EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE RUBÍ AL VALLÈS JUSSÀ

Les banderes onejaven al vent quan retratava l'edifici que allotja la Casa de la Vila de Rubí, que va ser propietat de la família Rufé des de l’any 1845 en que s’aixecava, fins al 1922 en que l’adquiria el Consistori per a fer-hi la seva seu, aquesta tasca de ‘transformació’ la duria a terme l'arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931)que l’any 1923 va començar la reforma de la façana afegint-hi la tribuna, sostinguda per dues columnes dòriques, habituals al noucentisme. Malgrat el seu predominant estil neoclàssic, es va afegir un coronament barroquitzant amb un rellotge i l'escut heràldic del municipi. Rubí superava escassament els 5200 habitants en aquella època.

La descripció tècnica de l’edifici ens diu : Edifici exempt amb planta baixa i dos pisos. L'estructura és mixta de pilars de formigó i parets de càrrega. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat exterior imita la pedra a la planta baixa i el totxo a la primera, sent la última planta d'acabat arrebossat. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són balconades. Respecte a l'acabat interior de la zona ocupada per l'escala i la lluerna, ofereix una unitat de material que no es troba a la resta de l'edifici. La coberta és parcialment accessible, la resta és ocupada per una coberta a dues aigües i la lluerna. L'escala i l'espai definit per aquesta lluerna formen un nucli al voltant del qual es distribueixen els despatxos i les zones d'atenció al públic . Arquitectònicament parlant, el més interessant és la remodelació, l'entrada de llum per la lluerna, l'acabat de l'escala i la distribució que es desenvolupa al voltant d'aquesta zona central (PLA, sd.).La façana i el volum cúbic que ofereix li confereixen un cert aire de vil•la italiana. Es molt interessant la barana de balustres del capcer, centrada per un cos a manera de frontó, decorat amb relleus i que conté el rellotge, marca "La Puntual", fabricat a Rubí mateix, datat el 1927, i un escut heràldic. Els detalls decoratius són d'estil neoclàssic. L'accés a l'edifici es fa per mig d'un pòrtic amb columnes i està rematat amb barana de balustres, presentant als finestrals baixos, geminats, sengles columnes dòriques (CASTELL, s.d.)

Alguna cosa s’està fent en la promoció del coneixement del magre patrimoni històric, que es va salvar del creixement exponencial del període franquista, explicable al ensems per una doble raó; la dissolució del català que veien com a conseqüència del creixement demogràfic provocat per l’arribada de persones de parla castellana; i el ràpid enriquiment vinculat a la construcció, en el que participaven també les elits locals.