viernes, 30 de noviembre de 2018

TORRE DELS GORCHS. BARBERÀ DEL VALLÈS

Quan m’acomiadava de la Núria Domènech Bartomeus, Responsable d’Orientació sociolaboral i dinamització comunitària, coincidíem ambdós en que no existeix la casualitat.

Li explicava que imparteixo xerrades, sobre l’excursionisme científic català, i que necessito ben poca cosa per a fer-ho; un ordinador amb connexió a Internet, un projector i una pantalla, o una paret blanca, i per descomptat públic.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/anotacions-per-fer-una-xerrada/

Havia pogut retratar la Torre d’en Gorgs, que curiosament no forma part de la minsa llista de monuments de Barberà del Vallès, com tampoc l’església de l’Assumpció, ni l’edifici de l’Ajuntament. D’ambdós edificis esperem rebre noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels seus autors, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,... , i de l’edifici de l’Ajuntament voldríem saber si va aixoplugar en algun moment les escoles Públiques. https://www.barberapromocio.cat/ca




De Can Gorgs hi ha alguns treballs dispersos :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5963
https://bdvcastell.wordpress.com/la-torre-den-gorgs/

Els marquesos de Llió – marquesat del que no sabia trobar la genealogia - sobta per la seva ubiqüitat:

Sant Pere de Riudebitlles.
Barcelona
Badalona
Santa Maria de Barberà.
...

https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268701
Llegia ; des de mitjan segle XVIII fins al darrer terç del segle XIX fou habitada pels marquesos de Llió
https://rondaller.wordpress.com/2018/04/03/ser-marques-o-no-fer-res/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_del_Marqu%C3%A8s_de_Lli%C3%B3

Dels propietaris posteriors hi ha algunes dades :


Emili Moragas i Ramírez [ Sabadell, 1890 – 1948 ]
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HKM
https://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-8846.xml
https://www.veusbarbera.cat/informacio/seccions/historia-de-barbera/fem-memoria-qui-va-ser-doctor-moragas/
Elisa Badia i Pons (1895 – 1975).

Llegia, a començament del segle XX es construeix un nou mòdul dissenyat per l’arquitecte Renom. ¿Podria ser Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931)?


Intuïm que el promotor d’aquella ampliació va ser Josep Badia i Capdevila ( 1841+ 1917).
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/204212-281002-1-PB.pdf


Barberà del Vallès, ha de posar fil a l’agulla en el tema de la documentació del patrimoni històric abans que sigui massa tard. El creixement exponencial- com s’ha donat aquí - té per al patrimoni històric pitjors conseqüències que la despoblació, que s’ha donat de forma extrema en les comarques interiors de Catalunya

El cens de Santa Maria de Barberà l’any 1857 era de 711 ànimes, de 1.622 l’any 1930, i 3.328 l’any 1950, 8.928 l’any 1970, 28.679 l’any 1981 i 32.860 al tancar l’exercici de 2017.

miércoles, 28 de noviembre de 2018

ESCOLA PÚBLICA ENRIC CASASSAS. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

M’aturava a retratar les façanes d’obra vista molt treballades de l’escola Enric Casassas, llegia que Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) ho feia així, amb la voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador. Aquesta voluntat la podem veure per l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per en Marià Burgués Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta. En aquest plafó podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici. Destacar l’originalitat de les obertures que ens remet a formes orientalitzants. Un altre element que cal posar de manifest és el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.


Aquesta escola fou construïda l'any 1897.

Va ser el primer i el darrer testimoni del moviment pro edificis escolars iniciat el 1888.

Es va enderrocar la part interior de l'immoble i al desembre del 1982 es va construir una nova escola acoblada a l'antiga façana.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27766

Sobraven dits en una mà per comptar les escoles públiques de Sabadell en els primers ANÑOS TRIUNFALES:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/edifici-modernista-de-lescola.html

Els amics de Barberà del Vallès, no tenen dades qui podia ser l’autor de les escoles públiques anteriors a la dictadura franquista_
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/08/escoles-publiques-de-barbera-del-valles.html

Per la seva semblança amb les de Can Rull; podrien atribuir-se també a l’arquitecte Joaquim Manich i Comerma (1882 - 1976)?

