domingo, 11 de noviembre de 2012

Casa Gallés, o Casa Bricfeus, o Casa Planella de Castellterçol

Quan cercava informació de la casa de números 10-14 del carrer Josep Gallès, dita Casa Gallés, o Casa Bricfeus, o Casa Planella, rebia un missatge que diu :

Error de proxy
El servidor proxy recibió una respuesta no válida de un servidor ascendente.
El servidor proxy no podía manejar la petición GET / web / guest / Patrimoni / arquitectura .
Motivo: Error al leer desde un servidor remoto
Apache/2.2.3 (CentOS) Server en el puerto 80 patmapa.gencat.cat
Desconec si és un problema de naturalesa informàtica i/o política – estem en campanya electoral i ja se sap que en la guerra i en l’amor tot s’hi val, oi ?. -. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’Ajuntament a seva pàgina en diu :

Aquesta casa residencial inclou els estables units a un pati i a un porxo obert, així com un jardí darrera de la casa. La façana principal és uniforme i inclou un altre petit edifici annex. La porta principal de l’edifici té un arc rodó de pedres esculpides amb una inscripció en el marc de la finestra del primer pis de 1674.

La casa té tres pisos, units per unes escales situades en una torre que les il•lumina.

La casa no s’utilitza en l’actualitat, i havia servit com a casa de joventut.
A causa dels problemes estructurals que va patir s’hi van col•locar unes bigues de ferro per reforçar la seva estabilitat. L’estructura original de l’habitatge és tradicional, amb parets fetes de pedres irregulars, maons i morter. El sostre esta fet de bigues de fusta. Els marcs de les portes del distribuïdor principal estan fets de fines pedres esculpides i de terra de pedres irregulars. La distribució del primer pis conta amb una àmplia volta que dóna a l’espai una imatge característica.
Una de les parts més especials del primer pis és la cuina, que compta amb una llar de foc i un paviment de teula antiga.

Al primer pis hi ha habitacions molt ben decorades, amb els marcs de les portes fetes de pedra esculpida. També hi ha bancs de pedra a les dues bandes de la finestra principal del distribuïdor.

La casa té un valor arquitectònic com a residència que representa l’estil tradicional del poble de finals del segle XVII

Quan cercàvem documentació de la Capella de Sant Francesc d’Assis deia : Llegia que la Capella de Sant Francesc d’Assis de Castellterçol, va ser fruit d’una idea de Josep Gallés i Pujal de "Cal Pobre"; quan cercava informació d’aquest personatge, m’apareixia sempre ‘de la casa Gallés són originaris el jesuïta Sebastià Gallés i Pujal (1812-1902) i el seu nebot Josep Gallés i Malats (1882-1920), ambdós notables pintors, especialment de temàtica religiosa’. Em pregunto; quina relació existia entre el Josep i el Sebastià?, sou pregats d’explicar-nos-ho a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Els Bricfeus apareixien en ocasió de documentar la casa Tayadella : El palau s’aixecava l’any 1674, i n’era propietària la família Taiadella o Talladella , quina casa pairal es manté en la veïna població de Castellcir.

Sabem que Joan Baptista Talladella i Sardà - amb casa pairal a Castellcir-, va ser capità del regiment de dragons del coronel Pere Bricfeus i Terns , ambdós nascuts a Castellterçol , i herois en la darrera victòria de l’exèrcit català contra les tropes borbòniques a Talamanca.

La família d’en Talladella i la d’en Bricfeus, tenien vincles familiars.

Pere Bricfeus i Terns morí a l’exili, a Viena, el 1724, servint encara l’exèrcit austríac, on havia combatut contra els turcs.

I Joan Baptista Talladella i Sardà consta com a exiliat a Viena el 1716, tot i que després se’n perd la pista.

En ocasió de documentar l’església Parroquial de Sant Fruitós trobàvem : només una de les capelles, la de Santíssim , que s’aixecava l’any 1696, essent Paborde Francesc Orriols, i comptant amb la col•laboració de Joan Baptista Planella, baró de Granera; Josep Tayadella, ciutadà honrat de Barcelona; i els paraires Jaume Bricfeus, Jacint Pineda i Jaume Guardia, va sobreviure als tristos esdeveniments. No es feia esment de l’espoli a que es va sotmetre el patrimoni i religiós.

Cal pensar doncs que la casa va pertànyer cronològicament primers als Bricfeus , desprès als Planella, i posteriorment als Gallès. I per algun procediment ‘màgic’, finalment a l’Ajuntament de Castellterçol.

No hay comentarios:

Publicar un comentario