jueves, 27 de enero de 2022

EL SEMBRADOR D’ODI

 

Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981), als que força gent qualifiquen com “ el ximplet de Palència”, s’esforça en crear odi i divisió.




En bona part ho fa per ignorància, els mitjans de comunicació acreditaven que els seus “ títols acadèmics” estan sota sospita.


Ho fa però, també per amagar, amb Catalunya , el català i els catalans – fins el que només viuen aquí -  com a víctimes propiciatòries, els escàndols de corrupció del seu Partit, i la situació gravíssima en que això deixava les finances publiques.


No hi ha gaire cosa a fer, la justícia de moment no ha actuat – com estenem que caldria - , un bon consell, eviteu, sempre que us sigui possible qualsevol contacte i/o relació amb el “ sembrador d’odi” i  els seus seguidors, i esperem que el bon Déu els demani comptes per aquestes accions ignominioses.

LA FE DEL FUSTER

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia en la que apareix una creu  feta mb trossos de encolats i amb tacs interiors de fusta.




Aquesta senzilla estructura és el millor exemple del que representen per als cristians – això inclou, com bé sabeu, entre altres sectes als catòlics – les imatges religioses.


El text de ÈXODE 20,4,5 , sembla clar ;  No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix.


No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.


La imatge del Jordi Vila Juncá ens fa evocar – als que pertanyem a alguna de les sectes cristianes – el martiri de Jesús a la Creu, NO ADOREM la feina per demés excel·lent del Jordi Vila Juncá, sinó clarament per la seva mediació, al Jesús que  es lliurava a la mort, per retornar-nos la vida eterna.


Que el Senyor sigui sempre amb vosaltres.


Eviteu, sempre que us sigui possible qualsevol contacte i/o relació amb el “ sembrador d’odi” i  els seus seguidors, esperem que el bon Déu els demanis comptes per aquestes accions ignominioses.     

martes, 25 de enero de 2022

EL CRUCIFIX ROVELLAT DEL CEMENTIRI DE CANILLO.

 El Jordi Vila Juncá publica una imatge;  Crucifix al cementiri de Sant Serni de Canillo,  Andorra ;  ben curiós , artesà, vell,  rovellat, mostra de l’art i  la fe, dels que ens precedien en el camí a la Casa del Pare Celestial.




https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-serni-de-canillo/


La major part de l’actual edificació de Sant Serni és d’època barroca (segles XVII-XVIII),  s’han trobat encara alguns vestigis de l’antiga construcció romànica del segle XII, ja que les modificacions més importants fetes en època posterior es van centrar en el campanar i a la nau principal. 



A l’interior de l’església de Sant Serni hi ha  un santcrist d’estil gòtic popular de finals del segle XIV, realitzat en fusta policromada, i un retaule barroc dedicat al sant titular de la capella, el bisbe de Tolosa (segle III), del qual destaquem la talla de fusta policromada i la tècnica de pintura sobre taula.

https://museus.ad/ca/monuments/sant-serni-de-canillo


Poseu Andorra a la vostra agenda, i eviteu tota relació – si podeu – amb la gent que maldà per prohibir el català, i implantar altre cop els mals usos. 


lunes, 24 de enero de 2022

CASA DOLORS BALCELLS BUIGAS. CERDANYOLA DEL VALLÈS.

 

Malgrat el fred intens anava  el 24.01.2022 , fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria adaptar el nom, perquè de “ petita”  Cerdanyola, res , oi?, i retratava entre altres edificis la Casa de la Dolors Balcells Buigas , germana de l’  arquitecte  Eduard M. Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965),




La reforma d'aquesta casa, propietat de la seva germana Dolors Balcells Buigas,  des de l'any 1905, és probablement una de les obres primerenques de Balcells, influït encara pel corrent goticista ben present en l'ornamentació de les finestres.


Patrimoni Gencat la descriu així; edifici unifamiliar, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes.


 Presenta coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana el Passeig Cordelles.


 El conjunt mostra la inspiració en l'estil gòtic (ús de finestres amb claustra, motllures guardapols amb permòdols, etc.).


L'accés a l'edifici es realitza a través del jardí situat a la banda dreta de l'edifici.


Les obertures són rectangulars.


En l'actualitat, la casa ha quedat envoltada de construccions modernes.


El plafó ceràmic blau mostra la figura de la Mare de Déu dels Dolors, en al·lusió a la propietària, còpia d'una obra de Ticià  (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576).


No podia accedir a l’església parroquial advocada a Sant Martí de Tours on volia veure el Crist de Juventeny. 


Això de que els bars estiguin oberts i les esglésies tancades  ja cansa, oi?.

lunes, 20 de diciembre de 2021

CAN LLOSAS. OLOT. LA GARROTXA

 

Matias En Mais Castanyer  , publica una fotografia de Can Llosas (1894), casa del banquer i polític Pere Llosas (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), al carrer de Joan Pere Fontanella,  els promotors foren (Juan Llosas i Rosa Badia, pares de Pere Llosas i Badia), i l’autor del projecte fou el   mestre d’obres, Joan Cordomí Bosch.


Patrimoni Gencat la descriu com; casa eclèctica ubicada entre el carrer Fontanella i la carretera de Santa Pau. Disposa de baixos, planta, pis i golfes. La porta d'ingrés està emmarcada per pilars d'estuc que sostenen un entaulament rectangular amb motius florals i les inicials L.J.L.-R.B. La resta de les obertures també disposen d'entaulaments decorats amb fullatges, fruit i petxines.




Fotografia . Ivan Bea


La façana més característica de Can Llosas es la que mira a la carretera de Santa Pau, que retratava l’Olga Sacrest Roca ,      l’any 1986.




Cal destacar la gran galeria porxada amb arcs ogivals i els escuts que decoren els angles.


Poseu Olot a la llista d’indrets d’obligada visita, i al ensems - si us estimeu la vidaeviteu visitar Palència, almenys fins que s’hagi empresonat alPablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de 1981)

jueves, 2 de diciembre de 2021

EL PANTEÓ MAS DEL CEMENTIRI DE POBLENEU. BARCELONA

 

El Raül Pastó Ceballos pública la fotografia de l’àngel, enlairant-se amb les ales desplegades que acompanya cap al Cel la figura d'una dona jove, vestida amb una túnica, obra de l’escultor Federico Fabiani (28 de novembre de 1835-20 de gener de 1914) que llueix al panteó Mas, dissenyat pel mestre d’obres   Pere Bassegoda Mateu (1817-1908)


 


https://kripkit.com/federico-fabiani/

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17781

https://www.artfunerari.cat/cementiri-de-poblenou

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_del_Poblenou

https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=080193R11


Hi ha un turisme “ funerari” – normalment estranger – amb un alt nivell cultural, que gaudeix a cor que vols de cementiris com el de Poblenou, el de Montjuic, el de Lloret de Mar,...,  insisteixo que acostumen a ser persones d’alt nivell cultural, no hi trobareu doncs, “ al ximplet de Palència”, a  “ la montapollos “ , al “  basc foll” ,  la “ fatxa mòbil”,  o a l’inefable “ bocamoll” , esteu tranquils.

lunes, 29 de noviembre de 2021

IN MEMORIAM. L’ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ DE LA CREU ALTA DESAPAREGUDA EN L’ALÇAMENT ARMAT DELS MILITARS FEIXISTES CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA.


El Cisco Raurell Sans , pública una fotografia; Església de Sant Vicenç de la  Creu Alta, principis del segle XX. 




L'església,  inaugurada el 10 de novembre del 1889, pertanyia  a l'antic terme de Sant Vicenç de Jonqueres (la Creu Alta), el qual s'incorporà a Sabadell l'any 1904.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquella església que ’any 1936, com a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco –  que comptava amb la “ col·laboració “ de la Jerarquia de l’església catòlica, excepció feta del que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Venerable, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va ser cremada, sent reconstruïda el 1945 per Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981) – ens calen dades a l’email castellardiari@gmail.com de naixement i traspàs i si en teniu,  una fotografia d’aquest arquitecte )  i consagrada pel Dr. Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) el 12 d'octubre de 1956.


El 25 de maig de 1999 es va inaugurar la nova façana amb l'atri i l'acabament del campanar amb tres noves campanes i el rellotge actual.


Les façanes combinen l'obra vista i l'arrebossat.


La façana principal està flanquejada per dues torres, la del cimbori té uns baixos relleus de terra cuita obra de Camil Fàbregas Dalmau (Moià, 1906  + Sabadell, 2003)]


Destaca l'interior on hi ha pintures i escultures de la Capella del Sagrament, l'arc triomfal i els relleus de l'altar amb temes de l'Evangeli i de les Sagrades Escriptures, obres també de Camil Fàbregas Dalmau . L'escultor Adolf Salanguera i Abella (  Sabadell 25 de febrer de 1929 + Sabadell,  día 22 d’octubre de 2000),  hi té una imatge del Sagrat Cor. Altres talles són de Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968) i Francesc Juventeny i Boix (  Montcada i Reixac,  1906  - Cerdanya del Vallès, 27 d’agost de 1990 )  . Les vidrieres són de l’Antoni Oriach Rovira ( Barcelona, 1888 – 1979)


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/262-A.htm




http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/03/sant-vicenc-de-la-creu-alta-de-sabadell.html


https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona


Sabadell és i ha estat víctima d’un Alzheimer social que ha desfet la seva  consciencia col·lectiva