https://turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_costumbres-y-tradiciones_7/goigs-glorios-martir-sant-cristofol-usall_714
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15323
Usall havia estat un ens local independent (batllia de Banyoles,
senyorejada pel Monestir de Banyoles) fins a l'abolició de l'antic règim
senyorial, al primer terç del Segle XIX.
Després de ser uns anys independent,
el 1846 el seu terme va ser unit al nou municipi de Porqueres, juntament amb
d'altres pobles.
L'església d’Usall , advocada a Sant
Cristòfol/Menna i Santa Anna, apareix
per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir
de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles
d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175).
El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció
d'aquesta parròquia.
A mitjan segle XVIII l'església va
ser saquejada per les tropes franceses.
L'absis ha estat eliminat i ha estat substituït per un cos rectangular que
amplia la nau i conté la sagristia.
Fotografia de Francesc Suades
La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle
XI, va patir una ampliació al segle XII, moment en què es va realitzar quasi
tota la construcció.
L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle XVIII.
Entre els anys 1965 i 1987 es feren els treballs de restauració: es va
treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original.
També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu.
A l'interior es conserven diverses
imatges de culte del segle XVIII i una pila baptismal del segle XVI.
Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com , i si existeixen, un exemplar dels Goigs,
posats a demanar, oi?
Quan al topònim:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45425
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.
Que Sant Cristòfol /Menna i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
.jpg)
