IN MEMORIAM. EL GRAN CASINO DE CARDEDEU, EL VALLÈS ORIENTAL.

 

La Carmen Lara Navas, de la que ens  agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava l’antic Casino de Cardedeu, l’edifici disposava d'un teatre amb 440 butaques, 22 llotges, 2 proscenis i 1 amfiteatre amb 150 seients. També constava d'un saló-cafè, un restaurant, una sala de jocs, una terrassa i un jardí.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/202671

Ramón Puig Gairalt (Hospitalet de Llobregat, 1886-Barcelona, 1937) era l’autor del Casino de Cardedeu, promogut per Jaume Campmajor, fabricant de Sabadell, del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs

Va fer funcions d’escola en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

Hi va haver un temps en que la mesura de l'èxit era tenir un llotja al Liceu i una torre a Cardedeu.  

Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.

CAN MÀRGENS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A SANTA MARGARIDA . LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS

 

La Carmen Lara Navas, de la que ens  agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com, retratava can Màrgens i la seva capella advocada a Santa Margarida.

 

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/203457

Màrgens és el nom del cognom de la família, però tot ve perquè la casa estava “supra margine” o com es diu més tard en català “a sobre el marge”

No sabia trobar els Goigs d’aquesta capella, si existeixen sou pregats de fer-nos-els arribar a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28794

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17580

https://www.garbuix.com/2018/01/macompanyeu-a-can-margens/

 Sembla que s’estranya  el Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972) del setge a la seva parella , María Begoña Gómez Fernández , ( Bilbao, 1975 ). Euskadi.

No és casualitat que el PP mantingui el govern de la Comunitat Gallega,  que ho pregunti a les persones que es presentaven per les llistes del seu Partit.

Que Santa Margarida    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

TENIU IMATGES DE LA CAPELLA DE LA CASA GRAN DE MONTBUI , ADVOCADA AL SAGRAT COR? L’ANOIA

 

Antoni Pladevalli Font (Taradell, 1934) retratava l’edifici  i senyorial a la Plaça Major, de Montbui a la comarca de l’Anoia,  Patrimoni Gencat en diu, edifici  de planta rectangular i dos pisos.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/86451

La façana principal dona a la Plaça Major del poble i presenta un portal amb enormes dovelles; aquesta façana ha sofert algunes transformacions en portes i finestres.

Hi ha una galeria al migdia amb un oratori o capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

Interiorment ha estat transformada. Coberta a quatre vessants i amb teula àrab.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1589

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4784

https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-comtes-de-plasencia-la-casa-gran

Que  el Sagrat Cor   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

 

TENIU DADES D’AQUESTS EDIFICIS QUE EL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC IDENTIFICA COM CAN TORRES?. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 

El Servei del Patrimoni Arquitectònic,  publica una fotografia , Can Torres, Gelida, el Penedès sobirà.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93198

https://jardinsijardiners.iec.cat/gelida-can-torras-jardi/

http://www.gelida.org/masiesgelida/torres.htm

Esperem les vostres noticies a l'email castellardiari@gmail.com 

TENIU DADES DEL FOTÒGRAF J. GAMUNDI QUE RETRATAVA LA CASA NEGRET “ RESTAURANT MARIA ADEMÀ” . UNHA. NAUT ARAN

 

Un fotògraf del que només  sabem que es diu J. GAMUNDI, retratava , Vista lateral de la façana frontal d'un edifici de planta baixa pis i golfes sota teulada, amb cos central amb balcó a la primera planta, que l’ Hostal Escuils, Carrèr Major, 11, 25598 Unha, Lleida, identifica com el Restaurant Maria Ademà, al  Carrèr de Sant. Eulària, 3, 25598 Unha, Lleida

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/96474

L’edifici de  "casa Negret"  es construïa l'any 1828.

Va ser el primer restaurant creat a Unha a mitjans dels 70, i un dels primers a Naut Aran

https://www.mariaadema.com/d%C3%B3nde-estamos/

Ens agradarà tenir noticia del nom propi, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible una fotografia d’aquest J. Gamundi a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

EL BANÚS. TAVÈRNOLES. OSONA

 

El Jordi Gumí i Cardona (Barcelona, 28 d'abril de 1931 - 18 de setembre de 2013) retratava , el Banús, al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona

https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/95620/805_005.jpg?sequence=3&isAllowed=y

El Jordi Gumí i Cardona, feia un excel·lent treball : 

https://calaix.gencat.cat/browse?type=author&value=Gum%C3%AD%20i%20Cardona,%20Jordi

El Banús l’havia retratat entre altres Lluís Vila i d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/128

Gràcies a la Carme Torrents Buxó, havia publicat fotografies de l'oratori del mas – que pensem està advocat al Sagrat Cor - és de planta rectangular (4 metres x7o 8 metres ) i cobert amb volta de canó rebaixada.

Existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-banus

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/mas-el-banus-tavernoles-osona-catalunya.html

Avui és una destinació de turisme rural :

http://webrural.com/Espa%C3%B1a/Barcelona-Espa%C3%B1a/Tavernoles/El-Ban%FAs/es

https://www.guiarural.com/es/cal-masover-del-banus/1-1-1-cr1534.html

A Catalunya  en l'àmbit del Patrimoni Històric, son pocs i cadascú va a la seva.  El Fons Estudi de la Masia Catalana, es va aturar per l'alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, perquè no s'ha continuat ?. 

Tot el material del  blog https://coneixercatalunya.blogspot.com/    està disponible lliurement

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

 

Coll de Nargó és un poble de l’ Urgell sobirà , ubicat a l’entorn d’un turó a la vora del riu Segre, a pocs quilòmetres al sud de la Seu d’Urgell.

Des de fa segles, bona part de la gent del poble estava especialitzada en el transport de la fusta a través del riu. Eren els raiers, que van desenvolupar la seva activitat fins al primer terç del segle XX, quan la construcció dels embassaments i l’expansió del transport per carretera, van fer impracticable i innecessària la seva activitat.

Aquella especialització de la gent de Coll de Nargó en el transport fluvial de la fusta, activitat que es desenvolupava sota l’excels patronatge de la Mare de Déu del Roser,  que veia tancar l’antiga capella on se li retia culte, encara l’any 1962,  Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) havia retratat “Vista de les pintures murals de l'interior de l'església”.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93530

Va fer possible  que  l’any 1998 s’hi ubiqués a l’edifici de la que havia estat capella ,  el Museu dels Raiers.

LA CAPELLA QUE HAVIA DONAT AIXOPLUC A LA MAREDEDEÚ DEL ROSER, ACULL ARA EL MUSEU DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/la-capella-que-havia-donat-aixopluc-la.html

Podeu llegir alguna testimoni d’aquella activitat :

https://www.endrets.cat/indrets/alt-urgell/coll-de-nargo/museu-dels-raiers/856

https://www.endrets.cat/indrets/alt-urgell/coll-de-nargo/museu-dels-raiers/856

Que la Marededéu del Roser, malgrat haver estat desnonada de la seva capella de Coll de Nargó,  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.