sábado, 24 de septiembre de 2022

POTS?. POSA PLAQUES FOTOVOLTAIQUES A LA TEULADA

 

Parlava amb un enginyer jubilat, de fet per edat, parlo més amb persones jubilades que amb persones actives, i em deia que havia fet càlculs d’amortització de les plaques feia anys –molt abans de l’augment exponencial que practiquen ara les màfies energètiques - , i el període d’amortització s’apropava als 10 anys. L’actual situació - amb preus  que en millor dels casos s’han encarit per damunt del 150/200% -  , farà que el període MÀXIM d’amortització no superi el 3 anys.




Si vius en una casa unifamiliar truca tant aviat com sigui possible a una empresa instal·ladora, si vius en una comunitat de propietaris, demana que el tema es tracti en una reunió extraordinària.


De totes,  totes, fuig de les ofertes de les màfies energètiques.

domingo, 18 de septiembre de 2022

RUTA DE LES MARGARIDES. PALAU TOLRÀ. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 

Agafava la màquina de retratar i aprofitava les primeres hores de la tarda del diumenge 18.9.2022 per arribar-me fins al segon  dels edificis de la “ ruta de les margarides”.




L’ajuntament de Castellar del Vallès, al Passeig Tolrà, 1


El Palau Tolrà es va acabar de construir l’any 1890 per a la residència d’Emília Carles Tolrà, vídua de Josep Tolrà Avellà.


L’arquitecte Emili Sala i Cortés es va encarregar de realitzar el projecte, que presenta planta baixa i dos pisos, de composició volumètrica en tres cossos: el central cobert per terrat i els laterals amb coberta a quatre aigües de ceràmica vidrada. Façanes simètriques amb la utilització de tot un repertori d'elements neoclàssics en la decoració de les finestres, cornises, impostes, frontó, frisos, etc. A destacar els elements de remat del cos central amb balustres, gerros i acroteri centrat amb inscripció de la data de inauguració. Així com els remats en forma d’agulla de les cobertes laterals de ferro treballat.







L’Emili Sala Cortés , que abans d’arquitecte havia estat mestre d’obres, tenia el costum de “ signar “ les seves obres amb margarides situades en llocs com finestres,...


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/08/el-palau-tolra-de-castellar-del-valles.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/09/ruta-de-les-margarides-escola-de-la.html


sábado, 17 de septiembre de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA NUESTRA SEÑORA DEL PILAR. BALSARENY. EL BAGES

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi


La Teresa Señal em deixava un comentari ; la primera escola a la que vaig anar a Balsareny era de la de  les Germanes Dominiques de l’Anunciata, L’escola no existeix hores d’ara.


Trobava ; Escuela Nuestra Señora del Pilar: era una escola privada i religiosa. El seu personal docent eren monges de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Només assistien noies. Aquesta escola estava situada a l’edifici que actualment és l’Escola Municipal de Música i la Llar d’Infants Pare Coll.




https://locals.esquerra.cat/documents/butlletins/balsareny-latorna1.pdf



jueves, 15 de septiembre de 2022

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE BELL-LLOC. DORRES. LA CATALUNYA SOTA DOMINACIÓ FRANCESA

 

El Jordi Vila Juncá , publica fotografies  de  la mal dita església de Santa Maria de Bell-lloc a terme de Dorres, a la Catalunya sota dominació francesa.




En llengua catalana el forma” correcta” és Marededéu,   la denominació Santa Maria té un clar transfons masclista  i pretén clarament menystenir la importància religiosa de la Marededéu.


A la Catalunya Romànica escriuen ; església d’una nau capçada per un absis semicircular obert a la nau a través d’un arc presbiteral. L’edifici presenta nombrosos indicis de successives reformes, que es fan evidents en el sistema de coberta de la nau. Fins al mur de reforç que divideix la nau en dos espais hi ha volta de canó; a partir d’aquest punt la volta original fou substituïda per encavallades de fusta. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera.

 

A la façana sud hi ha la porta d’accés, de pedra granítica i arc apuntat, i s’hi observen restes de murs del cos adossat de l’antic convent i l’elevació de la nau per sobre del mur primitiu.

 

L’absis té un parament de carreus rectangulars, de granit i pissarra, llisos, i és coronat per una cornisa molt senzilla. S’hi obre una finestra d’esqueixada simple.

 



La façana nord és totalment cega i presenta carreus bastant ben tallats. A la façana de ponent s’aixeca el campanar d’espadanya, amb dos ulls a la part inferior i un a la superior, que té una coberta de pissarra de dos vessants. Cal esmentar que la base del campanar no és en el mateix pla que el mur de tancament de la nau. A continuació de la façana de ponent hom pot veure un altre mur de l’antic convent, bastant malmès.

 

L’estructura dels paraments i de la porta posa en evidència que es tracta d’una obra de datació avançada, probablement ja del segle XIII, però construïda amb les tècniques tradicionals de segles anteriors.


La menció més antiga d’aquest temple és del 14 de setembre de 1260, data en què el veguer de Cerdanya restituí un camp a Santa Maria de Bell-lloc i al rector de la dita església. Pocs anys més tard, el 23 d’agost de 1265, Bernat de Rigolisa feu donació a l’església de Santa Maria de Belllloc d’un mas situat al poble de Dorres. La deixa estipulava, a més a més, que els rectors de l’església, presents i futurs, tindrien l’esmentada propietat en franc alou. Jean Capeille (Vernet, Conflent, 1872 — La Tor de França, Fenolleda, 1935, que escrigué un article sobre aquesta església, descarta a priori la idea que Bell-lloc fos originàriament un hospital-refugi semblant al de la Perxa, ja que, segons ell, la situació geogràfica no resulta adequada per a un tal establiment. Tanmateix, Josep Maria Martí i Bonet (Terrassa, 1937) assenyala que és documentada l’existència, el 17 de juliol de 1327, d’una tal Cerdana, antiga (olim) religiosa de Bell-lloc, cosa que evoca immediatament els oblats o donats que servien a la mateixa època les cases hospitaleres dels colls de la Cerdanya. No és que en sapiguem res més, però tot fa creure que originàriament aquesta capella isolada, dedicada a la Mare de Déu, era, com tantes d’altres a la Cerdanya, annexa a un hospital de viatgers. Tanmateix no hem pogut trobar en els documents la menció expressa d’una domus hospitalis.

 

El 1579 s’hi instal·là un convent de monjos servites, que subsistí fins a la Revolució Francesa


Es conserva a l’església parroquial de Sant Joan de Dorres, una talla de la Mare de Déu arribada el 1792, procedent de la capella de Santa Maria de Bell-lloc (DELCOR, 1970, pàg. 89).

 



Segons diu Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664), ([1657] 1949, pàg. 208), la marededéu de Bell-lloc fa dos pams i quart, concretament 46 cm. És asseguda en un seient que no té parió en cap altra de les marededéus de la Cerdanya. És una simple làmina de fusta fixada a un plafó perpendicular que fa de respatller, el qual fa 57 cm d’alçada i 27, 8 cm d’amplada.


 Una restauració recent ha demostrat que es tracta dels elements d’un baldaquí, la part superior del qual ha estat eliminada. Efectivament, ara poden apreciar-se a cada costat del plafó del baldaquí una bonica vora ornada de pedres pintades, que imita una obra d’orfebreria. Una altra característica és que la Mare de Déu només porta túnica, però no mantell, com ja havia observat N. Camós. Tanmateix porta el cap cobert amb un vel. La cara de la Verge és marcadament allargada i enfosquida, com també la del Nen Jesús. La mà dreta, lleugerament inclinada en actitud acollidora, és immensa. Un altre detall remarcable és que la túnica, que fa una impressió de transparència, permet d’endevinar a partir del genoll les cames de la Mare de Déu. Els seus peus reposen en una planxa fixada horitzontalment a la part baixa del respatller. Assegut al genoll esquerre, l’infant Jesús vesteix també una túnica cenyida que s’amolla a la forma dels membres inferiors. Els peus descansen sobre una plaqueta de fusta. Amb la mà esquerra aguanta el Llibre que recolza sobre un genoll i amb dos dits de la mà dreta, veritablement fora de mida amb relació a la resta del cos, beneeix els fidels.

 

Aquest conjunt escultòric deixa al visitant una sensació d’estranyesa. És com si us trobéssiu en presència d’un objecte exòtic, en una paraula, d’un producte autèntic de l’art negre. Encara no fa gaires anys uns sumptuosos vestits presentaven si més no l’avantatge de dissimular el fetitxe cristià. No deixaven veure gaire cosa més que les fesomies endurides de la Mare i l’Infant. Avui, la Mare de Déu i el Nen Jesús es mostren al visitant tal com els veié en altre temps el qui els va esculpir. Però per a ser sensible a l’encís que se’n desprèn, caldria sens dubte retrobar una ànima primitiva, com la d’aquells pastors de l’edat mitjana, alhora acostats a Déu i a la natura, que resseguien les muntanyes del Carlit.

 

Els estudiosos no gosen gaire fixar una data per aquesta marededéu, tan diferent de totes les altres romàniques. Potser caldria incloure-la dins el segle XI


Mitjançat la Marededéu fem arribar a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!


martes, 13 de septiembre de 2022

TENIU DADES DE L’AUTOR/S DELS EDIFICIS DE LES ESTACIONS FERROVIÀIRES DE MONTCADA ?.

 



https://www.facebook.com/photo/?fbid=10221498851208232&set=pcb.1784872675191176


Llegia que l’any  1853 dirigia les obres del traçat per Montcada, l’enginyer , lldefons Cerdà Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876).


Els registres de Patrimoni Cultural al REINO  son quasi sempre parcials, i això en el cas de Catalunya, s’explica perquè els funcionaris desprès de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, tenien instruccions de malmetre’ls.


L’aparent “ democratització” que es produïa a la mort del sàtrapa, no feia res per a revertir aquella situació, l’explicació és clara i diàfana,  els funcionaris continuarien sent els mateixos fins a la seva jubilació, i els “ nous càrrecs polítics”  tenien – i tenen – molts mals hàbits a corregir, i dissortadament la cultura, no és una de les “ urgències “.  Aquesta mala praxis, es generalitzava tant entre els representats dels Partits  “ democràtics”, com en els Partits que pretenien –  i pretenen – la continuïtat del model dictatorial.


Penso, que “ el que pot el més dirigir les obres del traçat ferroviari, “ pot el menys “,  dissenyar els edificis de les estacions, i llevat de prova en contrari,   que ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com ,  considero autor de la primera estació a l’enginyer,  lldefons Cerdà Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876).

domingo, 11 de septiembre de 2022

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTSOR, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Moisès Góngora Montasell  , publica fotografies de l’antiga església parroquial de Santa Maria  al costat del poble abandonat de Montsor, al sud del perímetre urbà, que forma com una vila closa llevat del costat sud.










És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, lleugerament ultrapassat, reforçada per un arc toral, també semicircular, que arrenca de sengles pilastres, ornades amb impostes bisellades en el punt d’arrencada de l’arc. La nau és capçada a llevant per un mur cec que separa la nau d’una sagristia ruïnosa, la qual substitueix l’absis original de planta semicircular; d’aquest absis romanen nombroses traces, i s’obria a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, que es conserva perfectament.

 

La porta, resolta en arc de mig punt, i emfatitzada exteriorment per una arquivolta llisa, s’obre a la façana nord, de cara al poble. No es conserva cap finestra del sector absidal, i a la façana sud se n’obre una, que respon a una remodelació. Al seu costat, només visible exteriorment, hi ha una finestra original de doble esqueixada, paredada, que presenta una curiosa i interessant ornamentació en l’esqueixada interior, on es forma una mena d’arquivolta. Probablement en el mateix procés de reforma en què se substituí l’absis, es va construir un petit campanar de torre, molt malmès, adossat a l’angle nord-oest, i s’obrí un ull de bou circular a la façana de ponent.

 

L’aparell és de carreu, de proporcions quadrades, molt ben tallat i disposat, amb una filada de peces estretes, col·locades verticalment a la part baixa del mur sud, i amb peces de pedra tosca en la formació dels elements singulars, porta i finestra, que posen en evidència les formes pròpies de l’arquitectura rural del segle XII.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-montsor-la-pobla-de-segur


Quan al topònim Montsor:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27462


Seguim fent recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, el Pallars jussà, que patia un despoblament que es podria qualificar d’èxode genocida, és una de les comarques on aquesta recerca està més endarrerida.  Si queda algun català que en tingui memòria,  agrairem que ens ho faci saber a l’email castellardiari@gmail.com

 

El Pallars jussà, Catalunya, us ho agrairan.

IN MEMORIAM. ESCOLA ROCABRUNA. LES BORGES. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Avui commemorem i retem homenatge a totes les persones que al llarg dels darrers 300 anys  han patit repressió en qualsevol forma per la seva condició de catalans.

Tots i cadascun d’ells de ben segur està al cel dels catalans.

COMPARTIU LA PUBLICACIÓ.

CATALUNYA US HO AGRAIRÀ

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.

Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.

Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.

En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.

En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ

Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

No trobava cap dada de l’autor del projecte de l’escola Rocabruna al que l’any 1935 “ es donava compte d’haver pagat a l’arquitecte l’import de 300 pessetes del projecte escolar”.

https://arxiu.lesborgesdelcamp.cat/items/show/1137?fbclid=IwAR0DlHMssNz8858O2_stXiceNa441CJhuQKk1_kx2F8TMU9S55P58Ff71pE

Imagino que no serà difícil trobar-ho, oi?.

Esperem tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com




https://agora.xtec.cat/escolarocabruna/lescola/historia/