lunes, 19 de noviembre de 2012

LA TORRE RIBA DE RUBI. ‘LA VALL DEL RIU VERMELL’. VALLES JUSSÀ

Em sorprenia el baix to que s’ha emprat al Mapa de Patrimoni de Rubí, fet pels serveis tècnics de la Diputació Provincial de Barcelona, en l’entrada de la dita Torre Riba, es recull : Sembla ser que al mateix temps, els dos constructors de la casa aixecaven quatre cases per a ells mateixos, al carrer de Prim. Les males llengües li explicaren el cas al senyor Climent, a lo que aquest, respongué: "Deixeu-los tranquils, que no me'ls acabaran" .

En l’entrada de les Escoles Ribas, es recull : És una obra filantròpica dels germans Ribas: Frederic, Rossend i Lluís. Fabricants de vellut amb una fàbrica a Rubí que donava feina a 350 obrers -el Vapor Nou (RUFÉ, 1985)- sembla que els propietaris no eren massa populars entre aquests-.

Ambdós comentaris son més propis d’un dels programes ‘culturals de TV5’, i per descomptat traslladen al lector, la impressió que els rubinencs, son gent poc seriosa, que tenen ‘les mans llargues’, i per damunt de tot que son uns desagraïts. La maledicència és un art en el que els espanyols no tenen competidors.

També la manca de rigor que es manifesta en no fer esment del segon cognom del promotor i propietari ‘Climent Riba, un pagès rubinenc emigrat a Xile que es va enriquir amb el comerç de guano’.

Es va acabar de construir el 1912 pels manobres Francesc Rovira i Màrius Marcel [ presumptes malfactors segons la fitxa tècnica ], en la que curiosament l’Ajuntament adjudica l’obra A Francesc Rovira , al que qualifica com (mestre d'obres).

Malgrat que no hi ha documents que ho acreditin, es creu que va ser obra – també - de Lluís Muncunill Parellada, (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d'abril de 1931), arquitecte municipal de Rubí entre 1892 i 1925. En algun lloc, això es dona per cert.


A la pàgina de l’Ajuntament es llegeix : l’actual construcció és d’un estil colonial. Consta d’un cos polièdric amb soterrani, planta i primer pis cobert per un terrat, amb la torrassa o miranda a una cantonada, coronada per una teuladeta a quatre vertents.


Grans finestrals i balcons que es distribueixen per les quatre façanes, i uns jardins que en principi eren vinyes, envolten el conjunt.

L’edifici té un acabat exterior lliscat i pintat, i amb influències gaudinianes, les més importants de les quals són els coronaments de les dues pilastres que delimiten l’entrada principal que està a nivell de carrer. Estan construïts per rajoles trossejades, a l’estil de la famosa barana de la plaça del Parc Güell de Barcelona.

Un altre element típic modernista és l’interior de la torre Riba amb parets de línies corbes, com la Pedrera o casa Milà.

Altres elements modernistes són les decoracions pintades que encara es troben a les estances.

Un altre element interessant són els vitralls de colors de les finestres de la torrassa.

També destaquen els treballs de ferro forjat a les baranes dels balcons i de les finestres del pis superior. Alguns dels mobles de la casa d’estil genuïnament modernista es conserven al Museu Municipal Castell Ecomuseu Urbà

Ni una paraula de la relació de la casa amb la família Ezpeleta; sou pregats de completar i/o rectificar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario