viernes, 26 de junio de 2026

LA VIRGEN DE LOS INCENDIOS


 La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO ,  s’alça  cada estiu, des de la incompetència humana.

No hi ha misteri ni fatalitat, sinó una litúrgia perfectament terrenal feta de negligència, cobdícia i una mediocritat institucional que ja ni s’amaga.

Ens agrada assenyalar el piròman solitari, aquell individu malalt que encén una metxa i fuig. És un relat còmode, gairebé redemptor: un culpable clar, una patologia, una excepció. Però la veritable foguera és sistèmica. Els boscos cremen perquè hi ha qui hi guanya, perquè hi ha qui mira cap a una altra banda, perquè hi ha qui administra els pressupostos públics com si fossin botí i no responsabilitat.

La política forestal —si és que encara es pot anomenar així— s’ha convertit en una caricatura: plans grandiloqüents, declaracions solemnes i, al darrere, una desertització lenta dels recursos de prevenció. Brigades insuficients, neteges inexistents, infraestructures abandonades. La prevenció no dona titulars, no es pot inaugurar amb cinta i fotografia; apagar incendis, en canvi, sí. I així, la tragèdia esdevé espectacle i coartada.

Hi ha també interessos més tèrbols: requalificacions encobertes, especulació latent, economies locals que troben en el desastre una oportunitat. No sempre és una conspiració, però massa sovint és una coincidència sospitosa. El bosc, quan crema, deixa de ser ecosistema per convertir-se en superfície disponible.

I mentrestant, el discurs oficial es refugia en el canvi climàtic com si fos una justificació. Sí, la sequera extrema i les temperatures altes són factors reals, innegables, utilitzar-los com a excusa universal però,  és una forma d’estultícia —o de cinisme— que evita assumir responsabilitats concretes.

El clima no redacta pressupostos ni decideix prioritats.

El resultat és un país que contempla, any rere any, com el seu patrimoni natural esdevé cendra, mentre els seus gestors professionals continuen girant en la roda de la ineficàcia sense conseqüències reals. No hi ha dimissions, no hi ha depuració de responsabilitats, no hi ha autèntica rendició de comptes. Només declaracions, promeses i una nova temporada d’incendis a l’horitzó.

La VIRGEN  DE LOS INCENDIOS , una deïtat pagana, molt venerada al REINO DE ESPAÑA, dit també REINO DE LA CORRUPCIÓN, i fins REINO DEL NARCOTRÁFICO,   no necessita miracles.  Necessita que  exigim responsabilitats als “ polítics professionals “ , i per damunt de tot que la ciutadania deixi  de venerar la incompetència, la corrupció, l’estultícia ,... .

 

jueves, 25 de junio de 2026

EL PI DE LES DEBANERES , ES LA PINASSA DE LA TORREGASSA D'OLIUS ? . EL SOLSONÈS

 

La Torregassa és una masia històrica situada al municipi d'Olius (Solsonès), catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba en una de les zones més elevades del terme municipal (a uns 936 metres d'altitud), en un altiplà boscós dominat per pinedes de gran valor ecològic

La Masia de la Torregassa,  es troba a la serra i coll de la Torregassa, a la zona occidental del municipi d'Olius, a prop del límit amb Castellar de la Ribera

Patrimoni: Forma part de l'extens mosaic de masies disseminades que caracteritzen el Solsonès. El paisatge de la finca està protegit i es caracteritza per la combinació de camps de cereals i boscos submediterranis de pinassa


 La Pinassa Monumental 

La coneguda històricament com la "Pinassa de la Torregassa" s'anomena oficialment Pi de les Debaneres. És un exemplar de pi pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) considerat arbre singular d'interès local.

Se l'anomena de les Debaneres perquè la forma geomètrica de les seves quatre branques principals recorda una antiga debanera de filar

Dimensions de l'exemplar:

Alçada total: 19,5 metres.

Vol de la soca: 2,92 metres.

Diàmetre de la capçada: Prop de 19 metres d'amplada, creant una ombra monumental.

Accés: Està situada exactament al quilòmetre 5,7 de la carretera C-149a (carretera de Sant Climenç), al pla de la Torregassa.



És un element molt fotografiat des de principis del segle XX per excursionistes clàssics com com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923)

https://lafotodelpep.org/2024/04/07/07-04-2024-2/

No tinc clar que l'arbre que va retratar com Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), sigui el mateix que com a foto antiga, publicava el Demetri Villar



Si més dades, sou pregats de fer-nos-les saber a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/el-pi-monumental-de-viladrich-al.html


EL Pi de Viladric, el darrer arbre del Solsonès declarat monumental l’any 1988, es va donar per mort el mes de gener de 2024 a causa de la sequera i els fongs.

Us imagineu una Catalunya independent?: 


martes, 23 de junio de 2026

ESGLÉSIA DE BESAN, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA CANDELERA, MAL DITA SANTA MARIA. ALINS DE LA VALLFERRERA. PALLARS SOBIRÀ

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/585

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/17379-rehabiliten-esglesia-santa-maria-de-besan-pel-risc-esfondrament

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-besan-alins-de-vallferrera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21012

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/09/goigs-la-mare-de-deu-de-besan-al.html

El poble de Besan forma part del municipi d’Alins, a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà.

L'Església de Besan , mal dita Santa Maria  - el Concili d’Efes de l’any 431, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos),I, MOLT IMPORTANT ,    va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atinguessin al decretat en el mateix concil -  l'advocació catòlica és la de la  Marededéu de la Candelera.

D'origen romànic, és un edifici d'una nau amb tres finestrons i un absis semicircular. Davant de la porta de l’església hi trobem la plaça del cementiri i al costat, una mola de molí o una roda encastada a terra, d'origen desconegut.




A la porta hi trobem unes planxes molt particulars, decorades amb puntejat de flors de sis pètals. Des de l’altra banda del barranc s’observen els dos cossos del temple: l’edifici original romànic dels segles XI i XII i els dos trams de nau afegits en el segle XIV.

 A l’interior de l’església s’hi conserva el paviment de còdols que data dels segles XVI – XVII, amb el disseny de vuit cercles de diferent mida ornamentats amb el dibuix de flors de sis pètals que també apareix a la porta.

L’edifici tenia un altar principal, en el qual actualment hi llueix una imatge de la Marededéu de la Candelera, i un de secundari dedicat a Sant Miquel.


 Avui dia, una gran reixa divideix l'espai interior de l’església, que sembla coincidir amb l'àmbit de l’original.

Hi va haver un projecte de restauració l’any 1985, però amb el pas del temps i el desús l’edifici torna a estar en cert estat de deteriorament, tot i que disposa de protecció patrimonial per haver estat declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2001.

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

 Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques

Que la Marededéu   elevi a l’Altíssim la nostra pregària;  Senyor, allibera el teu poble!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

domingo, 21 de junio de 2026

IN MEMORIAM. PUIGGALÍ. SUSQUEDA & SANT MARTÍ SACALM. LA SELVA

 

Puiggalí era una masia de planta rectangular, teulada a dos vessants i orientada nord-sud. Tenia la façana principal al sud. Estava edificada, per la cara nord, damunt de la mateixa roca. Es va reconstruir al segle xviii, hi ha una llinda a la cara sud que portava la data de 1733. La façana principal, pertanyia a aquesta època, l'arc de la primitiva estava tapiat i al damunt n'hi havia un altre fet de totxos. Tenia galeries d'arc de mig punt, cobertes en la façana. Els murs de la cara est i nord, eren de la primitiva construcció. Tenia planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia sòl de pedra i estava coberta amb volta de canó. El primer i segon pis tenien bigues de fusta al sostre.

 


 

https://lh4.googleusercontent.com/-d8aFnzY0nWU/T47BkKT9EXI/AAAAAAAAIik/-0dg8Um17Sk/s1600/13-Puiggal%25C3%25AD-Fitxa%2520BENS.jpg

https://serrallonga1640.blogspot.com/2013/11/la-triola-i-puiggali.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».


LA CASA DE LA MARIA CONSOLACIÓN VIDAL Y DE MORAGAS, II MARQUESA DE MORAGAS AL CARRER DOMINICS, 26. BARCELONA

 


Eusebi Climent i Viñolas (1840 – Barcelona, 6 de marzo de 1917) mestre obres, fou  l’autor de la casa del carrer Dominics 26,  promoguda per María de la Consolación Vidal y de Moragas (4 de enero de 1862 - 8 de octubre de 1948), II marquesa de Moragas, i I marquesa de Gélida   ,  desprès de la mort  de María de la Consolación de Moragas y de la Quintana (26 de septiembre de 1828 - 9 de febrero de 1904)

https://modernismobarcelona.com/autor/eusebi-climent-i-vinolas/

https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2017/01/20012017-casa-del-carrer-dominics-26.html

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-dominics-26/

Us imagineu una Catalunya independent?.

viernes, 19 de junio de 2026

DE LA GRANJA AGRÍCOLA PROVINCIAL A L’ESCOLA D’ENGINYERS TÈCNICS AGRÒNOMS. LLEIDA

 

Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)  era  autor  del projecte d’edifici de la Granja Agrícola Provincial, que donaria lloc a  l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrònoms, plantejat conjuntament amb Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 )   , i acabat l’any 1963.



https://arxiu.paeria.cat/es/actualidad/noticias/conmemoracion-del-80o-aniversario-de-la-muerte-del-arquitecto-ramon-argiles-y-bifet

https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424885/519452


Ramon Argilés  Bifet  ( Lleida, 5 de novembre de 1898 +  1943 ) 




Ignasi de Villalonga Casañés (Lleida, 22 d’agost de 1887 - 20 d’abril de 1970)

https://www.epdlp.com/edificio.php?id=11285

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escola-denginyers-agronoms-de-catalunya

IN MEMORIAM. CASA PAU SOLER MORELL. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

 Fotografia. Cornelia Bohl Smolders

Pau Soler i Morell (Vilanova i la Geltrú, 8 de novembre de 1821 - 2 de juliol de 1900) fou un dels impulsors de l'arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú.

August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser l’autor de la seva casa  al Carrer de Narcís Monturiol, 2


L'any 1909 va ser adquirida pel marquès de Castrofuerte, Eduardo Jalón Larragoiti   (Palència, 30 de juliol de 1840 - Barcelona, 17 de febrer de 1917  , que la va llegar a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

 Va ser remodelada el 2003 per Taller-3 i destinada a centre de documentació del segle XIX.