viernes, 8 de diciembre de 2023

IN MEMORIAN DE CAN FEU. BARCELONA

 

Llegia, Can Feu fou una antiga masia de Barcelona, actualment enderrocada. Estava situada en el triangle de terreny comprès entre l'avinguda Diagonal, Carles III i carrer de Numància, dividida entre els termes de Sarrià i Les Corts.

La propietat comprenia una extensió aproximada a les 12 hectàrees, distribuïdes en camps de secà, vinyes i una petita horta. El mas era un edifici de planta rectangular amb planta, pis i golfes; estava cobert amb una teulada de dues vessants i caiguda d'aigües sobre la façana principal. A la part posterior hi havia adossat un cos de planta i pis provis de teulada de dues vessants a banda i banda. La distribució de la façana principal es feia a partir d'una porta adovellada d'arc de mig punt que hi era centrada. Una porta decorada amb una arcada separava la casa d'un barri situat davant d'aquesta; sobre l'arcada hi havia l'escut de pedra dels darrers propietaris, els Llança de Barcelona, als quals corresponia camp d'argent amb un lleó rampant coronat d'or i armat de sabre

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llansa.html

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llanza.html

A principis del segle XVII, la finca era propietat de la família Feu, successors dels Pedralbes; a mitjà segle XVIII passà a mans d'una branca de la família Llança, successors legítims dels Feu.

 J. Dolcet la retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del nom propi, el cognom matern ,  el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest fotògraf, i si fos possible rebre’n una imatge fotogràfica.

Vista parcial de Can Feu



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6412/rec/121

 

Vista posterior de Can Feu i dues persones treballant a l'hort

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4196/rec/125

 

Vista lateral i portal exterior de Can Feu

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4113/rec/115


La incúria del Fons Estudi de la Masia Catalana amb els que van ser els seus col·laboradors em treu – literalment  - de polleguera.

No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent  treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) ,  intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “  dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible.   Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Josep Maria de CabanyesMarian Vives i de Casanova , Giró, R., Eduard MariJ. Dolcet , Jordi Audet,.  ,..., i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.

 

 

miércoles, 6 de diciembre de 2023

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA NOVA ESGLÉSIA DE PLA DE CORRONCUI, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ ?. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 


Llegia que al voltant dels anys seixanta del segle XX – viu encara el sàtrapa -   es va construir l’església del Pla de Corroncui, també advocada a la Immaculada Concepció, mal dita  - també - Santa Maria, aprofitant part delscarreus i dels elements arquitectònics de l’antiga església romànica. Per descomptat, cap dada de l’autor. Ho preguntarem a  l’Ajuntament del Pont de Suert ajuntament@elpontdesuert.cat i al Bisbat de Lleida mcs@bisbatlleida.org

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16126

Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; airós edifici amb  un campanar  de paret doble  i una porta que aprofita les arquivoltes, extradós i finestres romàniques.

Hi ha un capitell zoomòrfic i un altre d'indesxifrable.

Al mur de maçoneria del lateral nord hi ha una porta tapiada i un ràfec de pedra que estaven a un nivell inferior de la coberta més antiga.

Ens agradarà rebre’n una imatge del interior a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.turismealtaribagorca.cat/sites/default/files/llibret_laltre_romanic-v10.pdf

 Que  la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»


miércoles, 29 de noviembre de 2023

IN MEMORIAM. L’ESTUDI DE L’ALZINA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El 22 de novembre de 2023 anem amb la Pilar Juanmartí de Pobleta a donar un tomb al municipi de Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà, Lleida.

 


Arribem a l’Alzina. Com que està situada sobre un turó, s’hi accedeix per un trencant de la carretera principal LV-9124. El poble és desert i només un gos bastant gros i tranquil i uns quants gats ens venen a rebre. En va donem veus. No apareix ningú.

Passegem pel nucli, molt assolellat,  i ens fixem en la oiconòmia i els odònims. Molts noms de cases es troben també a pobles de la nostra contrada. I pel que fa als odònims, que tots porten l’escut del poble, un diu “Carrer de l’Estudi” – així s’anomena a les escoles en la nostra comarca: estudi- i està sobre la mateixa façana de l’edifici. Es veu reformat i perfecte.

 



Al no poder parlar amb cap persona que hi viu o estiueja, no en sabem la història.

Només que l’han conservat i fa goig. 

Una altra vegada serà.

 

Guillermina Subirá JordanaSenterada, 29 de novembre de 2023

 

domingo, 26 de noviembre de 2023

IN MEMORIAM. LA SERRA. VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Lluís Porta Massana, nascut al Mas de la Magina de Vila-rodona – ens agradarà tenir noticia de la data de naixement, i del lloc i data de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com- retratava per la Fons Estudi de la Masia Catalana,  l’any 1932 , Vista general del Mas Serrà de Vila-rodona amb una creu de terme al camí d'accés.  El Camp sobirà de Tarragona

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7207/rec/8

Situació: A 4 1/2 Km. Al E. De Vilarrodona, prop del camí de Vilarrodona a Can Ferré. És de construcció antiga. Propietari: Pertanyia al Bisbe, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916). Actualment habitada per uns masovers. Ara pertany a Josep Barreras, que viu a els Monjos. Facilitada per: Lluís Porta i Massana. Facilitada en: 1936

Al segle XVIII  depenia de Vila-rodona per a la formació de les lleves, el 1719 era del noviciat dels jesuïtes de Tarragona i el 1787 depenia civilment del Pla de Cabra i eclesiàsticament de Vila-rodona.

MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓARQUEOLÒGICA AL MAS SERRÀ. Vila-rodona (l’Alt Camp)

https://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/431020/qmem12717.pdf?sequence=49&isAllowed=y

NO apareix a la minsa llista de monuments de Vila-rodona

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Vila-rodona

Els Ajuntaments tenen l’obligació “legal” de formar Catàlegs de Patrimoni, obligació però,  que no té prevista cap sanció per incompliment, altrament, i en descàrrec dels petits Ajuntaments, val a dir, que les Administracions superiors, no destinen cap partida pressupostaria a aquesta fi.

Potser si que som mes que club,  no tinc clar però, que – encara- puguem dir amb la boca plena que som una nació

Insistim respectuosament  que ens agradarà tenir noticia de la data de naixement, i del lloc i data de traspàs del  Lluís Porta Massana , i si fos possible una imatge fotogràfica , a l’email castellardiari@gmail

La Fiona Morrison Porta, em deixava un comentari, sóc neta de Lluis Porta Massana, el meu avi va néixer el 8 de juny del 1902 a Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts

Li ho de devem :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Lluis%20Porta%20Massana

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

 

viernes, 24 de noviembre de 2023

CA LA JUANITA. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS

 

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) retratava entre 1913 i 1930 , Façana d'una masia de Castellterçol, per al Fons Estudi de la Masia Catalana


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2171/rec/1

L’Albert Catot Font,  ens deixa un comentari; aquesta casa tan el meu pare com jo estem quasi segurs que es ca la Juanita ( casa dels meus avis) . Està el carrer de Moià . Lo únic que amb la reforma de fa pocs anys no es coneix. La coneixem per la casa i sobretot per davant de la porta hi ha una petita construcció que es el pou de la casa


La porta del costat era la cort de la burra i la van treure fa 50 anys


I en la foto actual,  van treure la finestra de dalt.

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?

 

 

IN MEMORIAM . LA BOTJOSA. SALLENT. EL BAGES

 La Botjosa, era una masia – de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com - , en quins terrenys  s’anà construint   partir dels anys 30 del segle XX, un  barri de de vivendes per als obrers de les mines de potassa.

La masia, estava situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5130/rec/150

Les primeres cases daten del 1932, se n'han construïdes d’altres però, en diferents represes, després de la  victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República.

 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara.

Hom hi fa  o feia , festa major el dia 4 de desembre.

https://relatsencatala.cat/relat/l-infern-blanc-de-sallent-santa-barbara-de-la-botjosa/1034043

N’havíem escrit l’any 2011; La colònia minera de la Botjosa té el runam vell de Sallent abandonat a tocar. Aquest runam ocupa 13,5 Ha i té una massa de 4 milions de tones. L'afectació directa de la sal provinent del runam malmet el ciment i les roques de les edificacions, rovella els metalls i ha fet pràcticament inhabitable aquesta colònia.

Actualment, a les 150 vivendes que hi ha, malviuen en condicions degradades 84 famílies amb poc poder adquisitiu. La meitat de les casetes estan doncs desocupades. Els habitants que queden al barri porten anys queixant-se de la seva situació. Se'ls havia dit que tenien la solució a tocar. No cal parlar de la seva impaciència i exigència, llargament covada.

L'Estat, a través d'Infoinvest, es va comprometre a mantenir el barri miner de la Botjosa invertint-hi el necessari per poder viure-hi amb dignitat. Més endavant, la SEPI va creure que la millor solució era la promoció de noves vivendes i el reallotjament dels actuals habitants a través d'acords amb l'Ajuntament de Sallent i amb la Generalitat de Catalunya. Degut a això i preveient una nova ubicació, és a dir, la construcció d'un barri nou, la SEPI no ha invertit més en el barri de la Botjosa.

La Botjosa ha passat a ser una barri totalment degradat, sense cap tipus de manteniment: les teulades de les cases s'esfondren, les canonades de l'aigua es rebenten, l'enllumenat és deficient i en un cantó de la colònia inexistent, els vials estan en mal estat ...

Santa Bàrbara prou fa contenint l’avenç del runam, a qui pertoqui que posi remei a aquesta situació d’abandó que succeeix davant dels ulls de tothom.

https://relatsencatala.cat/relat/l-infern-blanc-de-sallent-santa-barbara-de-la-botjosa/1034043


Quina diferència amb la imatge idíl·lica que retratava un desconegut – del que ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms i lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – l’any 1929 per als Fons Estudi de la Masia Catalana, oi?

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi

Que  Santa Bàrbara  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

CAPELLA DE SANT PONÇ. SALLENT. BAGES

 

L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942),  retratava  entre 1900 i 1929 ,vista general de la Coma de Sant Ponç (esquerra) i Coll de Sant Ponç (dreta), Sallent. El Bages, per al Fons Estudi de la Masia Catalana


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5159/rec/152

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/06/goigs-sant-ponc-ermita-de-mas-coll.html

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5155/rec/44

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-ponc

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna,  de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi

Que  Sant Ponç  í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»