miércoles, 24 de mayo de 2023

L’AGELL O EL SANT LLORENÇ SAVALL QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Llegia  de les malmeses restes de l'Agell (mas Cadireta o Sacadireta), al Mapa de Patrimoni de Sant Llorenç Savall;  mas bastit en un talús a l'actual centre del poble, constituït de dos cossos lligats per un barri tancat. El cos superior té planta, pis i un baix aprofitant el talús, i les parets pintades imitant carreus de pedra, encara que aquest ornament està en general malmès. El cos inferior té dues plantes i té dos contraforts externs a la banda de migdia.

Darrera la casa hi ha dues basses que deurien abastir els horts.

A l'interior conserva moltes peces d'interès de la vida pagesa, com les sitges, cups, dues premses de vi amb l'arbre, el celler amb les seves bótes i eines diverses.

L'antiga era és ocupada ara pel carrer Vic, i l'espai darrera les basses s'ha ocupat com a aparcament públic.


El conjunt està actualment bastant malmès, i l'Ajuntament s'ha plantejat el seu enderroc fins fa poc.

Sorprèn que no el retratessin pera l’estudi de la Masia Catalana, oi?.  

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Sant%20Lloren%C3%A7%20Savall/page/2

Tampoc cridava l’atenció del Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929)

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Sant%20Lloren%C3%A7%20Savall

Ens agradarà rebre’n una imatge anterior a l’actual estat de degradació a l’email castellardiari@gmail.com


CASA NOGUÉS. SABADELL

 

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/114-A.htm

Sortia del número  109 del carrer de Gràcia on hi ha PODO9, de la Carmina Prats Gil, em calen amb URGÈNCIA unes plantilles per fer més suportables el efectes de la eritrodisestesia palmoplantar,   i m’aturava a retratar la façana de la casa Nogués o Segalès, al Carrer Gràcia, 133 / Carrer d'Escola Pia, 38-40 , obra de l’arquitecte Enric Fatjó i Torras (Sabadell, 1862 - Reus, 21 d'abril de 1907)




Altres obres seves a Sabadell son:

1892. Casa Nogués.

1901. Hospital de la Mare de Déu de la Salut.

1902. Casa Taulé.

1904. Casa d'Enric Turull.

Casal de doble cos, amb planta baixa i dues plantes pis realitzat en un estil modernista amb elements neogòtics. Destaca una torre quadrada a la cantonada, d’una planta més d’alçada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27762

El projecte que es va fer el 1892 preveia construir una filera de cases al carrer de l'Escola Pia

Habitatge unifamiliar cantoner situat a l'eixample dels Escolapis. Està format per doble cos i dividit en planta baixa i dos pisos, coronats a la cantonada per una torratxa de planta quadrada que marca l'organització en dues façanes. Les solucions ornamentals presenten un gust modernista on s'han fet servir elements d'estil gòtic en l'emmarcat de les finestres. A més, hi ha ceràmica vidrada policroma amb ornamentació de tipus geomètric en la zona que separa la torratxa del pis. La decoració s'estructura a partir de la utilització de l'estuc.

La façana es divideix en zones delimitades per petites cornises que responen a l'alçada de les plantes, d'aquestes es destaquen amb major alçada el segon pis. Destaca el treball de la balconada, tractada com una balustrada, en la que s'utilitzen elements vegetals seguint formes ondulants que es van repetint a manera de mòduls. La coberta del casal és a dues aigües, desguassant aquestes a les façanes que donen al carrer i als interiors.

Espero que la Carmina Prats Gil, trobi un “ forat “ per atendre’m.

domingo, 21 de mayo de 2023

TENIU DADES DEL LLOC I DATA DE NAIXEMENT I TRASPÀS DEL JAUME SANHELLI MOLIST, AUTOR, ENTRE ALTRES DE LA CASA FRANCISCO MARTIN AL CARRER DEL SOSPIR, 39 DE BARCELONA?.

 

L’autor de la casa Casa Francisco Martin – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs del promotor, i àdhuc algun esbós de la seva biografia  a l’email castellardiari@gmail.com - , al carrer Sospir, 39 de Barcelona,  va ser  Jaume Sanllehí Molist, al que uns anomenen mestre d’obres i altres arquitecte – ambdós títols varen tenir categoria universitària,  i no hauria de ser difícil ,  en un país “ normal”  - esbrinar qui té raó, oi? . .  Admeten, a contracor , que aquesta DEMOCRÀCIA  “ PLENA  no  és possible qualificar-la com un “ país normal “.  

La casa presentava força “ mala ganya quan la retratava el Valentí Pons Toujouse:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-fabrica-de-rajoles-sebastian-ribo

Havia millorat quan la retratava el Daniel Fernández,  que  en deia;

Una petita meravella al Camp de l'Arpa. Molt ben cuidada pels seus propietaris i sense aglomeracions de turistes per visitar-la i fotografiar-la.




https://www.facebook.com/photo/?fbid=10223618255589900&set=pcb.10160920472923126

Malgrat la llarguíssima durada de la dictadura no els va donar temps a ensulsiar-ho tot, oi?.

 

 

 

viernes, 19 de mayo de 2023

FONT DEL CARME. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

 Continuo millorant,  dit això,  alguna de les seqüeles de la quimioteràpia encara està “ activa”; evito prendre el sol, i vaig sempre amb barret quan vaig pel carrer, i porto un calçat ample, la eritrodisestèsia palmoplantar,  dóna símptomes que es poden confondre amb el Neuroma de Morton o amb la fasciïtis plantar, faig exercicis i espero que les molèsties aniran reduint-se fins a desaparèixer. 


El Lluis Rovira , publica una fotografia;  Font carrer Galceran, a la pàgina No ets deVilafranca del Penedès si no...

La font és un monument commemoratiu de l'antic convent de monges de clausura del Carme o de les Carmelites, enderrocat el juliol de 1936.

https://www.monestirs.cat/monst/altpe/ap26carm.htm

La font  va ser construïda l'any 1944.  Cap dada – com és mal costum – de l’autor del projecte, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

El plafó central de rajoles és obra del ceramista Joan Baptista Guivernau i Sans (Barcelona, 1908 - 2001)

Font pública d'un sol broc i d'una sola pica. Està adossada a dos paraments octogonals. El plafó central és de rajoles de ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu del Carme, i coronament superior amb t  l'antic escut de la vila amb torres i muralles i inscripció desfigurada al peu. Uns lleons suporten l'escut comtal, amb ornamentació lateral i corona superior.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4982

 

 

lunes, 15 de mayo de 2023

TENIU DADES DELS TÈCNICS QUE AIXECAVEN L’ESCOLA DAMIÀ MATEU BISA?. LLINARS DEL VALLÈS

 

El propòsit que ens movia a començar Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura Franquista, és alhora que recuperar la memòria històrica – s’ha fet des del feixisme i des del cleptofeixisme una gran tasca de destrucció – ,   reivindicar que NO VA SER L’ESTAT, sinó la ciutadania – almenys a Catalunya -   la capdavantera pel que fa a l’ensenyament i l’educació.

La major part de parròquies i/o pobles disposaven d’un o més llocs  per impartir docència  en algun període l’educació va ser segregada, escola de nenes, escola de nens - , i ens agradarà rebre’n imatges als email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiar@gmail.com


La  Montse Pla Bosch, em feia arribar un enllaç:

HISTÒRIA ESCOLA DAMIÀ MATEU BISA

https://agora.xtec.cat/ceipdamiamateu/lescola/historia-en-construccio/?fbclid=IwAR2cytrj6V-FXz0srOv0gAo9_p6iNfPT41JxYrTJa9-8pdGsrSJ8fRffFN0

Llegia; L’escola Damià Mateu Bisa va ser la primera escola construïda a Llinars.

L’any 1943 en Miquel Mateu Pla (Barcelona 16 de juny de 1898 - 1 d'octubre de 1972 )   , fill d’en Damià Mateu Bisa (Llinars del Vallès, 1863  – Barcelona, 7 de desembre de 1935 ), i nebot del cardenal Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876[1] - Toledo, 5 de juliol del 1968),  va seguir la voluntat del seu pare i va fer la donació  d’un terreny, que pertanyia al Mas Rossell, on avui tenim l’escola.

L’any 1956 es van iniciar les obres de construcció – ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com )  i l’any 1957 es van iniciar les classes a l’escola Damià Mateu Bisa.

 


El 1972 es van construir 4 vivendes pels mestres al pati de l’escola – ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com )

 Tres anys després es va fer la pista poliesportiva dins el pati.

Del 1985 al 1986 es va dur a terme una reforma de l’edifici  i el curs 1986-87 es va fer el desdoblament de les escoles ( Damià Mateu- Sanromà). – ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com )

El 2012 es van enderrocar els antics habitatges dels mestres i es va iniciar l’obra nova de l’escola. – ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com )

 El 2014 es van finalitzar les obres

La població de Llinars del Vallès era l’any 1857 de 1.143 ànimes, i des d’aquella data mantenia un creixement constant, està clar doncs, que abans de l’escola Damià Mateu Bisa, hi van haver altres llocs on s’impartia docència, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Explicàvem suara que hi ha almenys dues formes d’esborrar la memòria històrica, la primera és produeix per la marxa de les persones del lloc on vivien, ara d’això en diuen “ LA ESPAÑA VACIA”, i l’altra pel creixement exponencial d’alguns pobles, viles i ciutats, que provoca – com un efecte desitjat – que els autòctons siguin una minoria, i s’acabin imposant els costums els nouvinguts.  Contra l’un i contra l’altre només hi ha un remei, fer recerca i divulgació, i dissortadament en aquesta tasca, és força inhabitual trobar a les administracions publiques, oi?

 S’atribueix a Leopoldo Ramón Pedro Calvo-Sotelo y Bustelo1 (Madrid, 14 de abril de 1926-Pozuelo de Alarcón, Madrid, 3 de mayo de 2008) aquesta frase "Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Baleares para asegurar así el mantenimiento del sentimiento español que comporta"

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLAVORRE, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA GUINGUETA D’ANEU. EL PALLARS JUSSÀ.

 L’ Ester Gonzalez Vidal,  publica fotografies de l’esglesia de LLavorre, advocada a l’Arcàngel Sant  Miquel, al terme de la Guingueta d’Àneu al Pallars sobirà. 


Patrimoni Gencat en diu ; església senzilla d'una sola nau flanquejada per capelles, amb capçalera rectangular al nord i porta amb arc de mig punt a la façana meridional, sobre la qual s'obre un petit nínxol a la clau de l'arc. Per damunt hi apareix un òcul. La façana està situada a la paret mestra perpendicular al cavall que suporta la coberta de llicorella a dues aigües. A la dreta de la façana s'aixeca una massissa torre campanar octogonal rematada per un xapitell de llicorella.

La coberta s'ha restaurat seguint l'estil arquitectònic del Pallars Sobirà, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25479

 A l'interior hi apareixen taques d'humitat i l'acabat de pintura s'està esclovellant.

El topònim Llavorre  no té un significat precís.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23499

Que l’Arcàngel Sant Miquel “ Princep de les Milícies Celestials “ ,  elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!


domingo, 14 de mayo de 2023

ESCOLA LLAR JOAQUIM MORELLÓ NART. ESTERRI D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

 El propòsit que ens movia a començar Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura Franquista, és alhora que recuperar la memòria històrica – s’ha fet des del feixisme i des del cleptofeixisme una gran tasca de destrucció – ,   reivindicar que NO VA SER L’ESTAT, sinó la ciutadania – almenys a Catalunya -   la capdavantera pel que fa a l’ensenyament i l’educació.

 

La major part de parròquies i/o pobles disposaven d’un o més llocs  per impartir docència  en algun període l’educació va ser segregada, escola de nenes, escola de nens - , i ens agradarà rebre’n imatges als email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiar@gmail.com


Llegia que Joaquim Morelló i Nart [Esterri d'Àneu, Valls d'Àneu (Pallars Sobirà)  26 de setembre de 1858 + Barcelona , 15 d'abril de 1926] l'any 1925 deixà un llegat testamentari i es creà la Fundació Joaquim Morelló, una institució benèfica que tenia com a funció donar asil als vells pobres i atenció als malalts pobres de la Vall d'Àneu, coneguda popularment com l’Asilo Morelló. Als anys trenta es construeix l'edifici que havia de tenir la funció d'hospital, i el que ens agradarà conèixer dades del seu autor a l’email castellardiari@gmail.com




La seva primera funció va ser refugiar els mateixos habitants d'Esterri d'Àneu durant el gran aiguat de 1937.


Més tard, va ser utilitzada pels refugiats  que provocava l’alçament dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


L'any 1938, amb l'arribada de les tropes feixistes, va ser ocupat com a quarter fins que es van retirar.


 Durant els anys seixanta va ser utilitzat com a casa de colònies, fins que l'any 1969 es va cedir a l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu per usar-lo com a Centre de Batxillerat (actualment IES Morelló). En aquells moments es començava el moviment de l'agrupació escolar a Esterri d'Àneu, i per tal de portar-la a terme, Ensenyament demanà poder instal·lar-hi la primera Escola Llar de Catalunya.


L'any 1972 es creà l'Escola Llar J. Morelló, que també té la funció de menjador escolar.


 L'any 1987 s'incorporà dins l'edifici el Camp d'Aprenentatge Valls d'Àneu.


 Actualment l'edifici J. Morelló acull el camp d'aprenentatge i el menjador escolar.


Hi ha coses que cansen, entre altres la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

O les declaracions entre altres “ camarades notables “ sobre el fet que es presentin a les llistes electorals, persones que lluitaven contra la opressió – així ho entenien – i eren fets presoners –  durament torturats en alguna cas – jutjats i condemnats, i que un cop lliures decidien fer política.

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/politica/2023/05/12/robles-listas-eh-bildu-ofensa-6795602.html

Ofèn, que fills, nets, besnéts,.., de criminals confessos , però  NO convictes –ho impedien les lleis de Punt Final  - formin parts de les llistes de quasi tots els Partits.