viernes, 19 de junio de 2026

DE LA GRANJA AGRÍCOLA PROVINCIAL A L’ESCOLA D’ENGINYERS TÈCNICS AGRÒNOMS. LLEIDA

 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)  era  autor  del projecte d’edifici de la Granja Agrícola Provincial, que donaria lloc a  l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 )   , i acabat l’any 1963.



https://arxiu.paeria.cat/es/actualidad/noticias/conmemoracion-del-80o-aniversario-de-la-muerte-del-arquitecto-ramon-argiles-y-bifet

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452


Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 ) 




Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11285

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escola-denginyers-agronoms-de-catalunya

IN MEMORIAM. CASA PAU SOLER MORELL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 Fotografia. Cornelia Bohl Smolders

Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) fou un dels impulsors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la seva casa  al Carrer de Narcís Monturiol, 2


L'any 1909 va ser adquirida pel marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti   (Palència, 30 de juliol de 1840 - Barcelona, 17 de febrer de 1917  , que la va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

 Va ser remodelada el 2003 per Taller-3 i destinada a centre de documentació del segle XIX.

 


IN MEMORIAM. TEATRE RICARD VIÑES RODA. LLEIDA.

 

Per major gloria de Deu, tal com indica la placa fundacional i dissenyat per Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any 1919, aquest edifici va ser, en un principi, la seu de la joventut catòlica.

Inaugurat l’any  1920 com a Teatre Viñes, en honor del pianista lleidatà Ricard Viñes  Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) , que va venir especialment des de París per a l'ocasió. Va acollir concerts, representacions teatrals i projeccions fins a l'any 1978.

El 1985, i després d'anys en desús, l'immoble va ser adquirit per l'Obra Social de La Caixa, i quatre anys més tard, després d'una profunda rehabilitació, es va convertir en un centre cultural.

 Els anys 1997 i 2004 s'hi van efectuar noves reformes.



Disposa d'una sala d'exposicions, un auditori amb una capacitat de 226 places i dues sales polivalents amb cinquanta places cadascuna

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21236

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14357

 

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PORT. CAN TUNIS. BARCELONA

 

La parròquia de la Mare de Déu de Port té els orígens en una llarga tradició històrica, ja que substitueix l’antiga capella de Port, documentada des de l’any 1030 i vinculada al castell del mateix nom.

 L’edifici actual es va construir entre el 1936 i el 1947, en un període marcat per les dificultats derivades de l’acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el GOVERN  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , sota la direcció de l’arquitecte Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 19 d’abril de 1974)

El conjunt incloïa no només l’església, sinó també les escoles – de les que ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com ,  i la casa rectoral, i posteriorment la façana va ser modificada.

L’any 1961, s’hi va afegir un dispensari parroquial, impulsat pel doctor Ribas Magri, finançat amb donacions de famílies benestants i projectat per l’arquitecte Manuel Ribas Piera (Barcelona 1925- 14 de març de 2013)  .

Des del punt de vista històric i cultural, la parròquia reflecteix les tendències arquitectòniques del seu temps. L’estil neorenaixentista, inspirat en models italians com el baptisteri de Florència, s’emmarca dins el corrent mediterranista desenvolupat a Catalunya durant les dècades de 1910 i 1920. Aquell moviment combinava elements de la tradició popular catalana amb influències del Renaixement italià, amb la voluntat de crear un estil propi. En aquest context, Bergós s’inscriu dins aquesta línia i rep la influència de l’escola artística de Francesc Galí, fet que contribueix a donar a la parròquia un valor que va més enllà del religiós i la converteix també en un testimoni de la cultura arquitectònica catalana del segle XX.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-port-barcelona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-port-barcelona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/in-memoriam-casa-antunez-esglesia-de-la.html



Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonesos ,   armenis,   amazics gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis , libanesos, sirians, usuaris de rodalies de Catalunya,  , pagesos, ramaders, pescadors,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 

martes, 16 de junio de 2026

SANTA CECILIA D’ABELLA D’ADONS. VIU DE LLEVATA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 La Ribagorça  sobirana és una de les comarques amb menor població de Catalunya. A continuació, es detallen els aspectes clau sobre la seva demografia i la situació de la llengua catalana al territori segons les dades recents de l'Idescat.

Població total: 4.051 habitants (dades oficials per al 2025).

Densitat: 9,5 hab/km² (una de les densitats més baixes de Catalunya reflectint el seu caràcter pirinenc).

Superfície  427 km².  El Pallars jussà té 1.343,1 km²  

Estructura territorial: La població es concentra en tres municipis únics:

El Pont de Suert (capital comarcal): 2.425 habitants.

La Vall de Boí: 1.129 habitants .

Vilaller: 497 habitants

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/976

L’església d’Abella està dedicada a Santa Cecília, i s’esmenta per primera vegada l’any 961. Més tard, a la segona meitat del segle XX (974 i 979), el monestir de Lavaix va adquirir terres a la zona, i l’any 1023 els comtes del Pallars Sobirà donaren Abella al monestir amb tots els drets, homes i delmes, i es fundà l’església que era filial de la parròquia de Sant Vicenç d’Adons. Tradicionalment, se’n celebrava la festivitat el 22 de novembre, i el poble tenia una confraria que tenia la santa per patrona i celebraven una processó en honor seu, invocada contra tota mena de mals




https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18229

Santa Cecília fou una jove cristiana de Roma, d’origen noble, que va viure fidel a la seva fe i a la seva virginitat, i que la tradició presenta com a màrtir al voltant del segle III.

La seva figura s’ha associat molt aviat amb la música, és patrona dels músics perquè la tradició diu que, mentre sonaven els instruments, el dia del seu casament , ella dins el seu cor cantava al Senyor.

La seva festa se celebra el 22 de novembre.

Algú pot explicar com va arribar aquesta advocació a la Ribagorça sobirana ?

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA CECILIA DE GOTARGA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Gotarta és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de la Ribagorça sobirana . Formà part del terme de Llesp fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Està situat a l'extrem de llevant de l'antic terme de Llesp.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/932

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18210

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16103

L’ església, parroquial, dedicada a santa Cecília i, es troba a la part alta dins el nucli vell.

Es tracta d’un petit temple amb campanar octogonal i irregular exempt.


 És un edifici d’una sola nau coberta amb voltes d’aresta i capçada per un absis rectangular.

 A la façana té un òcul i el portal dovellat.

La plaça del poble es troba annexa a l’església, però és de nova construcció, ja que allà hi havia antigament l’escola, que restà abandonada, i de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs, i imatges del interior de l'església  a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 


lunes, 15 de junio de 2026

SANT MIQUEL DEL FAI, ARA COM SANT LLORENÇ DEL MUNT,.., DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

  

Sant miquel del Fai, és accessible per una carretera asfaltada que surt del poble de Sant Feliu de Codines, a l’extrem nord-est del poble, a tocar de l’escorxador; hi porta en un bonic recorregut de 7 km.

Està situat al capdamunt de la vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells del Fai i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, del Moianès.

L’església de Sant Miquel del Fai i de la Marededéu homònima,  és l’església troglodítica més gran del país; es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol.





Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, que es troba als peus i a continuació de l’església. L’església fou ampliada i modificada en època gòtica, com és indicat al presbiteri, però conserva dels temps romànics bona part de la façana de migdia, on hi ha la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada d’una arquivolta, i dues columnes amb capitells senzills ornats de temes vegetals. A banda i banda del portal hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, un d’ells convertit en una font on es va enterrar el fundador i algun dels seus familiars. Els carreus d’aquest mur romànic han estat rejuntats i l’aparell de l’arcada, feta de pedra tosca, es manté en bon estat, llevat de les bases, fortament erosionades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-fai-bigues-i-riells

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-fai

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-sant-miquel-sant-miquel-del-fai.html

Explica Josep Pla Casadevall, (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981) a la seva Guia de Catalunya, publicada per Edicions Destino l'any 1971 (pàgines 117-118) en relació a Sant Miquel del Fai.

"El que no veiérem enlloc fou la Cascada. Davant d'aquesta contrarietat, interrogarem als naturals del país, i una em digué:

La cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn? Vostè a vingut un mal dia. Vaig quedar estupefacte. Mai no hauria sospitat l'existència de cascades d'horari fix, intermitent i setmanal. La impetuosa descripció de la cascada feta per Victor Balaguer –penso – ha quedat molt malparada."

La resposta que recull de la dona, és avui absolutament vàlida. "Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha, la necessitem per regar i per fer una mica d'electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per els nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada."

Que la Marededéu, l'arcàngel sant Miquel " Princep de les milícies Celestials " i tot l'estol celestial, elevin a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA