Llegia que les terres havien estat propietat del Mas Font, i que les va adquirir Frederic García Illa, fabricant de ciments de Vallirana, que va encarregar l'any 1899, aixecar aquest edifici, a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), l’autor es va inspirar en l'arquitectura pairal tradicional catalana per dibuixar aquest edifici que es caracteritza per la simplicitat de la seva planta quadrada només trencada per l’esvelta torre de maó vist coronada amb una estructura cònica coberta de ceràmica vidriada verda de gran efecte i una espècie de corona que la rodeja a mitja alçada. Les dues façanes principals de llicorella estan decorades amb motius modernistes de gran vistositat. Les obres van acabar l'any 1900.
La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.
De la descripció tècnica reproduïm : Mansió senyorial, d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada. El portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Els murs són de pedra i parts de rajola. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa fistonada amb arcades i majòliques. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb lletres blanques on posa "Garcia". La seva decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. Al voltant de la casa hi ha un jardí ben cuidat.
Que Sant Esteve i Santa Maria vetllin perquè tingueu bons veïns.
No hay comentarios:
Publicar un comentario