martes, 23 de junio de 2026

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.




A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.


 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

domingo, 21 de junio de 2026

IN MEMORIAM. PUIGGALÍ. SUSQUEDA & SANT MARTÍ SACALM. LA SELVA

 

Puiggalí era una masia de planta rectangular, teulada a dos vessants i orientada nord-sud. Tenia la façana principal al sud. Estava edificada, per la cara nord, damunt de la mateixa roca. Es va reconstruir al segle xviii, hi ha una llinda a la cara sud que portava la data de 1733. La façana principal, pertanyia a aquesta època, l'arc de la primitiva estava tapiat i al damunt n'hi havia un altre fet de totxos. Tenia galeries d'arc de mig punt, cobertes en la façana. Els murs de la cara est i nord, eren de la primitiva construcció. Tenia planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia sòl de pedra i estava coberta amb volta de canó. El primer i segon pis tenien bigues de fusta al sostre.

 


 

https://lh4.googleusercontent.com/-d8aFnzY0nWU/T47BkKT9EXI/AAAAAAAAIik/-0dg8Um17Sk/s1600/13-Puiggal%25C3%25AD-Fitxa%2520BENS.jpg

https://serrallonga1640.blogspot.com/2013/11/la-triola-i-puiggali.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


LA CASA DE LA MARIA CONSOLACIÓN VIDAL Y DE MORAGAS, II MARQUESA DE MORAGAS AL CARRER DOMINICS, 26. BARCELONA

 


Eusebi Climent i Viñolas (1840 – Barcelona, 6 de marzo de 1917) mestre obres, fou  l’autor de la casa del carrer Dominics 26,  promoguda per María de la Consolación Vidal y de Moragas (4 de enero de 1862 - 8 de octubre de 1948), II marquesa de Moragas, i I marquesa de Gélida   ,  desprès de la mort  de María de la Consolación de Moragas y de la Quintana (26 de septiembre de 1828 - 9 de febrero de 1904)

https://modernismobarcelona.com/autor/eusebi-climent-i-vinolas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2017/01/20012017-casa-del-carrer-dominics-26.html

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-dominics-26/

Us imagineu una Catalunya independent?.

viernes, 19 de junio de 2026

DE LA GRANJA AGRÍCOLA PROVINCIAL A L’ESCOLA D’ENGINYERS TÈCNICS AGRÒNOMS. LLEIDA

 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)  era  autor  del projecte d’edifici de la Granja Agrícola Provincial, que donaria lloc a  l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 )   , i acabat l’any 1963.



https://arxiu.paeria.cat/es/actualidad/noticias/conmemoracion-del-80o-aniversario-de-la-muerte-del-arquitecto-ramon-argiles-y-bifet

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452


Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 ) 




Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11285

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escola-denginyers-agronoms-de-catalunya

IN MEMORIAM. CASA PAU SOLER MORELL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 Fotografia. Cornelia Bohl Smolders

Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) fou un dels impulsors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la seva casa  al Carrer de Narcís Monturiol, 2


L'any 1909 va ser adquirida pel marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti   (Palència, 30 de juliol de 1840 - Barcelona, 17 de febrer de 1917  , que la va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

 Va ser remodelada el 2003 per Taller-3 i destinada a centre de documentació del segle XIX.

 


IN MEMORIAM. TEATRE RICARD VIÑES RODA. LLEIDA.

 

Per major gloria de Deu, tal com indica la placa fundacional i dissenyat per Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) l’any 1919, aquest edifici va ser, en un principi, la seu de la joventut catòlica.

Inaugurat l’any  1920 com a Teatre Viñes, en honor del pianista lleidatà Ricard Viñes  Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) , que va venir especialment des de París per a l'ocasió. Va acollir concerts, representacions teatrals i projeccions fins a l'any 1978.

El 1985, i després d'anys en desús, l'immoble va ser adquirit per l'Obra Social de La Caixa, i quatre anys més tard, després d'una profunda rehabilitació, es va convertir en un centre cultural.

 Els anys 1997 i 2004 s'hi van efectuar noves reformes.



Disposa d'una sala d'exposicions, un auditori amb una capacitat de 226 places i dues sales polivalents amb cinquanta places cadascuna

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21236

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14357

 

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL PORT. CAN TUNIS. BARCELONA

 

La parròquia de la Mare de Déu de Port té els orígens en una llarga tradició històrica, ja que substitueix l’antiga capella de Port, documentada des de l’any 1030 i vinculada al castell del mateix nom.

 L’edifici actual es va construir entre el 1936 i el 1947, en un període marcat per les dificultats derivades de l’acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el GOVERN  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , sota la direcció de l’arquitecte Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 19 d’abril de 1974)

El conjunt incloïa no només l’església, sinó també les escoles – de les que ens agradarà rebre’n imatges a l’email castellardiari@gmail.com ,  i la casa rectoral, i posteriorment la façana va ser modificada.

L’any 1961, s’hi va afegir un dispensari parroquial, impulsat pel doctor Ribas Magri, finançat amb donacions de famílies benestants i projectat per l’arquitecte Manuel Ribas Piera (Barcelona 1925- 14 de març de 2013)  .

Des del punt de vista històric i cultural, la parròquia reflecteix les tendències arquitectòniques del seu temps. L’estil neorenaixentista, inspirat en models italians com el baptisteri de Florència, s’emmarca dins el corrent mediterranista desenvolupat a Catalunya durant les dècades de 1910 i 1920. Aquell moviment combinava elements de la tradició popular catalana amb influències del Renaixement italià, amb la voluntat de crear un estil propi. En aquest context, Bergós s’inscriu dins aquesta línia i rep la influència de l’escola artística de Francesc Galí, fet que contribueix a donar a la parròquia un valor que va més enllà del religiós i la converteix també en un testimoni de la cultura arquitectònica catalana del segle XX.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-port-barcelona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/05/goigs-la-mare-de-deu-de-port-barcelona.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/02/in-memoriam-casa-antunez-esglesia-de-la.html



Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonesos ,   armenis,   amazics gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis , libanesos, sirians, usuaris de rodalies de Catalunya,  , pagesos, ramaders, pescadors,... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern