La foscor anticipada que ens porta el canvi d’hora, li atorga a l’edifici en cantonada, amb pati al carrer de Ramon Turró i mitgera al carrer de Llobateres, un alè de misteri, que de ben segur es desvetllarà quan els serveis tècnics del magnífic Ajuntament de Rubí, revisin la documentació relativa a la finca.
La descripció ens diu : La seva estructura és de parets de càrrega en dues crugies. Els forjats són de bigues de fusta amb tauler de totxo massís. L'escala és de volta a la catalana. L'acabat del parament és un estucat. Els forats de façana tenen dues formes diferents segons siguin de planta baixa o de pisos, i apareixen com un retall en el mur, sense ornamentació: tots tenen balcó o petita balconada. Com element singular apareix una tribuna a la cantonada del primer pis. La part superior del mur llueix un acabat ondulat que es perllonga per les dues façanes. La coberta és a dues aigües i acabada en teules ceràmiques. A l'interior, la planta baixa està totalment reformada. De tota la composició exterior destaquen la tribuna, l'acabat de façanes i la forma de les obertures (PLA, s.d.).
Rubí és una caixeta de sorpreses, la ciutat no té cap relació amb el marquesat homònim que s’atorgava l’any 1694 a José Antonio de Rubí y Boxadors – Els reietons associen en ocasions el cognom de la persona que volen distingir, Suarèz, Tarradelles, a un grau de noblesa; acostumen a agrair ‘favors a la Corona’-. Sobta per tant que alhora de fer el blasó es caigui en el fàcil recurs de les claus de Sant Pere, la Generalitat de Barcelona, basant-se en el fet que apareix en la documentació antiga , Rivo Rubeo (segle X), li atorga els possibles significats de ʻriu, riera, roigʼ. El curs d’aigua encara és visible, tant com la coloració de la terra; quedaria `’épatant’ que Rubí és reivindiques com la Vall del Riu Vermell?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario