Francisco Portillo Quintana – un més de la llarga llista d’arquitectes oblidats de Catalunya- aixecava l’edifici de les Escoles Protestants de Rubí , que tindrien una vida breu, ja que el feixisme es va qualificar com Estat Confessional Catòlic, i això li atorgava - com a l’agent 007, llicència per a matar - . Em costava trobar aquest edifici entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana principal que dona al carrer Poeta Virgili, 17.- 08191- RUBÍ.
En la meva recerca – l’ajuntament no té cap interès en el Patrimoni històric, si atenem l’absoluta manca d’informació – rebia fins a tres vegades la mateixa resposta; ‘no lo sé, yo no soy de aquí’, està clar que si finalment es fa un referèndum, i guanya l’opció de l’estat propi, serà principalment com a conseqüència de l’espoli sistemàtic dels Gobiernos de España. Sembla que trobar un rubinenc, fills de pares nascuts a Rubí, és tant difícil com trobar un demòcrata al PP o al PSOE; les dades demogràfiques insisteixen en que haberlos aylos malgrat no he coincidit amb ells, mentre que els fets neguen tossudament l’existència de ‘ vida democràtica’ en els Partits Nacionalistes Espanyols, i els seus satèl•lits.
Llegia de la descripció tècnica; del conjunt resulta d'interès la façana, que es desenvolupa en dos pisos: baix i primer i que, compositivament de manera vertical, presenta una certa simetria que te l'eix marcat per dos grups de finestres. El motiu constant es l'aplicació de totxo a tots els elements que sobresurten de la línia de parament, presentant-se als trencaaïgues superiors a totes les obertures i als sobrearcs de la planta baixa. La composició de façana es com segueix: d'esquerra a dreta, al pis baix finestra simple, finestra triple -dividida per mainells de totxo- amb llinda oberta a sota de sobrearc escarcer triforat, porta d'accés; al primer pis, finestra simple, finestra triple, dividida de la mateixa manera que al pis baix, però d'allindat recte únic, i a la dreta, finestra simple. Totes les finestres estan tancades mitjançant persiana de llibret. La teulada es a una aigua, amb ràfec de fusta molt senzill.
Els Protestants tenen la presumpció d’honestedat, defensen amb vehemència el principi de ‘ regles justes, i cap favor ‘, els catolicós tenim en el millor dels casos el benefici del dubte – entre nosaltres hi ha també bones persones -, i els politics avui, tenen la presumpció de deshonestedat que venen a confirmar un dia si, i l’altre també.
Retratava la placa, i cercava informació del Francesc Albricias Bacas ; va dirigir entre els anys 1877 a 1879 l’església de Monistrol de Montserrat, en la que va ser molt estimat, i respectat fins i tot pels seus enemics; l’obra evangèlica a Monistrol de Montserrat fou una de les més importants de la seva època. L’església ocupava una casa llogada al carrer de Manresa i disposava de capella, dues sales per fer escola a nens i nenes i habitacions pel pastor. En aquells anys els pastors generalment vivien de l'ensenyament.
Francesc Albricias Bacas va deixar Monistrol per anar a exercir el seu ministeri a Rubí, on pràcticament va ser el fundador de l'obra en aquesta població. Al cap d'uns anys fou desterrat per negar-se a agenollar-se al pas del viàtic per davant de casa seva.
Home d’una gran fe, va continuar el seu ministeri a la ciutat d'Alacant, on la seva obra religiosa i d'ensenyament fou d'un gran nivell.
Anys després el Reverend Albricias va contribuir al desenvolupament de l'església de Sabadell i va posar en relació el Reverend Antonio Estruch Simó, i en Primitiu Rifà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario