ERMITA DE SANT BEADO DE CERBÍ. LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/08/goigs-sant-beado-cerbi-la-guingueta.html

https://arxiudimatges.aneu.cat/poblacio/Cerbi?p=3

Llegia de l’ermita de Sant Beado de Cerbí, al terme de Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars sobirà, que  es troba allunyada, i enlairada, al nord del terme. És a 1,5 quilòmetres al nord-nord-est del poble de Cerbi, a la part baixa, meridional, de la carena de la Serra Mitjana, que separa les valls del Riu d'Unarre (llevant) i del Torrent de Sant Beado (ponent).

L'accés, únicament a peu, es fa a través d'un corriol que arrenca de les Bordes d'Aurós

Parlar del Pallars, és dissortadament evocar la memòria dolorosa d’un altre criminal que s’escapolia de la justícia :

 https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE CERBÍ, ADVOCADA A SANT SERNI. LA GUINGETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1025

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25483

https://arxiudimatges.aneu.cat/poblacio/Cerbi

El nucli de Cerbi forma part del municipi de la Guingueta d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Es troba emplaçat a la vall d’Unarre, entre el riu Unarre i el torrent dels Corriols, just al peu de la muntanya de Mont-roig (2.847 metres), que s’ubica a uns sis quilòmetres al nord del nucli. Antigament, Cerbi formà part de l’antic terme d’Unarre fins que al 1971 va quedar annexat al municipi de la Guingueta d’Àneu. Cerbi és poble més alt de les Valls d’Àneu, situat a 1.430 metres d’altitud i envoltat per un paisatge d’alta muntanya, amb serralades (com la serra Obaga, serrat Estanyero, serra Mitjana o la serra Mascarida), prats alpins i boscos d’avetoses i pi negre. A més, a la capçalera de la vall d’Unarre hi trobem els estanys de Cerbi, d’origen glacial, com l’estany de Gola i el Calberante. Històricament, el primer esment documental que trobem del nucli data del 839 a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, on es documenta l’església de Sant Serni de Cerbi, tot i que no se sap des de quin any es troba sota l’advocació de Sant Serni. Es diu que aquest sant fou natural de Patras i que va venir a Occident per predicar l’evangeli al Pirineu. A l’església romànica actual de Sant Serni queden pocs elements de la construcció original, atès que va experimentar múltiples reformes

Sembla que era un temple d’una sola nau amb un absis a la capçalera i es pot apreciar la reforma del campanar que va passar de ser d’espadanya a ser de torre fortificada.

A l’interior es troben elements d’estil preromànic, com la decoració de la pica baptismal

 Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges actuals del interior de l'església 

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DE LLUCMAJOR, ARA CEIP REI JAUME I. ILLA DE MALLORCA

El Grup Escolar de Llucmajor (actualment conegut com a CEIP Rei Jaume III) és un dels edificis històrics més emblemàtics d'aquesta localitat de Mallorca.

Autor (Arquitecte): Va ser projectat per l'arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya (1892-1943), un personatge clau en la planificació d'infraestructures escolars a les Illes Balears durant les primeres dècades del segle XX.

Història: El projecte inicial es va dissenyar l'any 1932 en ple context de la Segona República, un període d'impuls a l'educació pública i de qualitat. L'edifici materialitza el corrent de l'Escola Nova, caracteritzat per un estil racionalista amb criteris d'higiene, lluminositat i espais oberts per a l'activisme escolar. Tot i que es va dissenyar als anys 30, no es va inaugurar oficialment fins a l'any 1941.

 El seu nom actual ret homenatge al rei Jaume III de Mallorca, qui va morir precisament a la batalla de Llucmajor l'any 1349

https://www.ceipreijaumei.com/p/blog-page_16.html

 

Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982)   restava en silenci, davant de l'homicidi per desnonament de la  la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026),  màrtir laica a la demanem que  elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

MARIVENT. UN EXEMPLE MÉS DE LA CORRUPCIÓ ENDÈMICA I SISTÈMICA DEL REINO DE ESPAÑA

 

Palau de Marivent (1924): Situat a Cala Major (Palma), és originalment una residència senyorial d'estil regionalista encarregada pel pintor i mecenes Joan de Saridakis, a l’arquitecte Guillem Forteza i Pinya.

Joan de Saridakis deixava disposat  que els béns donats s'havien de destinar a perpetuïtat a la instal·lació d'un museu d'art provincial i serveis culturals i d'ensenyament i ensinistrament artístic complementari» i «que si la residència de Marivent no es destinava a l'ús desitjat pel difunt pintor i la seva dona durant un període superior a sis mesos, el palau havia de ser tornat al donant».

La decisió de cedir als Prínceps,  Can Saridakis, desafiant l'última voluntat del seu creador, tindria conseqüències. El 1978 Carlos Hermann Marconi, fill d'Anunciació Marconi i hereu de Saridakis (en cas d'incompliment del contracte de cessió), va demanar a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i li va reclamar no el palau, al qual va renunciar el 1971, però sí les 1.300 obres d'art, els 2.000. mobles que contenia l'edifici del pintor, per l'incompliment de les condicions de la donació.

El 1988 els tribunals van donar la raó i van obligar la Comunitat Autònoma a la devolució de tots els béns al seu hereu. Al setembre d'aquell any els quadres, mobles, ceràmiques i llibres de Saridakis, que decoraven les habitacions i els despatxos des del 1925, van abandonar el palau empaquetats en quatre contenidors rumb a Barcelona. L'última sortida va ser una espectacular aranya de vidre de Murano.

https://www.carlosmesa.com/marivent/

TENIU DADES DEL PROMOTOR/A I DE L’AUTOR DE CA LA MAGDALENA?. VENTALLÓ, L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38365

No trobava dades del promotor/promotora, ni de l’autor de l’edifici conegut com Ca la Magdalena, , situat a la cantonada entre el carrer Major, 19 i el carrer Marinada de Ventalló a l’Empordà sobirà.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1114 ànimes , el sòl s’assolia l’any 1981 amb 510 habitants de dret, i es tanca l’exercici 2025 amb 914 veïns censats.

Ens agradarà tenir noticia de la Magdalena que donava nom a la casa, i del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma del segle XX a l’email castellardiari@gmail.com  

Fotografia . Adriana Geladó Prat

També, també, rebre confirmació que l’edifici de l’Ajuntament havia donat aixopluc a les escoles abans de la construcció del CEIP Ventalló

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39708

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=VENTALL%C3%93&page=3&pos=29

Vivim en un país de fireta

Que la Maricarmen Abascal Martín (Madrid, 2 de novembre de 1938 - Hospital General Universitari Gregorio Marañón, 7 d'octubre de 2026), víctima d’un homicidi per desnonament, màrtir laica, elevi la nostra sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor , alliberà el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPANA i al món de “ virus de Castilla” 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE L’ESTONNAC LA SEU D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Llegia que els edificis van funcionar durant prop de 300 anys com a espai docent a càrrec de les monges de la Companyia de Maria (Lestonnac) la primera congregació religiosa dedicada específicament a l'educació i formació de les nenes i joves

Antiga escola de l'Estonnac convertida en Centre Cultural. Acull la sala d'exposicions La Cuina, les escoles municipals d'expressió artística, la UNED, l'Escola Oficial d'Idiomes i el telecentre de l'Alt Urgell.

El col·legi va tancar les seves portes definitivament en finalitzar el curs escolar 1996-1997

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell va adquirir i transformar el conjunt en un equipament cultural i educatiu

 Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta tasca no es fa dissortadament des de les administracions “catalanes”, i tal com van les coses, encara no tindrem l’inventari acabat d’aquella dictadura, que ja tornarem a patir-ne una.

Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament  és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim

Dissortadament  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938),  es limitaven bàsicament al barcelonès,  Llobregat jussà, vallesos ,.. .

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. PRIMERES ESCOLES PÚBLIQUES DE CASTELLDEFELS. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18149

Josep Fradera i Botey (Barcelona, 9 d'abril de 1889 - 2 de setembre de 1972) va ser l’autor de L'edifici que acollí les primeres escoles públiques de Castelldefels, mixtes, fetes durant la Segona República, concretament l'any 1936.. Ens agradarà rebre una imatge de l'arquitecte a l'email castellardiari

Edifici de planta baixa i estructura rectangular del qual destaca un cos central sobresortint, amb planta baixa i pis. Les aules es disposen linealment i estan orientades vers el sud-est, i s'hi accedeix des d'un corredor que al pati posterior forma un porxo.

https://www.castelldefels.org/ca/ciutat/guia-de-la-ciutat/directori-equipaments-i-entitats/oac

El cens de Castelldefels de 1930 ens diu que hi havia 797 veïns, l’any 1940 malgrat els crims dels sediciosos feixistes , consten 2013 al cens,  els esforços de Severiano Martínez Anido (Ferrol, Galícia, 1862 - Valladolid, 24 de desembre de 1938), començaven a donar fruits, es tancava l’exercici 2025 amb 70.057 habitants dret.

Senyor, que amb paciència infinita
veieu les propostes que us arriben,
gràcies per fer-vos una mica l’orni
quan cal, i deixar que els pitjors
es quedin còmodament a casa seva.

Guardeu-nos de les grans idees
dels “camarades” amb cara de pòquer,
i doneu-nos, si us plau,
un país on la gent de bé
tingui més sortida que la mala gent.

Amén (i gràcies, Senyor, per l’ajuda extra).

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -   assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern