La VIRGEN DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO , s’alça cada estiu, des de la incompetència humana.
No hi ha misteri ni fatalitat, sinó una litúrgia perfectament terrenal feta
de negligència, cobdícia i una mediocritat institucional que ja ni s’amaga.
Ens agrada assenyalar el piròman solitari, aquell individu malalt que encén
una metxa i fuig. És un relat còmode, gairebé redemptor: un culpable clar, una
patologia, una excepció. Però la veritable foguera és sistèmica. Els boscos
cremen perquè hi ha qui hi guanya, perquè hi ha qui mira cap a una altra banda,
perquè hi ha qui administra els pressupostos públics com si fossin botí i no
responsabilitat.
La política forestal —si és que encara es pot anomenar així— s’ha convertit
en una caricatura: plans grandiloqüents, declaracions solemnes i, al darrere,
una desertització lenta dels recursos de prevenció. Brigades insuficients,
neteges inexistents, infraestructures abandonades. La prevenció no dona
titulars, no es pot inaugurar amb cinta i fotografia; apagar incendis, en
canvi, sí. I així, la tragèdia esdevé espectacle i coartada.
Hi ha també interessos més tèrbols: requalificacions encobertes,
especulació latent, economies locals que troben en el desastre una oportunitat.
No sempre és una conspiració, però massa sovint és una coincidència sospitosa.
El bosc, quan crema, deixa de ser ecosistema per convertir-se en superfície
disponible.
I mentrestant, el discurs oficial es refugia en el canvi climàtic com si
fos una justificació. Sí, la sequera extrema i les temperatures altes són
factors reals, innegables, utilitzar-los com a excusa universal però, és una forma d’estultícia —o de cinisme— que
evita assumir responsabilitats concretes.
El clima no redacta pressupostos ni decideix prioritats.
El resultat és un país que contempla, any rere any, com el seu patrimoni
natural esdevé cendra, mentre els seus gestors professionals continuen girant
en la roda de la ineficàcia sense conseqüències reals. No hi ha dimissions, no
hi ha depuració de responsabilitats, no hi ha autèntica rendició de comptes.
Només declaracions, promeses i una nova temporada d’incendis a l’horitzó.
La VIRGEN DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana,
molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins
REINO DEL NARCOTRÁFICO, no necessita miracles. Necessita que exigim responsabilitats als “ polítics professionals
“ , i per damunt de tot que la ciutadania deixi de venerar la incompetència, la corrupció, l’estultícia
,... .
.webp)
.jfif)
.jfif)
