sábado, 12 de junio de 2021

CAPELLA DEL MAS CUNÍ, ADVOCADA AL “ DÉU DESCONEGUT “L’ESQUIROL. OSONA

 

Llegia  al Mapa de Patrimoni, que la capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest, no té advocació coneguda,  està al terme de l’Esquirol, a la comarca d’Osona




Preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), l’advocació que té o tenia.  D’aquest exercici – irreflexiu -  de copiar/pegar, ara en diuen “ investigar”.  


La descriu com un edifici  d'una nau, de planta rectangular.


La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent.


El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada.


Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats.


Les mides aproximades de la capella són 6 metres de llargada per 4 metres d'amplada.


Les capelles i oratoris de les masies catalanes, son un tresor, no sempre accessible, ni visitable, tota vegada que son de propietat privada.

viernes, 11 de junio de 2021

CAPELLA DEL MAS D’ORRA. ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CONCEPCIÓ. SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA

Llegia al Mapa de Patrimoni que la capella de la Mare de Déu de la Concepció d'Orra es troba adossada a la façana est de masia homònima, al terme de Sant Boi de Lluçanès.




La descripció ens diu que és una capella d'una sola nau construïda amb murs de pedra irregular i morter totalment arrebossats que sols deixen a la vista els emmarcaments de les obertures i les cantonades diferenciades.


La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat amb la inscrita de 1858. A sobre el portal s'obre un òcul emmarcat amb pedra. Corona la façana la teulada, curvilínia, i un campanar d'espadanya d'un sol ull, modern, que substitueix el vell que estava malmès.


A la façana est de la capella s'hi adossa la sagristia, que presenta teulada d'una vessant i una petita finestra. Fa uns anys hi havia una porta que permetia l'accés a la sagristia des de l'exterior. Actualment la porta es troba tapiada i el mur arrebossat.


Les capelles de les masies catalanes,  son un autèntic tresor, sovint inaccessible,  en trobar-se dins d’una propietat privada.


IN MEMORIAM, CASA D’ESPIRITUALITAT JESÚS I MARIA, EL BRULL. OSONA

 

Ermessenda de Valrà , tenia clar que en aquesta vall de llàgrimes, més enllà de les paraules dels uns i dels altres, , totpoderós, totpoderós, totpoderós , únicament ho és el diner


Havia visitat l’any 2010 el que aleshores era CASA D’ESPIRITUALITAT JESÚS i MARIA

08553 EL BRULL

Telèfons : 93.884.03.86 i 93.884.00.11

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/07/el-brull-osona-casa-despiritualitat.html


Hi tornava en companyia del Pere Albert Carrelo, i l’Antonio Navazo Montero, i m’assabentava que l’edifici està a la venda.

 https://www.idealista.com/inmueble/90721427/


El Mapa de Patrimoni del Brull, li dedica algunes entrades :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-betania

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt

https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt


Em sobtava – relativament – no trobar cap ressenya de l’alzina majestuosa, situada al prat que hi ha a la part posterior del mas, com ens acostuma a passar massa sovint – deuen ser els anys, oi?  - no dúiem la cintra mètrica, ni cap estri que ens permeti oferir-vos dades fefaents de les seves mides.




Esperem que els nous propietaris facilitin, si més no, les visites a aquest magnífic conjunt d’edificis, situat en un especialíssim marc natural.






Ah!, per descomptat ens agradaria tenir noticia a l’email  castellardiari@gmail.com de l’autor de l’església de la que enlloc en trobava l’advocació, ho demanava  al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( ArxiuGavin ) ; Capella del Sagrat Cor de Jesús - Mas Casademunt -  El Brull, Osona. Germanes de Jesús Maria




Quan a l’autoria s’atribueix a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) autor d’altres cases senyorials i esglésies, com el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, promogut juntament amb  una "Junta de Cavallers Catòlics", pels avis del senyor  Alexandre Maria Pons i Serra (Barcelona, 10 de juliol de 1859 - 27 de maig de 1907).

https://www.rondaller.cat/2019/07/03/mas-casademunt/


lunes, 7 de junio de 2021

EL CASINO I EL CASTELL DE PERAMOLA, UN “ TÓTUM REVOLUTUM”. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

Del Casino llegia que l’any 1947 - en aquella època els anys es comptaven com AÑO “X”  DE LA VICTÒRIA  es va constituir la societat que ostenta la propietat del casino de Peramola  , l’edifici es va construir  amb l’esforç de la gent del poble que, a canvi del seu treball, rebien un títol de propietat.

 


https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/peramola-lerida-gran-casino~x35681930


La propietat, des del seu inici, està dividida en cent cinquanta parts, amb la idea que aquesta passi de pares a fills.


La família que va cedir el terreny es va reservar una part important dels títols de propietat.


Aquesta peculiar distribució de la propietat  ha general un problema , els propietaris s’han anat morint i molts dels hereus no han renovat els drets que tenen en el casino, no han fet el canvi de nom.


Com ha passat en altres indrets del Pirineu, Peramola ha patit durant les darreres dècades un fort despoblament i l’entitat titular té ara serioses dificultats per conservar l’edifici en òptimes condicions i fer-hi les inversions més necessàries.


Per altra banda, tampoc el poden vendre o cedir a l’ajuntament, cal la signatura de tots i cadascun dels propietaris perquè està registrat títol per títol.



Això ha comportat problemes també, quan l’Ajuntament ha decidit endegar l’expropiació del Castell de Peramola:


https://www.bondia.ad/societat/guerra-al-castell-de-peramola


 https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/b-96-lote-3-postales-de-peramola-lleida-gran-casino-diferentes-vistas~x135398778



https://www.viurealspirineus.cat/articulo/alt-urgell/familia-palleja-reobre-casino-peramola/20191021123301016172.html


https://www.raco.cat/index.php/Interpontes/article/view/368613/462512


Del Castell ens diu Patrimoni Gencat; El castell de Peramola apareix en la documentació per primera vegada l'any 1071, quan Arnau Mir de Tost el va deixar en el seu testament al seu nét, Guerau de Cabrera, vescomte d'Àger. Més endavant apareix en documents dels anys 1088 i 1095, com a límit del castell de Gavarra.

 

El castell va pertànyer als barons de Peramola fins al segle XV.


La baronia, Que incloïa els llocs de Tragó, Cortiuda. Castell-llebre i Nuncarga, passà per diverses famílies la darrera de les quals van ser els Navarrete fins a l'abolició dels senyorius.

 

L'any 2008, amb motiu de la construcció d'un edifici d'habitatges en el solar corresponent al carrer Frederic Ribó número 17, es va dur a terme una intervenció arqueològica documentant la possible relació de la construcció afectada pel nou edifici amb el castell de Peramola.


El Jordi Vila Juncá retratava alguns dels “ racons”  que hom relaciona amb el Castell.




D’una façana li explicaven que  és  l'antiga entrada a l’església .




Es traslladava quan  se’n obrí una de nova a la plaça , el campanar es feu amb pedres de Gibraltar.


De l’església “nova”  advocada a l’Arcàngel de Sant en farem una publicació.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LES OMEDES. VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA.

 

El Joan-Albert Adell i Gisbert  i el   Josep Tugues i Baró escriuen de Santa Maria de les Omedes, al terme de Vilanova de l’Aguda, a la comarca de la Noguera:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744402.xml

edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, amb pilastres, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació.




 Fotografia Isidre Blanc


La porta actual s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya de dos ulls, i respon a una reforma de l’edifici original, probablement la mateixa en què es construí el cor adossat al mur de ponent i s’arrebossà tot l’interior del temple. A la façana nord, paredada, és visible la porta original, resolta amb arc de mig punt retallat en un sol bloc de pedra, com el de Sant Martí de la Garriga o Sant Pere del Soler de Rialb.




 Jordi Contijoch Boada. 2009. Vista de l'església i el seu entorn.

A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que les dues que es troben a la façana sud, o la que hi ha a la façana de ponent.

 

Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat del ràfec de la nau i l’absis, format per una senzilla motllura bisellada. L’aparell, només visible a l’exterior, és format per carreuó allargassat disposat molt regularment, i recentment ha estat restaurat amb un excessiu rejuntat de morter de calç, que dóna un aspecte molt peculiar a aquest edifici. Les característiques de l’església palesen unes formes ja avançades dins el segle XII, però que segueixen la tradició constructiva del segle XI




Jordi Contijoch Boada.2009.  Vista interior de l'església.


D’aquesta església en procedeix una imatge de la Mare de Déu dipositada actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com


També i com publica Virgínia Costafreda Puigpinós en procedeix UN RETAULE GÒTIC DE SANTA MARIA DE LES OMEDES DEL MUSEU MARICEL DE SITGES. Sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia a castellardiari@gmail.com

https://docplayer.es/99233945-Urtx-aldonca-de-bellera-i-el-retaule-gotic-de-santa-maria-de-les-omedes-del-museu-maricel-de-sitges-virginia-costafreda-puigpinos.html


L’enginy popular explica en relació als nous horaris i tarifes de la llum, que ara els lladres entren pels endolls.


Amb l’excusa de la “ protecció”, de la “ seguretat” ,..., s’ha produït un espoli gegantí del patrimoni cultural dels petits nuclis, la “museïtzació” de les imatges de culte, és una més de les moltes raons que expliquen la laïcització actual.


Em deleixo per anar a Vilanova de l’Aguda, i comprovar  si el terreny en els nostres dies , dóna  raó a l’advocació relacionada amb la presència de l’arbre caducifoli de la família de les ulmàcies (Ulmus minor), de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.  




La població humana de Vilanova de l’Aguda fins a la dècada dels 70 del segle XX assolia les 470 ànimes,  fins aleshores i per descomptat en els anys previs i coetanis a la dictadura franquista hi havia escola en algun dels nuclis, oi?.  No consta cap d’aquests edificis a la relació de “ monuments”  , els vilanovins i vilanovines sou pregats de fernos arribar imatges i dades d’aquells edificis a castellardiari@gmail.com


 http://vilanovaaguda.ddl.net/descobreix/llocs-dinteres


Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya ,..., necessiten i demanem més d’una visita.

sábado, 5 de junio de 2021

LA TORRE PARDALERA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

 Crisant Palau publicava un parell d’imatges, una dels anys 60 del segle XX, quan la dictadura estava en el seu moment més àlgid, i una de l’any 2021, quan la “ democraciola” està en un dels seus pitjors moments.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pardalera

El Mapa de Patrimoni explica de la Torre Pardalera; casa aïllada, en cantonada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta composta de teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. Les façanes, planes, estan estucades i pintades i es troben recolzades en un sòcol de pedra que enllaça amb el sòcol de la tanca del jardí. La façana principal, que dona al carrer del Rec, està composada simètricament segons tres eixos, amb buits de proporció vertical. Els d'arc pla estan emmarcats amb un fi guardapols, protegits per persianes de llibret mòbil o de corda. A l'eix central, sota la imposta del segon forjat hi ha un esgrafiat de dibuixos geomètrics que incorpora la grafia "TORRE PARDALERA". En la planta baixa destaca la portalada d'arc de punt rodó, emmarcada amb clau i element esculturat. Els buits de planta baixa estan emfasitzats per un balcó corregut protegit amb barana de ferro que presenta dibuixos geomètrics propis del llenguatge noucentista. Per fi, en la planta de golfes hi ha una arqueria de tres arcs de punt rodó. La horitzontalitat queda emfasitzada per les impostes perimetrals a nivell de forja


Cap dada de l’autor, malgrat la seva “ notable “ presència, abans i ara, en el negoci de la construcció, excloem que es tracti de diable.


Ens agradarà tenir noticia a castellardiari@gmail.com de l’autor d’aquest edifici 


N’havíem escrit a :

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/10/la-torre-pardalera-de-granollers.html




M’encantava la descripció d’un crim contra el patrimoni natural; fins als anys 1950 i per aquest carrer va passar-hi un rec d'aigua potable -d'ací el nom del carrer- on vivien, en nombre copiós, anguiles, barbs, crustacis, mol·luscs, insectes aquàtics i molts d'altres animals. Naixia en la Verneda d'en Fortuny, a l'altre costat del Pont de Ferro del ferrocarril, entre les estacions de Granollers-Canovelles i les Franqueses. Travessava el carrer del Rec i regava camps fins a Palou¸ on s'esgotava. 


Per deixadesa, les conduccions varen trencar-se, especialment en creuar el riu Congost, i el creixent barri de can Xarlet -avui al gran poble de Canovelles- es convertí en claveguera. Tota la fauna va morir; els camps de conreu que regava varen esdevenir blocs i, finalment, el de sempre; la mort d'un sistema ecològic important: (JONCH, 1986). 


El tram inicial de l'antic camí de Bellulla, ara conegut com la Carretera de Caldes, era aquest carrer del Rec


Aquesta mena de crims, com també la corrupció econòmica, la corrupció de menors,..., s’haurien d’excloure de la prescripció.


Maleits el que va permetre aquella pèrdua i tots els que en van treure un benefici econòmic. 



viernes, 4 de junio de 2021

ESGLÉSIA DE SANTA FE DE GUARDIOLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

Havíem visitat Santa Fe de Guardiola que  es troba en un petit veïnat del municipi de Bassella,  a  l’Urgell sobirà, amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ‘+ 6 de maig de 2019 ) l’any 2018,  ningú en aquell temps, podia imaginar que patiríem la sindèmia de la COVID.19.


 



Patrimoni Gencat explica que està situada sobre un promontori amb la capçalera assentada sobre una gran roca.

        

 



A. Moras, l’Antonio Moras Navarro al que la comarca de l’Urgell sobirà, deu un reconeixement, retratava l’any 1985 “Visió lateral de l'absis”.


És una construcció d'una nau coberta amb volta de canó, modificada en època moderna, i absis semicircular.


Va ser ampliada amb dues capelles, a cantó i cantó de la nau, i una sagristia al costat de ponent, a tocar de l'absis.


 Presenta dues finestres de doble esqueixada, una al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia, en aquest mateix costat s'obre la portalada d'arc de mig punt adovellada precedida per un porxo.


 A ponent s'alça la torre campanar refeta recentment.

 

El Joan-Albert Adell i Gisbert i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen ;  per les seves característiques cal  situar la construcció d’aquest edifici dins les formes més pròpies de l’arquitectura del segle XII. Malauradament però, no s’ha localitzat cap notícia escrita relativa al lloc de Guardiola, ni a la seva església, dedicada a la Santa Fe i sufragània de la de Bassella.


La biografia de la santa explica la seva mort als 13 anys a la graella com Sant Llorenç, i la seva posterior decapitació. Els soldats francs portaven la seva veneració juntament amb ls de Sant Martí, Sant Sadurní,..., quan venien a recolzar als comtes catalans en la seva lluita contra els sarraïns.


 


Els segles venidors veurien com  aquella col·laboració i estima, esdevenia odi visceral al català i a Catalunya, des de la mal dita República Francesa que fa escarni dels seus principis,  Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès) Liberté, égalité, fraternité.


Que Santa Fe presenti davant l’Altíssim la nostra  sempiterna pregaria , Senyor; allibera el teu poble !