Quan retratava la casa coneguda com TORRE LLOPIS i/o TORRE BASSES, del carrer de Cadmo , cantonada amb el carrer de Sant Muç, 08191-RUBÍ, em temia – tinc raons per a fer-ho, i l’experiència és un grau ‘ - que no trobaria cap dada de l’arquitecte i/o mestre d’obres, que en una data indeterminada del segle XX – suposem que sense coneixement del Consistori Municipal, amb nocturnitat i traïdoria, com una bona part del Patrimoni Històric - , aixecaven aquest edifici . Del promotor únicament en coneixem un cognom, Llopis, curiosament però la fitxa esmenta que ‘havia fet els diners a l’estranger’ – no especifica en quina part del món -, i que venia ‘de Barcelona’. El nivell ‘ d’aprofundiment científic’ en les fonts històriques és d’altíssim nivell, oi ?.
De la descripció tècnica llegim : Edifici exempt de planta semblant a una creu grega. Per un dels costats, presenta torre-mirador adossada, a la qual està instal•lada l'escala de comunicació interior, de la que destaca el treball de forja de la barana, i pel costat oposat, es perllonga per un cos poligonal que presenta al primer pis una pèrgola orientada cap al migdia. La major part de les finestres presenten vidres de colors i els elements de fusteria que les tanquen son persianes de llibret. El cim s'enlaira a les puntes de les careneres amb sengles coronaments en forma de bola de ceràmica vidrada en color verd. La decoració de les jardineres que es troben a sota dels trencaaigües dels ampits de les finestres, és d'escaquer blau i blanc i picadís. Conserva un petit jardí al seu voltant.
De ‘la Vall del Riu Vermell’, no podem dissortadament dir, com Lluc deia de Jesús ; creixia en edat, saviesa i gràcia davant de Déu i dels homes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario