Rebia una
bellíssima fotografia de la Carme Roura Traus, de l’esglesiola dedicada a Santa Bàrbara, al dit barri
del prat de Pinter, a Ogassa, al Ripollès.
En aquest indret ,
en algun moment ‘motor econòmic’ del poble,
s’hi va aixecar l’edifici de l’Ajuntament, i dues escoles, per a nens i
per a nenes, com era costum a l’època. En el cens de 2011, hi havia únicament
23 veïns.
La història ens explica que les mines de carbó de Surroca, es començaren
a explotar a finals del segle XVIII, i foren determinants perquè el ferrocarril
arribés al Ripollès l'any 1880, ja que calia traslladar ràpidament el mineral
cap a Barcelona. Les explotacions arribàvem a la seva ‘màxima esplendor’ entre
finals del segle XIX, i la primera meitat del segle XX.
La prosperitat
econòmica va fer assolir els 1578
habitants al municipi d'Ogassa l'any 1900 – sostre històric –l’any 2011 el cens
era de 251 veins.
La producció - nombre de tones extretes de carbó – va anar
disminuint de forma gradual fins l’any 1967 en que es tanquen les mines.
El feixisme va
respectar aquí – com no va fer al Berguedà– la continuïtat de l’explotació
ferroviària destinada ara principalment al transport de persones , aquesta
línia segueix en actiu, i uneix Barcelona, Granollers, Vic, Ripoll, Puigcerdà i
la Tor de Querol (França).
Us deixo un enllaç
als Goigs de la Santa a:
http://vallfogona.usuaris.net/goigs.htm
Criteris pretesament econòmics, fan que avui comprem el carbó a països on la
seva l’extracció es fa sense les mínimes garanties de seguretat. Expliquen amb la boca grossa que és més
barat, sense voler entrar en el raonament, de les pèrdues pròpies, tant en desocupació laboral, com en presència
humana al territori.
http://www.youtube.com/watch?v=R-bKbdIWY7o
Santa Bàrbara tot
sola, no podrà contra un tant gran nombre d’esser malèfics !.
No hay comentarios:
Publicar un comentario