miércoles, 22 de abril de 2026

SANT JORDI, VOLEM LA PAU, VOLEM LA PAU, NO VOLEM DISCURSOS D’ODI!!!!!

 


Avui, sota el cel clar de Sant Jordi, els carrers s’omplen de roses i paraules, com si per un instant el món recordés qui vol ser. Les mans s’entrellacen amb llibres, les mirades s’aturen en els versos, i l’aire mateix sembla respirar una treva antiga, sagrada, necessària.

 

Però més enllà del perfum de les roses i del paper nou, hi ha un clam que no pot quedar ofegat entre celebracions: VOLEM LA PAU. No com una consigna buida, no com un desig ingenu, sinó com un dret urgent, com una exigència que neix del dolor acumulat dels pobles.

 

Sant Jordi, soldat i màrtir, tu que vas plantar cara a la por i a la imposició, tu que vas escollir la fidelitat a la consciència per damunt de la força, escolta aquest crit que puja des de la terra. Des de cada ciutat ferida, des de cada infant que no entén la guerra, des de cada mare que espera un retorn que no arriba.

 

Que la teva llança, símbol de lluita, no serveixi per vèncer enemics, sinó per travessar el silenci còmplice. Que el drac que avui combatem no tingui escates ni alè de foc, sinó forma de mentida, d’odi, d’ambició desmesurada.

 

No volem discursos d’odi. No volem paraules que divideixen, que encenen, que deshumanitzen. Volem paraules que construeixen, que curen, que abracen. Volem governs valents que no es dobleguin davant la violència, pobles que no s’acostumin a la barbàrie, veus que no callin quan la injustícia parla.

 

Avui, dia de llibres i roses, elevem aquesta pregària a l’Altíssim: que la pau no sigui un somni ajornat, sinó una realitat conquerida. Que la memòria dels qui han caigut ens empenyi a no rendir-nos. Que cada gest, per petit que sigui, sigui una llavor de convivència.

 

I si cal tornar a lluitar, que sigui com tu, Jordi: amb la veritat per escut i la dignitat per espasa.

 

VOLEM LA PAU. I no deixarem de dir-ho.

 

 

L’ARAGÓ SOBREVIURÀ AL PP & VOX

 A Saragossa, quan el sol cau lentament sobre l’Ebre i el vent remou suaument les banderes del Pilar, hi ha una calma que no entén de discursos ni de consignes. És una calma antiga, feta de passes repetides, de pedres gastades i de veus que, des de fa segles, s’entrellacen sense fer soroll.


La Pilarica observa, pacient, com ho ha fet sempre. Ha vist canvis, entusiasmes i també obstinacions. Però mai no ha deixat de reconèixer allò essencial: la gent que es troba, que es saluda, que comparteix pa, records i llengües sense necessitat de posar-los nom.


Aquella tarda, una dona —aragonesa, de Saragossa de tota la vida— s’aturà un moment davant la basílica. Pensava en els seus amics catalans, en els sopars plens de riures, en les paraules dites amb accents diferents però amb la mateixa intenció. I, gairebé sense adonar-se’n, somrigué.


—No va d’això —va murmurar, com si parlés amb la pedra, amb la història o amb ella mateixa—. No pot anar d’això.


El vent li va portar una remor llunyana, potser d’un tren, potser només d’un record. I en aquell instant, la frase antiga —aquella de “chufla, chufla…”— va perdre tota la seva càrrega burlesca per convertir-se en una cosa gairebé tendra, com una relíquia d’un temps que ja no cal repetir.


Perquè, al capdavall, ningú no es mou del tot. Ni les llengües, ni les cultures, ni els afectes. Tot conviu, com conviuen els ponts amb el riu, sense demanar permís.


Quan la dona va reprendre el camí, sabia que el món continuaria ple de soroll. Però també sabia una altra cosa, més discreta i més forta: que hi ha vincles que no entenen de fronteres ni de proclames, i que fins i tot les pedres més antigues —les del Pilar, les de qualsevol poble— semblen guardar-los en silenci, com un secret compartit.


I això, pensava, no hi ha ningú que ho pugui esborrar.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE MALLÀ?. OSONA

 

L'actual Ajuntament de Malla es troba a l'edifici que va funcionar com a escola pública fins al 1997, un espai reconegut històricament com a centre educatiu del poble.


Aquest edifici  va ser adaptat per a usos consistorials i d'altres espais municipals després de la tancada de l'escola, essent un lloc de memòria local documentat en el projecte "L'escola de Malla. 1930-1997"

https://www.malla-osona.cat/actualitat/noticies/malla-presenta-un-documental-sobre-la-historia-de-lescola-de-malla.html


Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri.

El teu gest pot fer-la viure per sempre. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

IN MEMORIAM DE LA VILLA ESCOLITA. EL TORELLÓ QUE EL TEMPS I LA INCURIA S’ENDUGUEREN. OSONA

 

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2011_una_passejada_per_torell_.pdf

La torre de la Villa Escolita, construïda probablement a finals de la dècada de 1890 per l'industrial Manuel Colomer Vives  (casat amb Escolàstica Llopis i pare d'Escolàstica Colomer), representa un exemple notable d'arquitectura industrial privada d'autor desconegut, lligada a l'expansió fabril catalana de finals del XIX. Aquesta estructura, vinculada a la fàbrica cal Feyner (adquirida per Colomer el 1889 segons fonts històriques com les de Fortià Solà), va desaparèixer durant la dècada de 1950 amb l'ampliació de les naus industrials, un procés comú en la transformació del paisatge industrial català.


https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2006_notes_sobre_ind_stria_a_torell_.pdf

Segons el padró de 1905 a la torre Villa Escolita hi vivia la família Colomer Llopis, integrada per Manuel Colomer (nascut el 27 de desembre de 1878), Escolàstica Llopis Giro (nascuda el 25 de juny de 1877), el cunyat de Manuel (Domingo Llopis Giro) i els joves Manuel (de set anys), Escolàstica (de sis anys) i Montserrat (d’un any).

Manuel Colomer i Llopis, fou un aviador català. Va ser un pioner de l'aviació comercial espanyola. El setembre del 1918, amb 23 anys, gràcies a una subvenció de l'Aeri Club de Catalunya, va iniciar el curs de pilot a l'aeròdrom de La Volateria, obtenint així el títol de pilot a finals del mes de setembre del 1919, just dues setmanes abans del seu aterratge d'emergència al Camp d'en Gorina a la Creu Alta de Sabadell.

El 1911 la família va créixer amb l’arribada d’Elsa Colomer Llopis. Van residir en aquesta torre com a mínim fins al 1914, ja que en el padró d’aquest any encara hi estan inscrits.

Poc documentada visualment avui dia, forma part del Fons Abans.

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/torello/tots/villa-escolita-casa-fayne-manuel-colomer-vives

 Sou pregats de fer-nos saber el nom de l'autor a l'email castellardiari@gmail.com 

 

 

lunes, 20 de abril de 2026

CAPELLA DEL SANATORI ANTITUBERCULÓS DE TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://terrassadigital.cat/capelles-ocultes-3-5-la-ciutat-sanatorial/

L'antic Hospital del tòrax, conegut com a Sanatori de Terrassa, es troba a la zona del Pla del Bonaire.

S'estructura a partir de diferents cossos que parteixen d'una plaça porticada. A l'ala sud trobem una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós Elías (Tarrasa, 4 de junio de 1918 - Vendrell, 1 de mayo de 1971)


Que la Marededéu, que inspirava sens dubte al Domènec Ferran Gómez ha endegar aquesta acció, faci que  s'encomani arreu de Catalunya.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe.

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor

L’AMAGADA CAPELLA DE L’ESEIAAT – UPC. TERRASSA

 

Domènec Ferran Gómez,  ha endegat una iniciativa meravellosa;  les Capelles Ocultes que tenim a Terrassa, en la que  exhorta als propietaris a que les posin en valor, les conservin adequadament i que li donin l’ús que sigui més convenient, però que conservin les obres artístiques que contenen al seu lloc i, en condicions. No deixen de ser un patrimoni molt valuós de la ciutadania terrassenca.

Com ens agradaria que una iniciativa com aquesta també tingués ressò a Sabadell, oi?.

https://monterrassa.cat/opinio/capelles-ocultes-de-terrassa-432946/

https://www.diarideterrassa.com/terrassa/2023/07/13/capella-universitat-terrassa/?fbclid=IwY2xjawRS00tleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEe97TcrZdaHS6VjIkVuzfb_RGKmyWxt2MGsDhCafRA8FrnnEuUb83e_zrZ6iE_aem_LTZ8od_YD1haF_Ii_3W8wQ

La sala d’actes de l’Eseiaat -UPC, a imatge d’aquelles habitacions tapiades per amagar perseguits en els dies foscos que sguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, també guarda un secret. No és un secret inconfessable, a l’inrevés, és molt confessable i, potser, més d’una confessió s’hi devia fer allà en els dies grisos de la postguerra. Una capella, que es manté gairebé en perfecte estat de revista, es pot descobrir darrere de les cortines d’aquesta sala d’actes que acull reunions, presentacions, rodes de premsa i altres activitats. Però, a la dècada dels 40, que sembla que és quan es va crear, també podia ser un espai per a la missa, les oracions i altres rituals de la litúrgia catòlica


La capella mostra un Sant Crist sobre l’altar i està flanquejat per dues portes, amb pintures de sants. A una posa “S. Antonius Mª Claret”, i de l’autor es diu que és Carles Company (FECIT). L’altra correspon a “S. Joseph Opifex” i l’autor va ser Jordi Serra (MCMLIX). Segons sembla, eren alumnes de l’escola d’Arts i Oficis.

L’any 2002, un dels conserges de la casa, Xavi Soto, va trobar en aquesta capella dues llaunes amb un contingut més que valuós. Les llaunes contenien pel·lícules amb les primeres imatges que es recorden, sobre l’Escola Industrial. Un tresor incalculable rescatat.

Avui, la religió,  i més encara, el coneixement religiós, " resta punts"  en molts àmbits socials,  i malgrat el gran pecat de la Carta del Bisbes recolzant al General Franco i les terribles conseqüències  que això va comportar per tantes i tantes famílies, cal  dissociar aquell fet - dut a terme per homes, com succeiria desprès amb l'holocaust a l'Alemanya de Hitler, i avui amb l'Israel de  Netanyahu, els Eua de Trump, o la Russia de Putin - de la fe. 

Recordeu el que es diu a la Carta als Romans 12, 19 ; Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà;  deixeu que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga diu el Senyor

 

miércoles, 15 de abril de 2026

LA CAPELLA DE LA VILA D’ALPENS AL TERME DE LLUÇÀ, ESTÀ ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER O A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS?. EL LLUÇANÈS

 https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila

No podia accedir al Catàleg de Masies 

Llegia de la capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila, edifici d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. 


La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció "Magdalena Vila" i una data del segle XVII parcialment erosionada. 

Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Ens dol l’evident abandó pel que fa a la documentació del Patrimoni històric, particularment el vinculat a la pràctica religiosa 

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em confirmava :  Marededéu del Roser.

El feixisme considerava " meritori " menystenir " - de qualsevol forma  - el Patrimoni Històric de Catalunya  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.