domingo, 18 de enero de 2026

EXISTEIX UNA CAPELLA ADVOCADA A SANT MAURICI A CAMÓS ?. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cAM%C3%93S&page=1&pos=1

Sant Maurici de Camós

Ermita romànica d'una sola nau, amb absis semicircular i campanar d'espadanya a dues aigües.

Afegida a una masia aïllada.

No en trobava dades a l’enciclopèdia del romànic:

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/esglesies-del-pla-de-lestany-anteriors-al-1300

Tampoc a la pàgina de l'Ajuntament: 

https://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/047-Cam%C3%B3s.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15017

Del mas Llapart de Camós, llegia ; construïda amb carreus i pedres nobles a les cantonades, llindes, ampits i brancals. Sobre la pedra d'entrada de la casa trobem una fornícula que acull una imatge de Sant Maurici i enmig una inscripció del segle XVIII que reflecteix la mentalitat pagesa de l'època.


 Cal remarcar la solució de tres carreus als ampits de les finestres, l'escalonament dels badius i, en general, la interessant composició de les façanes, tant la principal com la del darrere.

En demanaré informació, i si existeix imatges al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) 

martes, 13 de enero de 2026

IN MEMORIAM DEL MOLI DE FONTOVA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL DÉU DESCONEGUT. MALDÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ.

 

Llegia; antic molí fariner del Fontova de finals del segle XVIII, a mig camí entre Maldà i Belianes i al peu del camí de Sant Jaume localment dit del Molinet. Se situa al marge esquerre del riu Corb, gairebé al peu de la llera. Es troba en ruïnes i desproveït de cobertes, consta d'un volum principal de planta rectangular i 230 m² de superfície, estructurat en el soterrani, planta baixa i pis.



La retratava l’any 1988, SALVADOR PALAU RAFECAS "EL GALO" , (  Santa Coloma de Queralt ,  6-4-1948 ) 

 En una de les llindes de l'edifici, en una finestra orientada a nord llueix la inscripció "Anton-1790-Fontova". A llevant, hi té adossat un petit volum complementari, i confrontant amb el camí, una petita esglesiola del segle XVIII. Els paraments són de pedra irregular i arrebossada de calç, excepte als marcs de les obertures, balconeres, cantonades, i en particular, a la façana de la capella feta de grans carreus polidament treballats. Aquest templet té el portal mutilat, però conserva un fragment de la vistosa rosassa..

A l'interior del cos principal, als baixos es conserven dos robustos arcs apuntats coberts de grans lloses i al soterrani es manté tota la distribució prou ben conservada.

Ens agradarà rebre confirmació a l'email castellardiari@gmail.com  de l’advocació de la capella a l’email castellardiari@gmail.com , ens sobta que no se’n faci esment, tot i entendre que avui la ignorància en matèria religiosa es considera un mèrit.  Ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

lunes, 12 de enero de 2026

AQUEST EDIFICI ERA L’ESCOLA DEL POBLADO EXPERIMENTAL DE CAN TUNIS ?. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ.

 

Jaume Sanmartí Verdaguer( Barcelona, 1941 ), i Raimon Torres Torres ( 1935 + 22.1.2013 )  dissenyaven el  Poblado Experimental de Can Tunis o Can Tunis Nou (1979-2004)

https://eltranvia48.blogspot.com/2020/08/el-poblado-experimental-de-can-tunis-o.html

El Salvador Vialcanet Ridao, publicava una fotografia de l’escola, la pregunta és obvia, l’edifici estava al  Poblado Experimental de Can Tunis o Can Tunis Nou (1979-2004)


FACHAVOX m’està posant pals a les rodes, no els agrada la llengua catalana – imagino que tampoc els catalans  - i em bloqueja , sense cap explicació, més enllà de maleir-los davant Déu – cosa que ja faig – agrairia que si teniu més informació la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

viernes, 2 de enero de 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DELS ANGELS. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-angels-oliana.html

https://www.youtube.com/watch?v=VkaeTspiRHQ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15665

Gran edifici que segueix l'esquema típic d'una masia, amb tres pisos i golfes. La coberta és a dos vessants. La porta principal s'obre al centre de la façana amb forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre d'aquesta hi ha un petit nínxol, avui sense cap imatge. Al damunt hi ha un òcul. A ambdós costats de la porta s'alcen dos pilars en forma de grans pinacles adossats a la façana. La façana és totalment arrebossada.

Al tercer pis s'obren tres finestres a la part central, flanquejades per dos balcons a cada banda. A les golfes hi ha una petita galeria amb tres finestres d'arc de mig punt.

El convent fou obert el 1690 i tancat el 1844.

En retratava la façana l’any 1986, l’Antonio Moras Navarro



El convent dels Àngels va ser la segona fundació de les Escoles Pies a Catalunya, un temple construït a finals del segle XVI. Hi ha la data del 1583 en una de les claus de la volta, mentre que la portalada té a la llinda la data del 1797. L’església, de planta basilical gairebé quadrada, és coberta amb voltes nervades i d’aresta, sostingudes per un sistema de grans pilars rectangulars.

Posteriorment fou escola dels germans de la Salle i, a partir dels anys setanta, escola pública d’ensenyament secundari.



Fotografia del interior de l’Església. Jordi Contijoch Boada

https://lavalira.eu/el-bisbat-opta-per-vendre-per-mes-diners-lantic-convent-doliana-a-un-privat-que-no-al-municipi-per-fer-habitatges-socials/

L’edifici en qüestió va albergar el convent de les monges de la Sagrada Família, establertes a Oliana l’any 1856 fins a mitjans dels anys 90 del segle XX, quan va cessar la seva activitat docent. Aquest mateix immoble va ser un antic hospital, que ja apareixia documentat el segle XV.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana



 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

jueves, 1 de enero de 2026

SANT PERE DE TORRES D’ALÀS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRA. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

L’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval i història de l’Art, i  va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona. Havia fet però una tasca gegantina a la comarca de l’Urgell sobirà,  l’Enciclopèdia Catalana   se’n ha fet ressò

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/968

Sant Pere de Torres d’Alàs , és un temple d’origen romànic, situat als afores del nucli, juntament amb el cementiri i la vella rectoria, que retratava l’any  1985 l’Antonio Moras Navarro.  



Es tracta d’un temple d’una sola nau capçada a nord-oest per un absis semicircular i amb coberta de fusta a doble vessant, sostinguda per una encavallada que sosté el llosat de la teulada. La porta d’accés es troba en arc de mig punt i amb dovelles, i a la part alta de la façana hi ha una finestra quadrangular de biaix simple. El conjunt està cobert per un llosat a doble vessant i la coberta està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. El parament exterior és de ciment, força irregular i hi ha restes de morter de calç

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/sant-pere-de-torres-dalas-alas-i-cerc.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-torres-alas-i-cerc

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-pere-alas-i-cerc-alt-urgell/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La tasca gegantina de l’Antonio Moras Navarro ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

La GEC digital,  l’hi dedica una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro  (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

 

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l’apòstol Sant Pere  i    Sant Antoni dela  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

sábado, 27 de diciembre de 2025

IN MEMORIAM. ESGLESIA DE MAS SARANYANA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL . BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  Llegia de l’església de Sant Miquel situada al costat del mas de Saranyana , que retratava l’any 1987, l’Antonio Moras Navarro ( Barcelona , 15 de juny de 1951 + Barcelona , 15 d'octubre del 2016 )  que no s’ha trobat cap notícia documental, d’aquest edifici  que  actualment es troba en un estat tant  ruïnós, que  el seu altar fou traslladat a l’església de Sant Serni d’Ogern, de la qual depenia




Edifici de planta rectangular, sense absis diferenciat, del qual ha desaparegut totalment la seva coberta i el sostre, format per una volta de rajol. Ha quedat reduït als murs perimetrals, en els quals es conserva la motllura ornamental, de guix, d’on arrencava la volta.

La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra d’una sola esqueixada, mentre que al mur de ponent hi ha un ull de bou circular, i un campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’aparell és de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i polits, però molt erosionats, disposats uniformement. S’aprecia un canvi d’aparell en la part alta dels murs, construïts amb carreu petit.

És molt probable que la part baixa dels murs correspongui a una obra medieval, de data molt avançada, ja dins el segle XIII, mentre que la part alta devia respondre a la reforma en la qual es construí la volta

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-saranyana-bassella

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar els Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

 Des de la meva infància he sentit que " qui no estrena res per nadal, no res val ", i així any rere any, he anat estrenant, mitjons, roba interior, camises,..., aquest any 2025 però, l'estrena serà més sonada,  enviaré a comunicacio@enciclopedia.cat  dades de l’Antonio Moras Navarro perquè es facin ressò de l’activitat gegantina, en l’àmbit del Patrimoni Històric.  


L’Antonio Moras Navarro va ser una figura fonamental en la preservació i difusió del Patrimoni Històric de l’Urgell sobirà i de Catalunya. La seva trajectòria professional i humana destaca per una dedicació exemplar que mereix la màxima lloança i reconeixement públic.

Antonio Moras Navarro va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i va traspassar el 15 d'octubre del 2016 a la mateixa ciutat.

El 1979 obtingué la llicenciatura en Geografia i Història, especialitat en Història Medieval. El 1988 assolí la segona llicenciatura, en la mateixa facultat, especialitat Història de l'Art.

Va ser mestre de primària entre 1978 i 2006, a més de col·laborar en la preparació de llibres de text per a l’escola

Des de l’any 1982, Moras Navarro va ser col·laborador del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, documentant i fotografiant prop de 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Urgell sobirà .

Va crear un arxiu personal extens, dedicat especialment a l’art romànic català, i va contribuir decisivament a la memòria fotogràfica i documental de la comarca de l'Urgell sobirà i del Pirineu. 

La seva mirada artística, rigorosa i sensible, ha esdevingut referent indiscutible en l’estudi del patrimoni històric de Catalunya.

Va publicar el 1989 el “Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola” a la Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat.

El 2004, a la col·lecció juvenil “Quan la Terra era plana” de Barcanova, va narrar les dures condicions de vida dels pagesos medievals, una mostra del seu compromís amb la divulgació de la història.

La seva tasca gegantina ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro


(Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l'arcàngel Sant Miquel i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


IN MEMORIAM ESGLÉSIA DE SANT PERE. ARSÈGUEL. L’URGELL SOBIRÀ, LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37750

Les restes de l'església de Sant Pere d'Arsèguel configuren un recinte de planta rectangular, de capçalera plana orientada a llevant i coberta enrunada des de fa molt temps. Els murs més ben conservats són els de tramuntana i ponent, mentre que el mur de migdia, on hi havia la porta d'accés, està parcialment ensorrat. La forma triangular del coronament del mur de ponent fa pensar en l'existència d'una coberta de fust de doble vessant, sense volta, tot i que no es pot saber del cert.

El parament dels murs està fet a base de carreus toscament desbastats col·locats en filades més o menys regulars. Tant a l'interior com a l'exterior de l'església hi ha restes de d'arrebossat de calç.

No sabem com era la porta pel que fa a la resta d'obertures resta la meitat inferior d'una finestra de doble esqueixada al mur de migdia i una altra finestra situada a la capçalera és coronada per un arc de mig punt.

El conjunt es troba envaït per la vegetació que fa perillar l'estructura. Fora del temple hi ha un mur baix fet amb pedra seca que és possible que fes de tanca de l'església.




Aquesta capella apareix documentada en la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, l’any 1092, que li deixà una part de les terres que tenia a la vila d’Arsèguel per al servei de la seva lluminària.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-darseguel

Quan al Topònim Arsèguel :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=4061

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goig a  l’email castellardiari@gmail.com

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.i 27

Avui 27.12.2025 és el dia dels botxins :

https://guimera.blog/contesnadal/27-12-el-dia-dels-botxins/

Els innocents atenen allò que es disposa a Romans, 12-10; No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Senyor, esperem amb ànsia, fins a desesperació l’acompliment del que diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”

Que l’apòstol Sant Pere,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  urgellencs , llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat


Badalona feia avergonyir Catalunya davant del món,  migrants contra migrants


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern