sábado, 13 de junio de 2026

CASA RAMON FARIGOLA. OLOT. LA GARROTXA

 La casa de Ramon Farigola  va ser projectada per  Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , Sadurní Brunet Pi (1886-1958)   hi va dur a terme una proposta decorativa per a la façana que, en essència, encara presenta clares reminiscències modernistes en els motius florals, en el recurs de les curvatures, en el forjat de la balconada i, també, en les columnes de totxo, que eren una característica personal de l’autor. Però realment cal constatar una diferència important allunyada d’aquest estil, que és el desajust que es produeix entre fons i forma, és a dir, l’ornamentació suposa un detall més cosmètic que real, més sobreposat com una pell artificial que no pas com una necessitat inherent a la proposta arquitectònica. Sigui com sigui, va servir per embellir notablement una casa menuda, situada a la vora de l’antiga estació de tren, que va ubicar en els baixos un bar, tal com testimonia el rètol de «Bar Estación de R.F.» elaborat pel mateix Brunet. 


Actualment l’edifici encara es conserva però ha perdut, precisament, tota l’ornamentació i només es pot apreciar la silueta d’on estava situada

CASA PAGÈS. OLOT. LA GARROTXA

Llegia que  el projecte de la casa Pagès i el de la casa Farigola estaven signats per Josep Esteve Corredor   (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) , que va exercir d’arquitecte municipal d’Olot entre els anys 1923 i 1934. 

En lloc d’una casa seria més apropiat parlar d’un grup de tres domicilis promoguts per Josep Pagès en un espai que s’estava començant a urbanitzar entre els carrers de Francesc Montsalvatge i la plaça de Jaume Balmes, d’Olot.

 Era un conjunt que presentava un disseny una mica pintoresc i de regust alpí o d’alta muntanya, amb una pronunciada inclinació en dues teulades, que va provocar certa revolada crítica. No hi ha documents que permetin establir quina va ser l’aportació específica de Brunet però —si ens remetem al seguiment fotogràfic— tot fa pensar que ben probablement es va fer càrrec de la direcció d’obres. En canvi, no hi ha constància d’una proposta decorativa destacable. 

En el transcurs del temps l’edifici ha està modificat i, respecte al dibuix inicial, només podem resseguir una de les accentuades teulades i petits detalls decoratius en ceràmica a l’ampit de les finestres.

martes, 9 de junio de 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE ALPICAT, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. SEGRIÀ.

 

https://www.territoris.cat/articulo/segria/alpicat-tanca-culte-lesglesia-sant-bartomeu-per-lleus-desprendiments-coberta/20190218130847054824.html

https://www.alpicat.cat/el-municipi/patrimoni-arquitectonic/edificis-religiosos/esglesia-parroquial-de-sant-bartomeu

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14217

Església de tres naus amb la central més elevada i amb contraforts. Als peus es troba la façana, d'estil barroc, amb un portal d'arc escarser motllurat, amb dues pilastres a banda i banda que aguanten una cornisa molt malmesa a sobre del qual es troben, als extrems, dos petits pinacles rematats en boles. Aquesta façana compta a més a més amb dues obertures circulars situades a l'eix central i dues volutes als costats. La façana acaba en forma semicircular i queda rematada per una cornisa amb poc voladís. El campanar reconstruït l'any 1988 aprofitant una important obra de millora de l’edifici, és de base quadrada continuada en octogonal i acabada amb una balustrada o mirador.




Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Bartomeu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català, Senyor, allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA 

TENIU IMATGES DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CORNELLA DE TERRI QUE S’AIXECAVEN PER L’ARQUITECTE ISIDRE BOSCH BATALLÉ ?. PLA DE L’ESTANY

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cornella&page=2&pos=19

Llegia que fins a la construcció, l'any 1924, de les Escoles, a Cornellà de Terri les nenes assistien a l'escola de les monges Dominiques de l'Anunciata (instal·lades des de 1904 i que abandonaren la vila en els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco )  i els nens a l'escola nacional ubicada als baixos de l'edifici de l'antic Ajuntament (a la plaça, ara Centre Cultural).




Les condicions dels locals de l'escola nacional, queden de manifest l'any 1921 quan un informe mèdic alerta del seu mal estat.

 Tres anys després, es construeixen als afores del poble les noves escoles segons projecte de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona, 22 de juliol de 1960)

Amb la construcció l'any 1971 de l'escola comarcal (actualment CEIP La Vall, reg. 5059), l'edifici de les antigues escoles és abandonat.

L'edifici, que fou enderrocat, presentava planta rectangular amb un gran pati a la part del davant.

 Tant el pati com l'edifici estava dividit en dues parts, la dels nens i la de les nenes.

En el seu solar s'hi construeix el nou edifici de l'Ajuntament.

 https://www.guimera.blog/tribuna/escoles-publiques-de-cornella-del-terri-ravos-sant-andreu-pla-de-lestany-girona-catalunya/

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalane

 

 

jueves, 4 de junio de 2026

FUNDACIÓ ESCOLA ABADESSA EMMA. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escola&adreca=&poblacio=ripoll&page=1&pos=2

https://ampaabadessaemma.blogspot.com/2008/12/una-mica-dhistoria.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/obres/escoles-a-sant-joan-de-les-abadesses

L'actual escola Fundació Escola Abadessa Emma és el resultat de la fusió de l’Escola Parroquial i l’Escola de les Germanes Carmelites. Les primeres notícies de l’escola parroquial són de 1935, quan el rector de la parròquia, Mossèn Sanglas, i el Batlle de Sant Joan, Francesc Arnau, van obrir una escola als locals situats al passeig Macià (ara del Comte Guifré). Mentre que les Carmelites s'havien establert a Sant Joan el 30 d’octubre de 1843, quan varen obrir un col·legi per a nenes. L'any 1974, l'escola parroquial, que havia anat canviant de locals, es va establir al mateix edifici del col·legi de les Germanes Carmelites, formant un sol centre ABADESSA EMMA, que des de 1985 rep el nom de FUNDACIÓ ESCOLA ABADESSA EMMA.

 


Edifici projectat per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) , i realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona Brunet, també conegut com a Santiago Espona i Brunet (Barcelona, 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958) fou un industrial, col·leccionista d'art, bibliòfil i mecenes català, molt vinculat a la Junta de Museus i fill il·lustre de Sant Joan de les Abadesses.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia» 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

LES LLOSSES TORNARÀ A TENIR ESCOLA PÚBLICA?, EL RIPOLLÈS.

 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/ajuntament-i-escoles-de-les-lloses-el.html

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escola&adreca=&poblacio=ripoll&page=1&pos=4

https://www.gerio.cat/noticia/1733816/les-llosses-estrenara-escola-en-el-nou-curs-2026-2027

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/252306/el-projecte-de-la-nova-escola-de-les-llosses-comenca-per-les-finestres

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/251045/reticencia-veinal-pel-projecte-de-lescola-de-les-llosses



Autors : Lluís Jorda Sala i Pol Jordà Sala Taller SAU

https://www.premisarquitecturagirona.cat/projecte/les-llosses-centre-dactivitats-integrat-al-paisatge/

    El sostre demogràfic de les Lloses s’assolia al cens de 1857 amb 1831 ànimes, es tancava l’exercici 2025 amb 197 veïns empadronats

    Un poble sense memòria és un poble vençut

    Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

    Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

    Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

    Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

    «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia» 

     Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

    inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

     

    IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE VILALLONGA DE TER QUE PROJECTAVA JULI MARIA FOSSAS MARTÍNEZ, I DEL MESTRE JESÚS PAU SOLER. EL RIPOLLÈS

    https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=escola&adreca=&poblacio=ripoll&page=1&pos=7

    L'any 1916 l'Ajuntament de Vilallonga de Ter inicia els tràmits per a la construcció d'una escola pública. Fins aquell moment les aules estan situades en locals mancats de les condicions òptimes per a l'ensenyament.

    El consistori encarrega la redacció del projecte d'"Escuelas elementales para ambos sexos" a l'arquitecte Juli M. Fossas  Martínez, (Barcelona, 1868-1945), que el lliura l'any 1917.

    Edifici modernista de planta baixa i pis, fou inaugurat a finals de 1918.


     La planta baixa destinada a aules, una de nens i una de nenes amb accés i pati separat per sexes. I la planta pis a habitatge pels mestres.

    https://www.elpuntavui.cat/societat/article/16-educacio/1403888-centenari-de-l-escola-modernista-de-vilallonga.html

    Vaig tenir el goig i la fortuna de que el  Lluís Pau Corominas (Castellfollit de la Roca, la Garrotxa 1950) em cedís fotografies  que va fer el seu  pare Jesús Pau Soler ( Banyoles, Pla de l’Estany ,Girona, 1921-Lloret de Mar, la Selva, Girona, 1996) quant el van destinar com a mestre, després de les pràctiques a Banyoles.



    https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-ledifici-de-lescola-mixta-i-habitatge-dels-mestres-de-vilallonga-de-ter-anterior-a-la-dictadura-franquista-el-ripolles-girona-catalunya/1061807

    Un poble sense memòria és un poble vençut

    Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

    Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

    Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'.

    Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

    «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

     Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

    inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern