domingo, 17 de enero de 2021

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA CINTA. POBLE NOU DEL DELTA. AMPOSTA. EL MONTSIÀ.

 

L’Assumpta Figueras Viñas, publica una magnifica fotografia de l’ Església parroquial del  Poble Nou del Delta , advocada a la MARE DE DÉU DE LA CINTA , al terme d’Amposta a la comarca de Montsià.




El nucli es va crear com poblat de colonització, projectat per l'arquitecte José Borobio Ojeda (Zaragoza, 12 de febrer de 1907  +  1984) entre 1954 i 1956,  i va ser inaugurat el 1957 amb el nom oficial de Villafranco del Delta, lliurant-se als colons 96 habitatges amb els corresponents lots de terra a conrear.



De lectura molt recomanable: 

La experiencia de José Borobio en el Instituto Nacional de Colonización ( 1944-1977): Trece pueblos


Pensem que l’església a la que dediquen un post els amics de Inventari de Campanes,  devia ser també obra de mateix arquitecte,  malgrat no ens ho han  confirmat encara.

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=5499&fbclid=IwAR1OpA0t4VfTBeBW4VHGqaAxqlE338cGT9MIfeKPbKfWmz9a15CkMubznXM 

,

La dictadura no es va esmerçar gaire en els materials de construcció,  i el temple es trobava tancat des del 2015 per greus problemes estructurals, amb amenaça inclosa d’esfondrament.


Al febrer  del proppassat anys 2020 començaven  les obres de rehabilitació, ens agradarà teir noticia de la seva evolució,  intuïm que la Covi.19 ha estat una excusa magnífica perquè  s’endarrereixin els  treballs que  preveuen  reforçar les estructures, fer noves instal·lacions i enllumenat, arrebossat i pintura, a més d’adequar un sistema de càmeres de ventilació, per tal d’evitar els efectes nocius de les humitats en l’edifici.  La qüestió no és baladí, ja que  en cas de defunció, els veïns s’han de desplaçar a Sant Carles de la Ràpita o a Amposta per a fer la missa, abans de poder enterrar el seu familiar al cementiri de la població.

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Sinicien-les-obres-a-lesglesia-de-Poble-Nou-del-Delta-20200228-0024.html


L’Assumpta Figueras Viñas, retratava també l’edifici que aixoplugava l’escola de nenes.




Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.




Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així,  amb la intercessió de la Marededéu de la Cinta,   davant l’Altíssim,   podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

ANTIGA ESGLÉSIA DE LA VALLETA, ADVOCADA A SANT SILVESTRE. LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

 

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.  


M’enviava fotografies  de l’esglesia parroquial de la Vall de Valleta al terme de Llançà a la comarca de l’Emporta sobirà, advocada a Sant Silvestre de la que Patrimoni Gencat ens diu  que  està  situada a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta.






Església de sola nau amb absis semicircular de ferradura capçat a llevant. La volta de la nau és de canó seguit mentre que la de l'absis és de quart d'esfera, ambdues amb empremtes de l'encanyissat original. L'absis s'obre i es comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. Un altre arc de les mateixes característiques delimita la zona del presbiteri, de menys amplada que la nau. Hi ha bancs correguts de pedra adossats als murs laterals de la nau i, damunt del seu traçat, hi ha la pica baptismal, situada a l'angle sud-oest. L'absis presenta dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt, mentre que a als murs de migdia i de ponent de la nau, les finestres són de doble esbiaix i arcs de mig punt també. La porta d'accés està situada al mur sud del temple. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats en gradació que emmarquen la llinda monolítica i el timpà semicircular, bastit amb carreus desbastats. Sobre el frontis es dreça una espadanya de tres pilars sense arcades.

 

L'aparell de l'absis, i els murs de ponent i tramuntana de la nau, estan bastits amb petites pedres sense treballar lligades amb abundant morter de calç. A la part inferior del parament de l'absis hi ha tres filades bastides amb la tècnica del "opus spicatum". El mur de migdia de la nau, en canvi, està construït amb blocs de llicorella desbastats, disposats en filades més o menys regulars. La coberta és de lloses de pissarra lligades amb abundant morter de calç.


La vall i riera de Valleta en documents de la segona meitat del segle X s'esmenten amb el nom de Budiga o Budica.


La cel·la de Sant Silvestre consta com a domini del monestir de Banyoles en un precepte del rei Lluís de l'any 877, juntament amb la veïna de Sant Martí de Vallmala.


En una butlla del 1017 el papa Benet VIII confirmà la propietat del mas de Sant Silvestre al dit monestir.


L'església i el mas es tornen a citar a l'acta de consagració de Sant Marí de Vallmala l'any 1019.


El 17 de desembre de 1029 el bisbe de Girona Pere Roger de Carcassona acudí a consagrar l'església de Sant Silvestre "del vilar Renoall o vila Mala"; diferents persones dotaren el temple amb propietats, el bisbe fixà les trenta passes de sagrera, li concedí els drets corresponents i establí els límits del terme parroquial.


Més endavant, en documents dels anys 1279 i 1280 és anomenada ecclesia parrochialis de sancto Silvestro.


En perdre la seva funció com a església parroquial, deixa de ser mencionada a les relacions parroquials dels anys 1606 i 1691, tot i que se sap que l'església va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de  Garriguella fins l'any 1920. Vuit anys després va passar a dependre de Sant Vicenç de  Llançà, església que havia retratat en ocasió de la visita que feiem amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

 

L'any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona conjuntament amb els Amics de Sant Silvestre endegaren un projecte de restauració de tot el cos, especialment en el mur de tramuntana que estava molt afectat pel torrent que davallava fins la riera de la Valleta i que escometia conta l'església, descalçant els mur i provocant-hi esquerdes. Es per això que es va optar per desviar el torrent. També es va reconstruir la coberta i es refè el pinyó i la espadanya. Es varen restituir diferents carreus del timpà i dels brancals de la porta així com el batents de fusta. A l'interior es van cosir les esquerdes, es repicà la volta i es va construir un nou altar. També es va refer la bancada adossada a la nau i es pavimentà de nou tot. Pel que respecte als accessos es va desbrossar i netejar l'entorn. Per últim es va fer la instal·lació elèctrica connectada amb un grup electrogen mòbil. Les obres s'inauguraren l'any 1983.


 


Jacob Casquete   Rodríguez.  2009.  Vista interior de l'església.


Actualment s'ha retornat el culte i s'ha recuperat l'aplec anual.


Quan al toponim és clarament un diminutiu de Vall  amb el significat “vall petita”.


Joan Badia i Homs / Maria-Lluïsa Ramos i Martínez afegeixen força informació de Sant Silvestre a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0952001.xml


Dèiem que us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?. 


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries per evitar l’extensió de la Covid.19, només així  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

sábado, 16 de enero de 2021

MAS DEL NOMDEDÉU. REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

El Raul Pastó Ceballos és un  incansable “recuperador” de les imatges – no sempre “galdoses “ del Patrimoni Immoble de Catalunya


Reus, París i Londres, es deia i tenia un punt de raó, rer ponderar irònicament la pretensió dels reusencs que, creuen a ulls clics que  la seva ciutat és molt superior a “altres “.


Els reusencs conten que té origen en la cotització dels anisats, de la qual Reus donava la pauta del mercat, i que París i Londres acceptaven. També es diu del mercat de l'avellana i de l'ametlla.


I afegeixo, en matèria de documentar el patrimoni històric, Reus pot passar i passar, la mà per la cara a bona part de les ciutats, viles i pobles no únicament de Tarragona, sinó de Catalunya.


Algú ho havia de posar blanc, sobre negre, oi?.


http://www.reus.cat/sites/reus/files/cataleg_masos_reus.pdf


Finca existent als plànols de cadastre de 1949, on hi consten: una mas; unes basses; un rentadors; un corral; unes basses; i una era.


L’estat actual del mas, i el de les construccions annexes, és bo. Les imatges no diuen el mateix, oi?.





PEPPHAN – Masia de camp de parets arrebossades i pintades en franges horitzontals. Les parts no pintades deixen veure els maons massissos, i les cantonades de l’edifici es troben reforçades amb grans carreus.

