viernes, 6 de marzo de 2026

SANTA MARGARIDA DE SAGAS. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-sagas

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/449

L’esglesiola  pre-romànica de Santa Margarida, documentada des del 988, es troba situada dalt d'un tossal, enmig del bosc, a un quilòmetre vers el nord del poble de Sagàs.







Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

 És un edifici de nau única, de planta rectangular, més aviat trapezial, sense absis, bastida amb carreus tallats toscament i disposats irregularment. Les cantonades apareixen reforçades amb blocs de més grans dimensions. Les parets de l'església són primes i això fa pensar que devien suportar una coberta de fusta, que posteriorment fou substituïda per una volta de canó apuntada, raó per la qual es regruixiren els murs, excepte el de ponent. En aquest mur s'obre precisament el portal d'accés, d'època posterior a la construcció de l'església, i que és format per grans dovelles. L'interior és il·luminat per una finestra espitllera, oberta al mur de llevant, i conserva un altar molt primitiu. L'edifici ben conservat, ha sofert petites modificacions visibles en el parament de la nau.

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Salvador d'Horta    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gironins ,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR D’HORTA DE GIRONA.

 


Narcís Negre Tubau (Cassà de la Selva, 1923 - 2021), fou l’autor del projecte, promogut pel bisbe de Girona,  Narcís Jubany i Arnau

https://www.arquitectes.cat/ca/mor-narc%C3%ADs-negre-tibau-una-ment-inquieta-i-transversal

https://www.elpuntavui.cat/article/2070713-narcis-negre-l-arquitecte-que-no-volia-passar-a-la-historia.html

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=22580

https://www.arquitectes.cat/ca/la-fam%C3%ADlia-de-narc%C3%ADs-negre-dona-el-fons-professional-de-larquitecte-larxiu-hist%C3%B2ric?language=es

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913  - Barcelona, 26 de desembre de 1996), bisbe de Girona en el període (1964-1972), inaugurava la parròquia de Sant Salvador de Girona,  el  singular campanar en forma de pal,  fou edificat al 25è aniversari de la parròquia, i un any després ja tenia les tres campanes que l'integren

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=10243

 Cal destacar a dins una bonica imatge del titular, obra de l'escultor Joan Rebull i Torroja (Reus, 27 de gener de 1899[1]​ - Barcelona, 27 de febrer de 1981)



https://www.bisbatgirona.cat/es/noticies/15840-50-aniversario-de-la-iglesia-de-sant-salvador.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/04/goigs-sant-salvador-dhorta.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Salvadr d'Horta    i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gironins ,  valliranencs ,  santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ., iranians, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya ., victimes catalanes del monolingüisme genocida,, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes d ela manca de cribatges de càncer de mama,   .. , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, de l'Iran ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


sábado, 28 de febrero de 2026

ESGLÉSIA DEL FOSSAR D’ANETO, ADVOCADA A SANT CLIMENT. MONTANUY. OSCA.

 

L’Antonio Moras Navarro, retratava l’any 1987 l’església de Sant Climent ara al costat dels fossar,  reformada  als segles XVI i XVII, al poble de Aneto, al terme de Montanuy, a la província d’Osca 




Molt probablement era l’antiga parroquial del terme

Llegia; edifici de nau única capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha sofert moltes refaccions i restauracions, com ho denota la presència de diferents tipus d’aparell. L’absis, rebaixat en algun moment, ha perdut la decoració original de la seva façana, feta a base d’arcuacions sota el ràfec, però conserva encara les lesenes de perfil rectangular fetes amb peces de pedra tosca. A l’interior, la capçalera ha estat modificada. S’ha refet la volta de quart d’esfera i s’ha allargat la zona absidal, convertint l’arc toral de perfil apuntat situat al tram més pròxim a l’altar en un arc presbiteral que substitueix l’arc presbiteral original.

La nau és coberta amb una volta de canó disposada a plec de llibre i reforçada amb dos arcs torals que arrenquen de repeus situats just al començament de la curvatura de la volta. Als murs nord i sud s’obren sengles capelles laterals tardanes, la del sector nord amagada per un túmul i només visible des de l’interior. Al capcer de ponent s’enlaira un senzill campanar d’un sol arc.

L’accés s’efectua per una porta oberta a migjorn, de factura posterior a l’edifici primitiu, d’arc de mig punt i resseguida per una pestanya de pedra tosca, material que també s’utilitza als brancals.

Les finestres que il·luminen l’interior són el resultat de diverses reformes. La finestra del centre de l’absis, d’esqueixada doble, és l’única obertura original que resta.

Es podria datar la part més antiga d’aquest edifici, amb un paredat força rústec i lesenes rectangulars, al segle XI, seguint els models llombards.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-daneto-montanui

https://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-157-010/Ermita/de/San/Clemente.html

https://www.verpueblos.com/aragon/huesca/aneto/foto/1571262/

Si existeixen, ens agradaria rebre un exemplar dels goigs a l’email castellardiari@gmail.com




viernes, 27 de febrero de 2026

FEIJÓO I EL DO DE COMPLICAR LES COSES SENZILLES

 

Feijóo sembla tenir, efectivament, el do de complicar allò que la majoria entendria d’una manera meridiana. Allà on caldria claredat, ell tria el laberint; on la situació exigeix determinació, ell desplega la seva inconfusible habilitat per matisar fins a la indecisió. Potser és una forma de prudència política, però més sovint es percep com el mal costum de voler quedar bé amb tothom i acabar irritant tothom.

