CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER I DE SANT DOMÈNEC A RIPOLLET

Ripollet – el petit Ripoll – tenia al voltant de 1500 habitants quan en la que havia estat propietat dels fills del Joan Albinyana, s’aixecava l’any 1899,  la capella del Convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata,  declarada d'ús semipúblic sota l'advocació de la Mare Déu del Roser i Sant Domènec. El timpà va ser ocupat per una escultura de la Verge del Roser fins l'any 1936.

Les monges van haver d'abandonar la casa i la vila el 1936 a causa de la Guerra Civil, i el convent va ser la seu del Comitè Local de  la FAI.

Des de molt lluny se’ns fa visible el campanar que corona aquesta  Capella annexa,  adossada al nord de l'edifici del col·legi de les Dominiques de Ripollet, dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aixecada en mur de maó arrebossat i coberta de dues aigües. La capella té una façana simètrica, on destacada la presència d'una porta rectangular sota un timpà decoratiu d'arc apuntat emmarcat per motllures que formen un arc conopial amb ganxets d'ornamentació floral i vegetal, inscrit en un rectangle amb pinacles. A banda i banda de la porta s'obren finestrals ogivals amb vitralls de colors i una rosassa central que dóna pas al coronament a dos vessants, amb fris decoratiu amb relleus i espadat amb arc atribolat al carener. El frontó es troba coronat per un campanar d'espadanya, sobre una finestra ovalada. La façana nord té dues finestres ogivals amb vitralls de colors. L'interior de la capella és de nau única amb l'espai marcat per quatre arcs de diafragma amb petits capitells, que finalitzen amb culs de llàntia esculpits amb decoració vegetal. El sostre interior permet la visió de l'embigat de fusta que conforme les dues vessants. Als peus de la capella es situa un cor de fusta. La capçalera de la capella és quadrangular, i interiorment s'ornamenta amb un seguit d'arcades apuntades coronades per un floró central que donen pas a finestrals, una a cada mur lateral i una gran finestral triple al mur central de la capçalera. En tots els casos es troben protegits amb vitralls de colors que representen escenes de la vida de la Mare de Déu: L'ascensió, L'anunciació, La Mare de Déu amb els seus pares, i La Coronació de la Mare de Déu. El cos central del finestral de l'absis dóna lloc a un cambril que acull un conjunt escultòric format per les figures de la Mare de Déu seient al tro amb la figura de Sant Domènec de genolls que li fa entrega del rosari. Es tracta d'un conjunt escultòric de guix amb policromia.

Hi ha una explicació, a la pàgina web de l’ajuntament de Ripollet que en relació a l’origen del nom de lloc diu :

De les nombroses propostes que s'han fet sobre la seva procedència, la més raonable i al hora més d'acord amb la composició de I'escut de la vila, apunta cap a I'antiga existència de molins de farina, moguts per les aigües del riu Ripoll. El gra atrauria segurament les aus, i davant la seva abundor, l'associació és prou evident.

Ripollet té un escut parlant molt similar al de Ripoll, allà la imatge és un POLL i aquí un POLLET, i encara a Sabadell una CEBA, i a ,...

Defensem que els topònims de Cerdanyola [ la petita Cerdanya ] OLA és un diminutiu llatí  [ farmaciola ], com a Ripollet [ el petit Ripoll ] ET és també un diminutiu, s’originen en el periode immediatament posterior a la victòria sobre els sarrains,  que comportarà la necessitat de repoblar aquestes terres.  Per descomptat res a veure amb els creixements que ens portarien  les Dictadures de Primo de Rivera, i de Francisco Franco :

1900                                     1501 

1930                                     3324 221,45%

1950                                     3736 248,90%

1960                                     5262 350,57%

1970                                    20197 1.345,57%

1981                                    26009 1.732,78%

1990                                    26771 1.783,54%

2000                                    29877 1.990,47%

2011                                     37348  2.488,2%