Ens agradarà en tot cas, tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 26 de noviembre de 2018

ESCOLA DE LES MISSIONERES DELS SAGRATS CORS. CENTELLES. OSONA. CATALUNYA

Malgrat les noticies – que sempre parlen de boira i fred a la comarca d’Osona – decidia arribar-me fins al Santuari de la Mare de l’Ajuda de Balenyà, el termòmetre del cotxe marcava 5 graus , i la boira començada a esquinçar-se.

Un cop feta la feina, em semblava que tindria temps per fer un tomb per Centelles, i retratava la façana de ‘Escola dels Sagrats Cors’, ubicada en els edificis de l’antic hospital i de la parròquia de Santa Coloma.
http://www.xtec.cat/esc-sagratscors-centelles/Imatges%20portada/75%20anys%20(article).pdf


El Mapa de Patrimoni ens diu en relació a l’Hospital; sembla ser que va ser fundat en el segle XVII, però no va ser fins al XVIII quan es va situar l'Hospital al carrer Bonaire (ara anomenat carrer de l'Hospital) en uns terrenys adquirits al senyor Rossell.

El nou edifici, dotat de capella i convent es troba documentat ja en 1707.

L'any 1859 l'Ajuntament i la Junta Benèfica van pactar la vinguda de les germanes carmelitanes per fer-se càrrec de l'hospital i d'una escola de nenes que es va obrir llavors. Es va aprofitar també per ampliar l'hospital per adequar-lo als nous temps, posteriorment, el 1903 es va portar a terme l'última gran remodelació ampliant-lo i redistribuint-lo de nou.

No s’explica quan i com deixen d’estar presents les Carmelites, i sabem que les Missioneres dels Sagrats Cors arriben a Centelles, l’any 1939 de les mans d’un grup reduït de germanes que, de bon principi i se’ns demora, s’implicaren amb il·lusió en l’educació de les nenes del poble i en l’atenció als malalts més necessitats, en uns moments de postguerra, de penúries i depressió.

Entenem que les Missioneres dels Sagrats Cors arriben al ‘paso alegre de la paz’ com acostumava a dir el sàtrapa.

Ens agradarà saber més a l’email coneixercatalunya@gmail.com sobre la història de l’educació a Centelles.

http://relatsencatala.cat/relat/les-escoles-publiques-de-la-ii-republica-a-centelles/1045113
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/capella-de-santa-maria-de-jesus.html

Tenim pendent, La Rosa, el Miquel i l’Antonio, una visita a la fageda de Sauva Negra, i valorava la possibilitat d’incloure també, l’Ajuda de Balenyà, i si mes no la Plaça de Centelles. Ah!, la fageda, situada en una quasi permanent obaga és un lloc extremadament fred.

jueves, 22 de noviembre de 2018

MÚSSER. LLES DE CERDANYA. LLEIDA. CATALUNYA

La Maria Rosa Planell Grau, publica una fotografia – magnifica – de Músser, de que ens diu l’enciclopèdia Catalana; poble del municipi de Lles de Cerdanya (la Cerdanya jussàna), situat a 1.305 metres d’altitud, damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell. Juntament amb Travesseres va formar un municipi fins a la seva integració a Lles de Cerdanya el 1970.


L’església parroquial (Sant Fructuós) és d’origen romànic (segle XI).

Patrimoni Gencat ens diu; Església parroquial de Músser, parròquia citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (Munciar). El temple va ser restaurat el 1959. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor de la restauració

Sant Fructuós és l'església parroquial del nucli de Músser i es troba ubicada dins de l'entramat medieval de la població.

És un edifici de planta rectangular, amb una sola nau amb volta de canó. A la capçalera hi ha l'absis semicircular romànic, posteriorment sobrealçat, adornat amb arcuacions i bandes llombardes, i una finestra de doble esqueixada lleugerament desplaçada del centre. A l'interior, l'absis enllaça amb la nau per un ampli espai presbiteral. La coberta de volta de canó amb dos arcs doblers, no és l'original. La portalada està situada al mur de migdia i està formada per per tres arcs en gradació amb l'arquivolta exterior aixamfranada. En l'arc hi ha incisa i pintada de vermell la inscripció: I DE MUSSA RESTAURADA 1958. A la façana de ponent s'hi va aixecar en època posterior al romànic un monumental campanar de torre de planta gairebé rectangular i coberta piramidal.

Hi ha dues curioses piques beneiteres fixades a banda i banda de la porta d'accés a l'interior de la nau, d'uns 40 centímetres de diàmetre, que en la part central presenten uns rostres molts rústecs esculpits a la pedra. També hi ha una pica baptismal.

L'espai presbiteral esta decorat amb pintures modernes que representen escenes de la Creació.

Al segle XIV l'església de Sant Fructuós va rebre la visita del delegat de l'arquebisbe de Tarragona.

El lloc és esmentat ja el 839.

L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò

Ens agradarà tenir noticies a l’email coneixercataunya@gmail.com , imatges i/o dades de l’edifici que aixoplugava les escoles abans de la dictadura franquista.

LLISTAT D’EDIFICIS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA ROMANA A SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

L’any 1914 quan Sant Pere de Ribes rondava les 2.000 ànimes, el Josep Salvany Blanch ( (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava únicament tres creus de terme.


És una feina llarga, i sovint difícil de dur a terme. A les capelles que formen part d’una propietat únicament s’hi pot accedir si ho permet el seu propietari, i això no sempre succeeix en un context d’inseguretat creixent com el que patim en aquesta obligada pertinença al REINO DE ESPAÑA
A dia d’avui, 22.11.2018 tinc imatges i dades de :

SANT PERE DE RIBES. ESGLÉSIA VELLA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/09/sant-pere-de-ribes-esglesia-vella.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/11/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de.html

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA IMMACULADA DEL REDÓS DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/in-memoriam-de-la-capella-de-la.html

CAP BOIG TIRA PEDRES A LA SEVA TEULADA. SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/cap-boig-tira-pedres-la-seva-teulada.html

LA FENÊTRE DE LA CHAPELLE DE NOTRE-DAME DES DOULEURS DE CAN COLL A SANT PARE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/la-fenetre-de-la-chapelle-de-notre-dame.html

L’ORATORI DE LA MAREDEDÉU DELS DOLORS DE CAN COLL. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/12/loratori-de-la-marededeu-dels-dolors-de.html

TORRE DEL MAS VIDAL DE VILANOVETA. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/torre-del-mas-vidal-de-vilanoveta-sant.html

LA WALLFAHRTSKIRCHE VON SANT PAUL. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/01/wallfahrtskirche-von-sant-paul-sant.html

CAPELLA DE SANTA MARIA DE MONTGRÒS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/la-capella-de-santa-maria-de-montgros.html

No encara, i per això demano la col·laboració dels ribetans de :

capella de Can Giralt dedicada a la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep.

capella dedicada a la Maria Auxiliadora de la Torre del Veguer


Capella de Can Pere de la Plana

capella de Sant Jaume del Carç


És possible que existeixin o hagin existit altres edificis religiosos, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i actualitzarem el llistat.

Catalunya us ho agrairà.

lunes, 19 de noviembre de 2018

ESCOLA DE LA SALLE. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, s’afegia a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i em feia arribar imatges de l’edifici de l’escola la Salle de Manlleu.


Osona a reconegut l’aportació dels Morató file:///C:/Users/Usuario/Downloads/285317-393115-1-SM.pdf

Quan toqui, caldrà fer-ho també amb els Callis, un dels quals, Ramon Callis - ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com – és l’autor reconegut de la Capella del Col·legi de la Salle.





https://lasallemanlleu.cat/lescola/historia/

https://www.naciodigital.cat/osona/elmanlleudahir/salle/facana/salle.htm

El 18 d’abril de 1880, arriben a Manlleu tres germans, encapçalats per Enric Delaris, natural de Cotlliure, que exercirà de director del col·legi durant gairebé trenta-cinc anys, i que serà una personalitat reconeguda a la vila. De seguida, els germans comencen a impartir el seu ensenyament, en un edifici que havia estat una antiga nau de la fàbrica de can Barrera (situada on avui es troba l’ala de Batxillerat del Col·legi), cedida provisionalment per la senyora Filomena Torrent, usufructuaria del terreny i vídua de Codina. Ens agradarà tenir noticia del cgnom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquesta benefactora a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ajudeu-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, públics, privats, religiosos,.., de qualsevol confessió.

Catalunya us ho agrairà.

domingo, 18 de noviembre de 2018

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA EVANGÈLICA DE FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. CATALUNYA

Em meravellava la publicació d’una fotografia per l’ Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, en la que apareix un dibuix de l’Escola Evangèlica de Figueres, i es fa esment de les de Vilabertran, Llança,...


No fan esment de l’ús com escola d’aquest edifici ni:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Figueres&page=13&pos=129

http://www.clerchinicolau.com/qui-som/limmoble/

Autor de l’edifici: Francesc Puig i Saguer, mestre d’obres, ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Autor de la reforma i del campanar d’estil modernista: Sebastià Pi i Pi, mestre d’obres, ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6982

Com tampoc patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=19584

Les diferents confessions ‘protestants’ van ser especialment actives pel que fa a l’ensenyament, com recollíem a Rubí, a la comarca del Vallès Occidental.

Fora possible tenir imatges de les escoles evangèliques de Vilabertran i Llança?; les esperem a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://docplayer.es/74325162-Un-iniorme-sobre-els-protesiants-a-la-diocesi-de-girona-lany-1930.html

Catalunya us ho agrairà.

sábado, 17 de noviembre de 2018

CASES MANENT ALS NUMEROS 12-16-18 DEL CARRER DE L’ESCOLA INDUSTRIAL. SABADELL

Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), aixecava en el període 1902 – 1904 tres edificis al carrer de l’Escola Industrial, que es coneixen com les ‘ cases Manent’, ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern, i el lloc i data del traspàs del promotor, aquestes dades son les mínimes que s’acostumen a facilitar en els catàlegs de patrimoni dels països ‘civilitzats’. Dol no poder incloure – encara – en aquesta categoria a Catalunya.

Llegia a patrimoni Gencat que la casa de número 18 és un habitatge format per la planta baixa, pis i golfes coronat per una torratxa. El parament dels murs presenta una distribució asimètrica de les obertures, per a les que s'utilitza l'arc de mig punt i l'escarser. La decoració ve donada a partir de ceràmica policroma irregular que se situa sota l'ampit de les finestres i a la llinda de l'arcada de la torre. Destaca, a l'extrem dret, aquesta torre de planta rectangular i teulada de dues vessants, així com la cornisa suportada per arcuacions. El sòcol de l'habitatge ha sofert modificacions que impedeixen conèixer el seu disseny original.


Inicialment fou utilitzat com habitatge i posteriorment fou la seu de Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, que l'any 1977 es transformà en la Caixa de Catalunya. Com a conseqüències ha sofert reformes internes i externes que se centren en la zona del sòcol presentant una decoració amb carreus irregulars de pedra.

El tema de la ‘desaparició’ de les Caixes d’Estalvis de Catalunya, si algun dia s’assoleix la independència s’haurà de revisar, i deduir les responsabilitats que corresponguin.

Pel que fa a la casa de número 16 del carrer Escola Industrial, és un habitatge unifamiliar, de doble cos (8, 5) i entre mitgeres. Està format per planta baixa, pis i un pati posterior. La façana és de composició simètrica de la qual destaca una cornisa ondulada. Els materials emprats són l'estuc imitant l'obra vista i la pedra. També cal estacar el ferro forjat de les reixes de finestres i balcons. Aquest habitatge forma part d'una promoció unitària de tres, amb les façanes de l'interior iguals i les del carrer diferents. L'interior d'aquest edifici ha estat reformat i actualment es comunica amb l'edifici veí, formant amb ell una unitat funcional.


Esperem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

miércoles, 14 de noviembre de 2018

SANT MARTÍ DE TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’any 1920 el Josep Salvany Blanch, retratava la façana de l’església de Sant Martí de Talarn.
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/TALARN/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1



Avui, hi ha poques diferencies, el rellotge, la manca del campanar i la presència de vehicles.


El Josep Vives publica dues fotografies del interior, en les que apareix la marca d’aigua Batlló.


En relació a l’orgue us deixo un interessantíssim enllaç :
http://catalonianpipeorgans.blogspot.com/2015/03/61-orgue-de-lesglesia-de-sant-marti.html

Cal posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i artístic que es conserva – encara- en aquesta comarca, incentivant als habitants de les terres baixes perquè vinguin a descobrir-lo.

domingo, 11 de noviembre de 2018

ORATORI DE SANT PAU XIC. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Retratava amb la Canon Ixus la capelleta coneguda com Sant Pau Xic, situada a mig camí del santuari de Sant Pau.




El Mapa de patrimoni ens diu que és una construcció del segle XX, de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul. A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.

La teulada és feta de maó pla i en altres èpoques estava SEMPRE plena de pedres, entre els ribetans/es de ‘ tota la vida’ que estaven en ‘edat de casar’ va ser molt popular la creença que en pujar pel camí de l'ermita de Sant Pau s'havia de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic.

Si la pedra es quedava al teulat, volia dir que et casaries aquell any; altrament si la pedra queia no ho faries mai.

Avui, la religió està en clara decadència, i tant les persones en ‘edat de casar’ , com les que ja estan casades, es guarden les pedres a la butxaca per llençar-les – si cal fer-ho en algun moment – a la seva parella.

El món ha canviat, i dissortadament en molt aspectes no ho ha fet de forma positiva, oi?.

sábado, 10 de noviembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Gràcies a la Laura Tomàs Sánchez, Técnica de l’arxiu local de Sant Pere de Ribes, sabíem que Francesc Marcer i Oliver, de can Coll, `"descendent d’americanos”, potser amb l’ajuda d’algun arquitecte – del que ens agradarà rebre dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i en estreta col•laboració amb Juan Vidal Cuadras nascut al 1863 de professió paleta; casat amb Francisca Marcer Mestre nascuda al 1864, amb domicili al carrer del Doctor Puig 1, citat habitualment com Joanet “paleta”, del que trobem força obres a Sant Pere de Ribes, s’ocupava – en tots els sentits – d’aixecar aquesta magnifica església que disposa de dos campanars bessons, que com en el cas d’Olost de Lluçanès i altres, deuen tenir una explicació ‘personal’.


Trobava la noticia del traspàs de Maria Carbonell Huguer, esposa de Francesc Marcer i Oliver, dels que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1916/01/03/pagina-2/33320009/pdf.html?search=Francisco%20Marcer%20%20Oliver

L’església parroquial de Ribes està situada al centre de la població, entre la plaça Marcer, la plaça de l’Església i el carrer de l’Ensenyament. És un edifici de planta rectangular amb l’absis no marcat en planta. Es composa de tres naus cobertes amb voltes de creueria, que descansen sobre columnes octogonals amb capitells amb decoració vegetal. Les naus laterals presenten capelles en arc apuntat de dos nivells d’alçat. La part del creuer es defineix amb un cimbori sostingut per arcs torals i cobert amb una cúpula, rematada amb una escultura de l’escut pontifical. El presbiteri es troba elevat per mitjà d’uns graons i un cancell, que donen pas a l’altar major i l’absis poligonal. El deambulatori comunica amb la sagristia, situada a la capçalera de l’edifici.

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l’absis de l’església.

Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d’obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres coronelles situades als laterals i a l’absis, els òculs del cimbori i a través de la rosassa, tots ells decorats amb vitralls. A l’exterior, el portal major és d’arc conopial flamíger, amb decoració superior i dues arquivoltes, que es recolzen sobre columnetes d’ordre corinti. A banda i banda del portal arrenca un campanar que sobresurt lleugerament del plom de la façana. Consten de tres trams; el primer és de base quadrada, el central és octogonal i el tram superior més estret i també octogonal. Els dos trams superiors s’obren amb vuit pòrtics d’arc apuntat, dins els quals s’allotgen les campanes. Entre els dos campanars hi ha un capcer triangular presidit per una creu de pedra. A la façana de llevant hi ha un altre portal, de les mateixes característiques que el major, sense columnes. A les quatre façanes s’hi distribueixen diverses finestres coronelles, de mig punt i òculs, entre les que hi ha franges en relleu que aporten una marcada verticalitat a la construcció. Els angles cantoners presenten carreus encoixinats. L’edifici queda coronat amb arcuacions decoratives i una cornisa, interrompuda per petits capcers triangulars. L’acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru.



L’església Nova de Sant Pere va ser promoguda per l’americano” Francesc Marcer Oliver, qui també va sufragar la despesa de la casa rectoral i el Centre Parroquial.

La primera pedra es va col·locar el 5 de juliol de 1903 i no s’inaugurà fins el 4 de setembre de 1910, quan era rector Mn. Andreu Malgà.

Algunes fonts apunten que el temple va orientar-se cap a Can Coll, on vivia el seu promotor. Els temples de la confessió catòlica acostumen a orientar-se cap a Jerusalem.

Pocs dies després de la benedicció del temple, es va nomenar a Francesc Marcer Oliver, fill predilecte de Ribes i es va donar el nom de plaça Marcer a l’antiga plaça dels Arbres.

El paper secundari que va assolint Sant Pere de Ribes d’ençà de 1970 , enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica. Es tancava l’any 2017 amb 30.142 habitants. A dia d’avui és més difícil trobar un ribetà, ribetana, amb pares i avis nascuts a Sant Pere de Ribes, que demòcrates ens alguns dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú ho havia de dir, escriure”, oi?

QUE EN SABEU DE L’AUTOR DE LA CASA DE SALVADOR DURAN A SANT PERE DE RIBES?. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratava un edifici magnífic al costat de l’església ‘nova’ de Sant Pere de Ribes; el Mapa de patrimoni ens diu ; Can Duran, situada entre la plaça de l'església i els carrers d'Eduard Maristany i del Doctor Puig. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les quatre façanes estan compostes de forma simètrica, definides amb obertures d'arc pla arrebossat. Les façanes de garbí i xaloc tenen a l'eix central un porxo sostingut per columnes dobles, habilitat com a balcó amb baranes de balustrada. El frontis presenta un petit capcer que incorpora un plafó ceràmic on hi ha representat el Sagrat Cor amb la inscripció "REINARE". Les golfes s'obren amb petites finestres d'arc primitiu esglaonat a la façana posterior i sota el capcer, mentre que la resta són òculs. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises. El ràfec presenta una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. La casa queda envoltada per un jardí, tancat amb un baluard amb dos portals encarats a la plaça i un altre al carrer del Doctor Puig.
La casa d'estil noucentista de Can Duran va ser construïda durant la primera meitat del segle XX.


Ens agradarà tenir noticia del cognom matern del promotor Salvador Duran, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També, també, de l’autor d’aquest edifici, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., costa d’empassar que s’aixequés un edifici al costat de l’església parroquial sense que cap dels 2.067 habitants de Sant Pere de Ribes en aquella època se’n adones, oi?.

viernes, 9 de noviembre de 2018

¿EL LLEDONER DE SANT PONÇ DE CERVELLÓ PERQUÈ NO FORMA PART DEL CATÀLEG D’ARBRES MONUMENTALS DE CATALUNYA? EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Dinàvem al RESTAURANT AMETLLER ORIGEN OLÈRDOLA, a l’Avinguda Barcelona 27 – 29 Olèrdola 08734, situat en un polígon industrial proper a l’antiga carretera N.340 a la sortida de Vilafranca del Penedès.


Aquesta cadena – que té més locals de restauració – sembla que aplica arreu el self-service, agafes una bandeja, coberts, tovalló de paper, got, pa, i demanes el primer plat – si vols begudes, aigua, vi ,refresc, van apart del menú -, el segon plat un cop elaborat te’l porten a la taula, i els postres els vas a buscar quan acabes – bàsicament perquè les taules son menudes, i cal seguir aquest iter, primer, plat, segon plat, postres. El dinar amb una ‘ampolleta’ de vi blanc i un aigua ens costava 23,40€, malgrat el 10% de l’IVA - perquè puguin menjar, entre altres els jutges del T.S - , em sembla un preu un xic elevat, l’alternativa de beure aigua no embotellada no la contemplo en cap cas, i no entenia conceptes com suplement menú 0,50€. El temps SEMPRE és or, i al mati havíem tastat la cara del patrimoni històric, i sense saber-ho encara, ens esperava a Sant Cristòfol/Menna de Cobera la creu més amarga.


Els de tripadvisor encara no han descobert els Restaurant ametller d’origen, pensem que no trigaran gaire.


La contemplació beatifica del lledoner de San Ponç, mal dit de Corbera, ja que pertany al terme de Cervelló, quan el sol comença a declinar , esdevé un final de sortida digne de les millors pel·lícules

martes, 6 de noviembre de 2018

TENIU MES DADES DE LES ESCOLES PÚBLIQUES D’AIGUAVIVA? GIRONÈS. CATALUNYA

Ho preguntava, i ho tornaré a preguntar al Consistori d’aquesta població màrtir.

Trobava a l’hemeroteca de LA VANGUARDIA

Edición del jueves, 11 octubre 1934, página 10

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/02/23/pagina-10/33155376/pdf.html?search=inauguraci%C3%B3n%20de%20las%20Escuelas%20de%20Aiguaviva

SUBVENCIÓN POR LA CONSTRUCCIÓN DE UN EDIFICIO ESCOLAR

El Ministerio de Instrucción Pública ha concedido al Ayuntamiento de Aiguaviva (Gerona), la subvención de 20.000 pesetas por el edificio construido con destino a dos escuelas unitarias, una para niños y otra para niñas; cantidad que se abonará en la forma prevista en el Presupuesto del Ministerio.



Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 4 de noviembre de 2018

DIOS ESCRIBE RECTO CON RENGLONES TORCIDOS

Hi ha un sentiment d’excés, de repressió desaforada, de clara injustícia, en tot el que fa referència al mal dit ‘procés’ contra les persones que de forma democràtica explicaven al món la seva voluntat ‘legitima’ de ser.


Algunes persones veien la mà de Déu en la mort tràgica i inexplicada de José Manuel Maza Martín (Madrid, 23 d'octubre de 1951 - Buenos Aires, 18 de novembre de 2017 https://elpais.com/politica/2017/11/18/actualidad/1511033447_692368.html

També quan amb pocs dies de diferència moria a Barcelona el Fiscal Superior de Justícia de Catalunya , José María Romero de Tejada (Barcelona, 15 d'agost de 1948 - Barcelona, 27 de novembre de 2017)
https://elpais.com/politica/2017/11/27/actualidad/1511767188_070624.html

I la tornaven a veure en el traspàs de Juan Antonio Ramírez Sunyer (9 de setembre de 1947 - 4 de novembre de 2018)
https://politica.e-noticies.es/muere-el-juez-de-barcelona-que-investigaba-el-1-o-120542.html

Només a la Bíblia hi ha referències a l’actuació de Déu en favor del seu poble.

També en el llibre dels llibres podreu trobar algunes de les malediccions per als que no actuen d’acord amb la llei de Déu :

https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+28%252C15-68&id24=1&pos=0&set=16&l=ca


https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+27&id24=1&pos=0&set=16&l=ca

sábado, 3 de noviembre de 2018

SOMIAR ÉS GRATIS

En un país oriental – tots els contes succeeixen en aquest espai mític - hi havia un Califa que mancat de criteri propi, deixava actuar al Visir que atès com està el patí, no tenia tampoc gaires llums.

Amb la seva estultícia va aconseguir enfrontar uns territoris amb els altres, fer aflorar la pitjor ‘cara’ de les classes tradicionalment més esquilmades, i susceptibles per tant de ser manipulades amb facilitat.

Les persones que no compartien el seu ‘pensament’ anaven a la presó.

La gent senzilla va anar associant a Califa, Corrupció, Caciquisme,..., i en ocasió d’unes eleccions de caire regional que es duien a terme el 2 de desembre – eleccions que el Visir donava per guanyades - , ien les que malgrat les clàssiques ‘maniobres’ va saltar la sorpresa. El Visir va perdre de forma contundent, tant, tant, que els guanyadors malgrat el caràcter ‘regional’ van fer arribar al Califa el missatge de que si ‘no volia prendre mal’ el millor que podia fer, eren les maletes i marxar ells i seus tant lluny com pugues.

El Califa, va captar el missatge i es va fer fonedís en un plis-plas, el Visir va fer obrir les presons, i es van convocar eleccions Constituents.



El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus, Sant Nicolau,..., aquest any havia pogut acomplir els desitjos de les persones de bona voluntat.

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE SANT POL DE MAR HAVIA AIXOPLUGAT LES ESCOLES PÚBLIQUES?.


Sant Pol de Mar tenia un cens de 1.492 veïns l’any 1910, data en la que l’arquitecte municipal Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953), aixecava l’edifici de les Escoles Públiques.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/ignasi-mas-i-morell

Podem estimar en quasi 500 les persones en edat escolar en aquella època, i és lògic penar que abans del magnífic edifici modernista, les activitats d’ensenyament es desenvolupessin en altres locals, d’aquí la nostra pregunta, que no troba resposta en la documentació patrimonial.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/santpol_d1_cataleg-bens_ai.pdf pàgina 27 de 96
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/memoria+normativa.pdf

Característiques: Conjunt d'edificis entorn la plaça de la Vila: edifici principal, annex d’imitació de l’anterior i un cos de transició, i cos interior. L’edifici principal, de finals del segle XIX i reformat l’any 1955; ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Té la façana arrebossada i lliscada ressortint de la pedra; cornisa amb fris esgrafiat; balustrada de terrat de ceràmica; sòcol de pedra natural aplacada; emmarcats d’obertures de granit; llosana del balcó de pletines metàl·liques i solera de gruixos de rajola, amb cara inferior vidrada; i barana de ferro forjat.

El portal adovellat és de pedra natural del segle XVIII procedent de Can Jan (plaça Moragas), i el forjat original és de bigues de fusta de Melis.

S’ha afegit la planta segona.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME confirma haver pogut veure un plànol sense signar de l’edifici de la Casa de la Vila de Sant Pol de Mar de l’any 1934 on es descriu un edifici de planta + 2. Hom suposa que és de l’Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953), perquè en aquella època era l’arquitecte municipal.