 


Com a gestor gallec,  amb més ombres que llums, s’havia construït una imatge de seny i eficàcia: el tecnòcrata moderat que no aixeca la veu. Un cop traslladat al primer pla de la política estatal però,  aquest estil s’ha convertit en una mena de trampa. El seu discurs, ple de perífrasis i girs que no diuen res del tot, sembla orientat a evitar titulars incòmodes, però acaba generant confusió. És com si, davant d’una porta oberta, preferís buscar finestres, panys i claus inexistents per demostrar que la sortida no era tan senzilla.

En el fons, Feijóo exemplifica una tendència molt hispànica —i molt característica de cert conservadorisme—: confondre la complexitat amb la profunditat. Complicar allò senzill pot semblar saviesa, però sovint amaga la manca de valentia per afrontar l’evident. I la política, com la vida, també necessita de tant en tant un “sí” o un “no”, sense notes al peu.

 

lunes, 23 de febrero de 2026

ESGLÉSIA “ VELLA “ DE SANT JOSEP DE POBLE NOU. MANRESA

 Periòdicament pujo a Manresa a recollir la neva comanda al Forn Jorba, i molt sovint - si em temps m'ho permet-  aprofito per conèixer una mica el vastíssim Patrimoni Històric que conserva encara la capital del Bages, a la que  no se li estalviaven però, el " sacrificis " , derivats de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC - de moment l'únic que s'ha viscut en aquestes terres -  de la II -República 

 https://web.manresa.cat/media/docs/docsArticle/4702/esglesies_enderrocades_x_web.pdf

De l'església  " vella " de Sant Pere del Poble Nou de Manresa, llegia a : 

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/esglesia-de-sant-josep-de-manresa

1903.-Manuel -Ignasi Vallés i Pons cedeix els terrenys de les Tortonyes per l'edificació d'una església, gràcies a la guarició del seu fill.

Aquest mateix any el bisbe Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916 i els bisbes de Lleida , Josep Meseguer i Costa (Vallibona9 de novembre de 1843 - Granada9 de desembre de 1920) i Tortosa Pere Rocamora i Garcia (La Granja de RocamoraBaix Segura11 de febrer de 1832 - Castelló de la PlanaPlana Alta19 de gener de 1925) , donen donatius per construir la nova església.



1913.- col·locació d'un baix relleu en pedra amb la imatge de Sant Josep, obra de l'escultor Josep Ferrer i Torras (  Manresa ,  1859 + Manresa,  14 d’agost de 1921 ) . fou autor també de l’Altar major. Església de Sant Josep, Manresa. (no es conserva). Fou una donació del Sr. Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d'agost de 1932),

1935.- reconstrucció: acabament piramidal del campanar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-sant-josep-poble-nou-de-manresa.html

Autor : Alexandre SOLER i MARCH (Barcelona, 24 d'abril de 1873 - Barcelona, 28 de març de 1949)



Actualment,  se la coneix  com “l’església vella" atès que des del 17 de desembre de 1966 el culte va passar a un nou edifici situat al carrer Sant Josep 41, en quedar-se el temple centenari petit per acollir tots els feligresos.

 En un principi aquest trasllat havia de ser provisional, però la impossibilitat d'ampliar l'església primitiva -com s'havia previst en un principi- ha deixat el nou espai com a definitiu. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, rebre fotografies del interior


https://www.arteinformado.com/guia/o/iglesia-de-sant-josep-del-poble-nou-135869

https://www.elpou.cat/noticia/4127/mossen-joan-prat-enmig-poble

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-sant-pere-manresa-bages-barcelona.html

Que sant  Pere  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


sábado, 21 de febrero de 2026

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT JOAN. BERGA

Fa anys i panys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, que deixeu-me dir, no tenia el més mínim interès en l'educació, i/o la cultura,  particularment a Catalunya 

El feixisme era i és la mostra més palesa del monolingüisme genocida.

Llegia de l'Església de Sant de Berga, que  la part conventual de l'edifici,  fou destinada a escola.

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

Edifici Històric (1929): Emili Porta i Galobart, (Berga, 1886-1 de abril de 1963)  arquitecte municipal de Berga durant quatre dècades, va projectar aquest edifici a finals dels anys 20. Aquesta va ser l'única escola pública de la ciutat durant la Segona República.


Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com  de l'autor de la " nova" escola de Sant Joan que s'aixecava l'any 1971 

https://agora.xtec.cat/ceipsantjoan/lescola/historia/

A Siràcida , 3, 6 llegim ; ..  si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA FÀBRICA BAYGUAL I LLONCH ?. SABADELL

 

Llegia que l’Antonio Llonch Roca i els germans Francesc i Joan Baygual i Bas,  projectaren la construcció d'una gran fàbrica en terrenys de Can Feu adquirits al IV marquès de Montsolís Guillermo de Pallejá y Ferrer-Vidal (1889-1964), que tot just acabada – ens agradarà tenir noticia del mentre d’obres ,   arquitecte i/o enginyer a l’email castellardiari@gmail.com – l’any  1936, la fàbrica fou confiscada per la República en esclatar el conflicte bèl·lic que començava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el givern LEGÍTIM i DEOCRÀTIC de la II República al que havien jurat lleialtat,   i la convertiren en factoria per a la indústria de guerra, on es fabricà tota mena de material bèl·lic; fins i tot s'hi construïren avions, raó per la qual fou coneguda com a Tallers de l'Aviació.


durant el  mes d'agost de 1936, Francesc Baygual Bas (Sabadell, 21 de març de 1899 - Granollers, 15 de juny de 1936)  va ser detingut i assassinat a la rodalia de Granollers.

https://www.isabadell.cat/memoria/nou-espai-memoria-fabrica-xatos-314552/