SANTA CECILIA D’ABELLA D’ADONS. VIU DE LLEVATA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 La Ribagorça  sobirana és una de les comarques amb menor població de Catalunya. A continuació, es detallen els aspectes clau sobre la seva demografia i la situació de la llengua catalana al territori segons les dades recents de l'Idescat.

Població total: 4.051 habitants (dades oficials per al 2025).

Densitat: 9,5 hab/km² (una de les densitats més baixes de Catalunya reflectint el seu caràcter pirinenc).

Superfície  427 km².  El Pallars jussà té 1.343,1 km²  

Estructura territorial: La població es concentra en tres municipis únics:

El Pont de Suert (capital comarcal): 2.425 habitants.

La Vall de Boí: 1.129 habitants .

Vilaller: 497 habitants

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/976

L’església d’Abella està dedicada a Santa Cecília, i s’esmenta per primera vegada l’any 961. Més tard, a la segona meitat del segle XX (974 i 979), el monestir de Lavaix va adquirir terres a la zona, i l’any 1023 els comtes del Pallars Sobirà donaren Abella al monestir amb tots els drets, homes i delmes, i es fundà l’església que era filial de la parròquia de Sant Vicenç d’Adons. Tradicionalment, se’n celebrava la festivitat el 22 de novembre, i el poble tenia una confraria que tenia la santa per patrona i celebraven una processó en honor seu, invocada contra tota mena de mals

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18229

Santa Cecília fou una jove cristiana de Roma, d’origen noble, que va viure fidel a la seva fe i a la seva virginitat, i que la tradició presenta com a màrtir al voltant del segle III.

La seva figura s’ha associat molt aviat amb la música, és patrona dels músics perquè la tradició diu que, mentre sonaven els instruments, el dia del seu casament , ella dins el seu cor cantava al Senyor.

La seva festa se celebra el 22 de novembre.

Algú pot explicar com va arribar aquesta advocació a la Ribagorça sobirana ?

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTA CECILIA DE GOTARGA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

Gotarta és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de la Ribagorça sobirana . Formà part del terme de Llesp fins a la seva incorporació al Pont de Suert el 1968. Està situat a l'extrem de llevant de l'antic terme de Llesp.

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/932

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18210

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16103

L’ església, parroquial, dedicada a santa Cecília i, es troba a la part alta dins el nucli vell.

Es tracta d’un petit temple amb campanar octogonal i irregular exempt.

 És un edifici d’una sola nau coberta amb voltes d’aresta i capçada per un absis rectangular.

 A la façana té un òcul i el portal dovellat.

La plaça del poble es troba annexa a l’església, però és de nova construcció, ja que allà hi havia antigament l’escola, que restà abandonada, i de la que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs, i imatges del interior de l'església  a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

 Que santa Cecilia  i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  pontarrins ,  santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT MIQUEL DEL FAI, ARA COM SANT LLORENÇ DEL MUNT,.., DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. BIGUES I RIELLS. EL VALLÈS ORIENTAL.

  

Sant miquel del Fai, és accessible per una carretera asfaltada que surt del poble de Sant Feliu de Codines, a l’extrem nord-est del poble, a tocar de l’escorxador; hi porta en un bonic recorregut de 7 km.

Està situat al capdamunt de la vall de Sant Miquel, dins el paratge natural dels Cingles de Bertí, en el terme municipal de Bigues i Riells del Fai i àmbit del poble de Riells del Fai, al Vallès Oriental. Per damunt mateix del monestir discorre el termenal del seu municipi amb el de Sant Quirze Safaja, del Moianès.

L’església de Sant Miquel del Fai i de la Marededéu homònima,  és l’església troglodítica més gran del país; es troba sota una gran balma, per sobre de la qual s’aboca el riu Rossinyol.

Fotografies. Assumpta  Figueras Viñas

Aquesta balma abriga també el corredor que té al davant i una altra estança, l’antiga Cova del Molí, que es troba als peus i a continuació de l’església. L’església fou ampliada i modificada en època gòtica, com és indicat al presbiteri, però conserva dels temps romànics bona part de la façana de migdia, on hi ha la porta d’entrada, d’arc de mig punt, ornada d’una arquivolta, i dues columnes amb capitells senzills ornats de temes vegetals. A banda i banda del portal hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, un d’ells convertit en una font on es va enterrar el fundador i algun dels seus familiars. Els carreus d’aquest mur romànic han estat rejuntats i l’aparell de l’arcada, feta de pedra tosca, es manté en bon estat, llevat de les bases, fortament erosionades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-fai-bigues-i-riells

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-fai

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-sant-miquel-sant-miquel-del-fai.html

Explica Josep Pla Casadevall, (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981) a la seva Guia de Catalunya, publicada per Edicions Destino l'any 1971 (pàgines 117-118) en relació a Sant Miquel del Fai.

"El que no veiérem enlloc fou la Cascada. Davant d'aquesta contrarietat, interrogarem als naturals del país, i una em digué:

La cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn? Vostè a vingut un mal dia. Vaig quedar estupefacte. Mai no hauria sospitat l'existència de cascades d'horari fix, intermitent i setmanal. La impetuosa descripció de la cascada feta per Victor Balaguer –penso – ha quedat molt malparada."

La resposta que recull de la dona, és avui absolutament vàlida. "Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha, la necessitem per regar i per fer una mica d'electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per els nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada."

Que la Marededéu, l'arcàngel sant Miquel " Princep de les milícies Celestials " i tot l'estol celestial, elevin a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA 

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. GIRONA

 

Llegia que el marquès de la Cuadra, Joan Maria d'Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, 1797 – Barcelona, 1879),  en morir havia deixat el seu palau destinat a una obra pietosa. El gran casal amb el corresponent jardí era situat al carrer de l'Albereda. Els marmessors del difunt marquès consideraren que el millor destí per aquella finca seria utilitzar-la com a solar per aixecar-hi el projectat temple.

La senyora Dolors Reitg de Baylina va fer donació de tres cases amb els respectius jardins, contigües al casal del marquès, situades més a la banda nord. Entre unes i altres propietats, hi havia un carrer que també va ser incorporat al solar amb autorització de l'Ajuntament. Tot el conjunt proporcionava un solar amplíssim en el qual s'hi podria encabir el conjunt dels elements projectats, un temple de considerables proporcions, una residència destinada a la comunitat encarregada del culte, i unes escoles confessionals.

Els primers plànols varen ser de l'arquitecte Martí Sureda i Vila (Girona, 1866 – Girona, 14 de enero de 1947), de l'any 1886. A la mort de l'arquitecte les obres foren dirigides pel mestre d'obres Francesc Salvat i Juncosa i, a partir de 1892 la direcció passà a l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva (Girona, 1848 – 1938).  

https://dadescat.com/2021/04/01/salvat-i-juncosa-francesc/

Francesc Salvat Juncosa , que era el sots president de l'Apostolat de l'Oració, va cedir el que li corresponia pels seus treballs del projecte i direcció de l'obra.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21260

Les escultures són de Bonaventura Llauradó.

https://www.pedresdegirona.com/esglesia_sagrat_cor_premsa.htm

A l'interior Rafael Masó_Valentí  (Girona, 16 d'agost de 1880 — Girona, 13 de juliol de 1935) va projectar una reforma de l'altar major de la qual només es varen realitzar les reixes. Aquestes varen ser retirades l'any 1965 i actualment es conserven al Museu d'Art i al claustre de la Catedral de Girona

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Jesús  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional;  els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món,; i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA LA VILA. PALAMÓS. L’EMPORDANET

 

Autor : Rafael Sánchez Echevarría

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/rafael-sanchez-echevarria

Ens agradarà rebre una imatge del  Rafael Sánchez Echevarría a l’email castellardiari@gmail.com , i alguna dada de la seva experiencia vital

https://agora.xtec.cat/escolalavilapalamos/lescola/historia/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11703

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Palam%C3%B3s+&page=5&pos=42

Les Escoles Municipals de Palamós es varen construir l'any 1931 segons el projecte de Rafael Sánchez Echevarria. L'edifici es va inaugurar el 1933.

L'any 1955 Claudi Díaz  Pérez (Figueres, 02/11/1904 - Barcelona, 19/06/1985)  , com a arquitecte escolar, redacta un projecte de reforma que durà a terme Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) a partir de 1957, com a nou arquitecte escolar.

Edifici de planta baixa i pis, de considerables proporcions, perfectament simètric. La façana consta de nou cossos amb un basament continu de pedra. El cos central, amb 6 finestres (3 de rectangulars i 3 de mig punt) està avançat. A banda i banda d'aquest cos, trobem dos cossos iguals, també de 6 finestres cadascun. Té dues entrades, totes dues per rampa, amb arc de mig punt.

La façana posterior és més senzilla pel que fa a motlluratge i material, però igual de simètrica. Presenta dues ales laterals avançades i dues porxades (3 arcs centrals i 2 de laterals) que comuniquen amb el pati.

La coberta és de teula àrab a dues aigües.

 Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

 Senyor, allibera'ns dels "CRISTIANOS"  de tots els colors, que insisteixen  en que únicament entens  la llengua castellana - ells en diuen ESPAÑOL - malgrat aquesta heretgia ,  perdona'ls  perquè no saben el que  es diuen i/o fan.  

CASA RAMON FARIGOLA. OLOT. LA GARROTXA

 La casa de Ramon Farigola  va ser projectada per  Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , Sadurní Brunet Pi (1886-1958)   hi va dur a terme una proposta decorativa per a la façana que, en essència, encara presenta clares reminiscències modernistes en els motius florals, en el recurs de les curvatures, en el forjat de la balconada i, també, en les columnes de totxo, que eren una característica personal de l’autor. Però realment cal constatar una diferència important allunyada d’aquest estil, que és el desajust que es produeix entre fons i forma, és a dir, l’ornamentació suposa un detall més cosmètic que real, més sobreposat com una pell artificial que no pas com una necessitat inherent a la proposta arquitectònica. Sigui com sigui, va servir per embellir notablement una casa menuda, situada a la vora de l’antiga estació de tren, que va ubicar en els baixos un bar, tal com testimonia el rètol de «Bar Estación de R.F.» elaborat pel mateix Brunet. 

Actualment l’edifici encara es conserva però ha perdut, precisament, tota l’ornamentació i només es pot apreciar la silueta d’on estava situada

CASA PAGÈS. OLOT. LA GARROTXA

Llegia que  el projecte de la casa Pagès i el de la casa Farigola estaven signats per Josep Esteve Corredor   (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , que va exercir d’arquitecte municipal d’Olot entre els anys 1923 i 1934. 

En lloc d’una casa seria més apropiat parlar d’un grup de tres domicilis promoguts per Josep Pagès en un espai que s’estava començant a urbanitzar entre els carrers de Francesc Montsalvatge i la plaça de Jaume Balmes, d’Olot.

 Era un conjunt que presentava un disseny una mica pintoresc i de regust alpí o d’alta muntanya, amb una pronunciada inclinació en dues teulades, que va provocar certa revolada crítica. No hi ha documents que permetin establir quina va ser l’aportació específica de Brunet però —si ens remetem al seguiment fotogràfic— tot fa pensar que ben probablement es va fer càrrec de la direcció d’obres. En canvi, no hi ha constància d’una proposta decorativa destacable. 

En el transcurs del temps l’edifici ha està modificat i, respecte al dibuix inicial, només podem resseguir una de les accentuades teulades i petits detalls decoratius en ceràmica a l’ampit de les finestres.

Vista general de la casa Pagès, 2018 (ACGAX. Col·lecció d’imatges de l’ACGAX. Autor: Quim Roca)