lunes, 21 de septiembre de 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL DEL TACÓ. VILANOVA I LA GELTRÚ.

 

No em sorprèn, m’indigna , el que algú definia com   dictadura del "turisme de postal"  que menysté el patrimoni religiós o no, que s’aixecava en el període de la dictadura franquista.

Cercava dades i imatges de l’església de Sant Pere Apòstol al barri del Tacó, a la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú.



 Aquest barri, forjat amb l’esforç de tants i tants migrants que van venir a guanyar-se el pa a mitjans del segle XX, va tenir la seva primera "església , exactament a la casa número 22 de la barriada on es guardava l’autèntic tresor espiritual del veïnat: una imatge de la Mare de Déu de la Fuensanta, portada l'any 1950 amb immensa devoció per una família d’origen murcià.

L’any 1968, l’Ajuntament cedia els terrenys al carrer de València, i l’esforç tossut de la comunitat aconseguia que, finalment, el febrer de 1979 s’inaugurés el temple actual sota l’advocació de Sant Pere Apòstol.

Quan t’orientes davant de la seva façana, l’edifici et rep amb un joc geomètric singular on el formigó s'eleva buscant el cel de la costa, en una línia neta d'estil funcional.

No trobava imatges del l'interior,  on lluny de la fredor de les estructures industrials, s'hi respira una  atmosfera de pau,  , on l'altar major i les parets nues de maó cedeixen el protagonisme a la llum i a la imatge de la Fuensanta, avui ja entronitzada i esdevinguda un bell símbol d'arrelament, germanor cultural i acollida històrica

No hem pogut trobar el nom l’arquitecte d'aquest projecte postconciliar, per la qual cosa demanem des d'aquí la col·laboració dels lectors. Agrairem qualsevol informacions a l’email castellardiari@gmail. com

Vilanova i la Geltrú,  Catalunya , i àdhuc la mateixa  església catòlica, massa sovint gens curosa d’aquests detalls,  us ho agrairan.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i per descomptat imatges del interior i de la imatge de la Marededéu de la Fuensanta, que es venera també al Castell de Subirats.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME L’ ANTIC CONVENT I ESCOLA DE LES CARMELITES DE LA CARITAT DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-pascual-baguer

En va ser l’autor el Pere Pascual i Baguer (Sant Feliu de Guíxols, 1848 – 20 de setembre de 1926) va ser un prolífic i destacat mestre d'obres i urbanista català, figura clau en la transformació arquitectònica i el desenvolupament de l'estil modernista i eclèctic a la seva ciutat natal. Durant sis dècades de trajectòria professional, va projectar prop de 600 edificis de tota mena

Es va titular com a mestre d'obres a Barcelona l'any 1868, quan només tenia 20 anys. Poc després, entre 1868 i 1870, va exercir com a mestre d'obres municipal de Sant Feliu de Guíxols, població on desenvoluparia la immensa majoria de la seva producció

 La capella de la Marededéu del Carme, on es traslladava l’estàtua de sant Jordi del Treumal,  s'ha restaurat per fer les funcions de sala d'actes i espai cultural annex al centre.


l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha impulsat una ambiciosa reforma estructural per convertir l'antic convent en el nou Centre Cultural del Vi i la Gastronomia

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu , sant Jordi, i tot l'estol celestial,  elevis a l'Altíssim, la pregària dels calongins , vilobinencs, els catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


sábado, 19 de septiembre de 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CA LA GUIDÓ, ADVOCADA A SANTA TERESA DE JESÚS. BLANES. LA SELVA.

  La parròquia va quedar erigida canònicament de manera oficial l'1 de juny de 1976. Recentment, l'any 2026, la comunitat ha commemorat el seu 50è aniversari amb una missa especial presidida pel bisbe de Girona, Octavi Vilà i Mayo -  Cistercenc - . (Tarragona, 11 de desembre de 1961 )

El naixement d'aquest nucli religiós i social va anar lligat directament a l'arribada massiva de treballadors per a la històrica fàbrica tèxtil SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales). El creixement de la població obrera va fer necessari dotar el barri de serveis i espais comunitari




El Patronat de la Santa Creu va tenir un paper clau en el desenvolupament urbà de Blanes, ja que va ser el principal impulsor de la construcció dels blocs de pisos de protecció oficial del barri de Ca la Guidó (popularment coneguts a la localitat com "els pisos del Bisbat"). L'estudi d'Arcadi Pla Masmiquel (Gerona, 1945) va ser l'encarregat de conceptualitzar diversos dels projectes d'habitatge col·lectiu i protecció social d'aquesta fundació durant aquelles dècades.

Un dels detalls més singulars de la seva història és que el nom de la parròquia es va escollir per votació popular entre els mateixos veïns del barri, qui van decidir finalment dedicar-la a Santa Teresa de Jesús.

Des de la seva inauguració, l'església ha mantingut una identitat senzilla, humil i molt arrelada a les reivindicacions veïnals i obreres de la zona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-santa-teresa-parroquia-de-santa.html

https://www.inh.cat/articles/Una-llegenda-catalana-sobre-Santa-Teresa

Que Santa Teresa elevi a l’Altíssim la pregària dels blanencs i dels catalans,  Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


SANT MARTÍ DE TOURS DE VILA-SECA, TESTIMONI DE L’ABANDÒ ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE DE MÓN RURAL A CATALUNYA. NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 

Proposta breu de treball: “Oratoris i capelles de masia al Solsonès: patrimoni invisible, protecció pendent”

Quines masies tenien (o tenen) oratoris/capel·les i quina n’és la distribució territorial?

Quines advocacions hi havia i quin paper jugaven en la vida familiar i parroquial?

Com estan (o no) protegits per la legislació de patrimoni (BCIL, inventaris, catàlegs municipals)?

Quines polítiques culturals i religioses hi incideixen (bisbat, consell comarcal, ajuntaments, Generalitat)?

Que caldria  fer :

Revisió documental: arxius parroquials, bisbats, arxius comarcals, catàlegs de patrimoni, plans directors, premsa local.

Treball de camp: visita a masies (amb permís), fotografia, fitxes descriptives (estat, elements litúrgics, inscripcions).

Entrevistes: hereus, veïns, rectors, tècnics de patrimoni i cultura.

Anàlisi jurídica: aplicació de la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català i instruments (BCIL, PEIN, catàlegs urbanístics).

Anàlisi de polítiques: pressupostos, línies de subvenció, rols del Consell Comarcal, bisbat de Solsona i Generalitat.

Que s’aconseguiria ?

Mapa comarcal d’oratoris/capelles de masia (amb estat i grau de protecció).

Proposta de mesures: inventari específic, criteris de protecció, línies d’ajut i integració en rutes de patrimoni.

S’ s’escau, articles acadèmics o llibres (història + dret + política cultural).

https://www.regio7.cat/solsones/2014/01/21/naves-retorna-l-esplendor-l-50516946.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-vila-seca-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/

https://elromanic.wordpress.com/2016/03/22/naves-sant-marti-de-vila-seca/?fbclid=IwY2xjawUbLQ1wZG9mBWV4dG4DYWVtAjEwAGJyaWQRMXpPWXBPNGRCdjEzRXVqZ1ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeuulhcLP-qvXsJxF1C8S2H0OEtlpen4IbNQMnRf5sN-rz9t16--P8ud4huHs_aem_iw8jRPKvSFhcV8xJpBGnNA

L'Associació Cultural Vall de Lord i l'Ajuntament de Navès han rehabilitat l'ermita de Sant Martí de Vila-seca, ubicada a la zona de la parròquia de la Selva (Navès).

 Les obres, sufragades en bona mesura gràcies a un ajut del departament de Cultura, han consistit a estabilitzar l'edifici per evitar-ne l'esfondrament.

L'alcalde de Navès, Josep Maria Casafont Auge, va explicar a aquest diari que la part exterior de l'ermita romànica es trobava parcialment enrunada i "perillava que acabés de caure i ja fos irrecuperable".

D'aquesta manera, l'entitat que vetlla pel patrimoni de la vall de Lord i el consistori navessenc van impulsar la rehabilitació de l'edifici, actuació que ha tingut un cost aproximat d'uns 5.000 euros, segons va explicar el mateix Casafont.





 El propietari també hi va col·laborar amb la mà d'obra i la suma d'esforços ha fet possible estabilitzar l'edifici.

Que sant Martí de Tours elevi la pregària dels navesencs i catalans a l'Altissím, Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


miércoles, 16 de septiembre de 2026

ORBAJENA DEL CASTILLO. VALLE DE SEDANO.BURGOS

 

Orbaneja del Castillo, declarada conjunto Histórico Artístico en 1931, fue en su día cobijo de los mozárabes y judíos, se encuentra enclavada en el Parque Natural de las Hoces del Alto Ebro y Rudrón.

La espectacular cascada que brota de la Cueva del Agua, en la base del circo rocoso que protege el conjunto urbano. La cascada atraviesa el caserío de piedra de la villa que cuelga de las terrazas de toba, precipitándose en rápidos y cascadas hacia el curso del Ebro y dando lugar a una serie de pozas de un extraordinario azul turquesa. 



El pueblo, que queda así dividido en dos barrios, Villa y Puebla, constituye uno de los conjuntos de arquitectura popular mejor conservados, con apiñadas casas de evidente traza montañesa cuyas elegantes solanas de madera parecen colgar del aire. El uso de la toba, piedra caliza muy porosa abundante en la zona, es otra de las características de estas construcciones.

Me venía a la cabeza el dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de enero de 1870-París, 16 de marzo de 1930) y el “siniestro “ Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938). 



El pueblo merece una visita.





Elevaba mi pregaria al Altísimo por mediación de la virgen maría, a la que el Concilio de Trento reconoció el tratamamiento de MADRE DE DIOS, y  que con la advocación de la Asunción  preside el templo parroquial, Señor, líbranos  de todo mal, amén !!

Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion

IGLESIA PARROQUIAL DE SAN FELICES DEL RUDRÓN, DEDICADA AL APOSTÓL SANT PEDRO. BURGOS

 

https://destinoburgos.com/pois/1148/visita-la-iglesia-de-san-pedro-apostol-en-san-felices-del-rudron-de-tubilla-del-agua

Tenía ocasión de acceder a la iglesia parroquial de san Felices del Rudrón, dedicada al apóstol san Pedro



https://www.foro-ciudad.com/burgos/tubilla-del-agua/habitantes.html


Beatus ille en San Felices del Rudrón

 

Dichoso quien, alejado del ruido,

vuelve a San Felices, junto al río,

y halla en su valle, en piedra y en vacío,

un tiempo más sereno y más medido.

 

No le despierta el móvil enfadado,

ni el tráfico feroz de la ciudad,

sino el gallo, el viento, la verdad

del Rudrón, entre álamos, cantado.


Dichoso quien no adula a los señores

 ni mendiga favores en la corte,

y evita las intrigas y los errores

que el mundo urbano en su interior soporta.

 

Se sienta al sol, en plaza o en umbría,

y vive en paz su corta, clara día.

 

Conoce el nombre de cada sendero,

de Covanera al páramo de Lora,

sabe que Nápoles no es la que ignora

quien vive aquí, sino un barrio entero.

 

La historia late en muros y en la gente:

Crisantos, Marcelino, José, Andrés;

y el precio de la guerra, que aún se siente,

no se olvida en las voces ni en los pies.

 

La iglesia ojival guarda en su interior

la pila románica, la vieja luz,

y enseña que lo eterno es el amor

que se cultiva en pequeño, en la cruz

 

de lo sencillo: el río, el pan, la voz,

la piedra, el cielo, el tiempo, Dios.

 

Dichoso quien, cual Ulises, tras la guerra,

regresa a los suyos con razón,

y elige este rincón de la tierra

para vivir su última estación.

 

En San Felices del Rudrón, se encierra

la vida que da paz al corazón.

 


IGLESIA PARROQUIAL DE QUINTANILLA ESCALADA, DEDICADA AL ARCÁNGEL SANT MIGUEL. VALLE DEL SEDANO.

 

Leía que Doña Manuela Díaz Bustamante, fue la gran mecenas e impulsora de la Iglesia parroquial de San Miguel Arcángel de Quintanilla Escalada , inaugurada en el año 1893 gracias a su generosa aportación económica. 


Como es mala costumbre de esta tierra, ningún dato del maestro de obras o arquitecto autor del proyecto, agradeceremos cualquier información a l’email castellardiari@gmail.com

Debido al deterioro estructural o problemas de conservación en la Iglesia de San Miguel Arcángel de Quintanilla-Escalada (Burgos), se aconseja trasladar de forma provisional los actos de culto a la Ermita de San Roque, situada a la entrada del pueblo junto al río Ebro.

Esta medida preventiva busca garantizar la seguridad de los feligreses mientras se evalúa el estado del templo neogótico principal

 Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

El antiguo seminario de Quintanilla Escalada (Burgos) fue fundado a finales del siglo XIX como un colegio-preceptoría por el benefactor local Julián Díaz Bustamante.



 Como es mala costumbre de esta tierra, ningún dato del maestro de obras o arquitecto autor del proyecto, agradeceremos cualquier información a l’email castellardiari@gmail.com

Funcionó como un centro de enseñanza o preceptoría donde los jóvenes estudiaban los primeros años antes de acudir al Seminario de Burgos

Estuvo activo hasta la década de 1960.

 Después se usó como escuela pública y para colonias de verano infantiles

El edificio se rehabilitó para ser la sede y Casa del Parque de las Hoces del Alto Ebro y Rudrón.

https://www.diariodeburgos.es/noticia/z12f02d32-9c56-3b60-0f3d848ba2f40e0d/202311/nueva-sede-de-la-guarderia-forestal-en-quintanilla-escalada

 La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion