CAPELLA DE LA SERRATOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LES MASIES DE VOLTREGÀ.

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-serratosa

Llegia; Segons les llindes conservades la primera construcció data del 1877.

Posteriorment fou devastada i reconstruïda el 1929, per mans desconegudes, com és mal costum, oi?. Si teniu dades del promotor i de l’autor sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

Entenem l’odi cerval que hi ha vers Catalunya a bona part del Reino,  està però, que no acceptem que per això el Patrimoni històric de  Catalunya estigui mal documentat, o fins no ho estigui

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valra "  Dels amics  ens  guardi Déu, que dels enemics ja ho farem nosaltres "  

Està advocada a  a la Mare de Déu del Roser.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/capella-de-la-serratosa-advocada-la.html

https://www.facebook.com/photo?fbid=10162027452156706&set=pcb.10162027452491706

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DEL REMEI. BOLVIR. LA CERDANYA JUSSANA

  https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7671

L'església va ser encarregada per Agustí Manaut Taberner i projectada per Calixte Freixa Pla (Berga, 1843 - Llívia, 24 de febrer de 1920) el 1900, en honor de la seva difunta esposa Angelina Uyà Solernou.

L'agost de 1902 s'hi va construir l'escalinata de granit i es va beneir la campana, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels.

La família Manaut Uyà va refer el temple el 1944.Ens agradarà tenir noticia de l'autor de la restauració a l'email castellardiari@gmail.com 

Als anys setanta es va restaurar, a causa de l'estat de deixadesa en què es trobava. Ens agradarà tenir noticia de l'autor de la restauració a l'email castellardiari@gmail.com 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

Està situada en el camí de Sant Jaume o camí ral entre Puigcerdà i Bolvir.

Alguns investigadors relacionen el lloc amb la ubicació d'una antiga església  advocada a Santa Maria, advocació herètica de l’església nazional catòlica , que s'ha perdut.

Quan al topònim :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=9860

El departament inquisitorial de FACHAVOX qualificava de “ terrorisme “  la publicació:  

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE PUIGCERDÀ A LA RAMBLA JOSEP MARTÍ,  ON  SOBREVIUEN  - ENCARA -  ELS HABITATGES DELS MESTRES. PUIGCERDA.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2026/05/teniu-imatges-de-lescola-publica-de.html

Si en teniu més fades i/o imatges sou pregats de fer-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

https://www.instagram.com/p/C8byBCno1fo/

Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels bolvirencs,  bastussencs.   isonencs , fontcobertins , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís , iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catzalunya, usuraris de a xarxa viaria de Catdalunya, victimes del monolinguisme genocida, andalusos afectats pels aiguats ., andaluses afectades per la manca de cribratges de mama . , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE CASÓS, ADVOCADA A SANT ROMÀ. EL PONT DEL SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/978

https://patrimonivirtual360.in-situ.cat/mesromanic/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30382

Llegia de l’Església de Casós, advocada a Sant Romà, edifici  d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral en el centre de la nau. A llevant trobem l'absis amb arcuacions llombardes i precedit per un arc presbiteral a l'interior. L'aparell és de carreu de pedra calcària allargassat i col·locat en filades ordenades.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-casos-el-pont-de-suert

 Té un campanar d'espadanya de dos ulls. L'interior està cobert per un cel ras de guix. El paviment és de lloses de pedra irregulars. Els elements estructurals de fusta s'han començat a degradar a causa de la humitat. El cel ras i les façanes de ponent i llevant presenten esquerdes.

La decoració absidal s'inscriu plenament en les formes de l'arquitectura llombarda que ens recorda a Sant Quirc de Durro i el porxo de Santa Maria de Durro, que es poden datar en la segona meitat del segle XII.

 

Els batents de la porta d'entrada a l'església de Sant Romà conserven un forrellat de ferro forjat de tradició romànica, constituït pel passador el tirador, la planxa guardapany i una anella. El passador fa 50 cm de llarg i el tirador 32 cm de llarg i 5,5 d'ample. D'altra banda, el guardapany fa 15,5 cm de llarg per 16 cm d'alçada.

 

El forrellat s'estructura seguint la fórmula serpentiforme, és a dir, amb un dels extrems corbats tot formant un cap d'animal, en el qual destaquen les orelles i el morro força sobresortit amb la boca oberta. Tota la llargària del passador està decorada amb incisions. El mànec o tira és aplanat i ornat amb motius florals emmarcats per petites creuetes en aspa i cercles. El guardapany, amb cadascun dels costats de forma corba, també presenta decoració vegetal i geomètrica i se subjecta a la porta amb quatre claus originaris de forja.

 

Aquesta tipologia es repeteix en els forrellats romànics de la comarca.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE LLIÇÀ D’AMUNT ( SEGONS EL MAPA DE PATRIMONI ) EL VALLÈS ORIENTAL.

 

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/antigues-escoles-6

Llegia; Des de finals del segle XIX, les escoles públiques es van situar a l'edifici de l'Ajuntament, al carrer d'en Bosc.

El 1920, l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt va aprovar un pressupost de 7.500 pessetes per fer obres a l'edifici de les Escoles Nacionals.

L'any 1921 es va reformar l'edifici i es feren dues aules, una per a nens i una altra per a nenes i a la planta pis es feren dos habitatges per als mestres.

El 1922, finalitzaren les reformes.

El curs 1970-1971, les escoles van ser traslladades al carrer Folch i Torres, que en aquell moment s'anomenava Cervantes. Aleshores, l'edifici va ser venut per l'Ajuntament a la família propietària de Can Tuixells, situat darrere de l'edifici.

N’havia documentat un altre d’edifici:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

No en sabia trobar cap informació al Mapa de Patrimoni. Potser és el mateix, oi?.  

Ens agradarà rebre més informació  a l'email castellardiari@gmail.com 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

CRÒNICA D’UN COMIAT

 

Podeu conèixer dades històriques de l’Església de la Puríssima Concepció de Sabadell:

https://purissimasabadell.org/quant-a/historia/

https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona/143#google_vignette

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/primers-compassos-guerra-civil-1936-73147/

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/06/esglesia-de-la-immaculada-concepcio-de.html

El divendres 15.5.2026 a les 11,30 assistia a la missa exequial de la Clara Majó Dalmau.

Entre les lectures no hi havia l’obra del canonge anglès  Henry Scott Holland (1847-1918) , inspirada en un  dels sermons de  Sant  Agustí,  on incloïa  un poema  que s’anomena “Death is nothing at all” «La mort no és res en absolut», i que sovint es tradueix com  “a l’altre cantó del camí“.

 

«La mort no és res. Tan sols he anat a l’habitació del costat.

 

Jo sóc jo, i vosaltres sou vosaltres.

 

El que jo era per a vosaltres ho segueixo essent sempre.

 

Anomeneu-me pel nom amb què sempre m’heu cridat;

 

parleu-me con ho heu fet sempre,

 

no feu servir un to diferent, ni prengueu un aire solemne o trist.

 

Continueu rient d’allò que ens feia riure junts.

 

Pregueu, somrieu, penseu en mi, pregueu per mi.

 

Que el meu nom sigui pronunciat a casa com sempre ho heu fet,

 

sense èmfasi de cap mena ni cap traça d’ombra.

 

La vida significa tot el que sempre ha significat.

 

No s’ha tallat cap fil.

 

Per què hauria d’estar fora dels vostres pensaments,

 

simplement perquè no ens podem veure?

 

Us estic esperant, per un interval

 

No estic lluny; tan sols a l’altre cantó del camí. Tot va bé.»

En el camí de tornada fins al meu vehicle passava davant de la capella de la Marededéu de les Neus

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/goigs-la-mare-de-deu-de-les-neus_8.html

Cada cosa té el seu moment

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.

Avui, és el temps de plorar

BALNEARI TERMES ORION. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA

 

Llegia que els arquitectes Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888-11 de febrer de 1962) Juli Arnau / Joaquim Bover, Enric Bayona (reforma) treballaven  en èpoques diferents en aquest magnífic conjunt d’edificis

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=12&pos=111

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2502713-els-arquitectes-joaquim-bover-i-enric-bayona-donen-el-seu-arxiu-al-coac.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7084

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-les.html?m=0

https://estimadaterra.wordpress.com/2021/01/24/balneari-de-les-termes-orion-de-santa-coloma-de-farners/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23922

En els establiments balnearis l'entorn immediat té molta rellevància i, en aquest cas, el balneari disposa d'un gran parc que enllaça amb el de Sant Salvador formant un conjunt natural ordenat molt equilibrat. L'arribada pel pont que creua la riera de Santa Coloma porta a una avinguda de plàtans, la font de la deu i, tot seguit, l'edifici imponent blanc apareix majestuós al peu de la muntanya i els boscos.

L'edifici s'estén al llarg formant una gran façana per aprofitar al màxim l'espectacle del paisatge. L'edificació actual ens mostra una construcció allargada de tres plantes amb un cos central de quatre, rematat per un frontó amb un finestral circular decorat amb una garlanda. Els dos laterals també estan rematats per frontons més senzills i menys apuntats, així mateix com les finestres del primer pis. El més característic, però, és l'àmplia porxada de la façana amb pilastres, parelles de columnes jòniques de fust llis i balustrada amb el cos central sobresortint que fa d'abaixador de cotxes. Al costat esquerre hi ha un cos afegit que s'avança que segueix l'estil i s'integra amb la balustrada recorrent tota la terrassa de sobre el porxo. A l'interior es manté el vestíbul central amb les grans columnes jòniques que distribueixen l'espai cap a l'escala amb claraboia de vitralls i l'ascensor i vers les dues ales laterals. Al costat dret, en el lloc on hi havia el teatre, avui hi ha la sala de lectura, però es manté en el mur la boca de l'escenari emmarcada per motllures. La part del darrere de l'edifici està reservada als espais de servei i a la zona de banys. Als pisos superiors es troben les habitacions.

 

Fotografia de I.Forts/M.Pibernat. Ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern, i dades biogràfiques d’aquests fotògrafs a l’email castellardiari@gmail.com

No trobava  cap referència , ni imatges actuals de cap capella,  si n’existeix alguna sou pregats de fer-nos-ho saber, si és possible adjuntant imatges a l’email castellardiari@gmail.com

El món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular

La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el Sant Sopar per pantalles i oratoris per urbanisme depredador, convertint la memòria religiosa en "nosa" prescindible.

Un poble sense memòria és un poble vençut

TENIU MÉS DADES DE L’ESCOLA JAUME I DE LLIVIA?. LA CERDANYA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LLIVIA&page=1&pos=1

Llegia de l’escola Jaume I de LLivia;  Grup Escolar Jaume I, inaugurat l'any 1956.

 

Edifici format per quatre aules amb un gran pati d'esbarjo.

Onze anys més tard Josep Claret hi projecta una ampliació i una vivenda per el mestre.

https://pirineusdigital.cat/lescola-jaume-i-de-llivia-iniciara-el-curs-vinent-totalment-reformada/

Ens agradarà tenir noticia de l'autor de la reforma a l'email castellardiari@gmail.com