Combina diversos tipus d’obertures segons la planta. A la planta baixa les obertures són per als accessos, amb finestres amples rematades amb arcs rebaixats.


A la planta segona les obertures també són grans en sentit vertical i tenen els brancals i els dintells motllurats.


Finalment a la planta tercera les obertures són petites i de vegades composades en grup.


 Les cobertes són transitables formant terrats, i els seus ampits es formalitzen amb una gelosia.


La masia disposa d’una torre que s’aixeca per sobre de la volumetria general i que està coronada per una cornisa recolzada en mènsules i per un ampit amb una gelosia.


RAA [3490] – Mas del Nomdedeu. Al Burgaret, una masia antiga abans coneguda per mas del Cailà i també més tard, del Ferrater. És entre la riera de la quadra i la carretera de Constantí, per la qual s’hi accedeix, al S del camí de les Puntes.


RAA [843] – Mas del Cailà. Actualment més conegut per mas del Nomdedeu i del Ferrater. Però entre la gent d’edat encaar es fa servir la denominació antiga, gairebé pretèrita.


RAA [1869] – Mas del Ferreter. Un altre nom, modern, del mas del Nomdedeu.

SANT SADURNÍ D’ESPERAN. EL PONT DE SUERT. LA RIBARGORÇA SOBIRANA. LLEIDA

El Sergio Alins publica fotografies  de l'església de Sant Sadurní d'Esperan, construïda al segle XI, és l'església del poble abandonat d'Esperan, de l'antic terme de Malpàs, actualment pertanyent al terme d'El Pont de Suert. Era sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Erillcastell.





Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau, més alta que l'absis, és coberta amb volta de canó apuntada i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau. L'absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d'esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s'afegiren dues capelles laterals al mur sud. Lloc, on originàriament, hi havia la porta d'accés. A l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada i ampit graonat. Al mur de ponent hi ha la porta, d'arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha una finestra. El campanar d'espadanya de dos ulls corona la finestra. Al presbiteri es conserva un altar amb dues ares superposades. Fou bastida a la mateixa època que Sant Climent d'Iran o Sant Quirc de Durro, S. XII.








L'església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d'Esperan. Emplaçada a 1.400 metres d'altitud a la dreta de la vall d'Esperan.


 El lloc s'esmenta per primer cop en el testament de Ramon d'Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d'Esperan al monestir de Santa Maria de Lavaix. Sembla que els hereus de la baronia d'Erill respectaren aquesta donació ja que tant el vilar com l'església de "Sancti Saturni de Spranto", de la qual depenia l'església de Sant Pere de Raons, són consignades en els inventaris monàstics de Lavaix.


Quan a la toponímia els poblets d'Iran, Irgo i Esperan formen joc geogràficament i lingüísticament: Iran (Antic:iriandi)= població gran, Irgo (antic: iricone), poblacioneta i Esperan (antic: aizpeiraiandi), l'Iran sota la penya


Miquel-Àngel Font i Arbó / Jordi Boix i Pociello i amplien aquesta informació a  :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1617302.xml




Que Sant Sadurní  intercedeix davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les personesgrans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i  aquells que no tenen unabona situació econòmica.


viernes, 15 de enero de 2021

IN MEMORIAM DE LA CEL·LA MONÀSTICA QUE ESDEVINDRÀ ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERALTA, ADVOCADA SANT CLIMENT. MAS VIDAL. LES GAVARRES. FORALLAC. PERATALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

 

El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç amb imatges  de la cel·la monàstica de Sant Climent de Peralta, en terrenys del  Mas Vidal,  a les Gavarres, a la comarca de l’Empordà jussà.

http://www.auquerprats.com/portfolio/masia-a-les-gavarres/

De la publicació del despatx  del LluísAuquer Fràmis (Verges, 21 de març de 1951), i Ferran Prats Auquer (Banyoles, 24 de març de 1958 ) , llegia ; la troballa in situ d’opus signinum -consistent en una capa de morter impermeable típicament romà- a la coberta del transsepte ens fa pensar en que l’antecedent d’aquesta construcció havia estat un mausoleu paleocristià, que fou adaptat més endavant com a part d’una capella.






https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp12pera.htm

La Catalunya romànica li dedica una amplia i documentada informació :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0836801.xml

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0837001.xml

Patrimoni Gencat explica que La "cellullam sancti Clementis" era un cenobi ja existent l'any 844, data d'un precepte de Carles "el Calb". En un diploma de Carloman del 881 la cel·la "Sancti Clementis cum Petra Alta" apareix com a possessió de la Seu de Girona, igualment que en un altre de Carles "el Simple" del 898. Hom ignora quan s'hi extingí la vida monàstica de la qual no se’ns parla posteriorment.

 Del 1137 és l'evacuació de l'església feta pe Dalmau de Peratallada a favor de Berenguer, bisbe de Girona.

A les "Rationes Decimarum" del segle XIII i als nomenclàtors diocesans del XIV hi consta com a parroquial.

L'actual parroquial és uns 2km. al N de l'antiga; fou bastida entre 1737 i 1751. El motiu el desplaçament fou, probablement un cert canvi en la distribució del poblament dispers del terme i potser propiciat també pel mal estat del temple preromànic.

A l'indret de la cel·la de Sant Climent s'hi ha descobert testimonis d'una necròpolis amb sepultures de tègula.

Al segle passat s'hi descobrí un sarcòfag de pedra antropomorf que es pot veure a migdia de les ruïnes.

Fa pocs anys el Grup d'Art i Treball del Baix Empordà netejà de vegetació -sobretot tallant bona part de l'enforma heura que cobria l'edificació- l'indret, tasca que permeté evidenciar elements poc visibles abans del monument. Hi són urgentíssimes les obres de consolidació, com ha reclamat i denunciat l'esmentat grup.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7120

Els descriu  com ;  edifici religiós,  ruïnes de l'església preromànica de Sant Climent de Peralta, vora el Mas Vidal per al qual han estat adaptades per a magatzem o pallissa. En una petita vall molt amagada de les Gavarres.

L'edifici era d'una nau, capçalera trapezial i fals creuer (transsepte elevat i no sobresortint en planta). De la nau en resta únicament dempeus part del mur lateral N, amb l'arrencada de la volta i la pilastra adossada d'un arc toral.

El transsepte i l'absis es conserven enterament, si bé en mal estat. Aquests dos espais són coberts amb voltes ultrapassades. A l'absis - a llevant i migdia- i al mur S del creuer hi ha finestres d'arcs de muntants avançats ( a l'intradós de la darrera s'hi veuen minsos vestigis de pintura mural).

Els arcs triomfal i toral són del tot tardanament; se'n arrencaren les dovelles i els carreus dels muntants. Es conserva el fastigial elevat de la capçalera i bona part de la coberta de lloses de pissarra de la part que es manté dempeus. El parament és de rebles o morter que en alguns punts es disposen en filades horitzontals i d'altres són inclinats; lliguen amb grans carreus escairats a les cantonades, alguns dels quals han estat arrabassats amb el perill que això comporta de noves ensulsiades.

Que Sant Climent intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

I que deturi tot intent de genocidi, ja vingui des de l’àmbit polític, o de l’àmbit militar.

jueves, 14 de enero de 2021

AQUEST EDIFICI HAVIA ESTAT L’ESCOLA DEL NUCLI DE LES MASIES DE NARGÓ?. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.






M’enviava fotografies de l’edifici que aixopluga o aixoplugava el TELECLUB, al nucli de  les Masies de Nargó.


I, atesa l’estructura de l’edifici, aventurava la hipòtesis de que hagués exercit com escola.


Esperem que algú ens hi pugui confirmar – en el seu cas  - a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.

MAS DE VIDAL. CONSTANTÍ . TARRAGONÈS

 

El Raul Pastó Ceballos publica una fotografia del mas de Vidal, al terme de Reus, al Camp jussà de Tarragona.




EL TROBAVA AL CATÀLEG DE MASIES.

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=238296&fromPage=load&fbclid=IwAR1JrdH0AcjOoDoHks65R1lDnFm6s7PhbKbOB8RKnoWDgfIob1oM21Audys


https://empresite.eleconomista.es/FINCA-AGRICOLA-MAS-VIDAL.html

Constantí en matèria de documentar el seu Patrimoni Històric, té molta a feina a fer.